Academic literature on the topic 'Autoregulació de la comprensió'

La lectura és una activitat complexa que involucra la interacció de dos processos essencials: el reconeixement de paraules escrites i la comprensió. El primer procés, tot i ser de nivell elemental, ha de funcionar de manera òptima perquè es pugui assolir el component de més alt nivell, que és la comprensió lectora. En aquest article es revisen els models cognitius més rellevants que expliquen el reconeixement de les paraules escrites i l’accés al lèxic. En primer lloc s’analitza la influència que poden exercir factors com les característiques ortogràfiques d’una llengua i les característiques de cada paraula en particular. En segon lloc es fa una revisió del model de doble ruta i les seves variacions (Coltheart, 1981; Coltheart et al., 2001) i del model connexionista de Triangle (Seidenberg & McClelland, 1989; Seidenberg, 2007). Finalment, s’analitza la caracterització de la dislèxia prenent com a referència les aportacions dels models cognitius.

El propòsit inicial d’aquest treball és comprovar fins a quin punt els alumnes, en finalitzar l’antiga EGB, tenen assolides unes idees bàsiques sobre cronologia i/o èpoques històriques estudiades amb anterioritat. Val a dir que aquest treball s’ha fet a l’assignatura d’Història Local i Comarcal, impartida pel professor Antoni Gavaldà, el curs 1995-96. Per a l’estudi s’ha comptat amb els resultats obtinguts en un treball semblant (POZO, 1985) que ha servit de base orientativa.

La majoria d’infants amb sordesa fills de pares oients presenten mancances en l’àmbit lingüístic i comunicatiu, a causa d’un possible accés limitat al llenguatge i a un entorn conversacional empobrit. Aquestes dificultats lingüístiques i comunicatives dels infants amb sordesa, que poden existir malgrat la utilització d’ajudes auditives, poden repercutir en diversos aspectes del seu desenvolupament. En particular, poden influir negativament en la seva capacitat de comprendre les emocions pròpies i alienes, i en conseqüència, també el seu funcionament social, el seu benestar i l’èxit acadèmic. En aquesta línia, aquest article se centra en intentar explicar de quina manera les diferents característiques de la sordesa i del seu entorn, així com de la interacció entre ambdós, poden implicar deficiències en l’input lingüístic i conversacional que afecten les seves habilitats lingüístiques i comunicatives. A la vegada, pretenem mostrar com les mancances en aquestes habilitats lingüístiques poden implicar dificultats en diferents aspectes de la comprensió emocional dels infants amb sordesa, que poden allargar-se fins a l’etapa adulta. A més, es revisen algunes investigacions que aporten idees rellevants sobre com millorar la capacitat de comprensió emocional dels infants amb sordesa, que se centren sobretot en la utilització d’estratègies conversacionals per ajudar els infants a comprendre les emocions de les persones en diferents situacions.

Al llarg de les darreres dècades, la Lingüística de Corpus Orals (LCO) ha avançat força en termes de quantitat i qualitat d’estudis (O’Keeffe & McCarthy 2010). En els darrers trenta anys s’ha assolit un gran progrés com mostra l’increment de corpus multimodals existents i les diverses investigacions sofisticades que aquests corpus han estimulat sobre la relació entre el component verbal i no-verbal de la comunicació oral (Knight 2011). La LCO és un camp de recerca molt vital que pot proporcionar dades i eines essencials per a avançar en el coneixement lingüístic. En aquest article m’ocupe de la contribució que la LCO i els resultats que ha produït proporcionen a la lingüística general. En l’apartat § 2 analitze la contribució de la LCO a una millor comprensió de la variació lingüística; en § 3 mostre com la LCO pot millorar la descripció gramatical; i, per acabar, l’apartat § 4 s’ocupa de la contribució que les dades orals poden fer a la comprensió de la gramaticalitat de les llengües. Al llarg de l›article utilitze dades que provenen fonamentalment de corpus italians, però també d›altres llengües; aquesta comparació interlingüística permet validar àmpliament les dades.

Es un conte que tracta d'una nena, la Bisila, que acaba d'arribar a Tarragona i té dificultats per integrar-se a causa de les seves dificultats amb la llengua. L'autora de l'article l'ajudà a millorar el seu nivell d'expressió i comprensió de la llengua. A partir d'aquesta historia, ens revela les dificultats que pateixen els alumnes que arriben aquí escolaritzant-se sense conèixer la llengua vehicular, el català.

Matematitzar el món que ens envolta és un dels eixos centrals de l’educació matemàtica realista. Aquest procés passa per diversos nivells de comprensió. David Webb, amb el model de l’iceberg, il·lustra tota la gamma d’estratègies informals i preformals que es poden emprar per arribar al nivell formal, i que donen sentit a aquesta notació convencional. En aquest treball em proposo estudiar les resolucions de 4 situacions-problema per conèixer les estratègies més utilitzades i quines han resultat més eficaces.

La percepció de fenòmens temporals, i la música n’és un dels més importants, requereix un complex procés d’audició i memorització. Si s’ofereix a l’oient, alumne de l’escola primària, una aproximació a aquesta dialèctica i sintaxi a través d’un element proper a ell, com és la cançó popular, se l’ajudarà a la motivació i confirmació de les seves expectatives de reconeixement de l’escolta musical i farà més àgil i fàcil la comprensió de la resta d’elements o valors musicals inherents a qualsevol audició.

Aquest article ens parla del recorregut que va fer el mestre Joan Guinjoan quan va demanar per a la nostra Universitat una dedicació musical semblant a la practicada a la Universitat de Califòrnia, en el conreu i la recerca de nous horitzons per a l’expressió i comprensió de l’esperit humà. El rector d'aquell temps, Dr. Lluís Arola, afirmava alhora que aquesta distinció volia ser un esperó per a la renovació musical, i significava la vocació de la Universitat Rovira i Virgili per la innovació científica i artística.

<p>En l‘àmbit de les matemàtiques l’abstracció és la capacitat de construir la representació mental de les nocions treballades sense tenir la necessitat de suports manipulatius i/o gràfics per a la seva comprensió. Un dels objectius més importants de les matemàtiques és el d’afavorir l’estructuració del pensament abstracte.</p><p>El seu objectiu és arribar a conèixer com es porta a la pràctica l’abstracció en les nocions matemàtiques d’educació infantil a partir de la comparació de dos llibres de text de matemàtiques de Catalunya i França: Comptar i escriure i Maternelle.</p>

L'objectiu general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixements previs del tema (alt i baix), els processos d'autoregulació (planificació, monitoratge i ús d'estratègies) i els nivells de comprensió de múltiples textos expositius (rendiment en una tasca inferencial, comprensió superficial i transferència de coneixements). 40 estudiants de la Llicenciatura en Ciències de l'Educació amb especialitat en Químic-Biològiques van participar en la investigació. L'obtenció de dades va incloure el registre de protocols de pensament en veu alta, així com diferents mesures de comprensió.
En primer lloc, els resultats de l'estudi mostren que no existeix una correlació significativa entre el nivell de coneixement previ i els diferents nivells de comprensió. No obstant això, l'anàlisi del grandària de l'efecte assenyala una tendència per part dels estudiants de baix coneixement previ a obtenir un millor rendiment en la tasca inferencial. Per la seva banda els estudiants amb alt coneixement previ només van rendir bé en la mesura de comprensió superficial. En segon lloc l'anàlisi de la grandària de l'efecte indica que el nivell alt de coneixement previ té un impacte rellevant en un major ús d'estratègies d'autoregulació. En tercer lloc es va trobar una relació positiva entre els processos de planificació i monitoratge per al grup d'estudiants de baix coneixement previ, mentre que en el cas dels estudiants d'alt coneixement no es van trobar relacions significatives. En quart lloc, els resultats indiquen una relació negativa entre el procés de planificació i el rendiment en la tasca inferencial per al grup de baixos coneixements, mentre que per als estudiants d'alts coneixements es va trobar una relació significativa entre els processos de planificació i el rendiment en la tasca inferencial. Finalment, les anàlisis de regressió mostren que ni el nivell de coneixement previ ni els processos d'autoregulació prediuen la variància en els nivells de comprensió. Aquests resultats són discutits en termes de la teoria i investigació de la comprensió tant d'un únic i múltiples textos, així com de les teories d'autoregulació de l'aprenentatge.
El objetivo general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimientos previos del tema (alto y bajo), los procesos de autorregulación (planeación, monitoreo y uso de estrategias) y los niveles de comprensión de múltiples textos expositivos (rendimiento en una tarea inferencial, comprensión superficial y transferencia de conocimientos). 40 estudiantes de la Licenciatura en Ciencias de la Educación con especialidad en Químico-Biológicas participaron en la investigación. La obtención de datos incluyó el registro de protocolos de pensamiento en voz alta, así como diferentes medidas de comprensión.

En primer lugar, los resultados del estudio muestran que no existe una correlación significativa entre el nivel de conocimiento previo y los diferentes niveles de comprensión. Sin embargo, el análisis del tamaño del efecto señala una tendencia por parte de los estudiantes de bajo conocimiento previo a obtener un mejor rendimiento en la tarea inferencial. Por su parte los estudiantes con alto conocimiento previo solamente rindieron bien en la medida de comprensión superficial. En segundo lugar el análisis del tamaño del efecto indica que el nivel alto de conocimiento previo tiene un impacto relevante en un mayor uso de estrategias de autorregulación. En tercer lugar se encontró una relación positiva entre los procesos de planeación y monitoreo para el grupo de estudiantes de bajo conocimiento previo, mientras que en el caso de los estudiantes de alto conocimiento no se encontraron relaciones significativas. En cuarto lugar, los resultados indican una relación negativa entre el proceso de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial para el grupo de bajos conocimientos, mientras que para los estudiantes de altos conocimientos se encontró una relación significativa entre los procesos de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial. Finalmente, los análisis de regresión muestran que ni el nivel de conocimiento previo ni los procesos de autorregulación predicen la varianza en los niveles de comprensión. Estos resultados son discutidos en términos de la teoría e investigación de la comprensión tanto de un único y múltiples textos, así como de las teorías de autorregulación del aprendizaje.
The overall objective of the dissertation was to analyze the relationship between the level of background knowledge (high and low), self-regulatory processes (planning, monitoring and use of strategies) and multiple levels of understanding expository texts (performance in a inferential task, surface understanding and knowledge transfer). 40 students from the Bachelor of Science in Education with specialization in Chemical-Biological participated in the investigation. Data collection included recording think-aloud protocols, and various measures of comprehension.

First, the results show that there is no significant correlation between the level of background knowledge and different levels of comprehension. However, the effect size analysis indicates a tendency for students with low prior knowledge to better performance on the inferential task. For their part, students with high prior knowledge only performed well in the superficial understanding measure. Secondly, the effect size analysis indicates that the high level of prior knowledge has a significant impact on the greater use of self-regulation strategies. Third, we found a positive relationship between planning and monitoring processes for the group of students with low prior knowledge, whereas in the case of students with high knowledge there were no significant relationships. Fourth, the results indicate a negative relationship between the process of planning and inferential task performance for the low knowledge group, while for higher knowledge students found a significant relationship between planning processes and performance the inferential task. Finally, regression analysis showed that neither the level of prior knowledge nor self-regulatory processes predict the variance in levels of comprehension. These results are discussed in terms of theory and research on both single and multiple texts comprehension and theories of self-regulated learning.

Aquest estudi se centra en l’exploració dels coneixements sobre el verb i els temps verbals d’alumnes de segona i tercera etapa de primària. Es parteix de cinc supòsits: a) els alumnes tenen un coneixement interioritzat dels elements lingüístics i del seu funcionament en l’ús, fruit de la seva experiència lingüística i de la representació que se’n fan; b) l’aprenentatge significatiu de la gramàtica es produeix quan l’alumne estableix relacions entre els coneixements que ja ha adquirit i els que li són nous; c) l’ensenyament de la gramàtica ha de ser vinculat a l’ús lingüístic; c) la reflexió metalingüística és l’instrument metodològic privilegiat per explorar el coneixement construït, i d) la incidència de la instrucció és fonamental en la construcció del coneixement. La primera part del treball, on s’exposa el marc teòric de la recerca, s’organitza en quatre apartats: la temporalitat lingüística, els elements lingüístics per codificar el temps, els conceptes gramaticals dels escolars i la transposició didàctica. En els dos primers apartats es descriuen les característiques del temps lingüístic i els diferents elements amb què s’expressa en l’enunciat: temps, aspecte, modalitat de l’acció i modificadors temporals tot ressaltant la rellevància de la forma verbal per ser on conflueixen més elements de codificació temporal (temps, aspecte i modalitat de l’acció) i es mostren les dificultats que pot suposar per als alumnes la descodificació temporal dels temps dels enunciats. En el capítol 3, s’exposen els punts de vista a partir dels quals es descriu el coneixement gramatical dels alumnes. S’inicia amb la descripció de les unitats lingüístiques objecte de coneixement (les categories gramaticals), després s’aprofundeix en la situació d’aprenentatge de les categories gramaticals en el context escolar, fent referència en primer lloc a la conceptualització com a procés de construcció del coneixement i, en segon lloc, a la rellevància de la reflexió metalingüística com un camí cap a la conceptualització dels elements lingüístics. En el capítol 4, es prenen com a referència diferents fonts d’informació (el currículum de primària, llibres de text, gramàtiques pedagògiques) per arribar a una impressió general de com es du a terme l’ensenyament de les nocions de verb i de temps verbals a les aules de primària. En el capítol 5 es plantegen els objectius i les preguntes de recerca i es finalitza la primera part amb l’explicació de la metodologia seguida. L’objectiu general és conèixer les característiques del coneixement construït sobre el verb i els temps verbals i com l’alumne hi pot reflexionar a quart i sisè de primària. S’inscriu en la recerca interpretativa de l’àmbit de les ciències socials a partir de dos tipus de dades (textos elaborats per a la instrucció i activitats dels alumnes). A la segona part es presenta la part empírica del treball (presentació i anàlisi de les dades). Es divideix en tres apartats: L’ànalisi dels llibres de text usats pels alumnes, l’anàlisi dels exercicis escrits realitzats a tot el grup classe a quart i sisè curs de primària i l’anàlisi de les entrevistes semiestructurades a alguns dels alumnes de cada curs. A l’última part del treball es relacionen les conclusions amb cada un dels objectius principals. Les conclusions es presenten agrupades en tres subapartats: els coneixements dels alumnes sobre la temporalitat de l’enunciat, el verb i els temps verbals i les confluències i divergències en les dues edats proposades; les relacions entre les característiques dels continguts i les activitats dels llibres de text amb les característiques dels coneixements construïts pels alumnes, i en darrer lloc les característiques del metallenguatge usat pels alumnes .
This study aims to assess students’ knowledge and awareness of verbs and verb tenses in the second and third stages of Primary education in the Spanish school system. It is based on five assumptions: a) students have an interiorised knowledge of linguistic elements and their usage as a result of their linguistic experience and their own representation of this experience; b) the significant learning of grammar takes places when the student establishes relationships between existing and new knowledge; c) the teaching of grammar has to be linked to the linguistic usage; c) metalinguistic reflection is the preferential methodological tool to explore constructed knowledge; and d) the influence of instruction is key in the construction of knowledge. The first part of the study, containing the theoretical framework of the research, is organized in four sections: linguistic temporality; linguistic elements to codify time, grammatical concepts in students; and didactic transposition. The first and second sections describe the characteristics of linguistic time and the different elements used to express it in statements: time, aspect, action modality and time modifiers, stressing the relevance of the verb form as the one combining the most elements of time coding (time, aspect and action modality) as well as pinpointing the difficulties students encounter when it comes to decoding time in tenses within statements. Chapter 3 presents the points of view from which the students’ grammatical knowledge is described. It begins with a description of the linguistic units which are the object of knowledge (grammatical categories), followed by an in-depth assessment of the learning situation towards grammatical categories within the school context, with particular reference to conceptualization as a knowledge construction process and also to the relevance of metalinguistic reflection as a path towards conceptualization of the linguistic elements. Chapter 4 analyses different sources of information (the Primary curriculum, textbooks, pedagogical grammars) to establish a general impression of how the notions of verb and verb tense are taught in Primary classrooms. Chapter 5 presents the project aims and research questions, and the first part finishes with an explanation of the methodology used. The main aim is to identify the characteristics of constructed knowledge on the verb and verb tenses, and how students are able to reflect on them in fourth and sixth form. The study falls within the interpretative research paradigm in the field of Social Sciences. The second part presents the empirical side of the research (presentation and data analysis). It consists of three sections: analysis of textbooks used by students; analysis of written exercises completed by the whole class in fourth and sixth forms; analysis of semi-structured interviews to some of the students in each form. The last part of the project establishes links between the conclusions and each of the main objectives. Conclusions are presented grouped in three subsections: firstly, the students’ knowledge on the temporality of the statement, the verb and verb tenses and the confluences and divergences between the two age groups; secondly, the relations between the characteristics of content and activities in textbooks and the characteristics of the knowledge constructed by the students; and thirdly, the characteristics of the metalanguage used by students.

El nostre interès pels temes relacionats amb la lectura, i concretament per la manera com es porta a terme l’ensenyament de la comprensió lectora, és fruit de la nostra activitat professional a l’àrea de Psicologia de l'Educació i en particular en l’àmbit de la intervenció psicoeducativa. Precisament en aquest àmbit hem pogut constatar personalment que de l’elevat nombre d'alumnes que no assoleixen l’èxit acadèmic, una bona part presenten problemes a l’hora d’entendre el contingut d’un text, i més amplament, dificultats relacionades amb l’aprenentatge de la lectura. A aquesta constatació succeïa una altra, relativa a la manca de recursos i dificultats que experimenten els ensenyants, en general, per a establir seqüencies d'instrucció susceptibles d'ajudar aquells alumnes. La nostra manera d'entendre els objectius de la intervenció psicoeducativa ens portava a interrogar-nos sobre els processos d'ensenyament/aprenentatge que calia dissenyar per assegurar que els alumnes poguessin comprendre, interpretar i utilitzar els textos als que amb tanta freqüència es veuen confrontats dins i fora del marc escolar. Hem d'admetre que no disposàvem de resposta, més enllà d'algunes intuïcions, per a l'interrogant que ens havíem plantejat: com s’havia de fer? En les pàgines que segueixen hem intentat abordar des de la nostra pròpia perspectiva aquesta ampla problemàtica, conscients que el nostre treball constitueix nomes una passa en el camí que condueix al coneixement dels factors i variables que intervenen en l'ensenyament. El primer capítol constitueix una aproximació als models teòrics que és possible identificar en el camp de la lectura; els dos capítols següents, ja a partir d'aquells models, analitzen respectivament la manera d’entenendre l'aprenentatge i l'ensenyament de la comprensió lectora. La separació entre ensenyament i aprenentatge s'ha produït únicament a efectes d'assolir una major claredat en l'exposició; en el capítol quart s'ofereix una breu revisió de treballs d'investigació que s'han ocupat del mateix fenomen que ens preocupa a nosaltres. El cinquè vol desembocar en la proposta d’un model susceptible de donar compte dels factors que intervenen en l'ensenyament de la comprensió lectora. En el capítol sisè es descriuen les línies generals del disseny d'investigació elaborat per tal de contrastar el model formulat i el capítol setè es dedica a l'anàlisi de les dades obtingudes. Les conclusions i la discussió s'aborden en el vuitè i últim capítol, en el qual s'expliciten també les implicacions del nostre treball envers la recerca i la formació del professorat.

Aquesta tesi tracta del mètode pictòric i la tècnica d'execució de tres exercicis pictòrics, set retrats en total realitzats per l'autor, com un procés d'aprenentatge i evolució de les mateixes capacitats representatives. Amb l'anàlisi de l'obra personal i de com aquesta s'adapta en l'àmbit de la pintura realitzada amb capes amb poca acció de cobertura, així mateix es realitza l'anàlisi d'aquests set retrats dels quals es desenvolupa el seu procés pictòric per fases i estadis. Mitjançant la documentació amb imatges fotogràfiques dels diferents passos realitzats. A mesura que se succeeixen les imatges, es comenten els passos seguits, a on s'explica els materials que s'han fet servir, com aquests s'apliquen i quin resultat s'aconsegueix com es mostra al passi d'imatges generals i als detalls d'imatge. D'aquesta manera s'incorporen conceptes referents a aspectes tècnics dels materials que s'empren, conceptes referents al mètode pictòric i conceptes referents a l'anàlisi formal de l'obra pictòrica. El projecte d'aquesta tesi arranca de la necessitat de donar sentit a la mateixa obra pictòrica com a objecte d'estudi. A part de la necessitat personal, que es justifica per la presa de consciència i millora de la qualitat tècnica de l'obra pictòrica, si hom es pregunta per la necessitat d'un projecte de tesi sobre l'obra pictòrica personal, haurà de comprendre l'evolució de les capacitats representatives com a font de coneixement, que es produeix durant la trajectòria personal d'un pintor figuratiu, o millor dit il·lusionista, a l'hora de satisfer les necessitats de representació de la forma pictòrica, les quals es van actualitzant al llarg de la seva trajectòria personal.

Objectius: 1) Descriure el procés d’obtenció del consentiment informat (CI) en pacients inclosos en assaigs clínics (AC) a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. 2) Descriure els coneixements que expressen el pacients inclosos en els AC sobre aspectes clau dels mateixos. 3) Descriure les percepcions dels pacients sobre el procés d’obtenció del CI i la informació rebuda sobre aspectes clau dels mateixos. 4) Descriure la percepció dels investigadors sobre diversos aspectes del procés d’obtenció del CI en els AC. 5) Avaluar la variabilitat i els factors associats als coneixements dels pacients inclosos en AC Material i Mètode: Estudi prospectiu en el qual s’obté la informació a partir d’una entrevista personal als pacients inclosos en AC, i d’una enquesta als investigadors dels AC en els que participen els pacients Resultats: Es fa una entrevista personal a 140 pacients que participen en 40 AC diferents. Es fa l’enquesta a 51 investigadors dels AC. Els resultats indiquen que hi ha poc coneixement per part dels pacients d’alguns aspectes rellevant de l’AC, principalment d’aspectes de seguretat i metodològics de l’AC com l’aleatorització o la possibilitat de rebre un placebo. Els resultats també indiquen que la modificació d’alguns aspectes del procés d’obtenció del CI com són la lectura del full d’informació al pacient o la signatura diferida del CI poden contribuir a millorar el coneixement dels pacients. No obstant, el documenta un elevat grau de satisfacció dels pacients amb la informació rebuda i amb el procés de CI en general. La consideració conjunta de l’entrevista als pacients i l’enquesta als investigadors suggereix la importància de la informació verbal que dóna l’investigador en el coneixement que tenen els pacients atès que els aspectes valorats com a menys important per l’investigador a l’hora d’informar als pacients són també els menys coneguts pels pacients. Conclusions: En el procés d’obtenció del CI en AC es compleix adequadament amb el requisit legals de la signatura, però de manera subòptima amb les recomanacions ètiques i requisits legals de com ha de ser el procés d’obtenció del CI per tal que sigui vàlid. Malgrat es documenta un desconeixement d’aspectes importants de l’AC en una proporció rellevant de pacients, els pacients estan majoritàriament satisfets amb la informació rebuda i perceben tenir suficient informació per decidir. Els resultats de l’estudi suggereixen un impacte de la informació verbal que dóna l’equip investigador al pacient en el coneixement sobre l’estudi en el que participen. Modificar algun aspecte del procés d’obtenció del CI com és la signatura diferida del CI o la lectura del full d’informació al pacient podria afavorir la millora del coneixement dels pacients.
Objectives: 1) To describe the process of obtaining informed consent (IC) in patients included in clinical trials (CT) at the Vall d'Hebron University Hospital. 2) Describe the knowledge that express the patients included in the CT on key aspects of them. 3) Describe the perceptions of patients about the process of obtaining the IC and the information received on key aspects of CT. 4) Describe the perception of researchers on various aspects of the process of obtaining the IC in CT. 5) Evaluate the variability and the factors associated with the knowledge of patients included in CT Material and Methods: A prospective study in which information is obtained from a personal interview of patients included in CT, and a survey of the CT investigators. Resultats: Study based on a personal interview of 140 patients participating in 40 different CT and a survey of 51 CT investigators. Results indicate that there is a little understanding by patients of some important aspects of the CT, mainly related to security and methodological aspects of the CT such as randomization or the possibility of receiving a placebo. Results also indicate that the modification of certain aspects of the process of obtaining the CI such as reading the patient information sheet or the deferred signature of the IC can contribute to improve the knowledge of patients. However, it’s reported a high degree of patient satisfaction when the information received when the IC is obtained. Considering the interview patients and the researchers survey together, results suggest the importance of verbal information given by the researcher in the knowledge of patients. Aspects rated as less important for the investigator when informing patients are also those less known by patients. Conclusions: The process of obtaining the IC in CT properly fulfill the requirement of legal firm, but appears to be suboptimal when the ethical and legal requirements that should be considered in the process of obtaining the CI to make it valid. Despite of a lack of documented knowledge important aspects of the CT in a significant proportion of patients, they are usually satisfied with the information received and the perceptions is to have enough information to decide. The results of the study suggest an impact of verbal information given by the research team in patient the knowledge and decision when participating in the study. Modification of some aspect of the process of obtaining the CI as deferred signing or reading the patient information sheet could promote improved knowledge of patients.

L’objectiu d’aquesta recerca és cercar evidències de la potencialitat del programa Llegim en parella, que proposa la tutoria entre iguals com a mètode per al desenvolupament de la competència lectora; centrant-nos en dos aspectes clau com són la comprensió lectora i l’autoconcepte lector. Es tracta d’un estudi amb un disseny de multiplicitat metodològica que ens possibilita fer una aproximació, per una banda quantitativa que ens permet identificar els canvis que es produeixin en cada una de les variables analitzades: comprensió i autoconcepte lector. Per després, amb una aproximació qualitativa realitzar l’anàlisi del procés –especialment de la interacció d’una submostra de parelles- que ens ajudi a reconèixer els moments i les actuacions responsables dels canvis detectats. L’estudi es realitza amb una mostra de 577 alumnes, dels quals 441 alumnes formen part del grup d’intervenció i 136 alumnes formen part del grup de comparació, i 20 mestres pertanyents a 10 centres educatius que, durant els cursos 2008-09, 2009-10 i 2010-11, estaven desenvolupant el programa Llegim en parella. La investigació se situa en el context natural de l’aula. Els resultats quantitatius ens indiquen que hi ha diferències significatives entre el pretest i el postest de tots els alumnes del grup d’intervenció per a la variable de comprensió lectora en les diferents modalitats de tutoria (fixa i recíproca), així com pels rols desenvolupats (tutor i tutorat). Els resultats de l’anàlisi del procés ens mostra que les millores es produeixen per la utilització de les estratègies lectores, tant cognitives com metacognitives que proposa l’estructura de les sessions del programa Llegim en parella, així com també per les ajudes en bastida que ofereixen els tutors als seus tutorats per a millorar la comprensió lectora. S’observa que les situacions més riques tenen lloc en la interacció que es produeix entre ambdós alumnes, per tal de resoldre les preguntes de comprensió inferencials i profundes formulades. Pel que fa a l’autoconcepte lector, els resultats quantitatius ens mostren que es produeixen diferències significatives entre el pretest i el postest dels alumnes que desenvolupen el rol de tutors, cosa que no es produeix en els tutorats, ni en l’alumnat que desenvolupa la tutoria recíproca. L’anàlisi de la interactivitat ens fa adonar que els alumnes tutors, pel fet de desenvolupar el seu rol, disposen d’elements per a la millora del seu autoconcepte lector i, en canvi, els alumnes tutorats generalment atribueixen les millores obtingudes a l’ajuda del tutor, no als seus propis esforços, i no es perceben com a millors lectors. Els alumnes participants en les tutories recíproques en disposar de la meitat de sessions per a desenvolupar un i altre rol, probablement no tenen prou temps per a mostrar canvis en el seu autoconcepte lector. Així mateix, es detecten els processos de reflexió metacognitiva com a factors que poden potenciar la millora de l’autoconcepte lector en fer més conscients els alumnes de les seves capacitats i possibilitats de millora. Paraules clau: educació inclusiva, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge entre iguals, tutoria entre iguals, competència lectora, comprensió lectora, autoconcepte lector.
The goal of this research is to find evidence of the power of the programme Llegim en parella (Reading by pairs,) which proposes peer tutoring as a method to develop reading competence; focusing in two key aspects such as comprehension and a self-concept as a reader. The design involves a methodological multiplicity that permits first a quantitative approach, which allows the identification of the changes observed in each variable under study: reading comprehension and self-concept as a reader. Then, after these changes have been recorded, we can analize the process - especially the interaction in a subsample of pairs - through a qualitative approach that allows us to figure out the moments and the actions that induce the changes observed in the quantitative approach. We are using a sample of 577 students, of which 441 belong to the intervention group and 136 belong to the comparison group; and 20 teachers from 10 different education schools that during the academic years 2008-09, 2009-10 and 2010-11, were developing the programme Llegim en parella. This research takes place in the natural framework of the classroom. The quantitative results show significant differences between pre-test and post-test for all students in the intervention group on the reading comprehension variable under the different tutoring modes (fixed and reciprocal), and also under the different developed roles (tutor and tutee). The results of the analysis of the process show that the improvements are due to the application of reading strategies, either cognitives or metacognitives, proposed in the structure of the sessions of the programme Llegim en parella, and also due to the scaffolding help by the tutors to their tutee in order to improve their reading comprehension. We observe the richest situations in the interactions within pairs when trying to solve inferential and critical questions about comprehension. Regarding the self-concept as a reader, quantitative results show significant differences between pre-test and post-test for students developing the role of tutor, however it is not so for tutee nor for students developing reciprocal tutoring. The interactivity analysis shows that students in the role of tutors have elements to improve their self-concept as a reader, due to the development of their role, while tutee students normally explain their improvements by the tutor's help and not by their own effort, and they do not perceive themselves as better readers. Participants in the reciprocal tutoring probably do not have enough time to develop changes in their self-concept as a reader due to the fact that they spend half of the sessions in each role. However, we find that metacognitive reflexion processes can promote the improvement of self-concept as a reader and induce the students to become more conscious of their abilities and of their potential for improvement. Keywords: inclusive education, cooperative learning, peer learning, peer tutoring, reading competence, reading comprehension, self-concept as a reader.
El objetivo de esta investigación es hallar evidencias de la potencialidad del programa Llegim en parella, que propone la tutoría entre iguales como método para el desarrollo de la competencia lectora; centrándonos en dos aspectos esenciales como son la comprensión lectora y el autoconcepto lector. Se trata de un estudio con un diseño de multiplicidad metodológica que nos posibilita hacer una aproximación, por un lado cuantitativa que nos permite identificar los cambios que se produzcan en cada una de las variables analizadas: comprensión y autoconcepto lector. Para posteriormente, a través de una aproximación cualitativa realizar el análisis del proceso – especialmente de la interacción de una submuestra de parejas – que nos ayude a reconocer los momentos y las actuaciones responsables de los cambios detectados. El estudio se realiza con una muestra de 577 alumnos, de los cuales, 441 forman parte del grupo de intervención y 136 forman parte del grupo de comparación, y 20 profesores pertenecientes a 10 centros educativos que, durante los cursos 2008-09, 2009-10 y 2010-11, estaban desarrollando el programa Llegim en parella. La investigación se sitúa en el contexto natural de las aulas. Los resultados cuantitativos nos indican que hay diferencias significativas entre el pretest y el postest de todos los alumnos del grupo de intervención para la variable de comprensión lectora en las distintas modalidades de tutoría (fija y recíproca), así como según los roles desarrollados (tutor y tutorado). Los resultados del análisis del proceso nos muestran que las mejoras se producen debido a la utilización de las estrategias lectoras, tanto cognitivas como metacognitivas que propone la estructura de las sesiones del programa Llegim en parella, así como también por las ayudas andamiadas que ofrecen los tutores a sus tutorados para mejorar la comprensión lectora. Se observa que las situaciones más ricas se producen durante la interacción que se produce entre ambos alumnos, para poder resolver las preguntas de comprensión inferenciales y profundas formuladas. Por lo que se refiere al autoconcepto lector, los resultados cuantitativos nos muestran que se producen diferencias significativas entre el pretest y el postest de los alumnos que desarrollan el rol de tutores, hecho que no se produce en los tutorados, ni en el alumnado que lleva a cabo la tutoría recíproca. El análisis de la interactividad nos demuestra que los alumnos tutores, por el hecho de desarrollar su rol, disponen de elementos para la mejora de su autoconcepto lector y, en cambio, los alumnos tutorados atribuyen generalmente las mejoras obtenidas a la ayuda del tutor, no a sus propios esfuerzos, y no se perciben como mejores lectores. Los alumnos participantes en las tutorías recíprocas, al disponer de la mitad de sesiones para desarrollar un y otro rol, probablemente no tienen tiempo suficiente para mostrar cambios en su autoconcepto lector. Así mismo, se detectan los procesos de reflexión metacognitiva como factores que pueden potenciar la mejora del autoconcepto lector al permitir a los alumnos tomar conciencia de sus capacidades y posibilidades de mejora. Palabras clave: educación inclusiva, aprendizaje cooperativo, aprendizaje entre iguales, tutoría entre iguales, competencia lectora, comprensión lectora, autoconcepto lector.

El trabajo realizado consiste en estudiar un conjunto de problemas relacionados con el tratamiento del lenguaje escrito (textos narrativos). se ha tomado, como punto central de la investigación, la información temporal:

Como se expresa en el texto, como se interpreta, como ayuda al proceso de comprensión del texto y como se representa en un sistema de conocimiento.

Se ha diseñado un prototipo (COTEM), basado en la investigación realizada. Escogiendo las noticias de periódico como muestra de textos narrativos.

Utilizando un formalismo basado en francés, se ha implementado una base de conocimiento en la que se representan los elementos del dominio, el conocimiento lingüístico y el conocimiento general, con la inclusión de un modelo del tiempo. las instancias de elementos temporales y las relaciones entre ellas se crean y mantienen aparte en el sistema temporal.

La expresión lingüística del tiempo se ha estudiado a dos niveles. a nivel de frase, proponemos una clasificación de las expresiones temporales, los patrones E-R-S para los tiempos verbales en castellano y la combinación de las expresiones temporales con los patrones verbales. a nivel de discurso, las noticias son clasificadas según su estructura narrativa y hemos definido relaciones entre estos tipos estructurales, los lexemas verbales y los tiempos verbales.

El sistema temporal diseñado es independiente del dominio y consta de una red de elementos temporales de diferentes tipos (punto, intervalo cadena) conectada con un calendario. Aporta la novedad, entre otras, de distinguir entre elementos temporales cerrados y abiertos según si tienen o no, respectivamente, relación con elementos de calendario. Ello permite que el algoritmo de propagación de relaciones temporales sea más eficiente.

El prototipo implementado trata las noticias a partir de una representación semántica del texto. Las noticias son interpretadas y su información es incorporada a todo el sistema.

Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi de recepció experimental sobre audiodescripció (AD) per a persones cegues i amb baixa visió en què es comprova com la velocitat de narració, l'entonació i l'explicitació de l'AD afecten la comprensió fílmica i, secundàriament, el gaudi. En primer lloc, es fa un repàs i una classificació de la bibliografia principal sobre AD fins al 2012, amb èmfasi especial a Catalunya i l'Estat espanyol. Després es presenta el marc teòric triat (Branigan 1992) que, amb el seu concepte d'esquema narratiu, ens serveix per a establir una definició de comprensió fílmica i una base teòrica per a desenvolupar alguns aspectes metodològics de l'experiment. Seguidament, expliquem aspectes metodològics de la tesi com la selecció, l'anàlisi narratològica i la modificació del corpus; la creació de l'escala de mesurament de la comprensió; la creació dels grups experimentals (persones cegues i amb baixa visió) i del grup de control (persones vidents); i diversos aspectes ètics i de processament de les dades. En tercer lloc, presentem una anàlisi quantitativa sobre els resultats de comprensió i una de qualitativa sobre el gaudi dels diferents grups i valors dels paràmetres de l'AD modificats. Finalment, apuntem les tendències observades en l'anàlisi i donem una sèrie d'orientacions que poden ser aplicades tant a la pràctica professional com a la docència de l'AD i que complementen la vaguetat de la majoria d'estàndards sobre AD.
This PhD thesis is an experimental reception study on audio description (AD) for the blind and the visually impaired in which we test the effect of AD narration speed, intonation and explicitation on film comprehension and, secondarily, on enjoyment. First of all, we review and classify the main literature on AD up to 2012, with a special emphasis on Catalonia and Spain. After that, we present the theoretical frame chosen (Branigan 1992) and its concept of narrative schema, which allows us to define film comprehension and to have a theoretical basis to tackle some methodological aspects related to the experiment. Next, we explain the methodological aspects of the research, such as the selection, the narratological analysis and the manipulation of the corpus; the creation of the measurement scale of comprehension; the creation of the experimental groups (blind and visually impaired people) and the control group (sighted people); and other ethical and data processing issues. On the third place, we present a quantitative analysis of the results on comprehension and a qualitative analysis on the enjoyment for the different groups and values of the AD parameters which were manipulated. Finally, we highlight the tendencies observed in the analysis and we provide some recommendations which can be applied both to the professional and the teaching practice of AD and which complement the vagueness of most AD standards.

DE LA TESI:

Sobre el món de l'escola s'ha escrit molt, moltíssim, però massa sovint amb la finalitat de prescriure el que s'hi ha de fer, al marge dels mateixos implicats. Tant per les lectures que havia fet com per la meva pròpia experiència d'alumna, de mestra i de formadora de mestres, m'havia qüestionat sovint preguntes com aquestes: Per què el món de l'escola funciona com funciona? Per què el món escolar es tan reticent als canvis i a la innovació? Per què el professorat fa el que fa? Per què el professorat sovint es troba fent el que no desitja? Per què a l'escola conviuen valors morals i ètics que en la seva essència són contradictoris? Per què el treball dels docents, amb el temps, esdevé rutinari i alienant? Per què l'alumnat s'interessa poc pel que fa a l'escola?

Moguda per aquesta curiositat vaig anar perfilant la recerca que emprendria amb aquesta tesi, i que en realitat vindria a ser una mena de pretext per acostar-me al món de l'escola, mirar-lo amb atenció i retrobar-lo de nou, però no pas com a alumna o com a mestra, sinò com una observadora privilegiada. D'entrada, no sabia quina seria la tesi, però sempre havia tingut clar que partiria de la pràctica, perquè en ella és on s'articula i té sentit la teoria. Desitjava fer una recerca on teoria i pràctica estiguessin connectades, establissin un diàleg, una harmonia, i per tant es complementessin.

Finalment, em vaig proposar comprendre una vida professional docent en concret, per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, on consideraria tant els aspectes biogràfics, personals i professionals, com els aspectes de la seva pràctica i els contextuals. Així vaig contactar amb una mestra, a la qual anomenaré "Mercè", que es va interessar per la proposta i durant dos anys (1990-1992) vam estar en contacte permanent. El resultat del treball de recerca i investgació posterior va ser la present tesi.

He estructurat la tesi en quatre parts: Una d'exploració teòrica; una segona d'explicació del procés d'investigació, una tercera part on recullo l'informe de la investigació; i una quarta on sintetitzo algunes reflexions finals entorn el que ha estat l'estudi de cas.

La primera part d'exploració teòrica porta per títol "De la investigació "sobre" el professorat, a la investigació "des del" professorat: una aproximació teòrica" i es troba dividida en tres grans capítols. El primer fa referència a la investigació "sobre" el professorat, on a part d'apuntar-ne els precedents, em centro en la recerca sobre el pensament del professorat. Al segon capítol exposo les aportacions més rellevant dins el camp de la investigació "des del" professorat, és a dir, aquelles que que han considerat el coneixement personal i pràctic. Completo aquesta part amb un capítol de revisió sobre els estudis que han considerat la importància de les cultures d'ensenyança i els processos de socialització del professorat en el context del seu lloc de treball.

La segona part de la tesi és l'explicació del procés de recerca des de dins: Vivències, reflexions, decisions i dilemes. La tercera, com he dit, és l'informe resultant de la investigació: "A la recerca de la comprensió d'una mestra: cara d'hivern, cara d'estiu". És en aquesta part on es presenten els aspectes biogràfics personals i professionals més destacats de la professora estudiada, la seva pràctica pedagògica i els factors contextuals que influencien i determinen la seva pràctica.

L'última part és on presento les reflexions finals sobre el tema nuclear de la tesi, i que sistematitzo al voltant de tres aspectes bàsics; el primer sobre la importància que la recerca, des del punt de vista del professorat, integri el seu coneixement pràctic i personal dins d'un marc més ampli de comprensió i significat que remarqui l'importància que tenen els diferents contextos educatius dins de la vida professional dels docents. Un altre aspecte és format pels dilemes que sorgeixen de la complexitat de la vida docent i que es materialitzen en el rol del professorat. I després d'aquesta anàlisi dels conflictes i dels dilemes de la pràctica, apunto unes reflexions entorn a la necessitat de reconsiderar l'ocupació laboral del professorat, ja que sota les condicions en què generalment han d'actuar, no hi espais, ni per a la reflexió, ni per a la crítica ni per a la creativitat de la seva tasca.