Academic literature on the topic 'Barceloneta (Barcelona, Catalunya)'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Barceloneta (Barcelona, Catalunya).'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Barceloneta (Barcelona, Catalunya)"

1

Negro Cortés, Adrián Elías. "Los pagos de parias como generadores de poder en los Condados Catalanes (1035-1076)." Vínculos de Historia. Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 8 (June 20, 2019): 232. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2019.08.12.

Full text
Abstract:
RESUMENEl propósito de este artículo es analizar cómo las parias: tributos pagados por los musulmanes, en este caso de las taifas de Zaragoza, Lérida y Tortosa principalmente al conde de Barcelona, tienen un papel esencial a la hora de situar a este condado en un lugar preeminente en Cataluña durante el gobierno del conde Ramón Berenguer I (1035-1076). Después de una pequeña introducción veremos cómo mediante la inclusión de ciertas cláusulas en los juramentos de vasallaje el conde barcelonés se aseguraba el monopolio de los ingresos de parias y cómo formaba una red clientelarredistribuyendo el dinero que recibía. También utilizaba el dinero procedente de las parias para expandir su territorio: por un lado compraba condados de manera directa y por otro incentivaba el establecimiento de nobles en peligrosas zonas fronterizas.PALABRAS CLAVE: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, taifas.ABSTRACTThe aim of this article is to analyse how the parias, which are tributes paid by the Muslims, in this example from the taifas of Zaragoza, Lérida and Tortosa, mainly to the Count of Barcelona, played an essential role in establishing this county’s prominence during the government of Count Ramón Berenguer I (1035-1076). After an introduction, we will see how by including certain terms and conditions in the vows of vassalage the Count ensured the monopoly of the income produced by theparias and how he redistributed the money among his vassals, thereby creating patronage networks. The Count also used the money from the parias to expand his territory: on the one hand he bought counties directly, and on the other and he used the money to help nobles establish themselves in dangerous frontier zones.KEY WORDS: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, Taifas. BIBLIOGRAFÍA:Balañá i Abadía, P., Els musulmans à Catalunya (713-1153): assaig de síntesi orientativa, Sabadell, Ausa, 1993.Balari Jovany, J., Orígenes Históricos de Cataluña, San Cugat del Vallès, Instituto internacional de cultura románica, 1964, (1º ed. 1899).Baraut, C., “Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell” en Urgellia, 6 (1983), p. 239Bonnassie, P., La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe Siècle, Croissance et mutations d’une sociètè, Tome II, Tolouse, Université de Tolouse-Le Mirail, 1975.Bonnassie, P. Cataluña mil años atrás (siglos X-XI), Barcelona, Península, 1988.Chesé Lapeña, R., Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Ager fins 1198, Volum I, Barcelona, Fundación Noguera, 2011Dèbax, H., “Les feudalitats al Llenguadoc i Catalunya. Algunes observacions sobre les divergències de l’evolució”, L’Avenç, 202, 1996, pp. 30-35.Falqué, E. (trad,), “Chronicón Compostellanum”, Habis, 14 (1983), pp. 73-84.Feliú de la Peña, N., Puyol, J. y Sobrequés i Callicó, J., Anales de Cataluña, Barcelona, Base, 1999.Feliu i Montfort, G. y Salrach, J.M., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Lérida, Fundación Noguera-Pagés, 1999.Fité i Llevot, F. y González i Montardit, E., Arnau Mir de Tost: Un señor de frontera al segle XI, Lérida, Universidad de Lérida.Joranson, E., The Danegeld in France, Rock Island (Illinois), Augustana Printers, 1923.Kosto, A.J., Making agreements in medieval Catalonia: power, order and the written world, 1000-1200, Cambridge, Cambridge University Press, 2001Laliena, C., La formación del Estado feudal: Aragón y Navarra en la época de Pedro I, Huesca, Colección de estudios Altoaragoneses, 1996.Mínguez Fernández, J. M., La España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones, Nerea, Pamplona, 2004.Negro Cortés, A. E., “Las parias abonadas por el reino de Granada (1246-1464). Aproximación a su estudio”, Roda da Fortuna, 2, 1-1 (2013), pp. 382-396.Negro Cortés, A.E., “Las parias: una introducción general” en F. Sabaté y J. Brufal (ed.) Investigar l’edat mitjana, Lérida, Pagés Editors, 2018, pp. 43-53.Negro Cortés, A. E., “Las parias en la historia medieval española” en M. Urraco y S. López (ed.) Catálogo de Investigación Joven de Extremadura, Cáceres, Universidad de Extremadura, 2017, pp. 255-258.Negro Cortés, A. E., “Explotación económica de los musulmanes del valle del Ebro: parias y almotexenas abonadas a los reinos de Aragón y Navarra durante el siglo XI”, Aragón en la Edad Media, 28 (2018), pp. 4-17.Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. y Goday i Casals, J., L’Arquitectura romanica a Catalunya, Vol II, Institut d’Estudis Catalans, Barberà del Vallés, 2001, (ed. facsímil).Rosell, F. M., Liber Feudorum Maior: cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, CSIC, 1945.Ruiz-Doménec, J. E., “Cataluña en 1025: los orígenes de una organización social”, Estudi General, 1-1 (1996), pp. 93-98.Ruiz-Domènec, J. E., L’Estructura feudal: sistema de parenitu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980-c. 1220), Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1985.Sabaté, F., La feudalización de la sociedad catalana, Granada, Universidad de Granada, 2007.Sabaté, F., Història de Lleida. Volum 2: Alta Edad Mitjana, Pagès, Lérida, 2003.Salrach, J. M., Història de Catalunya, Volum II: El procés de feudalització (segles III-XII), Barcelona, Edicions 62, 1987.Sobrequés, S., Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vincens Vives, 1961.Villanueva, J., Viage literario á las iglesias de España, Tomo 10, Madrid, Real Academia de la Historia, 1821,Zimmermann, M., “Et je t’empouvoirrai (potestativum te farei), à propos des relations entre fidélité et pouvoir en Catalogne au XIe siècle”, Mediévales, 10, 1986, pp, 17-36.Zurita, J., Anales de Aragón, (ed. A. Canellas), Institución Fernando el Católico, CSIC, Zaragoza, 1976.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Martínez-Samos, Agustín. "Una lectura de la capital de Cataluña: urbanismo, violencia y la ciudad como organismo en "Barcelona trágica" de Andreu Martín." Pasavento. Revista de Estudios Hispánicos 9, no. 1 (March 1, 2021): 175–92. http://dx.doi.org/10.37536/preh.2021.9.1.1091.

Full text
Abstract:
La novela Barcelona trágica (2009) de Andreu Martín nos muestra un episodio de incertidumbre política, de desobediencia civil y de violencia urbana, conocido históricamente como “La Setmana Tràgica de Barcelona”, que se desarrolla en la urbe barcelonesa durante el verano de 1909. En el presente estudio se examina con profundidad la visión de la capital de Cataluña como un organismo vivo y dañado en constante metamorfosis, que expone un extenuante proceso de colisión y ajuste social para puntualizar la inacabada realización de la subjetividad personal y colectiva. El trabajo señala la existencia de vínculos históricos inestables y antagónicos entre el espacio urbano global y la multiplicidad de espacios fronterizos, utilizados por la burguesía industrial como estructuras minimizadoras capaces de alterar y alienar la maltrecha existencia del incipiente proletariado anarquista. Se reflexiona como lo urbano en la narrativa de Martín se transforma en un versátil barómetro de las alteraciones públicas y de los problemas de clase acaecidos para reevaluar el binomio ciudadano-sociedad. De este modo, a través de la observación crítica de las estrategias propias de la ficción, se discurre como el individuo sufre innegables y nefastas consecuencias debido a las múltiples negociaciones y a las relaciones asimétricas entre Barcelona y sus ciudadanos, reflejo del entorno metropolitano agreste producto de la crisis política y social de 1909.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Berthelot Puig-Moreno, Martine. "L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya et la mission en Roussillon (été 1930)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 47. http://dx.doi.org/10.17345/elop201847-65.

Full text
Abstract:
Dans le prolongement des grandes collectes de folklore réalisées dès le XIXe siècle aussi bien en France qu’en Catalogne, en 1930, le célèbre linguiste Pierre Fouché se voit confier le collectage de chansons traditionnelles roussillonnaises par L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Barcelone). L’Obra, aujourd’hui impressionnante par son volume, fut dès son origine en 1922 une entreprise considérable, organisée depuis Barcelone et réalisée dans tous les pays de langue catalane: Principat de Catalogne, Pays valencien, îles Baléares, Andorre et Roussillon. Pierre Fouché s’acquitte de sa mission, au mois d’août 1930, secondé par son frère Marcel, enseignant comme lui et musicologue. Ensemble ils recueillent auprès de proches –surtout leurs parents– originaires du Conflent dont ils sont eux-mêmes originaires, près de 200 chansons traditionnelles, transcrites avec musique et paroles en langue vernaculaire, dont 73 seulement figurent dans le Cançoner Popular de Catalunya. Si, dans l’ensemble du volumineux Cançoner la récolte des frères Fouché ne fut pas extraordinairement substantielle comparée à d’autres missions en Catalogne, elle permet de faire connaître les chansons encore vivantes en Conflent il y a près d’un siècle, et de sauver de l’oubli cette petite partie du patrimoine traditionnel nord-catalan.***En consonància amb les grans recollides de folklore realitzades a partir del segle XIX tant a França com a Catalunya, l’any 1930 el conegut lingüista Pierre Fouché és contactat per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per recollir les cançons tradicionals rosselloneses. L’Obra, avui dia impressionant pel seu volum, ja de bon principi, el 1922, fou una empresa considerable, organitzada des de Barcelona i duta a terme per tots els territoris de llengua catalana: el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i el Rosselló. Pierre Fouché compleix aquella missió durant l’estiu del 1930, ajudat pel seu germà Marcel, docent com ell mateix, a més de musicòleg. Junts apleguen de familiars seus del Conflent, on van néixer, unes 200 cançons populars, transcrites amb lletra i música, només 73 de les quals consten al Cançoner popular de Catalunya. Per bé que la collita dels germans Fouché no fou gaire substancial en el conjunt del voluminós Cançoner (respecte a altres missions i recollides de Catalunya), sí que permet de fer conèixer les cançons encara vives fa un segle al Conflent i al Rosselló i salvaguardar aquesta petita part del patrimoni tradicional de la Catalunya del Nord.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Calatrava, Juan. "A. PIZZA - Las ciudades del futurismo italiano. Vida y arte moderno: Milán, París, Berlín, Roma (1909-1915)." ZARCH, no. 6 (September 16, 2016): 236. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_zarch/zarch.201661465.

Full text
Abstract:
ANTONIO PIZZALas ciudades del futurismo italiano. Vida y arte moderno: Milán, París, Berlín, Roma (1909-1915)Barcelona, Universitat de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya, 2014, 220 págs.Idioma: castellano. 18 € (tapa blanda)
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Otero Urtaza, Eugenio. "Giner i la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915)." Historia y Memoria de la Educación, no. 10 (May 21, 2019): 635. http://dx.doi.org/10.5944/hme.10.2019.23951.

Full text
Abstract:
Reseña del libro Isabel Vilafranca y Conrad Vilanou (eds.). Giner i la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915). (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017)
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Mateo Dieste, Josep Lluís. "Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 18 (December 18, 2018): 276. http://dx.doi.org/10.17345/aec18.276-281.

Full text
Abstract:
Ressenya del llibre: Moreras Palenzuela, J. (coord.), Alonso Cabré, M.; Ghali Bada, K.; López Bargados, A.; Solé Arraràs, A. (2017), Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, Temes d’Etnologia de Catalunya, núm. 28, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Gavaldà, Antoni. "Converses amb Joaquim Prats." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 10. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200910-16.

Full text
Abstract:
<p>Joaquim Prats Cuevas, doctor en Història Moderna, és catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva especialització abasta diversos eixos: la didàctica de la història, l’estudi dels sistemes educatius i la història de les universitats. En el moment que fem l’entrevista -febrer del 2009- dirigeix el programa de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni de la Universitat de Barcelona i és president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i de la Comissió d’Innovació de l’Institut de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona, i des del setembre del 2008 el Govern l’ha nomenat president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu de Catalunya (AQU). Aquesta multivarietat de projectes en què està involucrat, en interrelació, implica que estem davant d’una de les persones del país que té una visió més àmplia -i real- del que succeeix a l’educació a Catalunya, tant pel que fa al professorat com als alumnes.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Catalan, Jordi. "Del crecimiento con crisis a la crisis de crecimiento, 1315-1516. La gran depresión bajomedieval y la economía catalana." Revista de Historia Industrial. Economía y Empresa 29, no. 80 (November 16, 2020): 13–83. http://dx.doi.org/10.1344/rhi.v29i80.30490.

Full text
Abstract:
Después de tres centurias de revolución comercial y progreso manufacturero durante la anomalía climática medieval, el Mediterráneo experimentó un período de carestía alimentaria, intensificación bélica y virulentos brotes de peste durante el siglo XIV, coincidiendo con el mínimo de Wolf de irradiación solar. Su efecto combinado hizo caer la población, la producción agraria e industrial, el comercio, la renta de la tierra y los ingresos fiscales, y aumentar los rendimientos agrarios, los salarios, el endeudamiento señorial y los conflictos distributivos. Pese a las pronunciadas perturbaciones, Barcelona y su hinterland, el Principado de Cataluña, siguieron creciendo y desarrollando su capacidad industrial hasta inicios del Cuatrocientos, mientras se ensayaban nuevas vías de intervención gubernamental: reformas tributarias, devaluaciones, proteccionismo y banca pública. Por el contrario, durante la mayor parte del siglo XV, Cataluña experimentó una inequívoca gran depresión, coincidiendo con otro mínimo de irradiación solar, el de Spörer. Los costes de la aventura imperialista napolitana ahondaron la brecha social e institucional. La reacción de la nobleza catalana y la intransigencia de la oligarquía barcelonesa ante las propuestas reformistas acabaron en guerra total, con consecuencias duraderas para el desarrollo a largo plazo. Barcelona, que había seguido la estela de Venecia, Génova y Florencia con relativo éxito, quedó rezagada durante 1462-1516. Aunque el nivel de vida de algunas fracciones del campesinado pudiera mejorar a finales del siglo xv y algunos comerciantes hacer negocio con azúcar y esclavos en el Atlántico, no compensaron los costes del declive comercial en el Mediterráneo y la pérdida de mercados para las manufacturas catalanas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Gomà Garcia, Aina, and Joel Muñoz Aranda. "Segregated in the City, Separated in the School. The Reproduction of Social Inequality through the School System." Urban Science 2, no. 4 (November 27, 2018): 112. http://dx.doi.org/10.3390/urbansci2040112.

Full text
Abstract:
This paper explores the relationship between urban segregation and the educational level of the population. In the first place, the impacts of segregation in educational careers are analysed. Secondly, the contribution explores the interrelationship between urban segregation and schooling in Barcelona. For this aim, different sources have been used: The map of urban segregation in Catalonia at the census tract level; data about the formal educational levels of the population, aged between 15 and 34 years, from the Catalan Youth Survey (Enquesta de Joventut de Catalunya); and schooling data in Barcelona’s schools and neighbourhoods. The research shows how urban segregation effects the educational level and fosters social inequalities amongst neighbourhoods. It also points out how choosing school and enrolment strategies could act by increasing school segregation in Barcelona. Therefore, the role of segregation in the reproduction and perpetuation of inequalities in the living conditions of the population is exposed.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Hernández Esteve, Esteban. "Comentario sobre el libro: Un incunable científic català: suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment." De Computis - Revista Española de Historia de la Contabilidad 5, no. 8 (July 1, 2008): 201. http://dx.doi.org/10.26784/issn.1886-1881.v5i8.168.

Full text
Abstract:
Comentario sobre el libro: Un incunable científic català: suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment, compuesto de dos volúmenes: Vol. I: Joana Escobedo: Estudi; Vol. II: Francesc Santcliment: suma de la art de arismètica, Barcelona: Pere Posa, 1482, Edició facsímil a cura de Joana Escobedo, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, 111 págs., 136 fols, sin numerar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Barceloneta (Barcelona, Catalunya)"

1

Makhlouf, De la Garza Muna. "Transformaciones urbanas desde la resistencia: aproximaciones a un movimiento vecinal en la Barceloneta, Barcelona." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/397704.

Full text
Abstract:
Mi tema de investigación es el impacto social de planes de transformación urbana, así como uso y apropiación del espacio público. En esta tesis doctoral, enfoqué dicho tema en un movimiento vecinal que se creó para oponerse a un plan urbanístico en el barrio marinero de Barcelona. Barcelona es una ciudad paradigmática en cuestión de transformaciones urbanísticas, que se volvió modelo de exportación después de su experiencia olímpica de 1992. En las últimas décadas, especialmente en preparación para las Olimpiadas, esta ciudad ha experimentado grandes transformaciones. Una de las áreas más afectadas ha sido su frente marítimo, al que pertenece la Barceloneta, el barrio marinero de la ciudad construido en el siglo XVII. En 2007, con la aprobación de un plan urbano del Ayuntamiento para este barrio que podría haber resultado en la expulsión de muchos habitantes, -el llamado "Plan de los Ascensores"-, fue creado en oposición un movimiento vecinal. En los años siguientes, el movimiento ha ido añadiendo diversos frentes de lucha, con la apropiación reivindicativa del espacio público como uno de sus principales frentes de acción. contestando y resistiendo a un modelo de ciudad impulsado por el gobierno local y el capital privado. El objetivo general de la investigación es abordar antropológicamente la construcción del movimiento vecinal en el barrio de la Barceloneta, indagando cuestiones como la forma en que se organiza actualmente un movimiento contra planes urbanísticos, y a través de qué reivindicaciones, estrategias, discursos, formas de organización interna, alianzas, frentes de acción y de lucha. Una pregunta de investigación también presente en el trabajo es por las diferencias y semejanzas entre las luchas vecinales de antes y de ahora, según las diferentes fases del proceso de apropiación capitalista de la ciudad.
My research topic is the social impact of urban transformation plans. In this doctoral dissertation I focused it on a neighborhood movement from a Quarter of Barcelona, which is considered paradigmatic in planned urban transformations, to the extent that it speaks of the "Barcelona Model". I wanted to study the subject of research in a neighborhood movement to focus it from the active and organized citizen response in resistance against the urban plans that are being implemented, and, above all, against this model of city driven by local government and capitalist powers, considered by the neighbors organized as more harmful than beneficial for the local population involved. The research was aimed to address anthropologically the construction of the resistance movement of Barceloneta's residents, created to cope with urban plans implemented in the neighborhood by the City Hall. This subject is part of the process of planned urban transformation that is taking place now in this neighborhood and in Barcelona City. As specific objectives, on one hand it was to inquire on the strategies that are taking place in the neighborhood against the urban plans designed by the City Council, especially those generated from the neighborhood movement constituted by the AssociaciO de Veins I Veines de l'Ostia (L'Ostia Neighbors Association) and the Plataforma de Afectados en Defensa de la Barceloneta (Platform of Affected in Defense of the Barceloneta). Different elements of the process of opposition or resistance have been investigated in this direction, such as problems-and possible solutions- identified by the organized neighbors, their actions and forms of organization. On the other hand, the research aims to have an analytical approach on social dynamics resulting from this process of transformation and resistance: the relationships that appear disappear or are transformed. Specific issues arise from the central question about the social impact of urban planning: - How a neighborhood movement against urban plans is organized? - Through which claims, discourses, strategies, types of internal organization and alliances? - Which are the movement concerns and its fronts of struggle? - In what way this style and format of neighborhood struggle can and should be compared with other phases of capitalist appropriation of the city?
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Marques, de Oliveira Pinto Ana Júlia. "Coesão urbana: o papel das redes de espaço público." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/320186.

Full text
Abstract:
Vários desafios se colocam atualmente aos territórios urbanos, nomeadamente resultantes dos fortes processos de transformação e crescimento, característicos das últimas décadas do Séc. XX. Estas transformações estão na origem do aparecimento de novos contextos urbanos, muitas vezes associados a problemas de falta de coesão, não apenas relacionados com a fragmentação morfológica das estruturas urbanas, mas também com fragilidades ao nível das dinâmicas sociais e económicas. No sentido de melhor compreender estes problemas, estudamos o conceito de coesão. Partimos da definição de coesão feita pelas Diretivas Europeias, procurando sistematizar a sua transposição para a escala urbana. Propomos uma sistematização do conceito de coesão urbana suportada numa dupla dimensão – uma que envolve a forma física da cidade e outra as suas dinâmicas socioeconómicas e socioculturais. Assim, no presente trabalho pretendemos discutir o conceito de coesão urbana vinculado ao papel desempenhado pelo espaço público na sua promoção. Procuramos clarificar a forma como se podem orientar as intervenções urbanas promovendo a coesão, nomeadamente, explorando as potencialidades das redes de espaço público (suas dimensões e características). Partimos da premissa de que o espaço público é o elemento estruturador da malha e vida urbana; organizando-se de forma sistémica; numa perspetiva de integração multi-escala; formando uma "rede de redes". Com a intenção de contribuir para o reforço da coesão urbana, propomos uma metodologia de análise da coesão de uma rede de espaços públicos. Desenvolvemos esta metodologia centrando-nos na escala do bairro, mas também nas suas ligações às redes envolventes. Suportamos o processo de trabalho na análise de dois territórios; dois bairros na cidade de Barcelona – a Barceloneta e o Baró de Viver – privilegiando-se o contacto direto com o território. A análise destes dois territórios vai acompanhando a sistematização de conceitos e serve também de teste e validação da metodologia e critérios propostos.
Several challenges was currently introduced in urban areas, particularly resulting from strong growth and transformation processes, characteristic of the last decades of the XX century. These transformations gave rise to the emergence of new urban contexts, often associated with lack of cohesion problems, not only related to morphological fragmentation of urban structures, but also with weaknesses in its social and economic dynamics. In order to better understanding these issues, we study the concept of cohesion. We start from the definition of cohesion introduced by the European Directives, aiming to systematize its application into the urban scale. We propose a systematization of urban cohesion concept supported in a dual dimension - one that involves the physical form of the city and other their socio-economic and socio-cultural dynamics. Therefore, with this investigation we intend to discuss the concept of urban cohesion linked to the role that public space plays in its promotion. We seek to clarify how it is possible to guide urban interventions promoting cohesion, particularly by exploring the potential of public space networks (its dimensions and characteristics). We start from the premise that public spaces are the structuring elements of urban fabric and urban life, organizing themselves in a systemic way; in a multi-scale integration perspective; forming a "network of networks". Intending to contribute to the enhancement of urban cohesion, we propose a methodology, able to analyze cohesion of a public space network. We developed this methodology focusing on the neighborhood scale, but also in its connections to the surrounding networks. We support the work process in the analysis of two territories; two neighborhoods in the city of Barcelona – Barceloneta and Baró de Viver – privileging direct contact with the territory. The analysis of these two territories integrates the concepts’ systematization and it is also used to test and validate the methodology and criteria proposed.
Varios retos se plantean actualmente a los territorios urbanos, sobre todo como resultado de los fuertes procesos de transformación y crecimiento, característicos de las últimas décadas del siglo. XX. Estos cambios dieron lugar a la aparición de nuevos contextos urbanos, a menudo asociados con problemas de falta de cohesión, no sólo relacionados con la fragmentación morfológica de las estructuras urbanas, pero también con debilidades al nivel de sus dinámicas sociales y económicas. Con el objetivo de mejor comprender estos temas, estudiamos el concepto de cohesión. Partimos de la configuración de cohesión hecha por las Directivas Europeas, buscando sistematizar su transposición a la escala urbana. Proponemos una sistematización del concepto de cohesión urbana, apoyado en una doble dimensión – una que implica la forma física de la ciudad y otra sus dinámicas socio-económicas y socio-culturales. Así, en el presente trabajo nos proponemos discutir el concepto de cohesión urbana vinculada a la función del espacio público en su promoción. Buscamos aclarar cómo se pueden guiar las intervenciones urbanas promoviendo la cohesión, en particular tirando partido del potencial de las redes de espacio público (sus dimensiones y características). Partimos de la premisa de que el espacio público es el elemento estructurador de la malla y la vida urbana; organizándose de manera sistémica; con la perspectiva de la integración multi-escala; formando una "red de redes". Buscando contribuir para la mejora de la cohesión urbana, proponemos una metodología de análisis de la cohesión de una red de espacios públicos. Hemos desarrollado esta metodología centrándonos en la escala del barrio, pero también en sus conexiones con las redes de los alrededores. Apoyamos el proceso de trabajo en el análisis de dos territorios; dos barrios de la ciudad de Barcelona – Barceloneta y Baró de Viver – favoreciendo el contacto directo con el territorio. El análisis de estos dos territorios acompaña la sistematización de conceptos y sirve también como prueba y validación de la metodología y criterios propuestos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Vall, i. Comaposada Josep M. "Bellesguard : origen, esplendor, decadència i transformació." Doctoral thesis, Universitat Abat Oliba CEU, 2017. http://hdl.handle.net/10803/456903.

Full text
Abstract:
Tesi doctoral que comprèn la història de la Residència Reial de Bellesguard, des de que va ser adquirida i transformada pel rei Martí I d’Aragó, fins a l’erecció de la Casa Figueras de Gaudí i l’actual Universitat Abat Oliba CEU.
Tesis doctoral que comprende la historia de la Residencia Real de Bellesguard, desde que fue adquirida y transformada por el rey Martín I de Aragón, hasta la erección de la Casa Figueras de Gaudí y la actual Universidad Abat Oliba CEU
Doctoral thesis that comprises the history of the real residence of Bellesguard, since was acquired and transformed by king Martin I of Aragon, until the erection of the Casa Figueras by Gaudí and the present University Abat Oliba CEU.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

López, Espinosa Arnau. "El moviment veïnal al Poble-sec i Montjuïc durant els governs d’esquerres a Barcelona (1979-2011): el diàleg entre el moviment veïnal i les institucions municipals." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664392.

Full text
Abstract:
Aquesta investigació és una aproximació a les relacions dialèctiques existents entre el moviment veïnal dels barris del Poble-sec i Montjuïc (Barcelona) i les institucions municipals durant els governs d’esquerres de la ciutat (1979-2011). Durant el tardofranquisme i la Transició el moviment veïnal va aparèixer amb força a Barcelona així com a la resta de ciutats de Catalunya i Espanya. En aquells anys aquest moviment veïnal va esdevenir, sobretot a Barcelona, un actor de primer ordre per posar contra les cordes el poder local franquista i assolir el canvi democràtic en l’àmbit municipal. Amb l’arribada dels ajuntaments democràtics el paradigma dialèctic i relacional entre el moviment veïnal i les institucions municipals va canviar. Les reformes que va introduir el consistori democràtic barceloní van establir uns canals de participació ciutadana que vehicularien i canalitzarien aquest diàleg entre el veïnat organitzat i el govern municipal. Aquesta investigació es centra en l’anàlisi i estudi d’aquests òrgans de participació –posant el focus en els barris del Poble-sec i Montjuïc- i en els resultats que aquesta relació dialèctica va tenir per la seva evolució i transformació. A través d’aquest anàlisi es permet copsar com les limitacions i mancances d’aquestes normatives de participació, així com les dinàmiques que aquestes generen al moviment veïnal i a les institucions, influencien en el desenvolupament i evolució del model de gestió de la ciutat i, per tant, en les transformacions que Barcelona i els seus barris experimenten. Un model de gestió implantat l’any 1979 amb l’arribada al poder de les forces d’esquerra i que evoluciona fins a implosionar l’any 2011 quan aquestes perden l’alcaldia.
Esta investigación es una aproximación a las relaciones dialécticas existentes entre el movimiento vecinal de los barrios de Poble-sec y Montjuïc (Barcelona) y las instituciones municipales durante los gobiernos de izquierdas de la ciudad (1979-2011). Durante el tardofranquismo y la Transición el movimiento vecinal apareció con fuerza en Barcelona así como en otras ciudades de Catalunya i España. Durante aquellos años este movimiento vecinal se convirtió, sobretodo en Barcelona, en un actor de primer orden que puso contra las cuerdas al poder local y contribuyó al cambio democrático en el ámbito municipal. Con la llegada de los ayuntamientos democráticos el paradigma dialéctico y relacional entre el movimiento vecinal y las instituciones municipales cambió. Las reformas que introdujo el consistorio democrático barcelonés establecieron unos canales de participación ciudadana que encauzarían y canalizarían este diálogo entre el vecindario organizado y el gobierno municipal. Esta investigación se centra en el análisis y estudio de estos órganos de participación –poniendo el foco en los barrios de Poble-sec y Montjuïc- y en los resultados que esta relación dialéctica tuvo para su evolución y transformación. Este análisis permite captar como las limitaciones y déficits de estas normativas de participación, así como las dinámicas que éstas generan en el movimiento vecinal y en las instituciones, influencian en el desarrollo y evolución del modelo de gestión de la ciudad y, por lo tanto, en las transformaciones que Barcelona y sus barrios experimentan. Un modelo de gestión implantado el año 1979 con la llegada al poder de las fuerzas de izquierdas y que evoluciona hasta implosionar en el año 2011 cuando éstas pierden la alcaldía.
This investigation is an approximation to the dialectical relations between the neighborhood movement of Poble-sec and Montjuïc neighborhoods (Barcelona) and the municipal institutions during the leftist governments of the city (1979-2011). During the late francoism and the transition to democracy period, the neighborhood movement appeared with force in Barcelona as well as in other cities of Catalonia and Spain. During those years, this neighborhood movement became, above all in Barcelona, a leading actor who put the local power against the ropes and contributed to democratic change at the local level. With the arrival of the democratic city councils, the dialectical and relational paradigm between the neighborhood movement and the municipal institutions changed. The reforms introduced by the Barcelona's democratic consistory established channels of citizen participation that would channel this dialogue between the organized neighborhood and the municipal government. This research focuses on the analysis and study of these participation channels - putting the focus on Poble-sec and Montjuïc neighborhoods - and on the results that this dialectical relationship had for its evolution and transformation. This analysis allows us to grasp how the limitations and deficits of these participation regulations, as well as the dynamics they generate in the neighborhood movement and in the institutions, influence the development and evolution of the city's management model and, therefore, in the transformations that Barcelona and its neighborhoods experience. A management model implemented in 1979 with the arrival to power of the forces of the left and that evolves until implosion in 2011 when they lose the mayor's office.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Radigales, Jaume 1969. "Representacions operístiques a Barcelona (1837-1852)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1998. http://hdl.handle.net/10803/666068.

Full text
Abstract:
Desde la desamortización de conventos a partir de 1835, la ciudad de Barcelona vivió una ingente eclosión teatral a partir de los edificios religiosos convertidos en locales para espectáculos. Ello hizo perder los privilegios del antiguo Teatro de la Santa Cruz, denominado a partir de entonces como Teatre Principal, para hacer frente a la rivalidad sostenida con otros teatros, como el Liceu o el Nou. La tesis demuestra, además, que la evolución del gusto del público bardelonés empieza a derivar hacia las nuevas olas impuestas por el romanticismo italiano (Verdi) y francés. Asimismo se compara el gusto del público con la prensa, particularmente la prensa, no siempre de acuerdo con la modernidad estética. El trabajo reconstruye el día a día de vida operística en la Barcelona de la mitad del siglo XIX, con una incipiente vida concertística condicionada igualmente por la ópera. Asimismo, se desmienten las teorías sobre las rivalidades entre públicos de distintos teatros.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Rovira, i. Marquès Maria del Mar. "Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667213.

Full text
Abstract:
L'objecte de la present tesi, que duu per títol Casa de la Congregació de la Missió. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), és l'estudi històric dels aspectes artístics i arquitectònics que caracteritzaren la casa de la Congregació de la Missió a Barcelona, en ser concebuda a partir d’uns preceptes constructius singulars i paradigmàtics en el context artístic català del Set-cents. Així mateix, el treball mostra els resultats de la investigació relacionada amb l’evolució estructural del conjunt per tal d’explicar l’adaptació de l'edifici a les successives modificacions dels seus usos i a l’entramat urbà que l'emparava. Per consegüent, s’han analitzat les circumstàncies relatives al seu establiment el 1703 al Principat, la seva evolució al llarg de tot el segle XVIII i primer terç del XIX, les conseqüències de la secularització d’aquest espai sacre i la seva transformació en conjunt civil entre el 1809 i el 1942, per finalment estudiar el procés d’enderroc del cenobi i la rehabilitació d’un dels seus elements constitutius, el temple de la Casa de la Missió del carrer Tallers, per tal de desenvolupar el procés d’adequació a la nova trama urbana i al culte mercedari. L’estudi de la fundació, del desenvolupament i de les vicissituds que envoltaren l’establiment de les Cases de la Congregació de la Missió a Barcelona, permet donar valor als seus elements artístics i arquitectònics, a les mostres de pintura mural que encara s’hi conserven i als béns patrimonials mobles que formaren part dels conjunts; així com reconèixer, a través d’aquests casos d’estudi, els condicionants que envoltaren la transformació dels conjunts cultuals de Barcelona en edificis per a ús militar a partir de la Guerra del Francès, així com les problemàtiques derivades d’aquestes ocupacions pel que fa a la gestió i conservació del seu patrimoni. L’estructura del treball es planteja en tres blocs principals que es corresponen amb tres períodes temporals rellevants per a la història del nostre objecte d’estudi: en un primer bloc (1703-1808) analitzem l’establiment de les Cases de la Missió a Barcelona, els seus aspectes arquitectònics i el seu patrimoni artístic, així com estudiem la possible concepció d’un tipus constructiu propi de la Congregació de la Missió, a partir de l’observació de les característiques que presentaven les altres cases construïdes al Principat durant el Set-cents i a l’inici del Vuit-cents. El segon bloc (1809-1942) tracta l’adaptació dels conjunts als usos civils imposats i les seves conseqüències en el patrimoni moble i immoble de la congregació; i, per acabar, es dedica un tercer bloc (1943-2017) a l’enderroc dels conjunts i la rehabilitació d’un espai subsistent en concret, l’església dels paüls, per a convertir-se en una de les esglésies parroquials que caracteritzen el paisatge urbanístic del barri del Raval. El caràcter d’aquesta investigació és històric, amb un objecte d’estudi de naturalesa artística i d’àmbit local, però considerem que les seves conclusions són extrapolables més enllà de la ciutat de Barcelona. Considerem que el camp d’estudi és interdisciplinari, ja que es basa en una recerca interessada en aspectes geogràfics, culturals, religiosos, polítics i econòmics a Barcelona. El marc teòric general, per tant, és el de la història de l'art, i els específics són els estudis sociològics de l'art i els estudis sobre la gestió i conservació del patrimoni artístic moble i immoble. En termes metodològics, les tècniques d'investigació aplicades han estat la revisió bibliogràfica, el treball documental i el treball de camp; i l’enfocament metodològic observa una primera anàlisi dels condicionants que van caracteritzar l’establiment, construcció i transformació dels conjunts cenobials del Raval barceloní en època moderna; per tal de continuar l’escomesa del nivell específic de la recerca, en el qual s’analitza l’objecte d’estudi per conèixer la seva naturalesa, la seva relació amb el territori i elements urbans que l’envolten, l’estat i el desenvolupament històric de les seves instal·lacions i la seva gestió, entre d’altres.
The following investigation, entitled Casa de la Congregació de la Missió a Barcelona. De l’església de Sant Sever i Sant Carles Borromeu dels paüls a la parròquia mercedària de Sant Pere Nolasc (1703-2017), is conceived as a historical study of the artistic and architectural features characterizing the house of the Congregation of the Mission in Barcelona, because of their singularity in the artistic context of the eighteenth century in Catalonia. Similarly, this work showcase the results of the investigation related to the structural evolution of the Vincentians' residence in order to explain the adaptation of the building to the successive changes in use and of the urban framework surrounding it. Therefore, we have analysed the circumstances of its establishment in 1703 in Catalonia, its evolution during the eighteenth and first third of the nineteenth century, the effects of the secularization of the sacred space and its transformation to a civil building between 1809 and 1942, to finally study the dismantling of the convent and the rehabilitation of one of its elements, the church of the House of the Mission of Tallers street, in order to develop the project of adaptation to the new urban premises and the Mercedarian Order's cult.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Paz, Mendes de Oliveira Lígia Isabel. ""Creative Cities". O papel da Cultura nos processos de transformação urbana." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285429.

Full text
Abstract:
A tese de doutoramento apresentada ao longo das páginas seguintes analisa como a transformação da base económica da cidade de Barcelona teve um impacto transformador na sua configuração física e, por conseguinte, do seu espaço público. Este fenómeno encontra-se vinculado a processos de Regeneração Urbana, comuns a dinâmicas ocorrentes noutras cidades. Consideramos importante a análise destes processos, ao permitir-nos relacionar as premissas económicas e políticas com os resultados sobre o território. Para além deste interesse geral, o caso de Barcelona possui características especificas que a fazem sobressair com relação às operações conduzidas noutras cidades, merecendo assim o empenho desta investigação. Assumindo a caracterização de Barcelona enquanto uma cidade criativa, concentramo-nos no processo de desindustrialização e da posterior re­industrializaçào do bairro do Poblenou através do projeto 22@,noqualseverificaa passagem das antigas indústrias para as indústrias vinculadas ao conhecimento, onde a cultura ocupa um lugar preponderante. Utilizámos uma metodologia inovadora, consistindo na aplicação de uma análise multi-escalar, no espaço e no tempo, e incidindo sobre o âmbito das políticas económicas e do terntório no Poblenou. De forma a contextualizar a nossa análise, examinámos primeiramente a evolução geral das políticas culturais nas cidades, de forma a articularmos o conceito de "creative cities" com os processos de Regeneração Urbana. Em seguida, observamos o vínculo entre a evolução dos usos com o território físico do Poblenou, assim como o avanço das políticas culturais em Barcelona. Finalmente, aprofundámos o estudo sobre o projeto 22@Barcelona no seu âmbito geral e, em especial, avaliamos o espaço público adjacente ao edificado das novas alividadcs produtivas criath'as. Este é exemplarmente representado pela intervenção de Palo Alto, dado o seu processo de transformação físico, produtivo o cultural. Desta aplicação do Poblenou, destacamos elementos de continuidade e de ruptura. Dos primeiros, a integração do território físico, relativamente ao conjunto da cidade; a continuidade da sua conceptualização enquanto um distrito industrial, inclusivamente adaptando o edificado da primeira industrializaçào para novos usos e valorizado enquanto património; a tentativa de manter a população residente, c a Instauração de novas infraestruturas físicas e sociais, que asseguram uma equivalência ao conjunto da cidade. Consideramos a configuração global do espaço público projetada pelo 22@ como qualitativamente positiva, fomentando a sua integraçao na cidade e a sua coesão urbana. Por outro lado, verificamos uma ruptura no ambiente construído: notoriamente no plano vertical, a tentativa de introduzir novos elementos diferenciadores na paisagem urbana resulta numa imagem trivial e na própria banalização dos recursos culturais. Sobre a ambiguidade destes resultados, valorizamos a integração do desenho destes novos espaços públicos do Poblenou numa continuidade histórica e territorial do conjunto da cidade, destacando-se este domínio de excelência representativo da Barcelona atual.
This Ph.D. Dissertation examines how the transformation of the economic base of the city of Barcelona had a transformative impact on its physical configuration, and therefore on its public space. This phenomenon is linked to urban regeneration processes, common to the dynamics that occur in other cities. We believe it is important to analyse such processes, as they allow us to relate the economic and political assumptions with the results in the territory. Beyond this general interest, the specific characteristics of Barcelona make it stand out in relation to the operations in other cities, therefore ensuring the commitment of this research. By characterizing Barcelona as a creative city, we then analyse the deindustrialization and subsequent re-industrialization of the Poblenou derived of the 22@ plnn, which transforms the old manufacturing industries in knowledge­related industries, where culture is predominant. We use an innovative methodology, consisting of implementing a multi-scale analysis in space, and time, focusing on both economic and territorial policies in Poblenou. To contextualize this analysis, we first examine the general evolution of cities' cultural policies, in order to articulate the concept of “creative cities” with the process ot urban regeneration. Then, we look at the linkage between the uses evolution of the physical territory of Poblenou, and the progress of cultu.ral policies in Barcelona. Finally, we deepen the study of the 22@Barcelona project in its general context and, in particular, we evaluate the public space adjacent to buildings used for creating new productive activities. We analyse the intervention in Palo Alto by considering it esp«ially characteristic of this physical, productive and cultural transformation processes. This appreciation of Poblenou includes elements of continuity and rupture. On the first onc, wc observe the integration of its physical territory, in relation to the whole city; the continuity of its conceptualization as an industrial district, including the :ldaptation of the first industrialization buildings to new uses and valued an heritage; the attempt to keep the resident population; and finally, by the introduction of new physical and social infrastructures, providing an equivalence within the city. We consider the overall configuration of the public space designed for 22@ as qualitatively positive, by encouraging its integration in the city and its urban cohesion. But we also identify a break in the built environment: especially in the vertical plane, the intent of introducing new differentiators in the urban landscape results in a mundane image and on a cultural resources trivialization. On the ambiguity of these results, we highlight the value and integration and of these Poblenou's newly designed public spaces in the historical and territorial continuity of the whole city, emphasizing this aspect of excellence and as a representative of the contemporary Barcelona.
La tesi doctoral presentada a les pàgines següents examina rom la transformació de la base econòmica de la ciutat de Barcelona va tenir un impacte transformador en la seva configuració física i per tant el seu espai públic. Aquest fenomen està lligat a processos de regeneració urbana. comuns a les dinàmiques que ocorren en altres ciutats. Considerem que és important analitzar aquests processos doncs permeten que ens relacionar els supòsits econòmics i polítics amb els resultats sobre el territori. Més enllà d'aquest interès general. el cas de Barcelona té característiques especifiques que fan que es destaqui en relació amb les operacions desenvolupades en altres ciutats, que garanteix el compromís d'aquesta investigació. Caracteritzant Barcelona com a ciutat creativa, ens permet concentrar-nos en la desindustrialització i la posterior re-industrialització del barri del Poblenou gràcies al projecte 22@, trobant-hi el pas de les velles indústries a les indústries relacionades amb el coneixement,. on la cultura és predominant. Utilitzem una metodologia innovadora que consisteix en l'aplicació d'una anàlisi multi-escala, en l'espai i en el temps, i incideix en l'àmbit de les polítiques econòmiques i territorials al Poblenou. Per tal de contextualitzar l'anàlisi, examinem primer l'evolució general de les polítiques culturals a les ciutats, per tal d'articular el concepte de "ciutats creatives" amb els processos de regeneració urbana. Després observem el vincle entre l'evolució dels usos del territori físic del Poblenou, així com l'avanç de les polítiques culturals a Barcelona. Finalment, aprofundim l'estudi del projecte 22 @ Barcelona en el seu context general i, en particular, avaluem l'espai públic adjacent als edificis destinats a les noves activitats productives creadores. Això es mostra a tall d'exemple per la intervenció a Palo Alto, donada el seu procés de transformació física, productiva i cultural. D'aquesta apreciació del Poblenou, en destaquem els elements de continuïtat i ruptura. Els primers, la integració del territori físic, en relació a tota la ciutat; la continuïtat de la seva conceptualització com un districte industrial, incloent-hi l'adaptació dels edificis de la primera industrialització als nous usos i valorats com a patrimoni; tractant de mantenir a la població resident, i la introducció de nova infraestructura física i social, que proporcionen una equivalència amb tota la ciutat. Considerem que la configuració global de l'espai públic dissenyat per al 22@ és qualitativament positiva, fomentant la seva integració a les ciutat i la seva cohesió urbana. D'altra banda, comprovem una ruptura en l'entorn construït: sobretot en el pla vertical, l'intent d'introduir nous elements diferenciadors en els resultats paisatge urbà en una imatge trivial i, també, una trivialització dels recursos culturals. Sobre l'ambigüitat d'aquests resultats, valorem la integració del disseny d'aquests nous espais públics del Poblenou en una continuïtat històrica i territorial de tota la ciutat, destacant aquest aspecte d'excel.lència i representatiu de l'actual Barcelona.
La tesis doctoral presentada en las páginas siguientes examina cómo la transformación de la base económica de la ciudad de Barcelona tuvo un impacto transformador en su configuración física y por consiguiente su espacio público. Este fenómeno está ligado a procesos de regeneración urbana, comunes a las dinámicas que ocurren en otras ciudades. Consideramos que es importante analizar estos procesos pues nos permiten relacionar los supuestos económicos y políticos ron los resultados sobre el territorio. Más allá de este interés general, el caso de Barcelona tiene características específicas que hacen que destaque en relación con las operaciones desarrolladas en otras ciudades y que garantiza el compromiso de esta investigación. Caracterizando Barcelona como ciudad creativa, nos permite analizar la desindustrializadón y la posterior re-industrialización del Poblenou gracias al proyecto 22@, transformando las viejas industrias fabriles en las industrias relacionadas con el conocimiento, donde la cultura es predominante. Utilizamos una metodología innovadora consistente en la aplicación de un análisis multi-escala, en el espacio y en el tiempo, que incide en el ámbito de las políticas económicas y territoriales en el Poblenou. Para contextualizar el análisis, examinamos primero la evolución general de las políticas culturales en las ciudades, para articular el concepto de “ciudades creativas” con los procesos de regeneración urbana. Después, observamos el vínculo entre la evolución de los usos del territorio físico del Poblenou, así como el avance de las políticas culturales en Barcelona. Finalmente, profundizamos el estudio del proyecto 22@ Barcelona en su contexto general y, en particular, evaluamos el espacio público adyacente a los edificios destinados a las nuevas actividades productivas creadoras. Esto se muestra, a modo de ejemplo, en la intervención en Palo Alto, dado su proceso de transformación física, productiva y cultural. De esta apreciación del Poblenou, destacamos los elementos de continuidad y ruptura. Los primeros, la integración del territorio físico, en relación a toda la ciudad; la continuidad de su conceptualización como un distrito industrial, incluyendo la adaptación de los edificios de la primera industrialización a los nuevos usos y valorados como patrimonio; tratando de mantener a la población residente y la introducción de nueva infraestructura física y social, que proporcionan una equivalencia con toda la ciudad. Consideramos que la configuración global del espacio público diseñado para el 22@ es cualitativamente positiva, fomentando su integración en la ciudad y su cohesión urbana. Por otra parte, comprobamos una ruptura en el entorno construido: sobre todo en el plano vertical, con el intento de introducir nuevos elementos diferenciadores en el paisaje urbano que se traduce en una imagen trivial y, también, una trivialización de los recursos culturales. Sobre la ambigüedad de estos resultados, valoramos la integración del diseño de estos nuevos espacios públicos de Poblenou en una continuidad histórica y territorial de toda la ciudad, destacando este aspecto de excelencia y representativo de la actual Barcelona.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Fernández, González Miquel. "Matar al “Chino”. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/96721.

Full text
Abstract:
Esta tesis estudia las alteraciones de la vida urbana en la calle d'en Robador del barrio del Raval de Barcelona como consecuencia de las intervenciones urbanísticas que allí se han producido en los últimos veinte años. Las incisiones urbanísticas en el Raval han comportado destrucción de patrimonio arquitectónico, habitacional y cultural de gran valor. Asimismo, han generado expulsiones de población, y en cierta medida y en ciertas zonas, su substitución por otra de mayor capacidad de dispendio. Se ha realizado un rastreo histórico sobre el Raval poniendo énfasis en las sucesivas culturas de control aplicadas allí sobre una población caracterizada por un elevado componente obrero y descapitalizado. Esto es complementado por una etnografía crítica de la calle citada -llevada a cabo entre los años 2010 y 2012, que ofrece una actualización de la perspectiva con el fin de establecer las persistencias y recurrencias que los sucesivos gobernantes han ensayado en lo que han sido hasta hoy los “bajos fondos” de la ciudad, el mítico “Barrio Chino”.
This thesis explores changes of urban life on d'en Robador street on the Raval district of Barcelona as a result of urban interventions that have occurred there in the past twenty years. The urbanistic incisions in the Raval had destroyed urban heritage, architectural, residential and cultural valuable assets. Furthermore, they resulted in population expulsions, and -to some extent, and in certain areas- its replacement by people of greater income. Historical tracking on Raval neighbourhood has been made, emphasizing the observation on successive control cultures applied there over an impoverished population with a marked working class profile. This is complemented by a critical ethnography performed between 2010 and 2012 in the above-named street that brings that perspective up to date to establish the persistence and recurrence in the successive governments action on what has been up to today the "underworld" of the city, the mythical "Chinatown".
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Costa, Elisabet. "Poesia pública a Barcelona (1984-2004)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/458443.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi es proposa donar compte d’un fenomen que comença a existir a principis dels anys vuitanta a la ciutat de Barcelona, consistent en la proliferació d’actes poètics públics que s’allunyen de les lectures i recitals convencionals, i que es conformen com una pràctica en què l’aspecte performàtic pren molta rellevància. Anomenem aquest tipus de pràctica «poesia pública», en el sentit que necessita l’escenari i el públic per adquirir el ple sentit. Es tracta d’una pràctica poètica singular, ja que treu la poesia del suport llibre i la trasllada a l’escenari, de manera que se’n transforma tant la creació com la recepció, i el públic no habituat a la lectura de llibres de poesia troba en aquesta via escènica una forma més propera d’acostar-se al gènere, tant per la condició del «directe» com per la condició de l'hibridisme, ja que sovint es combina amb la música, les imatges, la dansa i altres elements propis de les arts escèniques. Com a conseqüència de l'eixamplament de públic i de l'augment del nombre de poetes que s'adscriuen a aquest tipus de pràctiques, s'esdevé un nou panorama que pot semblar que apareix tot d'una, però que en realitat s'ha estat gestant d'una forma rizomàtica sota terra durant les darreres dècades. Així, es produeix una disseminació de la poesia per la resta del territori català, i també per Espanya i Europa, alhora que Barcelona esdevé un punt de confluència de poetes d’arreu convidats a participar en diferents festivals i trobades. I d'aquesta manera, la poesia de finals del segle XX arriba on de ben segur el format llibre no hauria arribat mai. La investigació que es recull en aquesta tesi pretén contextualitzar, documentar i interpretar el procés expansiu de la poesia pública a Barcelona des de 1984 fins al 2004, dates que senyalen, respectivament, el que considerem com a naixement i final d’aquest procés. L’inici va tenir lloc pel juny de 1984 amb l’organització d’un primer acte de poesia pública en un bar per part del grup de poetes encapçalat per Enric Casasses i Jordi Pope, coneguts com els «O així». D’altra banda, el que considerem que tanca el procés expansiu del fenomen és la darrera edició de «PROPOSTA, festival internacional de poesies+polipoesies», que va tenir lloc pel novembre del 2004 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Així doncs, en un primer estadi, la recerca ens ha portat a crear i definir el concepte de poesia pública i les diferents pràctiques que s’hi observen (poesia oral, poesia sonora, polipoesia, etc.), així com a posar-les en relació amb el context sociocultural tant nacional com europeu. A continuació, la recerca s’ha enfocat a descriure i documentar els múltiples actes de poesia pública que van tenir lloc a Barcelona durant el període estudiat, centrant-se en els principals organitzadors i en els poetes que hi van participar, tot reflexionant sobre quines van ser les raons per què va sorgir el fenomen i com s’ha perllongat fins a l’actualitat.
This PhD dissertation proposes to account for a phenomenon that started in the early eighties in Barcelona involving the spreading of public poetry events that deviate from poetry readings and conventional recitals, and conform as a practice in which the performative aspect takes much relevance. We coined this type of practice «Public Poetry», meaning it needs the stage and the audience to make its full sense. The research study described in this dissertation aims to contextualize, document and interpret the expansive process of Public Poetry in Barcelona from 1984 to 2004, dates that mark, respectively, what we consider as birth and end of this process. The start of the expansive process took place in June 1984 with the organization of the first public event of poetry in a bar by the poets’ group known as «O així» headed by Enric Casasses and Jordi Pope. Moreover, what we consider that closes the expansive process is the latest edition of «PROPOSTA, festival internacional de poesies+polipoesies» that took place in November 2004 at the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). In a first phase, the study has led us to coin the term and define the concept of Public Poetry as well as the different practices identified (oral poetry, sound poetry, polypoetry, etc.) and put them in relation to both national and European sociocultural context. Then, the research has focused on describing and documenting the multiple events of Public Poetry that took place in Barcelona during the abovementioned period, homing in on the main organizers and the poets who participated, and reflecting on what were the reasons why the phenomenon started and how it has lasted until today.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Soler, García Pilar. "La marqueteria artística: El taller J. Sagarra. Barcelona (1940-1965)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/98462.

Full text
Abstract:
La recerca que presentem a continuació té dos objectius. Per una banda estudiar de manera monogràfica la marqueteria artística i posar-la en valor com element decoratiu d’interiors, tant a nivell privat com públic, tant per a art civil com religiós. Per altra banda estudiar les relacions de col•laboració d’aquest ofici artesà amb l’art i la indústria. La documentació del taller J. Sagarra de Barcelona ha servit als propòsits d’aquesta recerca perquè a permès reconstruir la seva història, de la qual hem escollit un fragment per a la realització de l’estudi. En començar aquest treball el taller encara estava en actiu, el que va facilitar un bon coneixement de l’ofici perquè va ser possible treballar amb l’assessorament de Fernando Sagarra, l’últim mestre d’aquest obrador, i veure en funcionament un dels últims tallers d’aquesta especialitat artesana (1870-2003). El taller de J. Sagarra ha estat molt significatiu en aquest ofici a Barcelona, per la seva continuïtat, per ser un referent per a altres professionals i també perquè molts marqueters hi havien aprés l’ofici. Aquest treball s’estructura en sis parts. En la primera part exposem els objectius de la recerca, la metodologia a seguir i les fonts primàries i secundaries de l’estudi. En la segona part fem un recorregut per la història del taller de marqueteria de J. Sagarra que serveix de introducció per a la recerca (1833-2003). En la tercera part estudiem el paper que va tenir el FAD com a centre de promoció de les arts i la decoració d’interiors, les seves seccions i les exposicions que organitzava o promovia. En la quarta part l’objecte d’estudi és la renovació de l’art sacre que es va iniciar en el I Congrés Litúrgic de Montserrat l’any 1915, però que va arribar a consolidar-se a partir de la Guerra Civil, a causa de la reconstrucció d’esglésies que es va produir i del clima de devoció religiosa imperant. En la cinquena part estudiem l’origen i l’evolució de la marqueteria, els processos de producció i l’obra de diferents projectistes: Antoni Calonge, Enric Cluselles, Ramon Marsiñac, Mir i Mora i Llucià Navarro. Aquests artistes van col•laborar amb el taller projectant marqueteries durant gairebé tot el període i com que alternaven aquesta feina amb altres disciplines artístiques, hem estudiat quines eren les seves tendències estètiques i les activitats que portaven a terme paral•lelament. Hem dedicat bona part del treball a l’estudi dels calcs dels projectes (Annex 3.1.) i de les marqueteries realitzades que s’han localitzat (Annex 3.2.), buscant les diferències que el pas del temps i les noves situacions provocaven, els materials que les conformaven, els processos de producció, els canvis en els gustos o les influències externes. La sisena part conté les conclusions, en les quals podem afirmar que el taller de marqueteria de J. Sagarra va viure entre 1940 i 1965 un període de molta activitat, en la qual van col•laborar artistes i industrials i que l’eclecticisme va ser habitual durant tot el període dins de la natural evolució. Que la producció va arribar al seu màxim desenvolupament a mitjans anys seixanta, que és quan es clou l’estudi. Va ser a partir de la dècada dels seixanta quan es van produir canvis en la societat i en els sistemes de producció que acabarien portant al declivi d’aquest ofici, fins arribar a la seva gairebé total desaparició en l’actualitat. Hem valorat les causes de la pèrdua d’interès per aquesta artesania, i les seves possibilitats d’evolució i també que el cas del taller J. Sagarra serveix de paradigma per a molts altres oficis artesans.
The following research “The artistic marquetry: J. Sagarra workshop. Barcelona (1940-1965)”, has two defined goals. One is a monographic study of artistic marquetry and to value it as a decorative element. The other objective is to seek the collaborative relationships of this artisan craft with art and industry. J. Sagarra Barcelona workshop’s documentation has enabled this research’s purposes because it has permitted rebuilding its history, part of which has been selected to do this research. The fact that this workshop was still operational when this study started has facilitated a better knowledge of the craft because it allowed to count on Fernando Sagarra’s advice, as the last master of this workshop, and it also allowed seeing one of the last workshops of this specialty craft in operating conditions (1870-2003). This study is structured in six parts. In the first part we expose the research’s objectives, the methodology and the sources of the research. The second part contains a review of J. Sagarra’s workshop history which suites as an introduction to the study (1833-2003). In part three we analyze the role that F.A.D. Foment de les Arts Decoratives (Promotion of Decorative Arts) had as interior decoration and art promotion center as well as the exhibitions it organized and promoted. The renovation process of sacred art is reviewed in part four. This process started in the first Montserrat Liturgical Congress in 1915 and was consolidated with the rebuilding of churches that followed the Civil War due to the prevailing climate of religious devotion. In part five we study the origins and evolution of marquetry, production processes and the work of different project designers that, at the same time, practiced other artistic disciplines. Part six contains the main conclusions in which we can acknowledge that J. Sagarra’s marquetry workshop experienced a period of intensive activity between 1940 and 1965 in which several artists and industries collaborated. We also evaluate the loss of interest causes for this sort of crafts and it’s evolution possibilities, considering this workshop as a paradigm of what other crafts experienced.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Barceloneta (Barcelona, Catalunya)"

1

Huertas, Josep Maria. " Mirador," la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Barcelona, 92: Com desfer Catalunya. Sant Boi de Llobregat: Edicions Lluita, 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Piera, Manuel Ribas i. Barcelona i la Catalunya-ciutat. [Lérida, Spain]: Angle Editorial, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Brown, Jules. Barcelona & Catalunya: The rough guide. London: Harrap Columbus, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Callicó, Jaume Sobrequés i. F.C. Barcelona: Un club al servei de Catalunya. Barcelona: Ed. Labor, 1991.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

"El Paiś" a Catalunya: Anàlisi de la presència del diari "El País" a Catalunya (1982-1985). Barcelona: Club Arnau de Vilanova, 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Salvadó, Ramon F. Pot una gran Barcelona aixafar Catalunya? Barcelona: Tibidabo, 1991.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Brown, Jules. Barcelona and Catalunya: The rough guide. 2nd ed. London: Rough Guides, 1994.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Aguilar. Barcelona y Catalua - Guias Visuales. Madrid: Aguilar, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Buixadé, Ignasi Aldomà. Amb el permís de Barcelona: L'altra Catalunya urbana. Lleida: Pagès Editors, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Barceloneta (Barcelona, Catalunya)"

1

Carrero Santamaría, Eduardo. "Gusto mudéjar en Cataluña durante el reinado de Martín el Humano. La obras del palacio real de Barcelona." In Regards croisés sur le monument médiéval, 421–30. Turnhout, Belgium: Brepols Publishers, 2018. http://dx.doi.org/10.1484/m.csm-eb.5.116271.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Watson, David. "Federico Arcos (1920–2015)." In Writing Revolution, 258–76. University of Illinois Press, 2019. http://dx.doi.org/10.5622/illinois/9780252042744.003.0016.

Full text
Abstract:
David Watson presents a thoughtful and cogent account of the life and legacy of the Spanish exile Federico Arcos whose career in many ways crossed paths with all the themes related to the evolution of anarcho-syndicalism covered in this book. Arcos grew up in Barcelona and fought in the Spanish Civil War. He immigrated to Canada in 1952 and later participated in anarchist groups in Detroit. He devoted much of his life in the United States to collecting anarchist materials, and his efforts at collecting were vital to maintaining a record of what would otherwise be permanently lost. The bulk of his archives are located at the National Library of Catalonia (Biblioteca de Catalunya).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

"Don Quijote en Barcelona: una explicación del viaje a Cataluña." In El segundo Quijote (1615), 327–48. Vervuert Verlagsgesellschaft, 2018. http://dx.doi.org/10.31819/9783954878987-016.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

"Multithreading and Speculation Barcelona Research Center; Intel Labs; Universitat Politecnica de Catalun-." In Speculative Execution in High Performance Computer Architectures, 349–70. Chapman and Hall/CRC, 2005. http://dx.doi.org/10.1201/9781420035155-20.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Montagut i Estragués, Tomàs de. "La jurisdicción municipal en Cataluña y los juristas de Barcelona en la baja edad media." In Légiférer dans la ville médiévale, 331–64. Presses de l'Université Saint-Louis, 2001. http://dx.doi.org/10.4000/books.pusl.20575.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Becat, Berenguer. "Imatges i discursos de la Revolució del 1936 a Barcelona i des de la Catalunya Nord. Les representacions de l’esdeveniment." In Catalans du Nord et Languedociens et l’aide à la République espagnole, 159–90. Presses universitaires de Perpignan, 2009. http://dx.doi.org/10.4000/books.pupvd.27184.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

"9 St. John the Baptist: A Work by the Juan de la Abadía Workshop at the Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona)." In Late Gothic Painting in the Crown of Aragon and the Hispanic Kingdoms, 367–89. BRILL, 2018. http://dx.doi.org/10.1163/9789004363847_011.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Barceloneta (Barcelona, Catalunya)"

1

Himi, M., D. Rodríguez-Fernández, A. Folch, R. Lovera, C. Domènech, M. Rosell, L. Rivero, et al. "Hydrogeological and Geophysical Characterization of Fractured Aquifer of Òdena (Barcelona, Catalunya)." In 23rd European Meeting of Environmental and Engineering Geophysics. Netherlands: EAGE Publications BV, 2017. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609.201702052.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Muñoz Corbalán, Juan Miguel. "Geometric and poliorcetic inertia in the fortified system vs urban morphological inflections in 18th-Century Barcelona." In 24th ISUF 2017 - City and Territory in the Globalization Age. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/isuf2017.2017.5802.

Full text
Abstract:
Keywords: military engineering, fortification, urban bastioned system, poliorcetics, city and territory Conference topics and scale: City transformations Abstract and referencesBetween the War of Nine Years and the Napoleonic invasion of 1808 Barcelona underwent a morphological transformation according to a progressive evolution that came along from a typical wall-constrained stronghold towards an urban structure where the primacy of the internal and external strategic control gave way to the socioeconomic, industrial and commercial detachment of the city. The warlike needs of the first quarter of the 18th century involved a series of explicit poliorcetic interventions that gradually made available other criteria related to the development of several infrastructures for peacetime and certain urban licenses. These improving processes that let transform the urban features later changed the sense of the vectors which settled the nexus between the intramural space and the territory beyond the bastioned perimeter. Starting from a predominantly centripetal structure where the city walls played a segregating role, they afterward tended to reinforce the creation of newborn civic spaces that appreciably reduced the strength of the suffocating perimeter and also established alternative centers of power. These procedures foreshadowed a further decline of the traditional values about the former city walls and allowed the take-off of the territory outside them as an expansion of the orthodox urban system essences and its outward projection. The confluence of both municipal government purposes and the Crown’s impositions eased the work of the military engineers who undertook the interventions directly dependent on their sphere of responsibility. Cortada i Colomer, L. (1998) Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. 2 vol. (Institut d’Estudis Catalans, Barcelona). Fara, A. (1989) Il Sistema e la Città. Architettura fortificata dell’Europa moderna dai trattati alle realizzazioni 1464-1794 (Sagep, Genova). Galera, M., Tarragó S. and Roca F. (1982) Atlas de Barcelona (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona). Història. Política, Societad y Cultura dels Països Catalans, vol. 5 ‘Desfeta política y embranzida econòmica. Segle XVIII’ (1995) (Enciclopèdia Catalana, Barcelona). López, M. and Grau R. (1971) ‘Barcelona entre el urbanismo barroco y la revolución industrial’, Cuadernos de arquitectura y urbanismo, 80, 28-40.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Serna, Maria, and Joaquim Gabarro. "On the Value of Pedagogical Assets." In Fourth International Conference on Higher Education Advances. Valencia: Universitat Politècnica València, 2018. http://dx.doi.org/10.4995/head18.2018.8007.

Full text
Abstract:
University education is facing new strategical changes that will lead to deep structural changes. Course organization is evolving and the organizational decisions have an economical impact. We propose a method to measure the present value of a pedagogical asset under a return rate. We apply the method to three courses in the Computer Science curricula taught at the Facultat d’Informatica de Barcelona of the Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona Tech. A large, compulsory, first year course (PRO1), a medium size undergraduate course (ALG) and a small specialized master course (AGT). Our results highlight that the present value gets higher values as a function of the size of the course and it goes in a negative relationship with respect to the level of computer support involved in their teaching.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Sánchez Márquez, Carlos. "El Plan Director de la Sede de Égara (Terrassa): un modelo de gestión del patrimonio monumental pictórico y arqueológico." In I Simposio anual de Patrimonio Natural y Cultural ICOMOS España. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2019. http://dx.doi.org/10.4995/icomos2019.2020.11735.

Full text
Abstract:
La Sede de Égara es un conjunto monumental constituido por tres iglesias (Santa María, San Pedro y San Miguel) que formaron parte de un importante recinto episcopal cristiano -el obispado de Égara- de época visigoda (siglos V-VIII). Entre los años 1994 y 2010 el Ayuntamiento de Terrassa, en convenio con la parroquia de San Pedro y el obispado de Barcelona, impulsó el proyecto del Plan Director de las Iglesias de San Pedro de Terrassa, con la colaboración del Gobierno de España, la Generalitat de Catalunya y la Diputación de Barcelona. El presente artículo tiene por objeto mostrar el modelo de gestión contemplado en el Plan Director, que ha permitido estudiar, preservar y potenciar la arquitectura del conjunto y las pinturas murales de época visigoda de los ábsides de Santa María, San Miguel y el retablo mural de San Pedro
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Camps, A., J. F. Marchan-Hernandez, X. Bosch-Lluis, N. Rodriguez-Alvarez, I. Ramos-Perez, E. Valencia, J. M. Tarongi, et al. "Review of GNSS-R instruments and tools developed at the Universitat Politecnica de Catalunya-Barcelona tech." In IGARSS 2014 - 2014 IEEE International Geoscience and Remote Sensing Symposium. IEEE, 2014. http://dx.doi.org/10.1109/igarss.2014.6947318.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Gagliardi, Maria. "The morphological approach in the reading of the Territorial City." In 24th ISUF 2017 - City and Territory in the Globalization Age. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/isuf2017.2017.5962.

Full text
Abstract:
The morphological approach in the reading of the Territorial City Maria Gagliardi Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, UPC. Av. Diagonal, 649. 08028 Barcelona E-mail: bissolati27@hotmail.it Keywords (3-5): Territorial city, territorial grid, accumulation process, relief of innovative elements. Conference topics and scale: City transformations The crisis of the traditional city, with its morphological characteristics, has been largely debated. The new urban phenomenon has almost always been described as antithetical; by contrary this article interrogates the possibility of reading a continuity between the traditional and the contemporary city. The article brings forth the concept that the territory can be described as an urban phenomenon result of a change of scale of the city, and offers the definition of the contemporary city as Territorial City (Città-Territorio). The article recovers this term introduced in the 70’s by the Italian morphological school, to emphasize the continuity with the European traditional morphological schools, taking advantage of its learnings, to compare the traditional city, with the contemporary city. The relevance of a morphological approach in the study of the contemporary Territorial City is discussed through an excursus of the main European schools’ contributions, with a particular schematization due to geographical areas. From the synthesis of these references emerges a basis for the definition of a Taxonomy organised around tree main elements that constitute the urban grid. Moreover, the article proposes a methodology for the analysis of the Territorial City that use the Taxonomy as reading tool; this method, illustrated through his experimentation on the Metropolitan Region of Barcelona, is of particular relevance towards the interpretation of the dynamics that have characterised the morphology of the current urban phenomenon, describing its aggregation logics and decomposing the historical-procedural continuum. References Caniggia, G., &amp; Maffei, G. L. (1979). Composizione architettonica e tipologia edilizia - Lettura dell’edilizia di base. (Venezia: Marsilio). Conzen, M. R. G. (1960). Alnwick, Northumberland: A Study in Town Plan Analysis. (London: Institute of British Geographers). Hillier, B., &amp; Hanson, J. (1984). The Social logic of space. (Cambridge: Cambridge University Press). Gagliardi, M. (2016). La Nuova Trama Territoriale: morfogenesi e logiche aggregative. Il caso di Barcellona (settore della Regione Metropolitana tra Sant Martì e Matarò). (Doctoral dissertation) Universitat Politecnica de Catalunya - La Sapienza Università di Roma. Dir. Font Arellano, A.; Bianchi, G.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Sauquet Llonch, Roger Joan, Isabel Castiñeira Palou, Nieves Gomez Priego, and Chantal Dones Muñoz. "Ordenanzas en base metabólica; el replanteo de las ordenanzas de densificación en tres urbanizaciones del Vallés (Barcelona)." In ISUF-h 2019 - CIUDAD COMPACTA VERSUS CIUDAD DIFUSA. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2019. http://dx.doi.org/10.4995/isufh2019.2019.9705.

Full text
Abstract:
Las áreas de baja densidad residencial en Cataluña toman el nombre de ‘urbanizaciones’. Algunas nacidas a principio de siglo XX y muchas otras de forma ilegal durante el tardo-franquismo, estos asentamientos se caracterizan por las casas unifamiliares en medio de parcelas de entre 400 y 1.000 metros cuadrados. A pesar de todas las patologías urbanas y ambientales atribuidas a este tipo de tejidos hay indicadores como el de la biodiversidad o el de la calidad ambiental del aire que son notablemente mejores que los de la ciudad compacta. Así mismo, es de los pocos espacios urbanos dónde aún se puede experimentar, desde de la rehabilitación, nuevos tipos residenciales de densidad media que rompan la dicotomía casa - bloque.Estas áreas crecen a partir de las necesidades vitales de los habitantes que construyen cuando necesitan más espacio. Aprovechando esta realidad metabólica, el artículo se plantea hasta qué punto la forma de planificar el urbanismo ‘clásico’, que interpone límites meramente volumétricos a la obra nueva o a las ampliaciones, es efectiva, o bien podría ser substituida por la regulación compleja de un intercambio de intereses entre el habitante, que necesita obtener más superficie y más rendimiento de su parcela, y la globalidad, que necesita mejorar la sostenibilidad ambiental y social de este tipo de tejidos.Estudiando pormenorizadamente tres áreas de baja densidad de la comarca del Vallès se propone un sistema normativo con el que, mediante condicionantes, se regulan las aspiraciones de crecimiento de los habitantes limitándoles o premiándoles en función de las bondades sociales y ambientales de la intervención arquitectónica que pretenden realizar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Sauquet Llonch, Roger Joan, Isabel Castiñeira Palou, Nieves Gomez Priego, and Chantal Dones Muñoz. "Ordenanzas en base metabólica; el replanteo de las ordenanzas de densificación en tres urbanizaciones del Vallés (Barcelona)." In ISUF-h 2019 - CIUDAD COMPACTA VERSUS CIUDAD DIFUSA. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/isufh2019.2020.9705.

Full text
Abstract:
Las áreas de baja densidad residencial en Cataluña toman el nombre de ‘urbanizaciones’. Algunas nacidas a principio de siglo XX y muchas otras de forma ilegal durante el tardo-franquismo, estos asentamientos se caracterizan por las casas unifamiliares en medio de parcelas de entre 400 y 1.000 metros cuadrados. A pesar de todas las patologías urbanas y ambientales atribuidas a este tipo de tejidos hay indicadores como el de la biodiversidad o el de la calidad ambiental del aire que son notablemente mejores que los de la ciudad compacta. Así mismo, es de los pocos espacios urbanos dónde aún se puede experimentar, desde de la rehabilitación, nuevos tipos residenciales de densidad media que rompan la dicotomía casa - bloque.Estas áreas crecen a partir de las necesidades vitales de los habitantes que construyen cuando necesitan más espacio. Aprovechando esta realidad metabólica, el artículo se plantea hasta qué punto la forma de planificar el urbanismo ‘clásico’, que interpone límites meramente volumétricos a la obra nueva o a las ampliaciones, es efectiva, o bien podría ser substituida por la regulación compleja de un intercambio de intereses entre el habitante, que necesita obtener más superficie y más rendimiento de su parcela, y la globalidad, que necesita mejorar la sostenibilidad ambiental y social de este tipo de tejidos.Estudiando pormenorizadamente tres áreas de baja densidad de la comarca del Vallès se propone un sistema normativo con el que, mediante condicionantes, se regulan las aspiraciones de crecimiento de los habitantes limitándoles o premiándoles en función de las bondades sociales y ambientales de la intervención arquitectónica que pretenden realizar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography