Academic literature on the topic 'Catedral de Barcelona'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Catedral de Barcelona.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Catedral de Barcelona"

1

Jardí Anguera, Montserrat, and Montserrat Jardí Anguera. "La galeria de migdia i el brollador del claustre de la catedral de Barcelona: l’activitat del taller d’Antoni Claperós." Matèria. Revista internacional d'Art, no. 21 (June 2, 2023): 49–70. http://dx.doi.org/10.1344/materia2023.21.3.

Full text
Abstract:
Tenint en compte els estudis que ens precedeixen sobre el procés de construcció de les diferents galeries del claustre de la catedral de Barcelona i sobre els escultors que van intervenir en l’escultura decorativa, hem revisat la documentació que fa referència concretament al bastiment de l’ala sud i del brollador. Les fonts del nostre estudi són bàsicament els Llibres d’Obra de la catedral de Barcelona custodiats a l’Arxiu de la catedral i la mateixa escultura decorativa, conservada in situ. Aquesta revisió ens ha permès constatar la continuïtat del taller de Pere Oller, però va ser Antoni Claperós i el seu cercle de col·laboradors, amb la destacada presència per primer cop del seu fill Joan, els responsables de la finalització del claustre el 1449.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Cittadini, Lorenzo. "Natàlia Romaní, La historia de la nostalgia." Philologica Canariensia, no. 29 (2023) (May 31, 2023): 419–22. http://dx.doi.org/10.20420/phil.can.2023.608.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Lacarra Ducay, María del Carmen. "Una obra del pintor Joan Mates (1391-1431) en el Museo Diocesano de Huesca." Artigrama, no. 16 (December 9, 2022): 285–95. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_artigrama/artigrama.2001168430.

Full text
Abstract:
En el Museo Diocesano de Huesca se expone desde 1998 una hermosa pintura sobre tabla del siglo XV con la representación de los apóstoles Pedro y Pablo, en posición erguida, según la iconografía tradicional. Esta pintura pertenecía a un retablo de la misma advocación que constituía la tabla titular de un retablo que fué realizado para la capilla de los Santos Pedro y Pablo de la catedral de Huesca. El origen de este retablo se conoce por la documentación y el donante era el propietario de la capilla, don Pedro Jordán de Urriés, que pertenecía a la familia de los Urriés, la misma familia de don Hugo de Urriés, obispo de Huesca (1421-1443). El pintor de este retablo es, muy probablemente, Joan Mates (conocido en Barcelona de 1391 a 1431) que realizó otro retablo, de la advocación de Santa Engracia mártir, para la misma catedral en 1416. De las obras de Joan Mates documentalmente confirmadas, muchas han desaparecido; pero por analogía estilística con las obras conservadas, el retablo de San Ambrosio y San Martín, realizado entre 1411 y 1415 (Barcelona, catedral), y el San Sebastián, pintado entre 1417 y 1423 para la capilla de la Pia Almoina (Barcelona, Museo Nacional de Arte de Cataluña), se le puede atribuir esta tabla sin reservas. Su estilo elegante, dinámico, rico en policromía, lo sitúa entre las mejores representaciones del arte Gótico Internacional.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Simó, Josep Pavía I. "Calendari músico-liturgic de la Catedral de Barcelona, finals del s. XVII-inicis del s. XVIII." Anuario Musical, no. 55 (January 24, 2019): 99. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2000.i55.228.

Full text
Abstract:
El manuscrito "Manual del Cabiscol" del Archivo de la Catedral de Barcelona (1682-1729), contiene todas las normas que regían en dicha Catedral desde tiempos inmemoriales, concernientes al digno y solemne desarrollo del culto de dicha Catedral. En él se recogen hasta los más mínimos detalles de las ceremonias y ritos de todos los actos realizados en el coro, en el altar e incluso en las procesiones fuera de la iglesia, según las exigencias de cada solemnidad del año litúrgico. En el presente artículo, se entresaca de dicho "manual", todo lo que se refiere a la importante participación musical en cada una de dichas solemnidades.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Escuer Salcedo, Sara. "Francisco Viñas y la nueva concepción de la música en la catedral de Jaca (1722-1731)." Anuario Musical, no. 73 (December 18, 2018): 153. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2018.73.10.

Full text
Abstract:
La admisión de Francisco Viñas (*Barcelona, 1698; †Calahorra, 1784) como maestro de capilla de la catedral de Jaca en 1722 supuso el inicio del mayor cambio estilístico desarrollado en la música en la seo altoaragonesa durante la primera mitad del siglo XVIII. Durante su magisterio florecieron en la catedral jaquesa nuevos rasgos estilísticos influenciados por innovadoras técnicas de composición que habían comenzado a llegar a España procedentes de Italia. Francisco Viñas es el autor de las primeras composiciones registradas en la catedral de Jaca con presencia de violines y oboes, así como de nuevas tipologías y secciones en las obras en lengua romance (cantadas, recitados, arias, oberturas...). En esa catedral, en la que permaneció casi diez años, se conserva el 80% de la producción musical de Francisco Viñas, localizada actualmente en seis ciudades de España.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Da Silva Vargas, Lorena. "La Fachada neo-gótica de la Catedral de Barcelona." Revista Eviterna, no. 8 (September 22, 2020): 218–35. http://dx.doi.org/10.24310/eviternare.vi8.9624.

Full text
Abstract:
La Catedral de Barcelona es uno de los hitos del barrio gótico de la ciudad, especialmente por su fachada, un monumento en el paisaje. Sin embargo, se trata de una fachada neogótica construida en un contexto de expansión del medievalismo en distintos sectores de la sociedad, materializado en la arquitectura por el neogótico; además, el contexto de celebración de la Exposición Universal en la ciudad, en el año de 1888, fomentó el mecenazgo arquitectónico en Barcelona. La nueva fachada, creada bajo concurso promovido por el banquero Manuel Girona, sustituía el muro del siglo XV, construido frente a la imposibilidad de ejecución del proyecto original por cuestiones económicas. Aunque la temática de la reconstrucción de la fachada sea bastante explorada por la historiografía, buscaremos tratar específicamente el ámbito temporal, de las permanencias y rupturas. Discutiremos las particularidades y aproximaciones estéticas, materiales e ideológicas entre la fachada gótica original, proyectada por el maestro Carlí en el siglo XV, que jamás llegó a ser construida, y el proyecto realmente efectuado en el siglo XIX, llevado a cabo por José Oriol Mestres. Analizaremos la relación entre el gótico y el neogótico en aquel edificio, entre la Edad Media y su recreación contemporánea; consideraremos las nuevas posibilidades constructivas del ochocientos aplicadas a aquella significativa intervención y problematizaremos sus intenciones sobre la Catedral en cuanto herencia histórica y memoria plausible de manipulaciones.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Mercader i Saavedra, Santiago. "traça inèdita per a un retaule de Francesc Tramullas." EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat 1, no. 9 (June 30, 2020): 21–38. http://dx.doi.org/10.56349/emblecat.161.

Full text
Abstract:
L’article tracta de donar a conèixer una traça inèdita de Francesc Tramullas (1722-73) per a la realització d’un retaule dedicat a sant Gaietà de Thiene, fundador dels Teatins. A través d’una comparació amb altres traces conservades i ampliant la mirada a altres retaules de semblant tipologia de mitjan segle XVIII, s’atura en el cas del Retaule de Sant Pau de la catedral de Barcelona (1769-70), obra dirigida per Tramullas que guarda semblances amb el dibuix estudiat i del que també s’aporten algunes dades que no han quedat recollides en les fonts bibliogràfiques sobre la catedral.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Pavía i Simó, Josep. "La Capella de Música de la Seu de Barcelona en el segle XVIII (1756-1765)." Anuario Musical, no. 60 (December 30, 2005): 71. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2005.60.51.

Full text
Abstract:
[ca] Aquest treball, mante la mateixa línia metodològica, emprada en els meus treballs publicats sobre la Capella de Música de la Catedral de Barcelona, durant tot el segle XVII i la primera meitat del s. XVIII, deis quals n'és continuació. Hi trobareu, dones, molts musics, dels quals ja se n'ha parlat en els precedents treballs, en trobareu de nous i també circumstàncies, unes noves i d'altres semblants que animaren la vida musical de l'esmentada Catedral i n'eren la preocupació del Capítol. Alguns punts, tocants a certes persones o matèries, queden sense resolució final, al present treball. Espero poder-les oferir, en altra col•laboració posterior.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Menor Natal, Elisabeth. "La inventio y translatio de santa Eulalia: estudio de las inscripciones medievales de la mártir en la catedral de Barcelona." Hispania Sacra 75, no. 151 (June 28, 2023): 117–27. http://dx.doi.org/10.3989/hs.2023.11.

Full text
Abstract:
En el presente artículo analizaremos dos inscripciones de época medieval relativas a las reliquias y culto de santa Eulalia de Barcelona. Ambos epígrafes, datados en los siglos IX y XIV, se encuentran ubicados en la cripta de la catedral de la ciudad condal y relatan la inventio y translatio de los restos de la mártir. El objetivo de nuestro estudio es examinar la funcionalidad de cada inscripción, atendiendo además a sus particularidades gráficas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Benavent Peiró, Joan. "Nuevos datos biográficos de Cayetano y Bruno Pagueras. De Barcelona a La Habana y a La Seu d’Urgell, respectivamente." Cuadernos de Investigación Musical 13 (2021): 25–75. http://dx.doi.org/10.18239/invesmusic.2021.13.03.

Full text
Abstract:
Nuevos datos confirman la relación entre Cayetano Pagueras y Bruno Pagueras como hermanos. A su vez, a partir de los datos de archivo se ha podido reconstruir el circuito profesional que ambos seguirían y que se replicaría en la generación venidera, con los alumnos formados en la catedral de Urgel Francisco Andreví y Ramón Carnicer. Todavía como hipótesis, se plantea que los hermanos Pagueras se formaron con Pedro Antonio Monlleó en Barcelona. Lugar que les permitiría ocupar diferentes cargos de organistas en la Ciudad Condal y acceder a diferentes puestos de maestro de capilla. En el caso de Cayetano, durante un breve período en La Habana y, al menos de manera nominal, en Puebla de los Ángeles. En cambio, en el de su hermano, de los puestos de organista accedería al de maestro de capilla de la catedral de Urgel.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Catedral de Barcelona"

1

Alhussin, Rana. "Barcelona en Reconstrucción: Espacios Públicos de Postguerra. Apertura de la Av. de la Catedral (1939-1958)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/405899.

Full text
Abstract:
A día de hoy, todavía no se ha realizado un estudio referente a los proyectos de reconstrucción de espacios públicos en la Barcelona de postguerra de manera monográfica, amplia y profunda. El principal objetivo de este trabajo ha sido analizar las estrategias de reconstrucción e intervención realizadas por el Ayuntamiento de Barcelona en el espacio público de la ciudad aprovechando la coyuntura de la destrucción provocada por la Guerra Civil española y realizar así una serie de proyectos de mejora urbana. Para un mejor entendimiento de la práctica de estas actuaciones, se ha tomado como modelo de estudio el proyecto de apertura y urbanización, entre 1939 y 1958, de la Avenida de la Catedral. La reconstrucción de este espacio y la reforma del Casco Antiguo fueron consideradas por el Ayuntamiento como proyectos de urgente realización dentro del presupuesto extraordinario de 1939 destinado a la reconstrucción del patrimonio municipal dañado por la guerra. De ahí la importancia de este estudio para entender mejor el proceso de las diferentes intervenciones urbanas así como el plan de actuación municipal. En este sentido, la labor de los arquitectos municipales resultó fundamental, sobre todo la de Adolf Florensa, quien fue nombrado "Arquitecto Conservador de la Ciudad Antigua"
There are still today few investigations about post-war public space reconstruction projects in Barcelona that were achieved in a monographic, extensive and deep manner. The main aim of this piece of work is to analyze the strategies of the reconstruction and the intervention that were carried out by the City Council of Barcelona which took the advantage of the situation of the Spanish Civil War destruction, in order to implement urban reform projects. For a better understanding of the practice of these actions, the project of opening and of the urbanization of Avenida de La Catedral between 1939 and 1958 has been taken as a study model. This project was considered by the City Council as one of the main urgent reconstruction works which were included in the extraordinary budget for the reconstruction, urbanization and improvement of the areas devastated by the war. At the same time the project was considered as a part of the old town reform plan. In this respect, the work of the municipal architects was fundamental, especially Adolf Florensa, who was considered as ‘’The Old Town Conservator’’.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Mercader, Saavedra Santiago. "Els monuments de Setmana Santa de la catedral de Barcelona: Art i litúrgia (De l'època moderna als nostres dies)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/132250.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral té com a objecte l’estudi dels monuments de Setmana Santa, és a dir les cases de reserva, on entre el Dijous i el Divendres Sant es guardava el Sant Sacrament per a la comunió dels fidels. Partint de l’exemple específic de la catedral de Barcelona, s’explica la història d’aquestes obres, una de les majors manifestacions de l’art efímer en l’època moderna i contemporània. La tesi no només es planteja com un estudi històrico-artístic, sinó que aporta interpretacions tant sociològiques com teològiques, sobre el sentit i ús d’aquestes peces, sotmeses als canvis i transformacions operades en el sí de la societat dels darrers segles. La ritualització de la missa també té protagonisme en tant que el monument hi jugava un paper cabdal en la litúrgia religiosa dins l’església. La rellevància d’aquestes obres d’art queda palesa amb la participació d’artistes tan notables dins el nostre panorama com: Antoni Viladomat, Josep Sunyer i Raurell, Josep Oriol Mestres, August Font i Carreras i Enric Sagnier, entre d’altres. A més de donar a conèixer copiosa informació inèdita sobre aquest camp de recerca, poc atès al nostre país, la tesi s’enriqueix mercès a la troballa i recuperació d’algunes obres d’art que es donaven per desaparegudes i que, per fortuna, s’han conservat i estudiat. A tal efecte, la tesi també pretén obrir nous camps de recerca i ajudar a conèixer més sobre aquesta matèria.
This work is focused on the study of Monuments of Easter in Barcelona’s Cathedral along modern and contemporary ages. We call “monument” as the liturgical and artistic piece that is dedicated to keep the Holy Sacrament from Thursday to Friday inside churches and that later, is given to remember the Sacrifice of Christ to catholic community. The study is based on Barcelona’s cathedral, and it explains all the ephemeral structures (most of them made of woodworks, paintings, sculpture pieces and architectonic designs) that were used to look after the Holy Form for this important calendar days. This thesis is presented not only as an study of historical and artistic meaning, but provides both sociological and theological interpretations around this sort of pieces. Besides, our study explains the prominence of the monument that played a crucial role in the religious liturgy inside Church. The relevance of these works is shown with the participation of important Catalan painters, sculptors and architects such: Antoni Viladomat, Josep Sunyer, Josep Oriol Mestres, August Font, Enric Sagnier, etc. Finally this work unveil new information coming from archives and gets enriched of some additional artistic pieces that were given for missing but that luckily have been saved and studied. To sum up, this research tries to open new fields of study about this subject.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Conesa, Soriano Julia. "Entre l'Église et la ville : le chapitre et les chanoines à Barcelone au sortir de la guerre civile catalane (1472-1500)." Thesis, Paris 4, 2017. http://www.theses.fr/2017PA040078.

Full text
Abstract:
Cette thèse de doctorat porte sur le chapitre cathédral de Barcelone et ses membres à la fin du XVe siècle. L'étude d'un tel établissement permet d'observer un acteur urbain majeur : le haut clergé séculier d’une cité tardo-médiévale. Au-delà de leurs attributions religieuses, évêques et chanoines se révèlent étroitement impliqués dans la destinée de la cité. Leurs fonctions leur octroient des terres, ce qui fait d'eux d'importants seigneurs fonciers dans la ville et ses abords. Le canonicat leur donne accès au « bras ecclésiastique » des institutions politiques de la Couronne d’Aragon telles que la Diputació del General et les Corts. Enfin, leurs origines sociales les insèrent dans les réseaux de relations personnelles qui structurent l'oligarchie urbaine : ils font pleinement partie de l'élite dirigeante barcelonaise tout en y occupant une place bien spécifique, du fait de leur appartenance à l’Église. Cette situation particulière les place à la jonction de réseaux de pouvoir, quelquefois antagonistes et quelquefois alliés : ceux de l’Église, ceux de l’élite politique municipale, ceux des groupes familiaux constituant l’oligarchie. Au sortir de la guerre civile catalane de 1462-1472, Barcelone, principale ville de Catalogne, connaît de profondes transformations socio-politiques, avec la formalisation du patriciat par l’établissement d’une « matricule », l’accès de la noblesse au gouvernement municipal et les opérations de redressement économique de la cité après les difficultés de la guerre. L’étude montre que le chapitre cathédral, pleinement intégré à l’élite dirigeante de la ville, est amené à jouer un rôle réel dans la vie publique de la cité en pleine mutation
This PhD thesis analyses the cathedral chapter of Barcelona and its members at the end of the 15th century. This institution proves to be a major urban actor. Beyond their religious powers, bishops and canons proved to be closely involved in the history of Barcelona. Their functions grant them lands, which turn them into important landlords in the city and its surroundings. The canonicate gives them access to the "ecclesiastical arm" of the Crown of Aragon’s political institutions such as the Diputació del General de Catalunya and the Corts. Their social origins integrate them into the networks of personal relations that structure the urban oligarchy: they are fully part of the ruling elite of Barcelona and they occupy a very specific place there, because of their belonging to the Church. This situation places them at the junction of power networks, sometimes antagonistic and sometimes allied: those of the Church, those of the municipal political elite, and those of the family groups constituting the oligarchy. At the end of the Catalan Civil War of 1462-1472, Barcelona, main city of Catalonia, undergoes profound socio-political transformations: an official list of the patricians is established, the municipal government opens to the nobility and undertakes several economic recovery measures after the disturbances caused by the war. The study shows that the cathedral chapter, fully integrated with the ruling elite of the city, has to play a real role in the public life of the city during this period
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Catedral de Barcelona"

1

Bonet, José M. Martí. La Catedral de Barcelona: Historia e historias : desde la Catedral de Barcelona cinco minutos en Ràdio Estel : curiosidades, costumbres, raíces históricas, piedras vivas, arte e historia, procesiones. Barcelona: Catedral y Museo Diocesano de Barcelona, 2010.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Bonet, José M. Martí. Selecta: Des del cor de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Catedral de Barcelona, 2011.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Boix, Ramon Farrando. La pedra de Montjuïc de la catedral de Barcelona. Barcelona: La Busca Edicions, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Capitular, Catedral de Barcelona Archivo. El Garraf i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona: Catàleg del fons en pergamí de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Sierra, Ildefonso Falcones de. La catedral del mar. Nueva York: Vintage Español, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Sierra, Ildefonso Falcones de. La catedral del mar. New York: Random House, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Sierra, Ildefonso Falcones de. La catedral del mar. Barcelona: Grijalbo, 2006.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Sierra, Ildefonso Falcones de. La catedral del mar. New York: Random House, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Sierra, Ildefonso Falcones de. La catedral del mar. Nueva York: Vintage Español, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Josep, Baucells i. Reig, ed. Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona: Segle XI. Lleida: Fundació Noguera, 2006.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Catedral de Barcelona"

1

Vargas, Lorena da Silva. "O AMBIENTE, A ARTE, A HISTÓRIA: OS VITRAIS DA CATEDRAL DE BARCELONA E A RELAÇÃO HOMEM/NATUREZA NOS SÉCULOS XIV E XV." In Educação, Meio Ambiente e Território, 189–96. Antonella Carvalho de Oliveira, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.42819210220.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Shimahara, Sumi. "Savoirs juifs et exégèse chrétienne à l’ époque carolingienne : le cas du ms. Barcelona, Arxiu capitular de la Catedral 64 et de son commentaire anonyme sur les Chroniques." In From Theodulf to Rashi and Beyond: Texts, Techniques, and Transfer in Western European Exegesis (800 – 1100), 214–36. BRILL, 2022. http://dx.doi.org/10.1163/9789004515833_011.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Catedral de Barcelona"

1

Bassa Garrido, Victoria, and Roser Vives de Delàs. "La restauración del claustro de la Catedral de Barcelona: recuperar el vínculo entre arquitectura, vegetación y agua." In I Simposio anual de Patrimonio Natural y Cultural ICOMOS España. Valencia: Editorial Universitat Politècnica de València, 2020. http://dx.doi.org/10.4995/icomos2019.2020.11738.

Full text
Abstract:
Los claustros, a menudo espacios de transición entre el interior y el exterior del templo, y, de formaespecial en la Catedral de Barcelona, claramente vinculado a la ciudad, fueron en su momento el centrovital de estos conjuntos patrimoniales. Cualquier intervención en un espacio central ajardinado de estacategoría ha de conseguir que no se desvincule del edificio, que se lea de forma conjunta al mismo, comoespacio vertebrador, complementario y por ello único, tal y como fue concebido. La fragilidad de dichosespacios es elevada, principalmente por el carácter dinámico de su propia naturaleza. Son espaciosproclives al abandono, e incluso a la segregación ya sea por la modificación de usos, pordesconocimiento o por pérdida de interés. La protección patrimonial debe incluir y valorar estosespacios abiertos, que complementan a los monumentos, los contienen o los acompañan de formanindisoluble. Más allá del disfrute tradicional de los sentidos en un espacio ajardinado, como sociedad sevaloran ahora también los espacios verdes en términos de calidad de vida: de salud y bienestar, comoespacios de espiritualidad y de paz, como espacios donde desarrollar una dimensión artística y cómo no,como parte del compromiso con un mundo más sostenible.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography