Academic literature on the topic 'CAP-37'

Temperature is known to influence the extent of anoxic/ischemic injury in gray matter of the brain. We tested the hypothesis that small changes in temperature during anoxic exposure could affect the degree of functional injury seen in white matter, using the isolated rat optic nerve, a typical CNS white matter tract (Foster et al., 1982). Functional recovery after anoxia was monitored by quantitative assessment of the compound action potential (CAP) area. Small changes in ambient temperature, within a range of 32 to 42°C, mildly affected the CAP of the optic nerve under normoxic conditions. Reducing the temperature to <37°C caused a reversible increase in the CAP area and in the latencies of all three CAP peaks; increasing the temperature to >37°C had opposite effects. Functional recovery of white matter following 60 min of anoxia was strongly influenced by temperature during the period of anoxia. The average recovery of the CAP, relative to control, after 60 min of anoxia administered at 37°C was 35.4 ± 7%; when the temperature was lowered by 2.5°C (i.e., to 34.5°C) for the period of anoxic exposure, the extent of functional recovery improved to 64.6 ± 15% ( p < 0.00001). Lowering the temperature to 32°C during anoxic exposure for 60 min resulted in even greater functional recovery (100.5 ± 14% of the control CAP area). Conversely, if temperature was increased to >37°C during anoxia, the functional outcome worsened, e.g., CAP recovery at 42°C was 8.5 ± 7% ( p < 0.00001). Hypothermia (i.e., 32°C) for 30 min immediately following anoxia at 37°C did not improve the functional outcome. Many processes within the brain are temperature sensitive, including O2 consumption, and it is not clear which of these is most relevant to the observed effects of temperature on recovery of white matter from anoxic injury. Unlike the situation in gray matter, the temperature dependency of anoxic injury cannot be related to reduced release of excitotoxins like glutamate, because neurotransmitters play no role in the pathophysiology of anoxic damage in white matter (Ransom et al., 1990 a). It is more likely that temperature affects the rate of ion transport by the Na+–Ca2+ exchanger, the transporter responsible for intracellular Ca2+ loading during anoxia in white matter, and/or the rate of some destructive intracellular enzymatic mechanism(s) activated by pathological increases in intracellular Ca2+.

To test the usefulness of a cellulose acetate polymer(CAP) solution for brain arteriovenous malformations (AVMs), we analyzed the clinical and histological results of patients with AVMs embolized using CAP solution. We reviewed the cases of six patients with cerebral AVMs treated by embolization prior to surgical resection. We used two types of CAP solutions, CAP-M and CAP-L, which are mixtures of 250 mg of solid CAP and 1800 or 2250 mg of bismuth trioxide dissolved in 5.5 or 7.0 ml of dimethyl sulfoxide, respectively. All patients underwent surgical resection 1 to 37 days after the embolization procedure. Resected specimens were fixed in formalin and stained for light microscopic examination. Eighteen feeding vessels were embolized. The reduction rate of the nidus volume was between 20% and nearly 100%. Mild ischemic deficits occurred in one patients but there were no hemorrhagic complications related to the embolization procedures. All AVMs were completely resected by surgery. Direct inspection at surgery revealed that there was no apparent swelling or hematomas in the normal brain areas adjacent to the nidus, and the AVMs were soft enough to be easily retracted. The histological examinations disclosed no or mild inflammatory reactions within two weeks after embolization. The internal elastic lamina was preserved in every case. Recanalization of embolized vessels was not observed until 37 days after embolization. CAP solution is a safe and useful embolic agent for brain AVMs. Further study is needed to resolve the issue of recanalization.

Nanoparticles exhibit potential as drug carriers in biomedicine due to their high surface-to-volume ratio that allows for facile drug loading. Nanosized drug delivery systems have been proposed for the delivery of biologics facilitating their transport across epithelial layers and maintaining their stability against proteolytic degradation. Here, we capitalize on a nanomanufacturing process famous for its scalability and reproducibility, flame spray pyrolysis, and produce calcium phosphate (CaP) nanoparticles with tailored properties. The as-prepared nanoparticles are loaded with bovine serum albumin (model protein) and bradykinin (model peptide) by physisorption and the physicochemical parameters influencing their loading capacity are investigated. Furthermore, we implement the developed protocol by formulating CaP nanoparticles loaded with the LL-37 antimicrobial peptide, which is a biological drug currently involved in clinical trials. High loading values along with high reproducibility are achieved. Moreover, it is shown that CaP nanoparticles protect LL-37 from proteolysis in vitro. We also demonstrate that LL-37 retains its antimicrobial activity against Escherichia coli and Streptococcus pneumoniae when loaded on nanoparticles in vitro. Therefore, we highlight the potential of nanocarriers for optimization of the therapeutic profile of existing and emerging biological drugs.

Aim:To estimate the frequency of occurrence malnutrition and efficacy its correction in chronic pancreatitis (CP).Materials and methods:148 patients were examined. Group I included 71 people with chronic alcoholic pancreatitis (CAP); group II — 77 patients with chronic obstructive pancreatitis (COP). Trophological status (TS) was investigated by criteria of V.M. Luft. Lymphocytes, pancreatic amylase, lipase, total protein, albumin, urine diastase and faecal elastase-1 were investigated before and after treatment. Two treatment options were used: combination therapy (CT, (Mezym-forte 10500 USP/day and pharmaconutrient Ensure 2 200 ml/day)) and high-dose pancreatic enzyme replacement therapy ((HD PERT), Kreon 120000 USP/day) for 10 weeks. 62 patients received HD PERT: 24 patients with CAP and 38 patients with COP; CT — 86 patients: 47 and 39, respectively.Results:The prevalence of malnutrition in patients with CP was 92% (n=136). Lymphopenia was determined in 44%, hypoproteinemia-in 11,5%, hypoalbuminemia-in 54%. 12 (8%) patients did not have malnutrition. In the group CAP: mild malnutrion was established in44, moderate — in 20, severe — 2, eutrophia — 6; in the group COP: mild malnutrion — in 33, moderate — in 37, severe — 0, eutrophia — 6. Aftertreatment in the group CAP: malnutrion moderate — in 7, mild — 58, eutrophia — 7, in the COP: malnutrion moderate — 37, mind — 31, eutrophy — 8.Conclusions:Malnutrition is frequent symptom complex in patients with CP. The severity of malnutrition is more severy in CAP. The most effective treatment malnutrition was CT in patients with CAP. HD PERT is indicated to correct exocrine pancreatic insufficiency.

The Common Agricultural Policy (the CAP) is the most important common policy of the European Union, for which reason it traditionally monopolizes a large part of the European Union budget. Without doubt, the aids that farms receive from this policy are the pillar on which it sustains the battered agricultural sectors. Among CAP aid, direct payments are particularly important, in 2008 accounting for about 37% of the total EU budget. The main objective of this paper is to analyse the effects that the distribution of the CAP direct payments have on the agrarian economy. Specifically, we have analysed the equality level in distribution of CAP direct aid in the countries of the European Union using a concentration index. In this way, we have examined the fairness of distribution of CAP direct aid in the agricultural sector.

We have identified, cloned, and studied a gene, cap, encoding a protein that is associated with adenylyl cyclase in the fission yeast Schizosaccharomyces pombe. This protein shares significant sequence homology with the adenylyl cyclase-associated CAP protein in the yeast Saccharomyces cerevisiae. CAP is a bifunctional protein; the N-terminal domain appears to be involved in cellular responsiveness to RAS, whereas loss of the C-terminal portion is associated with morphological and nutritional defects. S. pombe cap can suppress phenotypes associated with deletion of the C-terminal CAP domain in S. cerevisiae but does not suppress phenotypes associated with deletion of the N-terminal domain. Analysis of cap disruptants also mapped the function of cap to two domains. The functional loss of the C-terminal region of S. pombe cap results in abnormal cellular morphology, slow growth, and failure to grow at 37 degrees C. Increases in mating and sporulation were observed when the entire gene was disrupted. Overproduction of both cap and adenylyl cyclase results in highly elongated large cells that are sterile and have measurably higher levels of adenylyl cyclase activity. Our results indicate that cap is required for the proper function of S. pombe adenylyl cyclase but that the C-terminal domain of cap has other functions that are shared with the C-terminal domain of S. cerevisiae CAP.

Chloramphenicol (CAP) is a broad-spectrum antibiotic of high toxicity on human therefore it is being strictly controlled in food. We are interested in the development of a method of effective extraction of CAP in food based on the immunological principle using specific anti-CAP antibody combining with LC/MS/MS for the analysis of the residual CAP in food meeting the international standard. In this article, we reported experimental results on the preparation of anti-CAP rabbit antibody. Conjugative antigen between CAP and the carrier protein, bovine serum albumin, BSA (CAP-BSA) was successfully synthesized from chloramphenicol succinate and BSA with a BSA conjugating efficiency of more than 70 %, and the presence of CAP in the conjugative antigen was confirmed by ELISA method. The CAP-BSA antigen could cause good immune response in rabbit by the first antigen injection and induce the increasing production of anti-CAP antibody in rabbit serum from the third antigen injection which reached maximal value after the fifth injection. Anti-CAP antibody was purified from rabbit anti-serum in two steps: i) Removing of albumin and other non antibody proteins by 35–37 % saturated ammonium sulphate; ii) Elimination of anti-BSA antibody by the Sepharose-BSA specific affinity chromatography column. The ability of the purified anti-CAP antibody to interact and bind with CAP molecules in CAP-spiked sample was proved using a Sepharose-Anti-CAP antibody chromatography column which was made by conjugating the purified anti-CAP antibody with Sepharose beads.

SUMMARYThe 7-valent pneumococcal conjugate vaccine (PCV7) is reported to decrease the incidence of community-acquired pneumonia (CAP) in children. To determine the annual incidence of CAP before the introduction of PCV7, we counted the number of children hospitalized with CAP between 2008 and 2009 in Chiba City, Japan. We investigated serotype and multilocus sequence typing (MLST) forStreptococcus pneumoniaeisolates in CAP cases. The annual incidence of hospitalized CAP in children aged <5 years was 17·6 episodes/1000 child-years. In 626 episodes,S. pneumoniaewas dominant in 14·7% and 0·8% of sputum and blood samples, respectively. The most common serotypes were 6B, 23F and 19F. The coverage rates of PCV7 were 66·7% and 80% in sputum samples and blood samples, respectively. MLST analysis revealed 37 sequence types. Furthermore, 54·1% of the sputum isolates and 40% of the blood isolate were related to international multidrug-resistant clones.

This paper presents the design and analysis for a spar cap for a wind turbine rotor blade. The cap is formed of an integral, unitary 3D woven material (3WEAVE®) having constant thickness; spar cap weight is varied and controlled by appropriately tapering the cap width from the blade root to tip. This analysis is employed for 24-m and 37-m rotor blades. These studies are conducted parametrically, examining a range of 3WEAVE® materials incorporating varying fractions of glass and carbon fibers, and hence exhibiting a range of structural properties and material costs. These parametric studies are used to determine the impact on blade weight and cost resulting from the various materials studied. Detailed results are presented in the form of tables to enable candidate materials to be evaluated as they are developed.

Background: Our innate immunesystem protects us from infections but, since its methods is not all specific for microorganisms, may also induce collateral damage. Severe physical injury often proved deadly throughout evolution. Such injuries may induce massive collateral damage. Nowadays we can initiate advanced critical care for affected patients and save them from imminent trauma-related death. We are therefore faced with the fact that the collateral damage from the immune system may pose a major threat to the patient, the pathophysiology of which is not amenable to direct medical treatment and which leaves us with only passive supportive measures. In this thesis we investigated the role of leucocytes under such circumstances. Our main aim was to understand better the role of leucocytes in the development of increased vascular permeability after burns and trauma. More specifically we investigated the impact of an injury on the function of leucocytes such as the dynamic change of certain cell-surface receptors on the leucocytes and in their numbers and immature forms. We wanted to find out if the increased pulmonary vascular permeability after a burn could be mediated through heparin binding protein (HBP) released from granuloctes, and whether HBP could be used as a biomarker for respiratory failure after trauma. We also wanted to confirm the possible role of histamine as a mediator of the systemic increase in vascular permeability after burns. Methods: The dynamic change of cell-surface receptors was measured by flow-acquired cytometer scanning (FACS) on blood samples taken after burns. The concentrations of HBP after a burn and mechanical trauma were analysed in plasma. Pulmonary vascular permeability after a burn was assessed using transpulmonary thermodilution. The histamine turnover after a burn was assessed with high performance liquid chromatography (HPLC) for concentrations of histamine and methylhistamine in urine. Results: We confirmed earlier investigations showing altered expression of receptors on leucocytes after a burn, receptors intimately associated with leucocyte functions (study I). In a pilot study of 10 patients we measured plasma concentrations of HBP and found them to be increased soon after a burn (study II). This finding was not confirmed in a larger, more extensive and specific study of 20 patients. We did, however, find an association between alterations in the number of leucocytes soon after a burn and pulmonary vascular permeability, indicating that they had a role in this process (study III). In another study of trauma (non burn) we found an association between the concentration of HBP in early plasma-samples after injury and the development of ARDS, indicating that granulocytes and HBP have a role in its aetiology (study IV). We found a small increase in urinary histamine and normal urinary methylhistamine concentrations but had anticipated a distinct increase followed by a decrease after reading the current papers on the subject. This indicates that the role of histamine as a mediator of increased vascular permeability after burns may have been exaggerated (study V). Conclusions: We conclude that leucocytes are affected by burns and trauma, and it is likely that they contribute to the development of respiratory failure and acute respiratory distress syndrome (ARDS). HBP is a candidate biomarker for the early detection of ARDS after trauma, and the white blood count (WBC) is a useful biomarker for the detection of decreased oxygenation soon after a burn.

Quins són els enfocaments culturals, les polítiques de gestió i les pràctiques organitzatives que fan que una institució educativa sigui inclusiva? Aquesta és la pregunta a la qual intentem donar resposta amb aquesta investigació, fent servir l’element comparatiu entre els sistemes escolars italià i català. Aquest treball es basa en tres línies teòriques de referència: educació inclusiva en coherència amb l’enfocament dels Disability Studies; autonomia i lideratge per a la inclusió i processos d’autoavaluació i automillora com a desenvolupament inclusiu de l’escola (perspectiva Index for Inclusion). La investigació de camp ens mostra el paper crucial de la legislació de referència: palanca per a la protecció dels drets a la plena inclusió d’alumnes amb discapacitat a Itàlia i motiu d’exclusió i separació a Catalunya. Emergeix la necessitat per les escoles de tornar-se a apropiar d’un pensament pedagògic on pràctiques organitzatives i polítiques de gestió siguin basades sobre valors culturals.
What are the cultural approaches, management policies and organizational practices that make an educational institution an inclusive one? This is the question we try to answer with this investigation, using the comparative element between the Italian and the Catalan school systems. This work is based on three theoretical framework: inclusive education in coherence with the Disability Studies approach; Autonomy and leadership for inclusion and the self-evaluation and self-improvement processes as an inclusive school development in accordance with the perspective proposed by the Index for Inclusion. Field research provides us that the reference legislation plays a crucial role, as a lever for the protection of rights to the full inclusion of students with disabilities in Italy or as a reason for exclusion and separation in Catalonia, The need for schools to reconquer a pedagogical thinking where organizational practices and management policies are based on cultural and values bases emerges strongly.

Els programes de mediació s'han consolidat com un procediment efectiu per a la millora de la convivència, tot i això, en la majoria d'escoles, la concepció dels conflictes i les accions per afrontar-los encara s’ancoren en l'enfocament punitiu retributiu propi de sistemes de regulació de convivència que haurien de ser obsolets. Els programes de justícia restaurativa que s’estan desenvolupant en altres països poden sumar-se als programes de mediació per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes i promocionar un canvi de paradigma en l'àmbit escolar. La recerca consta de dues fases, la primera recull l'anàlisi descriptiva i comparativa de les avaluacions més destacades dels programes de justícia restaurativa a l'àmbit escolar del Regne Unit (67 escoles avaluades en 4 informes) amb l’objectiu d’identificar-ne les seves principals característiques, i es contrasta amb entrevistes fetes a tres experts en l’aplicació de la justícia restaurativa a l’escola. Arran d'aquesta anàlisi es dissenya un programa de formació de docents i s'aplica en tres casos diferents en el context català (35 docents). En la segona fase de la recerca, s’efectua l’avaluació diferida de la incidència de la formació en l'entorn professional i en el pas d’una mentalitat retributiva a una mentalitat restaurativa en els docents. Es conclou que els programes de justícia restaurativa contribueixen a generar el desenvolupament de competències necessàries per a facilitar el canvi de rol del docent, ja que incideixen en la manera de gestionar els conflictes i les relacions a l’escola. Aquest canvi de mentalitat pot influir en la superació de l'escola post-industrial, la humanització de les relacions i la promoció de l'escola justa.
Los programas de mediación se han consolidado como un procedimiento efectivo para la mejora de la convivencia, a pesar de ello, en la mayoría de escuelas la concepción de los conflictos y la actuación en relación a los mismos sigue anclada en el enfoque punitivo retributivo propio de sistemas de regulación de la convivencia que deberían ser obsoletos. Los programas de justicia restaurativa que se están desarrollando en otros países pueden sumarse a los programas de mediación en pro de la gestión positiva de las relaciones y los conflictos y promocionar el cambio de paradigma en el ámbito escolar. La investigación consta de dos fases, la primera incluye un análisis descriptivo y comparativo de las evaluaciones más destacadas de los programas de justicia restaurativa en el ámbito escolar del Reino Unido (67 escuelas evaluadas en 4 informes), y tiene el objetivo de identificar sus principales características, contrastando los resultados con las entrevistas realizadas a tres expertos en dichos programas. De este análisis se deriva el diseño de un programa de formación de docentes y se aplica en tres casos diferentes en el contexto catalán (35 docentes). En la segunda fase de la investigación, se efectúa una evaluación diferida de la incidencia de la formación en el entorno profesional y en el cambio de mentalidad retributiva a restaurativa en los docentes. Se concluye que los programas de justicia restaurativa contribuyen a generar el desarrollo de competencias necesarias para facilitar el cambio de rol del docente, ya que inciden en la manera de gestionar los conflictos y las relaciones en el ámbito escolar. Este cambio de mentalidad puede influir en la superación de la escuela post-industrial, la humanización de las relaciones y la promoción de la escuela justa.
Mediation programmes have emerged as an effective procedure to improve coexistence; nevertheless, in most schools, the concept of conflict and the actions taken to address it are still rooted in a punitive approach, which should be obsolete. Restorative justice programmes developed in other countries could add to mediation programs, so that positive relationships and positive conflict management would lead to a change of paradigm in schools. This research has been developed in two phases: the first one includes a descriptive and comparative analysis of the most significant evaluations of restorative justice school programmes in the United Kingdom (67 schools evaluated through 4 reports), aiming to identify their main characteristics. The results of this study have been contrasted with the results of the interviews of three experts in the implementation of such programs. Then, a training program for teachers has been designed and implemented in three different cases in the Catalan context (35 teachers). The second phase of the research is a deferred evaluation of the impact of training in the professional environment, and of the change experienced from a retributive towards a restorative way of thinking. We concluded that restorative justice programmes contribute to the development of the necessary competencies to foster a new teachers’ role, as this influences the way in which conflicts and relationships are managed in schools. This change of mentality may be a supportive factor for overcoming the post-industrial school model, the humanization of relationships and the promotion of a just school.

Tota recerca respon a una pregunta anomenada de ruptura. La que donà lloc a la present és la següent: És necessari en l'àmbit del batxillerat a Catalunya, un canvi del model educatiu presencial a un model mixt o blended-learning? En la primera aproximació teòrica sorgeixen els següents elements estratègics que s'aborden de forma estructurada en la revisió de literatura.: 1. Context sociodigital actual: tendències tecnològiques emergents 2. Models pedagògics i aprenentatge amb suport TIC 3. La competència digital docent 4. Els cursos de batxillerat com a estudis preuniversitaris a les portes del nou EEES (Espai Europeu d'Educació Superior): reptes i oportunitats. Es realitza un procés descriptiu o naturalista de tipus exploratori. (Interpretatiu-hermenèutic). És un disseny no experimental, transversal (o transseccional). Es desenvolupa usant un model mixt amb base quantitativa i triangulació de base qualitativa, usant com a mètode un estudi de casos múltiples, en vuit centres de l'àmbit del batxillerat a Catalunya; Es tracta de conèixer, analitzar i avaluar la percepció que els principals agents implicats en el procés educatiu del batxillerat tenen de la necessitat d'un canvi metodològic amb el suport de les TIC. Les PAU (Proves d’accés a la Universitat) atorguen un condicionant sever a les dinàmiques i mètodes del batxillerat a Catalunya, donant també context i sentit a la present recerca; no n'hi ha d'anteriors acreditades en aquesta etapa clau de l'ensenyament post-obligatori a Catalunya. Les dades obtingudes ens permeten afirmar que en aquest moment, en els centres participants en l’estudi no hi ha la percepció clara i prou definida que el canvi de model sigui una necessitat, encara que s’expressa una tendència per terços a favor, en contra i en indefinició al respecte. En canvi hem apreciat la clara tendència dels participants entrevistats a creure que sí que hi haurà evolució cap a un model mixt, fermesa d’opinió que es cimenta al seu torn en la preocupació perquè aquesta hipotètica transició tingui un profund respecte i mirada crítica per la preservació del factor humà en l’acte de l’aprenentatge i en l’orientació, és a dir transcendeixi de la mera transmissió de coneixements, especialment si aquesta es realitza en part de forma telemàtica.
Toda investigación responde a una pregunta llamada de ruptura, la que dio lugar a la presente es la siguiente: ¿Es necesario en el ámbito del bachillerato en Cataluña, un cambio del modelo educativo presencial en un modelo mixto o blended-learning? En la primera aproximación teórica surgen los siguientes elementos estratégicos que se abordan de forma estructurada en la revisión de literatura: 1. Contexto socio-digital actual: tendencias tecnológicas emergentes 2. Modelos pedagógicos y aprendizaje con soporte TIC 3. La competencia digital docente 4. Los cursos de bachillerato como estudios preuniversitarios a las puertas del nuevo EEES (Espacio Europeo de Educación Superior): retos y oportunidades. Se realiza un proceso descriptivo o naturalista de tipo exploratorio. (Interpretativo-hermenéutico). Es un diseño no experimental, transversal (o transseccional). Se desarrolla usando un modelo mixto con base cuantitativa y triangulación de base cualitativa, usando como método un estudio de casos múltiples, en ocho centros del ámbito del bachillerato en Cataluña; Se trata de conocer, analizar y evaluar la percepción que los principales agentes implicados en el proceso educativo del bachillerato tienen de la necesidad de un cambio metodológico con el apoyo de las TIC. Las PAU (Pruebas de Acceso a la Universidad) otorgan un condicionante severo a las dinámicas y métodos del bachillerato en Cataluña, dando también contexto y sentido a la presente investigación; defecto de anteriores acreditadas en esta etapa clave de la enseñanza post-obligatoria en Cataluña. Los datos obtenidos nos permiten afirmar que en este momento, en los centros participantes en el estudio no existe la percepción clara y suficientemente definida que el cambio de modelo sea una necesidad, aunque se expresa una tendencia por tercios a favor, en contra y en indefinición al respecto. En cambio hemos apreciado la clara tendencia de los participantes entrevistados a creer que sí habrá evolución hacia un modelo mixto, firmeza de opinión que se cimenta a su vez en la preocupación que esta hipotética transición tenga un profundo respeto y mirada crítica para la preservación del factor humano en el acto del aprendizaje y en la orientación, es decir trascienda de la mera transmisión de conocimientos, especialmente si ésta se realiza en parte de forma telemática.
All research responds to a question called bursting, which gave rise to this is: It is necessary in the field of secondary education in Catalonia, a change in the educational model to a mixed model learning or blended learning? In the first theoretical arise following strategic elements are addressed in a structured literature review: 1. Background socio now is emerging technological trends 2. Models teaching and learning with ICT support 3. The digital teaching competence 4. High school courses as pre-university studies at the gates of the new EEES (European Higher Education Area): challenges and opportunities. An ongoing exploratory, descriptive or naturalistic. (Interpretative-hermeneutic). It is a non-experimental, cross-sectional (or transseccional). It is developed using a mixed model based triangulation of quantitative and qualitative basis, using as a case study multiple method in eight centers in the field of secondary education in Catalonia; It is known, analyze and evaluate the perception that major actors involved in the educational process of high school have the need for a methodological change with the support of ICT. The PAU (Entrance examination to University exams), to give a harsh dynamics and methods of baccalaureate in Catalonia, also giving context and meaning to the research; there are no accredited earlier in this key stage of post-compulsory education in Catalonia. The data allow us to say that in the centers who were participated in the study are not sufficiently defined and had no clear perception that the new model is necessary, although a trend expressed by thirds in favor, against and uncertainty. Instead we have seen a clear trend of the participants interviewed believe that there will be progress toward a mixed model, anchored firmly of opinion that turn on the concern that this hypothetical transition and have a deep respect for the critical preservation of the human factor in the act of learning and orientation, thus transcends the mere transmission of knowledge, especially if this is done in part electronically.

La tesi analitza la trajectòria educativa de 30 alumnes d’incorporació tardana (AIT) a l’educació secundària obligatòria de contextos socioeconòmicament vulnerables a Catalunya. Aquest anàlisi té per objecte comprendre quins són els factors i condicionats d’èxit educatiu en aquest col·lectiu estudiantil de gran vulnerabilitat. Per donar compliment a aquest objectiu, la recerca explora les components biogràfiques (gènere, origen cultural, classe social) i migratòries (estatus migratori, edat migratòria) de la mostra en relació amb el sistema educatiu formal i informal que emmarca el procés de socialització secundària que viuen aquests joves migrants. La recerca es desenvolupa a partir d’un disseny metodològic qualitatiu realitzat a través d’entrevistes semiestructurades retrospectives, observació etnogràfica i un seguiment al llarg del temps en base a una Investigació Qualitativa Longitudinal (IQL), combinat amb l’ús de gràfics de satisfacció educativa i vital. La fase d’entrevistes té lloc a la província de Barcelona en el període 2014-2017. L’observació etnogràfica es concreta en 2 centres de secundària obligatòria de màxima complexitat a la ciutat de Barcelona i té lloc entre els cursos 2015/16 i 2016/17. L’estudi de les trajectòries dels joves AIT mostra la importància de les organitzacions educatives, dins i fora de l’àmbit estrictament escolar, com a canalitzadores d’expectatives, orientacions i suports pràctics i emocionals, en connexió amb la importància de l’adhesió educativa i la vinculació escolar exposada en la teoria sòcio-educativa. El relat i la representació gràfica de les trajectòries estudiades mostra les contradiccions, dilemes i capitalitzacions que l’AIT desenvolupa en la confrontació amb la societat de destí i en relació a les variables de classe social, gènere i origen cultural.
La tesis analiza la trayectoria educativa de 30 alumnos de incorporación tardía (AIT) a la educación secundaria obligatoria en contextos socioeconómicamente vulnerables en Cataluña. Este análisis tiene por objeto comprender cuáles son los factores y condicionados de éxito educativo en este colectivo estudiantil de gran vulnerabilidad. Para dar cumplimiento a este objetivo, la investigación explora las componentes biográficas (género, origen cultural, clase social) y migratorias (estatus migratorio, edad migratoria) de la muestra en relación con el sistema educativo formal e informal que enmarca el proceso de socialización secundaria que viven estos jóvenes migrantes. La investigación se desarrolla a partir de un diseño metodológico cualitativo realizado a través de entrevistas semiestructuradas retrospectivas, observación etnográfica y un seguimiento a lo largo del tiempo en base en una Investigación Cualitativa Longitudinal (IQL), combinado con el uso de gráficos de satisfacción educativa y vital. La fase de entrevistas tiene lugar en la provincia de Barcelona en el periodo 2014-2017. La observación etnográfica se concreta en 2 centros de secundaria obligatoria de máxima complejidad en la ciudad de Barcelona y tiene lugar entre los cursos 2015/16 y 2016/17. El estudio de las trayectorias de los jóvenes AIT muestra la importancia de las organizaciones educativas, dentro y fuera del ámbito estrictamente escolar, como canalizadoras de expectativas, orientaciones y apoyos prácticos y emocionales, en conexión con la importancia de la adhesión educativa y la vinculación escolar expuesta en la teoría socioeducativa. El relato y la representación gráfica de las trayectorias estudiadas muestra las contradicciones, dilemas y capitalizaciones que el AIT desarrolla en la confrontación con la sociedad de destino y en relación con las variables de clase social, género y origen cultural.
This thesis analyses the educational trajectory of 30 newly arrived migrant students (NAMS) in compulsory secondary education in socioeconomically vulnerable contexts in Catalonia. The purpose of this analysis is to understand the factors and conditions for educational success in this highly vulnerable student group. To fulfil this goal, the research explores the biographical (gender, cultural origin, social class) and migratory (migratory status, migratory age) components of the sample in relation to the formal and informal education system that frames the process of secondary socialisation that these young migrants go through. The research is developed based on a qualitative methodological design carried out through retrospective semi-structured interviews, ethnographic observation and a follow-up based on Longitudinal Qualitative Research (LQR), combined with the use of graphs of educational and life satisfaction. The interview phase took place in the province of Barcelona in the period 2014-2017. The ethnographic observation was carried out in 2 compulsory secondary schools of maximum complexity in the city of Barcelona in the academic years 2015/16 and 2016/17. The NAMS’ trajectory study shows the importance of educational organisations, inside and outside the strictly school environment, as channels of expectations, guidance, practical and emotional support in connection with the importance of educational engagement and school engagement exposed in the socio-educational theory. The story and graphic representation of the studied trajectories show the contradictions, dilemmas and capitalisations that NAMS develop in their encounter with the new society and in relation to the social variables of social class, gender and cultural origin.

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand.
La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals.
La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert".
A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament?
2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda?
3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques:
A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva?
B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ?
C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ?
4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica.
5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda:
A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat.
B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient.
C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand.
6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors.
Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut.
7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre.
Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals.
8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur.
L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors.
Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació.
Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal.
9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient .
Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar.
A) Intervenció sobre el posicionament.
En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;...
B) Intervenció sobre les estratègies i processos.
En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals.
Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita.
C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand.
L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables.
10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell.
L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita.
En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.
In this thesis, the author tries to build and assess a conceptual pattern in order to interpret the learning process and to orientate the design and execution of pedagogical help strategies. Attention is called upon the following kind of questions: How do people learn?; What kind of actions and processes are developed in our learning projects?; How does context influence us?; What kind of messages from others make progress and acquisition easier?; In which situations do we need help and/or orientation?; What kind of help?; By what kind of means..?
The pattern is based on the conception of the learning process as a personal experience where meanings, emotions, values and interests are interlaced ; and action mostly directed by the learner and anchored in his/her own mental reconstruction of the environment and of himself/herself in the environment. The author identifies three types of indicators or "texts" by means of which the kind of personal management that people make in their own learning process are often manifested in an analogical or metaphorical way: products and results: the different behaviours or chains of actions, internal or external; and the verbalisation by means of which they communicate and communicate each other their experience.
Each of these indicator groups asks the educator an specific kind of reading and punctuation. That is why the author offers a discussion about their semantics and their syntax so that the educator can "read them" and establish strategic and set in a context intervention hypothesis.
The qualitative analysis of the types of indicators obliges the educator to regard learning as a consequence of an idiosyncratic experience which carries a lot of personal meanings, an action focused on the environment from the person point of view. To understand the results and behaviours of an experience, we need to question personal elements such as the learner's beliefs, values, his/her experience stored in his/her memory, his/her mental habits, .
In an attempt to arrange the complexity of the learning experience and to be able to understand it, the author pays attention to the consideration of three types of action categories:
A.- In any proposal or personal learning initiative, learners adopt an attitude, anticipate to the action. The value of the projected experience, their capacity for success; they motivate themselves with idiosyncratic languages... This first stage is not always conscious and planned. It becomes a determining factor in the learning management. What the pupil learns can be even the opposite of what it is being taught.
B.- The learner makes a personal strategy in order to face the project, his/her way of answering, habitual, often independent and not always conscious; that is to say, when memorising, solving a problem, writing a text, creating an image, understanding a theory, etc. ... the learner develops a chain of actions, the suitability of which determines the kind of result he/she will have.
C.- The learner assesses his/her own results according to his/her own personal values network, and he/she draws out personal and inner conclusions which will influence, from his/her memory, future attitudes. He/she observes and perceives selectively, which is important not to forget, so that he/she tends to emphasise the experience data that certify his/her presuppositions more than those that can be questioned.
These three groups of actions are not necessarily developed in a consecutive way. In the attitude, assessment is prospective; the personal strategy can be unnoticed in the eyes of the learner, as if it did not exist; the kind of assessment will also condition the attitude; ... They are interdependent actions. An alteration in one of them will facilitate changes in the whole process. All together points out a definition of a pattern, a way of looking at the learning process and make a comprehension of it more or less adequate and efficient, not a "reality".
The author regards the educator as an assistance professional, a collaborator on the learning and developing processes of the learner. In this collaboration work, the educator carries out different tasks: He/She reads and evaluates the experience data and makes out his/her orientated hypothesis; he/she designs the kind of educational intervention and he/she carries it out; he/she also assesses its success and efficiency.
In order to orientate the educational task, the author looks for support and suggestions in the confluence of two knowledge ambits: on one hand he collects scientific concepts and theories from witch he makes out his starting hypothesis; on the other band, be contrasts his theoretical pattern with his own experience, his data, observations and hypothesis.
This thesis owes a lot to the Humanist Psychology contributions, mixed bag of a lot of ideas and projects in the fields of Philosophy, Psychology, Communication, Organisation.; in the second place, it owes a lot to the conception of living as personal creation, as what Viktor FRANKL thinks about values, meanings, ... as in the modem theory of communication, mental maps, right brain languages ... ; in the third place, it also owes to an outstanding emphasis towards the comprehension process of the other person, as an active individual building ideas and values, guidelines and representations, in the line of Carl ROGERS and, although from another point of view, of Paul WATZLAWIC, Gregory BATESON, ... and not forgetting the contribution of experts such as Salvador MINUCHIN, Mara SELVINl, Virginia SATIR and others from the view of family advisers.
In the design of the helping strategy, any resort or intervention framework adapted to the context and the project of the learner is used: conceptual resorts based on the Systemic thoughts, the Transactional Analysis, the orientation focused on the person. the GestaIt, the Cognitive approach, the Neurolinguistics Programme (PNL), the Mental Management.
In conclusion, each educator is unique. The author thinks we will look in vain for a pedagogy valid for all, technologically applicable. We would waste time wondering "what should be like" or "what has to do" the educator. He thinks it is better to understand "what he/she does" and "how can he/she do it even better" from his/her personal orientation and his/her theoretical pattern.
That is why be believes it is useful to have patterns working in the routine. And this routine is specific, set in context, linked to the phenomena complexity. He is interested in this concretion, although it means an important limitation in the capacity to make ideas general.
Besides, routine is articulated according to spontaneous patterns, integrated in the educator "being". A pattern that is "carried out" and "comes out" in each one of the actions the educator carries out. Real and experienced contexts give us enough time for a quiet reasoning, and a conscious and a thought-out answer.

Effects on filamentous proteins appear to be a central phenomenon in the neuronal toxic effects of organic solvents. We have therefore compared the effects of some organic solvents (particularly isopropylalcohol, IPA) to the previously observed effects of dibucaine (DBC) on platelet cytoskeletal proteins. Incubation of platelets with 6% IPA at 37° C, like DBC, initiates a degradation of actin-binding protein (ABP) as substrate for a calcium activated protease (CAP), shown by SDS-PAGE. IPA leads to an increase followed by a decrease in bovine von Willebrand factor-induced agglutination. The decrease is accompanied by a release of glycocali-cin from the GP lb α-chain. The process was also studied using CIE of Triton X-100 extracts of platelets against antiserum to glycocalicin. Incubation of platelets with IPA before extraction in the presence of 4.2 mM leupeptin leads to a time-dependent transformation of GP Ib-related immunoprecipitates from that of the slow-migrating peak III complex (probably between ABP and GP lb) to the faster migrating GP Ib-precipitate. Our working hypothesis is that IPA induces an activation of the CAP by mobilizing calcium. This leads to degradation of ABP and liberation of GP lb from the cytoskeleton accompanied by an increased tendency for agglutination. The following decrease is explained by degradation of the glycocalicin part of the GP lb enchain which contains the binding-site for von Willebrand factor. We conclude that IPA has a similar effect on GP lb and ABP as DBC. Preliminary studies with 1% DMSO and 0,005% toluene at 37° C revealed that these organic solvents have some similar effects on platelets as described for IPA. Possibly the described effects are characteristic of certain cells at an early stage in a process ultimately leading to cell lysis.