Academic literature on the topic 'Atapuerca'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Atapuerca.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Atapuerca"

1

Canals i Salomó, Antoni, and David Guerra Rodríguez. "Yacimientos arqueológicos de la Sierra de Atapuerca: Un sistema inalámbrico y computerizado de registro de datos de campo." Virtual Archaeology Review 2, no. 4 (May 20, 2011): 147. http://dx.doi.org/10.4995/var.2011.4572.

Full text
Abstract:
<p>Atapuerca and the EIA (Atapuerca Research Team) designed their own working methods in order to collect all relevant archaeological data direct from field. This system, the Atapuerca Recording System, is defined under some rock ideas: simplicity, scalability, portability and flexibility. This system role a working strategy based on achieving an automatized, optimized, computerized and easy learning process.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

van der Made, Jan. "Ungulates from Atapuerca TD6." Journal of Human Evolution 37, no. 3-4 (September 1999): 389–413. http://dx.doi.org/10.1006/jhev.1998.0264.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Arsuaga, J. L., C. Lorenzo, I. Martínez, A. Gracia, J. M. Carretero, N. García, and López-Polín. "The Atapuerca human fossils." Human Evolution 15, no. 1-2 (January 2000): 75–82. http://dx.doi.org/10.1007/bf02436236.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Rosell, Jordi, Jesús Rodríguez, and Alfonso Benito-Calvo. "What's happening now in Atapuerca? Latest research at the Sierra de Atapuerca sites." Quaternary International 433 (March 2017): 2–4. http://dx.doi.org/10.1016/j.quaint.2017.03.023.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Alonso Alcalde, Rodrigo, Marta Navazo Ruiz, and Eudald Carbonell i Roura. "Los yacimientos arqueológicos de la sierra de Atapuerca. 150 años de exploraciones, excavaciones y ciencia." Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha 10 (2021): 425–44. http://dx.doi.org/10.18239//vdh_2021.10.24.

Full text
Abstract:
En 2018 se cumplió el 150 aniversario de la publicación Descripción con planos de la llamada Cueva de Atapuerca. Este es el primer libro de carácter científico sobre la Sierra de Atapuerca. Desde entonces, varios yacimientos de este territorio burgalés comenzaron a formar parte de los inventarios arqueológicos de nuestro país. Sin embargo, hubo que esperar hasta 1978 para que un joven equipo de arqueólogos, biólogos y geólogos comenzaran a trabajar de forma sistemática en estos yacimientos. Desde entonces, 1.500 personas, entre estudiantes, profesores e investigadores, han participado, verano tras verano, en las diferentes campañas de excavación. Hasta la actualidad se ha intervenido en 15 yacimientos que permiten estudiar la evolución de los grupos humanos en Europa Occidental desde hace más de un millón de años hasta nuestros días. Este trabajo de campo se ha materializado en un millar de publicaciones científicas que ha situado al Equipo de Investigaciones de Atapuerca a la cabeza de los estudios sobre Evolución Humana a nivel mundial. Conocer la evolución de estas investigaciones nos permite analizar cómo ha evolucionado la Arqueología sobre nuestros orígenes en España.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Gallar, Angeles. "Las algas rupestres de Atapuerca." UMH Sapiens Divulgación Científica 10, no. 25 (October 2019): 16–19. http://dx.doi.org/10.21134/22553568.2019.25.ara.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Mosquera Martínez, Marina, and Eudald Carbonell i Roura. "La talla lítica en Atapuerca (Burgos)." Trabajos de Prehistoria 49 (December 30, 1992): 131–54. http://dx.doi.org/10.3989/tp.1992.v49.i0.539.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Alonso-Alcalde, Rodrigo, and Marcos Terradillos-Bernal. "ATAPUERCA Y LOS ORÍGENES DE LA ARQUEOLOGÍA EXPERIMENTAL. INVESTIGACIÓN, EDUCACIÓN Y DIVULGACIÓN DE NUESTRO PASADO." Boletín de Arqueología Experimental, no. 14 (September 21, 2021): 4–17. http://dx.doi.org/10.15366/baexuam2020.14.001.

Full text
Abstract:
Este artículo analiza la relación que han tenido los yacimientos de la Sierra de Atapuerca con la Arqueología Experimental. Su presentación se realiza desde tres vertientes. Una vinculada a la aplicación de programas experimentales en la investigación científica desde los primeros trabajos realizados en los yacimientos. Otra segunda relacionada con la implementación de esta disciplina en las universidades situadas en la órbita del Proyecto Atapuerca. En este apartado se realiza un estudio de la implicación de estos centros en la celebración de congresos y jornadas relacionados directamente con la Arqueología Experimental en los últimos años. Finalmente una tercera vertiente que pone de manifiesto la importancia que esta disciplina ha tenido en la divulgación y el desarrollo del turismo cultural vinculado a estos yacimientos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Fernández-Jalvo, Yolanda, and Peter Andrews. "Atapuerca, le conte de deux sites." L'Anthropologie 105, no. 2 (April 2001): 223–36. http://dx.doi.org/10.1016/s0003-5521(01)80014-5.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Arsuaga, Juan-Luis. "Atapuerca Bones: Homing in on Homo?" Science News 144, no. 2 (July 10, 1993): 31. http://dx.doi.org/10.2307/3977528.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Atapuerca"

1

Rodríguez, Hidalgo Antonio. "Dinámicas Subsistenciales durante el Pleistoceno Medio en la Sierra de Atapuerca: Los Conjuntos Arqueológicos de TD10.1 y TD10.2." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/348869.

Full text
Abstract:
La present tesi doctoral aborda les dinàmiques subsistenciales dels hominins del Plistocè mitjà a través de l'estudi zooarqueológico de dos conjunts faunístics procedents del jaciment de la Gran Dolina a la Serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya); el llit d'ossos de bisó de TD10.2 (400 ka) i el llit d'ossos de TD10.1 (250 ka). El mètode emprat per a l'anàlisi es basa en la tafonomia arqueològica i ha tingut en compte la composició taxonòmica i anatòmica dels conjunts, els perfils de mortalitat, els processos de conservació diferencial del registre fòssil, els índexs d'utilitat alimentària, les anàlisis de fragmentació i fracturació dels ossos i les modificacions tafonòmiques observades en la superfície dels ossos. Basant-se aquesta anàlisi hem pogut establir un origen antròpic de tots dos conjunts. En el cas de TD10.2 ens trobem davant d'una acumulació generada per l'ús de la cavitat dels drets de caça-escorxador utilitzat de forma estacional per a la caça comunal de bisons, en el que suposa la constatació més antiga d'aquest tipus de pràctica cinegètica a la evolució humana. En el cas de TD10.1 el sòl d'ocupació representa un campament residencial en què es van acumular les restes de les preses caçades pels hominins, principalment cérvols, cavalls i bisons d'edat adulta. El canvi d'ús del jaciment té com a conseqüència importants canvis en la composició i tafonomia dels conjunts faunístics. Mentre que en TD10.2 tan sols observem una faceta, probablement no la més habitual, de la subsistència, el cas de TD10.1 ens permet albirar la vida quotidiana dels ocupants del jaciment. Els resultats obtinguts en aquest treball indiquen que els hominins del Plistocè mig de la Serra d'Atapuerca van ser eficients caçadors que van basar la seva subsistència en els grans ungulats.
La presente tesis doctoral aborda las dinámicas subsistenciales de los homininos del Pleistoceno medio a través del estudio zooarqueológico de dos conjuntos faunísticos procedentes del yacimiento de la Gran Dolina en la Sierra de Atapuerca (Burgos, España); el lecho de huesos de bisonte de TD10.2 (400 ka) y el lecho de huesos de TD10.1 (250 ka). El método empleado para el análisis se basa en la tafonomía arqueológica y ha tenido en cuenta la composición taxonómica y anatómica de los conjuntos, los perfiles de mortalidad, los procesos de conservación diferencial del registro fósil, los índices de utilidad alimentaria, los análisis de fragmentación y fracturación de los huesos y las modificaciones tafonómicas observadas en la superficie de los huesos. En base a dicho análisis hemos podido establecer un origen antrópico de ambos conjuntos. En el caso de TD10.2 nos encontramos ante una acumulación generada por el uso de la cavidad como cazadero-matadero utilizado de forma estacional para la caza comunal de bisontes, en lo que supone la constatación más antigua de este tipo de práctica cinegética en la evolución humana. En el caso de TD10.1 el suelo de ocupación representa un campamento residencial en el que se acumularon los restos de las presas cazadas por los homininos, principalmente ciervos, caballos y bisontes de edad adulta. El cambio de uso del yacimiento tiene como consecuencia importantes cambios en la composición y tafonomía de los conjuntos faunísticos. Mientras que en TD10.2 tan sólo observamos una faceta, probablemente no la más habitual, de la subsistencia, el caso de TD10.1 nos permite vislumbrar la vida cotidiana de los ocupantes del yacimiento. Los resultados obtenidos en este trabajo indican que los homininos del Pleistoceno medio de la Sierra de Atapuerca fueron eficientes cazadores que basaron su subsistencia en los grandes ungulados.
This doctoral dissertation is focused in subsistence dynamic of Middle Pleistocene hominids through zooarchaeological study of two faunal assemblages from the Gran Dolina site in the Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain); the TD10.2 bison bone bed (400 ka) and the TD10.1 bone bed (250 ka). The method used for the analysis is based on the archaeological taphonomy and has taken into account the taxonomic and anatomical composition, mortality profiles, the differential preservation of the fossil record by density mediated attrition, the food utility indices, the fragmentation analysis and breakage pattern of bone and the taphonomic modifications observed in bone surface. Based on the analysis we have been able to establish an anthropic origin of both sets. The TD10.2 bison bone bed was generated by using the cave as kill-butchering site. The hominins that occupied the cave perform a seasonal bison communal hunting in which is the oldest finding of this type of hunting practice in human evolution. In the case of TD10.1 the faunal remains correspond to a is a residential camp where the remains of the prey hunted by hominids, mainly prime adult deer, horses and bison has been accumulated. The change of use of the site has resulted in severe changes in the composition and taphonomy of faunal assemblages. The results obtained in this study indicate that the hominids of the Middle Pleistocene of the Sierra de Atapuerca were efficient hunters who based their subsistence on large ungulates.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Rodríguez, Alvarez Xosé Pedro. "Technical systems of lithic production in the Lower and Middle Pleistocene of the Iberian Peninsula : technological variability between Eastern sites and Sierra de Atapuerca sites /." Oxford : J. and E. Hedges, 2004. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb39949217f.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Sarmiento, Carrión Alejandro Nicolás. "Atapuerca como matriz disciplinar. Aproximación a un proceso sistémico de dinamización de un patrimonio cultural. 1991-2020." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670048.

Full text
Abstract:
L'objecte d'aquest treball és analitzar si és possible parlar d´un model Atapuerca entenent com a tal, unes claus determinades de socialització, interacció i convergència amb el territori i en cas afirmatiu l’anàlisi d´algunes variables quantitatives que puguin mesurar la seva contribució al desenvolupament, millora i progrés econòmic del territori. Des d'una perspectiva general s'ha realitzat per tant : Una recerca d'una sèrie d'elements fonamentals del projecte Atapuerca a través d'un exhaustiu treball de camp, majoritàriament desenvolupat a l'arxiu general de la Conselleria de Cultura de la Junta de Castella i Lleó i a l'arxiu de l'Associació d'Amics de la Serra d'Atapuerca amb fonts documentals directes que s'han sistematitzat i posades al servei de la comunitat científica. Una aproximació i diagnòstic sobre el model de gestió d'Atapuerca. En concret, la influència dels moviments socials, i molt en particular de l'associacionisme, com a expressió de la influència social a la configuració del model. En aquest sentit, s'ha procedit a la sistematització, classificació i digitalització històrica de l'arxiu de l'Associació d'Amics de la Serra d'Atapuerca, com a tribut i línia de temps que permet explicar el desenvolupament del procés de convergència i concentració social. A la sistematització històrica dels fets que configuren Atapuerca com a globalitat s'ha tractat d'aclarir una línia de temps establint els elements estructurals d'anàlisis i així des d'una perspectiva global analitzarem uns fets històrics al costat de les circumstàncies que els van propiciar, amb la finalitat que un pla semblant pugui ser idealment reduplicat per altres comunitats des de la comprensió dels factors històrics, polítics i jurídics del seu desenvolupament
El objeto de este trabajo es analizar si es posible hablar de un modelo Atapuerca entendiendo por tal, unas claves determinadas de socialización, interacción y convergencia con el territorio y en caso afirmativo el análisis de algunas variables cuantitativas que puedan medir su contribución al desarrollo, mejora y progreso económico del territorio. Desde una perspectiva general se ha realizado por tanto: Una investigación de una serie de elementos fundamentales del proyecto Atapuerca a través de un exhaustivo trabajo de campo, mayoritariamente desarrollado en el archivo general de la Consejería de Cultura de la Junta de Castilla y León y en el archivo de la Asociación de Amigos de la Sierra de Atapuerca, fuentes documentales directas que se han sistematizado y puesto al servicio de la comunidad científica. Una aproximación y diagnóstico sobre el modelo de gestión de Atapuerca. En concreto, la influencia de los movimientos sociales, y muy en particular del asociacionismo, como expresión de la influencia social en la configuración del modelo. En este sentido, se ha procedido a la sistematización, clasificación y digitalización histórica del archivo de la Asociación de Amigos de la Sierra de Atapuerca, como tributo y línea de tiempo que permite explicar el desarrollo del proceso de convergencia y concentración social. En la sistematización histórica de los hechos que configuran Atapuerca como globalidad se ha tratado de clarificar una línea de tiempo estableciendo los elementos estructurales de análisis y así desde una perspectiva global analizaremos unos hechos históricos junto a las circunstancias que los propiciaron, con el fin de que un plan semejante pueda ser idealmente reduplicado por otras comunidades desde la comprensión de los factores históricos, políticos y jurídicos de su desarrollo.
The aim of the present work is to analyze whether it is possible to talk about an ‘Atapuerca model’, which is understood as certain keys of socialization, interaction and convergence with the territory and, if so, the analysis of some quantitative variables that can measure their contribution to the development, improvement and economic progress of the territory. From an overall perspective, the following has thus been carried out: An investigation of a set of key elements of the Atapuerca project through exhaustive field work, mostly carried out in the general archive of the Regional Government of Castilla y León (Department of Culture) and in the archive of the Association ‘Friends of the Sierra de Atapuerca’; direct documentary sources which have been systematized and made available to the scientific community; an approach and diagnosis of the Atapuerca management model, in particular, the influence of social movements, specifically of the forms of association as an expression of social influence in the configuration of the model. Accordingly, the archive of the Association ‘Friends of the Sierra de Atapuerca’ has been systematized, classified and digitized as a tribute and a time line in order to explain the development of the process of convergence and social concentration. In the historical systematization of the facts that has made the Atapuerca project globally known, an attempt has been made to clarify a timeline, establishing the structural elements of the analysis and thus, from a global perspective, we will analyze historical facts along with the circumstances that led to them, so that such a plan can be ideally redouble by other communities from the understanding of the historical, political and legal factors of its development.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Huguet, Pàmies Rosa. "Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: Paleoeconomia en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y en la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2007. http://hdl.handle.net/10803/8630.

Full text
Abstract:
Esta Tesis Doctoral titulada: "Primeras ocupaciones humanas en la Península Ibérica: Paleoeconomía en la Sierra de Atapuerca (Burgos) y la Cuenca de Guadix-Baza (Granada) durante el Pleistoceno Inferior" surge del interés de conocer el grado de desarrollo cultural de los paleopobladores que vivieron en Europa occidental durante el Pleistoceno Inferior, así como su capacidad de sobrevivir y reproducirse como grupo en los territorios que habitaron. Este trabajo se inició con la voluntad de realizar un estudio de estos grupos humanos desde un punto de vista paleoecológico y cultural. Este planteamiento se inspira en la arqueología contextual o "autoecología humana" propuesta por Butzer (1989; 1971) y aplicada, desde mi punto de vista de una forma extraordinaria, por Peters y Blumenschine (Blumenschine y Peters, 1998; Peters y Blumenschine, 1995) en sus trabajos sobre los paleopobladores de Olduvai.

Los conjuntos documentados en el sistema kárstico de la Sierra de Atapuerca constituyen la mayor concentración de yacimientos arqueológicos del Pleistoceno Inferior existente en Europa, lo que hace de este lugar un punto clave para el estudio de las estrategias de subsistencia de los primeros paleopobladores del continente. En un territorio concreto, la Sierra, se han documentado diferentes conjuntos arqueológicos, relativamente sincrónicos, pero con características propias, que nos muestran diferentes comportamientos y actividades diferentes de los paleopobladores según su desarrollo cultural y las condiciones del medio en el que vivieron.

El estudio de los materiales de los yacimientos de Fuente Nueva y Barranco León (Cuenca de Guadix-Baza) nos han mostrado las características de los asentamientos que los homínidos realizaron al aire libre, lo que nos ha permitido obtener una visión más completa de los diferentes medios en que se movían los paleopobladores del Pleistoceno Inferior: las cavidades (Sierra de Atapuerca) y el aire libre (Guadix-Baza).

La suma de ambos resultados nos ha facilitado la caracterización de las estrategias de subsistencia de los paleopobladores de la Península Ibérica así como su comparación con otros conjuntos europeos de cronologías similares. Los análisis zooarqueológicos y tafonómicos llevados a cabo en los materiales óseos de los diferentes conjuntos de Sima del Elefante, Gran Dolina, Fuente-Nueva-3 y Barranco León forman el corpus de datos base de este trabajo de investigación. Además, hemos recopilado los resultados obtenidos en diferentes disciplinas en relación a las características paleobiológicas de los homínidos, su desarrollo tecnológico y las características de los territorios que ocuparon.

La estructura de esta Tesis se centra en tres grandes bloques:

Los capítulos que forman el primer bloque contextualizan, desde diferentes ángulos, el trabajo realizado. En el capítulo 2 presentamos el estado actual en el que se encuentran los principales temas de debate sobre las primeras ocupaciones humanas de Europa. En el capítulo 3 desarrollamos un marco teórico de la paleoeconomía y las estrategias de subsistencia de los paleopobladores. En el capítulo 4 planteamos cuales son los materiales estudiados, así como los métodos que hemos utilizado para el estudio de dichos materiales. Finalmente, en el capítulo 5 hemos realizado una presentación exhaustiva de diferentes aspectos del Pleistoceno Inferior. Éste último capítulo es uno de los más extensos de esta Tesis, pero consideramos que la información recogida en él es básica para cualquier estudio que se quiera realizar sobre el Pleistoceno Inferior y los paleopobladores que habitaron Europa durante este periodo cronológico.

En el segundo bloque de esta Tesis, el más extenso, presentamos los resultados obtenidos en cada uno de los conjuntos arqueológicos estudiados. Así, en los capítulos 6, 7, 8 presentamos los resultados e interpretaciones de los conjuntos de la Sierra de Atapuerca, mientras que en el capítulo 9 se presentan los resultados e interpretaciones de los conjuntos de la Cuenca de Guadix-Baza.

El tercer bloque esta compuesto por la discusión y las conclusiones finales. En el capítulo 10 hemos realizado la discusión simultánea de los resultados obtenidos en los diferentes conjuntos estudiados. Así hemos caracterizado las estrategias de subsistencia de los grupos humanos de la Península Ibérica, hemos observado diferentes tipos de orictocenosis en los conjuntos de la Sierra de Atapuerca así como diferencias en la presencia de los paleopobladores en el sistema kárstico. En este capítulo también hemos comparado los resultados obtenidos en esta Tesis con los de otros conjuntos arqueológicos europeos de cronologías similares y algo más modernas. Por último, en el capítulo 11 se presentan de forma concisa y ordenada las diferentes conclusiones obtenidas en este trabajo.
This entitled Ph. Doctoral: "First human occupations in the Iberian Peninsula: Palaeoeconomy in the Sierra de Atapuerca (Burgos) and the Guadix-Baza basin (Granada) during the Lower Pleistocene" arises from the interest to know the cultural development degree of the hominids, that lived in western Europe during the Lower Pleistocene, as well as their capacity to survive and reproduce themselves as a group in the territories that lived. This work began with the will to make a study of these human groups from a palaeoecologic and cultural point of view. This exposition is inspired by contextual archaeology or "human autoecology" by Butzer (1989; 1971) and applied, from my point of view in an extraordinary form by Peters and Blumenschine (Blumenschine and Peters, 1998; Peters and Blumenschine, 1995) in their works on the hominids of Olduvai.

The sites documented in the karstic system of the Sierra de Atapuerca constitute the greater concentration of archaeological deposits of the existing Lower Pleistocene in Europe, which makes this place a key point for the study of the first hominids' subsistence strategies of the continent. In a determinate territory, Sierra de Atapuerca, different archaeological sites have been documented, relatively synchronous, but with own characteristics. This shows us different hominids behaviors and activities, according to their cultural development and the conditions of the environment in which they lived.

The study of the materials of Fuente Nueva-3 and Barranco León (Guadix-Baza basin) have shown us the characteristics of the establishments that the hominids made in the open air, which has allowed us to obtain a more complete vision of different landscapes where the hominids of the Lower Pleistocene moved: the cavities (Sierra de Atapuerca) and the open air (Guadix-Baza basin).

The sum of both results has facilitated us the characterization of the subsistence strategies hominids in the Iberian Peninsula, as well as its comparison with other European sites of similar chronologies. Gran Dolina, Fuente Nueva-3 and Barranco Leon form corpus of data bases of this work of investigation carried out the zooarchaeology and taphonomy analyses in the bones of the different sets from Sima del Elefante. In addition, we have compiled the results obtained in different disciplines in relation to the paleobiological characteristics from hominids point of view, their technological development and the characteristics of the territories that occupied.

The structure of this Ph. Doctoral is centered in three great blocks:

From different points of view, the chapters that form the first block provide a context for the work made. In chapter 2, we displayed the present state in which the main subjects of debate are on the first human occupations of Europe. In chapter 3, we developed a theoretical frame of the palaeoeconomy and the subsistence strategies of the hominids. In chapter 4, we raised how the studied materials are, as well as the methods that we have used for the study of these materials. Finally, in chapter 5, we have made an exhaustive presentation of different aspects from the Lower Pleistocene.

Most extensively, in the second block of this Ph. Doctoral, we displayed the results obtained in each of the studied archaeological sets. Thus, in chapters 6, 7 and 8, we displayed the results and interpretations of the sites of the Sierra de Atapuerca; whereas in chapter 9, the results and interpretations of the sites of the Guadix-Baza basin appear.

The third block is made up of the final discussion and conclusions. In chapter 10, we have made the simultaneous discussion of the obtained results in the different studied sets. Thus, we have characterized the subsistence strategies of the human groups in the Iberian Peninsula. We have observed different types of orictocenosis in the sites of the Sierra de Atapuerca, as well as have observed differents kinds of human occupation in the karstic system. In this chapter, we also have compared the results obtained in this Ph. Doctoral with those of other European archaeological sets, of more chronologies more modern and similar.

Finally, in chapter 11, the different conclusions obtained in this work appear in a more concise and ordered way.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Vallverdú, Poch Josep. "Micromorfologia de las facias sedimentarias de la Sierra de Atapuerca y del Nivel J del Abric Romaní. Implicaciones Geoarqueológicas y paleoetnográficas." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2002. http://hdl.handle.net/10803/8598.

Full text
Abstract:
This thesis is based on the micromorphological analysis of thin section of sediments from the Sierra de Atapuerca (Burgos Spain) and from Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). The micromorphological observation is completed with other data and with the acquired knowledge during the fieldwork, and from the interdisciplinary works of the researchers working on the projects from the Sierra de Atapuerca and Abric Romaní.
The geoarchaoelogical and palaeoetnographical approach to the sedimentological record has been developed from to points of view:
The distinction between sedimentary processes and anthropic sedimentary processes in the formation of archaeological levels
The paleoenvironmental analysis and interpretation of the sedimentary record of the stratigraphic sequences
The formation processes analysis needs a high knowledge of other disciplines. Geosciences have are more important in the analytical research of the sedimentary record. For the analyses of Quaternary caves and rock shelters deposits the biological sedimentary processes seem to offer a greater resolution to develop a better interpretation of the stratigraphic sequences. In this way, we call pedosedimentary processes to the articulation of the analysis on the transport origin and on the postdepositional transformation of sediments that we observe in the thin sections. This observation is held on disciplines such as palepedology and sedimentary petrography. The description of the thin sections is presented as a microfacies classification, which pretends to systematize the analyses data from microfacies in order to classify and hierarchies. When this classification has achieved a systematic value, that can include statically explicative model of the pedosedimentary processes, we establish the dynamic interpretation, hypothetical deductive, that refine the classification itself and take part in the argumentation of the interpretation.
A great deal of this work of this Thesis is dedicates to the analysis of microfacies that has as a result the elaboration of three classifications.
This Thesis presents the results of the natural pedosedimentary processes and its environmental interpretation of the glacial periods in the Romani shelter and Sierra de Atapuerca sites, and of interglacial periods of the sedimentary record of the Sierra de Atapuerca. Finally, one of the most important results is that the anthropic sedimentary processes are mechanism-processes, and defined conceptually by sedimentary dispersion due to circulation and covering and translation of sediments.
Key words: Micromorphology, pedosedimentary processes, Pleistocene, Archaeology, sedimentary infillings at caves and rock-shelters.
RESUM
Aquesta tesis doctoral tracta de l'analisi micromorfològica de làmines primes de sediments procedents de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya) i del nivell J de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espanya). L'observació micromorfològica es complementa amb les dades i els coneixements generats dins els projectes d'investigació de la Sierra de Atapuerca i l'Abric Romaní.
La nostra aproximació geoarqueològica i paleoetnogràfica a l'estudi del registre sedimentari es desenvolupa mitjançant dos eixos d'investigació:
1, el de la distinció entre els processos naturals i els processos culturals en la formació del registre sedimentari dels nivells arqueològics
2, i el de l'anàlisi i la interpretació paleoambiental mitjançant el registre sedimentari de les seqüències estratigràfiques
L'anàlisi dels processos de formació necessita d'un ampli coneixement transdisciplinar. Pels processos sedimentaris naturals són les geociències les que aporten més pes durant l'anàlisi. En l'anàlisi de sediments del Quaternari, sembla que són els processos sedimentaris biològics els que ofereixen un resolució més important per tal d'assolir una més acurada interpretació de les seqüències estratigràfiques. En aquest sentit, parlem de processos edafosedimentaris per tal d'articular l'anàlisi sobre l'origen, el transport i les transformacions postdeposicionals dels sediments observats en làmina prima. Aquesta observació en làmina prima de poblacions de mostres sedimentaries s'obté mitjançant el principis i les adquisicions de geociències com la paleoedafologia i la petrografia sedimentària. La descripció de les làmines primes es formalitza mitjançant classificacions de microfàcies que intenten sistematitzar les dades de l'anàlisi de microfàcies per tal d'ordenar-les i jerarquitzar-les. Un cop aquesta classificació ha adquirit una valor sistemàtica, capaç d'articular petits models explicatius estàtics sobre els processos edafosedimentaris, passem a formular interpretacions dinàmiques, hipotètico- deductives, que refinen la mateixa classificació.
Gran part del nostre treball d'investigació és dedicat a l'anàlisi de les microfàcies i té com a resultat l'elaboració de tres classificacions de microfàcies.
Aquesta tesi doctoral conté resultats sobre l'anàlisi dels processos sedimentaris naturals i la seva interpretació ambiental durant els períodes glacials, de mal comparar, a la Sierra de Atapuerca i a l'Abric Romaní; i durant els interglacials a la Sierra de Atapuerca. Els processos sedimentaris antròpics estan singularitzats en mecanismes-processos i definits conceptulament mitjançant activitats com la dispersió per circulació, el recocobriment i el desplaçament de sediments.
Mots clau. Micromorfologia, processos edafosedimentaris, Pleistocè, Arqueologia, reompliments sedimentaris de coves i de peu d'abric
É
Cette thèse doctorale s'agi de l'analyse micromorphologique des lames minces des sédiments de la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espagne) et de l'Abric Romaní (Capellades, Barcelona, Espagne). La micromorphologie des facies sédimentaires est complétée avec les données et les connaissances acquises pendant les travails de terrain dans ces sites, et les travails interdisciplinaires des chercheurs des projets de recherche à l'Abric Romaní et à la Sierra de Atapuerca.
L'approche géoarchéologique et paléoethnographique du titre de la thèse attire l'attention sur deux axes de notre recherche:
1, celui de la distinction analytique parmi les processus sédimentaires des couches archéologiques des processus sédimentaires naturels des processus anthropiques
2, et celui de l'analyse et la interprétation paléoenvironnementale au moyen de l'enregistrement sédimentaire des séquences stratigraphiques
L'analyse des processus de formation a besoin d'un larges connaissances transdisciplinaires. Notamment par les processus sédimentaires naturels sont les géosciences les plus invoques a l'heure de la mis à pont des analyses, De l'analyse des sédiments quaternaires de grotte et abris, semble que sont les processus sédimentaires biologiques ceux qui offrent une finesse à l'interprétation des séquences stratigraphiques. En ce sens, nous utilisons le terme processus pédosédimentaires à fin de maîtriser l'analyse de l'origine, de la mise en place et des transformations des sédiments à l'échelle de la lame mince. Cette observation en lame mince des échantillons sédimentaires s'appuie sur les concepts de base et acquis de la palepédologie et de la pétrographie sédimentaire. La description des lames minces se formalise au moyen des classifications de microfacies à fin de les ordonner et hiérarchiser. Une fois cette classification est capable d'avoir une valeur systématique, utilisable pour expliquer petits modèles statiques sur les processus pédosédimentaires, on formule des interprétations dynamiques, hypothétique-déductives, qui finissent par améliorer la même classification de microfacies et attirer des interprétations.
La grande partie du travail de la thèse est dédié a l'analyse des microfacies et il a comme résultat l'élaboration de trois classifications de microfacies liés aux sujet de recherche.
Cette thèse doctorale contient résultats sur la définition des processus sédimentaires naturels, de mal à comparer, pendant les périodes de sédimentation glaciaire à l'Abric Romani et à la Sierra de Atapuerca ; et les processus de sédimentation pendant les périodes interglaciaires à la Sierra de Atapuerca. Les processus sédimentaires culturels ou anthropiques sont décrits et interprétés au moyen des mécanismes de la dispersion, couverture et déplacement des sédiments.
Mots clé. Micromorphologie, processus pédosédimentaires, Pléistocene, archéologie, remplissages sédimentaires de grottes et abris sous roche.

RESÚMEN
Esta tesis doctoral trata del análisis micromorfológico de láminas delgadas de sedimentos procedentes de la Sierra de Atapuerca (Burgos, España) y del Abric Romaní (Capellades, Barcelona, España). La observación micromorfológica está complementada con abundantes datos y el conocimiento adquirido en el campo, y en los trabajos interdisciplinarios de los investigadores generados dentro de los proyectos de investigación de la Sierra de Atapuerca y del Abric Romaní.
Nuestra aproximación geoarqueológica y paleoetnográfica al estudio del registro sedimentario ha sido desarrollado en dos ejes de investigación:
1, el de la distinción entre los procesos sedimentarios naturales y los procesos sedimentarios antrópicos en la formación de los niveles arqueológicos
2, y el del análisis y la interpretación paleoambiental del registro sedimentario de las secuencias estratigráficas
El análisis de los procesos de formación necesita de un ámplio conocimiento interdisciplinar. Para los procesos sedimentarios naturales son las geociencias las que aportan más peso en la investigación analítica del registro sedimentario. En el análisis de los sedimentos de cuevas y abrigo del Cuaternario parece que són los procesos sedimentarios biológicos los que ofrecen más resolución para desarrollar una interpretación más fina de las secuencias estratigráficas. En este sentido, denominamos procesos edafosedimentarios a la articulación de los análisis sobre el origen el transporte y las transformaciones postdeposicionales de los sedimentos observados en lámina delgada. Esta observación se apoya en disciplinas como la paleoedafología y la petrografía sedimentaria. La descripción de las láminas delgadas está presentada en forma de clasificación de microfacies que intenta sistematizar los datos del análisis de las microfacies para su ordenación y jerarquización. Una vez que esta clasificación ha adquirido un valor sistemático, capaz de engoblar modelos estáticos explicativos de los procesos edafosedimentarios, establecemos interpretaciones dinámicas, hipotéticas deductivas, que refinan la clasificación misma y intervienen en la argumentación de nuestras interpretaciones.
Gran parte del trabajo de investigación presentado en esta tesis doctoral está dedicada a el análisis de microfacies y tiene como resultado la elaboración de tres clasificaciones.
Esta tesis doctoral presenta resultados sobre procesos edafosedimentarios naturales y su interpretación ambiental de períodos glaciales del Pleistoceno ibérico, de mal a comparar, pertenecientes al Abric Romaní y Atapuerca; y de períodos interglaciares del registro sedimentario de la Sierra de Atapuerca. Los procesos sedimentarios antrópicos estan singularizados en mecanismos-procesos, y definidos conceptualmente por actividades de dispersión por circulación, el recubrimiento y el traslado de sedimentos.
Palabras clave. Micromorfología, procesos edafosedimentarios, Pleistoceno, Arqueología, rellenos sedimentarios de cuevas y abrigos
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Bennasar, Serra Maria de Lluc. "Tafonomía de micromamíferos del pleistoceno inferior de la sierra de atapuerca (burgos): la sima del elefante y la gran dolina." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2010. http://hdl.handle.net/10803/8633.

Full text
Abstract:
La metodología tafonómica aplicada a micromamíferos permite conocer los agentes, mecanismos y procesos tafonómicos que han intervenido en la formación de una asociación fósil determinada.
Los objetivos principales de este trabajo son identificar y describir los rasgos paleoambientales de la Sierra de Atapuerca y el tafosistema cárstico a lo largo del período del Pleistoceno Inferior. Para ello se estudian, desde el punto de vista tafonómico, los restos de micromamíferos de los niveles del Pleistoceno Inferior de la Sima del Elefante (TE9 a TE14) y de Gran Dolina (los niveles TD5 y TD6).
The taphonomical methodology applied to small mammal can recognize the agents processes and mechanisms taphonomic that have been involved in the formation of a given fossil assemblage.
The main objectives of this study are to identify and describe the palaeoenvironmental features of Sierra de Atapuerca and taphosystem karst along the Lower Pleistocene. For this study, from a taphonomic point of view, the remains of small mammals from the Pleistocene levels of the Sima del Elefante (TE9 to TE14) and Grand Dolina (TD5 and TD6 levels).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Sebares, Valle Gemma. "Avaluació del procés de socialització dels jaciments de la Sierra de Atapuerca al museo de la evolución humana de Burgos." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/385850.

Full text
Abstract:
Les avaluacions museogràfiques, i en concret els estudis de públic, tenen una llarga tradició, però aquests tipus d'estudis basats en anàlisis quantitatius van deixar de generar impacte, sobretot pel cost de temps que suposava la realització dels estudis. En aquesta tesi el que s'ha volgut ha estat recuperar aquesta primera idea d'anàlisi quantitatiu, ampliar-la i finalment crear un mètode d'avaluació aplicable a qualsevol centre expositiu. Per poder realitzar l'avaluació de manera efectiva s'ha dissenyat una aplicació en sistema operatiu android, la qual sistematitza la recol·lecció de dades, minimitzant els possibles errors i reduint considerablement el temps emprat pel treball de camp i posteriors anàlisis de dades. Per al present estudi s'ha aplicat el mètode per avaluar el Museo de la Evolución Humana de Burgos, i en base a diferents anàlisis estadístiques s'ha pogut determinar el grau socialitzador del museu a diversos nivells, sempre tenint en compte la relació dels visitants vers els recursos museogràfics. Com que l'avaluació permet trobar els "punts problemàtics" dins l'exposició, permet també plantejar-ne solucions, que al cap i a la fi és el propòsit de qualsevol avaluació.
Las evaluaciones museográficas, y en concreto los estudios de público, tienen una larga tradición, pero estos tipos de estudios basados en análisis cuantitativos dejaron de generar impacto, sobre todo por el coste de tiempo que suponía la realización de los estudios. En esta tesis lo que se ha querido ha sido recuperar esta primera idea de análisis cuantitativo, ampliarla y finalmente crear un método de evaluación aplicable a cualquier centro expositivo. Para poder realizar la evaluación de manera efectiva se ha diseñado además, una aplicación en sistema operativo android, lo que sistematiza la recolección de datos, minimiza los posibles errores y reduce considerablemente el tiempo empleado para el trabajo de campo y posteriores análisis de datos. Para el presente estudio se ha aplicado el método para evaluar el Museo de la Evolución Humana de Burgos, y en base a diferentes análisis estadísticos se ha podido determinar el grado de socialización del museo a varios niveles, siempre teniendo en cuenta la relación de los visitantes hacia los recursos museográficos. Como la evaluación permite encontrar los "puntos problemáticos" dentro de la exposición, permite también plantear soluciones, que al fin y al cabo es el propósito de cualquier evaluación.
Museum evaluations, specifically public studies, have a long tradition, but these types of studies based on quantitative analysis ceased to generate impact, especially for the cost of time assumed to perform the studies. In this thesis, what is wanted is to recuperate this first idea of quantitative analysis, amplifying it and then creating an evaluation method applicable to any exhibition center. To perform the evaluation effectively, an application in android operating system it’s designed, which systematized data collection, minimizing errors and reducing significantly the time spent for the fieldwork and the subsequent data analysis. For the present study the method was applied to evaluate the Museo de la Evolución Humana de Burgos, and based on different statistical analysis it has been determined the socialization degree of the museum on several levels, taking into account the relationship between visitors and the museum resources. As the evaluation allows us to find "trouble areas" in the exhibition, it allows us also to propose solutions, which finally is the aim of any evaluation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Ceperuelo, Sánchez Mª Dolors. "Anatomía de los conductos radiculares de los molares a través de los restos fósiles de la cueva del Mirador (Atapuerca)." Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/368201.

Full text
Abstract:
L’anatomia i la morfologia del conductes radiculars dels molars, presenten uns trets determinats. Existeixen nombroses classificacions en l’especialitat d’endodòncia (odontologia), que ens mostren el recorregut del teixit pulpar desde la zona més coronal a l’àpex de la dent. Una de les més utilitzades actualment, és la classificació de Vertucci. Però, com eren els molars de fa més de 4.000 anys? És aplicable aquesta clasificació a les restes fòssils? Amb l’arribada de les noves tecnologies com el Cone Bean Computer Tomography (CBCT) existeix la possibilitat d’estudiar internament, les restes fòssils d’una mostra com la que pertany a la Cueva de el Mirador (Atapuerca), amb la gran avantage de no ser destruïda. Es tracta de restes arqueològiques del Calcolític i de l’Edat de Bronze, amb una cronologia del 4.760-4.200 cal. A.P. L’estudi intern dels conductes radiculars, ens ensenyaran si ha hagut canvis significatius fins a arribar a l’home actual, si les dades aconseguides es poden relacionar amb corrents migratòries, i si presenten trets característics de la raça a la que pertanyen.
La anatomía y la morfología de los conductos radiculares de los molares, presentan unas características determinadas. Existen numerosas clasificaciones en la especialidad de la endodoncia (odontología), que nos describen el recorrido del tejiido pulpar desde la zona más coronal al ápice de un diente. Una de la más utilizadas actualmente, es la clasificación de Vertucci. Pero, ¿cómo eran los molares de hace más de 4.000 años? ¿Es aplicable esta clasificación en restos fósiles? Con la llegada de las nuevas tecnologías como el Cone Bean Computer Tomography (CBCT) existe la posibilidad de estudiar internamente, los restos fósiles de una muestra como la perteneciente a la Cueva de El Mirador (Atapuerca), con la gran ventaja de no destruirla. Se tratan de restos arqueológicos pertenecientes al Calcolítico y a la Edad de Bronce, cuya cronología va del 4.760-4.200 cal. A.P. El estudio interno de los conductos radiculares, nos mostraran si han habido cambios significativos hasta el llegar al hombre actual, si los resultados los podemos relacionar con corrientes migratorias, y si presentan rasgos característicos de raza.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Expósito, Barea Isabel. "Aproximaciones metodológicas desde la arqueopalinología a contextos antropogénicos de la Sierra de Atapuerca (Burgos) y a secuencias naturales del litoral mediterráneo." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2018. http://hdl.handle.net/10803/668790.

Full text
Abstract:
Aquest treball es basa en l’anàlisi palinològica des de la perspectiva de l’antropització pel que fa a la reconstrucció de l’entorn vegetal en el que es van desenvolupar les activitats de les comunitats humanes durant el Plistocè i l’Holocè a la Península Ibèrica. Amb la intensificació de les seves activitats, les comunitats humanes alteren el medi afavorint la desforestació i la degradació de les comunitats vegetals. Així, a través de l’anàlisi de pol·len i dels palinomorfes no pol·línics (NPPs) de la seqüència de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), s’ha reconstruït la vegetació i el clima durant el Neolític i l’Edat del Bronze. L’anàlisi ha evidenciat la intensitat de la pressió antròpica contribuint al coneixement de la formació d’un dipòsit en fumier. En aquest mateix sentit, la particularitat del reompliment ha motivat la realització de l’anàlisi tafonòmic de l’espectre palinològic del nivell Mir4, enquadrat en l’Edat del Bronze. L’aportació fonamental d’aquest estudi és la descripció de la relació del conjunt de palinomorfes identificat amb les característiques descrites per a les facies sedimentàries de procedència, el que ha contribuït al coneixement dels processos de formació del dipòsit. L’escassa resolució pol·línica que caracteritza els dipòsits sedimentaris Plistocens ha motivat la realització de l’anàlisi dels NPPs de les seqüències de Sima del Elefante, Gran Dolina i Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificant la idoneïtat dels NPPs com indicadors paleoecològics. Per la seva part, els resultats pol·línics i de microcarbons obtinguts de l’estudi de seqüències sedimentàries holocenes de l’àmbit mediterrani de la Península Ibèrica i les Illes Balears han ratificat la importància dels incendis i l’antropització en la formació de la vegetació mediterrània. Finalment, les incògnites generades pels treballs realitzats, han motivat la posta en marxa d’un programa d’experimentació destinat a contrastar les hipòtesis plantejades.
Este trabajo parte del análisis palinológico desde la perspectiva de la antropización para la reconstrucción del entorno vegetal en el que se desarrollaron las actividades humanas durante el Pleistoceno y Holoceno en la Península Ibérica. Con la intensificación de sus actividades, las comunidades humanas alteran el medio favoreciendo la deforestación y la degradación de las comunidades vegetales. Así, a través del análisis del polen y los palinomorfos no polínicos (NPPs) de la secuencia de la Cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos), se ha reconstruido la vegetación y el clima durante el Neolítico y la Edad del Bronce. El análisis ha evidenciado la intensidad de la presión antrópica contribuyendo al conocimiento de la formación de un depósito en fumier. En este mismo sentido, la particularidad del relleno ha motivado la realización del análisis tafonómico del espectro palinológico del nivel Mir4, encuadrado en la Edad del Bronce. La aportación fundamental de este estudio es la descripción del conjunto de palinomorfos identificado con respecto a las características descritas para las facies sedimentarias de procedencia, lo que ha contribuido al conocimiento de los procesos de formación del depósito. La escasa resolución polínica que caracteriza los depósitos sedimentarios Pleistocenos ha motivado la realización del análisis de los NPPs de las secuencias de Sima del Elefante, Gran Dolina y Galería (Sierra de Atapuerca, Burgos) ratificando la idoneidad de los NPPs como indicadores paleoecológicos. Por su parte, los resultados polínicos y de microcarbones obtenidos a partir del estudio de secuencias sedimentarias holocenas del ámbito mediterráneo de la Península Ibérica y las Islas Baleares han ratificado la importancia de los incendios y la antropización en la formación de la vegetación mediterránea. Finalmente, las incógnitas generadas por los trabajos realizados, han motivado la puesta en marcha de un programa de experimentación destinado a contrastar las hipótesis planteadas.
This work considers the palynological analysis from the perspective of anthropization for the reconstruction of the plant environment in which human activities were developed during the Pleistocene and Holocene in the Iberian Peninsula. With the intensification of human activities, human communities alter the environment, favoring deforestation and degradation of plant communities. Thus, through the analysis of pollen and non-pollen palynomorphs (NPPs) of the Holocene sequence of the El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos), vegetation and climate of Neolithic and the Bronze Age have been reconstructed. The analysis has evidenced the intensity of anthropic pressure and has contributed to the knowledge of the formation of a fumier deposit. The particularity of this infilling has led to the taphonomic analysis of the palynological ensemble of the Mir4 level, framed in the Bronze Age. The main contribution of this study is the description of the relationship of the set of palynomorphs identified with the characteristics described for the sedimentary facies, and has contributed significantly to the knowledge of the deposit formation processes. The low pollen resolution that characterizes the Pleistocene deposits has motivated the analysis of the NPPs of the Sima del Elefante, Gran Dolina and Galería sequences (Sierra de Atapuerca, Burgos) and has ratified the suitability of NPPs as paleoecological indicators. On the other hand, pollen and microcharcoal results obtained from some Holocene sedimentary sequences in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands have confirmed the importance of fires and anthropization in the formation of Mediterranean vegetation. Finally, the questions generated by the works carried out, have motivated the implementation of an experimental program aimed at contrasting some of the hypotheses.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Martín, Rodríguez Patricia. "Caracterización zooarqueológica de las cuevas redil en la Prehistoria de la Meseta Norte: el caso de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos)." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/401336.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi se centra en l’estudi zooarqueològic i tafonòmic dels conjunts faunístics recuperats a la cova d’El Mirador (Serra d’Atapuerca, Burgos). Aquests conjunts procedeixen de la utilització de la cavitat com a espai d’estabulació per al bestiar des dels inicis del neolític (VI mil•lenni cal BC) fins a l’edat del bronze (II mil•lenni cal BC). Els resultats d’aquest estudi han permès corroborar el desenvolupament primerenc d’una economia ramadera a la conca del Duero. Se centrava en la cria de d’ovelles i cabres acompanyats d’un grup menor de bovins i, probablement, suids. La llet i la carn, tant d’ovicaprins com de bovins, van ser els principals productes aprofitats per aquestes comunitats encara que els bovins foren empleats per la seva força de tracció i/o tir, almenys a l’edat del bronze. En torn al IV mil•lenni s’observa un canvi en la gestió econòmica del grup, probablement relacionat amb una diversificació econòmica i atribuït a un augment del bestiar boví i del consum de les espècies salvatges. L’organització anual dels grups ramaders consistiria en l’ocupació de la cavitat durant l’hivern i la primavera, ja que la utilitzaven d’estable de les femelles gestants i paridora. La resta de l’any, el passarien aprofitant pastures i els boscos situats al voltant d’El Mirador. Pel que fa a l’ocupació de la cavitat, les restes faunístiques identificades mostren un alt grau d’alteració que indica el processament de les carcasses a l’interior de la cova i, per tant, també el desenvolupament d’activitats domèstiques a l’interior de la cavitat. Aquesta funcionalitat s’uniria a l’ús de la cova com estable pels ramats d’ovelles i cabres.
sta tesis se centra en el estudio zooarqueológico y tafonómico de los conjuntos faunísticos recuperados en la cueva de El Mirador (Sierra de Atapuerca, Burgos). Estos conjuntos proceden de la utilización de la cavidad como redil para el ganado desde los inicios del Neolítico (VI milenio cal BC) hasta la Edad del Bronce (II milenio cal BC). Los resultados de este estudio han permitido corroborar el desarrollo temprano de una economía ganadera en la cuenca del Duero. Ésta se centraba en la cría de ovicaprinos acompañados de un grupo menor de bovinos y, probablemente, suinos. La leche y la carne, tanto de ovicaprinos como de bovinos, fueron los principales productos aprovechados por estas comunidades aunque, al menos, en la Edad del Bronce, los bovinos son también empleados por su fuerza de tracción y/o tiro. En torno al IV milenio se observa un cambio en la gestión económica del grupo probablemente relacionado con una diversificación económica del grupo y atribuido a un aumento del ganado vacuno y del consumo de las especies salvajes. La organización anual de los grupos ganaderos consistiría en la ocupación de la cavidad durante el invierno y la primavera, ya que la empleaban como aprisco de las hembras gestantes y paridera. El resto del año, lo pasarían aprovechando los pastos y los bosques situados en los alrededores de El Mirador. Por lo que respecta a la ocupación de la cavidad, los restos faunísticos identificados muestran un alto grado de alteración que indican el procesamiento de las carcasas en el interior de la cavidad y, por lo tanto, también el desarrollo de actividades domésticas en el interior de la cavidad. Esta funcionalidad se uniría al uso de la cueva como aprisco de los rebaños de ovicaprino.
This doctoral thesis focus in archaeozoologial and taphonomical study of animal assemblages recovered in El Mirador cave (Sierra de Atapuerca, Burgos). These assemblages were originate were originated during the utilization of the cave like livestock enclosure during Neolithic (VI-IV millennium cal. BC) and Bronze Age. Results of this work confirm early adoption of husbandry practices in the Spanish Meseta. Sheep and goat were de base of this economical system and cattle was exploited too. Milk and meat were used and, during Bronze Age, cattle were also employed like drought animal. We observed economical changes during IV millennium and during Bronze Age, when the importance of cattle increased and the importance of ovicaprino decreases. This patterns was liked with an economical diversification documented at Mediterranean level. El Mirador was occupied like enclosure during winter. Small-scale herd movements would be developed during summer time. This thesis also includes four scientific papers based in different aspects of El Mirador cave assemblages and one methodological study of ovicaprine perinatal bone identification.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Atapuerca"

1

Apellániz, Juan María. Estudios sobre Atapuerca (Burgos). Bilbao: Universidad de Deusto, 1987.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Arsuaga, Juan Luis. Atapuerca y la evolución humana. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Fray Valentín de la Cruz. El fuero de Atapuerca, 1138. Burgos: Editorial La Olmeda, 2001.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Cortázar, Fernando García de. Historia de España: De Atapuerca al Estatut. Barcelona: Planeta, 2006.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Historia de España: De Atapuerca al euro. Barcelona: Planeta, 2002.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Historia de España. De Atapuerca al euro. Barcelona: Planeta, 2003.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Cortázar, Fernando García de. Historia de España: De Atapuerca al euro. Barcelona: Planeta, 2002.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Exploradores: La historia del yacimiento de Atapuerca. Barcelona: Debate, 2012.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

García, Nuria García. Osos y otros carnívoros de la Sierra de Atapuerca. Oviedo: Fundación Oso de Asturias, 2003.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Bermúdez de Castro, José María. and Antón Mauricio, eds. Atapuerca, perdidos en la colina: La historia humana y científica del equipo investigador. Barcelona: Ediciones Destino, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Atapuerca"

1

Mallol, Carolina. "Atapuerca." In Encyclopedia of Geoarchaeology, 62–64. Dordrecht: Springer Netherlands, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-4409-0_68.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Ortega, Ana Isabel, Alfonso Benito-Calvo, Alfredo Pérez-González, Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro, and Juan Luis Arsuaga. "Atapuerca Karst and its Palaeoanthropological Sites." In World Geomorphological Landscapes, 101–10. Dordrecht: Springer Netherlands, 2014. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-017-8628-7_8.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Aguirre, E., and M. Hoyos. "Climate Record in Cave Deposits: The Atapuerca TD Case." In Start of a Glacial, 127–36. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1992. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-76954-2_10.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Rodríguez-Gómez, Guillermo, Jesús A. Martín-González, Idoia Goikoetxea, Ana Mateos, and Jesús Rodríguez. "A New Mathematical Approach to Model Trophic Dynamics of Mammalian Palaeocommunities. The Case of Atapuerca-TD6." In Lecture Notes in Earth System Sciences, 739–45. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2013. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-32408-6_160.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Alonso-Fernández, Carmen, Sebastián Pérez-Díaz, and Javier Jiménez-Echevarría. "PRADO LAGUNA (ATAPUERCA, BURGOS):." In Arqueología de los paisajes fluviales. Ocupación, comunicación y explotación, 35–48. Dykinson, 2020. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv102bmds.5.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Hochadel, Oliver. "Ursprung und Überwindung. Heldengeschichten aus Atapuerca." In Erzählung und Geltung, 107–32. Velbrück Wissenschaft, 2015. http://dx.doi.org/10.5771/9783845277394-107.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

de Castro, J. M. Bermúdez, F. Ramírez Rozzi, M. Martinón-Torres, S. Sarmiento Pérez, and A. Rosas. "Patterns of dental development in Lower and Middle Pleistocene hominins from Atapuerca (Spain)." In Patterns of Growth and Development in the Genus Homo, 246–70. Cambridge University Press, 2003. http://dx.doi.org/10.1017/cbo9780511542565.010.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Farjas, Mercedes, Francisco J. García-Lázaro, Julio Zancajo, Teresa Mostaza, and Nieves Quesada. "Virtual Modelling of Prehistoric Sites and Artefacts by Automatic Point-Cloud Surveys." In Virtual Technologies for Business and Industrial Applications, 201–17. IGI Global, 2011. http://dx.doi.org/10.4018/978-1-61520-631-5.ch012.

Full text
Abstract:
This chapter presents laser scanner systems as a new method of automatic data acquisition for use in archaeological research. The operation of the equipment is briefly described and results are presented from its application in two Spanish archaelogical sites: Abrigo de Buendía (Cuenca), Atapuerca (Burgos). Together with these systems, point cloud measuring photogrammetric methods are revised. Photogrammetry has been widely used in heritage documentation and in no way is to be relegated by the new scanning techniques. Instead, Photogrammetry upgrades its methods by applying digital approaches so that it becomes competitive in both, operational costs and results. Nevertheless, Photogrammetry and laser scanner systems should be regarded as complementary rather than competing techniques. To illustrate photogrammetric methods their application to generate the Digital Surface Model of an epigraph is described. The authors’ research group endeavours to combine teaching and research in its different fields of activity. Initial data are acquired in project-based teaching situations and international seminars or other activities. Students thus have the opportunity to become familiar with new methodologies while collecting material for analytical studies.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Atapuerca"

1

Bermejo, L., A. I. Ortega, J. Thiesson, J. M. Parés, R. Guérin, I. Campaña, J. M. Bermúdez de Castro, and E. Carbonell. "Can magnetometry detect sediment-filled caves? The case study of the Sierra de Atapuerca Sites (Burgos, Spain)." In 24th European Meeting of Environmental and Engineering Geophysics. Netherlands: EAGE Publications BV, 2018. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609.201802468.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Levkovskaya, Galina, Ludmila Karzeva, Eugen Chavchavadze, Vasiliy Lyubin, Elena Belyaeva, Sergei Lisitsyn, Alexey Artjushenko, and Alexandra Bogolubova. "Obtaining information on the objects of Stone Age plant gathering using SEM (data on Monasheskaya,Barakayevaskaya, Kostenki 1/I, Borshchevo 5 and Atapuerca sites)." In SUBSISTENCE STRATEGIES IN THE STONE AGE, DIRECT AND INDIRECT EVIDENCE OF FISHING AND GATHERING. Institute for the History of Material Culture Russian Academy of Science, 2018. http://dx.doi.org/10.31600/978-5-907053-00-7-2018-252-254.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography