To see the other types of publications on this topic, follow the link: Barceloneta (Barcelona, Catalunya).

Journal articles on the topic 'Barceloneta (Barcelona, Catalunya)'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Barceloneta (Barcelona, Catalunya).'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Negro Cortés, Adrián Elías. "Los pagos de parias como generadores de poder en los Condados Catalanes (1035-1076)." Vínculos de Historia. Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 8 (June 20, 2019): 232. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2019.08.12.

Full text
Abstract:
RESUMENEl propósito de este artículo es analizar cómo las parias: tributos pagados por los musulmanes, en este caso de las taifas de Zaragoza, Lérida y Tortosa principalmente al conde de Barcelona, tienen un papel esencial a la hora de situar a este condado en un lugar preeminente en Cataluña durante el gobierno del conde Ramón Berenguer I (1035-1076). Después de una pequeña introducción veremos cómo mediante la inclusión de ciertas cláusulas en los juramentos de vasallaje el conde barcelonés se aseguraba el monopolio de los ingresos de parias y cómo formaba una red clientelarredistribuyendo el dinero que recibía. También utilizaba el dinero procedente de las parias para expandir su territorio: por un lado compraba condados de manera directa y por otro incentivaba el establecimiento de nobles en peligrosas zonas fronterizas.PALABRAS CLAVE: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, taifas.ABSTRACTThe aim of this article is to analyse how the parias, which are tributes paid by the Muslims, in this example from the taifas of Zaragoza, Lérida and Tortosa, mainly to the Count of Barcelona, played an essential role in establishing this county’s prominence during the government of Count Ramón Berenguer I (1035-1076). After an introduction, we will see how by including certain terms and conditions in the vows of vassalage the Count ensured the monopoly of the income produced by theparias and how he redistributed the money among his vassals, thereby creating patronage networks. The Count also used the money from the parias to expand his territory: on the one hand he bought counties directly, and on the other and he used the money to help nobles establish themselves in dangerous frontier zones.KEY WORDS: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, Taifas. BIBLIOGRAFÍA:Balañá i Abadía, P., Els musulmans à Catalunya (713-1153): assaig de síntesi orientativa, Sabadell, Ausa, 1993.Balari Jovany, J., Orígenes Históricos de Cataluña, San Cugat del Vallès, Instituto internacional de cultura románica, 1964, (1º ed. 1899).Baraut, C., “Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell” en Urgellia, 6 (1983), p. 239Bonnassie, P., La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe Siècle, Croissance et mutations d’une sociètè, Tome II, Tolouse, Université de Tolouse-Le Mirail, 1975.Bonnassie, P. Cataluña mil años atrás (siglos X-XI), Barcelona, Península, 1988.Chesé Lapeña, R., Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Ager fins 1198, Volum I, Barcelona, Fundación Noguera, 2011Dèbax, H., “Les feudalitats al Llenguadoc i Catalunya. Algunes observacions sobre les divergències de l’evolució”, L’Avenç, 202, 1996, pp. 30-35.Falqué, E. (trad,), “Chronicón Compostellanum”, Habis, 14 (1983), pp. 73-84.Feliú de la Peña, N., Puyol, J. y Sobrequés i Callicó, J., Anales de Cataluña, Barcelona, Base, 1999.Feliu i Montfort, G. y Salrach, J.M., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Lérida, Fundación Noguera-Pagés, 1999.Fité i Llevot, F. y González i Montardit, E., Arnau Mir de Tost: Un señor de frontera al segle XI, Lérida, Universidad de Lérida.Joranson, E., The Danegeld in France, Rock Island (Illinois), Augustana Printers, 1923.Kosto, A.J., Making agreements in medieval Catalonia: power, order and the written world, 1000-1200, Cambridge, Cambridge University Press, 2001Laliena, C., La formación del Estado feudal: Aragón y Navarra en la época de Pedro I, Huesca, Colección de estudios Altoaragoneses, 1996.Mínguez Fernández, J. M., La España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones, Nerea, Pamplona, 2004.Negro Cortés, A. E., “Las parias abonadas por el reino de Granada (1246-1464). Aproximación a su estudio”, Roda da Fortuna, 2, 1-1 (2013), pp. 382-396.Negro Cortés, A.E., “Las parias: una introducción general” en F. Sabaté y J. Brufal (ed.) Investigar l’edat mitjana, Lérida, Pagés Editors, 2018, pp. 43-53.Negro Cortés, A. E., “Las parias en la historia medieval española” en M. Urraco y S. López (ed.) Catálogo de Investigación Joven de Extremadura, Cáceres, Universidad de Extremadura, 2017, pp. 255-258.Negro Cortés, A. E., “Explotación económica de los musulmanes del valle del Ebro: parias y almotexenas abonadas a los reinos de Aragón y Navarra durante el siglo XI”, Aragón en la Edad Media, 28 (2018), pp. 4-17.Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. y Goday i Casals, J., L’Arquitectura romanica a Catalunya, Vol II, Institut d’Estudis Catalans, Barberà del Vallés, 2001, (ed. facsímil).Rosell, F. M., Liber Feudorum Maior: cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, CSIC, 1945.Ruiz-Doménec, J. E., “Cataluña en 1025: los orígenes de una organización social”, Estudi General, 1-1 (1996), pp. 93-98.Ruiz-Domènec, J. E., L’Estructura feudal: sistema de parenitu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980-c. 1220), Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1985.Sabaté, F., La feudalización de la sociedad catalana, Granada, Universidad de Granada, 2007.Sabaté, F., Història de Lleida. Volum 2: Alta Edad Mitjana, Pagès, Lérida, 2003.Salrach, J. M., Història de Catalunya, Volum II: El procés de feudalització (segles III-XII), Barcelona, Edicions 62, 1987.Sobrequés, S., Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vincens Vives, 1961.Villanueva, J., Viage literario á las iglesias de España, Tomo 10, Madrid, Real Academia de la Historia, 1821,Zimmermann, M., “Et je t’empouvoirrai (potestativum te farei), à propos des relations entre fidélité et pouvoir en Catalogne au XIe siècle”, Mediévales, 10, 1986, pp, 17-36.Zurita, J., Anales de Aragón, (ed. A. Canellas), Institución Fernando el Católico, CSIC, Zaragoza, 1976.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Martínez-Samos, Agustín. "Una lectura de la capital de Cataluña: urbanismo, violencia y la ciudad como organismo en "Barcelona trágica" de Andreu Martín." Pasavento. Revista de Estudios Hispánicos 9, no. 1 (March 1, 2021): 175–92. http://dx.doi.org/10.37536/preh.2021.9.1.1091.

Full text
Abstract:
La novela Barcelona trágica (2009) de Andreu Martín nos muestra un episodio de incertidumbre política, de desobediencia civil y de violencia urbana, conocido históricamente como “La Setmana Tràgica de Barcelona”, que se desarrolla en la urbe barcelonesa durante el verano de 1909. En el presente estudio se examina con profundidad la visión de la capital de Cataluña como un organismo vivo y dañado en constante metamorfosis, que expone un extenuante proceso de colisión y ajuste social para puntualizar la inacabada realización de la subjetividad personal y colectiva. El trabajo señala la existencia de vínculos históricos inestables y antagónicos entre el espacio urbano global y la multiplicidad de espacios fronterizos, utilizados por la burguesía industrial como estructuras minimizadoras capaces de alterar y alienar la maltrecha existencia del incipiente proletariado anarquista. Se reflexiona como lo urbano en la narrativa de Martín se transforma en un versátil barómetro de las alteraciones públicas y de los problemas de clase acaecidos para reevaluar el binomio ciudadano-sociedad. De este modo, a través de la observación crítica de las estrategias propias de la ficción, se discurre como el individuo sufre innegables y nefastas consecuencias debido a las múltiples negociaciones y a las relaciones asimétricas entre Barcelona y sus ciudadanos, reflejo del entorno metropolitano agreste producto de la crisis política y social de 1909.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Berthelot Puig-Moreno, Martine. "L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya et la mission en Roussillon (été 1930)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 47. http://dx.doi.org/10.17345/elop201847-65.

Full text
Abstract:
Dans le prolongement des grandes collectes de folklore réalisées dès le XIXe siècle aussi bien en France qu’en Catalogne, en 1930, le célèbre linguiste Pierre Fouché se voit confier le collectage de chansons traditionnelles roussillonnaises par L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Barcelone). L’Obra, aujourd’hui impressionnante par son volume, fut dès son origine en 1922 une entreprise considérable, organisée depuis Barcelone et réalisée dans tous les pays de langue catalane: Principat de Catalogne, Pays valencien, îles Baléares, Andorre et Roussillon. Pierre Fouché s’acquitte de sa mission, au mois d’août 1930, secondé par son frère Marcel, enseignant comme lui et musicologue. Ensemble ils recueillent auprès de proches –surtout leurs parents– originaires du Conflent dont ils sont eux-mêmes originaires, près de 200 chansons traditionnelles, transcrites avec musique et paroles en langue vernaculaire, dont 73 seulement figurent dans le Cançoner Popular de Catalunya. Si, dans l’ensemble du volumineux Cançoner la récolte des frères Fouché ne fut pas extraordinairement substantielle comparée à d’autres missions en Catalogne, elle permet de faire connaître les chansons encore vivantes en Conflent il y a près d’un siècle, et de sauver de l’oubli cette petite partie du patrimoine traditionnel nord-catalan.***En consonància amb les grans recollides de folklore realitzades a partir del segle XIX tant a França com a Catalunya, l’any 1930 el conegut lingüista Pierre Fouché és contactat per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per recollir les cançons tradicionals rosselloneses. L’Obra, avui dia impressionant pel seu volum, ja de bon principi, el 1922, fou una empresa considerable, organitzada des de Barcelona i duta a terme per tots els territoris de llengua catalana: el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i el Rosselló. Pierre Fouché compleix aquella missió durant l’estiu del 1930, ajudat pel seu germà Marcel, docent com ell mateix, a més de musicòleg. Junts apleguen de familiars seus del Conflent, on van néixer, unes 200 cançons populars, transcrites amb lletra i música, només 73 de les quals consten al Cançoner popular de Catalunya. Per bé que la collita dels germans Fouché no fou gaire substancial en el conjunt del voluminós Cançoner (respecte a altres missions i recollides de Catalunya), sí que permet de fer conèixer les cançons encara vives fa un segle al Conflent i al Rosselló i salvaguardar aquesta petita part del patrimoni tradicional de la Catalunya del Nord.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Calatrava, Juan. "A. PIZZA - Las ciudades del futurismo italiano. Vida y arte moderno: Milán, París, Berlín, Roma (1909-1915)." ZARCH, no. 6 (September 16, 2016): 236. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_zarch/zarch.201661465.

Full text
Abstract:
ANTONIO PIZZALas ciudades del futurismo italiano. Vida y arte moderno: Milán, París, Berlín, Roma (1909-1915)Barcelona, Universitat de Barcelona - Universitat Politècnica de Catalunya, 2014, 220 págs.Idioma: castellano. 18 € (tapa blanda)
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Otero Urtaza, Eugenio. "Giner i la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915)." Historia y Memoria de la Educación, no. 10 (May 21, 2019): 635. http://dx.doi.org/10.5944/hme.10.2019.23951.

Full text
Abstract:
Reseña del libro Isabel Vilafranca y Conrad Vilanou (eds.). Giner i la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915). (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017)
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Mateo Dieste, Josep Lluís. "Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 18 (December 18, 2018): 276. http://dx.doi.org/10.17345/aec18.276-281.

Full text
Abstract:
Ressenya del llibre: Moreras Palenzuela, J. (coord.), Alonso Cabré, M.; Ghali Bada, K.; López Bargados, A.; Solé Arraràs, A. (2017), Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya, Temes d’Etnologia de Catalunya, núm. 28, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Gavaldà, Antoni. "Converses amb Joaquim Prats." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 10. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200910-16.

Full text
Abstract:
<p>Joaquim Prats Cuevas, doctor en Història Moderna, és catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva especialització abasta diversos eixos: la didàctica de la història, l’estudi dels sistemes educatius i la història de les universitats. En el moment que fem l’entrevista -febrer del 2009- dirigeix el programa de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni de la Universitat de Barcelona i és president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i de la Comissió d’Innovació de l’Institut de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona, i des del setembre del 2008 el Govern l’ha nomenat president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Educatiu de Catalunya (AQU). Aquesta multivarietat de projectes en què està involucrat, en interrelació, implica que estem davant d’una de les persones del país que té una visió més àmplia -i real- del que succeeix a l’educació a Catalunya, tant pel que fa al professorat com als alumnes.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Catalan, Jordi. "Del crecimiento con crisis a la crisis de crecimiento, 1315-1516. La gran depresión bajomedieval y la economía catalana." Revista de Historia Industrial. Economía y Empresa 29, no. 80 (November 16, 2020): 13–83. http://dx.doi.org/10.1344/rhi.v29i80.30490.

Full text
Abstract:
Después de tres centurias de revolución comercial y progreso manufacturero durante la anomalía climática medieval, el Mediterráneo experimentó un período de carestía alimentaria, intensificación bélica y virulentos brotes de peste durante el siglo XIV, coincidiendo con el mínimo de Wolf de irradiación solar. Su efecto combinado hizo caer la población, la producción agraria e industrial, el comercio, la renta de la tierra y los ingresos fiscales, y aumentar los rendimientos agrarios, los salarios, el endeudamiento señorial y los conflictos distributivos. Pese a las pronunciadas perturbaciones, Barcelona y su hinterland, el Principado de Cataluña, siguieron creciendo y desarrollando su capacidad industrial hasta inicios del Cuatrocientos, mientras se ensayaban nuevas vías de intervención gubernamental: reformas tributarias, devaluaciones, proteccionismo y banca pública. Por el contrario, durante la mayor parte del siglo XV, Cataluña experimentó una inequívoca gran depresión, coincidiendo con otro mínimo de irradiación solar, el de Spörer. Los costes de la aventura imperialista napolitana ahondaron la brecha social e institucional. La reacción de la nobleza catalana y la intransigencia de la oligarquía barcelonesa ante las propuestas reformistas acabaron en guerra total, con consecuencias duraderas para el desarrollo a largo plazo. Barcelona, que había seguido la estela de Venecia, Génova y Florencia con relativo éxito, quedó rezagada durante 1462-1516. Aunque el nivel de vida de algunas fracciones del campesinado pudiera mejorar a finales del siglo xv y algunos comerciantes hacer negocio con azúcar y esclavos en el Atlántico, no compensaron los costes del declive comercial en el Mediterráneo y la pérdida de mercados para las manufacturas catalanas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Gomà Garcia, Aina, and Joel Muñoz Aranda. "Segregated in the City, Separated in the School. The Reproduction of Social Inequality through the School System." Urban Science 2, no. 4 (November 27, 2018): 112. http://dx.doi.org/10.3390/urbansci2040112.

Full text
Abstract:
This paper explores the relationship between urban segregation and the educational level of the population. In the first place, the impacts of segregation in educational careers are analysed. Secondly, the contribution explores the interrelationship between urban segregation and schooling in Barcelona. For this aim, different sources have been used: The map of urban segregation in Catalonia at the census tract level; data about the formal educational levels of the population, aged between 15 and 34 years, from the Catalan Youth Survey (Enquesta de Joventut de Catalunya); and schooling data in Barcelona’s schools and neighbourhoods. The research shows how urban segregation effects the educational level and fosters social inequalities amongst neighbourhoods. It also points out how choosing school and enrolment strategies could act by increasing school segregation in Barcelona. Therefore, the role of segregation in the reproduction and perpetuation of inequalities in the living conditions of the population is exposed.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Hernández Esteve, Esteban. "Comentario sobre el libro: Un incunable científic català: suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment." De Computis - Revista Española de Historia de la Contabilidad 5, no. 8 (July 1, 2008): 201. http://dx.doi.org/10.26784/issn.1886-1881.v5i8.168.

Full text
Abstract:
Comentario sobre el libro: Un incunable científic català: suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment, compuesto de dos volúmenes: Vol. I: Joana Escobedo: Estudi; Vol. II: Francesc Santcliment: suma de la art de arismètica, Barcelona: Pere Posa, 1482, Edició facsímil a cura de Joana Escobedo, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2007, 111 págs., 136 fols, sin numerar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Mestres, J. S., J. F. García, and Gemma Rauret. "The Radiocarbon Laboratory at the University of Barcelona." Radiocarbon 33, no. 1 (1991): 23–34. http://dx.doi.org/10.1017/s0033822200013187.

Full text
Abstract:
In 1983, the University of Barcelona, the Institut d'Estudis Catalans and the Department of Culture of the Generalitat de Catalunya agreed to establish a laboratory for radiocarbon measurement at the Analytical Chemistry Department of the University of Barcelona. The liquid scintillation technique was chosen for radiocarbon counting. The counting laboratory is in the basement of a six-story building.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

W. McDonogh, Gary. "Modelling Barcelona." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 14 (December 18, 2014): 203. http://dx.doi.org/10.17345/aec14.203-225.

Full text
Abstract:
Este texto panorámico, de carácter introductorio, sirve como presentación de un libro con el mismo título que aparecerá en el mercado norteamericano en los próximos meses. Se trata de una aproximación histórica que, tras identificar en un estilo braudeliano la ubicación de la ciudad en su contexto mediterráneo, pretende destacar las huellas de su conformación como ciudad global a través de las diferentes fases de plenitud y crisis que se han sucedido a lo largo de mil años de historia, forjando las capas que configuran hoy el palimpsesto urbano barcelonés. Las etapas que se narran son las siguientes: 1) la expansión comercial y colonial mediterránea durante la Edad Media hasta su crisis en el siglo xv, 2) los efectos en la ciudad de la vinculación dinástica de Cataluña con Castilla en la era de la expansión colonial americana, 3) la industrialización, etapa de crecimiento urbano, de luchas sociales y de conformación de la ciudad burguesa y de una identidad nacional, 4) la otra Barcelona de la industrialización: luchas sociales, conflicto y contestación urbana, 5) la Barcelona de la era franquista y 6) la Barcelona posmoderna, desde las Olimpiadas hasta la actualidad. Junto a esta visión panorámica, el texto ofrece una abundante selección bibliográfica que abarca desde estudios etnográficos e históricos hasta obras literarias y otras fuentes de documentación social.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Palomo Reina, Cristian. "Una comparativa dels conceptes ‘Espanya’ i ‘Catalunya’ a inicis del segle XVIII." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (December 26, 2019): 83. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.15859.

Full text
Abstract:
Resum: En aquest article realitzarem una anàlisi quantitativa, semàntica i comparativa dels conceptes ‘Espanya’ i ‘Catalunya’ en les seves formes terminològiques singulars i plurals pròpies dels idiomes català, castellà i llatí, contingudes en els dietaris institucionals del Consell de Cent de Barcelona i de la Diputació del General de Catalunya. La cronologia analitzada serà l’albada del segle XVIII, període convuls en què es produí la mort del monarca hispànic Carles II d’Àustria (1700), l’entronització dels Borbó (1701) i la consegüent guerra de successió per la Monarquia d’Espanya (1702-1715) que es batallà al Principat de Catalunya entre 1704 i 1714. Els resultats de l’estudi ofereixen noves perspectives sobre alguns aspectes del debat historiogràfic desfermat per la celebració del Tricentenari del 1714, i que gira al voltant de com era la identitat col·lectiva dels catalans a inicis del segle XVIII.Paraules clau: Història conceptual, Espanya, Catalunya, Barcelona, Guerra de Successió espanyola.Abstract: In this article we will carry out a quantitative, semantic and comparative analysis of the concepts ‘Spain’ and ‘Catalonia’ in its singular and plural forms of the Catalan, Spanish and Latin languages, contained in the institutional diaries of the Consell de Cent of Barcelona and the Deputation of the General of Catalonia. The chronology analysed will be the start of the 18th century, a period in which the death of the Spanish monarch Charles II of Austria (1700), the enthronement of the Bourbons (1701) and the consequent war of succession for the Monarchy of Spain (1702-1715) that was fought in the Principality of Catalonia between 1704 and 1714. The results of the study offer new perspectives on some aspects of the historiographical debate unleashed by the celebration of the Tricentenary of 1714, which revolves around the collective identity of Catalans at the beginning of the 18th century.Keywords: Conceptual history, Spain, Catalonia, Barcelona, War of Spanish Succession.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Sharon G. Feldman. "Catalunya invisible: Contemporary Drama in Barcelona." Arizona Journal of Hispanic Cultural Studies 6, no. 1 (2002): 269–87. http://dx.doi.org/10.1353/hcs.2011.0315.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Laffita Menocal, Barbara Beatriz. "Irene Gras Valero, Cristina Rodríguez Samaniego y Núria Aragonés Riu (coords.), Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio (s. XIX y XX), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018." Matèria. Revista internacional d'Art, no. 16-17 (December 23, 2020): 258–63. http://dx.doi.org/10.1344/materia2020.16-17.13.

Full text
Abstract:
Ressenya de llibre: Irene GRAS VALERO, Cristina RODRÍGUEZ SAMANIEGO y Núria ARAGONÉS RIU (coords.), Cataluña-América. Arte entre el viaje y el exilio (s. XIX y XX), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Pich Mitjana, Josep, and David Martínez Fiol. "Manuel Brabo Portillo. Policía, espía y pistolero (1876-1919)." Vínculos de Historia. Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 8 (June 20, 2019): 387. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2019.08.20.

Full text
Abstract:
RESUMEN:El objetivo del artículo es aproximarnos a la controvertida biografía del comisario Manuel Brabo Portillo. El trabajo está basado en fuentes primarias y secundarias. El método utilizado es empírico. En el imaginario del mundo sindicalista revolucionario, Brabo Portillo era el policía más odiado, la reencarnación de la cara más turbia del Estado. Fue, así mismo, un espía alemán relacionado con el hundimiento de barcos españoles, el asesinato del empresario e ingeniero Barret y el primer jefe de los terroristas vinculados a la patronal barcelonesa. La conflictividad que afectó a España en el período de la Primera Guerra Mundial es fundamental para entender los orígenes del terrorismo vinculado al pistolerismo, que marcó la historia político social española del primer tercio del siglo XX.PALABRAS CLAVE: Brabo Portillo, pistolerismo, espionaje, sindicalismo, Primera Guerra Mundial.ABSTRACT:The objective of the article is an approach to the controversial biography of Police Chief Manuel Brabo Portillo. The work is based on primary and secondary sources. The method used is empirical. In the imagery of the revolutionary syndicalist world, Brabo Portillo was the most hated policeman, the reincarnation of the murkiest face of the state. He was also a German spy connected with the sinking of Spanish ships, the murder of businessman and engineer Josep Barret and the first head of the terrorists linked to Barcelona employers. The conflict that affected Spain during the period of the First World War is fundamental in order to understand the origins of terrorism linked to pistolerismo, which marked Spanish social political history during the first third of the twentieth century.KEY WORDS: Brabo Portillo, pistolerismo, espionage, syndicalism, First World War. BIBLIOGRAFÍAAisa, M., La efervescencia social de los años 20. Barcelona 1917-1923, Barcelona, Descontrol, 2016.Aguirre de Cárcer, N., La neutralidad de España durante la Primera Guerra Mundial (1914-1918). I. Bélgica, Madrid, Ministerio de Asuntos Exteriores, 1995.Alonso, G., “’Afectos caprichosos’: Tradicionalismo y germanofilia en España durante la Gran Guerra”, Hispania Nova, 15, 2017, pp. 394-415.Amador, A., El Terror blanco en Barcelona. Las bombas y los atentados personales. Actuación infernal de una banda de asesinos al servicio de la burguesía. El asesinato como una industria, Tarragona, Talleres gráf. Gutenberg, [1920?].Anglés, C., “Contra los sindicatos. Los procesos de la organización obrera. La impostura nunca ha sido justicia”, Solidaridad Obrera, 836 (1/8/1918), p. 1.Balcells, A., El Pistolerisme. Barcelona (1917-1923), Barcelona, Pòrtic, 2009.Ben-Ami, S., La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Barcelona, Planeta, 1984.Bengoechea, S., Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya. Tradició i corporativisme entre finals de segle i la dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, PAM, 1994.Bengoechea, S., El locaut de Barcelona (1919-1920), Barcelona, Curial, 1998.Bengoechea, S., “1919: La Barcelona colpista. L’aliança de patrons i militars contra el sistema liberal”, Afers, 23/24 (1996), pp. 309-327.Brabo Portillo, M., Ensayo sobre policía científica, Barcelona, Gassó Hermanos, [190?].Bravo Portillo, M. y Samper, A., Programa para los exámenes de ingreso ó ascenso en plazas de oficiales de cuarta clase de la Hacienda Pública, Madrid, Mateu, 1906.Bueso, A., Recuerdos de un cenetista, Barcelona, Ariel, 1976.Burgos y Mazo, M. de, El verano de 1919 en Gobernación, Imprenta de E. Pinós-Cuenca, 1921.Calderón, F. de P. [Rico Ariza, E.] y Romero, I., Memorias de un terrorista. Novela episódica de la tragedia barcelonesa, Barcelona, [s.e.], [1924?].Carden, R. M., German Policy Toward Neutral Spain, 1914-1918, London, Routledge, 2014.Cardona, G., Los Milans del Bosch, una familia de armas tomar. Entre la revolución liberal y el franquismo, Barcelona, Edhasa, 2005.Casal Gómez, M., La Banda Negra. El origen y la actuación de los pistoleros en Barcelona (1918-1921), 2ª. Edición, Barcelona, Icaria, 1977.Calle Velasco, M. D. de la, “Sobre los orígenes del estado social en España”, Ayer, 25 (1997), pp. 127-150.D’Ors, E., “La unidad de Europa”, La Vanguardia, (1/12/1914), p. 7.Díaz Plaja, F., Francófilos y germanófilos. Los españoles en la guerra europea, Barcelona, Dopesa, 1973.Díez, P., Memorias de un anarcosindicalista de acción, Barcelona, Bellaterra, 2006.Domingo Méndez, R., “La Gran Guerra y la neutralidad española: entre la tradición historiográfica y las nuevas líneas de investigación”, Spagna Contemporanea, 34 (2008), pp. 27-44.Esculies, J., “España y la Gran Guerra. Nuevas aportaciones historiográficas”, Historia y Política, 32 (2014), pp. 47-70.Esdaile, Ch. J., La Quiebra del liberalismo, 1808-1939, Barcelona, Crítica, 2001.Foix, P., Los Archivos del terrorismo blanco. El fichero Lasarte (1910-1930), Madrid, Las Ediciones de la Piqueta, 1978.Forcadell, C., Parlamentarismo y bolchevización. El movimiento obrero español, 1914-1918, Barcelona, Crítica, 1978.Fuentes Codera, M., “El somni del retorn a l’Imperi: Eugeni d’Ors davant la Gran Guerra”, Recerques, 55 (2007), pp. 73-93.Fuentes Codera, M., “Germanófilos y neutralistas. Proyectos tradicionalistas y regeneracionistas para España (1914-1918)”, Ayer, 91/3 (2013), pp. 63-92.Fuentes Codera, M., España en la Primera Guerra Mundial. Una movilización cultural, Madrid, Akal, 2014.García Oliver, J., El Eco de los pasos, Paris/Barcelona, Ruedo Ibérico, 1978.García Sanz, F., España en la Gran Guerra, Madrid, Galaxia Gutenberg, 2014.Giráldez, E., “Brabo Portillo ¡Yo te acuso, Asesino!”, Solidaridad Obrera, 840 (5/8/1918), p. 1.Golden, L., “Les dones com avantguarda; El rebombori del pa del gener 1918”, L’Avenç (1981), pp. 45-52.Golden, L., “The women in command. The Barcelona women’s consumer war of 1918”, UCLA Historical Journal (1985), pp. 5-32.E. González Calleja y F. del Rey Reguillo, La Defensa armada contra la revolución. Una historia de las guardias cívicas en la España del siglo XX, Madrid, CSIC, 1995.González Calleja, E., La Razón de la fuerza. Orden público, subversión y violencia política en la España de la Restauración, 1875-1917, Madrid, CSIC, 1998.González Calleja, E., El Máuser y el sufragio. Orden público, subversión y violencia política en la crisis de la Restauración (1917-1931), Madrid, CSIC, 1999.González Calleja, E., (ed.), Políticas del miedo. Un balance del terrorismo en Europa, Madrid, Biblioteca Nueva, 2002.González Calleja, E., La España de Primo de Rivera. La modernización autoritaria 1923-1930, Madrid, Alianza Editorial, 2005.González Calleja, E., El laboratorio del miedo. Una historia general del terrorismo, Barcelona, Crítica, 2013.González Calleja, E. y Aubert, P., Nidos de espías. España, Francia y la Primera Guerra Mundial, Madrid, Alianza, 2014.González Calleja, E. (coord.), Anatomía de una crisis. 1917 y los españoles, Madrid, Alianza, 2017.Granados de Siles, J., “El escandaloso espionaje de Barcelona”, Solidaridad Obrera, 793 (19/6/1918), p. 1.Gual Villalbí, P., Memorias de un industrial de nuestro tiempo, Barcelona, Sociedad General de Publicaciones, [193?].León-Ignacio, J., Los años del pistolerismo. Ensayo para una guerra civil, Barcelona, Planeta, 1981.León-Ignacio, J., “Brabo Portillo, comisario y político”, Historia y vida, 181 (1983), pp. 68-73.Llates, R., 30 anys de vida catalana, Barcelona, Aedos, 1969.Madrid, F., Ocho meses y un día en el Gobierno Civil de Barcelona (confesiones y testimonios), Barcelona-Madrid, Las ediciones de la flecha, 1932.Manent, J., Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943, París, Edicions Catalanes de París, 1976.Marquès, J., Història de l’organització sindical tèxtil “El Radium”, Barcelona, La Llar del Llibre, 1989.Márquez, B. y Capo, J. M., Las Juntas militares de defensa, Barcelona, Librería Sintes, 1923.Martínez Fiol, D., El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918). Antologia, Barcelona, La Magrana, 1988.Martínez Fiol, D. y Esculies Serrat, J., L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2017.Martínez Fiol, D. y Esculies Serrat, J., 1917. El año en que España pudo cambiar, Sevilla, Renacimiento, 2018.M.C.C., “El ‘affaire’ Brabo Portillo”, publicado en El Parlamentario y reproducido por Solidaridad Obrera, 926 (2/11/1918), p. 1.Mendoza, E., La verdad sobre el caso Savolta, Barcelona, Seix y Barral, 1975.Morales Lezcano, V., El colonialismo hispano-francés en Marruecos (1898-1927), Madrid, Siglo XXI, 1976.Navarra, A., 1914. Aliadófilos y germanófilos en la cultura española, Madrid, Cátedra, 2014.Navarra, A., Aliadòfils i germanòfils a Catalunya durant la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Generalitat-CHCC, 2016.Nisk, “¡Inocente Brabo!”, Solidaridad Obrera, 789 (15/6/1918), p, 1.Pestaña, Á.,“A vuela pluma” y “En Libertad”, Solidaridad Obrera, 840-841 (5-6/8/1918), p. 1.Pestaña, Á., Terrorismo en Barcelona. Memorias inéditas, Barcelona, Planeta, [1979].Pradas Baena, M. A., L’anarquisme i les lluites socials a Barcelona 1918-1923. La repressió obrera i la violència, Barcelona, PAM, 2003.Pujadas, X., Marcel·lí Domingo i el marcel·linisme, [Barcelona], PAM, 1996.Roig, M., Rafael Vidiella. L’aventura de la revolució, Barcelona, Laia, 1976.Romero Salvadó, F. J., “Crisi, agonia i fi de la monarquía liberal (1914-1923)”, Segle XX. Revista catalana d’història, 1 (2008), pp. 57-82.Romero Salvadó, F. J. y Smith, A. (eds.), The Agony of Spanish Liberalism. FromRevolution to Dictatorship 1913-23, Houndmills, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2010.Rosenbusch, A., “Los servicios de información alemanes: sabotaje y actividad secreta”, Andalucía en la historia, 45 (2014), pp. 24-29.Rosenbusch, A., “Guerra Total en territorio neutral: Actividades alemanas en España durante la Primera Guerra Mundial”, Hispania Nova, 15 (2017), pp. 350-372.S. A., “Historia de un ‘bravo’ muy pillo”, La Campana de Gracia, 2569 (28/6/1918), p. 4.S.A., L’Esquella de la Torratxa, (12/7 y 30/8/ y 12/9/1918), pp. 447, 451, 456, 458, 568, 577 y 592.S. A., “A cada puerco le llega su San Martín” y “La muerte de Batet”, Solidaridad Obrera, 711 y 712 (9 y 10/1/1918), p. 1.S. A., Solidaridad Obrera, 713-716 (11-14/1/1918), p. 1.S. A., “Los conflictos del hambre”, Solidaridad Obrera, 717, 719-721 y 723-727 (15 y 17-19 y 21-25/1/1918), p. 1.S.A., Solidaridad Obrera, 783 y 784-786, (9-12/6/1918), p. 1.S.A., Solidaridad Obrera, 789-790, 794-795, 798 (15-16, 20-21 y 24/6/1918), p. 1.S. A., Solidaridad Obrera, 833 y 837 (28/7 y 2/8/1918), p. 1.S. A., Solidaridad Obrera, (3/7 y 12/12/1918), p. 2.S.A., “Veredicto popular”, Solidaridad Obrera, 790, 791, 793, 794, 795, 798, 799, 800, 802, 808, 809, 810, 811, 815, 816, 817, 818, 819, 820, 821, 822, 823, 825, 826, 827, 828, 829, 830, 832, 833, 834, 835, 836, 837, 838, 839 (16, 17, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 28/6; 4, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 31/7; 1, 2, 3, 4/8/1918), pp. 1-3.S.A., “Envío a doña Remedios Montero de Brabo Portillo”, 871 (7/9/1918), p. 1.S.A., Solidaridad Obrera, (24, 25, 26, 27, 28 y 30/6 y 3, 6, 8, 5, 10, 12, 13 y 19/7, 4, 5, 9, 23, 24 y 26/8, 21, 24, 25, 31/10, 1, 2/11/ y 1-6, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 20, 30 y 31/12/1918), pp. 1-4.Safont, J., Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, Barcelona, Acontravent, 2012.Sánchez Marín, A. L., “El Instituto de Reformas Sociales: origen, evolución y funcionamiento”, Revista Crítica de Historia de las Relaciones Laborales y de la Política Social, 8 (mayo 2014), pp. 7-28.Smith, A., “The Catalan Counter-revolutionary Coalition and the Primo de Rivera Coup, 1917–23”, European History Quaterly 37:1 (2007), pp. 7-34.Smith, A., Anarchism, revolution and reaction. Catalan labor and the crisis of the Spanish State, 1898-1923, New York, Oxford, Berghahn, 2007.Soldevilla, F., El Año político 1920, Madrid, I. de Julio Cosano, 1921.Taibo II, P. I., Que sean fuego las estrellas. Barcelona (1917-1923), Barcelona, Crítica, 2016.Tamames, R. y Casals, X., Miguel Primo de Rivera, Barcelona, Ediciones B, 2004.Tusell, J., Radiografía de un golpe de estado. El ascenso al poder del general Primo de Rivera, Madrid, Alianza, 1987.Val, R. del y Río del Val, J. del, Solidaridad Obrera, 787-788, 790, 794, 801, 805, 807, 811, 814, 818, 828, 829, 836, 970 (13, 14, 16, 20 y 27/6/, 3, 7, 10, 14, 23, 24 y 31/7/ y 1/8/ y 10/121918), p. 1.Vandellós, P., “Contra los sindicatos. Los procesos de la sindicación obrera. De actualidad”, Solidaridad Obrera, 791 (17/6/1918), p. 1.Vidiella, R., Los de ayer. Novela, Madrid-Barcelona, Nuestro Pueblo, 1938.Winston, C. M., La Clase trabajadora y la derecha en España (1900-1936), Madrid, Cátedra, 1989.Winston, C. M., “Carlist workers groups in Catalonia, 1900-1923”, en S. G. Payne (dir.), Identidad y nacionalismo en la España contemporánea: el carlismo, 1833-1975, Madrid, Actas, 1996, pp. 85-101.Wosky, Solidaridad Obrera, 791, 801 y 820, (17 y 21/6/ 10/7/1918), pp. 1 y 3.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Miró, Alber-Pol. "Economic impact of the museum tourism in Barcelona city." Dimensión Empresarial 16, no. 2 (July 20, 2018): 123–34. http://dx.doi.org/10.15665/dem.v16i2.1905.

Full text
Abstract:
The city of Barcelona has become a prime tourist destination thanks to good planning initiated following the Olympic Games in 1992. The Barcelona brand has been consolidating through characteristics such as an important cultural heritage, a situation favorable climatic and significant in the field of fairs and congresses, differentiating it from the rest of the competition both domestic and international investment. One of the points that has been boosted lately has been the cultural tourism, but this is based on the extensive cultural heritage of Barcelona and not in the museum infrastructures. The aim of this study is to provide information on the economic contribution posed by museums to total tourism revenue. From the information provided by the Government of Catalonia, the museums themselves, as well as other studies of matter.ResumenLa ciudad de Barcelona se ha convertido en un destino turístico de primer orden gracias a una buena planificación iniciada a raíz de los Juegos Olímpicos de 1992. La marca Barcelona se ha ido consolidando a través de unas características tales como un importante patrimonio cultural, una situación climática favorable y una inversión considerable en el ámbito de la celebración de ferias y congresos, que la diferencian del resto de la competencia tanto nacional como internacional. Uno de los puntos que se ha potenciado últimamente ha sido el turismo cultural, pero éste se ha basado en el amplio patrimonio cultural de Barcelona y no en las infraestructuras museísticas El objetivo de este estudio es dar información sobre la aportación económica que suponen los museos de la ciudad respecto a los ingresos totales del turismo. A partir de la información suministrada por la Generalitat de Cataluña, los propios museos, así como otros estudios de la materia.ResumoA cidade de Barcelona tornou-se um primo destino turístico graças a um bom planejamento iniciado após os Jogos Olímpicos de 1992. A marca Barcelona tem vindo a consolidar através de características tais como um importante património cultural, uma situação climática favorável e significativa no domínio das feiras e congressos, diferenciando-o do resto da concorrência, tanto o investimento nacional e internacional. Um dos pontos que tem sido impulsionado ultimamente tem sido o turismo cultural, mas isso é baseado na extensa herança cultural de Barcelona e não nas infraestruturas do museu. O objetivo deste estudo é fornecer informações sobre a contribuição econômica representada pelos museus à receita total do turismo. A partir das informações fornecidas pelo Governo da Catalunha, os próprios museus, bem como outros estudos da matéria.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Erbe, Heinz-H. "Congress Report." Robotica 20, no. 6 (November 2002): 699. http://dx.doi.org/10.1017/s0263574702004514.

Full text
Abstract:
15th TRIENNIAL WORLD CONGRESS OF THE INTERNATIONAL FEDERATION OF AUTOMATIC CONTROL (IFAC), BARCELONA, SPAIN, 21st–26th JULY, 2002The World Congress under the Spanish presidency (Prof. P. Albertos) brought together about 2000 researchers and practitioners of control theory, technology and applications. The famous Gran Teatro del Liceo of Barcelona was the right location for the opening ceremony, whereas the congress sessions were held at the campus of the Universidad Politecnica de Catalunia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Bru Sanchez, Cristina. "Aurora Díaz Plaja (1913-2003)." Lenguaje y Textos, no. 45 (June 22, 2017): 119. http://dx.doi.org/10.4995/lyt.2017.7391.

Full text
Abstract:
<p>Reseña de la obra:</p><p><em>DÍAZ-PLAJA TABOADA, A. Aurora Díaz Plaja (1913-2003). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, 2016.</em></p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Loriguillo-López, Antonio. "Osamu Tezuka, el Dios del Manga: Exhibition at the Museu Nacional d’Art de Catalunya." Mutual Images Journal, no. 7 (December 20, 2019): 57–62. http://dx.doi.org/10.32926/2019.7.r.lor.osamu.

Full text
Abstract:
2019 marked a significant date for the circulation of Japanese popular culture in Spain. Manga Barcelona, the multitudinous event formerly known as “Saló del Manga”, reached its 25th edition. A quarter of a century has passed since its modest beginning as a meetup that brought together around a thousand enthusiasts of manga, anime, and video games at the Estació de França in Barcelona. At twenty-five years, the most relevant event for Japanese popular culture in the country is [...]
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Martín, Sebastián Coll. "Catalunya, la fàbrica d'Espanya (Un siglo de industrialización catalana, 1833–1936), Barcelona, Ajuntament de Barcelona/Generalitat de Catalunya, 1985, 201 pp. (índice)." Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History 5, no. 3 (December 1987): 623–27. http://dx.doi.org/10.1017/s0212610900015457.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Davies, Benjamin K. "Joan Guinjoan concertos." Tempo 59, no. 234 (September 21, 2005): 56–57. http://dx.doi.org/10.1017/s0040298205220326.

Full text
Abstract:
JOAN GUINJOAN: Concerto for clarinet and orchestra; Concerto for piano and orchestra; Música per a violoncel i orquestra. Joan Enric Lluna (cl), David Abramovitz (pno), Lluís Claret (vlc). Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, c. Ernest Martínez Izquierdo. Harmonia Mundi HMI 987056.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

De las Rivas Sanz, Juan Luis. "Reseña del libro «Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña»." Ciudades, no. 16 (November 29, 2017): 221. http://dx.doi.org/10.24197/ciudades.16.2013.221-224.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Lara Amat y León, Joan. "Rodrigo y Alharilla, Martín y Chaviano Pérez, Lizbeth (2017): Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX). Barcelona: Icaria." methaodos revista de ciencias sociales 9, no. 1 (May 1, 2021): 188–90. http://dx.doi.org/10.17502/mrcs.v9i1.453.

Full text
Abstract:
El propósito del libro es poner de relieve los intensos vínculos y la insersión en las dinámicas del capitalismo esclavista, en la importancia económica de la ciudad de Barcelona (y, Cataluña en general) en la esclavitud atlántica. Una relación de Barcelona con la esclavitud que no solo se limita a la trata de esclavos, sino que también incluye a la explotación de la mano de obra en la plantaciones cubanas y puertorriqueñas propiedades de catalanes. Pero además, en el uso de esclavos en la vida cotidiana de la Barcelona de la época.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Meinhardt Teixidor, Tomàs. "Antoni MARTÍ MONTERDE y Teresa ROSELL NICOLÁS, eds., "Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya". Barcelona, Universitat de Barcelona, 2018, 316 pp." Tropelías: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, no. 30 (July 10, 2018): 377–81. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.2018302872.

Full text
Abstract:
Esta reseña presenta el último volumen publicado por el grupo de investigación «Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu» titulado Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Parte de la novedosa colección «Figura», editada por el mismo grupo de investigación, esta es una obra de conjunto (realizada por especialistas de las más destacadas facultades catalanas y de universidades nacionales e internacionales y materializada en dos simposios) que focaliza sus esfuerzos en analizar la Literatura Comparada en Catalunya y la anómala posición que ocupan los escritores en relación a esta. Esta reseña centra su atención en el contenido de estos simposios (así como en la propuesta del grupo de investigación y la colección) prestando especial atención a los debates de propuesta metodológica que albergan; la figura del intelectual europeo, las perspectivas intelectuales de la Literatura Comparada o los precedentes de la Weltliteratur. Todo ello bajo el prisma de la literatura catalana como objeto privilegiado de estudio para repensarse a sí misma y para problematizar y modificar el espacio literario e intelectual europeos
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Lucci, Marcela. "Catalanismo y antifascismo entre Cataluña y América durante la Guerra Civil: el rol del Butlletí Especial per als Catalans Absents de la Pàtria, 1937-1939." Historia Contemporánea, no. 63 (June 1, 2020): 511. http://dx.doi.org/10.1387/hc.20962.

Full text
Abstract:
Durante la primera mitad del siglo XX, las conexiones del catalanismo interior con los 'catalanes de América', el sector de emigrantes y exiliados que lo apoyaron en tierras americanas, experimentaron un gran crecimiento. Durante la Guerra Civil Española, el grupo de Buenos Aires realizó tareas humanitarias y de concienciación antifascista entre el colectivo americano. Para reforzar esta vinculación con Cataluña, el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya editó en Barcelona el Butlletí Especial per als Catalans Absents de la Pàtria. Realizaremos el primer estudio específico de esta fuente primaria enmarcándola en el contexto de las publicaciones del Comissariat y efectuaremos un análisis de sus aspectos formales. También analizaremos las causas históricas de su aparición, para integrar su existencia al estudio del catalanismo americano durante la Guerra Civil Española. Finalmente, indagaremos en las características que marcaron el compromiso del grupo porteño con la realidad catalana.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Feldman, Sharon G. "OF APPEARANCE AND DISAPPEARANCE: THEATRE AND BARCELONA (CATALUNYA INVISIBLE, PART II)." Catalan Review 18, no. 1-2 (January 1, 2004): 161–77. http://dx.doi.org/10.3828/catr.18.1-2.11.

Full text
Abstract:
The relationship between place and stage, and between landscape and theatre, can be enormously revealing in terms of a playwright’s sense of self, identity, and culture. During the decades of the 1980s and 1990s, a paradoxical phenomenon occurred whereby the city of Barcelona —or Catalunya, for that matter— as an image, notion, rhetorical figure, or poetic trope seemed to have all but vanished from the contemporary Catalan stage (specifically, from the realm of text-based drama). In the new millennium, however, Barcelona is gradually becoming visible on the stage once again. The three contemporary playwrights examined here —Josep Maria Benet i Jornet, Llüisa Cunillé, and Sergi Belbel— have all displayed an awareness of the aesthetic and political implications of a dialectic of visibility and invisibility, appearance and disappearance.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Massot i Muntaner, Josep. "Cartes de Palmira Jaquetti a Rafael Patxot i Jubert (1938–1939)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 95. http://dx.doi.org/10.17345/elop202095-123.

Full text
Abstract:
Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Solana Solana, M. "Nuevas pautas de migración y poblamiento: las dinámicas de los municipios de Cataluña." Geographicalia, no. 46 (June 6, 2016): 35. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_geoph/geoph.2005461339.

Full text
Abstract:
Cataluña muestra cambios significativos en el sistema de poblamiento. La concentración de la población ha dado lugar a una dispersión creciente que tiene como principal destino los municipios de menos de 10.000 habitantes -habitualmente clasificados como intermedios o rurales-. Si bien en un primer momento dicha dispersión se concentraba en la Región Metropolitana de Barcelona, en los últimos años se asiste a una progresiva difusión de la población hacia áreas cada vez más alejadas del Barcelonés. Sin embargo, no es un proceso generalizado en todo el territorio catalán. Estos cambios son producto básicamente de la migración, actuando el Barcelonés y las principales ciudades de su entorno como origen. En esta comunicación se analizan estos procesos que suponen una transformación importante del sistema de poblamiento en el territorio. Un estudio más pormenorizado de los factores y de los impactos sociales y económicos que tiene esta migración está pendiente de realizarse. También se apuntan algunas líneas de reflexión que, a raíz de la literatura científica europea, pueden servir como elementos de guía para el análisis de estos procesos en el caso de Cataluña y España.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

Gaspar, Débora Da Rocha, Sílvia Úbeda Portabella, María Luisa De la Fuente Melendro., and María Luisa Álvarez Páez. "POÉTICA DAS VÉRTEBRAS: UMA PESQUISA EDUCATIVA BASEADA NAS ARTES." Atos de Pesquisa em Educação 14, no. 1 (May 17, 2019): 169. http://dx.doi.org/10.7867/1809-0354.2019v14n1p169-192.

Full text
Abstract:
Um encontro inesperado, mais de 9000Km de distancia, uma experiência docente compartilhada, e um informe de pesquisa curioso são as vértebras desta experiência. Este artigo narra o encontro de mundos docentes: quatro pedagogos dos Anos Iniciais da Catalunha e uma professora de Arte brasileira, trabalhando juntas no projeto Tándem em Artes (Música) na escola Mossèn Jacint Verdaguer em Barcelona. O relato dessa experiência educativa é elaborado a partir de metodologias artísticas de pesquisa, em que o informe final, como objeto viajante, gerou novos encontros: com a Fundação Miró e mais adeptos à trabalhar por projetos na escola Jacint Verdaguer em Barcelona.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Comelles, Josep M. "Claudi Esteva i la fundació de l’antropologia professional a Catalunya (1956- 1984)." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 219. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.219-263.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

CARRERA, Martí Boneta i. "NOTA - RESPUESTA A LOS ATENTADOS DE BARCELONA." Sociedade e Território 29, no. 1 (August 28, 2017): 199. http://dx.doi.org/10.21680/2177-8396.2017v29n1id12659.

Full text
Abstract:
El terrorismo yihadista es otra vez noticia, ya que la semana pasada se produjeron unos nuevos atentados, esta vez en Cataluña. Las primeras horas después de este suceso hay que atender lo mejor posible a las víctimas y familiares y condenar estos hechos. También hay que dejar que la justicia y la policía y la justicia hagan su trabajo. En el artículo se analizan algunas de las causas de estos hechos, se plantean las preguntas de las razones del porqué unos jóvenes se entreguen al terror y cuales son las pasiones y las circunstancias que los llevan a cometer actos tan horribles por una causa tan espantosa. En estas últimas décadas, Cataluña ha experimentado un gran incremento de población, procedente de muchos países, ya se puede hablar que somos una sociedad multicultural. La política educativa ha sido clave para la normalización de este proceso.Tres elementos son claves para la solución de este terrorismo: personas, problema y proceso. Separar estos tres elementos nos permitirá ser sensibles y comprensivos con las personas, duros con el problema y equitativos en el proceso.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Bruquetas Galán, Rocío. "La técnica de la pintura mural a Catalunya i les fonts artístiques medievals. Rosa M. Gasols Fargas." Ge-conservacion 4 (July 31, 2013): 169–70. http://dx.doi.org/10.37558/gec.v4i0.173.

Full text
Abstract:
Reseña del libro La técnica de la pintura mural a Catalunya i les fonts artístiques medievals, resultado de la tesis doctoral de Rosa M. Gasols Fargas, publicado por l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2012. Contiene los estudios realizados por la autora sobre la técnica de la pintura mural en diferentes obras del románico y gótico catalán, representativos de diferentes etapas cronológicas y artísticas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

Morell i Rovira, Jordi. "Fina Padrós. Dibuixar el temps." Barcelona Investigación Arte Creación 8, no. 2 (June 3, 2020): 182. http://dx.doi.org/10.17583/brac.2020.5334.

Full text
Abstract:
Review of the exhibition "Fina Padrós. Drawing the Time." This exhibition in memory of the artist was co-organized with the Escola d'Art de Vic, the Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya and the Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, with the collaboration of the editorial Camí de Marges and the support of ACVIC, Centre d'Arts Contemporànies.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Gregori i Cifré, Josep Maria. "IFMuC: un proyecto universitario para la recuperación del Patrimonio Musical de Catalunya." Cuadernos de Investigación Musical, no. 1 (March 20, 2017): 12–26. http://dx.doi.org/10.18239/invesmusic_2016.01.1306.

Full text
Abstract:
Este artículo se centra en reflejar la trayectoria de la recuperación del patrimonio musical de Catalunya, estudiando en primer los antecedentes desde el siglo XIX hasta la creación, ya en el siglo XX, del Centre de Documentació Musical (CDM) y del Institut de Documentació i d’Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas (IDIM), ambos organismos promovidos desde la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB). Ello sirve para comprender la necesidad y motivación del proyecto IFMuC (Inventari dels Fons Musicals de Catalunya), creado asimismo en el seno de la UAB con el objetivo principal de crear una base de datos digital que ponga a disposición de la comunidad musical un repertorio inédito que aporte información y acceso a las principales fuentes musicales de Catalunya con un cuádruple beneficio: científico, artístico, social y educativo.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Cadórniga, Javier Fraga, Susana Gimber Soro, Alice Lancien, Martín Sánchez Brizuela, Carlos López Tapia, Andrés Martínez de la Riva Díaz, Montse Pedret Granero, et al. "El carrito como punto de interacción urbana Raons Públiques, Barcelona, Catalunya." Dearq, no. 16 (June 2015): 180–83. http://dx.doi.org/10.18389/dearq16.2015.10e.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Llasat Botija, Ma del Carmen, Mariano Barriendos i Vallvé, Roberto Rodríguez, and Javier Martín Vide. "Evolución de las inundaciones en Catalunya en los últimos quinientos años." Ingeniería del agua 6, no. 4 (December 31, 1999): 353. http://dx.doi.org/10.4995/ia.1999.2796.

Full text
Abstract:
El presente trabajo muestra los resultados alcanzados tras el análisis de la documentación relativa a inundaciones, obtenida directamente de archivos municipales y eclesiásticos de diferentes lugares de Cataluña. En algunos casos dicha información se ha complementado con documentación privada o bibliografía. Finalmente, y con el objetivo de poder realizar un estudio comparativo de algunos episodios se ha recurrido a información instrumental procedente de la estación meteorológica de Barcelona, desde 1780. Todo ello ha permitido reconstruir las series de Barcelona, Tortosa y Gerona, desde 1389 hasta 1971, así como confeccionar nueve series secundarias correspondientes a otras tantas localidades, con el fin de analizar las características regionales. En primer lugar se ha realizado una clasificación de las inundaciones atendiendo a los daños producidos, lo que ha permitido confeccionar diferentes índices cuantitativos. En segundo lugar se ha analizado la evolución temporal de tales índices, con resolución anual y mensual. El trabajo se ha completado con el análisis de anomalías, análisis de tendencias y análisis espectral de un índice representativo de toda Cataluña. El objetivo final del presente trabajo es la identificación y caracterización de la dinámica de las inundaciones desde el siglo XV hasta nuestros días. Palabras clave: series históricas, inundaciones, clima y agua, análisis temporal, análisis espectral, riesgo, vulnerabilidad, Cataluña.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Avila, Marco Aúrelio, Francesc Solanellas Donato, Claudio D. Rosa, and Joshua Muñoz Vázquez. "O modelo de gestão esportiva da província de Barcelona a partir da ótica dos gestores esportivos municipais." Podium Sport Leisure and Tourism Review 10, no. 1 (April 5, 2021): 1–28. http://dx.doi.org/10.5585/podium.v10i1.15915.

Full text
Abstract:
Relevância: A gestão esportiva (GE) é essencial para a ampla oferta de atividades esportivas e de lazer. A província de Barcelona é uma referência mundial em GE mas pouco se sabe sobre o seu serviço de gestão municipal. Objetivo do estudo: No presente estudo, caracterizamos o serviço esportivo dos municípios da província de Barcelona com base na perspectiva dos gestores esportivos. Metodologia: Foram realizadas entrevistas semiestruturadas com 15 gestores esportivos de diferentes municípios da província de Barcelona e o seu conteúdo foi analisado com base em Bardin (2009). Resultados principais: Os dirigentes esportivos explicaram que o serviço esportivo se dá através de interações entre o Conselho Provincial de Barcelona, as entidades esportivas e a Generalitat da Catalunha (Secretaria Geral de esporte). Não existe um padrão na configuração das estruturas organizacionais adotadas pelos municípios para a prestação de serviços esportivos e os modelos de gestão mais comuns são direta, mista e indireta, respetivamente. A seleção de pessoas para trabalhar no serviço esportivo comumente ocorre por meio de concursos públicos e há ações de educação e treinamento. Existem programas e projetos com o objetivo de ampliar a participação em atividades físicas sendo as mulheres o público-alvo. Contribuições teóricas: Identificamos possíveis caminhos para avanços.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Arantes, Kelly Christina Mendes. "Conhecendo o Museu Nacional de Arte da Catalunha por meio de seus Aparatos e Tecnologias Institucionais." Revista ARA 6, no. 6 (April 2, 2019): 87–112. http://dx.doi.org/10.11606/issn.2525-8354.v6i6p87-112.

Full text
Abstract:
Este artigo é parte de uma pesquisa realizada para a disciplina A Construção da Profissão de Educador de Museus, do doutorado em Ensino e Aprendizagem das Artes Visuais, da Universidade de Barcelona. Propõe apresentar o Museu Nacional de Arte da Catalunha por meio de seus aparatos e tecnologias institucionais e suas influências nas atitudes de seus visitantes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

Planas Badenas, Josefina. "Plegarias iluminadas: Libros de Horas conservados en bibliotecas catalanas." De Arte. Revista de Historia del Arte, no. 6 (February 3, 2015): 75. http://dx.doi.org/10.18002/da.v0i6.1524.

Full text
Abstract:
A través de este texto, pretendemos dar a conocer los libros de horas iluminados conservados en bibliotecas públicas catalanas. Con este fin, se han analizado un total de quince manuscritos, a nuestro juicio los más interesantes desde el punto de vista artístico, localizados en la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de la Universidad de Barcelona, Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, Museo Episcopal de Vic, Biblioteca del monasterio de Santa María de Montserrat y Biblioteca del Palacio de Perelada. Los libros de horas se han agrupado de acuerdo con su procedencia geográfica: antiguos reinos peninsulares (Corona de Aragón y de Castilla), Francia, repúblicas italianas, Inglaterra y territorios septentrionales del ducado de Borgoña. Cada uno de estos apartados se organiza en torno a una secuencia cronológica que comienza a fines del siglo XIV y concluye hacia el segundo cuarto del siglo XVI.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

de Motes, Jordi Maluquer. "Algunas Puntualizaciones Sobre «Catalunya, La Fabrica D'espanya»." Revista de Historia Económica / Journal of Iberian and Latin American Economic History 6, no. 2 (September 1988): 397–402. http://dx.doi.org/10.1017/s0212610900015846.

Full text
Abstract:
La Revista de Historia Económica dedicaba en su penúltimo número (V, 3, otoño de 1987, pp. 623–628) unas cuantas páginas, escritas por Sebastián Coli Martín, a la exposición «Catalunya, la fábrica d'Espanya», que tuvo lugar en Barcelona a lo largo de varios meses del año 1985, y a su catálogo. Como coautor de una cosa y de la otra no puedo menos que agradecer los elogios allí expresados, pero también me siento obligado a formular más de una puntualización y a expresar mi discrepancia con el amigo Coll en algunos puntos. El hecho de formar parte del consejo asesor de la Revista, como también Jordi Nadal, convertiría en buenas las afirmaciones equivocadas del comentarista de producirse un silencio que se tomaría lógicamente por asentimiento.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Feixas Condom, Mònica, José Luis Muñoz Moreno, Joaquín Gairín Sallán, David Rodríguez-Gómez, and Marita Navarro Casanoves. "Towards a Comprehension of University Dropout in Catalonia: the Case of Universitat Autònoma de Barcelona." Estudios sobre Educación 28 (2015): 117–38. http://dx.doi.org/10.15581/004.28.117-138.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Roma, Josefina. "Els meus records del mestre Claudi Esteva Fabregat." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 147. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.147-154.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Comas d’Argemir, Dolors. "Claudi Esteva: Introducció a l’Antropologia Cultural." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 205. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.205-217.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Romaní, Oriol. "Notes incidentals sobre el Dr. Esteva." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 265. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.265-272.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Delgado, Manuel. "El naturalisme, nostàlgia i utopia." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 273. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.273-280.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Pujadas, Joan J. "Introducció." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 7. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.7-21.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Prat Carós, Joan. "Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper institucionalitzador." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 81. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.81-86.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

Martínez Hernáez, Àngel. "Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper investigador." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 87. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.87-90.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Alcañiz Rodríguez, Berta. "Fragments d’infància i de joventut de Claudi Esteva Fabregat." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 91. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.91-98.

Full text
Abstract:
Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography