Journal articles: 'Cançoners'

1

Schlau, Stacey. "«Cancionero» Poetry As Religious Practice: The Valladolid Discalced Carmelite Convent’s «Libro de romances y coplas»." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 67 (October 16, 2019): 187. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15378.

Full text

Abstract:

El Libro de romances y coplas del Carmelo de Valladolid és el més conegut dels cançoners conventuals de la primera edat moderna. Tot i que les seues formes mètriques i els seus temes reflecteixen semblances amb els d'altres cançoners de l'època, també parteixen de i es queden incrustats en les creences, els pensaments, els sentiments i les acciones de dones recloses que vivien en comunitat i venien de diverses classes socials. Malgrat les seues diferències, tanmateix, les prioritats i preocupacions de l'orde carmelita descalça dominen en el tom; el producte col·lectiu demostra una meta en comú, enllaçada amb pràctiques religioses específiques. Aquest estudi explora a fons com, temàticament i tècnica, els versos del cançoner manifesten tres interessos que destaquen: la celebració de Nadal, la presa de l'hàbit i vel i la pràctica de l'espiritualitat interior.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Rossich, Albert. "Reconstrucció del cançoner Curiositat catalana (final del s. XVII)." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 11 (January 7, 2022): 235. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2022.11.06.

Full text

Abstract:

Un dels cançoners més importants de poesia catalana del segle XVII era un que portava per títol Curiositat Catalana. Malauradament, el llibre va ser mutilat per un posseïdor i només en van quedar els índexs i dues obres de teatre de Francesc Fontanella (i una d’aquestes, incompleta). Malgrat la pèrdua dels textos, el fet que els índexs fessin constar l’autoria de moltes de les composicions preservava l’interés del cançoner com a inventari de poetes del Barroc català i com a testimoni de la vitalitat de la poesia en llengua catalana, cosa especialment útil en tractar-se d’una època tradicionalment mal coneguda. Però després de la primera notícia que tenim d’aquest manuscrit, de 1859, el llibre va desaparèixer i no ha estat retrobat fins fa pocs anys. La troballa permet reconstruir de manera aproximada per primera vegada l’ordre i les característiques del còdex. En aquest treball, a més, examinem la pertinència de les atribucions que fa, que sovint no són exactes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Pessarrodona, Aurèlia. "Ensalades en clausura: Una primera aproximació als cançoners del convent de les carmelites descalces de Santa Teresa de Vic." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (2016): 187. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8476.

Full text

Abstract:

Resum: La recent troballa de dos cançoners al convent de Santa Teresa de Vic, datables al segle XVII, ve a ampliar i enriquir de manera considerable el que ja se sabia sobre la creació literària conventual i la presència de música, cants i altres manifestacions performatives dins de la clausura del Carmel descalç femení durant l’Edat Moderna. En aquest article es fa una primera aproximació a aquests cançoners, que posa de manifest les diferències entre ambdós: un recull repertori forà més antic, del segle XVI i inici del XVII, entre el que hi destaca la curiosa presència de moltes de les ensalades editades per Mateu Fletxa el Jove a Praga l’any 1581; i l’altre és un excel·lent exemple de la creació literària de les pròpies monges, amb obres que abarcarien tot el segle XVII i inicis del XVIII. A més de descriure els manuscrits i apropar-se al seu contingut situant-lo en el seu context, en el present article es reflexiona sobre la possible praxi performativa del repertori, especialment sobre les ensalades. Paraules clau: carmelites descalces, clausura, cançoners, ensalades, Mateu Fletxa Abstract: The recent finding of two songbooks in the convent of Saint Therese in Vic (Barcelona), dated to the 17th century, broadens and enriches strikingly what was already known about the literary creation in monasteries and performative manifestations —music, theater, dance— in the enclosed life of female discalced Carmel during the Modern Age. This article provides a first approach to these songbooks, that shows significant differences between them. The first one collects a foreign and older repertory, from 16th and early 17th centuries, that includes the unusual presence of ensaladas edited by Mateu Fletxa the Youger in 1581. The other one is an excellent example of literary creation of the nuns, with works dated from 17th to early 18th century. As well as a description of the manuscripts, an approximation to their content and placing them in their context, the article includes some reflections concerning the performative practice of this repertory, above all of the ensaladas. Keywords: discalced carmelites, cloister, songbooks, ensaladas, Mateu Fletxa

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Poveda Clement, Vicent R. "La font de l’editio princeps d’Ausiàs March." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 4 (December 15, 2015): 78. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2015.4.05.

Full text

Abstract:

Els stemmata codicum d’Amadeu Pagès i de Robert Archer ofereixen, com els autors mateixos preveien, resultats amb caràcter provisional i aproximat fins que no es revisen les relacions genealògiques de cadascun dels poemes i de cadascun dels cançoners d’Ausiàs March, de manera individual i completa. A partir d’aquesta premissa, aquest treball analitza els vincles de l’editio princeps marquiana a partir de la revisió de tots els poemes que conté, la qual cosa ha permés reinterpretar el seu lloc en l’stemma codicum i determinar la seua transcendència per a la tradició de March, ja que la seua font és propera a l’original i prèvia a la divisió en les principals branques textuals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Martí, Sadurní. "Cançoners DB: A New Research Tool for the Study of Medieval Catalan Songbooks." Digital Philology: A Journal of Medieval Cultures 3, no. 1 (2014): 24–42. http://dx.doi.org/10.1353/dph.2014.0005.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Soler, Abel. "Lírica trobadoresca amb filtres italians: Rigaut de Berbezilh en Curial e Güelfa." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 7 (December 15, 2018): 181. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2018.7.06.

Full text

Abstract:

El desconegut autor de Curial e Güelfa va saber compaginar el seu interés literari per la cultura clàssica amb un homenatge selectiu a la vella tradició lírica trobadoresca, «patrimonial» encara aleshores de l’estament cavalleresc. Ambientada la novel·la en el segle xiii, l’anònim recrea els tòpics de l’amor cortés, i elabora un argument que connecta episòdicament amb la Cançó de l’orifany de Rigaut de Berbezilh. Aquesta font literària es pot relacionar amb cançoners de la cort valenciana d’Alfons V (dècada del 1420), però també amb la probable estada de l’autor durant alguns anys al nord d’Itàlia. No és estrany, així, que l’aprofitament de fonts occitanes estiga filtrada o complementada per la intermediació de fonts italianes (el Novellino).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Berthelot Puig-Moreno, Martine. "L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya et la mission en Roussillon (été 1930)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 47. http://dx.doi.org/10.17345/elop201847-65.

Full text

Abstract:

Dans le prolongement des grandes collectes de folklore réalisées dès le XIXe siècle aussi bien en France qu’en Catalogne, en 1930, le célèbre linguiste Pierre Fouché se voit confier le collectage de chansons traditionnelles roussillonnaises par L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Barcelone). L’Obra, aujourd’hui impressionnante par son volume, fut dès son origine en 1922 une entreprise considérable, organisée depuis Barcelone et réalisée dans tous les pays de langue catalane: Principat de Catalogne, Pays valencien, îles Baléares, Andorre et Roussillon. Pierre Fouché s’acquitte de sa mission, au mois d’août 1930, secondé par son frère Marcel, enseignant comme lui et musicologue. Ensemble ils recueillent auprès de proches –surtout leurs parents– originaires du Conflent dont ils sont eux-mêmes originaires, près de 200 chansons traditionnelles, transcrites avec musique et paroles en langue vernaculaire, dont 73 seulement figurent dans le Cançoner Popular de Catalunya. Si, dans l’ensemble du volumineux Cançoner la récolte des frères Fouché ne fut pas extraordinairement substantielle comparée à d’autres missions en Catalogne, elle permet de faire connaître les chansons encore vivantes en Conflent il y a près d’un siècle, et de sauver de l’oubli cette petite partie du patrimoine traditionnel nord-catalan.***En consonància amb les grans recollides de folklore realitzades a partir del segle XIX tant a França com a Catalunya, l’any 1930 el conegut lingüista Pierre Fouché és contactat per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per recollir les cançons tradicionals rosselloneses. L’Obra, avui dia impressionant pel seu volum, ja de bon principi, el 1922, fou una empresa considerable, organitzada des de Barcelona i duta a terme per tots els territoris de llengua catalana: el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i el Rosselló. Pierre Fouché compleix aquella missió durant l’estiu del 1930, ajudat pel seu germà Marcel, docent com ell mateix, a més de musicòleg. Junts apleguen de familiars seus del Conflent, on van néixer, unes 200 cançons populars, transcrites amb lletra i música, només 73 de les quals consten al Cançoner popular de Catalunya. Per bé que la collita dels germans Fouché no fou gaire substancial en el conjunt del voluminós Cançoner (respecte a altres missions i recollides de Catalunya), sí que permet de fer conèixer les cançons encara vives fa un segle al Conflent i al Rosselló i salvaguardar aquesta petita part del patrimoni tradicional de la Catalunya del Nord.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Rossich, Albert. "El Llibre de cançons, un cançoner cinccentista desconegut." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 6 (December 15, 2017): 115. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2017.6.05.

Full text

Abstract:

Aquest treball estudia i edita un cançoner d’autor, anònim, escrit a mitjan segle XVI i conservat fragmentàriament. De les cent vuitanta composicions que havia contingut inicialment ara només se’n conserven cent: noranta-vuit en català i dues (els números 23 i 24) en castellà. Totes eren desconegudes, encara que una (núm. 21) recrea uns versos que devien ser tradicionals, ja que apareixen amb poca variació en una composició del cançoner Flor de enamorados, de Joan Timoneda. A pesar dels defectes mètrics i estròfics i la reiteració dels tòpics de la poesia de cançoner, en aquest recull també trobem temes nous i un lèxic i una sintaxi populars que el fan interessant.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Pujol i Coll, Josep. "Ressonàncies musicals en l’obra de Fontanella." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no. 11 (2018): 170. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12591.

Full text

Abstract:

Resum: En referència a la poesia de Francesc Fontanella, l’article assenyala primerament la presència del compositor Joan Cererols com a poeta en català al seu Vexamen, una dada que ha passat inadvertida en els cercles musicològics. Seguidament fa un recompte de les poesies de Fontanella amb vincles musicals, sobretot amb els vilancets. Per últim, recupera algunes melodies que, com a contrafacta, encaixen amb les seves lletres per a cantar. Paraules clau: Francesc Fontanella, segle XVII, música, cançoners, contrafacta.  Abstract: Referring to the Francesc Fontanella’s poetry, the article first notes the presence of the composer Joan Cererols as a poet in Catalan at his Vexamen, a fact that has gone unnoticed in musicological circles. Then it links the poetry of Fontanella with musical genres, especially with the villancicos. Finally, it retrieves some melodies that, as contrafacta, fit with his lyrics to sing them. Keywords: Francesc Fontanella, 17th century, music, songbooks, contrafacta.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Julià i Garriga, Jordi. "La cançó popular de la Cerdanya i el teatre de Jordi Pere Cerdà." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 65. http://dx.doi.org/10.17345/elop202065-80.

Full text

Abstract:

Jordi Pere Cerdà (pseudònim d’Antoni Cayrol) va ser un poeta, narrador i dramaturg català que va néixer en un poble dels Pirineus francesos i que va viure tota la vida a França. Als anys cinquanta es va interessar per les cançons populars de la Cerdanya i va preparar un cançoner, editat pòstumament. Cerdà va trobar en aquests cants uns perfectes models de llengua per crear literatura en el català rossellonès que feia servir. Com a director d’escena, va integrar cants populars en els seus muntatges per despertar la consciència de pertinença a una mateixa comunitat (d’actors i espectadors) i per valorar l’herència tradicional. Així mateix, com a dramaturg va fer que els seus personatges cantessin cants d’estil tradicional, amb temes i situacions pròpies de les cançons populars, i amb funcions literàries diferents.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Martí, Sadurní. "La sentencia del certamen poético de Sant Just (1438): edición y estudio preliminar." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 1. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11072.

Full text

Abstract:

Resumen: En este trabajo publica por primera vez la sentencia de un concurso poético medieval celebrado en la iglesia Barcelonesa de Sant Just en junio de 1438. El tema elegido para la ocasión fue el maldecir de Amor y la joya fue ofrecida por Bartomeu Castelló. Sabemos que a él concurrieron Guillem y Joan Berenguer de Masdovelles. Lo sorprendente de esta sentencia reportada por el Cancionero del Marqués de Barberà es que, no sólo presenta el discurso-sermón inicial (con un sorprendente diálogo casi teatralizado), sino también una glosa de las piezas presentadas, en un texto que alterna catalán y latín. Palabras clave: Consistori, Poesía de certamen, Masdovelles, Cançoners Abstract: This paper edits for the first time the sentence of a medieval poetical contest celebrated at the Sant Just church of Barcelona, in June 1438. The chosen thema was the lament against Love and the jewel to be awarded was offered by Bartomeu Castelló. We know the poets Guillem and Joan Berenguer de Masdovelles participated. The most remarkable aspect of this verdict, written in Catalan and Latin, and copied in the songbook of the Marquis of Barberà, is that not only presents the starting speech-preaching (which includes a para-theatrical dialogue), but also a commentary of the pieces that competed. Keywords: Consistori, Contest poetry, Masdovelles, Songbooks

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Massot i Muntaner, Josep. "Cartes de Palmira Jaquetti a Rafael Patxot i Jubert (1938–1939)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 95. http://dx.doi.org/10.17345/elop202095-123.

Full text

Abstract:

Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Rosselló Bover, Pere. "Les dones i la recopilació del Cançoner popular de Mallorca, del P. Rafel Ginard i Bauçà." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 6 (February 21, 2018): 61. http://dx.doi.org/10.17345/elop201761-73.

Full text

Abstract:

Aquest treball pretén estudiar quin va ser el paper de les dones en la conservació del cançoner popular mallorquí i en la recol·lecció que el P. Rafel Ginard Bauçà va dur a terme i que va donar lloc als quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, publicats entre 1966 i 1975. Alhora hi estudiam també les opinions de Ginard envers la marginació de la dona i també sobre l’antifeminisme que observa en moltes de les poesies populars.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Barceló i Trigueros, Sergi. "L’estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (2013): 61. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3102.

Full text

Abstract:

Resum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d’un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d’elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l’autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s’intenta demostrar que l’estil dels goigs d’Ortigues no es deu a les limitacions personals de l’autor, sinó que és deutor de la tradició lírica religiosa de la que participen els escriptors amb més anomenada del segle d’or valencià.Paraules clau: Cançoner sagrat, hagiografia, goigs, Miquel Ortigues, poesiaAbstract: The Cançoner sagrat de vides de sants is one of the greatest examples of the literary genre of goigs in Catalan literature between 15th and 16th centuries. It is an autograph manuscript which contains 59 devotional and contemplative hagiographic compositions. Miquel Ortigues, his author, shows the typical style of the tradition of this genre as well as an aftertaste of rhymes reiteration and personal constructions. This article is an attempt to demonstrate that Ortigues goigs style is not due to personal limitations, but he is debtor to the religious lyric tradition used by the most famous authors of Valencian gold century.Keywords: Cançoner sagrat, hagiography, goigs, Miquel Ortigues, poetry

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Barceló i Trigueros, Sergi. "Els manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 7 (December 15, 2018): 19. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2018.7.02.

Full text

Abstract:

L’estudi de l’obra de Miquel Ortigues comporta una sèrie d’obstacles difícils de resoldre ateses les mancances documentals que es tenen a l’abast. Tot i això, l’estudi minuciós dels manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants pot oferir molta informació i encendre algunes llums per tal de resseguir les petjades d’aquest autor. Així ha ocorregut en analitzar aspectes formals com les filigranes del paper, el tipus de lletra, la composició dels quaderns o la pròpia història dels manuscrits. És ara que es pot començar a parlar de forma empírica de les dates, del procés de redacció i plantejar acaraments amb altres documents d’Ortigues per a albirar noves informacions que podrien resultar reveladores.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

BROWN, KENNETH. "POESIES DEL BARROC CATALÀ EXHUMADES D’UN CANÇONER MANUSCRIT A QUITO (EQUADOR)." Catalan Review: Volume 5, Issue 2 5, no. 2 (1991): 9–46. http://dx.doi.org/10.3828/catr.5.2.1.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Gouiran, Gérard. "L'erotisme a les cançons d'alguns trobadors." Mot so razo 7 (November 13, 2012): 23. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v7i0.2261.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Sanz-Valero, Javier, and Carmina Wanden-Berghe. "La referència bibliogràfica: cantar cançons d’altres..." Gaceta Sanitaria 22, no. 5 (2008): 500. http://dx.doi.org/10.1157/13126934.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Prat, Enric, and Pep Vila. "Tres poemes eròtics en català i occità copiats en un cançoner rossellonès." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 4, no. 4 (2014): 80. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.4.4487.

Full text

Abstract:

Editem tres poemes anònims del segle XIX, de tema eròtic, dos en català i un en occità, copiats a la fi d’un manuscrit custodiat al Fons Albert Salsas de l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà (ADPO), que conté el recull de poemes rossellonesos Obres de fra Pere, de Pere Puiggarí.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Massip Bonet, Francesc. "Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 182. http://dx.doi.org/10.17345/elop2018182-184.

Full text

Abstract:

Rebés Molina, Salvador: Les cançons de Teresa Gelats, mare de Joan Amades. Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 28. Ajuntament de Bellpuig / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018, 288 p.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Ramos, Rafael, Francisco J. Rodríguez Risquete, and Jaume Torró. "Mossèn Avinyó, the Cancionero de Vindel and the Cançoner llemosí del siglo XV." Digital Philology: A Journal of Medieval Cultures 3, no. 1 (2014): 142–61. http://dx.doi.org/10.1353/dph.2014.0004.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Corbera Jaume, Amadeu. "El «musicólogo transterrado». Los escritos etnomusicológicos de Baltasar Samper en México (1947-1964)." Cuadernos de Música Iberoamericana 34 (September 17, 2021): 247–69. http://dx.doi.org/10.5209/cmib.73238.

Full text

Abstract:

En este artículo presentamos una primera aproximación a un conjunto de textos hasta ahora desconocidos del músico y musicólogo catalán exiliado Baltasar Samper, responsable, desde 1947 y hasta su muerte, de dirigir los trabajos etnomusicológicos de la Sección de Investigaciones Musicales del Instituto Nacional de Bellas Artes mexicano. Con esto queremos mostrar la influencia de Samper en la dirección y desarrollo de una primera etnomusicología positivista en el contexto posrevolucionario mexicano, y cómo lo hizo a partir de la relectura y traslación en México de su propia experiencia etnomusicológica en Cataluña y Baleares con la Obra del Cançoner Popular de Catalunya en las décadas de 1920 y 1930.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Querol Coll, Enric. "Melcior Febrer, poeta i dramaturg del Baix Mestrat (primera meitat del segle XVII)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no. 11 (2018): 52. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12093.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest article incorpora un nou poeta al panorama de la literatura barroca valenciana: Melcior Febrer (Vinaròs, 1578 – Traiguera, ? 1648). La major part del corpus d’aquest autor es conserva al manuscrit 3895 de la Biblioteca Nacional de España. El volum recull tant composicions pròpies, majorment en castellà, com també d’altres del gust de l’autor, tot conformant un cançoner molt representatiu dels gustos literaris del primer Barroc hispànic. Paral·lelament a aquest autors emblemàtics, el cançoner aplega una sèrie de composicions generades a l’àrea valenciana per Melcior Febrer i altres literats amb els quals estava en contacte, com ara Marc Antoni Ortí, Vicent Esquerdo i Francesc Cros. Editem en apèndix l’epístola en vers, Resposta mia a una carta en valencià escrita per el señor y amich March Antoni Ortí tant per l’interès intrínsec com per les observacions metaliteràries que hi conté. Paraules clau: Melcior Febrer, Cosme Gómez de Tejada, barroc valencià, Maestrat Abstract: This paper incorporates a new name to the list of Valencian Baroque poets: Melcior Febrer: (Vinaròs, 1578 – Traiguera, ? 1648). The main part of the corpus of his works, unattended by the critics, is preserved in the manuscript 3895 (Biblioteca Nacional de España). This volume contains his own compositions, mainly written in Spanish, as well as others of his favourite poets, thus creating a highly representative collection of the poetical taste of the time. Besides this group of referential pan-Hispanic writers, the volume also contains a series of works generated in the Valencian area due to Febrer and some of his literary friends and acquaintances, such as Marc Antoni Ortí, Vicent Esquerdo or Francesc Cros. Due to its metaliterary interest, an edition of the poem Resposta mia a una carta en valencià escrita per el señor y amich March Antoni Ortí is provided in appendix. Keywords: Melcior Febrer, Cosme Gómez de Tejada, valencin barroque, Maestrat

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Arts, Elena. "Activitats lúdiques sobre una metodologia seriosa." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 50. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199250-51.

Full text

Abstract:

La metodologia verbo-tonal proposa unes estratègies d'estructuració del llenguatge basades en tots els actes del llenguatge: mímica, ordres, endevinalles, projectes, evocacions, hipòtesis, metàfores, categoritzacions, lectura d'indicis, rimes, associació selectiva, expressió de somnis, mentides, seqüències dinàmiques sistemàtiques, crits, etc. Per iniciar el nen en tot això, es poden oferir les següents activitats: treballs amb contes, frases ritmades, cançonetes, calendaris, escenes de la vida del nen, jocs de lateralitat i sincronia entre grafisme i verbalització.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Allés Torrent, Susanna. "Clarà, Israel; Segarra Maria Isabel (eds) (2008). Lorenzo De’ Medici «Per natural desig. Cançoner»." Quaderns d’Italià 14 (November 2, 2009): 219. http://dx.doi.org/10.5565/rev/qdi.259.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Borja i Sanz, Joan. "Ethnopoetic research in universities and digital archives: The Canpop database." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 11. http://dx.doi.org/10.17345/elop201611-18.

Full text

Abstract:

En aquest article s’aporten dades, anàlisis i reflexions sobre el projecte Canpop de la Universitat d’Alacant. Es tracta d’un projecte en què la recerca etnopoètica, vinculada a la docència universitària, s’ha orientat a la configuració d’un arxiu digital en línia amb les lletres i els enregistraments d’àudio d’un total de 2.342 cançons populars. L’objectiu de Canpop és ben concret i senzill: la implementació d’un espai virtual on poder compartir i difondre, a més d’un determinat repertori de cançons populars, el testimoni sonor dels corresponents actes etnopoètics. El resultat, avaluat sis anys després de la creació, apunta a la consolidació d’un recurs no solament eficient per a la divulgació del patrimoni etnopoètic, sinó també útil per a la formació universitària de mestres i filòlegs, per a la investigació educativa, per a la documentació dialectològica, per a l’elaboració de materials didàctics, per a la divulgació del patrimoni etnopoètic, per a treballs de literatura comparada, per a projectes de lingüística de corpus i, òbviament, també per a múltiples estudis sobre literatura oral popular.Així doncs, l’experiència del projecte Canpop suggereix noves línies i orientacions en la gestiód’arxius digitals en xarxa, particularment dins l’àmbit de la recerca etnopoètica universitària.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Martos, Josep-Lluís. "Tot Entenent Amador mi Entengua: La Transmissió Del Poema 87 en el Cançoner G D'Ausiàs March." Catalan Review 24 (January 2010): 59–77. http://dx.doi.org/10.3828/catr.24.1.59.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Roviró Alemany, F. Xavier. "The Osona Research Group on Folklore: research and the archive." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 85. http://dx.doi.org/10.17345/elop201685-97.

Full text

Abstract:

Amb Josep Maria Pujol ens va unir la passió cap a la recerca folklòrica. Junts férem diversos treballs d’investigació i d’estudi del folklore oral. Ens apassionaven parlant sobre la manera de com tractar la llengua i la transcripció, de la importància de la conversa i, especialment, sobre la comunicació folklòrica. Així en Josep Maria Pujol va ser el nostre punt de referència i el nostre avalador.La metodologia de treball del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (1980) ha estat el resultat d’abundants i fecundes reflexions que podem sintetitzar en deu punts: treball en grup; base teòrica; importància de la tecnologia; enregistraments; coneixement del lloc; presa de la informació; arxivar; conversa com a base de recerca; relació amb l’informant; tractar la llengua amb molta cura.Fruit de les campanyes de recerca tenim uns arxius amb més de 700 informants i gairebé 21.000 entrades de fragments de converses d’interès folklòric. Els fragments de les converses mantingudes durant les nostres recerques de folklore oral les hem classificades en els següents temes: comentaris sobre música i cançons; cançons baladístiques; del cicle de l’any i de la vida; instrumental; encantades; condemnats; el follet; bruixes; apareguts; poders; éssers del cel i de l’infern; natura; de llocs; bandolers; contes; remeis; oracions; dites i endevinalles; versos; festes calendàries; jocs; altres costums; rumors i llegendes contemporànies.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Martos, Josep Lluís. "La Glossa sobre l’Ave Maria molt devota del Natzaré: Transmissió textual, collatio subjacent i edició crítica." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 19, no. 19 (2022): 241. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.19.24475.

Full text

Abstract:

Resum: Els textos llatins cantats de la litúrgia i les pròpies oracions o pregàries acaben generant una tipologia diversa de poemes en llengua romanç que en depenen, bé amb certa literalitat o bé a través del mecanisme de la glossa. En una certa simbiosi, de benefici mutu, hem d’entendre la necessitat de considerar en paral·lel l’estudi del text original i del poema resultant. D’una banda, l’oració llatina és el text subjacent d’un poema que la glossa i que, per tant, funciona com a hipotext i té valor ecdòtic en la reflexió filològica: aquest treball defineix aquest mecanisme crítico-textual com a collatio subjacent. D’una altra banda, el text llatí és també inestable, presenta variacions, més encara perquè aquest tipus d’oracions no queden completament fixades fins ben entrada l’Edat Moderna. Del propi poema en llengua romanç, per tant, es pot conéixer la textualitat de la seua font llatina i, d’aquesta manera, es pot reconstruir també l’estadi textual d’aquesta. Aquest article estudia i edita una glossa poètica manuscrita de l’Ave Maria, per a la qual cosa analitza l’edició del segle xix que la transmet i identifica la seua font manuscrita antiga.Paraules clau: Ave Maria, poesia, cançoner, glossa, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.Abstract: The sung Latin texts of the liturgy and the prayers themselves end up generating a diverse typology of poems in the Romance language that depends, either with a certain literalness or through the mechanism of the gloss. In a certain symbiosis, of mutual benefit, we have to understand the need to consider the study of the original text and the resulting poem in parallel. On the one hand, the Latin sentence is the underlying text of a poem that glosses it and, therefore, functions as a hypotext and has ecdòtic value in philological reflection: this work defines this critical-textual mechanism as an underlying collatio. On the other hand, the Latin text is also unstable, it presents variations, even more so because this type of sentences are not completely fixed well into the Modern Age. From the poem itself in the Romance language, therefore, the textuality of its Latin source can be known and, in this way, the textual stage of the source can be reconstructed. This article studies and edits a manuscript poetic gloss of the Ave Maria, for which it analyzes the 19th century edition that transmits it and identifies its ancient manuscript source.Keywords: Ave Maria, poetry, cançoner, gloss, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Soler, Abel. "El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d’Alfons el Magnànim." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 65 (September 28, 2018): 43. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.65.12611.

Full text

Abstract:

El trasllat de la cort del rei Alfons V d'Aragó de València (1416-1430) a Itàlia (1432) i la seua instal·lació a Nàpols (1443-1458) comportaren l’emigració d’un nombrós col·lectiu humà, percebut dualment per la població napolitana (catalani et hispani: catalanoparlants i castellanoparlants), i d’una administració reial on el català era la llengua preferida de govern i d’estat, per bé que el rei s’expressara normalment en castellà. El nombrós col·lectiu cortesà, sesquilingüe en molts casos, participava —d'una manera o altra— d’una pluralitat d’expressions lingüístiques, orals i escrites: buròcrates i cavallers majoritàriament valencians; poetes de cançoner castellans; humanistes que redactaven en un llatí primmirat; barons nadius que s’expressaven en un napoletano misto, influït pel toscà literari; escrivans de la cancelleria que redactaven en sicilià, mercaders florentins, etc. Tot plegat, fa de la cort napolitana d’Alfons el Magnànim un objecte d’estudi molt interessant per al camp de la història de la llengua (deixant de banda ara la vehiculació idiomàtica de les expressions literàries, un aspecte que també mereix ser estudiat).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Palombini, Carlos. "Fonograma 108.077: o lundu de George W. Johnson." Per Musi, no. 23 (June 2011): 58–70. http://dx.doi.org/10.1590/s1517-75992011000100007.

Full text

Abstract:

Um exame do fonograma Gargalhada (pega na chaleira), cançoneta por Eduardo das Neves, expõe a origem da expressão "pegar na chaleira" e revela incongruências nos critérios de catalogação online do Instituto Moreira Salles. Provavelmente datada de 1906, a gravação aparece como um "lundu" em catálogos comerciais de 1915-1926, e as mesmas ideias musicais foram reaproveitadas em outros registros sonoros da Casa Edison comercializados entre 1913 e 1919. A música e o gargalhar que Neves reaproveita foram criados por George Washington Johnson, o primeiro astro negro da gravação mecânica. Mas enquanto o ex-escravo norte-americano se auto-ridiculariza de acordo com estereótipos brancos, o autodenominado "crioulo" encena uma sátira ao comportamento masculino das classes dominantes do Rio. Neste processo, a coon song transforma-se na antítese do gênero.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Ferrer Godoy, Joan. "El Cançoner trobadoresc de Sant Joan de les Abadesses: estat de la qüestió, història arxivística i context de producció." Mot so razo 18 (February 19, 2021): 55. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v18i0.22594.

Full text

Abstract:

Abstract: In 1917, Josep Masdeu, the monastery archivist of Sant Joan de les Abadesses, identified four songs written down in some blank spaces of a paper-based notarial book of the village. In 1935, Higini Anglès, a musicologist of recognized prestige, made them public and since then, they comprise the songbook of Sant Joan de les Abadesses, the unique troubadour catalogue in Catalonia including both the text of the songs and their equivalent musical notation to be performed. From that moment on, the manuscript has been studied in many occasions from a linguistic and musical point of view. The manuscript, currently preserved at the National Library of Catalonia, includes some other text passages of legal topics which we analyse in depth because they delimit the exact chronological period of the song writings. Our study, therefore, has been focused on three main purposes. In the first place, we revise the contributions made so far regarding the description of the document. Next, we build up the archivistic history of the manuscript, from the moment it was discovered until it was deposited in the library mentioned above. Finally, we frame the overall context of the songbook production based on the extraliterary and extramusical texts. Keywords: Troubadour songs, Medieval manuscripts, Medieval songbook, Sant Joan de les Abadesses Archive, Court books, Notarial - History.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Ros-Fábregas, Emilio. "El cuaderno de campo de Palmira Jaquetti (1895-1963) sobre la Misión M12 (Barcelona, 1945) en el Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC: introducción y edición." Anuario Musical, no. 75 (December 28, 2020): 229–41. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2020.75.11.

Full text

Abstract:

En 2020 se celebra el 125.º aniversario del nacimiento de Palmira Jaquetti (1895-1963), compositora, poeta y folclorista cuyo nombre no aparece en los principales diccionarios de música. Llevó a cabo una ingente labor de recogida de ca. 10 000 canciones tradicionales para la “Obra del Cançoner Popular de Catalunya” (1922-1936) —la mayoría siguen inéditas— y colaboró también con el Instituto Español de Musicología en la Misión M12 (1945) para recoger canciones de tradición oral en siete asilos de Barcelona. Las transcripciones de las ca. 450 canciones recogidas de la Misión M12 y las fichas con los datos de las personas que las cantaron pueden consultarse en el portal web del Fondo de Música Tradicional IMF-CSIC (https://musicatradicional.eu/source/130), pero el cuaderno de campo en el que Jaquetti anotó las vicisitudes de esa misión permanecía inédito. Este cuaderno, que se transcribe en esta aportación, es particularmente valioso por su interés etnomusicológico y social —al describir aspectos de la Barcelona de posguerra—, y desde el punto de vista literario como muestra de la prosa clara, sencilla, elegante y expresiva de una mujer extraordinaria.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Conca, Maria, and Josep Guia. "UN JOC POÈTIC EN PROVERBIS. EDICIÓ I ESTUDI PAREMIOLÒGIC DE REFRANYS RIMATS." Catalan Review 17, no. 2 (2003): 53–86. http://dx.doi.org/10.3828/catr.17.2.3.

Full text

Abstract:

This article edits anew, with modernized spelling and amending previous errata in fragments of difficult reading, the last poem in the Cançoner de l’Ateneu, an incomplete manuscript missing a few final pages. A printed edition of 1513 is also lost. We call the poem, anonymous and without title, Refranys rimats [Adages in verse]. Its employment of proverbs as a poetic game gives the work a Renaissance air, far from medieval didacticism. The Refranys rimats show significant points of contact with other works of the same period (Tirant lo Blanc, Espill, Procés de les olives, Refranys en prosa catalana glossats, etc.). We conjecture that the poem was written in Valencia towards the middle of the 15th century. The study of the 69 proverbs and the two idioms it contains involves identifying each proverb and subsequently applying the diacronic and contrastive methodology to its sources and innovation. The present study seeks to contribute to the history of Catalan proverb studies. It offers documentation of some proverbs that is a few centuries older than what has been known to date. It also identifies proverbs never before catalogued or known in other languages.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Tomàs, Jordi. "Boscos entre els arrossars i boscos dins del bosc. Apunts sobre religió tradicional i memòria entre els joola huluf d’Oussouye." Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia 37, no. 2 (2022): 301–19. http://dx.doi.org/10.56247/qua.365.

Full text

Abstract:

L'article se centra en la memòria entre els joola huluf de religió tradicional, a la Baixa-Casamance (Senegal). Més enllà del debat entre la memòria oficial transmesa a través de l'Administració senegalesa i la memòria reivindicada per alguns dels líders del MFDC (Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance), aquest article ens permet entendre com la societat joola huluf -del regne d'Oussouye- gestiona la memòria a nivell local de forma descentralitzada a través de diferents rituals -especialment aquells lligats a la mort-, iniciacions, cançons..., fixant-se especialment en les dinàmiques que tenen lloc en un regne on el secretisme -i les seves implicacions en termes de gènere, parentiu, edat...- marca sovint la vida de la societat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Järv, Risto. "The Singing Wolf Meets His Kin Abroad. Web-based databases of the Estonian Folklore Archives." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 29. http://dx.doi.org/10.17345/elop201629-44.

Full text

Abstract:

Els folkloristes estonians han creat diverses bases de dades en local, a més d’un parell de desenes de bases de dades en línia per facilitar la tasca de la recerca i incrementar l’accessibilitat al material d’arxiu. Aquest treball proporciona una visió general de quatre bases de dades en línia gestionades pels investigadors dels Arxius de Folklore d’Estònia: cançons rúniques, el folklore local, jocs infantils i rondalles. D’una banda, aquestes bases de dades es poden fer servir per a finalitats de recerca i per preparar textos per ser publicats; de l’altra, poden ser d’interès per a molta altra gent no especialitzada. Tenint en compte que s’han preparat durant un llarg període de temps i que algunes s’han elaborat a partir d’una base de dades en local, els principis que regeixen el funcionament poden ser diferents.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Escartí, Vicent. "El tòpic de la bonaventura de la gitana en dues poesies de la Guerra de Successió." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 5, no. 5 (2021): 32. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v5.162.

Full text

Abstract:

El present article recupera, edita i estudia dues cançons de la Guerra de Successió que elaboren un mateix tòpic: el de la gitana que diu la bonaventura a dos joves a partir de la lectura del palmell de la mà. Els joves són els dos pretendents a la corona espanyola, Felip d’Anjou i Carles d’Àustria. Primer, es repassa breument la tradició del motiu folklòric de la bonaventura de la gitana en la pintura i la literatura del barroc, i s’analitza quins elements d’aquest motiu es fan presents en l’elaboració de cada un dels poemes. Després es compara el contingut narratiu i ideològic dels dos textos, s’observa com el to humorístic del poema dedicat a Felip contrasta amb el to encomiàstic del text de Carles i s’estableix que els dos s’han de datar a l’estiu de 1707.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Mahiques Climent, Joan. "Sobre la Epístola proemial y las obras poéticas de Onofre Almudéver." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 8 (February 15, 2019): 128. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2019.8.05.

Full text

Abstract:

La producción poética de Onofre Almudéver se contextualiza en Valencia hacia 1550-1570. En este artículo establecemos un elenco de los manuscritos e impresos antiguos conocidos que transmiten sus poesías, tanto en castellano como en catalán, y las editamos de manera conjunta por primera vez. Este análisis nos permite entender cabalmente lo que ya fue apuntado en algunos estudios referentes a la labor de Almudéver como autor de varios textos proemiales estampados por Joan de Arcos (Valencia, 1561) en tres libros diferentes pero unitarios, donde se incluían el Espill de Jaume Roig y otras piezas de autores valencianos. Esta compilación constituye el núcleo originario y la inspiración de lo que Ramon Miquel i Planas llamó el Cançoner satíric valencià, reincidiendo de este modo en la etiqueta historiográfica «Escuela Valenciana», que por primera vez acuñó Manuel Milà i Fontanals. Miquel i Planas daba una gran relevancia cultural al carácter unitario de los tres impresos de Joan de Arcos, pero también desarrolló una particular interpretación del pasado literario que podría haberse inspirado en algunas de las ideas que Almudéver esbozó en su Epístola proemial. Pero esta epístola, más que un intento de sistematizar un período cultural, debe entenderse como una manera de justificar una determinada estrategia editorial, ya que Almudéver fue un hombre ligado al mercado del libro más que un historiador de la literatura; y su espíritu creador se encauzó sobre todo en la devoción y la pedagogía, así como la escritura de poemas proemiales en alabanza de algunos autores y obras publicados en su tiempo.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Lannutti, Maria Sofia. "L’ultimo canto: Musica e poesia nella lirica catalana del medioevo (con una nuova edizione del Cançoneret di Sant Joan de les Abadesses)." Romance Philology 66, no. 2 (2012): 309–63. http://dx.doi.org/10.1484/j.rph.5.100843.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Castellà Espuny, Carles M. "Farnaques, jònecs i marfantes. La idiosincràsia de l’individu i del poble a través d’un recull de cultura popular." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 67. http://dx.doi.org/10.17345/elop201867-90.

Full text

Abstract:

El text presenta els resultats d’una investigació de camp en la qual s’han recollit, de manera no sistemàtica, manifestacions lingüístiques quotidianes de la cultura popular del Baix Ebre. El material inclou refranys, dites populars, fraseologia, supersticions, cançons, remeis casolans, i la seua col·lecta ha estat possible gràcies a la participació d’informants de totes les localitats del Baix Ebre. La recerca s’estructura en camps semàntics: el camp i els cultius; les indústries agrícoles; els vegetals; els animals domèstics i la vida pastoral; els animals vertebrats i invertebrats; els temps i les estacions de l’any; el cos humà; la casa; la família i el cicle de la vida; les festes populars i religioses.En el marc del monogràfic dedicat a Identitat, folklore i educació, l’autor aprofita la presentació d’aquests materials per reflexionar sobre la necessitat que aquests continguts siguen presents a l’aula, perquè configuren la idiosincràsia de l’alumne com a persona que pertany a un poble i a un país.La informació que hi apareix és una tria a partir de Cultura popular, folklore i etnologia del Baix Ebre (2017), obra que va merèixer el XVII Premi Ciutat de Tortosa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Beresford, Andrew. "Composición poética y las fuentes del «Cançoner sagrat de vides de sants»: sobre la construcción de la santidad en las «Cobles fetes en laor del gloriós sent Berthomeu»." Studia Aurea 11 (December 22, 2017): 179. http://dx.doi.org/10.5565/rev/studiaaurea.253.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Marfany, Marta. "Identificació de dues cançons franceses i el seu context literari al «Procés de Corona d’aur» (c. 1406) de Francesc de la Via." Mot so razo 19 (September 3, 2021): 19. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v19i0.22662.

Full text

Abstract:

This paper explores the French references in Francesc de la Via’s narrative poem "Procés de Corona d’aur". The French songs mentioned in the poem are close to some rondeaux that were probably sung at the court of King Martin I of Aragon.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Uther, Hans-Jörg. "Légendes : Vue d’ensemble sur l’état actuel de la recherche." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 109. http://dx.doi.org/10.17345/elop2019109-125.

Full text

Abstract:

Vers 1800 les travaux sur les contes populaires et la conception qu’on en avait d’un point de vue historique provoquèrent, dans les publications littéraires et les milieux scientifiques du domaine public, un débat houleux sur l’intérêt qu’ils présentaient. Les frères Grimm, Jacob et Wilhem, tentèrent pour la première fois d’établir une distinction entre les contes populaires et les légendes. Le principe d’historicité est posé dans la fameuse phrase : Le conte (Märchen) est plus poétique, la légende (Sage) est plus historique. Cependant le terme « historique » se prêtait à une interprétation erronée, conduisant à élever au rang de sources authentiques les descriptions anecdotiques d’évènements et de personnages historiques. Ce que les frères Grimm entendaient alors par « historique » n’était pas tant l’historicité des événements racontés que, à l’instar de leurs contemporains, un passé et des événements relevant de manière générale des «temps anciens ou lointains» incarnés dans l’esprit des gens sous une forme quelque peu fictive. À l’inverse, les termes utilisés pour désigner les légendes dans d’autres langues (par ex. en anglais « legend », en français « légende », en italien « leggenda ») établissent un lien avec la transmission écrite : « Legenda », pluriel de « legendum », c’est ainsi que l’on doit lire les extraits pertinents des Vies de saints. D’autres dénominations, comme par exemple en suédois « Legendsaga » ou en danois « Levnedsagn », désignent des formes mixtes, ou des formes versifiées telles que les poèmes oraux, les chansons populaires ou les ballades. En réalité, les contes populaires — comme les légendes ou d’autres formes narratives appelées littérature populaire, sont caractérisés par une tension persistante entre les formes écrites et orales.***Al voltant de 1800 les obres i la concepció en el panorama històric van provocar un animat debat sobre el valor dels contes populars en revistes literàries i cercles científics de domini públic. Els germans Jakob i Wilhelm Grimm van fer el primer intent de distingir entre conte i llegenda. El principi d’historicitat s’afirma en la coneguda frase «El conte és més poètic, la llegenda és més històrica». No obstant això, «històric» es va prestar a una mala interpretació, amb el resultat que les representacions anecdòtiques dels esdeveniments i personatges històrics es van elevar a l’estat de fonts autèntiques. El que els germans Grimm en realitat entenien per «històric» no era la historicitat dels esdeveniments narrats sinó, igual que els seus contemporanis, un passat generalitzat i successos d’«èpoques anteriors o de fa molt temps» personalitzats en la ment de les persones en una forma que està ficcionalizada en certa manera. Per contra, els termes utilitzats per designar llegendes en altres idiomes (per ex., «Legend» en anglès, «légende» en francès, «leggenda» en italià) estableixen un enllaç amb la transmissió escrita («llegenda», plural de «legendum»: així és com aquesta secció tan rellevant de La vida dels sants s’ha de llegir). Els exemples d’altres designacions inclouen el «Legendsaga» suec o el «Levnedsagn» danès, que denoten formes mixtes o versificades, com poemes populars, cançons populars o balades. En realitat, els contes, com les llegendes, i altres formes narratives anomenades literatura popular, es caracteritzen per una tensió persistent entre les formes escrites i orals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Journal articles on the topic 'Cançoners'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles