Dissertations / Theses on the topic 'Catalan process'

El context actual és un desafiament a l’esforç científic d’acceptar de forma acrítica les simplificacions (per exemple, els índexs) per a la comprensió dels problemes complexos. Més que la “veritat” en les avaluacions, la complexitat exigeix una certa qualitat del procediment utilitzat per adquirir coneixements, fonamentada en una consciència avançada del context en el qual s’inclou i es desenvolupa la recerca. Aquesta tesi té com a objectiu la coproducció d'índexs per a la gestió de platges de Catalunya basats en processos de parells ampliats dins d'un ampli procés d'aprenentatge de doble cicle (DL). La selecció, definició i producció d’índexs i el seu informe per a la política s’han basat en comentaris d’una plètora de stakeholders, que van qüestionar i emfatitzar els valors subjacents, els arguments darrere de les eleccions i l’aprenentatge bastit anteriorment en l’àmbit de la gestió de platges. Les platges catalanes (Mediterrani nord-oest, Espanya) van ser seleccionades com a cas d’estudi a causa de la presència de conflictes (massificació turística, esgotament del patrimoni natural, etc.), elements i processos multidimensionals; una importància internacional com a destinació turística; la seva correspondència a una escala de gestió regional; i, la riquesa dels estudis acadèmics existents. Malgrat això, abans del present treball, no s’havia fet cap avaluació del coneixement disponible sobre aquest territori costaner a la interfície ciència-política. Per tant, vaig començar la recerca mitjançant una revisió crítica de l’índex de qualitat de platja (BQI), a través d’una comunitat de parells ampliada. El BQI va ser creat per un equip interdisciplinari de científics el 2010 per a valorar les platges com a sistemes socioecològics. Durant aquesta tesi i mitjançant dues reunions participatives, cinc grups focals, enquestes complementàries, entrevistes i contactes informals, 108 participacions directes van identificar quatre narratives principals - creixement econòmic, desenvolupament sostenible, protecció ambiental i gestió integrada costanera - que van explicar les platges catalanes, definir els objectius de gestió i guiar tota la recerca. L'anàlisi de l'estructura, valors i incerteses del BQI va mostrar que aquesta eina és prou robusta, sobretot degut a una baixa influència de les limitacions de recursos i un acord satisfactori entre els parells i l'objectivitat dels analistes. Tot i això, es va observar una dissociació entre el discurs i el desenvolupament operatiu d’aquesta eina, així com una priorització de la satisfacció dels usuaris (narrativa de creixement econòmic) i dades científiques descontextualitzades. La coproducció d'una nova eina actualitzada - el Doble-cicle BQI (DL-BQI) - va permetre considerar les limitacions esmentades, canviant la manera com alguns processos estaven sent observats i afegint-hi nous elements, per millorar la pertinència i la utilitat del coneixement produït. Després, es va aplicar i revisar el DLBQI a 96 platges de Catalunya i els resultats obtinguts s’han enfocat a la gestió pública de les platges. Generalment, excepte per alguns tipus i localitats de platges, la gestió realitzada a Catalunya ha condicionat les seves platges al desenvolupament del turisme i l’oci (narrativa del creixement econòmic). Aquesta orientació, juntament amb una feble consideració de les narratives de desenvolupament sostenible i protecció ambiental, han explicat principalment les pressions negatives observades i els impactes corresponents en la majoria dels béns ecològics i el patrimoni natural costaner. El creixement econòmic, predominant tant en el SL-BQI com en els resultats de la gestió esmentada, es va mostrar, doncs, obsolet per afrontar els problemes complexos actuals. L'èmfasi en les platges com a sistemes naturals, d’acord amb altres narratives, ajudaria a potenciar alternatives a l'estat actual. El procés de coproducció ha demostrat ser capaç d’incloure en el DL-BQI els canvis constants, les diferents dimensions i el context de la costa catalana, de testar-lo i, finalment, aportar amb informació de més qualitat per a la política pública.<br>The modern world context challenges the scientific endeavour to uncritically accept simplifications (e.g. indexes) to aid in understanding complex problems. More than the search for “true” assessments, complexity imposes the need for quality in the procedural form of acquiring knowledge, grounded in an advanced awareness of the context in which research is embedded and carried out. The present thesis aimed at the co-production of indexes for the beach management of Catalan beaches based on expanded peer processes within a wide double-loop (DL) process of learning. Here, the phases of selection, definition and production of indexes, and the reporting of information for policy were based on feedback from a plethora of (types of) stakeholders. This feedback questioned underlying values, emphasized arguments behind choices and integrated learning from past efforts in the field of beach management. The Catalan beaches, located in the north-western Mediterranean (Spain), were selected as a case study because of the registered array of multidimensional conflicts (e.g. tourism massification, depletion of natural heritage, etc.), assets and processes; its international importance as a sea-and-sand touristic destination; its insertion in a regional management scale; and the wealth of existing academic studies. Despite that, before this work was developed, no assessment of the information available in the science-policy interface about this coastal territory had been carried out. Hence, I began by opening the Beach Quality Index (BQI) to criticism through an expanded peer community. The BQI was created by an interdisciplinary team of coastal scientists in 2010 and was designed to cater to and assess beaches as socio-ecological systems. In this process, 108 direct participations by stakeholders were included throughout two multi-stakeholder meetings, five focus groups and complementary surveys, interviews and informal contacts. Four main narratives explaining the Catalan beach systems and defining management objectives were identified and guided the whole research – economic growth, sustainable development, environmental protection and integrated coastal zone management. The analysis of the BQI structure and the embedded values and uncertainties showed it to be somewhat robust, especially regarding a low influence of resource limitations and a satisfying agreement among peers and objectivity of the analysts. However, dissociation between the discourse and the operational development of this tool was observed, as well as a prioritisation of user satisfaction (economic growth narrative) and recurrent decontextualised scientific data. The co-production of a new updated tool – the Double-Looped BQI (DL-BQI) – was developed to account for the aforesaid limitations by changing how some processes were being observed and adding new observable assets (what to observe), e.g. natural heritage, to improve the pertinence and usefulness of the knowledge produced. After that, the DL-BQI was applied and peer-reviewed in 96 beaches of Catalonia and the results obtained were reported for policy. Generally, except for some beach types and locations, the beach management endured in Catalonia has conditioned these systems to the development of tourism and leisure and has also leaned toward the economic growth narrative. This orientation, together with a few considerations of the sustainable development and environmental protection narratives, has mainly explained the observed negative pressures and corresponding impacts in ecological assets and natural heritage. Economic growth, predominant in both the SL-BQI and in the outcomes of beach management, showed to be obsolete for tackling complex problems and achieving sustainability. Emphasising the value of beaches as natural systems, as in other narratives, would potentially promote plausible alternatives to the current status. The co-production process has been shown to be capable of comprising the constant changes, different dimensions and context of the Catalan coast in the DL-BQI, test it, and thus report higher quality information for policy.

This thesis analyses the processes undergone by mainstream media during the independence debate in Catalonia, focusing on the relationship among media, their audiences and governments through different empirical perspectives. It is made up of three articles. The first examines the evolution of media audiences in Catalonia based on an unpublished compilation of data and evaluates changes in their consumption patterns coinciding with periods of greater political intensity since this debate reached the political arena. It defines and proves the existence of two stable media systems, the Catalan and the Spanish systems. The second article presents the results of a content analysis of the top twelve outlets with highest consumption in Catalonia in the period 2012-15 from a framing approach, and highlights the main differences between the two systems in the tone applied to the political actors and the predominance of two specific frames designed for the analysis from the political discourse (“right to decide” and “rule of law”). Finally, the third article analyses the polarization of media audiences coinciding with the independence debate and confirms the homogenization of media audiences towards the issue.<br>Aquesta tesi analitza els processos que han experimentat els mitjans de comunicació de masses durant el debat sobre la independència a Catalunya, centrant-se en la relació entre els mitjans de comunicació, els seus públics i els governs a través de diferents enfocaments empírics. Està format per tres articles. El primer examina l’evolució de les audiències dels mitjans de comunicació a Catalunya a partir d’una recopilació inèdita de dades i avalua els canvis en els seus patrons de consum coincidint amb períodes de major intensitat política des que aquest debat va arribar a l’àmbit polític. Defineix i demostra l’existència de dos sistemes de mitjans estables, el català i l’espanyol. El segon article presenta els resultats de l’anàlisi del contingut dels dotze mitjans amb més consum a Catalunya en el període 2012-15 des de la perspectiva del framing i destaca les principals diferències entre els dos sistemes en el to aplicat als actors polítics i en el predomini d’un dels dos marcs específics dissenyats a partir de l’anàlisi del discurs polític (“dret a decidir” i “estat de dret”). Finalment, el tercer article analitza la polarització de les audiències dels mitjans coincidint amb el debat sobre la independència i confirma l’homogeneïtzació de les audiències dels mitjans de comunicació sobre el tema.