Academic literature on the topic 'Càncer de cap i coll'

Since its inception, the Common Agricultural Policy has been the largest among all common European policies. The main objective of the Common agricultural policy is food sovereignty in the European Union, stabilization of farmers' incomes and, at present, support for non-production functions of agriculture and environmental protection. Given the rising input prices and the time mismatch between supply and demand for agricultural products, the first pillar of the CAP has become a key tool for sustaining the desired competitiveness of agricultural products in the EU Member States. Direct payments have become an important tool for Slovak farmers, and therefore their effective implementation is essential for their continued existence or development. The aim of the paper was to point out the weak enforceability of direct payments to eligible users of agricultural land if there is a conflicting legal entitlement to provide a direct payment in accordance with §28 and §29 of Act no. 280/2017 Coll. and the resulting problems for eligible applicants.

Introduction: Pneumonia is a worldwide, serious threat to health and an enormous socio-economic burden for health care system. According to recent WHO data, each year 3-4 million patients die from pneumonia. The clinical presentations and bacterial agents responsible for community acquired pneumonia (CAP) varies according to geography and culture.Methods: A cross sectional observational study conducted among the 53 consecutive patients with a clinical diagnosis of CAP in admitted patient in the department of Medicine, DMCH, during January 2010 to December 2010. Hematological measurements (TC of WBC, Hb%, ESR, platelet count), blood culture, chest X-ray P/A view, sputum for Gram staining and culture sensitivity, sputum for AFB, blood urea and random blood sugar were done in all cases. ELISA for IgM antibody of Mycoplasma pneumoniae and Chlamydia pneumoniae were done in sputum culture negative cases.Results: The mean (±SD) age was 38.9±17.3 years and Male female ratio was 3:1. Fever, chest pain and productive cough were the most common clinical features. The mean (±SD) respiratory rate was 23.0±2.8 /minute . COPD and DM were found in 17.0% and 5.7% of patients respectively . Blood culture was found positive in only 1.9% of the study patients. Gram positive Cocci 62.26%, Gram negative Bacilli 9.43%, mixed Gram positive cocci and Gram negative bacilli 11.32% and Gram negative Cocco Bacilli 1.9% were observed and in 15.03 % cases, no bacteria could be seen. Sputum culture revealed 53.8% streptococcus pneumoniae, 26.9% Klebsiella pneumonia as predominant organism. Mycoplasma pneumoniae and Chlamydia pneumoniae were found in 7.4% and 3.7% respectively by serological test. For Streptococcus pneumoniae, sensitive antibiotics were Amoxyclav and Levofloxacin. For Gram negative bacilli and coccobacilli, more sensitive antibiotics were Meropenem, Ceftriaxone, and Clarithromycin. The best sensitive drug were found meropenem. The mean (±SD) duration of hospital stay was 5.0±1.7 days with ranging from 3 to 10 days.Conclusion: Region based bacteroiological diagnosis of Cap is important for selecting the best and sensitive drugs for complete cure.J Bangladesh Coll Phys Surg 2016; 34(3): 128-134

Post-surgical wou infection is a crucial factor in surgical practice. Prolong use of postoperative antibiotic is common practice in our surgical world. This causes financial burden to our patients a antibiotic resistance. But international journals a literatures suggest using antibiotics as prophylaxis only at the time of operation a no further postoperative antibiotic is needed in clean contaminated surgery. This comparative cross-sectional study was done at the department of surgery, Sylhet MAG Osmani Medical College Hospital from 1st July 2007 to 30th June 2008. A total number of 100 patients of clean-contaminated elective laparotomy were selected. Patients were ra omly divided into two groups, in Group-I (got single dose preoperative Inj. Ceftriaxone) a in group-II (got single dose preoperative Inj. Ceftriaxone followed by Inj. Ceftriaxone for 2 days a then Cap. Cefxime for next 5 days). There is no statistically significant difference in outcome between two groups. So, single dose preoperative Inj. Ceftriaxone (1gm) is sufficient as a prophylaxis of surgical site infection in clean-contaminated elective surgery.Faridpur Med. Coll. J. Jan 2016;11(1): 6-10

- Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Es tracta d’un estudi epidemiològic descriptiu de les neoplàsies malignes de cap i coll a la demarcació de Tarragona (609.673 habitants l’any 2001). S’analitza la incidència, la mortalitat, la supervivència i la prevalença en base poblacional de les 3.507 neoplàsies de cap i coll del Registre de Càncer de Tarragona, durant el període 1980-2005 (609 càncers de llavi, 410 de llengua, 374 de cavitat oral, 142 de glàndules salivals, 140 d’amígdala, 118 de nasofaringe, 239 d’hipofaringe, 122 d’altres llocs de la cavitat oral i faringe, 87 de cavitats nasals i sins paranasals i 1.266 de laringe). - Metodologia emprada: S’ha utilitzat la metodologia pròpia dels registres de càncer de base poblacional seguint els criteris de la International Agency for Research on Cancer (IARC), per assegurar tant una bona cobertura dels casos com una bona precisió de les dades. S’avaluen els índexs de qualitat estàndard que resulten adequats pel al conjunt i per a cadascuna de les localitzacions. - Resultats S’ha estudiat la tendència temporal de la incidència i la seva projecció a 2010 i 2015. Tots els resultats estan referits pel total dels càncers de cap i coll i per a cadascuna de les 10 localitzacions. Destaca la taxa ajustada d’incidència del càncer de laringe en homes que és de les més altes del món. S’han fet comparacions internacionals de la incidència i de la supervivència. La supervivència s’ha mantingut estable i és similar a la del conjunt d’Europa. - Conclusions més rellevants: Les principals conclusions han estat que les neoplàsies de cap i coll mostren un patró epidemiològic occidentalitzat, similar especialment al sud d’Europa. Hi ha una reducció global en la tendència temporal de la incidència en els homes que es correlaciona amb la disminució del tabaquisme. S’observa un augment en localitzacions com l’amígdala que es correlaciona amb l’exposició al virus del papil=loma humà. Malgrat les millores diagnòstiques i terapèutiques dels últims anys, igual que a Europa, no s’observa una millora significativa de la supervivència relativa en base poblacional a Tarragona. - Comunicacions a congressos: Laryngeal cancer in Tarragona cancer registry (TCR) Spain. Relative survival by age and stage (pòster). E. Mur, M. Bonet, A. Ameijide, T. Bonfill, J. Borràs. 3rd International Conference on Innovative Approaches in Head & Neck Oncology. Barcelona, febrer de 2011
This is a descriptive epidemiological study of head and neck malignancies in Tarragona province (609,673 inhabitants in 2001). Data of population-based incidence, mortality, survival and prevalence, were analyzed concerning 3,507 head and neck malignancies recorded in the Tarragona Cancer Registry during the period 1980 to 2005 (609 lip cancer, 410 tongue, 374 oral cavity, 142 salivary glands, 140 tonsil, 118 nasopharyngeal, 239 hypopharyngeal, 122 others of oral cavity and pharynx, 87 nasal cavities and sinus and 1,266 laryngeal cancer). The methodology of population-based cancer registries has been applied, following the criteria of the International Agency for Research on Cancer (IARC), in order to ensure both completeness and accuracy of data. Evaluation of the standard quality indices showed that they were appropriate for the anatomical sites studied, both individually and collectively. The temporal trend in incidence has been studied and its projection to 2010 and 2015 estimated. Results are referred by total head and neck and by one out of every ten localizations. It is emphasized that the age-adjusted incidence rate of laryngeal cancer in men is one of the highest in the world. International comparisons of the incidence and survival have been made. The survival rate has remained stable, and is similar to the rest of Europe The main conclusions are that the head and neck malignancies in Tarragona show a westernized epidemiological pattern, similar to Southern Europe. There is an overall reduction in the time trend of incidence in men, correlated with the reduction in tobacco consumption. The increasing trend in sites such as tonsil, has been correlated with the exposure to human papilloma virus. As in the rest of Europe, improvements in population-based relative survival was not observed, despite diagnostic and therapeutic advances in recent years.

El carcinoma escatós de cap i coll (CECC) és el tipus histològic més comú en les neoplàsies de cap i coll. El 60% dels pacients amb CECC es diagnostiquen en un estadi avançat, fet que empitjora el pronòstic. La taxa de supervivència en tumors en estadi avançat es manté al voltant del 50%. Aquestes són xifres similars a les de fa 30 anys. A l’any 2000 Hanahan et al. van descriure les sis característiques o capacitats biològiques adquirides del càncer, una d’elles era la capacitat de Neoangiogènesi i en base a aquesta característica i a la necessitat de detecció precoç del càncer es va desenvolupar la Llum de Banda Estreta (LBE). La LBE és una tecnologia que fa servir filtres òptics en la llum blanca (LB) i selecciona només 415 nm (llum blava) i 540 nm (llum verda), les dues longituds d’ona que absorbeix l’hemoglobina. La hipòtesi principal és que la tècnica endoscòpica LBE és una tècnica fiable que millora la capacitat diagnòstica i de seguiment de lesions malignes i premalignes de cap i coll. Els objectius primaris són determinar el valor de la LBE en el diagnòstic i seguiment de lesions malignes i premalignes de cap i coll i avaluar la consistència de la tècnica LBE mitjançant l’estudi de la concordança inter i intraobservador en la valoració de lesions de cap i coll. Per tal d’assolir aquest objectiu es van realitzar tres estudis amb els següents materials i mètodes. En el primer estudi es van avaluar quatre-centes vuitanta lesions amb endoscòpia amb LB i LBE previ a realitzar biòpsia/exèresi de la lesió. Per altra banda es va realitzar seguiment de cent cinquanta-una lesions sense biòpsia. Es va calcular la supervivència lliure de malaltia i es va analitzar la corba d’aprenentatge. En el segon estudi es van avaluar cinc-centes trenta lesions de cap i coll amb LB seguit de LBE. Posteriorment es va realitzar una biòpsia i es van estudiar els falsos positius i falsos negatius de la tècnica. En el tercer estudi es van recollir vuitanta-set imatges de lesions de cap i coll amb LB i LBE. Un grup de 3 otorrinolaringòlegs experimentats i un de 3 estudiants de medicina van avaluar les imatges després d’una breu formació. No se’ls va proporcionar informació addicional dels pacients. A les tres setmanes es va repetir el mateix protocol. Es va calcular la concordança inter i intraobservador amb l’índex kappa. Els resultats derivats dels tres estudis són: la precisió diagnòstica global va millorar de 74.1% amb LB a 88.9% amb LBE. Aquesta millora era rellevant en totes les sublocalitzacions. La precisió del LBE augmentava de manera significativa amb l’experiència (àrea sota la corba de >0.9). Després d’un seguiment de 25 mesos, 14 de 151 lesions (9,3%) van progressar a carcinoma. La taxa de supervivència lliure de carcinoma eren significativament diferents entre les lesions considerades benignes/displàsia lleu versus aquelles que es presentaven com displàsia moderada/severa (88,9% vs 73.5%; P = 0,018). Els falsos negatius (7,36%) estaven representats per carcinomes escatosos submucosos i tumors no escatosos. Entre les 25 lesions no escatoses el 72% no mostrava cap patró vascular sospitós amb LBE. Els falsos positius (6,04%) eren sobretot canvis mucosos post RDT, úlceres i infeccions. Pel que fa als papil·lomes la precisió diagnòstica arribava als 95,32%, tot i que aquells casos amb displàsia eren difícils de distingir del CECC. La concordança intraobservador amb LBE era substancial (κ = 0,62), millor que amb LB sola que era moderada (κ =0,57) en ambdós grups. La concordança interobservador era moderada amb LB (κ = 0,58) i substancial amb LBE (κ = 0,63). Ambdós grups van millorar la concordança intraobservador i interobservador amb la implementació de la LBE. Les conclusions generals d’aquesta tesi doctoral són que la LBE va proporcionar una millor precisió que la LB i mostrava gran utilitat en el seguiment de lesions premalignes. Que la LBE associada a la LB millora la precisió diagnòstica però no totes les lesions es poden avaluar amb els patrons definits fins ara. Una anamnesi precisa és obligatòria, perquè, en alguns casos, pot ser més rellevant que el patró LBE. I, finalment, que la concordança intra i interobservador de la LBE per l’avaluació de lesions de cap i coll és substancial i millora els resultats de la LB aïllada tant en professionals com en estudiants.
Narrow band imaging (NBI) in combination with white light endoscopy (WLE) is an endoscopic technique that identifies changes in the vascular patterns of the mucosa. The purpose of this study was to evaluate the value of narrow band imaging (NBI) examination in the office for the diagnosis and follow-up of upper airway premalignant and malignant lesions. Four hundred eighty lesions were evaluated with white light endoscopy (WLE) and NBI before a biopsy/excision. Additionally, 151 premalignant lesions were followed up without proven biopsy. Carcinoma-free survival was calculated. The learning curve was analyzed. Overall, the accuracy improved from 74.1% with WLE to 88.9% with NBI, being relevant in all anatomic subsites. The accuracy of NBI increased significantly with increasing experience (area under the curve [AUC] >0.9). After a follow-up of 25 months, 14 of 151 lesions (9.3%) converted into carcinoma. The 4-year carcinoma-free survival rate was 86.4%. The 4-year carcinoma-free survival rate differed significantly between lesions classified as benign/mild dysplasia versus those presenting as moderate/severe dysplasia (88.9% vs 73.5%; P 5 .018). After that, in a second study, we evaluated the characteristics of the falsenegative and false positive cases. Five hundred thirty lesions of the upper airways were evaluated. The WLE was followed by NBI examination before performing a biopsy. The false negative lesions (7.36%) were represented by submucosal and non-SCC tumors. Among the 25 non-SCC tumors, 72% did not show any suspicious vascular pattern under NBI. The false-positive lesions (6.04%) were mainly represented by postradiotherapy mucosal changes, ulcers, and infections. Regarding papillomas, NBI accuracy reached 95.32%, although cases with dysplasia were difficult to distinguish from SCC. Finally in the third study we assessed the intra and interobserver agreement of NBI and WLE at the office, under local anaesthesia, by either experienced or non-experienced observers. Eighty-seven images of head and neck lesions were routinely collected under WLE and NBI. A group of three experienced otolaryngologists and three medical students assessed the images after a brief training. No additional patient nformation was provided. The same protocol was repeated after three weeks. NBI intraobserver agreement was substantial (κ = 0.62) and better than with WLE alone, which was moderate (κ = 0.57) in both groups. Interobserver agreement was moderate with WLE (κ = 0.58) and substantial with NBI (κ = 0.63). Both groups improved intraobserver and interobserver agreement with the implementation of NBI. In summary, NBI provided a greater accuracy than WLE and showed promising usefulness for the follow-up of premalignant lesions., however, not all lesions were ideally evaluated with current defined patterns. An accurate anamnesis is mandatory, Finally, intra and interobserver agreement with NBI for the evaluation of head and neck lesions are substantial, and improve the results of WLE alone in both, professionals and trainees

En aquesta tesi s’estudien les implicacions dosimètriques que comporten els canvis anatòmics que pateixen els pacients afectats de càncer de cap i coll (CCC) durant el tractament de radioteràpia (RT). L’estudi es realitza per a la tècnica convencional conformada en 3D (3DCRT) i per a la tècnica amb feixos d’intensitat modulada (IMRT). S’analitzen un nombre important d’òrgans de risc que no han estat estudiats prèviament. Addicionalment, per al grup de pacients tractats amb IMRT, s’investiguen de forma individualitzada les variables dosimètriques que presenten desviacions importants. Finalment es valora si la replanificació del tractament és un bona eina per restablir les característiques dosimètriques de la planificació inicial. En l’estudi s’han inclòs 28 pacients diagnosticats de carcinoma escamós de cap i coll localment avançat, dels quals 12 es van tractar amb 3DCRT i 16 amb IMRT. L’àrea de tractament abastava el tumor primari més les cadenes cervicals i supraclaviculars bilaterals. La metodologia s’ha dissenyat de forma que a les sessions número quinze i vint-i-cinc, s’adquirien noves imatges TC del pacient. Sobre aquestes noves imatges TC s’han adaptat manualment totes les estructures delimitades en la TC de planificació inicial, i s’ha calculat la distribució dosimètrica corresponent al pla d’irradiació amb el que s’estava tractant al pacient. S’han analitzat les dades del histograma dosi-volum corresponents a les dosimetries en cada una de les TC. A tots els pacients se’ls ha fet un control de pes setmanal. En la segona part, s’estudia de forma individualitzada el grup de pacients tractats amb IMRT. S’analitza si les distribucions dosimètriques calculades a les TC preses durant el tractament superen les restriccions establertes inicialment o si sobrepassen entre el -5% i +10% els valors calculats inicialment. En els casos que han superat algun dels límits de variabilitat, s’ha adaptat la dosimetria de la TC corresponent mitjançant l’optimització de les fluències dels camps d’irradiació del pla de tractament inicial. Els dos grups de pacients han presentat canvis anatòmics similars, aquests han consistit en pèrdua de pes i reducció de volum de les següents estructures; la zona de tractament, els volums de tractament i les paròtides. Les variables pes i volum comprés dins la zona de tractament han mostrat correlació, la qual cosa implica que el pes pot actuar com a factor pronòstic alhora d’identificar pacients que experimenten canvis importants en la zona de tractament. S’ha posat de manifest que les variacions dosimètriques comprometen la validesa de la distribució de dosi inicial de forma més rellevant en el grup d’IMRT. Primerament perquè els volums de tractament presenten pèrdua de cobertura dosimètrica únicament en el grup d’IMRT i addicionalment perquè els discrets increments de dosi mesurats als òrgans de risc comprometen els beneficis que la tècnica d’IMRT aporta. En l’estudi individualitzat del grup d’IMRT s’evidencia que els motius principals que indiquen que cal adaptar la planificació inicial son; en primer lloc la pèrdua de cobertura dosimètrica dels volum de tractament, seguit de l’increment de dosi a les paròtides i finalment l’augment de dosi absorbida a altres òrgans de risc com els llavis, cavitat oral i glotis. Les reduccions de cobertura dosimètrica als volums de tractament i els increments de dosi als OAR es detecten majoritàriament a la TC2. Per tant, fer una TC cap a la sessió número quinze permetrà identificar la majoria de casos que es podrien beneficiar d’una RT adaptativa. Finalment s’ha comprovat que la replanificació basada en l’optimització de les fluències dels camps de tractament inicials permet adaptar la distribució de dosi als canvis anatòmics i així aconseguir restablir les mateixes restriccions dosimètriques que s’assolien en la planificació inicial.
This thesis examines the dose implications related to anatomical changes experienced by patients with head and neck cancer (HNC) during radiation therapy (RT). The study is carried out for both conventional 3D conformal (3DCRT) and intensity modulated (IMRT) techniques. We have analyzed a large number of organs at risk, some of which have not been previously studied. Additionally, dose variables showing important variations were individually investigated for the group of patients treated with IMRT. Finally, we assessed whether treatment replanning is a good tool to restore the initial planning dose characteristics. The study included 28 patients diagnosed with locally advanced head and neck squamous cell carcinoma, 12 of whom were treated with 3DCRT and 16 with IMRT. The treatment area included the primary tumor in addition to the cervical and supraclavicular bilateral nodes. The methodology was designed to acquire new CT images of the patient in sessions number fifteen and twenty-five, approximately corresponding to the third and fifth week of treatment. The contours of the treatment volumes and the organs at risk defined in the initial planning CT were manually adjusted on these new CT images, followed by a dose distribution calculation corresponding to initial plan with which the patient is being treated. We analyzed data from the dose-volume histograms corresponding to dosimetry studies in each CT. Weight was recorded weekly for all patients. In the second part of the thesis, an individual study of patients treated with IMRT was made. Dose distributions calculated on CT’s taken during treatment were analyzed when the initial dose restrictions were exceeded or if variations less than -5% or above +10% with respect to the initial calculated values existed. When variability limits were exceeded, the corresponding CT dosimetry was adapted by optimizing field irradiation fluencies from initial treatment plan. Both groups of patients presented similar anatomical changes, including weight loss and reduction in volume of the following structures, namely the treatment area, the treatment volumes and the parotids. The weight and volume within the treatment area variables showed correlation. Implying that weight can also act as a prognostic factor to identify which patients may experience important changes in the treatment area. It has been shown that dose variations compromise the validity of the initial dose distribution to a greater extent in the IMRT group. This arises primarily because the treatment volumes exhibited coverage loss only in the IMRT group and additionally, because discrete measured dose increments to the organs at risk jeopardize the benefits that the IMRT technique provides. The individualized study of the IMRT group shows that the main factors indicating a need for initial planning modification: loss of dose coverage for the treatment volume, dose increases to the parotid glands and finally the absorbed dose increase to other organs at risk such as lips, the oral cavity and middle neck structures. Loss of dose coverage in treatment volumes together with dose increases to the OAR are detected mainly in TC2. Acquiring a TC at 15th fraction will therefore identify most cases that could benefit from adaptive RT. Finally, we have shown that replanning based on the optimization of initial field fluencies allow us to adapt the dose distribution to anatomical changes and thus achieve the same dose constraints reached in the initial plan.

Antecedents: Radioteràpia i cisplatí concomitants poden obtenir un alt control loco-regional i supervivència al càncer de cap i coll (CCC) localment avançat, particularment a la orofaringe, en casos VPH positius i en no fumadors. Diverses revisions recents qüestionen el paper de cetuximab i radioteràpia en aquesta població, suggerint resultats inferiors, cosa que requereix confirmació addicional. El CCC VPH negatiu sembla obtenir encara pitjors resultats amb les estratègies vigents. Aquest treball investiga les associacions existents entre la informació clínica de llarg seguiment d'una cohort de CCC localment avançat i la relacionada amb la senyalització de HER3 i PI3K/mTOR en aquesta mostra. Material i mètodes: S'han avaluat 106 casos tractats amb radioteràpia i cisplatí (n=70) o anti-EGFR (n=36). En 84 d'aquests casos s'ha pogut avaluar l'estat VPH, i 46 tenien material suficient per l'estudi de marcadors. Els resultats s'han analitzat amb el mètode de Kaplan-Meier, el model de Cox i metodologia de riscos competitius. Resultats: El factor més influent en els resultats clínics ha estat el fàrmac administrat, amb diferències clares en tots els paràmetres avaluats (FLR, SLP, SG i SE). Mentre els resultats obtinguts amb cisplatí són similars als d'altres sèries les dades amb anti-EGFR són bastant inferiors. Confirma l'aspecte rellevant de l'efecte dels anti-EGFR en la FLR, essent aquesta la causa més rellevant de fallida a distància. Val a dir que una majoria àmplia d'aquesta mostra era VPHneg , que la presència de tumors d'orofaringe no era massa alta, i que la presència de tumors T4 i fumadors era bastant superior a la d'altres sèries. Pel que fa als marcadors avaluats, indiquen que la ruta PI3K/mTOR és biològicament activa i que s'associa a pitjor pronòstic; que pS6, un element distal d'aquesta ruta, podria ser un indicador d'activitat; la baixa presència de mutacions de PIK3CA (molts casos són VPH negatius); la potencial implicació de HER3 com a mecanisme compensatori; i la disfunció de p53. Conclusions: Els resultats han estat clarament millors, tot i que subòptims, amb radioteràpia i cisplatí en una mostra predominantment VPH negativa. És necessari seguir investigant la millor manera d'integrar els agents anti-EGFR en aquests tumors. Seria d'interès poder avaluar l'efecte clínic del bloqueig de mTOR i de HER3, i la utilitat de pS6 com a marcador d'activitat al CCC VPH negatiu.
Background: Concomitant radiation and cisplatin can achieve high loco-regional control and survival in locally advanced head and neck cancer (HNC), particularly in the oropharynx, in HPV-positive tumors and non-smokers. Recent publications challenge the role of cetuximab plus radiation in this population suggesting inferior outcomes, which needs to be further confirmed. HPV-negative HNC seems to do far worse with current strategies. This study evaluates potential associations between long-term clinical data of a locally advanced HNC cohort and HER3-PI3K/mTOR signaling in that cohort. Material and Methods: 106 HNC patients received definitive treatment with radiation and cisplatin (n=70) or anti-EGFR monoclonal antibody (n=36). 84 patients had tissue available for HPV analysis, and 46 for the biomarker study. Outcomes were analyzed by the Kaplan-Meier method, Cox model and competing risks analysis tools. Results: The strongest factor influencing clinical outcome was the concomitant systemic treatment administered, with significant differences in all the endpoints evaluated (loco-regional failure, progression-free survival, overall survival, specific survival). While cisplatin obtained similar outcomes to those in other series, results with anti-EGFR were clearly inferior. This adds to evidence that anti-EGFR contribute to loco-regional failure (LRF), being LRF the main cause of distant failure. Key characteristics in this sample were: mostly HPV-negative tumors, moderate number of oropharynx cancers, and major presence of T4 tumors and smokers. With regard to biomarkers, PI3K/mTOR signaling is active and confers worse prognosis; pS6 (downstream of this pathway) may indicate an active signaling state; low presence of PIK3CA mutations (being most HPV-negative); potential role of HER3 as a compensatory mechanism; and p53 dysfunction. Conclusions: Radiation and cisplatin achieved better outcomes in this study, being suboptimal and in a predominantly HPV-negative sample. Aditional efforts are needed to best integrate anti-EGFR agents in HNC. Exploratory analyses suggest that mTOR and HER3 blockade may positively affect clinical outcome in HPV-negative HNC.

El carcinoma de células escamosas de cabeza y cuello es una neoplasia maligna que deriva del epitelio escamoso y se caracteriza por su etiopatogenia multifactorial. A pesar de que el tabaco y el alcohol son los factores de riesgo más extendidos, actualmente es también reconocida la relación del virus papiloma humano (VPH) con el carcinoma escamoso de cabeza y cuello (CECC), aunque su impacto real aún está en estudio. Su incidencia, pronóstico e implicaciones terapéuticas permanecen todavía en controversia. Por ello, hemos desarrollado el presente estudio a fin de demostrar la relación del VPH con el CECC, el cual consiste en la valoración de 156 pacientes tratados en la Unidad de Oncología de Cabeza y Cuello del Hospital Vall d’Hebron desde noviembre de 2009 hasta diciembre de 2010. Se han recogido los datos epidemiológicos, clínicos e histológicos de cada paciente, se han agrupado los pacientes según el resultado para el VPH y a continuación se han comparado estadísticamente los dos grupos. Los resultados han demostrado que el CECC VPH+ es más frecuente en orofaringe, que los hombres tienen más incidencia de estos tumores, que son pacientes más jóvenes y menos fumadores y/o bebedores, que tienen más afectación ganglionar cervical (N2) y que los positivos con tinción inmunohistoquímica a p16 tienen mejor pronóstico. En conclusión, nuestro estudio ha reflejado una relación epidemiológica entre el CECC y el VPH, y que el perfil del paciente VPH+ difiere del clásico paciente fumador y/o bebedor. A partir del estudio, sugerimos un protocolo de detección de VPH en pacientes diagnosticados de CECC.
Head and Neck Squamous Cell Carcinoma (HNSCC) is a malignancy derived from squamous epithelium and is characterized by its multifactorial etiology. Although tobacco and alcohol are the most common risk factors, it is now also accepted the relationship between human papilloma virus (HPV) and HNSCC. Its true impact is still under study; its incidence, prognosis and therapeutic implications are still in dispute. Therefore, we have developed this study to demonstrate the relationship between HPV and HNSCC, which assesses 156 patients treated in the Head and Neck Oncology Unit at the Vall d'Hebron Hospital from November 2009 to December 2010. We collected epidemiological, clinical and histological data of each patient. Patients were grouped according to the result to HPV, and then both groups were statistically compared. It has been shown that HNSCC HPV + are more frequent in the oropharynx, men have a higher incidence of these tumours, patients are younger and usually less smokers and / or drinkers, they have a higher cervical lymph node stage (N2) and patients with positive p16 staining have better prognosis. In conclusion, our study indicates an epidemiological link between HPV and HNSCC. Furthermore, +HPV patient’s profile differs from the classical profile of the smoker and / or drinker patient. From the study, we suggest a HPV detection protocol for patients diagnosed with HNSCC.

Introducció: Els protocols de preservació d'òrgan s'han instaurat com el tractament d'elecció en molts carcinomes escatosos de cap i coll amb el doble objectiu d'eliminar la patologia oncològica i d'evitar l'exèresi quirúrgica de l'òrgan afectat.
Actualment existeix una manca d'acord en el maneig de les àrees ganglionars cervicals després de tractament de preservació d'òrgan en els pacients amb metàstasis regionals avançades al diagnòstic inicial.
Objectius: Es va realitzar un treball amb dos objectius principals. El primer va ser valorar el millor tractament per a aquests pacients. El segon objectiu va ser l'avaluació de la existència d'una relació entre la resposta ganglionar al tractament i el control local de la malaltia.
Material i mètodes: Per al primer objectiu es va dur a terme una revisió en 657 malalts amb carcinoma escatós de cap i coll i adenopaties al diagnòstic inicial sotmesos a tractament conservador d'òrgan entre 1985 i 2005.
Per al segon objectiu del treball es van revisar 134 pacients amb càncer de cap i coll amb metàstasis cervicals en el moment del diagnòstic sotmesos a seqüència terapèutica de preservació d'òrgan que va incloure buidament cervical i amb resposta completa a nivell local a la fi del tractament.
Resultats: La supervivència lliure de malaltia regional als 5 anys pels pacients tractats únicament amb radioteràpia va ser del 63.1% i pels pacients que van seguir tractament ganglionar amb cirurgia i radioteràpia del 69.1%, tot i que aquest últim grup inicialment presenta un pitjor pronòstic. La presència de metàstasis regionals avançades al diagnòstic, la no resposta completa a la quimioteràpia d'inducció, i la no inclusió de cirurgia en el protocol de tractament van actuar com a factors de risc independents per a la recidiva regional de la malaltia.
La presència de restes tumorals en el buidament cervical post tractament conservador es va mostrar com a factor de risc per a la presència de recidiva local, i va donar un empitjorament en la supervivència als 5 anys.
Conclusions: En els malalts amb metàstasis regionals avançades el tractament amb millors resultats en el control regional inclou la realització de cirurgia ganglionar. La presència de restes tumorals a nivell regional influeix en el control local de la malaltia.
Introduction: Organ preservation protocols for the treatment of many head and neck cancers have two main objectives: to treat the disease and to avoid surgical excision of the affected organ. However, there is no consensus concerning management of cervical node metastases following conservative treatment in patients with advanced regional metastases at diagnosis.
Objectives: The present study had two main objectives. The first was to evaluate the best treatment for these patients, and the second was to determine the relationship between response to treatment and local control of the pathology.
Methods: For the first objective we reviewed 657 head and neck cancer patients who had cervical metastases at time of diagnosis and were treated with an organ preservation protocol between 1985 and 2005.
For the second objective we reviewed 134 head and neck cancer patients with cervical metastases at time of diagnosis who were treated with an organ preservation protocol and had complete local response and neck disection after the non-surgical treatment.
Results: Regional relapse-free survival at 5 years for radiotherapy only patients was 63.1%, and for the radiotherapy plus surgery patients it was 69. 1. The second group was diagnosed with more advanced regional pathology, so their initial prognosis was worse than in the first group. Advanced regional metastases, non-complete chemotherapy response and no neck dissection were independent risk factors for regional relapse.
The finding of cancer cells in the neck dissection analysis was a risk factor for local relapse. These patients had a worse 5-year survival than patients without cancer cells in the neck nodes.
Conclusions: Patients with advanced regional metastases had better regional control with neck dissection plus radiotherapy than patients with radiotherapy alone. Cancer cells in the neck dissection after preservation protocol influenced local control of head and neck cancers.

Per aprofundir en les causes genètiques de l’anèmia de Fanconi (FA) i la susceptibilitat al càncer de mama (BrCa), així com en els mecanismes moleculars de reparació del dany al DNA per part de la via de senyalització FA/BrCa, s’ha dut a terme un cribatge massiu d’interaccions proteïna-proteïna per 34 components involucrats en aquesta via. Aquest estudi ha identificat 25 noves interaccions d’alta fiabilitat, la majoria de les quals estan involucrades en la regulació del cicle cel•lular o la resposta al dany al DNA. Algunes d’aquestes interaccions han estat validades mitjançant estudis de co-immunoprecipitació endògena i sobreexpressió en cèl•lules de mamífer. En aquesta tesi doctoral hem caracteritzat la nova interacció entre FANCN/PALB2 ¡ MORF4L1/MRG15. S’han realitzat estudis bioquímics i funcionals amb la finalitat de caracteritzar-la tan molecularment com funcionalment en cèl•lules d’humans, de ratolí i Caenorhabditis elegans. Els resultats obtinguts ens permeten dibuixar un possible mòdul funcional entre BRCA2, PALB2, RAD51 i RPA1 que suggereixen una implicació de MRG15 en la reparació dels trencaments de doble cadena (DSB) en el DNA. Els nostres resultats no mostren alteracions patogèniques de MORF4L1/MRG15 en els pacients FA amb mutació desconeguda. Pel que fa a l’estudi de dos variants genètiques comunes en el locus MORF4L1, tampoc s’observa una associació significativa amb el risc a càncer de mama entre els portadors de mutació BRCA1 i BRCA2; tot i que s’observa una tendència entre els portadors de mutacions BRCA2. És per aquest motiu, que serà necessari un anàlisi amb sèries de portadors més grans.
Towards a full model of the molecular network altered in Fanconi anemia and breast cancer Proteins encoded by Fanconi anemia (FA) and/or breast cancer (BrCa) susceptibility genes cooperate in a common DNA damage repair signaling pathway. There are fiveteen FA complementation groups (FANCs) that encode for proteins of this pathway and three of these genes overlap between FA and BrCa. With the objective to gain deeper insight into this pathway and its influence on cancer risk, we search for novel components through protein physical interaction screens. Protein physical interactions were screened using the yeast two-hybrid system (Y2H). Novel interactions were validated through co-immunoprecipitation and co-affinity purification assays. A previously identified co-purifying protein with PALB2 was indentified MRG15 (MORF4L4 gene). Biochemical and functional assays were performed to characterize the molecular interaction in human, mouse and Caenorhabditis elegans. Results obtanined draw molecular and functional relationships with BRCA2, RAD51 and RPA that suggest a role for MRG15 in the repair of DNA double-strand breaks. Mrg15 deficient murine embryonic fibroblast showed intermediate sensitivity to γ-radiation relative to controls and impaired Rad51 foci formation. No alterations or mutations were identified for MORF4L1 in unclassified FA patients and BrCa familial cases. However, a potential modifier effect for a common genetic variation in MORF4L1 can not be ruled out among BRCA2 mutation carriers.

1) Introducción Hasta el momento se han secuenciado total o parcialmente más de 100 tipos y subtipos de VPH. De todos ellos, aproximadamente 40 tipos se han aislado en lesiones de tracto genital inferior y unos 35, según diferentes estudios, en carcinomas. Según su riesgo oncogénico, se clasifican en tipos de VPH de bajo riesgo (VPH-BR), VPH de probable alto riesgo y VPH de alto riesgo (VPH-AR). Uno de los descubrimientos más importantes en la investigación etiológica del cáncer en los últimos 25 años ha sido la demostración de que el cáncer de cuello uterino está causado por la infección persistente de ciertos genotipos de VPH. En mujeres con cáncer de cuello uterino invasivo, los genotipos de VPH más frecuentes a nivel mundial son el VPH 16, el VPH 18, el VPH 31, el VPH 33, el VPH 35, el VPH 45, el VPH 52 y el VPH 58, que representan el 91% del total de casos de cáncer invasivo de cuello uterino. 2) Hipótesis de trabajo La infección por los diferentes genotipos del VPH presenta una prevalencia diferente según la población estudiada. 3) Metodología Se trata de un estudio prospectivo transversal descriptivo. La población de estudio se centra en pacientes con patología cervical controladas en el Hospital Universitario Sant Joan de Déu, de Esplugues, Barcelona (Universidad de Barcelona). El tiempo de recogida de pacientes abarca 96 meses (enero 2003-enero 2010). Hemos reunido un total de 1007 pacientes. 4) Resultados 73.2% de las pacientes presentan infección por VPH. El 86.4% de ellas es por genotipos de VPH de alto riesgo. Los genotipos de VPH más frecuentes son el VPH 16 (31.2%), el VPH 51 (8.9%), el VPH 53 (8.3%), el VPH 31 (7.3%) y el VPH 66 (6.7%). En CIN 2-3 (87%) y carcinomas (87%), la prevalencia de pacientes con infección por VPH es significativamente mayor que en las pacientes con CIN 1 (64%), cambios asociados a VPH (42%) o atipias (28%). En CIN 1 los genotipos de VPH más frecuentes son el VPH 16 (19.8%), el VPH 51 (11.9%), el VPH 53 (9.4%), el VPH 66 (8.8%) y el VPH 42 (5.5%). En CIN 2-3 los genotipos más frecuentes son el VPH 16 (45.3%), el VPH 31 (10.9%), el VPH 51 (9.8%), el VPH 53 (9.6%) y el VPH 58 (8.1%). En las pacientes con carcinoma el VPH 16 (47.2%), el VPH 31 (11.1%) y el VPH 45, VPH 52 y VPH 18 con un 8.3% cada uno de ellos. 5) Discusión De manera global, entre todas las pacientes de nuestra muestra, con patología cervical sin diferenciar el tipo de lesión cervical, los genotipos de VPH más frecuentes que son el VPH 16 (31.2%), el VPH 51 (8.9%), el VPH 53 (8.3%), el VPH 31 (7.3%) y el VPH 66 (6.7%). En nuestra población, el VPH 18 presenta una prevalencia del 5.4%, por detrás del VPH 51, del VPH 31, del VPH 58 y del VPH 33. Otros estudios españoles confirman estos resultados, así como estudios sobre otras poblaciones europeas, americanas o asiáticas. Sin embargo, existen publicaciones en la literatura sobre poblaciones también españolas, europeas, americanas y asiáticas, que no apoyan tan claramente estos resultados. Tenemos evidencia suficiente para afirmar que el VPH 16 es el genotipo más frecuente a nivel mundial y en cada región, pero que existen variaciones en la prevalencia del resto de los diferentes genotipos de VPH según la población que estudiemos y éstas deberían ser un factor importante a considerar, especialmente la prevalencia de los genotipos de VPH-AR, para predecir cómo las medidas de cribado y de prevención pueden influir en la incidencia del cáncer cervical de cada zona geográfica en concreto. En este punto también es importante tener en cuenta que las dos vacunas disponibles actualmente presentan cierta protección cruzada frente a lesiones CIN 2-3 y superiores por tipos de VPH oncogénicos no vacunales: VPH 33, VPH 31, VPH 45 y VPH 51, con eficacias de entre 20-40% para lesiones intraepiteliales cervicales de alto grado o superiores.
1) Introduction Human papillomavirus (HPV) is one of the main risk factors for invasive cervical cancer. The genotypes involved most frequently are related with HPV 16 and HPV 18 and are associated with approximately 70% of all cancers of the cervix. However, other HPV genotypes also play an important role in cervical pathology and cervical cancer and their distribution appears to vary depending on age and region. 2) Objective To document the prevalence of different human papillomavirus (HPV) genotypes in our population. 3) Material and Methods Prospective, cross-sectional descriptive study. A total of 1007 patients were recruited among those seen at the cervical pathology clinic of Sant Joan de Déu University Hospital in Barcelona (Spain) between January 2003 and March 2011. 4) Results Most patients (73.2%) had HPV infection, and among these women the genotype was considered high-risk in 86.4%. The most frequent genotype was HPV 16, found in 31% of the patients. Other genotypes identified, in decreasing order of frequency (all <10%), were HPV 51, HPV 53, HPV 31, HPV 66, HPV 58, HPV 33 and HPV 18. Mean age of the patients with HPV infection was 32.3 years, versus 39.8 years in women without HPV infection (p<0.05). The prevalence of HPV infection was significantly higher among women with grade 2 or 3 cervical intraepithelial neoplasia (CIN 2/3) (86%) or carcinoma (87%) than in women with grade 1 cervical intraepithelial neoplasia (CIN 1) (64%), HPV-associated changes (50%) or atypical cells (40%). 5) Discussion Knowledge about the incidence of the different HPV genotypes is needed for an appropriate focus on preventive, diagnostic and therapeutic measures. As in the present study, genotype HPV 16 was found to be the most frequent worldwide except in Eastern Africa, Japan and Taiwan, where the prevalence of HPV 52 is high. The second most frequent genotype worldwide is HPV 18, according to earlier reports. However, in our study population the incidence of HPV 18 was 5.4%, behind HPV 51 (8.9%), HPV 53 (8.3%) and HPV 31 (7.3%). These findings are consistent with other studies in Spain and Italy, and the geographical variations make it necessary to establish the true risk associated with genotypes HPV 51 and HPV 53, given that their prevalence is non-negligible.

Los programas de cribado basados en la determinación del virus del papiloma humano (VPH) han demostrado una mejor detección de lesiones premalignas de cáncer de cuello de útero (CCU) que los basados en citologías. Sin embargo, las pruebas VPH presentan menor especificidad condicionando el seguimiento y evaluación de muchas mujeres que no son portadoras de infecciones/lesiones con riesgo de progresión a cáncer, suponiendo un problema de sobrecarga asistencial y coste económico. Por tanto, es necesario: 1) elegir una prueba VPH que demuestre tener el mejor perfil de sensibilidad y especificidad y 2) identificar biomarcadores moleculares útiles en la selección de mujeres VPH-positivas y riesgo de desarrollar lesiones con capacidad de progresión. El genotipado VPH 16/18 y la citología con tinción dual p16/Ki67 se han propuesto en la selección de mujeres con prueba VPH positiva y citología negativa para identificar al subgrupo de mujeres con mayor riesgo de lesión intraepitelial de alto grado o CCU (HSIL/CIN2+) subyacente. Sin embargo, queda menos claro el valor pronóstico de estos biomarcadores en la evaluación mujeres VPH-positivas y sin lesión cervical. En el primer estudio analizamos 5 pruebas de determinación y genotipado VPH (Hybrid Capture 2 [HC2], AnyplexTMII HPV28, Linear Array, GP5+/6+ PCR-EIA-RH y CLART2) en 295 mujeres remitidas a la Unidad de Colposcopia del Hospital Clínic por alteración de alguna de las pruebas de cribado. La extracción de ADN para realizar las pruebas de genotipado se realizó en muestras cervicales después de la citología y la determinación VPH mediante HC2. Se incluyeron mujeres con una adecuada muestra cervical para realizar todas las pruebas a estudiar y que tuvieran al menos una biopsia dirigida por colposcopia y/o legrado endocervical. HC2 mostró la mayor sensibilidad (96,1%) para la detección de HSIL/CIN2+, pero todas las pruebas de genotipado mostraron mayor especificidad (Anyplex 86,8%; Linear Array 86,0%; GP5+/6+ 78,8%; CLART2 76,5%). La concordancia entre HC2 y las otras pruebas fue similar. La identificación de VPH 16/18 con todas las pruebas fue un factor de riesgo para presentar HSIL/CIN2+ subyacente, siendo Anyplex la que mostró el mayor riesgo (OR 31,1; 95% IC 12,1-80,0). En el segundo estudio evaluamos el valor pronóstico del genotipado VPH y la tinción dual citológica en 200 mujeres VPH-positivas sin lesión o lesiones de bajo grado. Para ello valoramos la progresión a HSIL/CIN2+, persistencia/regresión de la infección VPH en mujeres remitidas a nuestra unidad que presentaron una prueba VPH positiva, histología diferente a HSIL/CIN2+ y citología negativa. El genotipado y la tinción dual se realizaron en muestras de citología líquida obtenidas en la primera visita. Un 8% de las mujeres presentaron progresión. Aquellas con infección VPH 16/18 tuvieron un mayor riesgo de progresión comparado con las mujeres infectadas por otros genotipos y también mostraron mayor persistencia. Sin embargo, no observamos asociación entre progresión o persistencia y el resultado de la tinción dual. Por tanto, las pruebas de determinación y genotipado VPH estudiadas son altamente concordantes, con una similar sensibilidad clínica y especificidad para la detección de HSIL/CIN2+. Además de la precisión, se deben tener en cuenta otras características de cada prueba, como el rango de genotipos que se quieran determinar para elegir una u otra prueba en función del propósito clínico. Además, parece razonable utilizar el genotipado VPH 16/18, más que la tinción dual y la citología de referencia, en las unidades especializadas para la estratificación del riesgo de pacientes sin lesión de alto grado y prueba VPH positiva. Las mujeres con infección por los genotipos 16/18 se podrían beneficiar de un seguimiento más estricto con identificación precoz de HSIL/CIN2+ y tratarlas en función de las recomendaciones de las guías clínicas.
Human papilloma virus (HPV)-based screening provides greater protection against cervical cancer (CC) than cytology-based strategies. However, HPV tests present lower specificity to detection high-grade squamous intraepithelial lesion or CC (HSIL/CIN2+), which means following many women without infections/lesions with risk of progression to cancer. Therefore, it is necessary to: 1) choose an HPV test that demonstrates the best sensitivity and specificity profile and 2) identify useful molecular biomarkers in the selection of HPV-positive women with risk of developing HSIL/CIN2+. In the first study, we analyzed 5 HPV testing and genotyping techniques (Hybrid Capture 2 [HC2], AnyplexTMII HPV28, Linear Array, GP5+/6+ PCR-EIA-RH and CLART2 in 295 women referred to colposcopy due to an altered screening test. DNA extraction for HPV genotyping was performed in cervical sample specimens after Pap test and HPV detection by HC2. We included women with an adequate cervical sampling with sufficient material for the Pap test and HPV detection and genotyping and those with at least one colposcopically-directed biopsy and/or endocervical curettage. HC2 showed the highest sensitivity for HSIL/CIN2+ detection (96.1%), but all the HPV genotyping tests showed a higher specificity (76.5%-86.8%). The agreement between HC2 results and the other techniques was similar. HPV16/18 infection was a risk factor for underlying HSIL/CIN2+. Anyplex showed the highest risk of underlying HSIL/CIN2+ after positive HPV16/18 tests (OR 31.1; 95% IC 12.1-80.0). In the second study we assessed the prognostic value HPV16/18 genotyping and p16/Ki67 dual staining cytology in HPV-positive women with no lesion or minor abnormalities. We evaluated progression HSIL/CIN2+, persistence/regression of HPV infection in 200 women referred to our unit showing HPV infection, histology diagnosis different from HSIL/CIN2+ and negative cytology. HPV genotyping and dual staining were performed in liquid-based cytological specimens obtained on the first visit. Progression was observed in 8% of the women. Those with HPV16/18 infection had an increased risk of progression compared with women infected by other HPV types and they also showed more persistence. However, no association was observed between progression or persistence and the result of the dual staining. In conclusion, the HPV tests evaluated yield very high concordance and showed a similar clinical sensitivity and specificity for HSIL/CIN2+ detection. Moreover, HPV 16/18-positive women with no lesion or minor abnormalities are at high risk of progression to HSIL/CIN2+ and HPV persistence.

Un dels problemes del cribratge del càncer de cèrvix (CC) mitjançant citologia és que aquesta tècnica, per un costat, presenta una baixa sensibilitat , i per l’altre, detecta un gran nombre d’ alteracions cel·lulars lleus (ASC-US o LSIL) que presenten un baix risc de progressió a lesions d’alt grau o càncer invasor (HSIL/CIN2+). Aquest segon problema, s’agreuja quan s’apliquen tècniques moleculars de detecció del virus del papil·loma humà (VPH), agent causal del CC, les quals s’han introduït en el cribratge en els darrers anys i presenten una sensibilitat molt superior a la citologia. Aquestes tècniques mostren infecció viral, en un alt percentatge de dones amb citologia de ASC-US o LSIL, però també en un nombre important de dones amb citologia normal. Són poques les evidencies de quin és el veritable risc de transformació maligna d’aquestes dones i, per tant, quin seria el seguiment més idoni. Ni la clínica, ni les característiques d’aquestes lesions/infeccions permeten predir el risc de progressió i no es disposa actualment de cap mètode que diferenciï, d’aquestes pacients, quines progressaran a HSIL/CIN2+. Per tant, com resultat dels programes de cribratge actuals, ens trobem amb un gran nombre de dones amb baix risc de CC que han de ser seguides, la qual cosa representa un problema assistencial greu i d’importància creixent . En els darrers anys s’ha observat que la p16INK4a, una proteïna humana reguladora del cicle cel·lular, està sobreexpressada en algunes lesions secundàries al VPH. La seva expressió, fàcilment identificable mitjançant immunohistoquímica, indica la interacció del virus i el cicle cel·lular. És especialment intensa en les lesions HSIL/CIN2+, mentre que és molt variable en les lesions LSIL/CIN1. Basant-nos en aquestes premisses, la present tesi presenta les següents hipòtesis: 1. que les dones amb infecció VPH i citologia normal tenen un risc de progressió similar a les dones amb citologia ASC-US o LSIL 2. que la sobreexpressió de p16INK4a podria ser útil en la identificació de lesions cervicals i, donat que reflexa la interacció del VPH amb el cicle cel·lular, podria senyalar les lesions amb major risc de progressió. En el primer treball es va estudiar quin era el risc de HSIL/CIN2+ de dones amb una prova de VPH positiva i citologia normal o amb ASC-US/LSIL. Les pacients amb una citologia normal van presentar un risc de progressió idèntic al que tenen les pacients amb ASC-US/LSIL. Un fet rellevant del estudi és que aquelles dones amb antecedent de lesió cervical que havien resolt la infecció (espontàniament o després del tractament) i havien presentat controls posteriors negatius, van mostrar un major risc de HSIL/CIN2+ davant una nova infecció en comparació amb les dones sense aquest antecedents. En el segon treball es va plantejar la utilitat de p16INK4a per detectar lesions cervicals en biòpsies inicialment interpretades com a normals . La conclusió més rellevant va ser que el 21,6% dels casos amb una biòpsia inicialment interpretada com a negativa però amb una detecció de VPH positiva van ser reclassificats després de la tinció immunohistoquímica de p16INK4a. Va ser rellevant el fet que el 55,9% d’aquests casos (que correspondrien al 13,7% de tot el grup) van ser reclassificats com a HSIL/CIN2+. Per tant, l’addició de la tinció amb p16INK4a a l’avaluació histològica de les biòpsies de cèrvix permetria evitar l’infradiagnòstic de lesions premalignes. En el tercer treball es va estudiar el valor pronòstic de la tinció per p16INK4a. El resultat més remarcables d’aquest estudi prospectiu va ser que totes les lesions de LSIL/CIN1 que van progressar a HSIL/CIN2+ van ser positives per a p16INK4a i en canvi cap de les biòpsies negatives per p16INK4a va progressar.
Cervical cytology, the corner stone of cervical cancer (CC) screening has a low sensitivity for the detection of premalignant cervical lesions and CC (HSIL/CIN2+). Moreover, cervical cytology detects a large number of minor abnormalities (ASC-US or LSIL) which have low risk of progression to HSIL/CIN2+, but that will need follow-up after detection. This second problem becomes worse when apply molecular techniques for detection of human papilloma virus (HPV), the causative agent of CC. HPV tests have shown high sensitivity for the detection of HSIL/CIN2+. However, these techniques are positive in a high percentage of women with ASC-US or LSIL, and also in a large number of women with normal cytology. There is little evidence about the real risk of malignant transformation of these women. Currently, there are no methods to identify which of them will progress to HSIL/CIN2+. As a result a large number of women at low risk of CC need to be followed, which represents a serious problem for the public health system. Recently, it has been observed that p16INK4a, a human protein regulating the cell cycle, is overexpressed in some HPV-related lesions. p16INK4a expression, easily identifiable by immunohistochemistry, indicates interaction of the virus with the cell cycle. Its expression is consistently intense in HSIL/CIN2+ but it is very variable in low grade lesions. Based on these premises, this thesis presents the following hypotheses: 1.women with normal cytology and HPV infection have similar risk of progression than women with ASC-US or LSIL 2.p16INK4a overexpression could be useful in the identification of HSIL/CIN2+ and, given that it reflects the interaction of HPV with the cell cycle, it might identify lesions at higher risk of progression. The studies of the present thesis show that women with a normal Pap smear have a risk of progression identical to the patients with ASC-US or LSIL. Moreover, we also show that the addition of p16INK4a staining to the histological diagnosis of cervical biopsies would avoid the infradiagnosis of HSIL/CIN2+. And, finally we show that p16INK4a staining has a prognostic value and may identify low grade cervical lesions at risk of progression to HSIL/CIN2+.