Academic literature on the topic 'Biodiversidad marina'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Biodiversidad marina.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Biodiversidad marina"
Vargas, Rita, and Jorge Cortés. "Biodiversidad marina de Costa Rica: Crustacea: Infraorden Anomura." Revista de Biología Tropical 54, no. 2 (March 17, 2014): 461. http://dx.doi.org/10.15517/rbt.v54i2.13894.
Full textHerrera Moreno, Alejandro, and Liliana Betancourt Fernández. "Inventario de la fauna marina de la Hispaniola." Ciencia y Sociedad 30, no. 1 (March 1, 2005): 158–67. http://dx.doi.org/10.22206/cys.2005.v30i1.pp158-167.
Full textHerrera Moreno, Alejandro, and Liliana Betancourt Fernández. "Anémonas (Anthozoa : Actiniaria, Corallimorpharia, Ceriantharia y Zoanthidea) conocidas para la Hispaniola." Ciencia y Sociedad 27, no. 3 (September 1, 2002): 439–52. http://dx.doi.org/10.22206/cys.2002.v27i3.pp439-52.
Full textCorrea-Segura, Mario Alberto, and David Alberto Vela-Ordoñez. "Importancia de la armada en el tráfico ilegal de especies marinas." Revista científica anfibios 1, no. 1 (June 22, 2018): 48–54. http://dx.doi.org/10.37979/afb.2018v1n1.10.
Full textMutschke, Erika, Carlos Ríos, Cristian Aldea, Américo Montiel, and Fernanda Silva. "Biodiversidad marina en Magallanes: equinodermos del Pabellón de Colecciones Edmundo Pisano V." Anales del Instituto de la Patagonia 44, no. 2 (2016): 23–33. http://dx.doi.org/10.4067/s0718-686x2016000200002.
Full textPeñas de Giles, Julio, Jesús Del Río Sánchez, Luis Sánchez Tocino, and Antonio De la Linde Rubio. "Primera cita de la especie invasora Caulerpa cylindracea Sonder en las islas Chafarinas (África del Norte)." Acta Botanica Malacitana 45 (May 13, 2020): 157–59. http://dx.doi.org/10.24310/abm.v45i.6781.
Full textLondoño-Cruz, Edgardo. "Llenando un vacío: primer registro del gastrópodo neritáceo sin concha Titiscania limacina Bergh, 1890 en Colombia." Boletín de Investigaciones Marinas y Costeras 49, SuplEsp (December 14, 2020): 223–28. http://dx.doi.org/10.25268/bimc.invemar.2020.49.suplesp.1037.
Full textHerrera Moreno, Alejandro, and Liliana Betancourt Fernández. "Especies de equinodermos recientes (Echinodermata : crinoidea: asteroidea: ophiuroidea: echinoidea y holothuroidea) conocidas para la Hispaniola." Ciencia y Sociedad 29, no. 3 (September 1, 2004): 506–33. http://dx.doi.org/10.22206/cys.2004.v29i3.pp506-533.
Full textCortés, Jorge. "Historia de la investigación marino-costera en Bahía Culebra, Pacífico Norte, Guanacaste, Costa Rica." Revista de Biología Tropical 60, no. 6 (July 2, 2015): 19. http://dx.doi.org/10.15517/rbt.v60i2.19961.
Full textLaidre, Mark E., and Geerat J. Vermeij. "A biodiverse housing market in hermit crabs: proposal for a new biodiversity index." UNED Research Journal 4, no. 2 (December 1, 2012): 175–79. http://dx.doi.org/10.22458/urj.v4i2.5.
Full textDissertations / Theses on the topic "Biodiversidad marina"
Saona, Sarabia Ariana. "Propuesta de investigación: modelamiento biogeográfico de especies marinas en el Pacífico Oriental Tropical." Bachelor's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2020. http://hdl.handle.net/20.500.12404/17611.
Full textTrabajo de investigación
Alvarado, Quintana Odaliz Yashira. "Proyecto RE+: Centro de interpretación de la biodiversidad marina en el Callao." Bachelor's thesis, Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2021. http://hdl.handle.net/10757/655574.
Full textThe lack of infrastructure to promote initiatives on the conservation of protected areas: Palomino and Cavinzas Islands, whose fauna in vulnerable status is due to plastic pollution, gives an account of the state's absent action on the Regional Callao Ordinance N° 003 to promote its conservation. This is how the RE+ Project's proposal consists in reinterpret, reassess and reintegrate the city with the marine natural environment and as a result, be an integrative device between the two scenarios, which attributes even to a critical reflection of current ground use and spatial relationship with users of the La Punta district, final top of the Costa Verde with projection of metropolitan scope and referred ecotourism zone; not being used in urban terms as a source of activation of economic and tourist development. This interpretation center proposes a reassessment of marine biodiversity through local development as a means of conservation and tourism as a reactivator of Heritage; where the architectural design starts from a unique experience of interpretation for both users and the activation of public spaces that make it possible to stimulate contemplation, recreation and, in turn, the reassessment by the user with their environment; that mitigates the current environmental-cultural degradation of our oceans and sea life. Being necessary in this research the sociocultural, economic and environmental field, in the search for the use of architecture and urban space in order to conserve marine biodiversity.
Tesis
Morón, Correa Giancarlo Helar. "Análisis espacio temporal de la biodiversidad en el ambiente epipelágico del mar peruano." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2017. https://hdl.handle.net/20.500.12672/7131.
Full textTesis
Morales, Ramírez Margarita. "Centro de investigación, rescate y difusión de la biodiversidad marina en Punta de Choros." Tesis, Universidad de Chile, 2010. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/100135.
Full textLlanos, Ramírez Ignacio Alberto. "Estudio sobre la falta de organicidad en el marco regulatorio de las áreas marinas protegidas." Tesis, Universidad de Chile, 2019. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/171087.
Full textEl presente trabajo tiene por objeto analizar el estado de la regulación de las Áreas Marinas Protegidas en nuestro país, a fin de determinar si existe una falta de organicidad en su marco regulatorio. Para dicho análisis se estudiará la doctrina especializada en la materia, las sentencias de los tribunales de justicia y dictámenes de la Contraloría General de la República, así como los fundamentos dados en el derecho comparado a razón de entender a cabalidad los elementos de dicha técnica de conservación in situ. Se concluye que existe una carencia en la organicidad normativa al respecto. No existiendo definición legal que la regule, además de la existencia de múltiples organismos que solapan sus competencias al respecto. Tampoco existiendo órgano coordinador vigente en la materia. Para esto, se hará una revisión normativa sobre la biodiversidad, como fundamento de las Áreas Marinas Protegidas. Se revisará su concepto y elementos doctrinales, así como los órganos competentes en la administración y tuición. Finalmente, a modo ejemplar se estudiarán la regulación de las áreas de acuicultura y minería y sus respectivas implicancias en Áreas Marinas Protegidas
González, Born C. Alejandra. "Estación para la preservación de la biodiversidad marina : Puerto Raúl Marín Balmaceda, Región de Aysén." Tesis, Universidad de Chile, 2012. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/115887.
Full textEspinoza, Mieres Elizabeth. "Estación insular de investigación y difusión de la biodiversidad marina Isla Robinson Crusoe, V región." Tesis, Universidad de Chile, 2007. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/101131.
Full textRyan, Valerio Lindsay. "La protección de la biodiversidad en áreas marinas fuera de la jurisdicción estatal." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2016. http://hdl.handle.net/10803/368180.
Full textLos Estados del mundo enfrentan nuevos retos para detener la pérdida global de la biodiversidad marina; requiriendo así de la protección del 64% del océano ubicado en las áreas fuera de la jurisdicción nacional. Para alcanzar esta meta diversos convenios y acuerdos regionales se han negociado para comprometer a los Estados en el establecimiento de redes representativas de AMPs. Durante esta investigación se analizará tanto el marco jurídico global que se ha utilizado para su designación, principalmente, la Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar (UNCLOS), por ser el convenio marco en materia del océano que define los regímenes de la alta mar y la Zona; así como otros instrumentos jurídicos internacionales relacionados. Además, algunos recientes esfuerzos realizados desde un enfoque regional como sectorial para alcanzar la protección de la biodiversidad marina en aguas internacionales. Los cuales en términos generales resultan aún insuficientes para alcanzar la meta planteada, así como también se logra evidenciar los vacíos en el marco jurídico y en la gestión de las áreas marinas fuera de la jurisdicción, que sin duda limitan la creación de las AMPs y su protección adecuada y efectiva para la biodiversidad marina más allá de la jurisdicción nacional. A inicios del 2015 se registra un avance histórico, al haberse aprobado la apertura de negociaciones de un nuevo acuerdo de implementación en el marco de la UNCLOS, para la conservación y uso sostenible de la biodiversidad marina más allá de la jurisdicción nacional. Al respecto, se informa sobre el desarrollo de las discusiones y se brindan algunas opciones que los Estados podrían tomar en consideración en las próximas negociaciones. No obstante, ante la incertidumbre de su entra en vigencia se insta a continuar con los esfuerzos de protección a través de una mejor implementación de los instrumentos jurídicos internacionales existentes y gestión de AMPs aplicando enfoques de cooperación multisectorial y entre los Estados.
States around the world face new challenges to stop the global loss of marine biodiversity; thus requiring the protection of 64% of the ocean located in areas beyond national jurisdiction. To achieve this goal several conventions and regional agreements have been negotiated to engage States in establishing representative networks of MPAs. It identifies and analyzes the overall legal framework that has been used for designation, primarily the United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), as the framework agreement on the ocean that defines regimes high seas and the Area; and other international legal instruments. In addition, some recent efforts from a regional and sectoral approach to achieve the protection of marine biodiversity in international waters. During this investigation will be analyzed, the global legal framework that has been used for designation, primarily the United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), as the framework agreement on defining the ocean regimes high seas and the Area; and other international legal instruments. In addition, some recent efforts from a regional and sectoral approach to achieve the protection of marine biodiversity in international waters. Which in general they were still insufficient to achieve the stated goal and also achieved highlight gaps in the legal framework and management of marine areas beyond the jurisdiction, which undoubtedly limit the creation of MPAs and their protection adequate and effective to marine biodiversity beyond national jurisdiction. In early 2015 a historic breakthrough, the opening of negotiations for a new implementation agreement have been approved in the framework of UNCLOS for the conservation and sustainable use of marine beyond national jurisdiction biodiversity is recorded. In early 2015 a historic breakthrough, the opening of negotiations for a new implementation agreement have been approved in the framework of UNCLOS for the conservation and sustainable use of marine beyond national jurisdiction biodiversity is recorded; sponsored by the United Nations. In this regard, this research provides the information available on the development of the discussions and sets out some options that States could consider in the forthcoming negotiations.
Piroddi, Chiara. "Ecosystem based management in the Mediterranean Sea: scientific challenges and advances = La gestión basada en los ecosistemas en el Mar Mediterráneo: retos científicos y avances." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/401561.
Full textEn aquesta tesi he investigat l'estat ambiental del mar mediterrani i la sostenibilitat dels seus recursos marins mitjançant un enfoc interdisciplinari que combina la integració de dades i la modelització d'ecosistemes. Els resultats posen en relleu una sèrie de punts en comú dels ecosistemes marins mediterranis: el grup de "peixos pelàgics de mida petita", principalment compost per sardines i seitons, amb grans biomasses i captures, és un grup important en relació amb l'estructura de l'ecosistema mediterrani (tant a nivell regional, sub regional i a escales locals). El grup de “peixos pelàgics de gran mida” destaca per ser important com a grup clau de l'ecosistema, tant en el passat com en el present, mentre que el grup dels “taurons” i “peixos pelàgics de mida mitjana” han jugat un paper ecològic clau en el passat, però aquest és actualment reemplaçat pels grups de peixos bentopelàgicos i cefalòpodes bentònics. A més, el vell marí del mediterrani “Monachus monachus”, en aquelles zones on encara existeix, és l'espècie amb el nivell tròfic més alt, seguida pel grup de "cetacis que s'alimenten de peixos" i "peixos pelàgics de grans dimensions". Pel que fa a la dinàmica temporal de l'ecosistema, les tendències de la biomassa i dels indicadors ecològics (per exemple, la biomassa de la comunitat, els nivells tròfics de la comunitat, les captures i els indicadors de diversitat) revelen que l'efecte combinat d’una pressió pesquera excessiva i els canvis en la productivitat primària ha alterat l'ecosistema marí mediterrani a través del temps, especialment pel que fa a una reducció de les proporcions dels depredadors superiors (per exemple, pinnípedes, i peixos pelàgics de grans dimensions) i organismes de nivells tròfics mitjans (per exemple, peixos pelàgics de mida petita), i l'augment en abundància de grups d'organismes en nivells tròfics inferiors (per exemple, invertebrats). El mar mediterrani occidental i el mar adriàtic són els ecosistemes més degradats amb baixades de biomasses per a totes les espècies avaluades (des dels peixos pelàgics de mida petita als taurons i ratjades, amb excepció dels invertebrats que es mantenen estables en el temps). El mar jònic és l'àrea amb menys canvis històrics en termes de biomassa en comparació amb les dades disponibles de mostrejos. Fins i tot a una escala més local (en el Golf de Amvrakikos), tant els indicadors ecològics com les biomasses evidencien una degradació dels compartiments demersals de la xarxa tròfica, encara que s'observa una relativa estabilitat dels compartiments pelàgics, principalment a causa dels alts nivells d'eutrofització. La pressió pesquera elevada i els canvis en la producció primària (PP) juguen un paper important en la dinàmica temporal de les espècies; però, els canvis en la PP semblen ser els principals impulsors de la dinàmica temporal de l'ecosistema del mar mediterrani. Les dades pesquers (principalment la captura i l'esforç pesquer) es troben subestimats i conseqüentment registrats de forma errònia a escala regional, sub regional i local. Per exemple, la mortalitat per pesca (i per tant les dades de desembarcament que s'obtenen de les estadístiques de pesca de l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació [FAO]) de tres de les espècies comercials més importants (Sardina europea “Sardina pilchardus”, anxova “Engraulis encrasicolus” i lluç “Merluccius merluccius”) per a les primeres dècades d'aquest estudi (1950), i en totes les sub regions mediterrànies analitzades, era entre 5 i 10 vegades inferior als valors de referència mitjana registrats en avaluacions de l'estoc d'aquestes poblacions al mar mediterrani. Fins i tot en l'avaluació de les pesqueries italianes, la reconstrucció de les captures totals mostra que les captures totals són 2,6 vegades més grans que els desembarcaments registrats oficialment per la FAO durant el mateix període i per la mateixa zona, amb desembarcaments comercials no declarats (dels sectors industrials i artesanals) que contribueixen al 50% de la captura total (en relació als informes de la FAO) i els descarts que contribueixen un altre 7%. A Europa hi ha diversos models i indicadors associats que podrien ser utilitzats en suport de les polítiques europees de gestió mediambiental, com la Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina (MSFD); de totes formes, Ecopath with Ecosim (EwE) és l'eina més aplicada per a la modelització dels ecosistemes marins i aquàtics i la que pot produir un major nombre d'indicadors útils per a la MSFD. Atès que les pressions antropogèniques s'estan expandint ràpidament a la conca mediterrània, aquest treball constitueix un primer pas important per avançar en l'avaluació regional de l'estat ambiental de l'ecosistema marí mediterrani i per informar els plans de conservació i gestió presents i futurs.
Chero, de la Cruz Jhon Darly. "Biodiversidad de metazoos parásitos en peces de la zona marino costera de Lima, Perú." Master's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2017. https://hdl.handle.net/20.500.12672/6581.
Full textInnóvate Perú
Tesis
Books on the topic "Biodiversidad marina"
García, Mercedes Ortiz. La conservación de la biodiversidad marina: Las áreas marinas protegidas. Albolote, Granada: Editorial Comares, 2002.
Find full textSansón, Gaspar González. Biodiversidad marina y desarrollo: Conflictos y soluciones en el Caribe. [Cadíz]: Servicio de Publicaciones, Universidad de Cádiz, 2002.
Find full textGallo, Edwin Vegas. Un nuevo enfoque para la gestión de la biodiversidad marina y costera. Piura, Perú: Universidad Alas Peruanas, 2005.
Find full textLópez, Delio, Julio Pérez, Archivaldo López, and Ateliano López. Igargan =: Cantos : la cosmovisión kuna y la biodiversidad marina = Songs : the Kuna cosmovision and their marine biodiversity. Panamá: CODESTA, 2007.
Find full textGaete, Rodrigo Hucke. Conservación marina en el Sur de Chile : la importancia de la región Chiloé-Corcovado para las ballenas azules, la diversidad biológica y el desarrollo sustentable =: Marine conservation in southern Chile : the importance of the Chiloe-Corcovado region for blue whales, biological diversity and sustainable development. Valdivia, Chile: Centro Ballena Azul, 2006.
Find full textTrabajo del Caribe sobre la Biodiversidad Marina (1998 Bahía de Montego, Jamaica). Jornadas de Trabajo del Caribe sobre la Biodiversidad Marina, Bahía de Montego, Jamaica, del 27 al 29 de octubre de 1998. [Chatham Maritime]: Natural Resources Institute for the United Kingdom Foreign and Commonwealth Office, 1999.
Find full text(Brazil), Museu Nacional, ed. Biodiversidade marinha da Bacia Potiguar: Ictiofauna. Rio de Janeiro: Museu Nacional, 2010.
Find full textJúnior, José Garcia. Biodiversidade marinha da Bacia Potiguar: Ictiofauna. Rio de Janeiro: Museu Nacional, 2010.
Find full textRossi-Wongtschowski, Carmen Lucia D. B., and Antonia Cecília Zacagnini Amaral. Biodiversidade bentônica da Região Sudeste-Sul do Brasil: Plataforma externa e talude superior. São Paulo: Instituto Oceanográfico, 2004.
Find full textGarcia, Katia Cristina. Petróleo: Acidentes ambientais e riscos à biodiversidade. Rio de Janeiro: Editora Interciência, 2011.
Find full textBook chapters on the topic "Biodiversidad marina"
Freitas, Vera Lúcia Chalegre de, and Larissa Carolina Ramos de Lima. "IMPACTOS E CONSEQUÊNCIAS DA “TRAGÉDIA MARIANA”: OLHARES PARA A SUSTENTABILIDADE AMBIENTAL." In Biodiversidade, Meio Ambiente e Desenvolvimento Sustentável. Editora Conhecimento Livre, 2020. http://dx.doi.org/10.37423/200702003.
Full textMICHELLY DE OLIVEIRA DUTRA, CRYS, JOÃO MATHEUS ALBERTONI MACEDO, and LUCIANA PAES DE ANDRADE. "TRILHA SUSPENSA CARANDÁ: RELATO DE EXPERIÊNCIA DE UM PROJETO COM ALUNOS DOS 5 º ANOS DO ENSINO FUNDAMENTAL I." In Itinerários de resistência: pluralidade e laicidade no Ensino de Ciências e Biologia. Editora Realize, 2021. http://dx.doi.org/10.46943/viii.enebio.2021.01.528.
Full textRosa, Matheus Y. O., and Flavio H. S. Lobato. "A CADEIA PRODUTIVA E AS MARGENS DE COMERCIALIZAÇÃO DA PESCADA AMARELA (Cynoscions acoupa) EM BELÉM-PA." In Ciência e Tecnologia de Alimentos: Pesquisas e Avanços. Agron Food Academy, 2021. http://dx.doi.org/10.53934/9786599539626.7.
Full textLoose, Robin Hilbert. "AVALIAÇÃO ESPAÇO TEMPORAL DA ICTIOFAUNA ACOMPANHANTE DE PESCARIAS ARTESANAIS DIRIGIDAS AO CAMARÃO-Branco (LITOPENAEUS SCHIMITTI) NA PLATAFORMA RASA DO LITORAL DO PARANÁ, SUL DO BRASIL E ALTERNATIVAS PARA A CONSERVAÇÃO DA BIODIVERSIDADE MARINHA." In O meio ambiente litorâneo e insular do Paraná, 103–16. Atena Editora, 2021. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.7502105077.
Full textConference papers on the topic "Biodiversidad marina"
Salazar Ceciliano, Juan Pablo, José Mauro Vargas Hernández, Rosario Benavides Morera, Alexandre Tisseaux Navarro, and Sergio Cambronero Solano. "Patrón de circulación y características de masa de agua área adyacente a la isla del Coco, Costa Rica." In I Congreso Internacional de Ciencias Exactas y Naturales. Universidad Nacional, 2019. http://dx.doi.org/10.15359/cicen.1.32.
Full textHerrera-Ulloa, Angel Francisco. "Maricultura, investigación y desarrollo, y el escalamiento del proceso industrial." In I Congreso Internacional de Ciencias Exactas y Naturales. Universidad Nacional, 2019. http://dx.doi.org/10.15359/cicen.1.92.
Full textWIDAWATI, SRI. "Isolasi dan uji efektivitas Plant Growth Promoting Rhizobacteria di lahan marginal pada pertumbuhan tanaman kedelai (Glycine max L. Merr.) var. Wilis." In Seminar Nasional Masyarakat Biodiversitas Indonesia. Masyarakat Biodiversitas Indonesia, 2015. http://dx.doi.org/10.13057/psnmbi/m010109.
Full textSiqueira, Dayany Florencio, DANILO SILVA DOS SANTOS, LAÍS HORTÊNCIA DA SILVA, and CARINA SEIXAS MAIA DORNELAS. "PRÁTICAS EDUCATIVAS COM JOVENS DO ENSINO FUNDAMENTAL: ALTERNATIVAS SUSTENTÁVEIS PARA O ARMAZENAMENTO DE SEMENTES NO CARIRI PARAIBANO." In I Congresso Brasileiro de Biodiversidade Virtual. Revista Multidisciplinar de Educação e Meio Ambiente, 2021. http://dx.doi.org/10.51189/rema/1107.
Full textSampaio, Cristiane Ramon, FERNANDA RIBEIRO DE FREITAS, KARINA GONÇALVES CAPETE, HELUIZE RIBEIRO DE FREITAS, and GLÓRIA RIBEIRO DE SOUZA. "ANÁLISE ICTIOLÓGICA DOS PESCADORES ARTESANAIS DO LITORAL PARANAENSE." In I Congresso Brasileiro de Biodiversidade Virtual. Revista Multidisciplinar de Educação e Meio Ambiente, 2021. http://dx.doi.org/10.51189/rema/1111.
Full text