Dissertations / Theses on the topic 'Autoregulació de la comprensió'

L'objectiu general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixements previs del tema (alt i baix), els processos d'autoregulació (planificació, monitoratge i ús d'estratègies) i els nivells de comprensió de múltiples textos expositius (rendiment en una tasca inferencial, comprensió superficial i transferència de coneixements). 40 estudiants de la Llicenciatura en Ciències de l'Educació amb especialitat en Químic-Biològiques van participar en la investigació. L'obtenció de dades va incloure el registre de protocols de pensament en veu alta, així com diferents mesures de comprensió.
En primer lloc, els resultats de l'estudi mostren que no existeix una correlació significativa entre el nivell de coneixement previ i els diferents nivells de comprensió. No obstant això, l'anàlisi del grandària de l'efecte assenyala una tendència per part dels estudiants de baix coneixement previ a obtenir un millor rendiment en la tasca inferencial. Per la seva banda els estudiants amb alt coneixement previ només van rendir bé en la mesura de comprensió superficial. En segon lloc l'anàlisi de la grandària de l'efecte indica que el nivell alt de coneixement previ té un impacte rellevant en un major ús d'estratègies d'autoregulació. En tercer lloc es va trobar una relació positiva entre els processos de planificació i monitoratge per al grup d'estudiants de baix coneixement previ, mentre que en el cas dels estudiants d'alt coneixement no es van trobar relacions significatives. En quart lloc, els resultats indiquen una relació negativa entre el procés de planificació i el rendiment en la tasca inferencial per al grup de baixos coneixements, mentre que per als estudiants d'alts coneixements es va trobar una relació significativa entre els processos de planificació i el rendiment en la tasca inferencial. Finalment, les anàlisis de regressió mostren que ni el nivell de coneixement previ ni els processos d'autoregulació prediuen la variància en els nivells de comprensió. Aquests resultats són discutits en termes de la teoria i investigació de la comprensió tant d'un únic i múltiples textos, així com de les teories d'autoregulació de l'aprenentatge.
El objetivo general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimientos previos del tema (alto y bajo), los procesos de autorregulación (planeación, monitoreo y uso de estrategias) y los niveles de comprensión de múltiples textos expositivos (rendimiento en una tarea inferencial, comprensión superficial y transferencia de conocimientos). 40 estudiantes de la Licenciatura en Ciencias de la Educación con especialidad en Químico-Biológicas participaron en la investigación. La obtención de datos incluyó el registro de protocolos de pensamiento en voz alta, así como diferentes medidas de comprensión.

En primer lugar, los resultados del estudio muestran que no existe una correlación significativa entre el nivel de conocimiento previo y los diferentes niveles de comprensión. Sin embargo, el análisis del tamaño del efecto señala una tendencia por parte de los estudiantes de bajo conocimiento previo a obtener un mejor rendimiento en la tarea inferencial. Por su parte los estudiantes con alto conocimiento previo solamente rindieron bien en la medida de comprensión superficial. En segundo lugar el análisis del tamaño del efecto indica que el nivel alto de conocimiento previo tiene un impacto relevante en un mayor uso de estrategias de autorregulación. En tercer lugar se encontró una relación positiva entre los procesos de planeación y monitoreo para el grupo de estudiantes de bajo conocimiento previo, mientras que en el caso de los estudiantes de alto conocimiento no se encontraron relaciones significativas. En cuarto lugar, los resultados indican una relación negativa entre el proceso de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial para el grupo de bajos conocimientos, mientras que para los estudiantes de altos conocimientos se encontró una relación significativa entre los procesos de planeación y el rendimiento en la tarea inferencial. Finalmente, los análisis de regresión muestran que ni el nivel de conocimiento previo ni los procesos de autorregulación predicen la varianza en los niveles de comprensión. Estos resultados son discutidos en términos de la teoría e investigación de la comprensión tanto de un único y múltiples textos, así como de las teorías de autorregulación del aprendizaje.
The overall objective of the dissertation was to analyze the relationship between the level of background knowledge (high and low), self-regulatory processes (planning, monitoring and use of strategies) and multiple levels of understanding expository texts (performance in a inferential task, surface understanding and knowledge transfer). 40 students from the Bachelor of Science in Education with specialization in Chemical-Biological participated in the investigation. Data collection included recording think-aloud protocols, and various measures of comprehension.

First, the results show that there is no significant correlation between the level of background knowledge and different levels of comprehension. However, the effect size analysis indicates a tendency for students with low prior knowledge to better performance on the inferential task. For their part, students with high prior knowledge only performed well in the superficial understanding measure. Secondly, the effect size analysis indicates that the high level of prior knowledge has a significant impact on the greater use of self-regulation strategies. Third, we found a positive relationship between planning and monitoring processes for the group of students with low prior knowledge, whereas in the case of students with high knowledge there were no significant relationships. Fourth, the results indicate a negative relationship between the process of planning and inferential task performance for the low knowledge group, while for higher knowledge students found a significant relationship between planning processes and performance the inferential task. Finally, regression analysis showed that neither the level of prior knowledge nor self-regulatory processes predict the variance in levels of comprehension. These results are discussed in terms of theory and research on both single and multiple texts comprehension and theories of self-regulated learning.

Aquest estudi se centra en l’exploració dels coneixements sobre el verb i els temps verbals d’alumnes de segona i tercera etapa de primària. Es parteix de cinc supòsits: a) els alumnes tenen un coneixement interioritzat dels elements lingüístics i del seu funcionament en l’ús, fruit de la seva experiència lingüística i de la representació que se’n fan; b) l’aprenentatge significatiu de la gramàtica es produeix quan l’alumne estableix relacions entre els coneixements que ja ha adquirit i els que li són nous; c) l’ensenyament de la gramàtica ha de ser vinculat a l’ús lingüístic; c) la reflexió metalingüística és l’instrument metodològic privilegiat per explorar el coneixement construït, i d) la incidència de la instrucció és fonamental en la construcció del coneixement. La primera part del treball, on s’exposa el marc teòric de la recerca, s’organitza en quatre apartats: la temporalitat lingüística, els elements lingüístics per codificar el temps, els conceptes gramaticals dels escolars i la transposició didàctica. En els dos primers apartats es descriuen les característiques del temps lingüístic i els diferents elements amb què s’expressa en l’enunciat: temps, aspecte, modalitat de l’acció i modificadors temporals tot ressaltant la rellevància de la forma verbal per ser on conflueixen més elements de codificació temporal (temps, aspecte i modalitat de l’acció) i es mostren les dificultats que pot suposar per als alumnes la descodificació temporal dels temps dels enunciats. En el capítol 3, s’exposen els punts de vista a partir dels quals es descriu el coneixement gramatical dels alumnes. S’inicia amb la descripció de les unitats lingüístiques objecte de coneixement (les categories gramaticals), després s’aprofundeix en la situació d’aprenentatge de les categories gramaticals en el context escolar, fent referència en primer lloc a la conceptualització com a procés de construcció del coneixement i, en segon lloc, a la rellevància de la reflexió metalingüística com un camí cap a la conceptualització dels elements lingüístics. En el capítol 4, es prenen com a referència diferents fonts d’informació (el currículum de primària, llibres de text, gramàtiques pedagògiques) per arribar a una impressió general de com es du a terme l’ensenyament de les nocions de verb i de temps verbals a les aules de primària. En el capítol 5 es plantegen els objectius i les preguntes de recerca i es finalitza la primera part amb l’explicació de la metodologia seguida. L’objectiu general és conèixer les característiques del coneixement construït sobre el verb i els temps verbals i com l’alumne hi pot reflexionar a quart i sisè de primària. S’inscriu en la recerca interpretativa de l’àmbit de les ciències socials a partir de dos tipus de dades (textos elaborats per a la instrucció i activitats dels alumnes). A la segona part es presenta la part empírica del treball (presentació i anàlisi de les dades). Es divideix en tres apartats: L’ànalisi dels llibres de text usats pels alumnes, l’anàlisi dels exercicis escrits realitzats a tot el grup classe a quart i sisè curs de primària i l’anàlisi de les entrevistes semiestructurades a alguns dels alumnes de cada curs. A l’última part del treball es relacionen les conclusions amb cada un dels objectius principals. Les conclusions es presenten agrupades en tres subapartats: els coneixements dels alumnes sobre la temporalitat de l’enunciat, el verb i els temps verbals i les confluències i divergències en les dues edats proposades; les relacions entre les característiques dels continguts i les activitats dels llibres de text amb les característiques dels coneixements construïts pels alumnes, i en darrer lloc les característiques del metallenguatge usat pels alumnes .
This study aims to assess students’ knowledge and awareness of verbs and verb tenses in the second and third stages of Primary education in the Spanish school system. It is based on five assumptions: a) students have an interiorised knowledge of linguistic elements and their usage as a result of their linguistic experience and their own representation of this experience; b) the significant learning of grammar takes places when the student establishes relationships between existing and new knowledge; c) the teaching of grammar has to be linked to the linguistic usage; c) metalinguistic reflection is the preferential methodological tool to explore constructed knowledge; and d) the influence of instruction is key in the construction of knowledge. The first part of the study, containing the theoretical framework of the research, is organized in four sections: linguistic temporality; linguistic elements to codify time, grammatical concepts in students; and didactic transposition. The first and second sections describe the characteristics of linguistic time and the different elements used to express it in statements: time, aspect, action modality and time modifiers, stressing the relevance of the verb form as the one combining the most elements of time coding (time, aspect and action modality) as well as pinpointing the difficulties students encounter when it comes to decoding time in tenses within statements. Chapter 3 presents the points of view from which the students’ grammatical knowledge is described. It begins with a description of the linguistic units which are the object of knowledge (grammatical categories), followed by an in-depth assessment of the learning situation towards grammatical categories within the school context, with particular reference to conceptualization as a knowledge construction process and also to the relevance of metalinguistic reflection as a path towards conceptualization of the linguistic elements. Chapter 4 analyses different sources of information (the Primary curriculum, textbooks, pedagogical grammars) to establish a general impression of how the notions of verb and verb tense are taught in Primary classrooms. Chapter 5 presents the project aims and research questions, and the first part finishes with an explanation of the methodology used. The main aim is to identify the characteristics of constructed knowledge on the verb and verb tenses, and how students are able to reflect on them in fourth and sixth form. The study falls within the interpretative research paradigm in the field of Social Sciences. The second part presents the empirical side of the research (presentation and data analysis). It consists of three sections: analysis of textbooks used by students; analysis of written exercises completed by the whole class in fourth and sixth forms; analysis of semi-structured interviews to some of the students in each form. The last part of the project establishes links between the conclusions and each of the main objectives. Conclusions are presented grouped in three subsections: firstly, the students’ knowledge on the temporality of the statement, the verb and verb tenses and the confluences and divergences between the two age groups; secondly, the relations between the characteristics of content and activities in textbooks and the characteristics of the knowledge constructed by the students; and thirdly, the characteristics of the metalanguage used by students.

El nostre interès pels temes relacionats amb la lectura, i concretament per la manera com es porta a terme l’ensenyament de la comprensió lectora, és fruit de la nostra activitat professional a l’àrea de Psicologia de l'Educació i en particular en l’àmbit de la intervenció psicoeducativa. Precisament en aquest àmbit hem pogut constatar personalment que de l’elevat nombre d'alumnes que no assoleixen l’èxit acadèmic, una bona part presenten problemes a l’hora d’entendre el contingut d’un text, i més amplament, dificultats relacionades amb l’aprenentatge de la lectura. A aquesta constatació succeïa una altra, relativa a la manca de recursos i dificultats que experimenten els ensenyants, en general, per a establir seqüencies d'instrucció susceptibles d'ajudar aquells alumnes. La nostra manera d'entendre els objectius de la intervenció psicoeducativa ens portava a interrogar-nos sobre els processos d'ensenyament/aprenentatge que calia dissenyar per assegurar que els alumnes poguessin comprendre, interpretar i utilitzar els textos als que amb tanta freqüència es veuen confrontats dins i fora del marc escolar. Hem d'admetre que no disposàvem de resposta, més enllà d'algunes intuïcions, per a l'interrogant que ens havíem plantejat: com s’havia de fer? En les pàgines que segueixen hem intentat abordar des de la nostra pròpia perspectiva aquesta ampla problemàtica, conscients que el nostre treball constitueix nomes una passa en el camí que condueix al coneixement dels factors i variables que intervenen en l'ensenyament. El primer capítol constitueix una aproximació als models teòrics que és possible identificar en el camp de la lectura; els dos capítols següents, ja a partir d'aquells models, analitzen respectivament la manera d’entenendre l'aprenentatge i l'ensenyament de la comprensió lectora. La separació entre ensenyament i aprenentatge s'ha produït únicament a efectes d'assolir una major claredat en l'exposició; en el capítol quart s'ofereix una breu revisió de treballs d'investigació que s'han ocupat del mateix fenomen que ens preocupa a nosaltres. El cinquè vol desembocar en la proposta d’un model susceptible de donar compte dels factors que intervenen en l'ensenyament de la comprensió lectora. En el capítol sisè es descriuen les línies generals del disseny d'investigació elaborat per tal de contrastar el model formulat i el capítol setè es dedica a l'anàlisi de les dades obtingudes. Les conclusions i la discussió s'aborden en el vuitè i últim capítol, en el qual s'expliciten també les implicacions del nostre treball envers la recerca i la formació del professorat.

Aquesta tesi tracta del mètode pictòric i la tècnica d'execució de tres exercicis pictòrics, set retrats en total realitzats per l'autor, com un procés d'aprenentatge i evolució de les mateixes capacitats representatives. Amb l'anàlisi de l'obra personal i de com aquesta s'adapta en l'àmbit de la pintura realitzada amb capes amb poca acció de cobertura, així mateix es realitza l'anàlisi d'aquests set retrats dels quals es desenvolupa el seu procés pictòric per fases i estadis. Mitjançant la documentació amb imatges fotogràfiques dels diferents passos realitzats. A mesura que se succeeixen les imatges, es comenten els passos seguits, a on s'explica els materials que s'han fet servir, com aquests s'apliquen i quin resultat s'aconsegueix com es mostra al passi d'imatges generals i als detalls d'imatge. D'aquesta manera s'incorporen conceptes referents a aspectes tècnics dels materials que s'empren, conceptes referents al mètode pictòric i conceptes referents a l'anàlisi formal de l'obra pictòrica. El projecte d'aquesta tesi arranca de la necessitat de donar sentit a la mateixa obra pictòrica com a objecte d'estudi. A part de la necessitat personal, que es justifica per la presa de consciència i millora de la qualitat tècnica de l'obra pictòrica, si hom es pregunta per la necessitat d'un projecte de tesi sobre l'obra pictòrica personal, haurà de comprendre l'evolució de les capacitats representatives com a font de coneixement, que es produeix durant la trajectòria personal d'un pintor figuratiu, o millor dit il·lusionista, a l'hora de satisfer les necessitats de representació de la forma pictòrica, les quals es van actualitzant al llarg de la seva trajectòria personal.

Objectius: 1) Descriure el procés d’obtenció del consentiment informat (CI) en pacients inclosos en assaigs clínics (AC) a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. 2) Descriure els coneixements que expressen el pacients inclosos en els AC sobre aspectes clau dels mateixos. 3) Descriure les percepcions dels pacients sobre el procés d’obtenció del CI i la informació rebuda sobre aspectes clau dels mateixos. 4) Descriure la percepció dels investigadors sobre diversos aspectes del procés d’obtenció del CI en els AC. 5) Avaluar la variabilitat i els factors associats als coneixements dels pacients inclosos en AC Material i Mètode: Estudi prospectiu en el qual s’obté la informació a partir d’una entrevista personal als pacients inclosos en AC, i d’una enquesta als investigadors dels AC en els que participen els pacients Resultats: Es fa una entrevista personal a 140 pacients que participen en 40 AC diferents. Es fa l’enquesta a 51 investigadors dels AC. Els resultats indiquen que hi ha poc coneixement per part dels pacients d’alguns aspectes rellevant de l’AC, principalment d’aspectes de seguretat i metodològics de l’AC com l’aleatorització o la possibilitat de rebre un placebo. Els resultats també indiquen que la modificació d’alguns aspectes del procés d’obtenció del CI com són la lectura del full d’informació al pacient o la signatura diferida del CI poden contribuir a millorar el coneixement dels pacients. No obstant, el documenta un elevat grau de satisfacció dels pacients amb la informació rebuda i amb el procés de CI en general. La consideració conjunta de l’entrevista als pacients i l’enquesta als investigadors suggereix la importància de la informació verbal que dóna l’investigador en el coneixement que tenen els pacients atès que els aspectes valorats com a menys important per l’investigador a l’hora d’informar als pacients són també els menys coneguts pels pacients. Conclusions: En el procés d’obtenció del CI en AC es compleix adequadament amb el requisit legals de la signatura, però de manera subòptima amb les recomanacions ètiques i requisits legals de com ha de ser el procés d’obtenció del CI per tal que sigui vàlid. Malgrat es documenta un desconeixement d’aspectes importants de l’AC en una proporció rellevant de pacients, els pacients estan majoritàriament satisfets amb la informació rebuda i perceben tenir suficient informació per decidir. Els resultats de l’estudi suggereixen un impacte de la informació verbal que dóna l’equip investigador al pacient en el coneixement sobre l’estudi en el que participen. Modificar algun aspecte del procés d’obtenció del CI com és la signatura diferida del CI o la lectura del full d’informació al pacient podria afavorir la millora del coneixement dels pacients.
Objectives: 1) To describe the process of obtaining informed consent (IC) in patients included in clinical trials (CT) at the Vall d'Hebron University Hospital. 2) Describe the knowledge that express the patients included in the CT on key aspects of them. 3) Describe the perceptions of patients about the process of obtaining the IC and the information received on key aspects of CT. 4) Describe the perception of researchers on various aspects of the process of obtaining the IC in CT. 5) Evaluate the variability and the factors associated with the knowledge of patients included in CT Material and Methods: A prospective study in which information is obtained from a personal interview of patients included in CT, and a survey of the CT investigators. Resultats: Study based on a personal interview of 140 patients participating in 40 different CT and a survey of 51 CT investigators. Results indicate that there is a little understanding by patients of some important aspects of the CT, mainly related to security and methodological aspects of the CT such as randomization or the possibility of receiving a placebo. Results also indicate that the modification of certain aspects of the process of obtaining the CI such as reading the patient information sheet or the deferred signature of the IC can contribute to improve the knowledge of patients. However, it’s reported a high degree of patient satisfaction when the information received when the IC is obtained. Considering the interview patients and the researchers survey together, results suggest the importance of verbal information given by the researcher in the knowledge of patients. Aspects rated as less important for the investigator when informing patients are also those less known by patients. Conclusions: The process of obtaining the IC in CT properly fulfill the requirement of legal firm, but appears to be suboptimal when the ethical and legal requirements that should be considered in the process of obtaining the CI to make it valid. Despite of a lack of documented knowledge important aspects of the CT in a significant proportion of patients, they are usually satisfied with the information received and the perceptions is to have enough information to decide. The results of the study suggest an impact of verbal information given by the research team in patient the knowledge and decision when participating in the study. Modification of some aspect of the process of obtaining the CI as deferred signing or reading the patient information sheet could promote improved knowledge of patients.

L’objectiu d’aquesta recerca és cercar evidències de la potencialitat del programa Llegim en parella, que proposa la tutoria entre iguals com a mètode per al desenvolupament de la competència lectora; centrant-nos en dos aspectes clau com són la comprensió lectora i l’autoconcepte lector. Es tracta d’un estudi amb un disseny de multiplicitat metodològica que ens possibilita fer una aproximació, per una banda quantitativa que ens permet identificar els canvis que es produeixin en cada una de les variables analitzades: comprensió i autoconcepte lector. Per després, amb una aproximació qualitativa realitzar l’anàlisi del procés –especialment de la interacció d’una submostra de parelles- que ens ajudi a reconèixer els moments i les actuacions responsables dels canvis detectats. L’estudi es realitza amb una mostra de 577 alumnes, dels quals 441 alumnes formen part del grup d’intervenció i 136 alumnes formen part del grup de comparació, i 20 mestres pertanyents a 10 centres educatius que, durant els cursos 2008-09, 2009-10 i 2010-11, estaven desenvolupant el programa Llegim en parella. La investigació se situa en el context natural de l’aula. Els resultats quantitatius ens indiquen que hi ha diferències significatives entre el pretest i el postest de tots els alumnes del grup d’intervenció per a la variable de comprensió lectora en les diferents modalitats de tutoria (fixa i recíproca), així com pels rols desenvolupats (tutor i tutorat). Els resultats de l’anàlisi del procés ens mostra que les millores es produeixen per la utilització de les estratègies lectores, tant cognitives com metacognitives que proposa l’estructura de les sessions del programa Llegim en parella, així com també per les ajudes en bastida que ofereixen els tutors als seus tutorats per a millorar la comprensió lectora. S’observa que les situacions més riques tenen lloc en la interacció que es produeix entre ambdós alumnes, per tal de resoldre les preguntes de comprensió inferencials i profundes formulades. Pel que fa a l’autoconcepte lector, els resultats quantitatius ens mostren que es produeixen diferències significatives entre el pretest i el postest dels alumnes que desenvolupen el rol de tutors, cosa que no es produeix en els tutorats, ni en l’alumnat que desenvolupa la tutoria recíproca. L’anàlisi de la interactivitat ens fa adonar que els alumnes tutors, pel fet de desenvolupar el seu rol, disposen d’elements per a la millora del seu autoconcepte lector i, en canvi, els alumnes tutorats generalment atribueixen les millores obtingudes a l’ajuda del tutor, no als seus propis esforços, i no es perceben com a millors lectors. Els alumnes participants en les tutories recíproques en disposar de la meitat de sessions per a desenvolupar un i altre rol, probablement no tenen prou temps per a mostrar canvis en el seu autoconcepte lector. Així mateix, es detecten els processos de reflexió metacognitiva com a factors que poden potenciar la millora de l’autoconcepte lector en fer més conscients els alumnes de les seves capacitats i possibilitats de millora. Paraules clau: educació inclusiva, aprenentatge cooperatiu, aprenentatge entre iguals, tutoria entre iguals, competència lectora, comprensió lectora, autoconcepte lector.
The goal of this research is to find evidence of the power of the programme Llegim en parella (Reading by pairs,) which proposes peer tutoring as a method to develop reading competence; focusing in two key aspects such as comprehension and a self-concept as a reader. The design involves a methodological multiplicity that permits first a quantitative approach, which allows the identification of the changes observed in each variable under study: reading comprehension and self-concept as a reader. Then, after these changes have been recorded, we can analize the process - especially the interaction in a subsample of pairs - through a qualitative approach that allows us to figure out the moments and the actions that induce the changes observed in the quantitative approach. We are using a sample of 577 students, of which 441 belong to the intervention group and 136 belong to the comparison group; and 20 teachers from 10 different education schools that during the academic years 2008-09, 2009-10 and 2010-11, were developing the programme Llegim en parella. This research takes place in the natural framework of the classroom. The quantitative results show significant differences between pre-test and post-test for all students in the intervention group on the reading comprehension variable under the different tutoring modes (fixed and reciprocal), and also under the different developed roles (tutor and tutee). The results of the analysis of the process show that the improvements are due to the application of reading strategies, either cognitives or metacognitives, proposed in the structure of the sessions of the programme Llegim en parella, and also due to the scaffolding help by the tutors to their tutee in order to improve their reading comprehension. We observe the richest situations in the interactions within pairs when trying to solve inferential and critical questions about comprehension. Regarding the self-concept as a reader, quantitative results show significant differences between pre-test and post-test for students developing the role of tutor, however it is not so for tutee nor for students developing reciprocal tutoring. The interactivity analysis shows that students in the role of tutors have elements to improve their self-concept as a reader, due to the development of their role, while tutee students normally explain their improvements by the tutor's help and not by their own effort, and they do not perceive themselves as better readers. Participants in the reciprocal tutoring probably do not have enough time to develop changes in their self-concept as a reader due to the fact that they spend half of the sessions in each role. However, we find that metacognitive reflexion processes can promote the improvement of self-concept as a reader and induce the students to become more conscious of their abilities and of their potential for improvement. Keywords: inclusive education, cooperative learning, peer learning, peer tutoring, reading competence, reading comprehension, self-concept as a reader.
El objetivo de esta investigación es hallar evidencias de la potencialidad del programa Llegim en parella, que propone la tutoría entre iguales como método para el desarrollo de la competencia lectora; centrándonos en dos aspectos esenciales como son la comprensión lectora y el autoconcepto lector. Se trata de un estudio con un diseño de multiplicidad metodológica que nos posibilita hacer una aproximación, por un lado cuantitativa que nos permite identificar los cambios que se produzcan en cada una de las variables analizadas: comprensión y autoconcepto lector. Para posteriormente, a través de una aproximación cualitativa realizar el análisis del proceso – especialmente de la interacción de una submuestra de parejas – que nos ayude a reconocer los momentos y las actuaciones responsables de los cambios detectados. El estudio se realiza con una muestra de 577 alumnos, de los cuales, 441 forman parte del grupo de intervención y 136 forman parte del grupo de comparación, y 20 profesores pertenecientes a 10 centros educativos que, durante los cursos 2008-09, 2009-10 y 2010-11, estaban desarrollando el programa Llegim en parella. La investigación se sitúa en el contexto natural de las aulas. Los resultados cuantitativos nos indican que hay diferencias significativas entre el pretest y el postest de todos los alumnos del grupo de intervención para la variable de comprensión lectora en las distintas modalidades de tutoría (fija y recíproca), así como según los roles desarrollados (tutor y tutorado). Los resultados del análisis del proceso nos muestran que las mejoras se producen debido a la utilización de las estrategias lectoras, tanto cognitivas como metacognitivas que propone la estructura de las sesiones del programa Llegim en parella, así como también por las ayudas andamiadas que ofrecen los tutores a sus tutorados para mejorar la comprensión lectora. Se observa que las situaciones más ricas se producen durante la interacción que se produce entre ambos alumnos, para poder resolver las preguntas de comprensión inferenciales y profundas formuladas. Por lo que se refiere al autoconcepto lector, los resultados cuantitativos nos muestran que se producen diferencias significativas entre el pretest y el postest de los alumnos que desarrollan el rol de tutores, hecho que no se produce en los tutorados, ni en el alumnado que lleva a cabo la tutoría recíproca. El análisis de la interactividad nos demuestra que los alumnos tutores, por el hecho de desarrollar su rol, disponen de elementos para la mejora de su autoconcepto lector y, en cambio, los alumnos tutorados atribuyen generalmente las mejoras obtenidas a la ayuda del tutor, no a sus propios esfuerzos, y no se perciben como mejores lectores. Los alumnos participantes en las tutorías recíprocas, al disponer de la mitad de sesiones para desarrollar un y otro rol, probablemente no tienen tiempo suficiente para mostrar cambios en su autoconcepto lector. Así mismo, se detectan los procesos de reflexión metacognitiva como factores que pueden potenciar la mejora del autoconcepto lector al permitir a los alumnos tomar conciencia de sus capacidades y posibilidades de mejora. Palabras clave: educación inclusiva, aprendizaje cooperativo, aprendizaje entre iguales, tutoría entre iguales, competencia lectora, comprensión lectora, autoconcepto lector.

El trabajo realizado consiste en estudiar un conjunto de problemas relacionados con el tratamiento del lenguaje escrito (textos narrativos). se ha tomado, como punto central de la investigación, la información temporal:

Como se expresa en el texto, como se interpreta, como ayuda al proceso de comprensión del texto y como se representa en un sistema de conocimiento.

Se ha diseñado un prototipo (COTEM), basado en la investigación realizada. Escogiendo las noticias de periódico como muestra de textos narrativos.

Utilizando un formalismo basado en francés, se ha implementado una base de conocimiento en la que se representan los elementos del dominio, el conocimiento lingüístico y el conocimiento general, con la inclusión de un modelo del tiempo. las instancias de elementos temporales y las relaciones entre ellas se crean y mantienen aparte en el sistema temporal.

La expresión lingüística del tiempo se ha estudiado a dos niveles. a nivel de frase, proponemos una clasificación de las expresiones temporales, los patrones E-R-S para los tiempos verbales en castellano y la combinación de las expresiones temporales con los patrones verbales. a nivel de discurso, las noticias son clasificadas según su estructura narrativa y hemos definido relaciones entre estos tipos estructurales, los lexemas verbales y los tiempos verbales.

El sistema temporal diseñado es independiente del dominio y consta de una red de elementos temporales de diferentes tipos (punto, intervalo cadena) conectada con un calendario. Aporta la novedad, entre otras, de distinguir entre elementos temporales cerrados y abiertos según si tienen o no, respectivamente, relación con elementos de calendario. Ello permite que el algoritmo de propagación de relaciones temporales sea más eficiente.

El prototipo implementado trata las noticias a partir de una representación semántica del texto. Las noticias son interpretadas y su información es incorporada a todo el sistema.

Aquesta tesi doctoral consisteix en un estudi de recepció experimental sobre audiodescripció (AD) per a persones cegues i amb baixa visió en què es comprova com la velocitat de narració, l'entonació i l'explicitació de l'AD afecten la comprensió fílmica i, secundàriament, el gaudi. En primer lloc, es fa un repàs i una classificació de la bibliografia principal sobre AD fins al 2012, amb èmfasi especial a Catalunya i l'Estat espanyol. Després es presenta el marc teòric triat (Branigan 1992) que, amb el seu concepte d'esquema narratiu, ens serveix per a establir una definició de comprensió fílmica i una base teòrica per a desenvolupar alguns aspectes metodològics de l'experiment. Seguidament, expliquem aspectes metodològics de la tesi com la selecció, l'anàlisi narratològica i la modificació del corpus; la creació de l'escala de mesurament de la comprensió; la creació dels grups experimentals (persones cegues i amb baixa visió) i del grup de control (persones vidents); i diversos aspectes ètics i de processament de les dades. En tercer lloc, presentem una anàlisi quantitativa sobre els resultats de comprensió i una de qualitativa sobre el gaudi dels diferents grups i valors dels paràmetres de l'AD modificats. Finalment, apuntem les tendències observades en l'anàlisi i donem una sèrie d'orientacions que poden ser aplicades tant a la pràctica professional com a la docència de l'AD i que complementen la vaguetat de la majoria d'estàndards sobre AD.
This PhD thesis is an experimental reception study on audio description (AD) for the blind and the visually impaired in which we test the effect of AD narration speed, intonation and explicitation on film comprehension and, secondarily, on enjoyment. First of all, we review and classify the main literature on AD up to 2012, with a special emphasis on Catalonia and Spain. After that, we present the theoretical frame chosen (Branigan 1992) and its concept of narrative schema, which allows us to define film comprehension and to have a theoretical basis to tackle some methodological aspects related to the experiment. Next, we explain the methodological aspects of the research, such as the selection, the narratological analysis and the manipulation of the corpus; the creation of the measurement scale of comprehension; the creation of the experimental groups (blind and visually impaired people) and the control group (sighted people); and other ethical and data processing issues. On the third place, we present a quantitative analysis of the results on comprehension and a qualitative analysis on the enjoyment for the different groups and values of the AD parameters which were manipulated. Finally, we highlight the tendencies observed in the analysis and we provide some recommendations which can be applied both to the professional and the teaching practice of AD and which complement the vagueness of most AD standards.

DE LA TESI:

Sobre el món de l'escola s'ha escrit molt, moltíssim, però massa sovint amb la finalitat de prescriure el que s'hi ha de fer, al marge dels mateixos implicats. Tant per les lectures que havia fet com per la meva pròpia experiència d'alumna, de mestra i de formadora de mestres, m'havia qüestionat sovint preguntes com aquestes: Per què el món de l'escola funciona com funciona? Per què el món escolar es tan reticent als canvis i a la innovació? Per què el professorat fa el que fa? Per què el professorat sovint es troba fent el que no desitja? Per què a l'escola conviuen valors morals i ètics que en la seva essència són contradictoris? Per què el treball dels docents, amb el temps, esdevé rutinari i alienant? Per què l'alumnat s'interessa poc pel que fa a l'escola?

Moguda per aquesta curiositat vaig anar perfilant la recerca que emprendria amb aquesta tesi, i que en realitat vindria a ser una mena de pretext per acostar-me al món de l'escola, mirar-lo amb atenció i retrobar-lo de nou, però no pas com a alumna o com a mestra, sinò com una observadora privilegiada. D'entrada, no sabia quina seria la tesi, però sempre havia tingut clar que partiria de la pràctica, perquè en ella és on s'articula i té sentit la teoria. Desitjava fer una recerca on teoria i pràctica estiguessin connectades, establissin un diàleg, una harmonia, i per tant es complementessin.

Finalment, em vaig proposar comprendre una vida professional docent en concret, per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, on consideraria tant els aspectes biogràfics, personals i professionals, com els aspectes de la seva pràctica i els contextuals. Així vaig contactar amb una mestra, a la qual anomenaré "Mercè", que es va interessar per la proposta i durant dos anys (1990-1992) vam estar en contacte permanent. El resultat del treball de recerca i investgació posterior va ser la present tesi.

He estructurat la tesi en quatre parts: Una d'exploració teòrica; una segona d'explicació del procés d'investigació, una tercera part on recullo l'informe de la investigació; i una quarta on sintetitzo algunes reflexions finals entorn el que ha estat l'estudi de cas.

La primera part d'exploració teòrica porta per títol "De la investigació "sobre" el professorat, a la investigació "des del" professorat: una aproximació teòrica" i es troba dividida en tres grans capítols. El primer fa referència a la investigació "sobre" el professorat, on a part d'apuntar-ne els precedents, em centro en la recerca sobre el pensament del professorat. Al segon capítol exposo les aportacions més rellevant dins el camp de la investigació "des del" professorat, és a dir, aquelles que que han considerat el coneixement personal i pràctic. Completo aquesta part amb un capítol de revisió sobre els estudis que han considerat la importància de les cultures d'ensenyança i els processos de socialització del professorat en el context del seu lloc de treball.

La segona part de la tesi és l'explicació del procés de recerca des de dins: Vivències, reflexions, decisions i dilemes. La tercera, com he dit, és l'informe resultant de la investigació: "A la recerca de la comprensió d'una mestra: cara d'hivern, cara d'estiu". És en aquesta part on es presenten els aspectes biogràfics personals i professionals més destacats de la professora estudiada, la seva pràctica pedagògica i els factors contextuals que influencien i determinen la seva pràctica.

L'última part és on presento les reflexions finals sobre el tema nuclear de la tesi, i que sistematitzo al voltant de tres aspectes bàsics; el primer sobre la importància que la recerca, des del punt de vista del professorat, integri el seu coneixement pràctic i personal dins d'un marc més ampli de comprensió i significat que remarqui l'importància que tenen els diferents contextos educatius dins de la vida professional dels docents. Un altre aspecte és format pels dilemes que sorgeixen de la complexitat de la vida docent i que es materialitzen en el rol del professorat. I després d'aquesta anàlisi dels conflictes i dels dilemes de la pràctica, apunto unes reflexions entorn a la necessitat de reconsiderar l'ocupació laboral del professorat, ja que sota les condicions en què generalment han d'actuar, no hi espais, ni per a la reflexió, ni per a la crítica ni per a la creativitat de la seva tasca.

La recerca de tesi doctoral, "Aprenentatge i comprensió dels nombres enters: Estudi de significats construïts per alumnes de 15 i 16 anys", s'inscriu en l'àrea de coneixement d'educació matemàtica, dins del domini d'estudis sobre l'aprenentatge matemàtic dels estudiants. El context de la recerca és un grup d'estudiants d'una escola catalana de secundària en el seu procés d'aprenentatge dels nombres enters. Aquest és un context empíric proper que serveix per comprendre els significats que els estudiants d'aquestes edats construeixen al voltant dels nombres enters, les seves propietats i operacions. La pregunta que guia la recerca és la següent: ``Com comprenen els nombres enters un grup d'alumnes de tercer d'educació secundària obligatòria?" Per tal de donar resposta a la pregunta, es planteja una estratègia d'anàlisi centrada en l'assoliment dels següents objectius: 1) Identificar significats atribuïts als nombres enters atenent a la seva estructura i a la polisèmia del signe $-$ ; 2) Relacionar alguns d'aquests significats mitjançant la construcció de patrons de comprensió. S'infereix la rellevància donada a la diversitat de significats del signe $-$, d'una banda, i a la caracterització d'aspectes de la comprensió dels estudiant, de l'altra. L'estratègia d'anàlisi segueix una lògica qualitativa en la interpretació de respostes a qüestionaris i a entrevistes basades en qüestionaris. Els supòsits per al disseny de qüestionaris i d'entrevistes es prenen de la literatura en l'àmbit de l'ensenyament i aprenentatge dels nombres enters. Es té també en compte el coneixement de la trajectòria curricular seguida pels alumnes participants fins el moment de la recollida de dades, molt particularment dels continguts vinculats a la introducció dels nombres enters i a la seva progressiva consolidació. Amb tot, es pensen preguntes que ajudin a refinar, a confirmar i eventualment a rebatre les expectatives sobre el grau de comprensió d'aquests continguts. En aquest punt, doncs, el disseny dels instruments de recollida de dades és una fase clau de la recerca. Després de l'anàlisi específica de qüestionaris i d'entrevistes i de l'anàlisi creuada i global posterior, s'obtenen resultats sobre aspectes dels nombres enters que semblen especialment difícils de comprendre. Hi ha, per exemple, estudiants que desenvolupen maneres de re-significar nombres enters negatius a nombres naturals no enters a fi de simplificar tècniques d'operació, amb el corresponent risc de pèrdua del significat original de la tasca. En general, hi ha una tendència a no utilitzar llenguatge algebraic en aquelles tasques on els nombres enters es poden representar així. També hi ha una tendència generalitzada a un ús matemàticament ambigu del zero. Aquests i d'altres resultats són el punt de partida de l'elaboració de patrons de comprensió. La caracterització de patrons de comprensió dels nombres enters és la principal aportació de la recerca. Per a l'elaboració de patrons, es combinen fonamentadament resultats preliminars sobre la comprensió de continguts específics vinculats als nombres enters (origen, signe $-$, llenguatge algebraic, etc.). S'arriba a un total de 12 patrons que informen sobre 12 estats dins de trajectòries d'aprenentatge. Malgrat que els patrons són un retrat situat en un temps concret, esdevenen una eina teòrica útil a l'hora d'entendre la varietat d'estats possibles en l'aprenentatge dels nombres enters.
The PhD Dissertation "Learning and understanding integers: Study of the meanings constructed by students aged $15$ and $16$", is situated in the area of mathematics education research, particularly in the domain of student mathematics learning. The research context is a group of students of a Catalan secondary school in their processes of learning integers. The undertaken premise is that through such an empirical close context, we can examine the diverse meanings that students of these ages produce for the numerical set of integers, their properties and their operations. The guiding question of the investigation is as follows: ``How do 9th graders understand integers?" In order to answer it, an analytical strategy is carried out on the basis of two objectives: 1) To identify meanings related to the set of integers according to their structure and the polysemy of the minus sign; 2) To put these meanings into relation by building, when possible, patterns of understanding. It is inferred the relevance given to the plurality of meanings for the minus sign, and on the other hand, the examination of issues concerning student understanding. The analytical strategy follows a qualitative logic of inquiry in the interpretation of the answers to questionnaires and questionnaire-based interviews. The assumptions in the design of questionnaires and interviews draw on specific literature in the field of teaching and learning integers. It is also taken into account the curricular path followed by the participant students, specially of the taught contents during the introduction and development of integers at school. Nonetheless, the final questions are thought of as coherent within the 9th grade in that they are expect to help clarify, confirm and eventually produce new insights into student understanding. Hence, the data collecting tools are fundamental. Following the analysis of questionnaries and interviews as well as the successive cross and global analyses, we come to findings about difficulties in the learning of integers. There are, for example, students who develop ways to redefine negative integer numbers into natural non-integer numbers in order to simplify operating techniques, with the consequent risk of losing the meanings in the original task. More generally, there is a tendency to avoid algebraic language in the research tasks where integers can be represented in this language. Another tendency is the use of the number zero in the middle of ambiguous languages. The totally of findings are the point of departure for the development of patterns of understanding. The characterization of patterns of understanding integers is the main contribution of the research. To develop the patterns, preliminary findings about the meanings for specific contents related to integers (origin, minus sign, algebraic language, etc.), are grounded combined. At the end, twelve patterns are constructed which respectively correspond to twelve positions in the students processes of learning. Even though the patterns are a concrete position of a specific time in the learning, they become a useful theoretical tool in the comprehension of the variety of possible positions along the student learning processes of integers.

Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció
Several investigations have studied children's understanding that external and internal emotion might be different. These studies have basically used deception stories whose protagonists had a reason to hide their internal emotion to an observer. Their results suggest that children's capacity to understand that people can hide the way they feel is very rudimentary at the age of 4, whereas 6 year-olds are already capable of articulate this comprehension in words. The aim of the present research is to compare children's understanding of the distinction between external and internal emotion in deception situations with pretend play situations, where this understanding has not yet been studied. Our main hypothesis was that children would understand better this distinction in pretend play situations rather than in deception situations. A total of 337 children aged from 4 to 12 participated in the study. The results show that, as occurs in deception situations, 4-year-olds have difficulties in understanding that emotions expressed in pretend play may not correspond to internal emotions, which questions that these children understand pretend play in a metarepresentational way. At the age of 6, children start to understand the distinction between external and internal emotions in pretend play situations, however, it is more difficult for them to solve the tasks when the simulated emotion is positive rather than negative. A possible explanation is that children assume that pretend play might be used as a tool to change negative internal emotions. Furthermore, we also studied the effects of simulating an emotion on the observer's beliefs. Results suggest that between the ages of 4 and 8 exists a fundamental change in children's understanding of the effects that simulated emotional expressions have in the observers of pretend play situations.

Esta es una investigación acerca de la deontología periodística, que surgió con un propósito específico: elaborar un código deontológico para el ejercicio de la profesión periodística en la Argentina. La necesidad de este trabajo está justificada en la ausencia de herramientas deontológicas de autorregulación para un periodismo profesional que transita en la Argentina por un escenario de crisis integral. Las consecuencias más visibles de esta crisis se observan en la pérdida de credibilidad de los periodistas y en el estado de precariedad en que los profesionales desarrollan cotidianamente su tarea. La inexistencia de instituciones que agrupen y representen a los periodistas, la falta de colegiación, el bajo nivel de formación universitaria y los efectos de una disputa de naturaleza política que, en la última década, involucró a los trabajadores de la prensa en el país, llevaron a la profesión a perder prestigio e identidad. Como queda demostrado en esta tesis, los periodistas argentinos señalan a la falta de ética como la principal causa del deterioro. La ausencia de un código deontológico que cuente con el reconocimiento de los profesionales da cuenta de esa situación. Esta tesis doctoral apuesta a corregir ese déficit. Por otro lado, esta investigación aporta también un análisis general sobre la codificación deontológica en Latinoamérica, en donde predomina la presencia de instrumentos anticuados y que no responden a las necesidades ni a las problemáticas actuales del ejercicio del periodismo profesional. A la par, este trabajo presenta un estado actual de las principales discusiones en torno de la deontología periodística, realiza un análisis crítico sobre la naturaleza y la utilidad de los códigos deontológicos para el ejercicio del periodismo profesional e incorpora al debate un conjunto de temáticas vinculadas a los procesos de digitalización y al tratamiento periodístico de problemáticas sociales aún no abordadas por los instrumentos de autorregulación en Latinoamérica. De esta forma, el código deontológico para el ejercicio de la actividad periodística en la Argentina que se presenta en esta tesis es el resultado de un recorrido conceptual, analítico y empírico que configura un aporte tanto para el caso argentino como para el universo teórico y aplicado de la deontología periodística.
This is a research work on journalism deontology, which was developed with a specific aim: producing a deontological code for journalists in Argentina. The need to create this work lies in the absence of self-regulatory, deontological tools for professional journalism in Argentina, currently struggling amidst a critical context. The most apparent consequences of this crisis are found in the journalists’ lack of credibility and in the poor working conditions in which professionals execute their daily tasks. The absence of institutions representing journalists, the lack of professional associations, the low level of academic standards and the effects of a political dispute which, during the last decade, has involved press workers in the country, have all undermined the prestige and identity of such profession. As proved in this thesis, Argentinean journalists identify the loss of work ethics as the main reason for professional decay. This is accounted for by the absence of a deontological code recognized by professionals: this doctoral thesis aims at fulfilling that need. Additionally, this research work also delivers a general analysis on deontological coding in Latin America, where obsolete tools failing at responding to current needs or problems of professional journalism prevail. This work presents the current status of discussions around journalistic deontology while it develops a critical analysis on the nature and purpose of deontological codes for professional journalism. Adding to the debate, this work also revisits a set of topics related to digitalization processes and the journalistic approach to social issues not yet addressed by self-regulatory mechanisms in Latin America. Thus, the deontological code for journalistic activity in Argentina presented at the end of this thesis is the result of a conceptual, analytical and empirical approach contributing to the Argentinean case, as well as to the theoretical universe applied to journalistic deontology.

S'analitza, des de la perspectiva de gènere, quina ha estat l'evolució històrica de l'escola. La constatació d'una escola mixta generalitzada als països occidentals que no està donat resposta als reptes actuals d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, porta a formular una hipòtesi que es pot resumir de la següent manera: la presència i socialització dels dos sexes a l'aula té repercusions educatives, i que a vegades suposen una dificultat en l'assoliment dels objectius escolars; la separació dels sexes pot aportar avantatges educatius; la psicologia social pot ajudar a comprendre les raons d'aquests efectes, i determinar els factors psicosocials més rellevants sobre els quals dirigir la recerca. L'estudi de camp, realitzat a través d'entrevistes en profunditat, confirma la hipòtesi i planteja una prospectiva.

Un problema cada vez más recurrente en la educación primaria es la dificultad en la comprensión lectora que presentan los alumnos inmigrantes en la lengua oficial de su país de acogida; segunda o incluso tercera lengua para ellos. Con el aumento de los movimientos migratorios y el consecuente aumento de alumnos con lenguas minoritarias en las aulas, el estudio de este problema ha ido en incremento debido a las importantes consecuencias que esta falta de comprensión lectora ejerce en el aprendizaje de todas las áreas curriculares. Además, debido a la gran importancia que el inglés ha adquirido en el mundo laboral actual, la comprensión de textos en esta lengua ha despertado un interés sustancial en el ámbito académico intentando dar mayor cobertura y mejorando el aprendizaje de esta competencia. En la actualidad, son distintos los métodos y estrategias utilizadas para la mejora de la comprensión lectora en segundas lenguas. Sorprendentemente, éstos son prácticamente inexistentes en la educación primaria. El objetivo de la presente investigación ha sido estudiar el impacto de la aplicación de estrategias para la mejora de la comprensión lectora en segundas lenguas fuera del entorno escolar. Más específicamente, esta investigación se ha centrado en el estudio de la exposición a la televisión, la lectura extensiva voluntaria y la implicación familiar como medidas para la mejora de la comprensión lectora en segundas lenguas. Puesto que todos los participantes en el presento estudio eran bilingües catalán castellano, se consideró interesante también analizar hasta que punto el hecho de haber sido los participantes alfabetizado en una u otra lengua influye en la comprensión lectora en segundas lenguas. Para ello, y partiendo del estudio de la bibliografía existente, se ha realizado un estudio de casos múltiple contando con seis alumnos de sexto de primaria y dos familias voluntarias a fin de poder analizar, en este caso concreto, cómo su implicación favorecía o no el aprendizaje en segundas lenguas. A través de un estudio longitudinal y de la utilización de un método mixto de investigación en el que se combinaron la toma regular de medidas en comprensión lectora y entrevistas y cuestionarios tanto a los sujetos como a las familias, se dio respuesta a los objetivos y a las preguntas de investigación. De acuerdo con las características del diseño implementado, el análisis de resultados se ha llevado a cabo combinando los resultados obtenidos mediante el estudio cuantitativo y cualitativo, proporcionando una visión más global y fortaleciendo los resultados. Así pues, este análisis ha llevado a una generalización de los resultados más consistente sin estar restringidos a los tipos de recogida de datos y al análisis típicamente asociado a la investigación cuantitativa y cualitativa. Dado el pequeño tamaño de la muestra, propio de un estudio de casos múltiple, la realización de análisis estadísticos potentes se ve dificultado. Es por este motivo, y a fin de obtener datos empíricos sólidos, que se ha procedido al análisis de los datos obtenidos mediante el método cuantitativo utilizando dos enfoques distintos: según un enfoque grupal y según un enfoque de caso único. Así pues, la discusión de los resultados, y siguiendo el orden fijado por los objetivos de la investigación se puede concluir lo siguiente: En lo que se refiere a la exposición a la televisión como estrategia para la mejora de la comprensión lectora, los resultados obtenidos demuestran el efecto positivo de esta estrategia, permitiendo concluir que la estrategia implementada ha sido efectiva en el proceso de mejora de la comprensión lectora. Factores como un nivel no del todo adecuado al participante o un contenido poco interesante, surgen como posibles factores a tener en cuenta en una futura replicación con mayor número de sujetos para la observación de efectos aún más significativos. En cuanto a los efectos observados en la aplicación de la lectura extensiva como estrategia para la mejora, ésta también ha manifestado un efecto positivo en el presente estudio. Se puede deducir también del estudio de esta estrategia junto con el análisis de la instrucción en comprensión lectora en el sistema educativo actual y la bibliografía consultada, que la exigencia en la competencia en comprensión lectora en segundas lenguas fijada por el currículum de primaria aparece como insuficiente mostrando un claro desequilibrio entre la etapa de educación primaria y secundaria por lo que a la instrucción de esta competencia se refiere. La aplicación de esta estrategia ha permitido llegar a consideraciones que pueden resultar de especial interés para el sistema educativo tal y como se explicará en el siguiente apartado. Por lo que a la estrategia de la implicación parental se refiere, los resultados obtenidos no permiten señalar que esta estrategia haya sido efectiva en este estudio pero si muestran evidencia suficiente para suponer que en una replicación con mayor número de participantes, es muy posible que esta aplicación manifieste su efectividad. Factores como la disponibilidad y el compromiso por parte de los familiares de los participantes afloran como principales dificultades para la implementación de esta estrategia. Este estudio ha permitido realizar un breve acercamiento a este enfoque abriendo una puerta a la investigación de la implicación parental en segundas lenguas desde un punto de vista hasta ahora sólo considerado con alumnos inmigrados. Finalmente, en cuanto al hecho de haber sido alfabetizado en lengua materna o en una segunda lengua y a los efectos que esto puede tener en la comprensión lectora en segundas lenguas, se ha demostrado que sí existe una mejor comprensión lectora en segundas lenguas por parte de aquellos alumnos que han sido alfabetizados en su lengua materna. En resumen, se puede concluir que la utilización de estrategias no curriculares para la mejora de la comprensión lectora, ha manifestado tener un lugar en el aprendizaje de segundas lenguas, además de alertar sobre la importancia que tiene el hecho de que el proceso de alfabetización sea en lengua

El treball s'insereix en l'àrea de recerca en Didàctica de les Ciències que fa referència a l'estudi i superació de les concepcions alternatives dels estudiants referents al tema de l'estructura dels materials i les transformacions d'unes substàncies en altres. La solució a aquest problema s'ha donat en forma de dues hipòtesis, que es detallen a continuació.La primera hipòtesi fa referència a que els estudiants d'Educació Secundària i Batxillerat tenen importants dificultats en l'aprenentatge de conceptes bàsics de Química, en particular:· Identifiquen a nivell macroscòpic el concepte de substància amb el més general de material.· A nivell microscòpic identifiquen la substància amb un material format per un sol tipus d'àtoms, és a dir, amb els elements.· Com no poden distingir quan tenen una substància o més d'una, no tindran criteris per diferenciar una mescla d'un compost.· Per últim, no tindre criteris per identificar una substància farà que no sàpiguen quan ha tingut lloc un canvi físic o un canvi químic, perquè no poden saber si tenen la mateixa substància inicial o no.Una possible raó d'aquestes dificultats és que l'ensenyament convencional presenta deficiències didàctiques:· Deficiències epistemològiques: Alguns problemes dels estudiants, mostren un paral·lelisme amb els que s'hagueren de vèncer històricament per arribar a l'elaboració dels conceptes de substància i canvi químic. Les solucions donades històricament podrien servir per donar arguments contra les idees errònies dels estudiants.· Deficiències de tipus metodològic i actitudinal, que es fan presents, per exemple, en la visió empirista i ateòrica.· Deficiències conceptuals: L'ensenyament no dóna importància a les dificultats d'aprenentatge mostrades per la recerca, al temps que, mostra errors similars als dels estudiants en aquests aspectes.La segona hipòtesi planteja que, és d'esperar que, un canvi en l'ensenyament, que tinga en compte els problemes detectats per la recerca i els interessos dels estudiants, afavorirà l'aprenentatge. De forma més concreta, es proposa la utilització d'un model d'ensenyament-aprenentatge com investigació orientada, amb orientació constructivista, que tinga en compte:· Extreure els problemes històrics més significatius, per utilitzar-los en l'elaboració de la seqüenciació i organització dels continguts de les unitats didàctiques.· L'establiment d'estratègies d'aprenentatge basades en el model de canvi conceptual, metodològic i actitudinal.· La transformació dels objectius i continguts del currículum en un programa d'activitats com eina didàctica.Els resultats mostrats en la memòria han contrastat aquestes hipòtesis mitjançant diferents dissenys, convergents, variats i múltiples que posen de manifest el que s'ha esmentat, tant a nivell de dificultats d'estudiants com de mancances d'ensenyament. També s'ha posat de manifest que els resultats obtinguts amb grups d'estudiants experimentals que han seguit el mètode d'ensenyament que proposem són millors en tots els casos que els dels grups de control, tant a nivell cognitiu com afectiu. En concret, l'aplicació del currículum que proposem:· afavoreix el desenvolupament conceptual i procedimental de conceptes bàsics.· posa contínuament a l'alumne en situació d'elaborar hipòtesis, refutar idees, construir conceptes... ajudant-lo, reiteradament, a utilitzar raonaments científics, posant en qüestió les evidències de sentit comú.· permet l'organització dels estudiants en grups, que hauran de defensar les pròpies idees davant dels companys afavorint les capacitats metacognitives i les actituds positives dels estudiants dels grups experimentals envers la Ciència estudiada.El treball queda obert a millorar els resultats en alguns aspectes concrets, com la definició d'element, ampliar el tipus d'estudi a altres camps i tractar d'afavorir la participació del professorat en estudis que ajuden a la millora de l'aprenentatge i posen en contacte els resultats obtinguts per la recerca amb el treball que es realitza a l'aula.
This research refers to the study and overcoming of the students' misconceptions about the structure of matter and the chemical reactions. We propose two hypothesis to give an answer to this problem.Our first hypothesis refers to the students' difficulties about the comprehension of some important chemical concepts, particularly:· They identify macroscopically the concept of substance with the more general concept of material.· Microscopically, they identify a substance with a material made only by one kind of atoms, that is to say, the elements.· They don't have any criteria to make differences between a mixture and a compound, so they can't notice when they have the same substance or not, either. Then they can't establish differences between a chemical and a physical change, because they don't know whether they maintain the initial substance or not.We consider that one possible reason for these difficulties is that conventional learning shows didactic deficiencies because they don't take account of the nowadays results in Science Education research. So, our second hypothesis proposes that, a modification in the instruction method can help to overcome the learning difficulties. In order to do that, we propose a model based on a constructivist approach, organised as and oriented research, which can help the learning, starting from these data:· To take out the most significant problems from the history and use them to arrange in sequence and organise the contents of the didactic topics.· To establish learning strategies relied on the conceptual, methodological and actitudinal change method.· To transform the objectives and contents of the curricula into an activity program as a didactic tool which improves the learning process.The results shown in this report have verified our two hypotheses from various convergent, varied and manifold designs which make clear our statements, both as for the students difficulties and the teaching deficiencies. We have also verified that the results obtained with groups of students who have made their training with the model we propose are better than the results obtained by the control groups, both as for the cognitive and emotional level.

Aquesta tesi es centra en l'estudi teòric dels processos involucrats en l'oxidació del sulfur de dimetil a la troposfera i les conseqüències que els productes que es formen en aquest procés poden tenir en l'atmosfera. La importància d'aquesta molècula radica en el fet què els principals productes de la seva oxidació (els àcids sulfúric i metanosulfònic) poden estar relacionats amb els processos de formació de núvols. S'ha proposat que aquests àcids poden afavorir la formació de núvols a la troposfera, fet que faria disminuir la radiació solar que arriba a la Terra, fins al punt de poder contrarestar l'escalfament global del planeta. Tenint en compte que el sulfur de dimetil és el principal compost de sofre d'origen natural a la troposfera, podríem estar davant d'un procés d'autoregulació de la temperatura del planeta. Així doncs, l'estudi de les reaccions químiques que condueixen des del sulfur de dimetil fins als corresponents àcids és d'especial interès des del punt de vista de la química atmosfèrica. A més, aquestes reaccions presenten característiques que també les fan atractives des del punt de vista de la química teòrica.
Esta tesis se centra en el estudio teórico de los procesos involucrados en la oxidación del sulfuro de dimetilo en la troposfera y las consecuencias que los productos que se forman en este proceso pueden tener en la atmósfera. La importancia de esta molécula radica en el hecho que los principales productos de su oxidación (los ácidos sulfúrico y metanosulfónico) pueden estar relacionados con los procesos de formación de nubes. Se ha propuesto que estos ácidos pueden favorecer la formación de nubes en la troposfera, cosa que haría disminuir la radiación solar que llega a la Tierra, hasta el punto de poder contrarrestar el calentamiento global del planeta. Teniendo en cuenta que el sulfuro de dimetilo es el principal compuesto de azufre de origen natural en la troposfera, podríamos estar delante de un proceso de auto-regulación de la temperatura del planeta. Así pues, el estudio de las reacciones químicas que conducen desde el sulfuro de dimetilo hasta los correspondientes ácidos es de especial interés desde el punto de vista de la química atmosférica. Además, estas reacciones presentan características que también las hacen atractivas desde el punto de vista de la química teórica.
This thesis focus on the theoretical study of the processes related to the dimethyl sulfide (DMS) oxidation in the troposphere, and the possible consequences related to the products formed along thas process. The importance of this molecule lies in its main oxidation products (sulfuric and methanosulfonic acids), which can act as cloud condensation nuclei (CCN). It has been proposed that the presence of those acids may enhance the presence of clouds in the troposphere, which in turn would reduce the solar radiation arriving into the Earth, counteracting in this way the global warming. Taking into account that DMS is the main biogenic sulfur¬containing compound, this could be a self temperature regulation process. Therefore, studying the chemical reactions from DMS to the corresponding acids is specially interesting from an atmospheric chemistry point of view. Furthermore, these reactions show characteristics which make them very attractive also for a theoretical chemist.

Aquest treball s'emmarca en l'exploració dels processos que activa el receptor en l'intent de comprendre el missatge parlat i té per objectiu l'estudi de la interrelació de dues informacions: la dependent del senyal i la independent del senyal. El paper que suposadament juguen aquestes dues fonts informatives ha estat descrit per Björn Lindblom, coneguda com la "Teoria de la parla hiper i hipoarticulada"(Hyper- & Hypo- Speech Theory). Sota aquest marc hem volgut comprovar l'adequació d'aquest model des del punt de vista de la percepció, en el benentès que la producció de la parla està teleològicament destinada a la seva descodificació i comprensió
L'estudi de les estratègies d'integració de la parla està basat en l'anàlisi de tres grans plans perceptius: 1) la identificació fonètica ; 2) el reconeixement lèxic (establint quines propietats fonològiques i semàntiques afavoreixen l'avaluació del lèxic en paraules amb sentit i sense sentit); 3) el context semàntic de la frase (establint el grau de facilitació dels diferents contextos en l'accés al lèxic i en la reducció dels errors de comprensió).
Els resultats de l'experiment demostren que l'adaptació que exerceix l'emissor en la producció del missatge és corresposta, en la seva descodificació, pel receptor, el qual posa a disposició d'un bon conjunt d'estratègies perceptives encarades, totes elles, al servei de la comprensió del missatge.
La conclusió principal del treball és que el guiatge que pot exercir l'oient durant els processos d'integració i la seva adaptació al senyal és un guiatge relatiu, en funció de la complexitat de l'anàlisi que efectua en cada estadi perceptiu. La informació del senyal ha de ser "suficient" per aconseguir la posada en marxa els processos de "dalt-cap-a-baix", però aquesta informació no es redueix al nivell de la intensitat global del senyal (és a dir, a la intel·ligibilitat fonètica), sinó que també inclou els diferents aspectes lingüístics que es conjuguen en la configuració del missatge, la qual cosa permet activar els diferents procediments d'anàlisi amb certes garanties d'èxit.
El trabajo se enmarca en la exploración de los procesos que activa el receptor en el intento de comprender el mensaje hablado, y tiene por objeto el estudio de la interrelación de dos informaciones: la dependiente de la señal y la independiente de la señal. El papel que supuestamente juegan estas dos fuentes informativas ha sido descrito por Björn Lindblom, y se conoce como la "Teoría del habla hiper y hipoarticulada" (Hyper- & Hypo- Speech Theory). Dentro de este marco hemos querido comprobar la adecuación de este modelo en la percepción, en el supuesto que la producción del habla está teleológicamente destinada a su descodificación y comprensión.
El estudio de las estrategias de integración del habla está basado en el análisis de tres grandes planos perceptivos: 1) la identificación fonética; 2) el reconocimiento léxico (estableciendo qué propiedades fonológicas y semánticas favorecen la evaluación del léxico en palabras con sentido y sin sentido); 3) el contexto semántico de la frase (estableciendo el grado de facilitación de los distintos contextos en el acceso al léxico y en la reducción de los errores de comprensión).
Los resultados del experimento demuestran que la adaptación que ejerce el emisor en la producción del mensaje es correspondida, en su descodificación, por el receptor, el cual pone a su disposición un gran conjunto de estrategias perceptivas, orientadas hacia la comprensión del mensaje.
La conclusión principal del trabajo es que la orientación que puede ejercer el oyente durante los procesos de integración y su adaptación a la señal es una orientación relativa, en función de la complejidad del análisis que efectúa en cada estadio perceptivo. La información de la señal ha de ser "suficiente" para conseguir la puesta en marcha de los procesos de "arriba-hacia-abajo", pero esta información no se reduce al nivel de la intensidad global de la señal (es decir, a la inteligibilidad fonética), sino que también incluye a los distintos aspectos lingüísticos que es conjugan en la configuración del mensaje, con lo cual se pueden activar los distintos procedimientos de análisis con ciertas garantías de éxito.
The present work is included in the exploration of the processes activated by the receiver in an attempt of understanding the spoken message, being its main objective the study of the interrelation between the two pieces of information: the one that depends on the signal and that which doesn't. Hypothetically, the role played by both sources of information has already been described by Björn Lindblom and it is known as the Hyper- and Hypo- speech Theory. Within this frame we've wanted to prove the adjustment of this model from the point of view of perception, taking into account that the speech production is teleologically intended for its decoding and comprehension.
The study of the speech integration strategies is based on the analysis of three big perceptive levels: 1) The phonetic identification; 2) The lexical recognition ( establishing which phonological and semantic properties favour the evaluation of words in terms of having or not having sense.); 3) The semantic context of the sentence (establishing the efficiency of the different contexts to approach words and to reduce understanding mistakes.)
The results of the experiment show that the adaptation process carried out by the message issuer is returned, once decoded, by the receiver who has arranged a great lot of perceptive strategies intended, all of them, for the understanding of the message.
The main conclusion of this work is that the guide exercised by the listener during the integration processes and its adaptation to the signal, is somehow relative due to the complexity of the analysis carried out in each perceptive stage. The information of the signal should be enough to start the top-down processes; however, such information does not only come to the global strategy level of the signal, (that is, to the phonetic intelligibility) but it also includes those different linguistic aspects present when shaping a message. All this to somehow successfully guarantee the working of the different analysis procedures.

Aquesta tesi tracta la comprensió agramàtica del focus contrastiu, les dislocacions a l'esquerra i les construccions de clític en català. Aquestes estructures gairebé no han estat investigades anteriorment, tot i que presenten algunes propepietats que les fan interessants per testar les hipòtesis sobre el dèficit en comprensió en l'afàsia de Broca. En aquest treball presento els resultats de cinc tasques experimentals –dues tasques de condicions de veritat i tres tasques d'aparellament d'imatges i frases– dissenyades per investigar la comprensió dels pacients d'aquestes estructures. Els resultats d'una tasca preliminar de discriminació de patrons entonatius demostren que els pacients conserven les seves habilitats prosòdiques i, per tant, que el dèficit en comprensió no pot ser conseqüència d'un problema de percepció de l'entonació característica de les construccions examinades. Els resultats de les tasques de comprensió demostren que els afàsics entenen les declaratives, les focalitzacions i topicalitzacions de subjecte, i les construccions amb clítics, però tenen problemes en la interpretació de topicalitzacions i focalitzacions d'objecte. Aquestes dades afavoreixen les hipòtesis sobre el dèficit que es basen en les nocions de moviment i intervenció, és a dir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) i la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Per tal d'avaluar aquestes dues hipòtesis, també examino el rol dels trets morfosintàctics en la comprensió afàsica per determinar si el dèficit afecta només la representació de trets discursius, com prediu Grillo, o la de les còpies, com defensa Grodzinsky. Segons la FUH, una diferència en els trets que provoquen el moviment de constituents hauria de bloquejar l'emergència dels efectes de localitat en les estructures amb l'objecte desplaçat. Els resultats, però, indiquen que la comprensió dels pacients no millora quan aquests trets són diferents. En conseqüència, les dades d'aquest estudi són inconsistents amb la FUH i donen suport a l'assumpció de la TDH que les còpies són eliminades de les representacions sintàctiques dels afàsics de Broca. A més, els resultats aporten evidència experimental a favor de l'anàlisi sintàctica de les dislocacions com a estructures derivades per moviment (López, 2009; Rubio, 2014).
Esta tesis trata sobre la comprensión agramática del foco constrastivo, las dislocaciones a la izquierda y las construcciones de clíticos en catalán. Hay muy pocos estudios sobre la interpretación de estas estructuras en la afasia de Broca, a pesar de que presentan algunas propiedades interesantes para determinar la validez de las hipótesis sobre el déficit en la comprensión agramática. En este trabajo presento los resultados de cinco tareas experimentales –dos tareas de juicios de condiciones de verdad y tres de apareamiento de imágenes y frases– diseñadas para investigar la comprensión de los pacientes de las estructuras mencionadas. Los resultados de un experimento preliminar sobre la discriminación de los patrones entonativos característicos de las estructuras examinadas demuestran que los pacientes los identifican y, por lo tanto, que los problemas en comprensión no pueden atribuirse a un problema de percepción de la prosodia. Por otro lado, los resultados de las tareas de comprensión indican que los afásicos entienden las declarativas, las topicalizaciones y focalizaciones de sujeto, y las construcciones de clíticos; sin embargo, tienen problemas para interpretar las topicalizaciones y focalizaciones de objeto. Estos resultados favorecen las hipótesis sobre el déficit que se basan en las nociones de movimiento e intervención, es decir, la Trace-Deletion Hypothesis (Grodzinsky, 2000) y la Feature-Underspecification Hypothesis (Grillo, 2008). Para poder evaluar estas dos hipótesis, también examino el rol de los rasgos morfosintácticos en la comprensión afàsica para determinar si el déficit concierne la representación de los rasgos discursivos, como predice Grillo, o la de las copias, como defiende Grodzinsky. En el marco de la FUH, una diferencia en los rasgos morfosintácticos que atraen el movimiento de constituyentes debería bloquear la emergencia de los efectos de localidad. Los resultados de este estudio, sin embargo, demuestran que la comprensión de los pacientes no mejora cuando los rasgos son distintos; por lo tanto, los resultados comprometen la FUH y favorecen la asunción de la TDH de que las copias son eliminadas de las representaciones sintácticas de los afásicos. Asimismo, los resultados aportan evidencia a favor del análisis sintáctico por derivación de las dislocaciones a la izquierda (López, 2009; Rubio, 2014).
This dissertation is a study of the comprehension of contrastive focus, clitic left dislocation and clitic constructions in Catalan agrammatism. These structures remain mostly unexplored in agrammatic literature, and present some relevant properties that make them suitable for evaluating current hypotheses on the deficit in agrammatic comprehension. Here I present new data from five experimental tasks –two truth-value judgement tasks and three sentence-picture matching tasks– designed to assess the interpretation of the referred structures by Broca’s aphasics. The findings from a preliminary discrimination task corroborate that agrammatics preserve their ability to distinguish the intonational contours characteristic of these constructions and, therefore, that the impairment in comprehension cannot be attributed to a misperception of prosodical patterns. The results from the comprehension tasks indicate that the agrammatics’ interpretation of declaratives, subject focalisations and topicalisations and clitics is preserved, whereas their performance on object topicalisations and focalisations is compromised. The results also show that the notions of movement and intervention are useful to explain the patterns of loss in agrammatic comprehension and, consequently, provide further support for accounts based on these notions, namely, the Trace-Deletion Hypothesis Grodzinsky (2000a) and the Feature-Underspecification Hypothesis Grillo (2008). For the purpose of testing these two hypotheses, I also examine the role of morphosyntactic features in the comprehension of the referred constructions to learn whether the deficit selectively affects only discourse-scope features, in line with the FUH’s predictions, or copies, as hypothesised by the TDH. A mismatch between relevant features that function as attractors of movement is expected to prevent minimality effects from occurring in object-derived structures under the FUH. The finding that a mismatch of number between the displaced object and the subject does not improve the aphasics’ performance on focalisations and topicalisations shows that agrammatic aphasics cannot use morphosyntactic features to establish syntactic chains, thus strengthening the TDH’s assumption that copies are deleted from aphasics’ representations. Finally, the experimental data reported in this dissertation also provide further evidence in favour of the derivational analysis of clitic left dislocation (López, 2009; Rubio, 2014).

Understanding questions is key for successful communication. Although deficits in communication are the hallmark of Autism Spectrum Conditions (ASC), how both yes/no-questions and wh-questions are understood by children with ASC has been poorly investigated in Spanish. Nevertheless, questions play an important role in ASC diagnostic tests and neurocognitive assessments. Although there is a widespread assumption of visual support easing linguistic production and comprehension, it has not been extensively investigated in question comprehension research. The aim of this thesis is to contribute to a more comprehensive picture of language impairments in ASC by targeting questions as a specific and neglected dimension of language in ASC. Specific research questions concern the impact of syntactic differences in question type, syntactic complexity and other linguistic, cognitive and age factors on question comprehension. Finally, the role of visual support as a facilitator of question comprehension is investigated. 34 children with ASC–ID (autism without intellectual disability, mean age = 9.99) were recruited and matched on VMA (verbal mental age) with 34 TD (typically developing) participants (mean age = 8.85). 14 individuals with ASC+ID (autism with intellectual disability, mean age = 12.95) were also recruited. These were compared to 7 ID (intellectual disability) participants without ASC (mean age = 12.86). The task design of the experiment used narratives to control the context in which yes/no-questions and different types of wh-questions (namely wh-questions in simple and complex sentences, long-distance wh-questions in complex sentences and local wh-questions in complex sentences) were asked. Participants responded immediately after having been exposed to narratives with either visual support or audio support only. Participants’ ability to answer questions about these narratives was assessed as a measure of their question comprehension. Significant results showed that both ASC and TD groups had greater difficulties in wh-questions than yes/no-questions. Compared to TD, ASC–ID also had lower wh- question comprehension. In addition, the ASC+ID group showed a lower level of question comprehension in yes/no-questions and in wh-questions compared to the ASC– ID and ID groups. All wh-questions in complex sentences and local wh-questions in complex sentences were more difficult for the ASC–ID group in comparison to the TD group. The ASC+ID group underperformed in all types of wh-question comprehension in comparison to the ASC–ID participants and had greater difficulties to comprehend local wh-questions in complex sentences compared to the ID group. Visual support aided question comprehension both in ASC and in TD. In between- group comparisons significantly greater question comprehension difficulties in tasks with visual support in the ASC–ID relative to the TD group remained. The ASC+ID group scored significantly lower in both visual and non-visual tasks in comparison to both ASC– ID and ID groups. VMA and VIQ (verbal intelligence quotient) correlated with yes/no- question comprehension in TD and in ASC–ID participants. In TD individuals, there was a correlation with these variables and wh-question comprehension. In the ID group, working memory and VIQ had a positive relation with the comprehension of some types of wh-questions. These results provide novel evidence for a question comprehension impairment in ASC with and without ID, which specifically centers on wh-questions. As age and cognitive factors were more related to question comprehension in TD and ID groups than in ASC, different underlying cognitive mechanisms might be at work in ASC. At a practical level, this thesis incites reflection on the roles of question types both in diagnostic assessments and interventions.
La comprensió de les preguntes és essencial per a la comunicació. Tot i que els dèficits en la comunicació són característics de les Condicions de l’Espectre Autista (CEA), la comprensió de les preguntes sí/no i de les preguntes qu- ha estat poc investigada en castellà. Tampoc s’ha estudiat l’impacte del suport visual, encara que es pressuposa que és beneficiós. L’objectiu d’aquest estudi és demostrar com el tipus de pregunta, la complexitat sintàctica i altres factors lingüístics, cognitius i d’edat així com també el suport visual poden influenciar la comprensió d’estructures interrogatives. Amb aquesta finalitat, es van seleccionar 34 persones amb CEA–DI (autisme sense discapacitat intel·lectual, edat mitjana = 9,99), 34 persones amb DT (desenvolupament típic) edat mitjana = 8,85), 14 individus amb CEA+DI (autisme amb discapacitat intel·lectual, edat mitjana = 12,95) i 7 participants amb DI (discapacitat intel·lectual) sense CEA (edat mitjana = 12,86). Es va relacionar el grup amb CEA–DI i el grup amb DT segons l’edat verbal mental. Tant els grups amb CEA com amb DT van tenir més dificultats en la comprensió de les preguntes qu- que en les preguntes sí/no. Comparativament, el grup amb DT respecte del grup amb CEA–DI va mostrar un nivell de comprensió significativament menor de les preguntes qu-. El grup amb CEA+DI va mostrar un dèficit més elevat tant en les preguntes sí/no com en les qu- en comparació amb els grups amb CEA–DI i DI. Totes les preguntes qu- en frases complexes i les preguntes qu- locals en aquestes frases van ser significativament més difícils per al grup amb CEA–DI que per al grup amb DT. El suport visual va afavorir la comprensió de preguntes tant de les persones amb CEA, com del grup amb DT. Altres factors lingüístics, cognitius o d’edat mostren escasses correlacions i complexes amb la comprensió de preguntes, en el CEA. Aquests resultats demostren dèficits en la comprensió de preguntes en tot l’espectre autista, fins i tot en absència de discapacitat intel·lectual.

Reference is a phenomenon both fundamental to communication and inherent to every act of language use. Autism spectrum conditions (ASC) are marked by problems of both communication and language. This thesis presents three studies of production and comprehension of reference in ASC. Study 1 profiled the use of referential devices in narratives as part of a broader profiling of narrative language in ASC. Studies 2 and 3 tracked comprehension of grammatically different referential devices in a picture book task (the ‘book task’) and an interactive task which specifically tested for the comprehension of definite determiners (the ‘box task’). Study 1 investigated autism without intellectual disabilities (ASC–ID, n=18) in comparison to typically developing controls (TD, n= 18) while in studies 2 & 3 recruitment was broadened to include the entirety of the verbal spectrum, including individuals with intellectual disability (ASC–ID, n= 34; ASC+ID, n=14) as well TD (n=34) controls and a control group of children with intellectual disability without ASC (ID, n= 9). Results of study 1 showed that individuals with ASC–ID more frequently misused referential devices that imply specificity in comparison to TD controls, while the quantitative distribution of Noun Phrase (NP) types did not distinguish groups. The broader grammatical profile showed differences in grammatical complexity as well as rate of lexical errors while mental state content did not differ. Study 2, the book task, showed a relative weakness in comprehension of inflectional pronouns and clitics among participants with ASC. While the differences between the ASC–ID and TD groups only approached statistical significance, both ASC groups(+/-ID) showed a similar pattern of having significantly poorer comprehension of pronouns/clitics in comparison to non- anaphoric reference types, a pattern not found in the TD controls or the control group with ID without ASC. The ASC+ID group showed a significantly poorer comprehension of inflectional pronouns/clitics in relation to both the ASC–ID group as well as the ID group, suggesting that such increased difficulties may not be explainable by presence of intellectual disability alone. Study 3, the box task, assessed the comprehension of definite anaphora in an interactive task using pairs of objects that belonged to the same kind category. In this task, the participant and experimenter interacted with an object (say, a ball) and then, after a moment of having their eyes closed, the participant pulled an object out of a box (either the same object or a noticeably different objects belonging to the same kind category, e.g. a different ball). The test condition assessed whether the participant interpreted correctly that in this context the definite-anaphoric NP the ball necessarily links to the ball that was interacted with previously rather than a novel exemplar of the same kind. The results showed that the ASC–ID group had a significantly poorer performance in the definite-anaphoric condition in comparison to TD controls. The ASC+ID group performed significantly worse than the ASC–ID group, yet similar to the ID group. These results show across comprehension and production that handling referential devices is an area of vulnerability in autism against the background of a broader spectrum of linguistic impairments.
La referència és un fenomen fonamental en la comunicació i inherent a qualsevol ús del llenguatge. La condició de l’espectre autista (CEA) es caracteritza per problemes de comunicació i de llenguatge. Aquesta tesi presenta tres estudis de producció i comprensió de la referència en la CEA. L’estudi 1 caracteritza l’ús dels mecanismes referencials en narrativa com a part d’una caracterització més àmplia del llenguatge narratiu en la CEA. Els estudis 2 i 3 ressegueixen la comprensió de mecanismes referencials diversos des del punt de vista gramatical en un llibre il·lustrat sense gairebé text (la ‘tasca del llibre’) i una tasca interactiva que específicament provava la comprensió dels articles determinats definits (la ‘tasca de la capsa’). L’estudi 1 investigava l’autisme sense discapacitat intel·lectual (CEA–DI, n=18) en comparació amb controls de desenvolupament típic (DT, n=18) mentre que en els estudis 2 i 3, per tal de cobrir íntegrament la CEA verbal, el reclutament va ampliar-se amb la inclusió d’individus amb discapacitat intel·lectual (CEA–DI, n=34; CEA + DI, n=14) així com de controls amb DT (n=34) i un grup de control d’infants amb discapacitat intel·lectual sense CEA (DI, n=9). Els resultats de l’estudi 1 van mostrar que els individus amb CEA–DI usaven malament els mecanismes referencials que impliquen especificitat de forma més freqüent que no pas els controls amb DT mentre que la distribució quantitativa dels tipus de sintagma nominal (SN) no distingia els dos grups. El perfil gramatical restant rastrejat a l’estudi mostrava diferències en complexitat gramatical així com en la proporció d’errors lèxics mentre que el lèxic d’estat mental no diferia. L’estudi 2, la tasca del llibre, va fer palesa una relativa feblesa en la comprensió dels pronoms flexius i dels clítics entre els participants amb CEA. Mentre que les diferències entre la CEA–DI i el grup amb DT van fregar la significació estadística, tots dos grups CEA (+/–DI) van mostrar un patró similar pel que fa a una significativament més pobre comprensió dels pronoms/clítics en comparació amb altres tipus d’SN referencial no anafòric, un patró inexistent tant entre els controls amb DT com en els controls amb DI sense CEA. El grup CEA+DI va mostrar una comprensió significativament més pobre dels pronoms flexius/clítics en relació tant amb el grup CEA–DI com amb el grup DI, la qual cosa suggereix que aquesta més gran dificultat no pot explicar-se per la presència de DI exclusivament. L’estudi 3, la tasca de la capsa, va avaluar la comprensió de l’anàfora definida en una tasca interactiva fent servir parells d’objectes pertanyents a la mateixa categoria pel que fa a la classe. En aquesta tasca el participant i l’experimentador interactuaven amb un objecte (una bolla, posem per cas) i aleshores, després d’estar amb els ulls tancats un instant, el participant treia un objecte de la capsa (que era o bé el mateix objecte previ o bé un altre objecte clarament diferent pertanyent a la mateixa classe, e.g. una bolla diferent). El que es testava era si el participant interpretava correctament que en aquest context, el nominal anafòric, la bolla, s’associava necessàriament amb la bolla amb què s’havia interaccionat prèviament més que no pas amb un nou exemplar de la mateixa classe. Els resultats van mostrar que el grup CEA–DI ho feia significativament pitjor que no pas els controls amb DT en la condició del nominal anafòric. El grup CEA+DI ho va fer significativament pitjor que el grup CEA–DI tot i que de forma similar al grup amb DI. Aquests resultats mostren a través de tasques de comprensió i producció que, entre d’altres dèficits lingüístics, la utilització dels mecanismes referencials és una àrea específicament vulnerable en l’autisme.

La present tesi doctoral parteix de la idea que la música pot aportar beneficis a les persones. En aquest sentit, la recerca pretén analitzar la implementació d'una Intervenció Educativa Musical (IEM) a dos nens amb un marcat dèficit atencional quan cursaven segon de primària. Aquesta intervenció s'ha desenvolupat en tres contextos diferents del centre escolar de forma paral·lela, amb un total de 30 sessions, 10 amb cadascun d'ells. El primer context és l'aula de música on es desenvolupa una unitat didàctica amb tot el grup-classe. El segon context inclou les diferents intervencions individuals de teràpia musical, de 30 minuts setmanals, on participen cadascun dels nens. Finalment, el tercer context són les sessions conjuntes de musicoteràpia que comparteixen aquests dos alumnes. La fonamentació teòrica del treball se centra en dos àmbits diferents que es plantegen al llarg del primer capítol: d'una banda s'aprofundeix en els conceptes d'atenció, autoregulació i TDAH i, per una altra, en l'educació musical i la musicoteràpia. El treball s'emmarca dins del paradigma de la recerca-acció i presenta un estudi de dos casos. Aquesta aproximació metodològica va permetre indagar sistemàticament i conèixer en profunditat els comportaments dels nens durant les sessions de la IEM. D'altra banda, el tractament i interpretació de les dades es va fer amb el suport del programari Transana per tal de facilitar el treball amb els vídeos i les seves transcripcions. A més, es van registrar notes de camp per mitjà de les observacions realitzades a l'aula. L'estudi se situa en un paradigma qualitatiu, però malgrat això, també es van recollir dades de forma quantitativa per complementar l'anàlisi de les informacions d'escales i pautes d'observació creades pel mateix investigador. El procés d'anàlisi dels registres es va realitzar en diferents nivells, utilitzant fonts d'informació complementàries que van permetre diverses interpretacions de la realitat d'estudi. Primerament, es va fer un visionat general de totes les intervencions; i així, posteriorment, es va poder desenvolupar, descriure i analitzar en profunditat les intervencions. Per finalitzar, es van identificar i es van categoritzar les dades més significatives i representatives de tots dos casos d'estudi. Les conclusions de la recerca evidencien que els comportaments autoreguladors es van produir principalment en les sessions de musicoteràpia (tant en el format individual com en el de grup) quan l'activitat que s'estava desenvolupant tenia un fort sentit rítmic. Es pot concloure, per tant, que l'element rítmic es relaciona molt positivament amb l'aprenentatge de l'autoregulació, ajudant així als alumnes a organitzar les seves intervencions verbals, conductes i emocions. Un altre resultat d'aquesta recerca té relació amb l'evolució positiva de l’atenció, actitud i comportament dels nens estudiats en el context del grup classe, sobretot en un d'ells. Per tot això, el treball posa en relleu la necessitat d'aprofundir en l'ús de la música, i molt concretament del ritme, com a agent benefactor per a la autoregulació d’infants amb simptomatologia de TDAH.
La presente tesis doctoral parte de la idea de que la música puede aportar beneficios a las personas. En este sentido, la investigación pretende analizar la implementación de una Intervención Educativa Musical (IEM) a dos niños con un marcado déficit atencional, cuando cursaban segundo de primaria. Esta intervención se ha desarrollado en tres contextos diferentes del centro escolar de forma paralela, con un total de 30 sesiones, 10 en cada uno de ellos. El primer contexto es el aula de música dónde se desarrolla una unidad didáctica con todo el grupo clase. El segundo abarca las distintas intervenciones individuales de musicoterapia, de 30 minutos semanales, que reciben cada uno de los niños. Por último, las sesiones conjuntas de musicoterapia que comparten estos dos alumnos. La fundamentación teórica del trabajo se centra en dos ámbitos distintos que se plantean a lo largo del primer capítulo: por un lado se profundizan los conceptos de atención, autorregulación y TDAH y, por otro, la educación musical y la musicoterapia. El trabajo se enmarca dentro del paradigma de la investigación-acción y presenta un estudio de dos casos. Esta aproximación metodológica permitió indagar sistemáticamente y conocer en profundidad los comportamientos de los niños durante las sesiones de la IEM. Por otro lado, el tratamiento e interpretación de los datos se hizo con el soporte del software Transana para facilitar el trabajo con los vídeos y sus transcripciones. Además se registraron notas de campo por medio de las observaciones realizadas en el aula. El estudio se sitúa en un paradigma cualitativo, pero a pesar de ello, también se recogieron datos de forma cuantitativa para complementar el análisis de los datos de escalas y pautas de observación creadas por el propio investigador. El proceso de análisis de datos se realizó en distintos niveles, utilizando fuentes de información complementarias que permitieron diferentes miradas de la realidad de estudio. Primero se hizo un primer visionado general de todas las intervenciones, para posteriormente desarrollar, describir y analizar en profundidad las intervenciones. Para finalizar, se identificaron y se categorizaron los datos más significativos y representativos de ambos casos de estudio. Las conclusiones de la investigación evidencian que los comportamientos autorreguladores se produjeron principalmente en las sesiones de musicoterapia (tanto en el formato individual como grupal) cuando la actividad que se estaba desarrollando tenía un fuerte sentido rítmico. Se puede concluir, por lo tanto, que el elemento rítmico se relaciona muy positivamente con el aprendizaje de la autorregulación, ayudando así a los alumnos a organizar sus intervenciones verbales, conductas y emociones. Otro resultado de esta investigación tiene relación con la evolución positiva de la atención, actitud y comportamiento de los niños estudiados en el contexto del grupo clase, sobre todo en uno de ellos. Por todo ello, el trabajo pone de relieve la necesidad de profundizar el uso de la música -y muy concretamente del ritmo- como agente benefactor para la autorregulación de niños con sintomatología de TDAH.
The following thesis is based on the idea that music can provide benefits on people. In this sense, this investigation pretends to analyze the implementation of an Educative Musical Intervention (EMI) on two second grade boys seriously affected by an attention deficit disorder. This intervention has been developed in three different contexts in the school center, in 30 sessions, 10 sessions in each parallel context. The first context is the music classroom where a didactic unit was developed with the whole class. The second, includes different individual interventions of music therapy, 30 minutes weekly. Finally, the music therapy sessions carried out as with the two boys together as a group. The theoretical framework is focused into two separate areas presented throughout the first chapter. On one hand, concepts such as attention, selfregulation and ADHD, and on the other hand, musical education and music therapy. This work is framed into the action research paradigm with two case studies. This methodology allowed to systematically research and deeply know the type of behavior the children presented during the session of EMI. In order to work with videos and transcription efficiently, all the data analysis was analyzed using the software Transana. Additionally, notes were taken so as to register observation done in the classroom. The study is placed in a qualitative paradigm; however, data were collected in a quantitative to facilitate the data analysis of scales and observation guides created by the investigator. The data analysis was carried out in different levels, using complementary sources of information that allowed different points of view of the reality being studied. First of all, a general view of all the interventions was done, and in a second instance a thorough development, description, and analysis. Finally, relevant data from both cases of study were identified and categorized. The conclusion of this investigation evidence that self-regulating behavior were presented, mainly in the music therapy sessions (individually and in group) when the activity which was developed presented a strong rhythmic sense. Therefore, it is possible to conclude that the rhythmic element is positively connected to the learning of self –regulating processes, helping students to organize their emotions, behavior and verbal participation. A second result of this investigation is related to the positive evolution in terms of behavior and attitude in the children studied in the whole class context, especially in one of them. All of the above, highlights the need to go in depth into the use of music, in particularly rhythm, as a beneficial agent for self-regulation in children presenting symptomatology of ADHD.

Ubicada en l’àmbit de les teories del processament de la informació i els processos de comprensió i memòria en el camp de la Psicologia i la Pedagogia, i partint també de les noves tecnologies del context actual, aquesta tesi doctoral busca estudiar els efectes que el format hipertextual pot tenir en la comprensió lectora i la memòria del contingut textual en els contextos d’aprenentatge de la nostra societat d’avui. El format hipertextual aporta una nova dimensió a la comprensió lectora afegint a la pròpia escriptura una estructura en forma de xarxa semàntica que augmenta les possibilitats de relacionar conceptes i idees a mesura que es navega per ella. La recerca d’aquest estudi té per objectiu analitzar si aquesta estructuració, que l’assimila a la manera de pensar del cervell humà, té algun efecte sobre la comprensió i el posterior record d’aquesta informació, de forma concreta, entre els infants d’educació primària. Aquesta investigació busca estudiar les diferències entre la comprensió i el record d’un contingut textual donat presentat de forma lineal i el mateix contingut textual presentat de forma hipertextual a dos grups d’alumnes de cinquè curs d’educació primària. També es pretenen analitzar les rutes de navegació seguides pels alumnes a qui es presenta el contingut en format hipertextual, per valorar les seves estratègies de lectura i processament d’aquesta informació i definir les característiques del seu nivell d’ús d’aquest tipus de materials. La finalitat global de l’estudi és la de determinar si existeixen diferències significatives entre el processament de la informació amb cadascun d’aquests dos tipus de formats textuals, i en quin sentit apunten aquestes diferències, per tal d’aprofundir i aportar coneixements més precisos sobre les actuals eines educatives digitals en el context iniciat pel programa de digitalització de les aules d’educació primària del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El disseny del present estudi parteix de la hipòtesi que el processament de la informació presentada en format hipertextual millora la consolidació i l’emmagatzematge d’aquesta a curt i llarg termini degut a l’estructura dels seus nodes (fragments) d’informació en forma de xarxa que s’assimila a la forma d’organització neuronal del cervell humà, així com al funcionament per associació d’idees i conceptes de la ment humana. Atès que la informació en forma d’idees, conceptes, esquemes i imatges mentals, s’organitza en la ment humana a través d’una extensa xarxa neuronal, la informació processada i consolidada seguint les mateixes pautes d’associació i connectivitat entre nodes, és relacionada més ràpidament amb aquells coneixements ja consolidats en el cervell i, per tant, s’assimila més ràpidament, permetent un emmagatzematge més profund i durador en el temps
"Hypertext and information processing in Primary Education The hypertext format and its effects on the processing and understanding of textual information in primary school children" SUMMARY: Located in the area of the information processing theories and memory and understanding processes in the field of psychology and pedagogy, and also based on new technologies of the current context, this thesis seeks to examine the effects of the hypertext format can take the reading comprehension and memory of the textual content in the learning contexts of our society. The hypertext format brings a new dimension to reading by adding to our own writing a structure as a semantic network that increases the chances of relating concepts and ideas as we navigate through it. This research analyze whether this structure, which assimilates the hypertext the thinking of the human brain, has an effect on understanding and the subsequent remembering of this information, specifically, among children of primary education. This research studied the differences between comprehension and memory of a given textual content presented in a linear fashion and the same textual content presented in hypertext form to two groups of students in the fifth year of primary education. The overall aim of the study is to determine whether significant differences between the exit processing of information with each of these two types of text formats, and indicate in what sense these differences occur, to provide deeper and more precise knowledge on current educational tools in the digital imaging program initiated by the context of primary classrooms in Catalonia. This study assumes the processing of information in hypertext format improves consolidation and storage of long and short term due to the structure of its nodes (fragments) of information as a network, that makes it similar to the shape of neuronal organization of the human brain, as well as the operation by association of ideas and concepts of the human mind. Because the information in the form of ideas, concepts, diagrams and mental images, organized in the human mind through an extensive neural network, the information processed and consolidated following the same patterns of association and connectivity between nodes, is related faster to those already established knowledge in the brain and therefore assimilated more quickly, allowing a deeper and lasting storage time.

Aquest estudi experimental es va crear per investigar l'efecte de la instrucció d'estratègies combinades en la millora de la comprensió lectora de textos narratius per 12-14 i 13-15 anys -Old alumnes dislèxics d'anglès com a llengua estrangera, així com la comprensió de textos expositius per 14-16 i 15-17 als seus homòlegs antics -Any. A més, l'estudi es va centrar en els efectes de la interacció del tractament amb estratègies combinades i el sexe dels participants (homes enfront de dones) i el tipus d'escola dels participants en l'estudi (control versus experimental, utilitzant un mètode de disseny factorial mixt on la variable de les condicions de tractament amb dos nivells (control davant experimental) es va utilitzar com una variable independent, es van utilitzar les variables de gènere i l'escola com a variable moderadora, i la comprensió lectora com a variable dependent. la instrucció estratègia combinada es compon d'organitzadors gràfics, presentacions visuals, mnemotècnic il·lustracions, exercicis d'ordinador, la predicció, la inferència, l'estructura del text de la consciència, la identificació de la idea principal, el resum, i el qüestionament sobre la millora de la comprensió lectora de textos narratius per als estudiants amb dislèxia a 12-14 i 13-15 anys -Old .No obstant això, l'estudi instrucció estratègia combinada no va incloure exercici equip per als estudiants amb dislèxia a 14-16 i 15-17 textos -Any d'edat, i el expositius i no es van utilitzar les narratives en 14-16 i 15-17 -any d'edat. Es van informar i van discutir a la llum de les investigacions prèvies i el context de l'estudi, així com les implicacions per a la instrucció a l'aula i més investigació Les troballes de l'estudi. La instrucció estratègia combinada es compon d'organitzadors gràfics, pantalles visuals, il·lustracions, exercicis mnemotècnics ordinador, la predicció, la inferència, l'estructura del text de la consciència, la identificació de la idea principal, el resum, i el qüestionament sobre la millora de la comprensió lectora de textos narratius per als estudiants amb dislèxia a 12-14 i 13-15 anys -Old alumnes.
Este estudio experimental se creó para investigar el efecto de la instrucción de estrategias combinadas en la mejora de la comprensión lectora de textos narrativos por 12-14 y 13-15 años -old alumnos disléxicos de Inglés como lengua extranjera, así como la comprensión de textos expositivos por 14-16 y 15-17 a sus homólogos antiguos -Año. Además, el estudio se centró en los efectos de la interacción del tratamiento con estrategias combinadas y el sexo de los participantes (hombres frente a mujeres) y el tipo de escuela de los participantes en el estudio (control versus experimental, utilizando un método de diseño factorial mixto donde la variable de las condiciones de tratamiento con dos niveles (control frente experimental) se utilizó como una variable independiente, se utilizaron las variables de género y la escuela como variable moderadora, y la comprensión lectora como variable dependiente. La instrucción estrategia combinada se compone de organizadores gráficos, presentaciones visuales, mnemotécnico ilustraciones, ejercicios de computadora, la predicción, la inferencia, la estructura del texto de la conciencia, la identificación de la idea principal, el resumen, y el cuestionamiento sobre la mejora de la comprensión lectora de textos narrativos para los estudiantes con dislexia en 12-14 y 13-15 años -old .Sin embargo, el estudio instrucción estrategia combinada no incluyó ejercicio equipo para los estudiantes con dislexia en 14-16 y 15-17 textos -Año de edad, y el expositivos y no se utilizaron las narrativas en 14-16 y 15-17 -año de edad. Se informaron y discutieron a la luz de las investigaciones previas y el contexto del estudio, así como las implicaciones para la instrucción en el aula y más investigación Los hallazgos del estudio. La instrucción estrategia combinada se compone de organizadores gráficos, pantallas visuales, ilustraciones, ejercicios mnemotécnicos computadora, la predicción, la inferencia, la estructura del texto de la conciencia, la identificación de la idea principal, el resumen, y el cuestionamiento sobre la mejora de la comprensión lectora de textos narrativos para los estudiantes con dislexia en 12-14 y 13-15 años -old alumnos.
This experimental study was set to investigate the effect of combined strategy instruction on improving the reading comprehension of narrative texts by 12-14 and 13-15-year –old dyslexic learners of English as a foreign language as well as the comprehension of expository texts by their 14-16 and 15-17 –year old counterparts. In addition, the study looked into the interaction effects of the treatment with combined strategies and the gender of the participants (male versus female) and the school type of the study participants (control versus experimental, using a mixed method factorial design where the variable of the treatment conditions with two levels (control versus experimental) was used as an independent variable, the variables of gender and school were used as moderator variable, and reading comprehension as dependent variable. The combined strategy instruction consists of graphic organizers, visual displays, mnemonic illustrations, computer exercises, predicting, inference, text structure awareness, main idea identification, summarization, and questioning on improving the reading comprehension of narrative texts for students with dyslexia in 12-14 and 13-15-year –old .However, the study combined strategy instruction did not include computer exercise for students with dyslexia in 14-16 and 15-17 –year old ,and the expository texts and not the narrative ones were used in 14-16 and 15-17 –year old. The study findings were reported and discussed in light of previous research and study context as well as implications for classroom instruction and further research. The combined strategy instruction consists of graphic organizers, visual displays, mnemonic illustrations, computer exercises, predicting, inference, text structure awareness, main idea identification, summarization, and questioning on improving the reading comprehension of narrative texts for students with dyslexia in 12-14 and 13-15-year –old learners .

El tema de la tesis doctoral concierne a la semántica de los nombres propios y, principalmente, se centra en el estudio de algunos problemas cognoscitivos derivados de su comprensión. El punto de vista defendido es que los nombres (además de referir directamente) son términos millianos: su significado no incorpora connotaciones o material predicativo sobre el referente. No obstante, mi análisis se aleja de posturas millianas simplistas para las que dar con el referente es suficiente para comprender un nombre. Arguyo que en la comprensión de un nombre, aparte del referente y de los rasgos gramaticales, es fundamental qué nombre (entidad lingüística) ha sido proferido: individualización que no depende meramente de su portador o de sus propiedades ortográfico-fonológicas, y que, esencialmente, incluye una cadena de comunicación. Así, las diferencias lingüísticas no comportan, necesariamente, diferencias semánticas. La relevancia del análisis radica en que satisface las condiciones para que se produzca una genuina comprensión (posibilita la transmisión de conocimiento), y en que supera, entre otras, las dificultades cognoscitivas que plantea R.Heck (con nombres homónimos correferentes), sin haber de exigir una similitud en los modos de presentación de los hablantes. El nexo comunicativo entre los interlocutores no pasa por la similitud predicativa, sino por las relaciones externas que (a través de las cadenas de comunicación) mantienen las concepciones sobre el referente de los hablantes.
Otras cuestiones y principales aportaciones:
l) Mantengo que la referencialidad es una propiedad de los términos en virtud de pertenecer a un determinado tipo lingüístico. Examino críticamente una interpretación epistémica de la referencia (G.Evans, a partir de Russell) que presupone una noción epistémica del contenido de una aseveración. Desde esta perspectiva, un término es referencial para un oyente si su conocimiento del designátum es objeto-dependiente. A ello opongo una interpretación semántica, basada en aquello que hace verdadera o falsa una aseveración (en distintas circunstancias contrafácticas). Muestro, contra Evans (y otros), que la noción epistémica de contenido no está tan desligada de la semántica (defendiendo así el argumento modal).
2) Propongo un análisis de los nombres introducidos por descripción ("Julius") que permite un tratamiento referencial unitario de los nombres en general, con relación a su significado y a las condiciones para su comprensión; de suerte que no se establecen diferencias en sus propiedades semánticas, ya fueran introducidos por descripción u ostensión, ni entre hablantes en virtud de su mayor o menor conocimiento de los designata.
3) Dilucido la noción de referencia directa (centrada en la condición de verdad), y la separo de la noción de designación rígida (relativa al objeto designado en diferentes circunstancias contrafácticas, con independencia de si es parte de la condición de verdad) y de rigidizaciones descriptivistas.
4) Distingo dos aspectos en la noción de millianidad: no-connotatividad (ausencia de alguna descripción del designátum) e inmediatez, (ausencia de material descriptivo cuyo fin es seleccionar la designación). Eludiendo, así, confusiones argumentativas que mezclan consideraciones sobre los efectos cognoscitivos en la comprensión con la cuestión de la determinación del designátum (p.ej. en la discusión sobre la referencialidad de "Julius".)
5) Sostengo que el modelo no-descriptivo de designación no elimina el componente intencional: sólo rechaza que las intenciones comunicativas se interpreten como intenciones (predicativamente) individualizadoras. Destaco otro tipo de intención: la de preservar y ajustarse (deferentemente) a los usos lingüísticos de una comunidad. Analizo la estructura y función (metasemántica) de las cadenas de comunicación (liberándolas de objeciones tipo "Madagascar" e interpretaciones descriptivistas).
6) Dilucido el modelo de designación de los nombres, separándolo del que corresponde a los deícticos, y critico las teorías connotativistas metalingüísticas.
7) Reexamino, mostrando sus fallas, la argumentación de Frege acerca del problema del valor cognoscitivo. (Y defiendo la pertinencia del caso "Paderewski" para el millianismo.)

La presente investigación explora y discute el modelo de patrones de aprendizaje definido por Vermunt (1998), y su relación con ciertos factores personales, contextuales y el rendimiento académico. En la muestra participaron un total de 354 estudiantes de primer curso de la carrera Ciencias de la Educación; los mismos pertenecen a 3 países latinoamericanos (Colombia, México y Venezuela) que se distribuyen en 4 universidades diferentes. Del total de participantes, 262 fueron estudiantes femeninas y 92 estudiantes masculinos. A las mismas se aplica una versión adaptada al español internacional Inventario de Estilos de Aprendizaje (ILS) y un cuestionario de datos socio-demográfico, mediante el cual se indagan los factores personales, contextuales (edad, género, esfuerzo, dedicación al estudio, percepción de la docencia y dominio específico) y el rendimiento académico. Los resultados reportan una estructura empírica de cuatro patrones de aprendizaje, en donde tres (MD, RD y UD) coinciden con la propuesta clásica de Vermunt. A su vez, en cada una de las muestras aparece otro patrón normalmente conformado por creencias o motivos para estudiar (PI y PM) más propios de estudiantes de educación Secundaria. Estas particularidades del territorio latinoamericano, se discuten en el marco de la dimensión intercultural. Asimismo, se hallan ciertas diferencias significativas en relación a factores tales como el género, el esfuerzo, la dedicación al estudio, la percepción de la docencia y el rendimiento académico. Por último, se exponen las limitaciones del estudio y perspectivas futuras.
This research explores and discusses the learning pattern model defined by Vermunt’s (1998); and its relationship with personal and contextual factors and academic performance. In the sample participated a total of 354 students of first-year of Educational Sciences. The students belong to three Latin-American countries (Colombia, México and Venezuela) and they are distributed in four different universities. The participants were 262 females and 92 males’ students. Data collection was carried out using the Inventory of Learning Style (Vermunt, 1998); and a socio-demographic questionnaire with a set of questions about the students’ age, gender, dedication to study, perception of teaching, effort and academic performance were collected. The results report an empirical structure of four learning patterns, where three (MD, RD and UD) coincide with the classical Vermunt proposal. In addition, in each of the samples there appears another pattern normally conformed by beliefs or motives to study (PI and PM) more typical of students of Secondary education. These particularities of the Latin American territory are discussed within the framework of the cross-cultural dimension. Likewise, there are some significant differences in relation to certain factors such as gender, effort, dedication to study, perception of teaching and academic performance. Finally, the limitations of the study and future perspectives are presented.

Es notorio el cada vez menor interés de los educandos por la lectura de los textos literarios y la escasa comprensión de estos y otros formatos, esta situación compleja interesa corregirla, ya que se acrecienta la brecha tanto educativa como económica. Para subsanar y mejorar la problemática se consideró pertinente realizar un estudio de caso en un liceo municipal de la Región de Los Lagos, Osorno, CHILE, aplicando una estrategia didáctica consistente en establecer si la lectura de una obra literaria y la visualización de la película basada en el texto, mejoraba el porcentaje de comprensión lectora. Para ello se consideraron los tres cursos, que ingresaron a primero medio, con el menor puntaje en la evaluación diagnóstica e intereses hacia ámbitos diferentes (Curso C, humanista; curso I, científico y curso E matemático). Las evaluaciones contemplaron los procesos psicolingüísticos de interpretación, retención, utilización y evaluación. La investigación consideró durante cuatro años a los tres grupos y la metodología fue la misma durante el periodo. El curso C sólo leyó la obra, el curso I únicamente visualizó la película y el curso E, que se tomó como sujeto de investigación a través de los cuatro años que contempló el estudio, se le enseñó a “leer” y comprender aspectos básicos del lenguaje del cine, junto con leer la obra y presenciar la película basada en el texto, además de realización de focus group. Al término de cada año los resultados indicaron un notorio avance en los porcentajes de logro de la comprensión lectora, en cada uno de los procesos psicolingüísticos, en el curso en el cual se aplicó la estrategia, por ende, como conclusión se extrae que aplicando la estrategia de leer el texto literario y visualizar la película se obtiene una mayor comprensión lectora, sumado a ello la realización del focus group que permite expectativas mayores en cuanto al rendimiento.
It is well-known the decreasing interest of students for reading literary texts and the poor comprehension of these and other formats, to correct this complex situation is urgent since both the educational and economic breach is increasing. In order to correct and improve this problematic situation I considered necessary to do a case study in a municipal high school in the Lakes Region, Osorno, CHILE, applying a didactic strategy which consisted in establishing if the reading of a literary work and the watching of the movie based on the text, improved the percentage of reading comprehension. For this study were considered three groups of students who entered to the first grade and had the less score in the diagnostic evaluation and interests towards different areas (Grade C, humanist; grade I, scientific and grade E mathematical). The evaluations considered the psycholinguistics processes of interpretation, retention, use and evaluation. The research considered during four years the same groups of students and the same methodology. The C group only read the work, the I group just watched the movie and the E group, which was taken as the research subject through the four years of the study, were taught to “read” and understand the basic aspects of the movie language through reading and watching the movie based on the text, in addition the focus group was done. At the end of each year the results showed a remarkable improvement in the achievement percentages of reading comprehension, in each of the psycholinguistic processes in the class group in which the strategy was applied. As a conclusion we can say that applying the strategy of reading the literary text and watching the movie a better reading comprehension is achieved, besides doing the focus group activity allows major expectations in relation to the results.

In this thesis, I have presented and defended a series of claims regarding the nature and epistemic role of linguistic understanding. Firstly, I have argued that, besides the state- and disposition-sense of “linguistic under- standing,” quite commonly discussed in the philosophical debate, there is yet another, often overlooked, process-sense. I have argued that characterizing linguistic understanding as a process is not only justified from the philosophical point of view (linguistic understanding, just like other processes, unfolds over time) but also is very much in line with the current state of the art in empirical language sciences. Secondly, I have outlined a novel model of the representational structure of linguistic understanding. I have argued that this structure consists of at least three types of interdependent representations generated by a dual-stream process. The model I have offered establishes a middle ground between two popular accounts of the relation between comprehension and acceptance: Cartesian, on which we are free to either accept or reject comprehended information, and Spinozan, on which we automatically accept everything we comprehend. On my account, we automatically accept everything that passes the content-oriented filter (so-called validation ), i.e., everything that is not in obvious tension with our easily accessible background knowledge. Thirdly, I discussed the justification of comprehension-based beliefs, i.e., the beliefs about what other people say. I have argued that this justification is non-inferential, i.e., that it does not depend on the justification of other beliefs, such as the beliefs about what words the speaker uttered or what sounds they produced. Instead of defending the most common version of non-inferentialism about the justification of comprehension-based beliefs, i.e., a view on which these beliefs are prima facie justified by seemings that the speaker said so and so, I have offered a competitive account. On my account, which I call teleological comprehension-process reliabilism : (i) beliefs are prima facie justified if they are produced by a process that has forming true beliefs reliably as a function, and (ii) language comprehension is a process that has forming true comprehension-based beliefs reliably as a function. Fourthly, I have argued that despite what is assumed by many participants in the debate, we are not equipped with a mechanism that allows us to react discriminately to particular instances of untrustworthy testimony, i.e., to prevent the formation of beliefs based on such testimony. However, the fact that all, at least all adult members of our linguistic community are vigilant towards the signs of untrustworthiness, and that liars meet social retribution, brings the long-term benefit of decreasing the number of falsehoods and lies we encounter. This account of the psychosocial mechanisms involved in filtering of the comprehended content provides support for the strong anti-reductionism about testimonial entitlement, i.e., the view that we are prima facie entitled to believe whatever we are being told. Finally, together with the coauthors of Chapter 5: J. Adam Carter and Emma C. Gordon, I have argued that understanding a proposition, commonly identified with linguistic understanding, is a distinct phenomenon. More specifically, it is a type of objectual understanding, which is gradable, consistent with epistemic luck, and based on a subject’s grasping of the coherence-making relation between the elements of a given subject matter. Nevertheless, both linguistic understanding and understanding a proposition play an important role in our everyday communication. In typical cases of successful linguistic communication, we understand communicated thought, i.e., we understand both what proposition has been expressed by the use of a given utterance (linguistic understanding), and this proposition itself.

El benefici obtingut per la població amb sordesa de l'implant coclear (IC) ha traslladat nous reptes a la comunitat científica i educativa. La millora de la competència lectora al nivell dels seus parells amb desenvolupament típic (DT) és un dels objectius més importants dels logopedes a l'actualitat. La lectura és una eina bàsica per al desenvolupament de cada individu, especialment en l'adolescència quan es converteix en el principal mitjà d'aprenentatge. No obstant això, l'enfocament que se li dóna a la lectura en el cas de l'alumnat amb IC continua sent fonamentalment lingüístic. A més dels aspectes lingüístics ja coneguts que podrien estar implicats en la comprensió lectora, alguns estudis previs en l'alumnat amb DT han pogut trobar relacions amb altres factors com la teoria de la ment (TM) i les funcions executives (FFEE). L'alumnat amb una menor habilitat mentalista o executiva, com podria ser l'alumnat amb IC, podria tenir més dificultats per aplicar TM durant la lectura per comprendre les emocions dels personatges o per autoregular la seva lectura a través de les FFEE. En aquest sentit, en el present treball es van formular diferents objectius. D'una banda, es va comparar el rendiment en la comprensió lectora, la teoria de la ment i les funcions executives de l'alumnat amb IC i de l'alumnat amb DT. D'altra banda, es va analitzar la relació entre la comprensió lectora i la TM, així com la relació entre la comprensió lectora i les FFEE. En l'estudi van participar 36 estudiants amb IC i 54 estudiants amb DT que van ser avaluats mitjançant la bateria de lectura PROLEC, la prova de Stroop (inhibició), la prova de Plus-minus (canvi), la prova de memòria de lletres (actualització de la memòria), les proves de memòria de treball visual i auditiva, una prova de falsa creença i una prova de ficades de pota. Els resultats van mostrar que el grup amb IC va obtenir un rendiment més baix que el grup amb DT en els diferents textos utilitzats i, de la mateixa manera, l'alumnat amb IC també va tenir més dificultats per aplicar la TM de forma adequada. Els resultats de les proves neuropsicològiques tan sols van mostrar que l'alumnat amb IC va executar de manera similar als seus parells amb DT la tasca d'inhibició i de canvi. No obstant això, l'anàlisi de les condicions auditives suggereix que l'alumnat amb condicions auditives òptimes podria tenir una competència lectora, mentalista i executiva similar a la del grup amb DT. Les anàlisis de regressió també mostra que l'alumnat amb IC sembla necessitar una contribució més gran de la TM i de les FFEE per comprendre un text.
El beneficio obtenido por la población con sordera del implante coclear (IC) ha trasladado nuevos retos a la comunidad científica y educativa. La mejora de la competencia lectora al nivel de sus pares con desarrollo típico (DT) es uno de los objetivos más importantes de los logopedas en la actualidad. La lectura es una herramienta básica para el desarrollo de cada individuo, especialmente en la adolescencia cuando se convierte en el principal medio de aprendizaje. Sin embargo, el enfoque que se le da a la lectura en el caso del alumnado con IC continúa siendo fundamentalmente lingüístico. Además de los aspectos lingüísticos ya conocidos que podrían estar implicados en la comprensión lectora, algunos estudios previos en el alumnado con DT han podido encontrar relaciones con otros factores como la teoría de la mente (TM) y las funciones ejecutivas (FFEE). El alumnado con una menor habilidad mentalista o ejecutiva, como podría ser el alumnado con IC, podría tener mayores dificultades para aplicar TM durante la lectura para comprender las emociones de los personajes o para autoregular su lectura a través de las FFEE. En este sentido, en el presente trabajo se formularon diferentes objetivos. Por un lado, se comparó el rendimiento en la comprensión lectora, la teoría de la mente y las funciones ejecutivas del alumnado con IC y del alumnado con DT. Por otro lado, se analizó la relación entre la comprensión lectora y la TM, así como la relación entre la comprensión lectora y las FFEE. En el estudio participaron 36 estudiantes con IC y 54 estudiantes con DT que fueron evaluados mediante la batería de lectura PROLEC, la prueba de Stroop (inhibición), la prueba de Plus-minus (cambio), la prueba de memoria de letras (actualización de la memoria), las pruebas de memoria de trabajo visual y auditiva, una prueba de falsa creencia y una prueba de meteduras de pata. Los resultados mostraron que el grupo con IC obtuvo un rendimiento más bajo que el grupo con DT en los diferentes textos utilizados y, del mismo modo, el alumnado con IC también tuvo mayores dificultades para aplicar la TM de forma adecuada. Los resultados de las pruebas neuropsicológicas tan sólo mostraron que el alumnado con IC ejecutó de manera similar a sus pares con DT la tarea de inhibición y de cambio. Sin embargo, el análisis de las condiciones auditivas sugiere que el alumnado con condiciones auditivas óptimas podría tener una competencia lectora, mentalista y ejecutiva similar a la del grupo con DT. Los análisis de regresión también muestra que el alumnado con IC parece necesitar una contribución mayor de la TM y de las FFEE para comprender un texto.
The benefit obtained by the people with hearing loss from the cochlear implant (CI) has brought new challenges to the scientific and educational community. Improving reading skills at the level of their typically developing peers (TD) is one of the most important goals for speech therapists up to now. Reading is a basic tool for the development of each individual, especially in adolescence when students read to learn. However, the investigators in reading continue to focus basically in some linguistic aspects in the case of adolescents with CI. In addition to the well-known linguistic aspects that could be involved in reading comprehension, some previous studies in students with TD have been able to find relationships with other factors such as theory of mind (TM) and executive functions (EF). Students with less mentalistic or executive ability, such as students with a CI, could have greater difficulties during reading to understand the emotions of the characters or to self-regulate their reading through EF. In this sense, different aims were formulated in this thesis. On the one hand, the performance in reading comprehension, ToM and EF of students with CI and students with TD were compared. On the other hand, the relationship between reading comprehension and TM was analyzed, as well as the relationship between reading comprehension and EF. The study recruited 36 students with CI and 54 students with DT who were evaluated with the PROLEC reading battery, the Stroop test (inhibition), the Plus-minus task (switching), the letter-memory task (updating), visual and auditory working memory tasks, a false belief, and a Faux Pas test. The results showed that the group with CI obtained a lower performance than the group with TD in the different texts used and, in the same way, the students with CI also had greater difficulties to solve ToM tasks in an adequate way. The results of the neuropsychological tests only showed that students with CI performed inhibition and switching task in a similar way to their peers with TD. However, better auditory conditions could enhance EF and linguistic competence. Regression analysis show that students with CI seem to need a greater contribution from TM and EF to understand a text.

Als procediments judicials a Califòrnia, les persones que no parlen anglès reben l’ajut d’un intèrpret per a tenir les mateixes oportunitats que aquells que entenen anglès. Aquesta finalitat s’articula en un codi ètic, que també requereix que els intèrprets mantinguin la forma i registre de la llengua de sortida en la llengua d’arribada, i que no intervinguin fins i tot quan sospiten que no s’ha entès el missatge. Aquest intercanvi comunicatiu intercultural involucra oficials judicials que fan servir un registre legal formal; un nadiu de l’espanyol, d’un nivell educatiu i cultura diferent i familiaritzat amb un sistema legal (també diferent); i un intèrpret que s’ha de mantenir tan invisible com sigui possible. Aquest estudi empíric vol determinar i comparar la comprensió del llenguatge legal de registre formal de parlants nadius d’anglès i espanyol, i experimentar amb la simplificació del registre per avaluar els seus efectes en aquesta comprensió. A més a més, aquesta recerca vol compilar dades sobre les opinions dels intèrprets i els seus criteris envers el registre, el canvi de registre, i la intervenció, així com de les opinions dels advocats respecte la intervenció dels intèrprets. En consonància amb el gir sociocultural que ha afectat els Estudis d’Interpretació, aquesta investigació vol incorporar les limitacions educatives, culturals i socials del receptor meta a la interpretació legal moderna a Califòrnia, que encara es guia per principis d’equivalència formal i d’orientació cap a la llengua de sortida. Per tal de tenir en compte aquestes barreres del receptor, s’aplica un enfocament orientat al receptor meta per investigar la instància comunicativa fent servir conceptes de la teoria de l’Skopos i la noció de normes de Toury, dos marcs conceptuals que posen en dubte el paradigma de l’equivalència. La finalitat d’aquesta investigació és recopilar dades que puguin ajudar a una millor comprensió del rol de l’intèrpret i de l’eficàcia comunicativa als procediments judicials amb intèrpret.
En los procedimientos judiciales de California, las personas que no hablan inglés reciben asistencia de un intérprete para que estén en igualdad de condiciones que las personas que hablan inglés. Este propósito se establece en un código de ética, que también dispone que el intérprete conserve la forma y el registro de la lengua de partida en la lengua meta, y que no intervenga incluso cuando sospeche que no hay comprensión. Esta comunicación intercultural se establece entre funcionarios judiciales que usan un registro jurídico formal; un hispanohablante que tiene otra cultura, otro nivel de educación, y otro contacto con (otro) sistema judicial; y un intérprete que debe ser lo más invisible que pueda. Esta investigación empírica se propone determinar y comparar la comprensión del lenguaje judicial formal que demuestran los angloparlantes y los hispanohablantes, y experimentar con simplificación del registro para determinar si esta simplificación afecta dicha comprensión. Asimismo, esta investigación se propone obtener información sobre el criterio de los intérpretes en cuanto al registro, la modificación del registro y la intervención, y el modo en que los abogados perciben dicha intervención. Esta investigación se propone incorporar las limitaciones sociales, culturales y educativas del receptor meta en la interpretación judicial actual de California, que aún se guía por principios de equivalencia formal y orientación hacia el texto de partida. Con el fin de considerar las limitaciones del destinatario, se adoptó un enfoque orientado al receptor para investigar esta interacción comunicativa mediante el uso de conceptos de la teoría del skopos y el concepto de normas aplicado por Toury, dos marcos conceptuales que cuestionan el paradigma de la equivalencia. El objetivo de esta investigación es obtener información que ayude a comprender con mayor profundidad la función del intérprete y la eficacia comunicativa de los procedimientos judiciales asistidos por un intérprete.
In California, non-English speakers involved in judicial proceedings are assisted by a language interpreter so that they are placed on an equal footing with those who understand English. This purpose is articulated in a code of ethics, which also requires interpreters to maintain the source form and register in the target language, and to keep silent even when non-comprehension is suspected. This intercultural communicative event involves judicial officers who use a formal register of legal language; a Spanish speaker from a different culture, education level, and exposure to (a different) legal system; and an interpreter who must be as invisible as humanly possible. This empirical research aims to find out and compare English speakers’ and Spanish speakers’ comprehension of high-register legal language, and experiment with register simplification to assess any effects on said comprehension. Additionally, this research aims to collect data on interpreters' views and awareness of register, register variation, and intervention; and on attorneys' views on interpreters' intervention. In keeping with the sociocultural turn that has made itself felt in Interpreting Studies, this research seeks to bring the social, cultural, and educational constraints of the target-language receiver into the equation of modern-day judicial interpreting in California, which is still guided by principles of formal equivalence and source orientedness. In order to account for these target constraints, a target-oriented approach was applied to investigate this communicative event borrowing concepts from skopos theory and Toury’s notion of norms, two conceptual frameworks that challenged the equivalence paradigm. The aim of this research is to collect data that will help gain a better understanding of the interpreter's role and the communicative effectiveness of interpreter-mediated judicial proceedings.

El objetivo general de esta investigación ha sido explorar las creencias sobre la lectura de estudiantes universitarios de grado, así como su posible influencia en los resultados que alcanzan al realizar tareas de comprensión lectora de diferente nivel de complejidad, que requieren manejar múltiples textos en los que se presenta información controvertida sobre un mismo tema. En relación a este objetivo, se han llevado a cabo tres estudios. El primer estudio de esta investigación incluye la elaboración de un nuevo instrumento para la exploración de las creencias de lectura. Su proceso de desarrollo comprendió cuatro momentos de obtención de datos, en el último de los cuales participaron 558 estudiantes universitarios que cursaban primer o último curso de grado en psicología, filología o ingeniería. Como resultado, se presenta el Cuestionario de Creencias sobre la Lectura (CCL; Lordán, Solé & Beltran, 2015) y se detallan sus características psicométricas, que permiten afirmar su validez y fiabilidad para la indagación del constructo de interés. En el segundo estudio se exploran las creencias sobre la lectura de los estudiantes mediante el CCL, y se indagan diferencias en su forma de percibir la lectura en función de tres variables: el ámbito disciplinar, el nivel de experiencia académica y el género de los estudiantes. Estas variables han sido típicamente estudiadas en el caso de las creencias epistemológicas, pero no así en el ámbito de las creencias de lectura hasta la presente investigación. Los resultados revelan diferencias para las tres variables mencionadas: los estudiantes de psicología y filología, los que se encuentran en último curso y las mujeres mantienen una visión más epistémica y/o menos reproductiva de la lectura que quienes cursan ingeniería, están en primer curso o son hombres. Además del interés del estudio de las creencias de lectura en sí mismas tiene sentido preguntarse acerca de su influencia en la comprensión, principalmente cuando los estudiantes deben abordar tareas de comprensión de dificultad moderada y, en especial, elevada, aquellas en que los estudiantes parecen desenvolverse con menor éxito según ponen de relieve las investigaciones realizadas. En este tipo de tareas el lector suele enfrentarse a la demanda de inferir, integrar, valorar, criticar y/o construir tesis propias y argumentadas en relación a lo que se explica en los textos. A menudo, y especialmente en la universidad, se trata de tareas que requieren trabajar con más de una fuente, con la dificultad añadida de tener que comprender e integrar informaciones controvertidas, a priori difícilmente compatibles. Se trata de tareas que exigen del lector una aproximación desde una visión epistémica acerca de la lectura si es que se espera contar con alguna garantía posible de resolverlas de forma exitosa. En el tercer estudio de esta investigación abordamos, precisamente, esta cuestión. En él se indagan las relaciones entre las creencias de lectura de los estudiantes universitarios y sus resultados de comprensión en dos tareas: una de dificultad moderada -implica reconocer paráfrasis, integrar información intra e intertextual y realizar inferencias sencillas- y otra de elevada dificultad - exige construir una respuesta escrita con carácter propio y argumentado sobre la controversia presentada en los textos fuente-. Los resultados indican que quienes mantienen una visión más reproductiva de la lectura obtienen peores resultados en la tarea de dificultad moderada que quienes se muestran menos reproductivos, mientras que aquellos que perciben la lectura como más epistémica se desenvuelven mejor en la tarea de dificultad elevada. En conjunto, el objetivo general de la tesis ha podido ser alcanzado mediante la realización de los tres estudios indicados.
The general aim of this research was to explore the reading beliefs of undergraduates and to examine their possible influence on students’ performance in reading comprehension tasks of varying complexity, those which require students to manage multiple texts that present opposing views on the same topic. To this end, three studies were conducted. The first study includes the development of a new instrument for exploring reading beliefs. Its development involved four stages of data collection, with participants in the latter stage being 558 undergraduates who were enrolled in the first or final year of a degree programme in psychology, language and literature, or engineering. This first study presents the resulting instrument, the Cuestionario de Creencias sobre la Lectura (CCL), and describes its psychometric properties, which support its validity and reliability for examining the construct of interest. The second study uses the CCL to explore students’ reading beliefs and examines differences in their approach to reading according to three variables: their knowledge domain, their educational level, and gender. The results revealed differences for the three variables: students on psychology or language and literature degree courses, those who were in their final year and female students had a more epistemic and/or less reproductive view of reading than did students enrolled in an engineering degree, those who were in their first year and male students. The third study explores the relationship between students’ reading beliefs and their performance on two comprehension tasks: one of moderate difficulty — involving an awareness of paraphrasing, the integration of intra- and inter-textual information and the drawing of simple inferences — and another of high difficulty, requiring them to construct a written response in which they set out their own arguments in relation to the issue of controversy presented in the source texts. The results of this study indicated that those students who hold a more reproductive view of reading perform worse on the task of moderate difficulty than do their peers with less reproductive views. For the task of high difficulty, students who hold more epistemic views are the ones who perform better. In conclusion, the general objective of this thesis was achieved by carrying out the aforementioned three studies.

La necessitat d'adoptar el mètode interactiu en les pràctiques lectores s'ha de considerar com una pràctica fonamental si volem millorar la competència lectora dels aprenents. La gran preocupació d'aquest estudi és la millora de les pràctiques lectores en l'Ensenyament Secundari al Camerun. Per aquest motiu, el propòsit d'aquesta investigació s'orienta a analitzar les pràctiques lectores a les aules del 3r curs d'E/LE en la secundària. Per a tal fi, hem utilitzat dos instruments: el qüestionari i l'observació amb la seva respectiva guia. Els resultats han indicat que els factors que dificulten l'aprenentatge d'aquesta habilitat tenen més pes que els que ho faciliten. Aquestes dificultats es refereixen, d'una banda, al programa oficial, als manuals escolars, i de l'altra, als docents. Davant d'aquestes limitacions, es suggereix una proposta globalitzadora en els següents àmbits: polític, familiar i àulic.
La necesidad de adoptar el método interactivo en las prácticas lectoras debe considerarse como una práctica fundamental si queremos mejorar la competencia lectora de los aprendientes. La gran preocupación de este estudio es la mejora de las prácticas lectoras en la Secundaria en Camerún. De ahí que el propósito de esta investigación se oriente a analizar las prácticas lectoras en las aulas del 3er curso de E/LE. Para tal fin, los instrumentos utilizados han sido: el cuestionario y la observación. Los resultados han indicado que los factores que dificultan el aprendizaje de esta habilidad tienen más peso que los que lo facilitan. Estas dificultades se refieren, por un lado, al programa oficial, a los manuales escolares y por otro, a los docentes. Frente a estas limitaciones se sugiere una propuesta globalizadora en los siguientes ámbitos: político, familiar y áulico.
The need to adopt the interactive method in reading practices must be considered as a fundamental practice if we want to improve the reading competence of the students. This study aimed to improve the reading practices in Secondary Education in Cameroon. Hence, the purpose of this research is to analyze the reading practices in the classrooms of the 3rd year of Spanish in high school. For this purpose, we have used two instruments: the questionnaire and the observation with its respective guide. The results have indicated that the factors that hinder the learning of the reading comprehension have more weight than those that facilitate it. These difficulties refer, on the one hand, to the official program, the school textbooks and on the other, the teachers. Faced with these limitations, a globalizing proposal is recommended: in the political sphere and in the field of the classroom and the families.

La present investigació té el propòsit de promoure en els estudiants d'una assignatura de física a nivell universitari, el desenvolupament d'habilitats científiques i la comprensió conceptual durant el procés d'indagació mentre treballen en equip. Per a tal fi, es van prendre tres referents teòrics, com són la teoria sociocultural, la teoria dels camps conceptuals i el procés d'indagació. La investigació es va desenvolupar seguint un disseny quasi experimental en tres etapes: pre-test, intervenció, post-test, amb un grup control i un experimental. Els resultats obtinguts van mostrar que els estudiants del grup experimental van tenir un millor acompliment, concepcions més properes als conceptes acceptats per la comunitat científica i van poder desenvolupar habilitats científiques de major nivell de complexitat cognitiva que els estudiants del grup control. En conclusió, es pot dir que el model pedagògic va ser efectiu per assolir els objectius proposats.
La presente investigación tiene el propósito de promover en los estudiantes de una asignatura de física a nivel universitario, el desarrollo de habilidades científicas y la comprensión conceptual durante el proceso de indagación mientras trabajan en equipo. Para tal fin, se tomaron tres referentes teóricos, como son la teoría sociocultural, la teoría de los campos conceptuales y el proceso de indagación. La investigación se desarrolló siguiendo un diseño cuasi experimental en tres etapas: pre-test, intervención, post-test, con un grupo control y uno experimental. Los resultados obtenidos mostraron que los estudiantes del grupo experimental tuvieron un mejor desempeño, concepciones más cercanas a los conceptos aceptados por la comunidad científica y pudieron desarrollar habilidades científicas de mayor nivel de complejidad cognitiva que los estudiantes del grupo control. En conclusión, se puede decir que el modelo pedagógico fue efectivo para alcanzar los objetivos propuestos.
The present investigation has the purpose of promoting in the students of a physics subject at the university level, the development of scientific skills and conceptual understanding during the inquiry process while working as a team. For this purpose, three theoretical references were taken, such as sociocultural theory, the theory of conceptual fields and the inquiry process. The research was developed following a quasi-experimental design in three stages: pre-test, intervention, post-test, with a control group and an experimental group. The results obtained showed that the students of the experimental group had a better performance, conceptions closer to the concepts accepted by the scientific community and were able to develop scientific skills of higher level of cognitive complexity than the students of the control group. In conclusion, it can be said that the pedagogical model was effective to achieve the proposed objectives.

La resolución de problemas es considerada una competencia fundamental dentro de la competencia matemática que, por consiguiente, debe adquirirse durante la escolarización obligatoria. A lo largo de esta última década, en Cataluña se ha trabajado para identificar las intenciones educativas de la competencia en resolución de problemas. Sin embargo, es complejo determinar cómo trabajarla de manera consecuente en las aulas así como evaluar los efectos que puede conllevar en la comunidad educativa. De ello surge el interés de la presente tesis, en profundizar cómo se podría mejorar la gestión de la adquisición de la competencia en resolución de problemas en los alumnos en edad escolar, con una doble intención. Por un lado, como acción de investigación, aportar evidencias y argumentaciones significativas a la comunidad investigadora en relación a la educación matemática y, en particular, la resolución de problemas. Por otro, compartir los instrumentos elaborados y utilizados para el estudio y su correspondiente análisis con la comunidad educativa, con el propósito que puedan resultar de utilidad en la práctica docente. Al desarrollar la resolución de problemas se ponen de manifiesto y toman significado prácticamente todos los aspectos trabajados en la educación matemática. Por consiguiente, la resolución de problemas se percibe como el centro de cualquier proceso de enseñanza y aprendizaje de las matemáticas (Kilpatrcik, 1978; Lester, 1994; Luelmo, 1996; Ponte, 2007; Schoenfeld, 1992). Más allá de ello, entendemos que una visión competencial de la resolución de problemas pone el foco del aprendizaje en el propio proceso de resolución, en aprender a tomar consciencia del mismo y en actuar de manera consecuente con ello. En definitiva en aprender a manejar, más allá de conocimientos matemáticos, las habilidades y actitudes involucradas en los procesos que permiten resolver problemas matemáticos diversos y, cada vez, de manera más eficiente. Ante el papel destacado que toma la regulación en la resolución de problemas en sí misma, como en y para la evaluación del propio aprendizaje, hemos elaborado un conjunto de instrumentos con la intención de ayudar al desarrollo de la competencia en resolución de problemas en alumnos que se encuentran en el traspaso de la Educación Primaria a la Educación Secundaria. El conjunto de estos instrumentos está formado por una colección de problemas matemáticos y dos instrumentos de evaluación reguladora, uno con carácter formativo y otro con carácter formador. Los instrumentos elaborados han sido implementados en aulas de último curso de Educación Primaria y primer curso de Educación Secundaria Obligatoria de distintos centros educativos de Barcelona. Ante las evidencias obtenidas, nuestro interés se ha centrado en la colección de los problemas matemáticos y el instrumento con carácter formador, al que, de acuerdo con Sanmartí (2010) hemos llamado base de orientación. Las evidencias procedentes de las producciones de los alumnos al utilizar dichos instrumentos así como las contribuciones directas de los docentes y los alumnos participantes en relación a ellos, informan, aunque con matices, del efecto positivo que estos instrumentos, como actividades de aula, pueden desempeñar en la adquisición de la competencia en resolución de problemas por parte de los alumnos así como de factores influyentes en el proceso de su generación e implementación, en particular vinculados con su gestión por parte de los docentes. Comentar, finalmente, que se trata de un estudio cualitativo. Sin embargo, ante la voluntad de medir el impacto de una de las bases de orientación como andamiaje educativo, hemos introducido el uso de una herramienta indicada para pequeños análisis cuantitativos: el Test Exacto de Fisher. Este pequeño estudio cuantitativo, a su vez, ha permitido consolidar y ampliar parte de las evidencias analizadas cualitativamente.
Problem solving is agreed to be a fundamental mathematical competence. In Catalonia, it is expected that students acquire the problem solving competence during the compulsory education. Throughout this last decade, Catalan administration has been working in the identification of the aims of this mathematical competence. However, it is difficult to determine how to put this competence into practice in a properly way as well as to evaluate its effects in the educational community. The present thesis arises in this context. It aims to go more deeply into how to improve the management of the problem solving competence in the compulsory education with two intentions. On the one hand, as a research study, contribute evidences and significant arguments to the research community regarding mathematical education and, specifically, problem solving. On the other hand, share the instruments elaborated and used for the study and the corresponding analysis with the educational community, with the purpose that they will be useful in the teaching practice. Problem solving activates most of the mathematical aspects developed within the mathematics education. In this sense, problem solving is understood as the core of any teaching and learning mathematical process (Kilpatrcik, 1978; Lester, 1994; Luelmo, 1996; Ponte, 2007; Schoenfeld, 1992). Beyond this, we understand that the learning focus of the problem solving competence lies on the resolution process itself, in learning how to become aware of the process of solving problems and to act accordingly. In short, it aims to students learn how to manage mathematical skills and attitudes involved in the resolution processes in order to increasingly solve different mathematical problems more efficiently. We notice that regulation has a key role both in problem solving process as well as for the self-assessment of learning. According to this double and key role of regulation in the competence view of the mathematical education, we elaborated a set of problem solving instruments for the students who are in the transition from the Primary School to the Secondary School. This set of instruments consists of a collection of mathematical problems and two regulation tools, tagged as performance rubric and orientation basis (Sanmartí, 2010). Its aim is to improve the student’s mathematical competence in problem solving. This problem solving-related set of instruments were implemented in the last year of Primary School and first year of Secondary School at various schools in Barcelona. Based on the obtained data, we focus our study on the collection of problems and the generation process and use of problem solving-related orientation basis. The students solved the suggested problems using a problem solving-related orientation basis. We analyse students’ resolutions according to the used orientation basis and the comments from the teachers and students involved in the study. Although with nuances, analysed data inform of a positive impact that this set of instruments, as classroom activities, can play in students for the acquisition of problem solving competence. Moreover, the analyses inform about key aspects regarding the generation and the implementation processes of these instruments entailed with the teaching practice. Finally, we highlight that this is a qualitative study. However, in order to measure the impact of one of the orientation basis as a scaffolding resource, we use a recommended tool for small quantitative analyses: the Fisher's Exact Test. This small quantitative study, in turn, consolidates and enhances some of the evidences analyzed qualitatively.

[eng] Children with Specific Language Impairment (SLI) show considerable difficulties in the linguistic production of verbal morphology marks and function words. The present study analyzes the capacity of children with SLI (n=24; age range 4:06-12), children with typical language development (n=48; age range 4:03-12) and adults (n=24; age range 18-30) to process the mentioned linguistic elements of the Spanish language in six online comprehension tasks. Simple sentences structures were used with the objective to reduce, as much as possible, the lexical difficulty in order to focus the analysis on the morphological dimension, with the minimum possible distraction. All the experimental tasks were based on the visual world paradigm which allows, through the technology of eye tracking, optimal conditions of psycholinguistic experimentation. Under the main hypothesis, the morphological characteristics of the linguistic stimulus guide the comprehension of the sentence and the visual analysis of the graphic scene. In this sense, it was expected that children with SLI would obtain worse results than children among control groups, considering the possibility of a deficit in the comprehension of the mentioned linguistic elements. The empirical data reveal that the children with SLI - in the present experimental conditions and in the context of the simple sentence - present a less atypical comprehension in comparison to the initial hypothesis. The results of the study allow us to suggest the possibility that the apparent difficulty in language comprehension of children with SLI follows a pattern where the accumulation of small processing difficulties in quantitative terms causes an impact in qualitative terms, which is manifested as a lower general comprehension. We suggest that the apparent difficulty in the linguistic comprehension of children with SLI might be more related to a pattern of accumulation of the difficulty, and less to isolated linguistic elements, such as verbal morphology and function words.

Aquesta tesi doctoral presenta el model social de gestió de l'educació de persones adultes com el més útil per a la nova societat de l'informació, al començament del segle XXI. Els principals conceptes en què s'ha basat la recerca, tant teorètica com pràctica, sòn la gestió democràtica, l'organització comunicativa de l'educació de persones adultes i l'interacció comunicativa, dácord amb els principis d'acció comunicativa formulats per J. Habermas i l'etnometodologia d'H. Garfinkel.

Per altra banda, aquesta tesi analitza alguns dels discursos de la postmodernitat, com ara el relativisme neo-nitzschenià i l'orientació deconstructivista, quant a bloquejos de la possibilitat de transformació social.

Igualment, aquesta tesi presenta els fonaments del concepte de comprensió intersubjectiva provinent de la teoria de Habermas. Per altra banda, s'analitzen els elements de la gestió comunicativa basada en el coneixement dialogal, d'acord amb les propostes de Paulo Freire, el qual defensava la possibilitat de la transformació social a travès de l'educació, com a alternativa a les teories postmodernes.

La tesi també presenta les noves tendències dins de l'Educació Democràtica d'Adults cap al segle XXI. Aquest nou concepte de gestió s'estudia des del nivell local fins al nivell global. La nostra recerca explica com a travès de la seva participació en els processos de gestió i de presa de decisions, les persones adultes poden superar els efectes de l'exclusió des de les presumpcions del poder. A més, explica com la gent pot veure's implicada en la gestió dels projectes educatius i culturals a travès de les presumpcions de validesa.

Finalment, aquesta tesi doctoral presenta dues experiències educatives: per una banda, una experiencia de desenvolupament cultural i comunitari als EE.UU, coneguda com Highlander Research & Education Center, que fou una iniciativa pionera des dels seus orígens als anys 30 del segle XX. Per l'altra banda, s'analitza a fons l'experiència de la concreció d'una iniciativa de gestió comunicativa en el Centre d'Adults "La Verneda-Sant Martí", com a centre global amb una base territorial.
The main ideas the whole work of research is organised about, as theoretical as practical, are the democratic management and the communicative organization of The Adult Education and the communicative interaction that involve it.

This doctoral thesis presents the social model of management in Adults Education as the most useful to the new informational society, in the beginning of the XXI century.

The thesis is set in the Communicative Action by Habermas and the etnomethodology by H.Garfinkel.
Also, this thesis analyses some philosophal discourses of postmodernity in the neonietzchianne relativistic and deconstructionistic orientation that block the possibility of social transformation.

This doctoral thesis presents the background of intersubjective understanding from J. Habermas' theory. Moreover, it is analysed the outstanding elements of communicative management based on the dialogical learning that is based on Paulo Freire's theory that defends the possibility of social transformation through education as an alternative to postmodernity theories.
The new lines in Democratic Adults Education for the XXI century are presented. This management reality is studied from the local to global level. This research expounds how through adult participation in processes of management and making decisions the adults can overcome the effect of exclusion from the presumptions of power. Furthermore, it explains how people can be involved in the management of cultural and educative projects through the presumptions of validity.

Finally, this doctoral thesis presents two educative experiences: on the one hand, an experience of cultural and communitarian development in The U.S.A. known as Highlander Research & Education Center, which is a pioneer from its origins in the thirties of the XX century. On the other hand, the concretion of communicative management in the Adult Centre La Verneda-Sant Martí as a Global Centre of Territorial Base, which is thoroughly analysed.

Esta tesis describe la relación que hay entre la prosodia—entendida como una estrategia de inicio que ayuda a descodificar el texto en unidades de sentido—y la comprensión en curso de un texto que se lee en voz alta. Tradicionalmente, la prosodia en la lectura se ha estudiado como la cantidad de pausas y/o la calidad de los grupos sintácticos que codifica un lector y se ha relacionado con la fluidez o la velocidad lectora. Otras veces, se ha relacionado con los resultados de comprensión en test estandarizados que no requieren leer en voz alta. Nuestro trabajo estudia la relación entre las estrategias prosódicas—inflexiones, cesuras y grupos fónicos— de 72 escolares de Primaria en la lectura de un texto narrativo y los resultados que estos describen en una prueba de comprensión que está directamente relacionada con el texto y que contiene 8 preguntas abiertas que se contestan de forma oral. La metodología de esta investigación propone una mirada alternativa a la que se ha usado hasta el momento en tanto que: 1) valora la prosodia atendiendo a criterios fónicos, 2) lo hace en un ejercicio de comprensión en curso, 3) utiliza un texto auténtico adecuado a la edad de los informantes, 4) relaciona la prosodia con la comprensión general del texto, 5) plantea preguntas abiertas para valorar la comprensión y 6) propone que los informantes contesten de forma oral. Los resultados indican que una buena estructuración prosódica es indispensable para comprender el texto, pero que no es suficiente (hacen falta aplicar, además, otras estrategias interpretativas).
This doctoral thesis describes the relationship between prosody—as a starting strategy to decode the text in meaningful units—and the ongoing understanding of a text that is read aloud. Traditionally, prosody has been studied as the number of pauses or the quality of the syntactic structures that a reader encodes. Thus, prosody has usually been related to fluency or reading speed. More often, studies relate prosody with the results some subjects obtain in standardized comprehension tests which do not require the subjects to read aloud. The aim of this study is to describe the prosodic strategies—inflections, caesuras and phonic groups-of 72 Elementary students when they read a narrative text aloud and to correlate them with their reading comprehension of the text. Assessment of reading comprehension consisted of 8 open questions that were answered orally. The methodology of this research proposes an alternative view to the one that has been used so far, because: 1) evaluates prosody using phonic criteria, 2) evaluates prosody as a starting strategy for reading (informants don’t do silent reading before), 3) uses an authentic text that is suitable for the students age, 4) relates prosody to general comprehension of the text, 5) poses open-ended questions to assess comprehension and 6) makes informants respond orally. The findings indicate that a good prosodic structuring is essential to understand the text; but that prosody by itself is not enough to comprehend the text (other interpretative strategies must be applied).

Malgrat tots els moviments de renovació pedagògica sorgits en els últims anys i de la preocupació de la comunitat educativa i concretament de mestres i professors de matemàtiques, el procés d'ensenyament i aprenentatge d'aquesta disciplina continua sent, avui en dia, difícil i associat a problemàtiques molt diverses. Aquesta realitat serveix de punt de partida d'aquest treball, que mitjançant un estudi longitudinal i de l'elaboració de materials propis per a la investigació, intenta abordar els diferents factors que contribueixen a aquesta realitat, sabent que són molts i de índole molt diversa. El nostre treball està centrat en donar resposta a quina és la implicació de la comprensió lectora i el domini de les estructures bàsiques del llenguatge, en la resolució de problemes aritmètics en el primer cicle de la Educació Primària. Sovint sentim a dir, que les matemàtiques són un llenguatge que el nen aprèn de manera simultània als primers aprenentatges lògic-matemàtics, i manté una relació amb el llenguatge general tant oral com a escrit. Moltes de les dificultats que es troben habitualment en el camp de la resolució de problemes aritmètics a les primeres edats, no tenen tant a veure amb la comprensió de l'algoritme sinó que pertanyen a la lectura i comprensió de l'enunciat, a la selecció i organització de les informacions que ofereix l'enunciat, i a la traducció a termes matemàtics. Aquesta recerca dóna algunes respostes a preguntes com ara: Quina implicació tenen la comprensió lectora i el domini de les estructures bàsiques del llenguatge, en la resolució de problemes aritmètics en alumnes de primer cicle de Educació Primària? Aquesta pregunta a la que diversos autors s'han acostat a la problemàtica de la comprensió lectora associada a la resolució de problemes, però la nostra recerca aprofundeix fent un seguiment d'un grup d'alumnes de 6 a 8 anys durant dos cursos escolars, en l'etapa final de consolidació del procés de lecto-escriptura, aquest fet diferencial marca aquesta recerca. Els resultats segons els test de comprensió lectora ACL-1 ens mostren que el grup d'estudi està força equilibrat en el nivell de comprensió lectora, si agrupem als alumnes amb un resultat alt o moderadament alt, i els de nivell baix i inferior, ens dona un nombre bastant similar, també succeeix si ho comparem amb el grup de puntuació normal. Però aquesta prova ens permet un altre tipus d'anàlisi que creiem interessant aportar a la recerca. Sabem que cada una de les preguntes que conformen el test, correspon a una tipologia textual concreta i a una dimensió de la comprensió lectora. I hem vist que el major nombre d’errades ha estat en el text narratiu i respecte a la dimensió de la comprensió lectora més compromesa, em comprovat que és la comprensió inferencial. Respecte dels resultats de les diferents proves de resolució de problemes ens hem trobat amb un grup que tenen un bon nivell i que es relaciona amb els resultats obtinguts amb les proves de llenguatge.
Despite the latest educational advances taking place in the last few years, as well as the concern of the educational community, especially involving maths teachers in both primary school, the teaching and learning process in this field is still an arduous task associated with a wide variety of causes. This fact has been used as the starting point of this research project, which aims to deal with the different factors that contribute to this reality by means of a long-term study, as well as the creation of specific resources, taking into consideration that there are a great many and of diverse nature. Our research project is based on analysing to what extent reading comprehension as well as good command of basic structures in the language have an influence on mathematical problem solving in the first grades of Primary School students. We have often been told, that mathematics is a language a child learns simultaneously with the first mathematical logical learning processes, as well as that it is closely related to both oral and written language. Many of the difficulties we usually might come up against when it comes to arithmetic problem solving at early ages, do not stem from the understanding of the algorithm involved, but from the reading comprehension of the written information provided, the selection an organization of the insight given in the question and the translation of this information into mathematical terms. This research project gives answer to questions such as: How do reading comprehension and a lack of command of basic structures of the language affect arithmetic problem solving in the first stages of Primary school? Several experts have attempted to give answer to the issue of how reading comprehension affects maths problem solving, however, this research deepens its roots in the last stage of the consolidation of the literacy process, by carrying out a follow-up study among pupils aged 6-8 for two school years.

La idea central de este trabajo es definir el lugar que ocupa la ficción en la hermenéutica filosófica gadameriana relacionando el modelo de la comprensión con el modelo del juego. Como resultado se plantea la posibilidad de una hermenéutica ficcional que recupera el estatus problemático de la ficción filosófica.

La primera parte propone una interpretación del pensamiento de Gadamer desde una perspectiva que muestre la importancia de temas tales como el método en tanto garante de la verdad, el problema de la filosofía práctica en la actualidad, la desvinculación entre retórica y ética, la necesidad de cuestionar a la racionalidad positiva y la relación humana con la técnica, que lo vinculan directamente con el problema de la ficción y del juego. Para ello se rastrean las influencias del ficcionalismo que lo relacionan con el neokantismo de Marburgo y Baden; se analizan las respuestas a las aporías de Dilthey a fin de comprender el problema del historicismo y de la división de las ciencias y se relaciona a Gadamer con Heidegger a través de la noción de hermenéutica de la facticidad . Llegado este punto se presentaron las discusiones con tres sus contemporáneos (Vattimo, Habermas y Derrida) para mostrar el trabajo posterior a la recepción de Verdad y Método que vincula a Gadamer con la crítica a la racionalidad ilustrada.

La segunda parte está dedicada a mostrar al juego como experiencia hermenéutica fundante. El juego aparece como el modelo en el cual la conciencia busca un sentido (prescindiendo de conceptos como verdad o razón) que proporciona un espacio a la alteridad y con ello a la participación. En segundo lugar, se distingue entre modos, ámbitos y formas del juego. Esta distinción facilita entender cuando el juego se convierte en una acción consciente, reglada y sometida a sus fines, y por tanto humana ; cuando a causa de los ámbitos (seriedad, libertad, simbólico y divininidad) que el juego toca el ser humano tiene que escoger, deliberar, distinguir y unir; y cuando según sus formas (ficción, mimicry y transformación) se refiere a la manera en que el juego se mezcla con lo real. En este momento se llega al punto central de la investigación para acotar el concepto de 'ficción' en sus referencias filosóficas tanto lógicas como semánticas para así relacionar el juego con el arte, el lenguaje, la historia y la verdad; cada una de ellas aportarán uno o varios elementos que ayudarán a acabar el modelo de la estructura de la comprensión.

La tercera parte se centra en mostrar el tratamiento ficcional de la verdad hecho por Gadamer, que es lo que hace posible que se pueda comprender al mundo y desde esa comprensión hacerlo habitable. Por ello hay una distinción sobre los tipos de ficcionalismo, usando a la tradición analítica y así relacionarla con las tesis narrativistas de H. White. Como resultado, el tratamiento de la ficción que propongo no está relacionado con la ficción semántica sino con la productividad de la ficción que se evidencia como producción de sentido, que en el trabajo se traduce como la habitabilidad del mundo -un concepto con resonancias de Gadamer y White-. Ello conlleva a cuestionar la idea positiva de verdad y a reconocer un mundo compartido en la referencialidad que modera la oposición entre ficción, verdad y realidad permitiendo la productividad cognitiva en palabras de Ricoeur, la reconciliación en palabras de Cruz, la participación en un diálogo común en palabras de Gadamer.

El aporte más importante de esta investigación es que aporta a las teorías narrativistas actuales una perspectiva que obliga a reparar en la autocomprensión y en las formas en que ésta aparece como resultado de la producción del sentido (habitabilidad del mundo). En su aplicación práctica ayuda a esclarecer las ficciones ocultas tras los discursos de los diferentes actores sociales que deben ser comprendidos e interpretados.
"The sense of the questionable: comprehension and as-if in Gadamer's hermeneutics"

By Rayda Guzmán

TEXT:

This research defines how fiction is conceived in Gadamer's philosophical hermeneutics relating the model of understanding with the model of the game. As a result raises the possibility of a fictional hermeneutics recovering the problematic status of philosophical fiction.

The first part presents an interpretation of Gadamer's thought from a perspective that shows the importance of issues such as truth guaranteed by method, the problem of today's practical philosophy, the disconnection between rhetoric and ethics, the need of questioning positive rationality and the human relationship with technology, linking it directly with the problem of fiction and play.

The second part is devoted to show the game as a foundational hermeneutical experience. Game is used as a model in which consciousness seeks a sense (ignoring concepts such as truth or reason) which provides a space for otherness and participation. Therefore, it distinguishes between different modes, areas and forms of the game. This distinction facilitates to understand when the game becomes a conscious action, regulated and subject to its purposes, and therefore human, when, because of its particular areas (seriousness, freedom, symbolic and divinity) man must choose, discuss, distinguish and unite, and according to their forms (fiction, mimicry and transformation) the game is mixed with reality. Defining the concept of "fiction" referred to art, language, history and truth, will provide elements that will help to understand the structure of comprehension.

The third part focuses on showing the fictional treatment of truth made by Gadamer. It leads to a world conception based on comfort. To show this, a distinction about the types of fiction using analytical tradition relates well with the narrativist thesis of White, Ricoeur, or Cruz is necessary. As a result, the treatment of fiction is related to its productivity evident as sense making focused on reaching a world habitability (comfortable to man to inhabit it).

This research provides to current narrativist theories a perspective focus on the author selfbuilding and the ways in which it occurs as a result of sense making. It will help to clarify the fictions hidden behind the discourses of different social actors that must be understood and interpreted.

The study of socio-cognitive skills, and their relationship with executive functions, has generated a large number of studies. In order to assess these skills in children with Down syndrome, we administered a battery of theory of mind tasks, a test of emotion comprehension, and several executive function tasks, to a group of 30 children with Down syndrome aged between 4 and 12 years. Two groups of children with typical development were used as control groups, one for chronological age and the other for linguistic level. The results indicate that participants with Down syndrome have similar socio-cognitive abilities compared to their peers with the same language level and thus, that these skills improve with increasing age. In executive functions we observed differences between the diverse components evaluated, and we can conclude that executive functions are good predictors for socio-cognitive abilities in children with Down syndrome
L’estudi de les habilitats sociocognitives, i la seva relació amb les funcions executives, ha generat un volum important d’estudis. Amb l’objectiu d’avaluar aquestes capacitats en infants amb síndrome de Down, hem administrat una bateria de tasques de teoria de la ment, un test de comprensió emocional, i diverses tasques de funcions executives, a 30 infants amb síndrome de Down d’entre 4 i 12 anys, així com també a dos grups d’infants amb un desenvolupament típic; un d’ells de la mateixa edat cronològica, i l’altre amb un nivell lingüístic similar. Les dades indiquen que els participants amb síndrome de Down tenen unes habilitats sociocognitives similars a les dels seus companys amb el mateix nivell lingüístic i que aquestes milloren amb l’increment de l’edat. En les funcions executives s’observen diferències en el domini dels seus components i es mostren com un bon predictor per al domini en les habilitats sociocognitives en nenes i nens amb síndrome de Down

En aquest treball, es descriu l'estat de l'ensenyament de l'assignatura d'Ètica i Deontologia periodístiques, s'explica la percepció dels periodistes sobre diverses qüestions ètiques i es comparen les respostes de professors i informadors sobre alguns aspectes concrets el 2012 a Espanya. Com en aquest moment la universitat espanyola es trobava en plena transició a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), s'analitza també una mostra de programes impartits en llicenciatura i grau per un mateix professor, a fi de determinar si s'estava produint o no una millora en la qualitat de l'ensenyament. Tot això s'acompanya, a més, d’una perspectiva històrica que permet conèixer millor l'evolució de l'ensenyament de la matèria i dels dilemes morals, l'ètica, la deontologia i l’autoregulació dels professionals. Aquesta informació s'ha obtingut a partir de dues enquestes en línia, una a docents i una altra a periodistes, així com d'una anàlisi de contingut i bibliogràfica, respectivament. En la part acadèmica, el lector podrà conèixer qui impartia aquesta matèria en la carrera de Periodisme a les facultats de Comunicació espanyoles, què ensenyaven i com ho feien durant el curs 2011-2012. I esbrinarà, per exemple, que els professors es plantegen fites educatives molt pràctiques i ambicioses, però que després no són coherents amb els sistemes d'avaluació emprats, més propis de classes magistrals i teòriques. També podrà comprovar que la implantació del sistema de Bolonya encara no es trobava plenament assentada, amb més canvis superficials que significatius. En el bloc dedicat a la professió, s'aprecia amb claredat que els periodistes es troben tan preocupats per la falta de llibertat i autonomia dins de la seva pròpia empresa que són incapaços de pensar en les repercussions del seu treball de cara a la ciutadania i la consegüent pèrdua d'identitat i sentit del seu treball. El capítol històric ajuda a comprendre com les dictadures, sobretot la franquista, van impedir un desenvolupament adequat de la llibertat i, per tant, de la responsabilitat. Això s'aprecia tant en la docència, on es va confondre i se segueix confonent la moral amb l'ètica, l'ètica amb la deontologia i la deontologia amb l'autoregulació; però també en la professió, on els periodistes es mostren incapaços de buscar solucions conjuntes per por de perdre la seva fràgil llibertat. La tesi constitueix una invitació al coneixement mutu, de tal manera que acadèmics i professionals puguin comprendre's i alçar ponts de col·laboració que beneficiïn ambdues parts i, indirectament, tota la societat.
En este trabajo se describe el estado de la enseñanza de la asignatura de Ética y Deontología periodísticas, se explica la percepción de los periodistas sobre diversas cuestiones éticas y se comparan las respuestas de profesores e informadores sobre algunos aspectos concretos en 2012 en España. Como en ese momento la universidad española se hallaba en plena transición al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), se analiza también una muestra de programas impartidos en licenciatura y grado por un mismo profesor, a fin de determinar si se estaba produciendo o no una mejora en la calidad de la enseñanza. Todo ello se acompaña, además, con una perspectiva histórica que permite conocer mejor la evolución de la enseñanza de la materia y de los dilemas morales, la ética, deontología y autorregulación de los profesionales. Dicha información se ha obtenido a partir de dos encuestas en línea, una a docentes y otra a periodistas, así como de un análisis de contenido y bibliográfico, respectivamente. En la parte académica, el lector podrá conocer quiénes impartían dicha materia en la carrera de Periodismo en las facultades de Comunicación españolas, qué enseñaban y cómo lo hacían durante el curso 2011-2012. Y averiguará, por ejemplo, que los profesores se plantean metas educativas muy prácticas y ambiciosas, pero que después no son coherentes con los sistemas de evaluación empleados, más propios de clases magistrales y teóricas. También podrá comprobar que la implantación del sistema de Bolonia todavía no se hallaba plenamente asentada, con más cambios superficiales que significativos. En el bloque dedicado a la profesión, se aprecia con claridad que los periodistas se hallan tan preocupados por la falta de libertad y autonomía dentro de su propia empresa que son incapaces de pensar en las repercusiones de su trabajo de cara a la ciudadanía y la consiguiente pérdida de identidad y sentido de su trabajo. El capítulo histórico ayuda a comprender cómo las dictaduras, sobre todo la franquista, impidieron un desarrollo adecuado de la libertad y, por tanto, de la responsabilidad. Esto se aprecia tanto en la docencia, donde se confundió y se sigue confundiendo la moral con la ética, la ética con la deontología y la deontología con la autorregulación; pero también en la profesión, donde los periodistas se muestran incapaces de buscar soluciones conjuntas por miedo a perder su frágil libertad. La tesis constituye una invitación al conocimiento mutuo, de tal manera que académicos y profesionales puedan comprenderse y tender puentes de colaboración que beneficien a ambas partes e, indirectamente, a toda la sociedad.
This paper describes the status of the teaching of the subject of Journalistic Ethics and Deontology, the perception of journalists on various ethical issues and the responses of teachers and reporters about some specific aspects are compared in 2012 in Spain. As at that time Spanish university was in full transition to the European Higher Education Area (EHEA), is also analysed a sample of programs taught in “licenciatura” and “grado” by the same teacher, to determine if it was occurring or not improvement in the quality of teaching. Besides, all of this is accompanied by a historical perspective to gain understanding into the development of ethics teaching and moral, ethical, deontological and professional self-regulation. Such information has been obtained from two online surveys, one from teachers and other from journalists, as well as a content analysis and literature respectively. On the academic side, readers will know who taught one particular subject in the career of Journalism at Communication schools in Spain, what taught and how they did during 2011-2012. And you'll find out, for example, that teachers arise very practical and ambitious educational goals, but are not consistent with employee evaluation systems, more typical of conference and lectures. You can also verify that the implementation of the Bologna system was not yet fully established, with more superficial than significant changes. In the section dedicated to the profession, we see clearly that journalists are so concerned about the lack of freedom and autonomy within their own company that are unable to think about the impact of their work on citizenship and the consequent loss of identity and sense of their work. The historical chapter helps to understand how dictatorships, particularly Franco’s, prevented adequate development of freedom and therefore responsibility. This is reflected both in teaching, where became confused and continues to confuse morality with ethics, ethics and deontology and deontology and self-regulation; but also in the profession, where journalists are incapable of finding joint solutions for fear of losing his fragile freedom. The thesis is an invitation to mutual knowledge, so that academics and professionals can understand and build bridges of cooperation to benefit both and indirectly the whole society.

El objetivo principal del estudio es explorar los posibles vínculos entre los conocimientos previos de un grupo de estudiantes universitarios a quienes se les solicitó la producción de un texto en base a la lectura de fuentes, la representación que los estudiantes construyeron de la consigna, las estrategias que desplegaron para resolverla y la calidad del texto que produjeron. La indagación consistió en el seguimiento de estos estudiantes mientras se dedicaban a dar cumplimiento a la tarea solicitada y las acciones de los profesores en el contexto del desarrollo de la misma. Se conformó una muestra de 18 estudiantes con diferente nivel de información previa y se emplearon los procedimientos de recogida de datos habituales en este tipo de estudios, como entrevistas y cuestionarios a profesores y estudiantes antes y después de realizar la tarea, que se completaron y combinaron con otros estrechamente vinculados a la naturaleza de esta investigación. Estos consistieron en la observación y el registro grabado de la clase en la que se presentó y explicó la consigna y de la asistencia a los estudiantes en las tutorías, como así también recolección de todos los materiales escritos: el texto de la consigna, los que los participantes realizaron mientras realizaban la tarea como textos intermedios (notas, esquemas, diagramas, anotaciones en los textos, borradores) y la versión final del documento solicitado. Todos los materiales se analizaron de acuerdo a dimensiones oportunamente especificadas. El estudio combina estrategias de análisis cuantitativas y cualitativas; de esta manera, algunos de los análisis recurren a la descripción estadística. Los resultados permiten sostener una tendencia a la vinculación entre la representación de la consigna y los conocimientos previos de los estudiantes con las características del texto final resultante, en base las estrategias activadas. La principal contribución radica en que da cuenta de los vínculos complejos entre procesos y productos incorporando al mismo tiempo las configuraciones mentales de los docentes que asignan las tareas y el modo en que los estudiantes las interpretan, perciben, se representan y resuelven; de la distancia que puede tener lugar entre las estrategias que los participantes dicen que emplean o que creen emplear y a las que efectivamente recurren; y de los desacuerdos que pueden manifestarse entre los profesores y entre éstos y los estudiantes respecto de las características y exigencias de la consigna.
The main objective of the study is to explore the possible links between prior know ledge of a group of college students who were asked to produce a text based on the reading of sources, the students 'representation of the assignment, the strategies which they deployed to solve it and the quality of the text they produced. The study consisted in monitoring these students as they engaged in the fulfillment of the requested task and the teachers' behaviors in the context of its development. The sample consisted of 18studentswith different levels of prior information. Data collection procedures were those typically used for this type of studies, like interviews and questionnaires, which were administered to teachers and students before and after completing the task and were combined with other procedures closely linked to the nature of this research. These consisted of observations and recordings of the class where the assignment was presented and explained, and of the guidance given to students in tutorials, as well as the collection of all written materials: the assignment, texts which the participants produced while performing the task (notes, charts, diagrams, notes on the text, drafts) and the final version of the requested task. All materials were analyzed according to dimensions specified a priori. The study combines quantitative and qualitative strategies of analysis; thus, some of the analyzes resort to statistical description. The results suggest a tendency to link the students' representation of the assignment and their prior know ledge with the characteristics of the resulting final text, based on the activated strategies. The main contribution of this study is that it accounts for the complex links between processes and products while incorporating the mental configurations of the teachers who assign the tasks and how students interpret, perceive, represent and solve them; the distance that can occur between the strategies that participants report using or think they use and those they effectively use; and the disagreements that may occur among teachers and between them and the students regarding the characteristics and requirements of the assignment.

La presente tesis, emplazada en el terreno de la Didáctica de la lengua y literatura (DLL), se propone como objetivo general la exploración de la relación bivariada entre variables de dos dimensiones: las habilidades lectoras (HL) y los resultados escolares (RE) de una muestra de estudiantes de 1º de ESO (n=196) escolarizados en centros públicos y concertados de Cataluña. Se asume un enfoque cuantitativo paramétrico para la exploración de los datos recabados, y una perspectiva cognitiva y competencial para la interpretación de los resultados de la indagación estadística, relevando el papel que tienen las HL específicas que se han medido en la formación del lector competente: aquel que sabe leer para aprender. Las variables de esta dimensión son la descodificación de pseudopalabras, la identificación de palabras, las fluencias lectoras oral y silenciosa y la comprensión de textos. Por su parte, las variables de la dimensión RE están constituidas por las calificaciones obtenidas por los estudiantes en seis materias troncales del currículum y la media general de todas ellas. Los objetivos específicos (OE) que se plantean discurren en tres líneas: primero, la exploración del vínculo correlacional y preliminarmente causal de las notas de los estudiantes respecto de su rendimiento lector; luego, la observación del posible efecto mediador de las HL de bajo nivel e intermedias en la capacidad que tiene la comprensión de determinar las calificaciones escolares; y, finalmente, establecer en qué grado las HL medidas son capaces de distinguir entre estudiantes en riesgo (ER) y sin riesgo (SR) de fracaso académico. En consonancia con el diseño estadístico intrasujetos que subyace en los procedimientos analíticos de los OE 1 y 2, se halla que efectivamente existe una relación bivariada significativa, lineal y positiva entre todas las HL y los RE, aunque la descodificación alfabética no se muestra nunca como una candidata a predecir cambios en las notas de los estudiantes, después de controlar el efecto de la comprensión, las fluencias lectoras y la identificación de palabras. Esta última habilidad, también considerada de bajo nivel, solo se muestra relevante en los resultados de Lenguas Catalana y Castellana y Ciencias Naturales. La comprensión de textos, cuya evaluación está centrada en la capacidad de representarse modelos situacionales de diversa complejidad, se muestra siempre relevante en la determinación estadística de las calificaciones de los estudiantes. Por otro lado, al ser ingresadas fluencias lectoras como posibles mediadoras entre la comprensión y los RE, se observa que ejercen el efecto indirecto que se preveía hallar (excepto en la asignatura de Ciencias Sociales). Respecto al OE tercero se confirma que la mayor importancia del impacto de las HL en la situación ER y SR de fracaso académico en las materias escolares corre por cuenta de la comprensión de textos y de las fluencias lectoras (efectos grandes o muy grandes) y, en cambio, la importancia del efecto de la descodificación de pseudopalabras y la identificación de palabras en aquellas situaciones son comparativamente inferiores (efectos medianos o, inclusive, pequeños). Se concluye que existen destrezas lectoras específicas que en la transición primaria-secundaria aún se hallan en proceso de consolidación. Así, se planta la conjetura de que la escuela debe hacerse cargo de evaluarlas, compensarlas (en el caso de un desarrollo deficitario o inferior al esperado) y potenciarlas. Se proyecta la indagación en torno a la posibilidad de que ciertas destrezas de naturaleza automática a nivel de palabras y proposiciones tal vez se estén dando por sentadas en edades avanzadas de escolarización obligatoria, principalmente, aquellas que tienen que ver con el discurrir ágil y preciso por las líneas del discurso escrito, dada la evidencia científica que las consigna críticas en los procesos de comprensión de los textos que vehiculan contenidos disciplinares.
The present thesis is located in the field of Didactics of Language and Literature (DLL). It proposes as a general objective the exploration of the bivariate relationship between two-dimension variables: reading skills (RS) and school outcomes (SO) of a sample of students from 1st ESO (n=196) in Catalonia. A quantitative parametric approach is assumed for the exploration of the data collected, and a cognitive and competence perspective for the interpretation of the statistical inquiry output, highlighting the role of specific RSs that have been measured during competent readers training: the one who knows how to read in order to learn. The variables on this dimension are non-words decoding, word recognition, oral and silent reading fluency, and reading comprehension. On the other hand, variables of SO dimension are built from qualifications obtained by students in six core subjects of the curriculum and the general average of all of them. Specific objectives (SOb) flow in three different lines: first, exploration of the correlational and preliminary causal link between students' grades and their reading performance; then, the observation of a possible mediating effect of low and intermediate level RS on the ability that understanding has to determine school grades; and, finally, to establish in what degree RS measures are able to distinguish between students at risk (AR) and without risk (WR) of academic failure. The reading comprehension, assessment focused on the ability to represent situational models of diverse complexity, is always relevant in the statistical determination of student’s school marks. On the other hand, when reading fluency is considered as a possible mediator between comprehension ability and SO, it is observed that they exert the expected indirect effect (except in the Social Sciences subject). Regarding the third SOb, it is confirmed that the greatest effect’s importance of the RS on the AR and WR situation of academic failure in school subjects is on the understanding texts and reading fluency (large or very large effects) and, instead, the importance of the effect of decoding non-words and the recognition of words in those situations are comparatively inferior (medium or even small effects). It is concluded that there is specific reading skills that in primary- secondary transition are still in the process of consolidation. Thus, the conjecture that school is responsible of assessing them, compensate them (in the case of a deficit or less than expected development) and reinforce them is raised for future studies.

Des d'una perspectiva situada de la cognició, i concebent l'escriptura com una activitat social i culturalment mediada (Camps i Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta i Gonzalez, 2008), hem plantejat un estudi comparatiu de dos casos centrat en una tasca autèntica com és l'escriptura d'articles de recerca en condicions ecològiques. Els objectius específics que ens hem plantejat són:
1. Identificar, caracteritzar i comparar les activitats de regulació que els nostres escriptors posen en marxa en el procés d'escriptura dels articles de recerca en castellà com a primera llengua (L1) i en anglès com a llengua internacional (ALI)
2. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en els Episodis de Regulació
3. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en l'organització de la informació dels textos finals
4. Analitzar la relació entre els reptes que activen els Episodis de Regulació i els suggeriments de millora proposats pels revisors, membres de la mateixa comunitat discursiva
La recollida de dades ha implicat l'ús de metodologies com ara les entrevistes semiestructurades, els diaris d'escriptura, les entrevistes retrospectives, l'anàlisi de casos de pensament, les fitxes d'anàlisi d'esborranys i l'enregistrament de l'activitat escriptora tal i com aquesta es desenvolupa en la pantalla del processador de textos gràcies al programari Camtasia. A més, hem utilitzat una unitat d'anàlisi, l'Episodi de Regulació, que permet considerar de manera integrada els reptes o dificultats identificades pels escriptors i les accions que implementen per resoldre-les. De l'anàlisi de les dades i dels resultats obtinguts podem extreure diferents conclusions.
En primer lloc, hem constatat que la regulació de l'activitat escriptora pot donar-se a nivell explícit i a nivell implícit. Aquest resultat indica, doncs, la necessitat de revisitar la conceptualització de la regulació com a fenomen exclusivament explícit. Els resultats obtinguts també mostren que els reptes l'abordament dels quals implica l'ús de coneixements lingüístics o metalingüístics romandrien a un nivell més implícit que els reptes que tenen a veure amb la gestió del procés d'escriptura.
En segon lloc, els resultats obtinguts han mostrat que la regulació de l'activitat escriptora a nivell genèric o de procés té a veure amb un patró diferencial d'escriptura (regit per l'acció o regit pel text que es va escrivint) que es manté tant en L1 com en ALI i del qual els escriptors només es mostren parcialment conscients.
En tercer lloc, hem pogut constatar que no es produeixen grans diferències entre el procés d'escriptura en L1 i el procés d'escriptura en ALI i que les que s'observen tenen a veure amb reptes molt específics i locals (l'ús intensiu d'ajudes a l'escriptura i d'accions orientades a aconseguir una formulació adequada en ALI), no vinculats a qüestions molars, més relacionades amb la gestió del procés d'escriptura.
En quart lloc, l'anàlisi micro ens ha permès constatar que totes les accions que els escriptors implementen durant l'escriptura dels articles responen a una intencionalitat específica i, d'entre les intencionalitats destaca el grau de consens dels escriptors pel que fa a l'atenció a qüestions que tenen a veure amb l'expressió de la veu en el text i la cerca de la precisió i la claredat.
Finalment, els resultats obtinguts ens han permès comprovar la gran coincidència entre els reptes que els escriptors aborden en els Episodis de Regulació explícits i els suggeriments de millora proposats pels revisors. Això posaria de manifest que la regulació del procés de composició és una activitat que requereix de la negociació entre la forma habitual de fer (patró d'escriptura), construïda a partir de la pràctica efectiva, i les particularitats de la situació d'escriptura.
Desde una perspectiva situada de la cognición, y considerando la escritura como una actividad social y culturalmente mediada (Camps y Castelló, 1996; Candlin y Hyland, 1999; Lea y Stierer, 2000; Flowerdew y Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta y Gonzalez, 2008), hemos planteado un estudio comparativo de dos casos centrado en una tarea auténtica como es la escritura de artículos de investigación en condiciones ecológicas. Los objetivos específicos que nos hemos planteado son:
5. Identificar, caracterizar y comparar las actividades de regulación que los escritores ponen en funcionamiento en el proceso de escritura de los artículos de investigación en español como primera lengua (L1) y en inglés como lengua internacional (ILI)
6. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en los Episodios de Regulación
7. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en la organización de la información de los textos finales
8. Analizar la relación entre los retos que activan los Episodios de Regulación y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores, miembros de la misma comunidad discursiva
La recogida de datos ha implicado el uso de metodologías como las entrevistas semiestructuradas, los diarios de escritura, las entrevistas retrospectivas, el análisis de casos de pensamiento, las fichas de análisis de borradores del texto y la grabación de la actividad escritora tal y como ésta se desarrolla en la pantalla del procesador de textos gracias al programa Camtasia. Además, hemos utilizado una unidad de análisis, el Episodio de Regulación, que permite considerar de manera integrada los retos o dificultades identificadas por los escritores y las acciones que implementan para resolverlas. Del análisis de los datos y de los resultados obtenidos podemos extraer diferentes conclusiones.
En primer lugar, hemos constatado que la regulación de la actividad escritora puede darse a nivel explícito y a nivel implícito. Este resultado indica, pues, la necesidad de revisitar la conceptualización de la regulación como a fenómeno exclusivamente explícito. Los resultados obtenidos también muestran que los retos cuyo abordaje implica el uso de conocimientos lingüísticos o metalingüísticos permanecerían a un nivel más implícito que los retos que tienen que ver con la gestión del proceso de escritura.
En segundo lugar, los resultados obtenidos han mostrado que la regulación de la actividad escritora a nivel genérico o de proceso está relacionada con un patrón diferencial de escritura (regido por la acción o regido por el texto que se va escribiendo) que se mantiene tanto en L1 como en ILI y del cual los escritores sólo se muestran parcialmente conscientes.
En tercer lugar, hemos podido constatar que no se producen grandes diferencias entre el proceso de escritura en L1 y el proceso de escritura en ILI y que las que se observan tienen que ver con retos muy específicos y locales (el uso intensivo de ayudas a la escritura y de acciones orientadas a conseguir una formulación adecuada en ILI), no vinculadas a cuestiones molares, más relacionadas con la gestión del proceso de escritura.
En cuarto lugar, el análisis micro nos ha permitido constatar que todas las acciones que los escritores implementan durante la escritura de los artículos responden a una intencionalidad específica y, de entre las intencionalidades destaca el grado de consenso de los escritores en cuanto a la atención a cuestiones que tienen que ver con la expresión de la voz en el texto y la búsqueda de la precisión y la claridad.
Finalmente, los resultados obtenidos nos han permitido comprobar la gran coincidencia entre los retos que los escritores abordan en los Episodios de Regulación explícitos y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores. Esto pondría de manifiesto que la regulación del proceso de composición es una actividad que requiere la negociación entre la forma habitual de proceder (patrón de escritura), construida a partir de la práctica efectiva, y las particularidades de la situación de escritura.
From a situated perspective on cognition and conceiving writing as a socially and culturally mediated activity (Camps & Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta & Gonzalez, 2008), we have conducted a comparative study of two cases focusing on the authentic task of research article writing in ecological conditions. Our specific objectives have been:
1. To identify, characterize and compare the regulation activities that writers implement while writing two research articles: one in Spanish as a first language (L1) and one in English as an International Language (EIL)
2. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the activities writers implement while writing the research articles
3. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the organization of information in the final versión of the articles
4. To analyze the relationship between the challenges that actívate the Regulation Episodes and the improvement suggestions made by the editors, members of the same discourse community
Data collection has implied the use of methodological instruments such as semistructured interviews, writing diaries, retrospective interviews, thinking case analysis, draft-comparison templates and recording the writing activity as it unfolds in the Word processor screen thanks to the Camtasia software. Moreover, we have used a unit of analysis, the Regulation Episode, that has allowed us to analyze in an integrated way the challenges or difficulties identified by the writers and the actions they have implemented to solve them. From the analysis of the data and the results obtained we the following conclusions can be derived.
Firstly, we have observed that writing activity regulation can take place at an explicit and at an implicit level. This result indicates, therefore, the need to reconsider the conceptualization of regulation as an exclusively explicit phenomenon. Our results also show that the challenges whose resolution implies the use of linguistic or metalinguistic knowledge seem to remain at a more implicit level tan those which have to do with writing process management.
Secondly, the results obtained show that writing activity regulation at a global or process level is related to a differential writing pattern for each writer (action-driven or text-driven), which is maintained both in L1 and in EIL, and of which writers appear to be only partially aware.
Thirdly, no important difference seems to appear between L1 and EIL writing processes, and those which do appear have to do with very specific and local challenges (intensive use of writing helps, and actions oriented towards the attainment of an adequate EIL formulation), and not related with global and writing process management issues.
Fourthly, the micro analysis has allowed us to know that the actions writers implement while writing the research articles obey specific communicative intentionalities and, among such intentionalities, it is important to underline that both writers pay attention to the expression of their voice in the text and the search for precision and clarity.
Finally, our results have allowed us to see the clear coincidence between the challenges which writers address in the explicit Regulation Episodes and the editors' suggestions for revision. This would show that writing process regulation is an activity which requires the negotiation between the habitual way of writing (the writing pattern), constructed through effective practice, and the particularities of the writing situation.

Worldwide, 10% of the population has dyslexia, a cognitive disability that reduces readability and comprehension of written information. The goal of this thesis is to make text more accessible for people with dyslexia by combining human computer interaction validation methods and natural language processing techniques. In the initial phase of this study we examined how people with dyslexia identify errors in written text. Their written errors were analyzed and used to estimate the presence of text written by individuals with dyslexia in the Web. After concluding that dyslexic errors relate to presentation and content features of text, we carried out a set of experiments using eye tracking to determine the conditions that led to improved readability and comprehension. After finding the relevant parameters for text presentation and content modification, we implemented a lexical simplification system. Finally, the results of the investigation and the resources created, lead to a model, DysWebxia, that proposes a set of recommendations that have been successfully integrated in four applications.
Un 10% de la població mundial té dislèxia, una dificultat cognitiva que redueix la llegibilitat i la comprensió de la informació escrita. L’objectiu de la tesiés millorar l’accessibilitat textual de les persones amb dislèxia, combinant mètodes de validació de la interacció persona-ordinador i tècniques de processament del llenguatge natural. Vam estudiar com identifiquen els errors d’un text les persones amb dislèxia i vam analitzar els seus errors d’escriptura; això va servir per a estimar la presència a la web de textos escrits per persones amb dislèxia. Un cop establert que els errors dislèctics responen a trets relacionats amb la presentació i el contingut del text, vam realitzar experiments mitjan ̧cant el seguiment de la mirada per a descobrir quines condicions milloren la llegibilitat i la comprensió. Havent determinat els paràmetres rellevants per a la presentació del text i la modificació dels continguts, vam implementar un sistema de simplificació lèxica. Els resultats obtinguts i els recursos creats han donat lloc a un model, DysWebxia, en el qual es proposen recomanacions que s’han integrat satisfacto`riament en quatre aplicacions.
Un 10% de la población mundial tiene dislexia, una dificultad de aprendizaje de origen cognitivo que reduce la legibilidad y la comprensión de la información escrita. El objetivo de esta tesis es mejorar la accesibilidad textual de las personas con dislexia, combinando métodos de validación de interacción persona-ordenador y técnicas de procesamiento del lenguaje natural. Primero estudiamos como las personas con dislexia identifican los errores en un texto y analizamos sus errores escritos. Esto permitió estimar la presencia en la Web de textos escritos por personas con dislexia. Al descubrir que los errores disléxicos están relacionados tanto con la presentación como con el contenido del texto, llevamos a cabo una serie de experimentos utilizando seguimiento automático de la vista (eye tracking) para averiguar qué condiciones mejoraban la legibilidad y la comprensión. Después de determinar los parámetros relevantes para la presentación del texto y la modificación de su contenido, implementamos un sistema de simplificación léxica. Los resultados obtenidos y los recursos generados han dado lugar a un modelo, DysWebxia, que propone recomendaciones que ya han sido integradas satisfactoriamente en cuatro aplicaciones.

This doctoral dissertation explores the benefits of an extensive exposure to L2 television for content comprehension and vocabulary learning with beginner, adolescent EFL learners, through a longitudinal classroom-based intervention. The study also aims at investigating the role of frequency and imagery in word learning, and evaluating the long-term effects this type of intervention may have on learners’ attitudes towards the use of L2 television for language learning purposes. In order to do so, several aspects were examined, including factors related to the intervention, the learner, and the input itself. Four classes of Grade 8 students viewed 24 consecutive episodes of a TV series – spaced over an academic year – under four experimental conditions, with each class being assigned to a different treatment. Two classes viewed the episodes with English [L2] captions, and two with Spanish [L1] subtitles. One class in each language condition received, additionally, explicit instruction on target lexical items. The first study in this thesis looked at the differential effect of captions and subtitles on viewing comprehension, alongside several mediating factors. Results confirmed the higher efficiency of subtitles over captions for content comprehension at this level of proficiency, and the importance of prior vocabulary knowledge when viewing with captions. It was also found that the episodes’ lexical coverage was a strong predictor of comprehension, although no pattern of improvement could be observed over time – even though learners’ perceived comprehension increased by the end of the intervention. In the second study, word-form and word-meaning gains were examined, following a pre- / post-test design. Results revealed that having explicit instruction on vocabulary (i.e. being pre-taught the words through short pre-viewing activities) yielded significantly higher vocabulary gains, and that proficiency played a key role in how learners made use of this type of input. Language of the on-screen text, however, did not emerge as a predictor of gains, although when captions were displayed this tended to lead to higher learning, especially when combined with instruction. Results also indicated that there was a positive correlation between vocabulary gains and comprehension, and that a high percentage of the vocabulary learnt was retained in the long term. The third study focused on the effects of word repetition, spacing, and imagery support. Analysis showed that words with a higher number of encounters or that appeared in a massed condition (i.e. in the same episode) were better learnt. It was also found that words that were image-supported had also higher learning gains. The last study looked into learners’ perceptions and feeling of learning from viewing audio-visual input in English through questionnaires and interviews. Students reported being highly motivated to learn through L2 videos, finding them useful for a number of language aspects, including vocabulary learning, listening comprehension, and matching aural and written forms of the words. Data also showed a shift in viewing habits in the long term, indicating the appropriateness of this type of classroom intervention to foster autonomous viewing at home. Taken as a whole, the results from this dissertation provide evidence that extensive viewing of captioned and subtitled TV series supports comprehension and L2 vocabulary learning. The characteristics of this type of input (i.e. repeated encounters with words, imagery) have been shown to contribute to facilitate language learning. Additionally, EFL learners, at this age and proficiency level, are motivated to learn through this media – in and outside the formal setting.
Aquesta tesi doctoral explora els beneficis d’una exposició prolongada a programes de televisió en llengua estrangera a través d’una intervenció longitudinal a l’aula amb estudiants d’anglès novells. La tesi, dividida en quatre estudis, se centra en la comprensió del contingut, l’adquisició de vocabulari, els efectes de la freqüència d’aparició de les paraules i la imatge, i les actituds dels estudiants envers aquest tipus d’input com a eina d’aprenentatge. Per tal d’investigar aquests aspectes, quatre classes de 2n d’ESO van veure 24 episodis consecutius d’una sèrie de televisió en quatre condicions experimentals, definides per la combinació de la llengua dels subtítols (anglès (L2) o castellà (L1)) i l’ensenyament del vocabulari (amb formació explícita o sense). Pel que fa a la comprensió, els resultats han confirmat que els subtítols en llengua nadiua són més eficaços, que el nivell de vocabulari en anglès juga un paper significatiu quan la sèrie es mira amb subtítols en anglès, i que el nivell de complexitat lèxica dels episodis (lexical coverage) també prediu el nivell de comprensió. En relació a l’adquisició de vocabulari, els resultats indiquen que ensenyar les paraules abans de veure l’episodi (a través d’activitats breus) comporta guanys significativament majors, i que el nivell de competència en anglès és clau a l’hora de beneficiar- se d’aquest tipus d’input. També s’ha trobat que els guanys en vocabulari estan relacionats amb el nivell general de comprensió, i que gran part de les paraules apreses es retenen a llarg termini. L’anàlisi de freqüència, la distribució i el suport visual de les paraules a demostrat que les paraules que més es repeteixen, i les que apareixen concentrades en el mateix episodi, així com les paraules acompanyades de la seva imatge, són més fàcils d’aprendre. Finalment, quant a les actituds dels alumnes, s’ha trobat que els estudiants estan motivats per a aprendre anglès a través d’aquest tipus d’input, i s’ha observat un canvi d’hàbits de consum de material audiovisual com a conseqüència de la intervenció. En conjunt, aquesta tesi doctoral demostra que una exposició prolongada a sèries de televisió en anglès pot potenciar l’aprenentatge de la llengua estrangera, gràcies a les seves característiques inherents (p. e. la repetició del vocabulari i la presència de les imatges) i el suport addicional del subtítols i les activitats de vocabulari.

El propòsit general de la tesi va ser analitzar les relacions entre el nivell de coneixement previ del tema, els processos de regulació de l'escriptura i la qualitat del text en una mostra d'estudiants universitaris. En l'estudi van participar 24 estudiants de segon any de Magisteri en Educació Infantil, els que van elaborar un text expositiu de comparació i contrast. La recollida de dades va incloure registres de pantalla d'ordinador, auto-informes i documents (notes i text produït).

Els resultats de l'estudi son quatre. En primer lloc, els resultats dels autors informes mostren que els dos principals problemes d'escriptura que ambdós grups d'estudiants van esmentar afrontar amb major freqüència durant la composició del text, van ser com elaborar la síntesi comparativa i com organitzar les idees per crear el seu propi text. En segon lloc, en termes descriptius, els resultats indiquen que els estudiants amb alt nivell de coneixements del tema a diferència dels de baix nivell utilitzar una major quantitat de processos de regulació de problemes a nivell superficial del text, especialment en el període inicial i mitjà del procés de composició. A més, s'observa que els estudiants amb major nivell de coneixement utilitzen amb lleugera diferència, una major quantitat de processos de regulació de significat a l'inici i al final de la producció textual, mentre que els dos grups utilitzen una quantitat pràcticament similar durant el període mitjà.

En tercer lloc els resultats de l'anàlisi de correlació indiquen que no existeixen relacions significatives entre el nivell de coneixement del tema i l'ús de processos de regulació de l'escriptura, així com tampoc entre el nivell de coneixement del tema i la qualitat del text. En quart lloc, els resultats indiquen que existeixen relacions significatives entre els processos de regulació de problemes superficials en el text i la qualitat del contingut del text produït, en els estudiants d'alt i baix nivell de coneixement previ del tema. A més, es van trobar relacions significatives entre els processos de regulació del significat i la qualitat de l'organització del text, únicament en els estudiants de baix nivell de coneixement previ del tema. Finalment, el treball ofereix discussions dels resultats, assenyala les implicacions educatives i esmenta els aspectes pendents per a la investigació futura en el camp.
El propósito general de la tesis fue analizar las relaciones entre el nivel de conocimiento previo del tema, los procesos de regulación de la escritura y la calidad del texto en una muestra de estudiantes universitarios. En el estudio participaron 24 estudiantes de segundo año de Magisterio en Educación Infantil, quienes elaboraron un texto expositivo de comparación y contraste. La recogida de datos incluyó registros de pantalla de ordenador, auto-informes y documentos (notas y texto producido).

Los resultados del estudio son cuatro. En primer lugar, los resultados de los auto-informes muestran que los dos principales problemas de escritura que ambos grupos de estudiantes mencionaron afrontar con mayor frecuencia durante la composición del texto, fueron cómo elaborar la síntesis comparativa y cómo organizar las ideas para crear su propio texto. En segundo lugar, en términos descriptivos, los resultados indican que los estudiantes con alto nivel de conocimientos del tema a diferencia de los de bajo nivel utilizaron una mayor cantidad de procesos de regulación de problemas a nivel superficial del texto, especialmente en el periodo inicial y medio del proceso de composición. Además, se observa que los estudiantes con mayor nivel de conocimiento emplean con ligera diferencia, una mayor cantidad de procesos de regulación de significado al inicio y al final de la producción textual, mientras que ambos grupos utilizan una cantidad prácticamente similar durante el periodo medio.

En tercer lugar, los resultados del análisis de correlación indican que no existen relaciones significativas entre el nivel de conocimiento del tema y el uso de procesos de regulación de la escritura, así como tampoco entre el nivel de conocimiento del tema y la calidad del texto. En cuarto lugar, los resultados indican que existen relaciones significativas entre los procesos de regulación de problemas superficiales en el texto y la calidad del contenido del texto producido, en los estudiantes de alto y bajo nivel de conocimiento previo del tema. Además, se encontraron relaciones significativas entre los procesos de regulación del significado y la calidad de la organización del texto, únicamente en los estudiantes de bajo nivel de conocimiento previo del tema. Finalmente, el trabajo ofrece discusiones de los resultados, señala las implicaciones educativas y menciona los aspectos pendientes para la investigación futura en el campo.
The purpose of this dissertation was to analyze the relationship between the level of prior topic knowledge, the regulatory processes of writing and text quality in a sample of university students. The study involved 24 students from second year of Education in Early Childhood Education, who developed an expository text comparison and contrast. Data collection included computer screen registers, self-reports and documents (notes and text produced).

The results of the study are fourfold. First, the results of self-reports show that the two main problems of writing that both groups of students mentioned more often face during the writing of the text, were how to develop comparative synthesis and how organize ideas for creating your own text. Second, in descriptive terms, the results indicate that students with high level of topic knowledge in contrast to the low level used a greater number of regulatory processes at the surface problems of the text, especially in the initial period through the process of composition. It is further noted that students with higher level of topic knowledge used with slight difference, a greater number of regulatory processes of meaning at the beginning and end of textual production, while both groups used a similar amount during the middle period.

Third, the results of correlation analysis indicate no significant relationship between the level of topic knowledge and use of regulatory processes of writing, nor between the level of topic knowledge and text quality. Fourth, the results indicate that significant relationships between the processes of regulation of surface problems in the text and the quality of the content of the text produced by students with high and low prior topic knowledge. In addition, significant relationships were found between the regulatory processes of meaning and quality of the organization of the text, only in students with low level of prior topic knowledge. Finally, the paper provides discussions of the results, says the educational implications and mentioned the outstanding issues for future research in the field.

L'objectiu general d'aquesta tesi fou estudiar longitudinalment l'adquisició lectora (català i castellà), de 2n. a 5è. cursos d'Educació Primària, en una mostra de 214 alumnes (101 nenes i 113 nens) d'una escola pública catalana, a partir dels resultats obtinguts en les Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún i Añaños, 1988), aplicades a principi i final de cada curs. Les P.P.A.I. valoren la velocitat i exactitud de descodificació lectora a través de la lectura de textos diferents per a cada curs, i la comprensió lectora mitjançant exercicis diferents per a cada curs (ordenar frases, executar ordres escrites, respondre qüestions sobre el contingut d'un text...).
Els resultats van ser:
-La majoria de la mostra, escolaritzada en català, amb independència de la llengua més parlada a casa (català o castellà), van desenvolupar progressivament i de forma similar les habilitats lectores (català i castellà) iniciades en cursos anteriors, aconseguint a finals de 5è. l'automatització dels procés de descodificació lectora en ambdues llengües.
-La velocitat lectora pràcticament es va triplicar, passant d'unes 40 paraules/minut inicials a unes 130 paraules /minut a finals de 5è.
- L'exactitud lectora també va augmentar i, a finals de 5è., la majoria de la mostra llegien sense quasi errors d'exactitud.
-La comprensió lectora cada cop fou més elaborada i la majoria es van afrontar progressivament, amb èxit, a activitats més complexes de comprensió lectora.
-En general, el desenvolupament de les habilitats lectores va ser bastant similar en els dos sexes, però a finals de 5è. es van detectar més nens que nenes amb nivell baix (descodificació i/o comprensió) i més nenes que nens amb nivell alt (descodificació i/o comprensió).
-Els subjectes que es van situar en un nivell mig (descodificació i/o comprensió) a 2n., van ser els que més es van mantenir en el mateix nivell fins a 5è. En canvi, els que a 2n. mostraven nivells extrems (alt o baix), van evolucionar de forma més variable.
-Es va observar que les habilitats adequades de descodificació lectora no van implicar, necessàriament, haver desenvolupat un bon nivell de comprensió lectora. I al revés, un bon nivell de comprensió no sempre va correlacionar amb un nivell correcte de descodificació.
-Després de classificar la mostra en tres subgrups (mig, alt i baix) a partir dels resultats en descodificació i comprensió en català de l'última valoració de 5è., es van observar evolucions bastant paral·leles entre els subgrups en velocitat i comprensió, mantenint-se cada subgrup en el nivell que els definia al llarg dels diferents cursos. Però un 6,54% de la
mostra, amb dificultats de comprensió lectora en català a finals de 5è, va experimentar, respecte la mostra i el seu propi rendiment en la primera valoració de 5è., una important disminució de la comprensió lectora a finals de 5è.
The main objective of this thesis has been to do a longitudinal study of reading acquisition (catalan and castilian) with children from the second to the fith year of primary school. The sample used was a group of 214 students (101 girls and 113 boys) studying in a State Catalan school and the study was carried out using the results obtained in the Proves Psicopedagògiques d'Aprenentatges Instrumentals (P.P.A.I.; Canals, Carbonell, Estaún and Añanos, 1988) given at the beginning and at the end of each school year. The P.PA.I. test the speed and accuracy of reading decodification through the reading of different texts for each course and also reading comprehension through different exercises for each of the courses (ordering sentences, executing reading orders, answering questions about the content of a text...)
The following results were obtained:
-The majority of the sample, instructed in catalan independently of the language most spoken at home (catalan or castilian) developed the reading abilities (catalan and castilian) initiated in previous years progressively and similarly, automatizing the process of reading decodification at the end of the fifth year.
-The reading speed nearly tripled going from 40 words per minute initially till 130 words per minute at the end of the fifth year.
-The reading accuracy also increased and a the end of the fifth year most students were able to read without hardly making any errors of accuracy.
-Reading comprehension also increased and most students were progressively able to succeed in more complex reading comprehension activities.
-In general, the development of reading abilities was pretty similar in both sexes but at the end of the fifth year there were more boys with a low level of decodification and/or comprehension and more girls than boys with a higher level of decodification and/or comprehension.
-The subjects with a mid level of decodification and/or comprehension in the second level were the ones who remained in the same level in the fifth year. On the other hand, the subjects who showed extreme levels (high or low) developed in a more variable way.
-We also observed that the subjects who developed fair abilities of reading decodification did not necessarily develop a good level of reading comprehension. On the contrary,a good level of comprehension did not always correlate with a fair level of decodification.
-After classifying the sample in three subgroups (high, medium and low) through the results obtained in decodification and comprehension in catalan from the last assessment in the fifth year we observed quite paralell evolutions between the subgroups in speed and comprehension, each of the subgroups maintaining in the same level along the different courses. But there was a 6.54% of the sample with difficult reading comprehension in catalan that at the end of the fifth year showed an important decrease in reading comprehension compared to the first assessment given at the beginning of the fifth year.

En el marc de la teoria sociocultural, aquesta tesi investiga el procés d’ensenyament i aprenentatge dels marcadors discursius en llengua catalana com a primera llengua (L1) dins l’àmbit acadèmic universitari mitjançant el disseny i l’aplicació d’una seqüència didàctica orientada a promoure la reflexió metalingüística i metadiscursiva sobre aquest concepte. La seqüència didàctica focalitza el treball sobre els marcadors en un gènere discursiu acadèmic, al qual hem anomenat informe de recerca. Per dur a terme l’estudi, hem efectuat una anàlisi qualitativa-interpretativa dels processos d’aprenentatge que manifesten nou grups d’estudiants del Grau en Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona durant la realització de les activitats que conformen la seqüència. En concret, hem explorat el treball cooperatiu, el bastiment col·lectiu i la reflexió metalingüística en interacció entre iguals que desenvolupen aquests alumnes. Els resultats demostren una forta influència dels instruments de mediació en l’activitat reflexiva dels aprenents que condueix a la presa de consciència sobre el coneixement i l’ús dels marcadors discursius. Així mateix, aquests resultats evidencien com els alumnes coconstrueixen significats sobre aquest concepte i sobre les relacions que manté aquest concepte amb altres conceptes discursius que es deriven de les característiques socioculturals del gènere.
En el marco de la teoría sociocultural, la presente tesis investiga el proceso de enseñanza y aprendizaje de los marcadores discursivos en lengua catalana como primera lengua (L1) en el ámbito académico universitario mediante el diseño y la aplicación de una secuencia didáctica orientada a promover la reflexión metalingüística y metadiscursiva sobre este concepto. La secuencia didáctica focaliza el trabajo sobre los marcadores en un género discursivo académico, al que hemos llamado informe de investigación. Para llevar a cabo el estudio, hemos desarrollado un análisis cualitativointerpretativo de los procesos de aprendizaje de nueve grupos de estudiantes durante el desarrollo de las actividades que conforman la secuencia y hemos explorado el trabajo cooperativo, el andamiaje colectivo y la reflexión metalingüística en interacción entre iguales que desarrollan estos alumnos del Grado en Traducción e Interpretación de la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Los resultados demuestran una fuerte influencia de los instrumentos de mediación en la actividad reflexiva de los aprendices que los conduce a la toma de conciencia sobre el conocimiento y el uso de los marcadores discursivos. Asimismo, estos resultados evidencian cómo los alumnos coconstruyen significados sobre este concepto y cómo lo relacionan con otros conceptos discusivos que se derivan de las características socioculturales del género.
In the frame of the sociocultural theory, this PhD dissertation investigates the process of teaching and learning of discourse markers in Catalan as L1 through the design and application of a didactic sequence in order to foster metalinguistic and metadiscursive reflection among university students. The didactic sequence focuses on the properties of discourse markers within an academic discourse genre, which has been called the research report. For this study, we carried out a qualitative-interpretative analysis of learning processes of nine groups of students from the Bachelor’s degree in Translation and Interpreting at Pompeu Fabra University in Barcelona when performing the activities composing the didactic sequence. We have specifically explored the cooperative work, collective scaffolding and metalinguistic reflections that emerged on peer interactions. Results show that the mediation tools have a notable influence on the reflective activity of learners that leads to raised awareness of their knowledge and uses of discourse markers. They also reveal learners’ co-construction of meanings of this concept and its relationship with other concepts of discourse stemmed from the sociocultural features of the genre.

L´objectiu d´aquesta tesi és analitzar com s´integra una acció pedagògica a l'aula d'interpretació consecutiva. Aquesta acció pedagògica es basa en un enfocament socioconstructivista i pretén fomentar els processos autoreguladors en l´aprenentatge. Es concreta en la incorporació d'una bateria de pautes metacognitives dissenyades específicament per a desenvolupar les habilitats que requereix l'aprenentatge de la interpretació consecutiva. El nostre centre d´interès és l'estudi del pas de l´heteroregulació a l´autoregulació mitjançant la incorporació de les pautes metacognitives, enteses com a instruments de mediació.
Conceptualment, la recerca pren com a principals referents teòrics l'autonomia de l'aprenent i la relació d´aquest àmbit amb la teoria sociocultural i amb els processos d'autoregulació. Pel que fa a la metodologia, seguim els pressupòsits de la recerca etnogràfica i els de l'aproximació ecològica de la recerca.
Un dels reptes importants d'aquest tipus de recerca és el de trobar un model d'anàlisi que serveixi de base per a l'estudi de les dades resultants de la reflexió metacognitiva. Per fer-ho, ens hem aproximat a l´anàlisi del discurs. Un cop segmentades les dades, per a l'anàlisi interpretativa hem tingut en compte, entre altres, els aspectes següents:
a) la relació que s'estableix entre els enunciats a través dels marcadors i els connectors del discurs
b) la localització temporal
c) la modalització i la polifonia de veus en el discurs.
Entre els resultats obtinguts, destaca que els instruments ´diari de l´aprenent- i ´pauta metacognitiva- esdevenen formes vàlides per a verbalitzar la reflexió metacognitiva. I també que l´autoregulació de l'aprenentatge es desenvolupa en un procés de reflexió, cíclic i dinàmic. En aquest procés es fan evidents diversos graus o nivells. Identificar-los ajuda a integrar i a treballar el component metacognitiu a l´aula. I ha de permetre elaborar un programa d´aprendre a aprendre enfocat a l'ensenyament de la interpretació consecutiva. Un programa que respecti els microprocessos relacionats amb els nivells de consciència identificats i que, a la vegada, esdevingui útil per a propòsits didàctics.
El objetivo de esta tesis es analizar cómo se integra en el aula de interpretación consecutiva una acción pedagógica basada en un enfoque socioconstructivista y que pretende fomentar los procesos autoreguladores en el aprendizaje. Esa acción se concreta en la incorporación de una batería de pautas metacognitivas diseñadas específicamente para desarrollar las habilidades que requiere el aprendizaje de la interpretación consecutiva. Nuestro interés se centra en el paso de la heteroregulación a la autorregulación mediante la citada incorporación de pautas metacognitivas entendidas como instrumentos de mediación.
Conceptualmente, la investigación adopta como principales referentes teóricos la autonomía del aprendiz en su relación con la teoría sociocultural y con los procesos de autorregulación. En cuanto a la metodología, seguimos los presupuestos de la investigación etnográfica y los de la aproximación ecológica a la investigación.
Uno de los retos fundamentales de ese tipo de investigación consiste en hallar un modelo de análisis que sirva de base para el estudio que permita estudiar los datos resultantes de la reflexión metacognitiva. A tal fin partimos del análisis del discurso, procediendo de modo que, una vez segmentados los datos, se lleva a cabo una interpretación de los mismos definida según los siguientes criterios:
a) la relación que se establece entre los enunciados recurriendo a los marcadores y conectores discursivos
b) la localización temporal
c) la modalización y la polifonía de voces en el discurso.
Entre los resultados más destacados del presente trabajo cabe citar, por una parte, que los instrumentos 'diario del aprendiz' y 'pauta metacognitiva' resultan fórmulas válidas para verbalizar la reflexión metacognitiva. Por otra parte, hay que referirse al hecho de que la autorregulación del aprendizaje se desarrolla en un proceso de reflexión cíclico y dinámico en el que se dan distintos grados o niveles, la identificación de los cuales permite integrar y trabajar el componente metacognitivo en el aula. Ello, por su parte, debe posibilitar la elaboración de un programa de ´aprender a aprender- aplicado a la didáctica de la interpretación consecutiva y que se ajuste a los microprocesos relacionados con los niveles de conciencia metacognitiva identificados.
The purpose of this research is to analyse how a teaching action is integrated into the consecutive interpreting classroom. This teaching action is based on a socio-constructivist approach and attempts to encourage self-regulation processes in learning. The action takes the form of a battery of metacognitive guides designed specifically for developing the skills required for learning consecutive interpreting.
Our focus of interest is the study of the move from hetero-regulation to self-regulation through the incorporation of instruments of mediation - the metacognitive guides - designed to develop the skills required for learning consecutive interpreting.
Conceptually, the research takes as its main theoretical references learner autonomy and the relationship of this field with socio-cultural theory and the processes of self-regulation. As for methodology, we follow the criteria of ethnographic and ecologial approach to research.
One of the important challenges of this kind of research is finding a model of analysis that serves as a basis for studying the data resulting from metacognitive reflection. To do this, we have used a discourse analysis approach. Once the data has been segmented, for the interpretive analysis we have taken into account the following aspects, among others:
a) the relationship between the sentences through the markers and connectors;
b) the location in time;
c) the modalization and the polyphony of voices in the speech.
Among the main results obtained, the mediation instruments, ´learner´s diary- and ´metacognitive guide-, prove to be valid forms for verbalizing metacognitive reflection. Also, that self-regulation of learning is developed in a cyclical and dynamic reflection process. In this process, different degrees or levels become clear. Identifying them helps to integrate and work with the metacognitive element in the classroom. And it should make it possible to draw up a learning-to-learn program focused on teaching consecutive interpreting: a program that respects the micro-processes related to the levels of consciousness identified and which, at the same time, should prove useful for teaching purposes.