Dissertations / Theses on the topic 'Bisbul'

La tesi "Estudi del mecanisme d'autoexcitació de bisell en el domini temporal" és un treball de recerca centrat en l'estudi dels instruments musicals que utilitzen el mecanisme de bisell per generar el so. L'objectiu de la tesi és establir un model complet d'aquest tipus d'instruments que sigui prou realista per poder relacionar els paràmetres del model amb la realitat física, però alhora prou simple com per poder ser utilitzat per a la síntesi sonora per modelatge físic.<br/><br/>Es parteix de l'esquema bàsic dels instruments autoexcitats: un element de comportament no lineal (el mecanisme de bisell), a través del qual hi ha l'entrada d'energia, i un element de comportament lineal energèticament passiu (la columna d'aire de l'instrument). La interacció entre aquests dos elements actua com a regulador de l'entrada d'energia.<br/><br/>Per a la modelització del mecanisme de bisell, es parteix dels resultats de Bickley pel que fa a la descripció del perfil de velocitats del doll i es proposa un model de càlcul de la deflexió que sofreix el doll en el seu recorregut per la finestra basat en una analogia mecànica. La deflexió que presenta el doll en arribar al bisell s'utilitza per calcular les fonts de volum i de quantitat de moviment que s'introdueixen en la columna d'aire. Tal com indiquen estudis previs, es conclou que la font de volum és predominant comparada amb la font de quantitat de moviment.<br/><br/>Per a la modelització de la columna d'aire de l'instrument, es presenten dos mètodes que permeten obtenir la funció de reflexió temporal. El mètode de la multiconvolució descriu, sense apartar-se del domini temporal, la participació de totes les discontinuïtats en la funció de reflexió de la columna mitjançant un conjunt d'equacions de convolució que admeten una resolució iterativa. El mètode de les matrius de transferència descriu, en el domini freqüencial, els diferents trams de tub com a matrius de transferència que relacionen la pressió i el cabal en els dos extrems del tram. El producte d'aquestes matrius per als diferents trams del tub, la utilització de la funció de reflexió d'extrem obert i la posterior transformació de Fourier per tal d'obtenir el resultat en el domini temporal proporcionen un altre mètode d'obtenir la funció de reflexió temporal.<br/><br/>La utilització de les equacions clàssiques de l'acústica lineal pressuposa la no existència de component continu. En el cas dels instruments de bisell amb extrem obert, la formulació usual de les funcions de reflexió dóna lloc a un creixement secular del component continu que no s'adiu amb la realitat física. Per tal d'oferir una solució més realista que el simple filtratge del component continu del senyal d'entrada, es proposa redefinir la funció de reflexió temporal tot afegint-hi una funció que permeti l'existència de component continu en el senyal d'entrada al tub i la seva radiació a través dels extrems oberts de l'instrument.<br/><br/>El model complet és finalment aplicat al cas d'un tub d'orgue i al d'una flauta de bec contralt. En ambdós casos es pot observar que el model descriu els fenòmens bàsics d'aquests tipus d'instruments, com el fet que s'estableixi un règim vibratori governat pels diferents modes propis de la columna d'aire en variar la pressió de bufada. En la modelització de la flauta de bec també s'analitzen els règims vibratoris establerts per a diferents digitacions.<br>The thesis "Study of the self-excitation mechanism of the flue instruments in the time domain" is a work of investigation centered in the study of the musical instruments that use the jet-edge mechanism to generate the sound. The objective of the thesis is to establish a complete model of this type of instruments that is sufficiently realistic to be able to relate the parameters of the model to the physical reality but sufficiently simple to be able to be used for the physical modeling sound synthesis.<br/><br/>The basic scheme of the self-excitation instruments is used: an element of nonlinear behavior (the jet-edge mechanism), through which the energy entrance takes place, and an element of energetically passive linear behavior (the air column of the instrument). The interaction between these two elements acts as a regulator of the energy entrance.<br/><br/>The results of Bickley are used for modeling the velocity profile of the jet. The deflection that undergoes the jet as it goes across the window is calculated using a mechanical analogy. The deflection of the jet when it reaches the labium is used to calculate the sources of volume and momentum that are introduced into the air column. As previous studies indicate, the volume source predominates over the momentum source.<br/><br/>For the modeling of the air column of the instrument, two methods are presented to obtain the time reflection function. The multiconvolution method describes, just in the time domain, the participation of all the discontinuities in the reflection function of the column by means of a set of convolution equations that admit an iterative resolution. The transfer matrices method describes, in the frequency domain, the different sections from tube like transfer matrices that relate the pressure and the flow in both sides of the section. The product of these matrices for the different sections from the tube, the use of the reflection function of the open end and the Fourier transform to obtain the result in the time domain, provides another method to obtain the time reflection function.<br/><br/>The use of the classical equations of linear acoustics assumes the lack of continuous component. In the case of flue instruments with open end, the usual formulation of the reflection functions leads to a secular growth of the continuous component that does not correspond to the physical reality. In order to offer a more realistic solution than the simple filtering of the continuous component of the entrance signal, a redefinition of the time reflection function is proposed consisting in the addition of a function that allows the existence of continuous component in the signal at the entrance of the tube and its radiation through the open end of the instrument.<br/><br/>The complete model is finally applied to the cases of an organ pipe and an alto recorder flute. In both cases the model describes the basic phenomena of these instruments as the control of its vibrational regime by different eigenmodes of the air column when the blowing pressure is varied. In the modeling of the recorder, the vibrational regimes established for different fingerings are also analyzed.<br>La tesis "Estudio del mecanismo de autoexcitación de bisel en el dominio temporal" es un trabajo de investigación centrado en el estudio de los instrumentos musicales que utilizan el mecanismo de bisel para generar el sonido. El objetivo de la tesis es establecer un modelo completo de dicho tipo de instrumentos que sea suficientemente realista para poder relacionar los parámetros del modelo con la realidad física, pero a la vez suficientemente simple como para poder ser utilizado para la síntesis sonora por modelado físico.<br/><br/>Se parte del esquema básico de los instrumentos autoexcitados: un elemento de comportamiento no lineal (el mecanismo de bisel), a través del cual se produce la entrada de energía, y un elemento de comportamiento lineal energéticamente pasivo (la columna de aire del instrumento). La interacción entre estos dos elementos actúa como regulador de la entrada de energía.<br/><br/>Para la modelización del mecanismo de bisel, se parte de los resultados de Bickley en cuanto a la descripción del perfil de velocidades del chorro y se propone un modelo de cálculo de la deflexión que sufre el chorro en su recorrido por la ventana basado en una analogía mecánica. La deflexión que presenta el chorro al llegar al bisel se utiliza para calcular las fuentes de volumen y de cantidad de movimiento que se introducen dentro de la columna de aire. Tal como indican estudios previos, se concluye que la fuente de volumen es predominante frente a la fuente de cantidad de movimiento.<br/><br/>Para la modelización de la columna de aire del instrumento, se presentan dos métodos que permiten obtener la función de reflexión temporal. El método de la multiconvolución describe, sin apartarse del dominio temporal, la participación de todas las discontinuidades en la función de reflexión de la columna mediante un conjunto de ecuaciones de convolución que admiten una resolución iterativa. El método de las matrices de transferencia describe, en el dominio frecuencial, los diferentes tramos de tubo como matrices de transferencia que relacionan la presión y el caudal en los dos extremos del tramo. El producto de estas matrices para los diferentes tramos del tubo, la utilización de la función de reflexión de extremo abierto y la posterior transformación de Fourier para obtener el resultado en el dominio temporal proporcionan otro método de obtener la función de reflexión temporal.<br/><br/>La utilización de las ecuaciones clásicas de la acústica lineal presupone que no existe componente continua. En el caso de los instrumentos de bisel con extremo abierto, la formulación usual de las funciones de reflexión da lugar a un crecimiento secular de la componente continua que no se corresponde con la realidad física. Para ofrecer una solución más realista que el simple filtraje de la componente continua de la señal de entrada, se propone redefinir la función de reflexión temporal añadiendo una función que permita la existencia de componente continua en la señal de entrada al tubo y su radiación a través de los extremos abiertos del instrumento.<br/><br/>El modelo completo es finalmente aplicado al caso de un tubo de órgano y al de una flauta de pico contralto. En ambos casos se puede observar que el modelo describe los fenómenos básicos de estos tipos de instrumentos, como el hecho de que se establezca un régimen vibratorio gobernado por los diferentes modos propios de la columna de aire al variar la presión de soplado. En la modelización de la flauta de pico también se analizan los regímenes vibratorios establecidos para diferentes digitaciones.

In der vorliegenden Arbeit wird die Synthese von Bismut- und Neodymsilanolaten beschrieben. Durch partielle Hydrolyse ausgewählter Bismutsilanolate konnten neue Bismut-oxo-cluster synthetisiert werden. Die Darstellung von heterometallischen Bismut-Neodym-oxo-clustern ausgehend von Bismut- und Neodymsilanolaten wurde untersucht, ergaben jedoch keine definierten Cluster. Das Thermolyseverhalten der Silanolate und Oxo-cluster wurde beschrieben und die erhaltenen Zersetzungsprodukte charakterisiert. Weiterhin wurden in dieser Arbeit Koordinationspolymere von Bismuthalogeniden mit Phosphonsäureestern synthetisiert. Die so erhaltenen ein- und zweidimensionalen Koordinationspolymere wurde in Hinsicht auf ihr Verhalten unter thermischer Belastung untersucht. Das Hauptaugenmerk der vorliegenden Arbeit lag auf der strukturellen Charakterisierung der synthetisierten Verbindungen insbesondere durch Einkristallröntgenstrukturanalysen. Weiter Methoden wie NMR-Spektroskopie in Lösung und im Festkörper, DTA-TG, IR-Spektroskopie, Pulverröntgendiffraktometrie und Elektronenmikroskopie wurden zur Charakterisierung zur Hilfe genommen<br>The present thesis deals with the synthesis of bismuth- and neodym silanolates. The partial hydrolysis of selected bismuth silanolates gave a series of novel bismuth-oxo-clusters. The synthesis of heterometallic bismuth-neodymium-oxo-clusters starting from bismuth- and neodymium silanolates has been assayed but did not give defined clusters. In addition the behavior of the silanolates and oxo-clusters towards thermal decomposition has been studied and the decomposition products have been characterized. In the second part of this work the synthesis of coordination polymers starting from bismuth halides and phosphonic acid esters is presented. Several one- and two-dimensional coordination polymers have been synthesized, structurally characterized and analyzed with respect to their thermally induced decomposition. The main focus of this work was to characterize the novel compounds in particular by single crystal X-ray diffraction analysis. Aditionally, NMR spectroscopy in solution and the solid state, DTA-TG, IR spectroscopy, powder X-ray diffraction and SEM-EDX have been used for the characterization of the products

Aquesta tesi doctoral planteja, a partir de l'àmbit de la diòcesi de Girona (però amb sovintejades comparacions amb la resta de Catalunya), el paper de la parròquia en el marc de la comunitat rural d'Antic Règim, així com en el pas a la societat liberal. S'ha estudiat quin paper tenien les estructures parroquials (obreria, confraries, rectors) en una cornunitat rural socialment diferenciada.<br/><br/>En primer lloc, es contempla com el finançament ordinari i extraordinari del culte i el temple requeia damunt la comunitat rural, davant la generalitzada infeudació del delme i la seva desviació fóra dels límits parroquials. La institució de l'obreria -controlada majoritàriament per la pagesia benestant- havia de garantir el finançament i l'administració del culte i el temple.<br/><br/>S'estudia, així mateix, el paper de les confraries postridentines. Aquestes confraries, fomentades per l'Església per a enquadrar la població, podien contribuir a fomentar solidaritats verticals al bell mig d'una comunitat rural socialment diferenciada.<br/><br/>S'investiga el paper del rector com a notable local i intermediari entre la comunitat rural i l'Església: es considera el seu orígen social, les seves condicions materials de vida i la seva formació cultural.<br/><br/>Finalment, un cop dibuixades les característiques generals de la parròquia dins la societat rural d'Antic Règim, es planteja les conseqüències i l'impacte de la Revolució liberal (de manera especial l'abolició del delme) damunt seu. En termes generals, hi hagué un empobriment en les obreries, les confraries i en la<br/>dotació dels rectors; empobriment que la dotació estatal del "culte i clero" no evità.<br><i>"THE RURAL PARISH IN CATALONIA (BISHOPRIC OF GIRONA;XVIII-XIX CENTURIES)"<br/><br/>by JOAQUIM M. PUIGVERT I SOLÀ<br/><br/>TEXT:<br/><br/>This dissertation is an analytical study of the parish structures related to the Catalan rural society during the 18th. and 19th. centuries, taking as an example the Bishopric of Girona. The parish is studied from two points of view. On the one hand, the parish represented an administrative institution of the Church which had a strong power over a clearly defined territorial division. It helped to maintain both the payment of the tithe and the structure of the population during the "Ancien Régime". On the other hand, through the churchwardenships or "parish factories" and the "confréries", the parish also provided the different social classes (mainly the wealthy peasantry) wit several possibilities of promotion and privilege. It directed the social protection and the festival and offered specific and tangible advantages.<br/>Theses churchwardenships and "confréries" not only helped to deal with all sorts of conflicts inside the parishes, but also offered limits of autonomy and resistance to "the outside" (either the jurisdictional lords, the treasury of the tithe collectors). In this sense, this thesis analyses the relationships which hare been established ("from the bottom") with the parish institution. These relationships, however, have been neither permanent nor monolithic throughout the years. They have changed constantly according to the historical of the Liberal Revolution on the parish structures have been pointed out. </i>

Texte remanié de: Dissertation--Philosophische Fakultät--Westfälische Wilhelms-Universität Münster, Wintersemester 2002/2003. Titre de soutenance : Historiographische Transformationen.<br>Bibliogr. p 525-562.

Les Bisu, regroupés avec les Mpi, les Phou Noy, les Pyen et les Coong dans la famille bisoide, appartiennent à la division lolo de la famille des langues tibéto-birmanes. Ils représentent, au nord de la Thaïlande, une population d'environ 500 individus repartis en 4 villages, dans un rayon de 80 km au sud de Chiang Rai. Fortement intégrés, les Bisu, que les Thai considèrent comme des Lua (lawa), ont abandonné la quasi-totalité de leurs traditions, adoptant le mode de vie des Yuan, les Thai du nord. Le seul indice de leur identité à avoir, jusque-là, survécu est leur langue, déjà bien métissée d'emprunts au thai et dont l'extinction est prévisible à court terme. "une monographie du bisu" présente, en 2 tomes, la description du peuple bisu et de sa langue. Le tome 1 comprend 4 parties distinctes : une présentation ethnographique du peuple bisu - une étude phonologique de la langue - l'analyse de la grammaire - 6 textes retranscrivant les traditions bisu. Le tome 2 est un dictionnaire de 1600 mots<br>The bisu language - placed with the mpi, phou noy, pyen and coong in the bisoid family - belongs to the loloish division of the tibeto-burman languages. There are about 500bisu in northern thailan. In four villages within 80 kilometres south of chiang rai. Already quite integrated in thai society, the bisu, considered as lua (lawa) by the thai, have lost most of their traditions and adopted the yuan (northern thai) life-style. Their identity survives only in their language whose short term extinction is predictable, since it is heavly mixed with thai. "The bisu : a monograph" presents a description of the bisu people and language in two volumes. Volume 1 comprises four different parts : an ethnographic presentation of the bisu - a phonological study of the language - a grammar of bisu - six texts recording bisu traditions. Volume 2 is a dictionary of 1600words

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.<br>The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 13th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments of the clergymen who ruled the church and, across the fabric fund and the churchwardens, they took part in the management of the parish and of its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or "celleres", but also through the isolated manses into the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only were receiving the first fruits, or "primícies", and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly in the rural communities configuration of most of the diocese of Girona.

Am Beispiel von ferroelektrischen Systemen auf Bismut-Basis (Bismutmolybdat, Bismutwolframat und Bismuttitanat) und von Strontiumbariumniobat werden neue Möglichkeiten zur Synthese solcher Nanopartikel aufgezeigt. Die Integration der Nanopartikel in transparente Nanokompositmaterialien und die Entwicklung neuer Precursoren für die Herstellung von Dünnschichtproben gehen den Untersuchungen zur Anwendung als elektrooptische aktive Materialien voraus. Durch weitere Anwendungsmöglichkeiten in der Photokatalyse, dem Test dampfadsorptiver Eigenschaften mit Hilfe eines neuartigen Adsorptionstesters (Infrasorb) und auch mit Hilfe der Ergebnisse der ferroelektrischen Charakterisierung von gesinterten Probenkörpern aus einem Spark-Plasma-Prozess wird ein gesamtheitlicher Überblick über die vielfältigen Aspekte in der Arbeit mit nanoskaligen, ferroelektrischen Materialien gegeben.

Mestrado em Música para o Ensino Vocacional<br>Neste Projecto Educativo estuda-se o desenvolvimento e aperfeiçoamento dos processos de aprendizagem da Flauta de Bisel através de uma prática consistente da improvisação e ornamentação na sala de aula. Como suporte teórico é elaborada uma síntese do actual estado da improvisação e ornamentação no ensino da Flauta de Bisel e no ensino da música em geral, descrevendo posteriormente a construção dos modelos de improvisação e ornamentação aplicados no âmbito deste trabalho. Como resultado prático é feita a descrição de três estudos de caso e a respectiva análise de resultados. Tem igualmente como objectivo contribuir para uma reflexão mais alargada que possa eventualmente levar à inclusão da improvisação e ornamentação nos curricula do ensino da Flauta de Bisel e no ensino de outros instrumentos.<br>This Educational Project’s aim is to study the development and improvement of the learning process on the Recorder, through the consistent practice of improvisation and ornamentation in the classroom. As a theoretical support there is an elaboration of a synthesis of the actual state of improvisation and ornamentation in the recorder and music teaching, and a description of the construction of improvisation and ornamentation models here applied. As a practical result the three case studies presented are described, and their results analyzed. Another purpose is also to contribute to a wider reflection that can eventualy lead to the inclusion of improvisation and ornamentation in the curricula of the Recorder and music teaching.

Die Systeme CuBiQX (Q = S, Se; X = Cl, Br, I) konnten um zahlreiche Verbindungen erweitert werden. Den meisten dieser Materialien ist ein rigides Netzwerk der Anionenpolyeder um die Bismutkationen gemein. Der Majorität der Verbindungen ist außerdem zumindest eine lokale Beweglichkeit der Kupfer(I)-Ionen immanent. Diese konnte sowohl mittels isotroper Verfeinerungen als auch durch harmonisch und anharmonisch verfeinerte und mittels JPDF zusammengefasste Elektronendichten nachgewiesen werden. Hieraus waren Berechnungen der Potentiale, der Potentialbarrieren und deren Fehler möglich.

Texte remanié de: Habilitationsschrift--Katholisch-Theologische Fakultät--Münster--Westfälische Wilhelms-Universität, Wintersemester 1995/96. Titre de soutenance : Nachkriegskatholizismus und konziliarer Prozeß im Bistum Münster.<br>Bibliogr. p. 636-663. Index.

In der vorliegenden Arbeit werden Möglichkeiten der Stabilisierung und die photokatalytische Aktivität von Polymorphen des Bismut(III)-oxids, synthetisiert ausgehend von nanoskaligen, polynuklearen Bismutoxidoclustern, beschrieben. Hydrolyse- und Kondensationsstudien werden mit dem Ziel der Aufklärung von Bildungsprozessen von Bismutoxidoclustern ausgehend von bismutnitrat- und bismutsilanolathaltigen Lösungen durchgeführt. Basierend auf polynuklearen Modellverbindungen wird durch deren Hydrolyse und anschließende thermische Behandlung die Darstellung von Nanopartikeln von verschiedenen Polymorphen des Bismut(III)-oxids erreicht. Die Reaktivität der synthetisierten β Bi2O3 Nanopartikel wird zur Synthese von Verbindungen vom Sillenit-Strukturtyp ausgenutzt. Diese Verbindungen sind isostrukturell zum metastabilen γ-Bi2O3. Die isolierten oxidischen Materialien weisen eine hohe photokatalytische Aktivität gegenüber wässrigen Rhodamin B Lösungen bei der Bestrahlung mit sichtbarem Licht auf. Für die β Bi2O3 Nanopartikel wird ebenso die photokatalytische Aktivität gegenüber wässrigen Farbstofflösungen von Indigokarmin, Orange G, Methylorange und Methylenblau sowie wässrigen Schadstofflösungen von Phenol, 4-Chlorphenol, 2,4-Dichlorphenol, 4-Nitrophenol, Triclosan und Ethinylestradiol beschrieben. Die Charakterisierung der synthetisierten Verbindungen erfolgte unter anderem mittels Einkristall-Röntgenstrukturanalyse, Röntgenpulverdiffraktometrie, NMR-Spektroskopie, FTICR-ESI-Massenspektrometrie, UV/Vis-, Infrarot- und Ramanspektroskopie sowie thermischen Analysemethoden<br>The present essay describes the stabilization and photocatalytic activity of different polymorphs of bismuth(III) oxide which were prepared starting from nanoscaled, polynuclear bismuth oxido clusters. Hydrolysis and condensation processes of bismuth nitrate as well as bismuth silanolates in solution were performed to provide an insight into the formation process of bismuth oxido clusters. Nanoparticles of different polymorphs of bismuth(III) oxide were obtained by hydrolysis, followed by annealing steps at temperatures of 370 °C and 600 °C starting from polynuclear bismuth compounds, respectively. The high reactivity of the as-prepared β-Bi2O3 nanoparticles was used to synthesize sillenite-type compounds at rather low temperatures which are isostructural to metastable γ-Bi2O3. The isolated oxidic materials show promising photocatalytic activities exemplified by the degradation of aqueous Rhodamine B solutions under visible light irradiation. Additionally, the β- Bi2O3 nanoparticles were tested in photodegradation processes of aqueous solutions containing different dyes such as indigo carmine, orange G, methyl orange and methylene blue as well as typical organic pollutants such as phenol, 4-chlorophenol, 2,4-dichlorophenol, 4-nitrophenol, triclosan and ethinyl estradiol. The characterization of the as-prepared materials was performed using single crystal X-ray diffraction, powder X-ray diffraction analysis, NMR spectroscopy, FTICR- electrospray ionization mass spectrometry, UV/Vis-, IR- and Raman spectroscopy, electron microscopy, nitrogen physisorption as well as thermal analyses

Die vorliegende Arbeit ist auf die Synthese und Charakterisierung von Bismutoxidoclustern als Vorstufen zur Darstellung Bismut(III)-basierter Halbleiter fokussiert, gefolgt von den Untersuchungen zum photoinduzierten Abbau von Schadstoffen in wässriger Lösung unter Bestrahlung mit sichtbarem Licht in Anwesenheit der dargestellten Halbleiter. Bismut(III)-nitrat wird durch Hydrolyse und Kondensation in Lösung unter kontrollierten Bedingungen zu mehrkernigen Bismutoxidonitratclustern der Form [Bi38O45(NO3)24(DMSO)28+δ] umgesetzt. In der Anwesenheit von Cer(III)-nitrat erfolgt die Synthese eines heterometallischen Bismutoxidonitratclusters der Form [Bi38O45(NO3)24(DMSO)28+δ]:Ce, welcher zur Darstellung von Cer-dotiertem Bismut(III)-oxid geeignet ist. Der gezielte Ligandenaustausch an Bismutoxidonitratclustern liefert unter Erhalt der Clusterkernstruktur die bislang größten Iodid-funktionalisierten Bismutoxidocluster, z.B. [Bi38O46I21(NO3)(DMSO)19.5]. Die Darstellung von Bismut(III)-basierten Halbleitern erfolgt sowohl im Mikrowellenreaktor unter hydro- und solvothermalen Bedingungen als auch über die Hydrolyse ausgewählter Vorstufen bei Raumtemperatur, gefolgt von der thermischen Zersetzung im Festkörper. Aufgrund der Reaktivität der alkalischen Reaktionsmischung der Bismut(III)-haltigen Vorstufe mit SiO2-basierten Glasgeräten unter der Bildung von Bi12SiO20 – einer Verbindung vom Sillenit-Strukturtyp – erfolgen detaillierte Untersuchungen zur Unterscheidung vom isomorphen γ-Bi2O3 (Sillenit). Die Umsetzung von Bismutoxidoclustern mit Schwefel-, Selen- und Rhenium-haltigen Zusätzen führt zur Stabilisierung neuartiger kubischer Mischoxide der Form δ-Bi2O3:M (M = S, Se, Re). Im System Bi2O3–TeO3–Na2O wird u.a. eine neue Verbindung vom doppelten Perowskit-Strukturtyp erhalten. Die neuartigen Bismutoxidoiodidcluster werden durch die kontrollierte thermische Zersetzung in verschiedene Bismut(III)-oxidiodide überführt. Die erhaltenen Bismut(III)-basierten Halbleiter eignen sich für den photoinduzierten Abbau von organischen Schadstoffen – wie Rhodamin B und Triclosan – in wässriger Lösung unter Bestrahlung mit sichtbarem Licht. Die Charakterisierung der dargestellten Verbindungen erfolgt unter anderem mit Pulverröntgendiffraktometrie, Einkristall-Röntgenbeugung, Infrarot- und Raman-Spektroskopie, Kernspinresonanzspektroskopie, CHNS- und CHN-Analyse, Rasterelektronenmikroskopie, Energiedispersiver Röntgenspektroskopie, Elektrosprayionisations-Massenspektrometrie, Röntgenphotoelektronenspektroskopie sowie der Thermogravimetrischen Analyse und der Dynamischen Differenzkalorimetrie.

The Late Mesozoic Bisbee basin of southeastern Arizona was an intracratonic back-arc rift basin. Extension was coupled with seafloor spreading in the Gulf of Mexico and back-arc extension behind a magmatic arc along the convergent Pacific continental margin. Tectonostratigraphic evolution of the basin occurred in three phases. Initial mid-Jurassic rifting of the basin, marked by eruption of the Canelo Hills Volcanics, may have been complicated by sinistral strike-slip motion along the Mojave-Sonora megashear. During continued rifting, from latest Jurassic to Early Cretaceous time, the Glance Conglomerate was deposited by alluvial fans and braided streams in grabens, half-grabens, and caldera-related depressions; locally interbedded volcanic rocks represent waning rift-related back-arc magmatism. The upper Bisbee Group was deposited during Early to earliest Late Cretaceous passive thermotectonic subsidence. The Bisbee Group and correlative strata occur in most mountain ranges in southeastern Arizona, and are subdivided into southeastern, northwestern, northern, and western facies. Southeastern facies were deposited in alluvial fan, meandering fluvial, estuarine, marginal marine and subtidal shelf environments as a transgressive-regressive sequence including a marine interval that was continuous with Gulf Coast assemblages during Aptian-Albian marine transgression. Northern facies were deposited in alluvial fan and braided stream environments along the northern rift shoulder of the basin. Southeastern and northern facies sandstones are dominantly quartzose, and were derived mainly from cratonic sources to the north. Subordinate volcaniclastic sandstones in the southeastern facies become more abundant to the west, proximal to eroding Jurassic and Cretaceous volcanic arcs. Basal northwestern facies arkosic strata deposited in alluvial fan, braided stream and lacustrine environments were derived from local basement uplifts, and were ponded in a northwestern depocenter by rift-related topography. A thin estuarine interval within overlying dominantly fluvial facies indicates integration of regional drainage networks by the time of maximum transgression. Transition upward to quartzose sandstone compositions reflects wearing down of local basement uplifts and increasing abundance of craton-derived sediment in the northwestern part of the basin. Western facies alluvial fan, braided stream and lacustrine intramontane deposits are composed of locally-derived arkose and lithic arkose.