Academic literature on the topic 'CD84'

Abstract Introduction: Multiple Myeloma (MM) cell survival strictly depends on the interaction with multiple cell types in the bone marrow (BM), collectively referred to as the MM microenvironment (MM-ME). CD84 (SLAMF5) belongs to the signaling lymphocyte activation molecule family of immunoreceptors; previous data from our group have shown that CD84 mediates malignant B cells and their ME (Marom et al. 2017); however, its role within the MM-ME has not yet been investigated. Results: Using the MMRF CoMMpass IA9 dataset, we found that CD84 mRNA expression is low or absent in CD138+MM cells isolated from 660 newly diagnosed patients. In agreement with these data, flow analysis showed an absence of CD84 expression in all MM cell lines tested (n=9) and minimal surface expression (5.5-13%) in primary cells (n=3). However, a significantly higher expression of CD84 was detected on the surface of BM and peripheral blood (PB) monocytic fractions (CD14+) (76-97%) compared to that of matched CD14 negative fractions (2-9%) obtained from 16 different MM patients (p<0.001). Since it was recently reported that CD14+ monocytic myeloid derived suppressor cells (Mo-MDSCs) play a pivotal role in supporting MM growth by creating an immunosuppressive ME, we investigated CD84 expression in this population. Using primary PB (n=9) and BM (n=3) samples obtained from MM patients with active disease, we found that the Mo-MDSC population is significantly over-represented (0.34-2.88%) in MM patients compared to the PB from healthy donors (n=7) (0.04-0.45%) (p<0.05) and that CD84 is also significantly up-regulated in this population in MM patients (43-92%) compared to healthy donors (7-21%) (p<0.001). Next, to understand whether the expansion of Mo-MDSC and associated CD84 up-regulation is directly dependent on the MM cells, we investigated Mo-MDSC expansion and CD84 expression in two different MM mouse models. Specifically, 5TGM1 murine MM cells were IV injected into syngeneic immune-competent KaLwRijHsd mice (n=7), and human MM.1S cells were IV injected into immune-deficient NSG mice (n=10). Our data show that MM progression leads to significant Mo-MDSC expansion (p<0.0001) and a subsequent increase in CD84 levels (p<0.05) on this population in both mouse models. Since T cell checkpoint inhibitors PD-1/PD-L1 are tumor immune escape receptors that play a pivotal role in supporting an immunosuppressive MM-ME, we also investigated the expression of PD-L1 on the CD14+ fraction in MM patients. BM-CD14+ cells (n=3) were compared with matched CD14 negative cells. We found that the CD14+ fraction had a higher PD-L1 expression in the BM of MM patients compared to the CD14 negative fraction (60-96% versus 3-8%). Hence, we investigated whether CD84-mediated cell-cell contact may increase the level of PD-L1 expression on Mo-MDSCs and whether MM cells can regulate CD84 and PD-L1 expression on CD14+ cells. Co-culture assays were performed using several human MM cell lines (MM1S, U266 and KMS11) with PB CD14+ cells derived from healthy donors (n=3). Our data show a 1.9-fold increase from the basal level of CD84 (27±16% to 50±9.4%) and a 2.9-fold increase from the basal level of PD-L1 (18±8.5% to 52.3±5.7%). Our recently generated mouse anti-human CD84 blocking antibody (Marom et al. 2017) was used to determine whether CD84 direct targeting can affect MM-induced CD84 and PD-L1 expression on the surface of CD14+cells. Co-culture experiments show that targeting CD84 lowered CD84 (1.6-fold decrease) and PD-L1 expression (1.8-fold decrease) on a CD14+ population co-cultured with MM cells. Moreover, when T cells were included in the co-culture experiments, we observed reduced expression of exhaustion markers PD-1 (1.1-fold decrease) and CTLA4 (1.4-fold decrease) in the presence of the CD84 blocking antibody. Conclusion: We show here that CD84 is expressed on Mo-MDSCs in MM and that the expansion of this myeloid population is strictly associated with MM progression. Disruption of CD84 contacts with a blocking antibody decreases the expression of PD-L1 on CD14+ cells and exhaustion markers on T cells. Thus, our results reveal a novel role for CD84 in regulating PD-L1 in the MM-ME and provides the scientific rationale to investigate whether targeting CD84 expression on Mo-MDSCs can restore T cell functions. To further confirm the role of CD84 regulating T cell activity and Mo-MDSC, in vivo mouse studies are ongoing and results will be presented at the meeting. Disclosures Rosenzweig: Celgene: Speakers Bureau. Krishnan:Sutro: Speakers Bureau; Onyx: Speakers Bureau; Janssen: Consultancy, Speakers Bureau; Celgene: Consultancy, Equity Ownership, Speakers Bureau; Takeda: Speakers Bureau.

Rationale: Ischemic stroke is a leading cause of morbidity and mortality worldwide. Recanalization of the occluded vessel is essential but not sufficient to guarantee brain salvage. Experimental and clinical data suggest that infarcts often develop further due to a thromboinflammatory process critically involving platelets and T cells, but the underlying mechanisms are unknown. Objective: We aimed to determine the role of CD (cluster of differentiation)-84 in acute ischemic stroke after recanalization and to dissect the underlying molecular thromboinflammatory mechanisms. Methods and Results: Here, we show that mice lacking CD84—a homophilic immunoreceptor of the SLAM (signaling lymphocyte activation molecule) family—on either platelets or T cells displayed reduced cerebral CD4 + T-cell infiltration and thrombotic activity following experimental stroke resulting in reduced neurological damage. In vitro, platelet-derived soluble CD84 enhanced motility of wild-type but not of Cd84 −/− CD4 + T cells suggesting homophilic CD84 interactions to drive this process. Clinically, human arterial blood directly sampled from the ischemic cerebral circulation indicated local shedding of platelet CD84. Moreover, high platelet CD84 expression levels were associated with poor outcome in patients with stroke. Conclusions: These results establish CD84 as a critical pathogenic effector and thus a potential pharmacological target in ischemic stroke.

Abstract cDNA isolated from a human B-cell line Raji library was analyzed and shown to encode the full-length cDNA sequence of a novel cell-surface glycoprotein, initially termed HLy9-β. The predicted mature 307-amino acid protein was composed of two extracellular Ig-like domains, a hydrophobic transmembrane region, and an 83-amino acid cytoplasmic domain. The extracellular Ig-like domains presented structural and sequence homology with a group of members of the Ig superfamily that included CD2, CD48, CD58, and Ly9. Northern blot analysis showed that the expression of HLy9-β was predominantly restricted to hematopoietic tissues. Chromosome localization studies mapped the HLy9-β gene to chromosome 1q24, where other members of this Ig superfamily (CD48 and HumLy9) have been mapped. CD84 monoclonal antibodies (MoAbs) were shown to react with cells transfected with the cloned cDNA. These MoAbs were further used to show that CD84 is expressed as a single chain cell-surface glycoprotein of Mr 64,000 to 82,000, which was highly glycosylated. CD84 had a unique pattern of expression, being found predominantly on lymphocytes and monocytes. Thus, the glycoprotein HLy9-β is recognized by MoAbs previously clustered as CD84 and represents a newly identified member of the Ig superfamily that may play a significant role in leukocyte activation.

cDNA isolated from a human B-cell line Raji library was analyzed and shown to encode the full-length cDNA sequence of a novel cell-surface glycoprotein, initially termed HLy9-β. The predicted mature 307-amino acid protein was composed of two extracellular Ig-like domains, a hydrophobic transmembrane region, and an 83-amino acid cytoplasmic domain. The extracellular Ig-like domains presented structural and sequence homology with a group of members of the Ig superfamily that included CD2, CD48, CD58, and Ly9. Northern blot analysis showed that the expression of HLy9-β was predominantly restricted to hematopoietic tissues. Chromosome localization studies mapped the HLy9-β gene to chromosome 1q24, where other members of this Ig superfamily (CD48 and HumLy9) have been mapped. CD84 monoclonal antibodies (MoAbs) were shown to react with cells transfected with the cloned cDNA. These MoAbs were further used to show that CD84 is expressed as a single chain cell-surface glycoprotein of Mr 64,000 to 82,000, which was highly glycosylated. CD84 had a unique pattern of expression, being found predominantly on lymphocytes and monocytes. Thus, the glycoprotein HLy9-β is recognized by MoAbs previously clustered as CD84 and represents a newly identified member of the Ig superfamily that may play a significant role in leukocyte activation.

Abstract Acute myeloid leukemia (AML) is thought to arise from a rare putative ‘leukemic stem cell’ that is capable of self-renewal and formation of leukemic blasts. Serial xenotransplantation studies in immunodeficient mice have shown that this leukemia-initiating cell resides at very low numbers within CD34(high)-positive CD38-negative AML cells. Thus, immunotherapeutic approaches successfully eradicating this cell compartment should result in cure from disease. The objective of our study was to characterize the immune phenotype of the CD38-negative and CD38-positive subsets of primary CD34(high)-positive AML blasts ex vivo. We obtained therapeutic leukapheresis products from 17 AML patients of FAB M0-M5 subtypes with white blood cell counts exceeding 10^11/L at primary diagnosis. These products were used to purify CD34-positive cells by immunomagnetic microbeads. CD34(high)-expressing cells were subsequently sorted by flow cytometry into CD38-negative and CD38-positive subsets, respectively. Both fractions were then phenotyped with fluorochrome-conjugated monoclonal antibodies for expression of surface markers previously described to differ between leukemic blasts and stem cells, i.e. CD71 (transferrin receptor), CD90 (Thy-1), CD117 (c-kit receptor), CD123 (IL3Ralpha), CD44, and CD11c. We also included markers relevant for recognition by natural killer cells and T cells, namely HLA class I, HLA-DR, CD40, CD54 (ICAM-1), CD58 (LFA-3), CD80 (B7.1), and CD86 (B7.2), as well as the lineage markers CD2, CD3, CD4, CD7, CD8, CD10, CD14, CD19, CD20, and CD56. Our results demonstrated that the CD38-positive and CD38-negative subsets of CD34(high)-positive AML blasts differed considerably in the expression of CD58, CD71, CD86, CD117, and HLA class I. Although these markers were detected on both subsets, the mean fluorescence intensity (MFI) values were lower in the CD38-negative compartment compared to the CD38-positive counterpart (medians: CD58, 1335 versus 1933; CD71, 657 versus 811; CD86, 746 versus 753; CD117, 490 versus 758; HLA class I, 4431 versus 6000). We compared the MFI values of both cell subsets with the Wilcoxon signed-rank test. P-values below 5% were detected for CD58 (p=0.005), CD71 (p=0.003), CD86 (p=0.041), CD117 (p=0.009), and HLA class I (p=0.011), respectively. The CD38-positive and CD38-negative subsets showed comparable intense staining for CD11c, CD44, CD54, CD123, and HLA-DR. In contrast, CD90, CD80, CD40, and the lineage markers were negative in both fractions. We concluded from these results that primary CD34(high)-positive CD38-negative AML blasts containing small numbers of leukemia-initiating cells expressed overall lower levels of the immune recognition molecules CD58 (LFA-3), CD86 (B7.2), and HLA class I compared to their CD38-positive counterparts. However, all CD34(high)-positive CD38-negative AML cells showed detectable HLA class I expression on the cell surface, making them accessible to T-cell based immunotherapies. In line with previous data, CD71 (transferrin receptor) and CD117 (c-kit receptor) were observed at reduced levels on CD34(high)-positive CD38-negative AML cells. Ongoing functional studies explore if the CD38-negative and CD38-positive subsets of CD34(high)-positive AML blasts differ in the immunogenicity for leukemia-reactive CD4 and CD8 T cells, both in vitro as well as in immunodeficient mice in vivo.

AbstractPlatelet aggregation is a dynamic entity, capable of directing its own growth and stability via the activation of signaling cascades that lead to the expression and secretion of various secondary agonists. Here we show that the signaling pathways triggered during platelet aggregation include an intrinsic pro-thrombotic activity mediated by 2 homophilic adhesion molecules, CD84 and CD150 (SLAM [signaling lymphocyte activation molecule]), which are tyrosine phosphorylated in a platelet aggregation–dependent fashion. The 2 CD84/SLAM adapter proteins, SAP (SLAM-associated protein) and EAT-2 (EWS-activated transcript-2), were found in platelets; only SAP, however, was found to immunoprecipitate with tyrosine-phosphorylated SLAM. The immobilized extracellular domain of CD84 promoted microaggregate formation, while SAP-deficient platelets demonstrated defective spreading on immobilized CD84, demonstrating a functional role in platelets for SLAM family interactions. Finally, analysis of SLAM-deficient mice revealed an overall defect in platelet aggregation in vitro and a delayed arterial thrombotic process in vivo. The data indicate that signaling of the adhesion molecules in the SLAM family, activated by proximity during aggregation, further stabilize platelet-platelet interactions in thrombosis.

We have previously shown that tumor necrosis factor (TNF)alpha strongly potentiates the granulocyte-macrophage colony-stimulating factor (GM- CSF)/interleukin (IL)-3-dependent proliferation of CD34+ hematopoietic progenitor cells (HPC) through the recruitment of early progenitors with high proliferative potential. Furthermore, the combination of GM- CSF and TNFalpha allows the generation of large numbers of dendritic/Langerhans cells (D-Lc). Herein, we analyzed whether IL-3, when combined to TNFalpha would, as does GM-CSF, allow the generation of CD1a+ D-Lc. Accordingly, cultures of cord blood CD34+ HPC with IL-3 + TNFalpha yielded 20% to 60% CD14+ cells and 11% to 17% CD1a+ cells, while IL-3 alone did not generate significant numbers of CD1a+ cells. Although the percentage of CD1a+ cells detected in IL3 + TNFalpha was lower than that observed in GM-CSF + TNFalpha (42% to 78%), the strong growth induced by IL-3 + TNFalpha generated as many CD1a+ cells as did GM-CSF + TNFalpha. The CD14+ and CD1a+ cells generated with IL-3 + TNFalpha are similar to CD14+ and CD1a+ cells generated in GM-CSF alone and GM-CSF + TNFalpha, respectively. CD1a+ cells differed from CD14+ cells by (1) dendritic morphology, (2) higher expression of CD1a, CD1c, CD4, CD40, adhesion molecules (CD11c, CD54, CD58), major histocompatibility complex (MHC) class II molecules and CD28 ligands (CD80 and CD86), (3) lack of Fc receptor FcgammaRI (CD64) and complement receptor CR1 (CD35) expression, and (4) stronger induction of allogeneic T-cell proliferation. Thus, in combination with TNFalpha, IL-3 is as potent as GM-CSF for the generation of CD1a+ D-Lc from cord blood CD34+ HPC. The dendritic cell inducing ability of IL-3 may explain why mice with inactivated GM-CSF gene display dendritic cells.

X-linked lymphoproliferative disease (XLP) is a rare immune disorder commonly triggered by infection with Epstein-Barr virus. Major disease manifestations include fatal acute infectious mononucleosis, B-cell lymphoma, and progressive dys-gammaglobulinemia. SAP/SH2D1A, the product of the gene mutated in XLP, is a small protein that comprises a single SH2 domain and a short tail of 26 amino acids. SAP binds to a specific motif in the cytoplasmic tails of the cell surface receptors SLAM and 2B4, where it blocks recruitment of the phosphatase SHP-2. Here it is reported that Ly-9 and CD84, 2 related glycoproteins differentially expressed on hematopoietic cells, also recruit SAP. Interactions between SAP and Ly-9 or CD84 were analyzed using a novel yeast 2-hybrid system, by COS cell transfections and in lymphoid cells. Recruitment of SAP is most efficient when the specific tyrosine residues in the cytoplasmic tails of Ly-9 or CD84 are phosphorylated. It is concluded that in activated T cells, the SAP protein binds to and regulates signal transduction events initiated through the engagement of SLAM, 2B4, CD84, and Ly-9. This suggests that combinations of dysfunctional signaling pathways initiated by these 4 cell surface receptors may cause the complex phenotypes of XLP.

Background/Aim. It has been demonstrated that lymphocytes, plasma cells, macrophages and neutrophil granulocytes represent the predominant cells of the inflammatory lesion of the dental granulomas. Other cells, such as mast cells, eosinophils, dendritic cells comprise minor, but functionally important cell populations. Most of the data considering cells that take part in these processes have been derived from immunohistological studies. This study was undertaken with the aim to determine the phenotype profile of inflammatory cells of dental granulomas using immunohistochemical method in order to study the differences of their quantitative properties and distribution between symptomatic and asymptomatic lesions. Methods. The material for the analysis originated from 42 individuals with clinic and radiographic diagnosis of chronic periapical lesions. The tissue was take either during the periradicular surgery, or tooth extraction. Cryostat tissue sections were stained using the alkaline phosphatase-antialkaline phosphatase assay (APAAP). This method is highly valid and sensitive using a panel of specific monoclonal antibodies: CD3, CD4, CD8, CD19, CD38, CD14, CD1a, CD83, CD80, CD86, CD45 and CD123. Results. The composition of the cell population revealed that there was no homogenous and site-specific pattern of the distribution of inflammatory cells. The results of our investigation revealed that the majority of inflammatory cells comprised lymphocytes and plasma cells, followed by subpopulations CD4+, CD8+ and CD14+ cells. Much lower in number were CD80+, CD86+ and CD83+ and CD1a+ cells. There were no statistically significant differences in mean values of inflammatory cells number between symptomatic and asymptomatic lesions, with the exception of CD86+ cells, the number of which was statistically higher in symptomatic lesions. Conclusion. Inflammatory infiltrate cells in dental granulomas are dominated by T- and Blymphocytes. It points out the complexity of immunopathogenic events in imitiating and progressing of dental granulomas that involve mechanisms of both cellular and humoral immunity. Regarding the quantitative presence of immunocompetent cells in symptomatic and asymptomatic lesions no statistically significant difference was determined unless in mature dendritic cells present in symptomatic lesions.

TESI:

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és el receptor CD84, que pertany a la Família del CD150, alhora englobada dins la superfamília de les immunoglobulines. La família del CD150 està composta per nou receptors que comparteixen una elevada homologia estructural, i que poden presentar interacció homotípica o heterotípica. Sis dels membres d'aquesta família presenten a la seva cua citoplasmàtica almenys un motiu d'unió a les proteïnes adaptadores SAP i EAT-2. La deficiència del gen que codifica per la proteïna SAP (SH2D1A), és la causant de l'aparició d'una immunodeficiència lligada al cromosoma X, la Síndrome XLP, corresponent a un desordre de baixa incidència, que es caracteritza per una elevada susceptibilitat al virus del Epstein-Barr. El CD84 es troba àmpliament expressat a la superfície dels leucòcits i és l'únic membre de la família que es troba expressat a nivells elevats en mastòcits en estat basal. Els mastòcits són les principals cèl·lules efectores de les reaccions al·lèrgiques, tot i que es troben implicats en molts altres processos, inclosos la immunitat innata i l'autoimmunitat. La via clàssica d'activació dels mastòcits s'inicia amb la unió de la IgE al receptor d'alta afinitat per la IgE (FcepsilonRI) i dóna lloc a l'alliberació d'histamina i molts altres mediadors. Les respostes mastocitàries requereixen una regulació molt precisa que està mitjançada per un ampli ventall de factors i molècules. L'objectiu d'estudi d'aquesta tesi ha estat determinar la funció del receptor CD84 en l'activació mastocitària, donada l'elevada expressió d'aquest immunoreceptor en mastòcits, i les implicacions d'aquest tipus cel·lular en la regulació de les respostes del sistema immunitari.
Mitjançant estudis de sobre-expressió del receptor CD84 en una línia mastocitària de rata, RBL-2H3, vam caracteritzar el CD84 com un nou receptor inhibidor de la cascada de senyalització iniciada pel receptor d'alta afinitat per la IgE. Vam demostrar que el receptor CD84 inhibeix tant esdeveniments primerencs (com la senyalització de calci, la reorganització del citoesquelet, la desgranulació i la fosforilació de MAPKs), com esdeveniments tardans (síntesi de citocines), mitjançant la interacció homotípica, on el receptor actua com el seu propi lligand. Mitjançant la generació de mutants puntuals per a les quatre tirosines que el receptor CD84 presenta a la seva cua citoplasmàtica, vam disseccionar la implicació de cadascuna d'elles en el mecanisme inhibitori del CD84, i vam comprovar que les tirosines responsables de la inhibició del CD84 són les que es troben a les posicions 279 i 324. Per altra banda, les tirosines 262 i 299, que es troben englobades en motius d'unió a les proteïnes adaptadores SAP i EAT-2, no participen en el mecanisme inhibitori del CD84, determinant que la funció negativa del receptor és independent de SAP. Mitjançant estudis bioquímics, vam determinar que les molècules adaptadores c-CBL i DOK-1 participen en el mecanisme inhibitori del CD84. Vam fer també estudis de transfecció en cèl·lules COS, amb la finalitat d'establir les cinases implicades en la fosforilació del receptor CD84 i vam determinar LYN i FPS/FES com les cinases principals en la fosforilació de les tirosines 279 i 324, respectivament. Finalment, vam utilitzar una línia mastocitària humana, LAD-2, que ens ha permès corroborar els efectes observats amb la línia RBL-2H3 en un sistema fisiològicament més proper a l'humà. Vam comprovar que l'efecte inhibitori del CD84, es manté en els esdeveniments primerencs estudiats en LAD-2, i vam confirmar també, en aquesta línia cel·lular, la implicació de DOK-1 en la senyalització negativa del CD84. Les dades obtingudes en aquesta tesi perfilen el receptor CD84 com un molècula important en la funció dels mastòcits i una possible diana terapèutica en al·lèrgies inflamatòries.
CD84 belongs to the CD150 family of receptors. This family is a subset of the CD2 cell-surface receptor Ig superfamily and it is defined by its binding to the cytoplasmic adaptors SAP and EAT-2. SAP/SH2D1A is the product of the gene mutation in X-linked lymphoproliferative disease (XLP), a rare immune disorder commonly triggered by Epstein-Barr virus. CD84 is a homophilic adhesion molecule expressed in a broad range of leukocytes. The CD84 is the only member of the CD150 family expressed in resting mast cells. Mast cells are currently recognized as effector cells in many settings other than mere allergic reactions, including innate immunity and autoimmunity. The classic and most studied activation pathway of these cells starts with the binding of IgE to the high-affinity Fc receptor for IgE (FcepsilonRI); and the release of histamine and other mediators after crosslinking of surface-bound IgE by allergen. Appropriate activation and fine tuning of mast cell responses is mediated by a complex array of factors and molecules. The aim of this work was to determine the function of CD84 in mast cells.
The CD84 receptor was transfected and overexpressed in the rat mast cell line RBL-2H3. We found that this receptor has an inhibitory effect in early events (degranulation, cytoskeleton arrangement, calcium influx, MAPKs phosphorylation and PI3K phosphorylation) and late events (cytokines synthesis). Generation of mutants for each of the four tyrosines present in the cytoplasmic tail of the CD84, demonstrates that this inhibitory effect is related with Y279 and Y324. Interestingly, Y262 and Y299, which are part of a consensus motif for SAP or EAT-2 binding, do not participate in CD84-mediated inhibition. Thus, we postulate that the inhibitory effect of the CD84 is not mediated by SAP or EAT-2 in mast cells. We performed transfection studies with COS cells and we determined that LYN and FPS/FES kinases are the main kinases in Y279 and Y324 phosphorylation, respectively. Finally we used a human mast cell line, LAD-2, to corroborate the effects observed in RBL-2H3. We found that CD84 receptor has also an inhibitory effect in IgE-dependent early events in LAD-2, whereas no inhibitory effect was seen using non-immunological stimuli. These data suggest that CD84 may play a role in modulating FcepsilonRI-mediated signaling in mast cells and it could have a protective role against undesired allergic and inflammatory responses.

Les malalties autoimmunes es caracteritzen per una pèrdua de la tolerància als antígens propis que dóna lloc a l'aparició de limfòcits autoreactius. La susceptibilitat genètica és un factor determinant en el desenvolupament de l'autoimmunitat i és el resultat de l’acció combinada de diversos gens. S'han identificat diferents locus de susceptibilitat i polimorfismes dels gens que contribueixen al desenvolupament de l'autoimmunitat sistèmica. Entre d'altres, s’ha trobat un locus principal de susceptibilitat al lupus eritematós sistèmic (LES) en ratolins (Sle1b) i humans (1q23) localitzat en el cromosoma 1 (Wang et al) que conté els gens de la família SLAM (Signaling Lymphocyte Activation Molecule), un grup de receptors de membrana amb importants funcions immunoreguladores. Els membres de la família SLAM han estat identificats, en els últims anys, com un grup de receptors que modulen l'activació i la diferenciació d'una àmplia gamma de tipus cel·lulars involucrats en la resposta immune innata i adaptativa. La família SLAM està constituïda per nou molècules de membrana pertanyents a la superfamília de les immunoglobulines (IgSF): SLAMF1, SLAMF2 (CD48), SLAMF3 (CD229 o LY9)), SLAMF4 (CD244 o 2B4), SLAMF5 (CD84), SLAMF6 (CD352 o NTB-a), SLAMF7 (CD319 o Cracco), SLAMF8 (CD353 o BLAME) i SLAMF9, que s'expressen diferencialment en les cèl·lules del sistema hematopoètic. La regió extracel·lular d'aquests receptors conté típicament un domini immunoglobulina (Ig) variable (IgV) en l'extrem N-terminal i un domini Ig constant (IgC2) a l'extrem C-terminal, excepte SLAMF3 (CD229), que està format per dos sèries de IgV / IgC2. A través d'aquests dominis estableixen interaccions específiques amb els seus lligands, la majoria dels casos de tipus homofílic, excepte la proteïna CD48 que és el receptor de CD224. Els lligands de SLAMF8 i 9 no s'han descrit fins ara. Sis dels receptors SLAM contenen un o més motius ITSM (Immunoreceptors Tyrosine-based switch motif) en la seva cua citoplasmàtica, que serveixen com a llocs d'unió per a molècules adaptadores i enzims amb dominis SH2 (Src homology 2 domains). Les molècules adaptadores SAP (SLAM-associated protein), EAT-2 (EWS / FLI activated transcript-2) i ERT (EAT-2 related Transducer) tenen una gran afinitat per aquest motiu. Estudis amb ratolins mostren l'expressió diferencial de dues isoformes de Ly108 (SLAMF6), que difereixen en la seva regió citoplasmàtica, entre ratolins normals i ratolins susceptibles al lupus. L'expressió de la isoforma Ly108-1, amb dos dominis ITSM, es troba incrementada respecte a l'altra isoforma Ly108-2, amb tres motius ITSM, a les cèl·lules B i T de ratolins susceptibles al lupus en comparació amb ratolins normals. Darrers estudis d'aquesta proteïna demostren l'existència d'una nova isoforma (Ly108-H1), absent en ratolins susceptibles al lupus i que protegeix d'aquesta malaltia als ratolins transgènics. Recentment, s’ha descrit una expressió alterada de dos receptors SLAM, CD244 i CD319, i una expressió diferencial d'isoformes d'aquestes molècules en pacients amb LES. Per tant, un concepte emergent derivat d'aquest i d'altres estudis, és que l'expressió diferencial d'isoformes dels receptors SLAM pot contribuir a la susceptibilitat a trencar l’autotolerància. Un dels membres d'aquesta família és la proteïna CD84, la qual ha estat caracteritzada i estudiada àmpliament en el nostre grup durant els últims anys. Es tracta d'una proteïna d'uns 50-80 kDa depenent del seu grau de glicosilació, amb un ectodomini format per un domini IgV en el seu extrem N-terminal al que li falta el pont disulfur; i un domini IgC2 en el seu extrem C-terminal amb dos ponts disulfur. La seva cua citoplasmàtica conté dos dominis ITSM mitjançant els quals s'uneix al domini SH2 de diferents molècules adaptadores, entre elles SAP. La interacció homofílica té lloc a través del domini IgV. RESULTATS 1. CD84 té almenys quatre ARN missatgers diferents La base de dades ECgene descriu set isoformes de la proteïna CD84. Només en quatre d'aquestes isoformes s'han localitzat seqüències d’ARN missatger i d'ESTs (Expressed Sequence Tag), que juntament amb una estructura proteica compatible, farien possible que aquestes isoformes expressessin a nivell de proteïna. Els estudis in silico realitzats van demostrar que el transcrit H1C22218.5, amb dues seqüències d'ARNm i 91 ESTs correspondria al gen íntegre o full length (CD84_FL); amb una regió codificant de 1017 pb formada per vuit exons. El transcrit H1C22218.2, amb una seqüència d'ARNm i 66 ESTs té una regió codificant de 642 pb a la qual li falten els exons 2 i 5 (CD84_Delta2, 5). En canvi el transcrit H1C22218.3, amb 5 seqüències d'ARNm i 93 ESTs està format per 984 pb i li falta l'exó 5 (CD84_Delta5). Finalment, el transcrit H1C22218.4, amb una seqüència d'ARNm i 88 ESTs està format per 816 pb i li falten els exons 5 i 6 (CD84_Delta5, 6). Estudis previs del grup van demostrar que CD84 s'expressa a nivell de proteïna en diverses línies cel·lulars del sistema immune. Per aquesta raó, i amb la intenció d'esbrinar si les isoformes descrites en les bases de dades eren presents en aquestes línies cel·lulars, es van dur a terme diferents PCR amb oligonucleòtids específics per CD84 dissenyats a les unions dels exons per aconseguir una major especificitat. La primera PCR correspon a una amplificació de la cua citoplasmàtica i dóna lloc a tres bandes de 341 pb, 308 pb i 210 pb. La seqüenciació de les bandes obtingudes demostrar que la banda de 341 pb corresponia a la proteïna íntegra (CD84_FL), mentre que la banda de 308 pb corresponia a una cua citoplasmàtica amb un exó menys, que coincidia amb les seqüències dels transcrits CD84_ Delta2, 5 i CD84_Delta5. Finalment, la banda de 272 pb amplificar una seqüència coincident amb CD84_Delta5, 6. Una segona PCR amb els oligonucleòtids dissenyats a la unió dels exons 1-3, unió present únicament en la possible isoforma CD84_ Delta2,5, va permetre diferenciar entre aquest transcrit i el CD84_Delta5. La seqüenciació de la banda obtinguda va confirmar que es corresponia amb el transcrit CD84_ Delta2,5. L'amplificació de la cua citoplasmàtica en les diferents línies cel·lulars va demostrar que almenys tres de les quatre isoformes esmentades s'expressen en diferents línies cel·lulars com cèl·lules B (Ramos, Namalwa, Raji, Daudi i Cess), cèl·lules T (Jurkat, Hsb2 i Molt4), cèl·lules mieloides (Hl60, U937, K562 i THP-1) i NK (Yt i Nkl). Les isoformes esmentades també es troben expressades en cèl·lules de sang perifèrica de voluntaris sans, en melsa i en amígdala amb una expressió de CD84_Delta5, 6 molt marcada a melsa. La PCR específica per al transcrit CD84_Delta2, 5 demostrar que aquest es troba lleugerament expressat en algunes cèl·lules T i B, però no en NK, PBMC, melsa i amígdala. 2. La isoforma CD84_Delta2, 5 no s'expressa en la membrana Diversos assajos per FACS en cèl·lules · cèl·lules COS-7 transfectades transitòriament amb la construcció pCDNA3.1 CD84_Delta2, 5 i amb l’anticòs a-CD84 2151, el qual reconeix el segon domini immunoglobulina de la proteïna, no van permetre identificar la isoforma. El marcatge intracel·lular per comprovar la presència de la isoforma al citoplasma, també va ser negatiu. Es va decidir doncs utilitzar una construcció de la isoforma que contingués el tag fluorescent GFP, per estudiar la localització de la proteïna. Es van transfectar transitòriament cèl·lules COS-7 i es va observar el resultat en el microscopi de fluorescència, indicant que la proteïna no es troba localitzada a la membrana. A causa de que el nostre interès per aquesta isoforma es centra en el possible paper funcional que podria tenir en faltar-li el domini responsable de l'adhesió, es va decidir seguir amb els assajos funcionals sense estudiar aquesta isoforma. 3. L'anticòs 688.1 contra la cua citoplasmàtica de CD84_Delta5, 6 reconeix específicament aquesta isoforma Aprofitant que la isoforma CD84_Delta5, 6 té en la seqüència de nucleòtids de la seva cua citoplasmàtica un canvi en la pauta de lectura que genera una seqüència d'aminoàcids única, es va generar un anticòs que reconegués específicament aquesta cua. La validació de l'anticòs demostrar que aquest no reconeix la resta d'isoformes de CD84 en transfectants transitoris de cèl·lules COS-7 per FACS, però sí que reconeix la isoforma d'interès. També es va demostrar que l'anticòs 688.1 immunoprecipita específicament la isoforma CD84_Delta5, 6 a transfectants transitoris de cèl·lules COS-7. La immunofluorescència en cèl·lules adherents transfectades transitòriament també mostra l’especificitat d'aquest anticòs enfront de la proteïna íntegra. 4. La isoforma CD84_Delta5, 6 s'expressa diferencialment en les línies cel·lulars testades Un cop identificades les isoformes i analitzada la seva expressió a nivell gènic, l'anticòs generat permetre analitzar l'expressió de l’isoforma CD84_Delta5, 6 a nivell de proteïna. Els estudis per FACS demostren que aquesta està present en totes les línies cel·lulars testades, i els nivells d'expressió es correlacionen amb els resultats obtinguts a nivell gènic, indicant que l'anticòs és sensible a l'expressió diferencial en cadascuna de les línies. D'aquesta manera, mentre que la proteïna CD84 total s'expressa de manera important en les línies de cèl·lules B, els nivells de isoforma CD84_Delta5,6 són baixos en aquest tipus cel·lular. En canvi, en línies de cèl·lules T, on generalment CD84 es troba expressada en un nivell més baix, la isoforma CD84_Delta5, 6 té una expressió relativa més elevada. Els nivells més alts d'expressió de la isoforma es troben en les línies de llinatge mieloide, on l'expressió de CD84 total també és alta. En el cas de les línies de cèl·lules NK gairebé la totalitat del CD84 trobat correspon a la isoforma. 5. La isoforma CD84 Delta5, 6 es detecta en les diferents subpoblacions de PBMC estudiades L'anàlisi per citometria de flux en les diferents subpoblacions de PBMC va permetre conèixer l'expressió diferencial de CD84_Delta5, 6 en individus sans. La subpoblació B1 de cèl·lules B (IgM + CD19 + CD5 +), la qual està involucrada en la immunitat humoral, té una expressió de la isoforma més elevada que la resta de cèl·lules B (IgM + CD19 + CD5-). En les cèl·lules T CD4 +, les cèl·lules memòria expressen més la proteïna total que les cèl·lules verges (CD3 + CD4 + CD45ROlow), mentre que la isoforma s'expressa de manera similar en ambdues poblacions. Pel que fa a les cèl·lules · cèl·lules T reguladores (CD4 + CD25 + FoxP3 +), tant el nivell de CD84 total com el de la isoforma és significatiu. En les cèl·lules T CD8 +, l'expressió de CD84 és considerablement més important en cèl·lules efectores memòria (CD8 + CD45RA-CCR7-) que en cèl·lules centrals memòria (CD8 + CD45RA-CCR7 +), com també ho és l'expressió de la isoforma. En canvi, les cèl·lules naïve (CD8 + CD45RA + CCR7 +), tot i tenir una expressió de CD84 total similar a les cèl·lules efectores (CD8 + CD45RA + CCR7-), tenen una expressió de CD84_Delta5, 6 més elevada que aquesta. En cèl·lules NK (CD3-CD16 + CD56 +), l'expressió de la isoforma és elevada en relació a l'expressió de CD84 total. Els monòcits tenen una expressió significativa tant de CD84 com de CD84_Delta5, 6. 6. La isoforma CD84 Delta5, 6 s'internalitza deficientment respecte la proteïna CD84 Estudis d'activació de cèl·lules Jurkat transfectades amb els ADNc de les diferents isoformes van demostrar que la isoforma CD84_Delta5, 6 té una expressió més alta després de l'activació que la resta d’isoformes. Això va fer pensar que probablement el fet de no tenir la cua citoplasmàtica amb les quatre tirosines, donaria lloc a un reciclatge deficient de la proteïna i en conseqüència, d'una acumulació en la membrana. Per demostrar si això era cert, es van fer diversos estudis d'internalització amb diferents procediments de citometria, com l’ús de l'aparell Amnis, que combina la citometria de flux amb la microscòpia de fluorescència i permet veure la localització de la proteïna marcada en una cèl·lula. El resultat obtingut va demostrar que les cèl·lules Jurkat transfectades amb la isoforma CD84_Delta5, 6 tenen una internalització més baixa que les transfectades amb CD84_FL, en condicions normals, el que incrementa amb l'activació. 7. Estudi de l'expressió de CD84 i de la isoforma CD84_Delta5, 6 a malalties autoimmunes Deu pacients de LES i dotze d'AR van participar en l'estudi de l’expressió de CD84 i de la isoforma CD84_Delta5, 6 a les diferents subpoblacions de PBMC analitzades en l'apartat 5. Els resultats obtinguts van ser comparats amb els valors d'expressió dels mateixos paràmetres de dotze voluntaris sans. D'altra banda, es comparar l'expressió de CD84 amb un altre membre de la família SLAM, NTBA, el qual ha estat assenyalat com una proteïna implicada en algunes malalties autoimmunes. En termes generals, es va veure un augment de l'expressió de CD84_Delta5, 6 a totes les subpoblacions estudiades de malalts de LES, resultat que coincideix en un estat d'activació en els estudis in vitro. En AR en canvi, els resultats assenyalen una tendència contrària en algunes subpoblacions. CONCLUSIONS Les isoformes de CD84 d'estudi han estat identificades per PCR en les línies cel·lulars d'interès. S'ha vist que aquestes isoformes es troben expressades de forma diferencial tant en les línies cel·lulars com en cultius primaris. Inicialment la isoforma CD84_Delta2, 5 ens va semblar interessant perquè en faltar el primer domini immunoglobulina, a través del qual té lloc la interacció homofílica, donaria lloc a importants deficiències en la interacció amb altres cèl·lules. Però els resultats observats mostren que la isoforma no transloca a la membrana, el que pot ser degut al fet que part del pèptid líder forma part del segon exó, absent en aquesta isoforma. La manca d'aquest fragment de pèptid líder podria fer que la proteïna no tingués la capacitat de translocar a la membrana. La isoforma CD84_Delta5, 6 té una deficient internalització causa probablement a la manca dels motius tirosina de la seva cua citoplasmàtica. La generació dels anticossos específics per a la isoforma CD84_Delta5, 6 ens va permetre estudiar l'expressió d'aquesta isoforma tant en línies cel·lulars com en les diferents subpoblacions de sang perifèrica. S'ha vist una expressió diferencial en les diferents subpoblacions estudiades, la qual cosa pot estar indicant un paper funcional important d'aquesta isoforma. Una possible explicació que es desprèn dels resultats amb pacients de LES i AR podria ser que la presència de més CD84_Delta5, 6 a la membrana fa que, encara que la proteïna no sigui funcionalment activa a nivell de senyalització intracel·lular, produeixi més adhesió i per tant afavoreixi la senyalització d'altres molècules coestimuladores, donant lloc a una hiperactivació del sistema immune. La conclusió final que es pot extreure d'aquest treball és que hi ha indicis que demostren que CD84 i els seus isoformes podrien tenir un paper important en la ruptura de la tolerància i el desenvolupament de la autoimmunitat. Les dues malalties estudiades, LES i AR, han donat resultats oposats. D'una banda, sembla ser que en el LES ha lloc una activació cel·lular. L'expressió més elevada de la isoforma en cèl·lules naïve podria indicar que CD84 és un factor de susceptibilitat al desenvolupament d'aquesta malaltia. D'altra banda, en AR no s'observa diferència d'expressió en els malalts sense tractament, mentre que el grup tractat presenta un increment de la proporció entre la proteïna total i la isoforma, suggerint que CD84 podria ser un biomarcador en el tractament de l’artritis.
The membrane protein CD84 belongs to SLAM family, in the immunoglobulins superfamily. It was established as a molecule CD (cluster of differentiation) in 1995 in the 6th International Workshop on Human Leukocyte Differentiation Antigens (HLDA). In recent years, the SLAM family members have been identified as a group receptors that modulate the activation and differentiation of various cell types involved in the innate and adaptive immune response. In addition, many studies indicate that the genetic region where SLAM family genes are located is a susceptibility locus for Systemic lupus erythematosus (SLE). In the last years, it has been demonstrated some evidences that shows a clear implication of polymorphisms and alternative splicing isoforms generated by different members SLAM family in the development of certain autoimmune diseases, especially in SLE. Following this way, an emerging concept is that the differential expression of isoforms of SLAM receptors may contribute to susceptibility to break self-tolerance. Moreover, studies in our group showed that CD84 is a costimulatory protein widely expressed in the hematopoietic system, both human and mouse. It is in this context that we characterized different isoforms of CD84 and its study possible involvement in the development of autoimmunity.

La família del CD150 es troba constituïda per nou proteïnes expressades en la superficie dels leucòcits implicades en l'activació dels limfòcits i que pertanyen a la superfamília de les immunoglobulines. Els receptors CD84, CD150 (SLAM), CD229 (Ly9), CD244 (2B4), NTB-A i CS1 s'associen amb els adaptadors SAP (SLAM-associated protein) i EAT-2. L'adaptador SAP és una proteïna intracel·lular que es troba mutada en malalts amb el síndrome d'immunodeficiència lligat al cromosoma X (XLP).

Aquest estudi s'ha analizat l'expressió de CD84, CD150, CD229 i CD244 en diferents leucòcits i poblacions limfocitàries mitjançant citometria de fluxe. El CD84 i el CD150 estaven presents en timòcits, cèl·lules T madures i cèl·lules presentadores d'antígen. L'expressió de CD84 i CD150 era elevada en cél·lules T memòria. L'expressió de CD150 s'incrementava molt després de l'activació. Al contrari que el CD84, el CD150 es trobava absent en monòcits en repòs i en cèl·lules dendrítiques immadures. El CD229 presentava un patró d'expressió restringit a limfòcits. El CD244 s'expressava de forma preferencial en cèl·lules NK, limfòcits CD8+ efectors, monòcits en repòs, basòfils i eosinòfils. Nosaltres hem descrit una distribució de CD84, CD150, CD229 i CD244 més àmplia que la prèviament descrita i hem demostrat que aquestes molècules s'expressen de forma diferencial en les cèl·lules hematopoiètiques. L'expressió heterogènea d'aquests receptors indica que deuen tenir funcions no redundants en la regulació tant del sistema immune adaptatiu com de l'innat.

Amb la finalitat d'identificar el lligand de CD84, es va generar una proteïna de fusió soluble constituïda pels dominis extracel·lulars de CD84 i dos dominis immunoglobulina constants de la IgG humana (CD84-Ig). Degut a que ja havien estat descrites diverses interaccions entre membres de la mateixa família CD2 / CD150, es va assajar la interacció de la proteïna de fusió CD84-Ig amb cèl·lules COS transfectades amb els cDNAs de diferents membres de la família CD2 / CD150. La proteïna de fusió CD84-Ig interaccionava amb cèl·lules transfectades amb el cDNA de CD84, però no s'observava cap interacció amb la resta de membres de la família del CD2 / CD150. Així doncs, el CD84 interaccionava amb ell mateix. Els anticossos contra CD84 que reconeixien el primer domini V-like, bloquejaven la interacció de la proteïna de fusió de CD84 en les cèl·lules transfectades amb el cDNA de CD84 i en plaquetes. A més a més, els resultats obtinguts amb quimeres humà / murí dels dominis extracel·lulars de CD84, demostren que únicament el primer domini extracel·lular N-terminal és el responsable de la interacció homofílica. La interacció CD84-CD84 és independent de la seva cua citoplasmàtica. Finalment, la co-lligació del CD84 amb anticossos contra CD84 o la proteïna de fusió CD84-Ig i anticossos contra CD3, incrementen la secreció de IFN-gamma en limfòcits humans. Així, CD84 interacciona de manera homotípica i actua com a molècula coestimuladora.

Amb l'objectiu d'indentificar el lligand de CD229, es va generar una proteïna de fusió soluble que contenia els dos dominis Ig N-terminals del receptor CD229 (CD229-Ig). La proteïna de fusió CD229-Ig s'unia a les cèl·lules transfectades amb el cDNA de CD229 però no es va detectar cap interacció amb les cèl·lules que expressaven la resta dels membres de la família del CD150, demostrant així que CD229 interaccionava de manera homofílica. Tant el CD229 humà com el de ratolí interaccionen amb ells mateixos. Amb mutants en que es deleccionaven els dominis Ig es va demostrar que el domini immunoglobulina N-terminal mitjançava l'adhesió homofílica. La interacció CD229-CD229 es veia severament compromesa quan es mutaven tres aminoàcids carregats del domini Ig N-terminal: E27 i E29 en el "loop" B-C i R89 en el "loop" F-G, localitzacions predites mitjançant anàlisi computacional. De manera sorprenent, la mutació R44A augmentava la interacció homofílica. Imatges obtingudes per microscopia confocal revelaven que el CD229 es relocalizava en les zones de contacte entre les cèl·lules B i T durant la formació de la sinapsi immunològica. Per tant, CD229 interacciona de forma homotípica i participa en la sinapsi immunològica.

Background: It is well established that adverse experiences during childhood increase the chances of developing emotional psychopathology in adulthood, particularly during vulnerable times, such as pregnancy. Furthermore, research has also demonstrated an association between maternal depression in pregnancy and poorer offspring developmental outcomes. The primary aim of this thesis is to investigate the pathways by which maternal history of abuse during childhood interacts with depression during pregnancy, and how both conditions affect offspring development at six days, eight weeks and one year after birth. The second aim of this study is to explore the alterations in maternal hypothalamic-pituitary-adrenal (HPA) axis functioning during pregnancy among women who are depressed and/or have experienced childhood abuse, and whether these are related to offspring behavioural and physiological regulation as well as to offspring HPA axis response to stress. Methods: The sample comprises 125 pregnant women recruited in the area of South London. Women were assessed in pregnancy for maternal depression and history of abuse in childhood in a one-to-one clinical interviews (25 weeks gestation), and for maternal HPA axis (25 and 32 weeks gestation) through the collection of salivary samples. Infants were administered the Neonatal Behavioural Assessment Scale (NBAS) at six days, with an assessment of the HPA axis functioning before and after the NBAS. Infant HPA axis response was reassessed at eight weeks and one year before and after routine immunization. Results: Women who have been abused in their childhood were 7 times more likely to develop depression in pregnancy than non-abused women. Furthermore, women who were depressed in pregnancy and especially those with both childhood abuse and antenatal depression, showed an increase in the evening cortisol levels at 32 weeks gestation compared with the other women. Neonates of depressed women had poorer behavioural regulation at 6 days, with an increase in their HPA axis stress response following the NBAS compared with neonates of non-depressed mothers, irrespective of maternal history of childhood abuse. At one year, infants of mothers with childhood abuse and depression exhibited greater stress following the immunization compared with infants of non-depressed mothers, but this difference was not seen at 8 weeks. Conclusions: The effects of exposure to childhood abuse and depression in pregnancy can be seen in the mothers’ high level of stress hormone circulating in the evening in the 3rd trimester of pregnancy. Moreover, the effects are also seen in the next generation during the first year of life, as observed in the persistent biological and behavioural changes in the offspring. These findings have implications for clinical practice: doctors and midwives in antenatal clinics should be aware of the importance of asking about women’s own childhood histories and their mental health during pregnancy in order to offer support during their transition to motherhood.

Статья посвящена проблеме нарушения иммунитета у детей с железодефицитной анемией (ЖДА), проживающих в Азербайджане. Были выявлены более низкие показатели клеточного иммунитета (CD3, CD4, CD8). Относительное количество клеток CD3 в общей группе детей с ЖДА составило 52,7±4,35%, в контрольной группе - 62,6±5,49%, р<0,05. Проведенные исследования выявили положительную корреляцию клеток CD3, CD4, CD8 с гемоглобином и сывороточным железом. Результаты высокой силы связи коэффициента корреляции сывороточного железа с относительным количеством клеток CD3 и CD4 в общих группах детей с ЖДА (r = 0,8) показали, что дефицит железа играет большую роль для активности клеточного иммунитета. Таким образом, в статье показано ослабление как врожденного (NK-CD56), так и приобретенного (CD3, CD4, CD8) компонентов клеточного иммунитета. Полученные результаты могут быть оценены как нарушение иммунного баланса, связанное с недостаточностью клеточного иммунитета у детей с ЖДА.

Introdução: Estudos sugerem que o tratamento quimioterápico estimula o sistema imunológico em camundongos infectados com cepas do T. cruzi. Objetivo: avaliar a influência do tratamento com Benzonidazol sobre a resposta imunológica celular em camundongos infectados com a cepa Y (suscetível) e Colombiana (resistente). Material e métodos: 150 camundongos, subdivididos em: Infectados tratados cepa Y (YT) e não tratados (Y-NT); Colombiana tratados (COL-T) e não tratados (COL-NT), Tratados não infectados (TNI) e Controles sem tratamento (CI). O inóculo foi 1,0 x 104 por via intraperitoneal. Os procedimentos estiveram de acordo ao protocolo CEUA, 013/09. O tratamento foi iniciado no pico parasitêmico das cepas, sendo no 7º dia após a infecção nos infectados pela cepa Y e, nos tratados e não infectados, no 18º nos infectados pela cepa Colombiana. A quimioterapia foi em 60 doses (100mg/kg/dia). Os camundongos eutanasiados na fase aguda e crônica nos grupos tiveram a resposta celular investigada pelas citocinas IL-6 IL-10, MCP-1, INF-γ e TNF-α e pelas subpopulações celulares no baço de CD4+ , CD8+ , células de memórias CD62L, células B e macrófagos. Resultados: as citocinas circulantes IL-6 IL-10, MCP-1, INF-γ e TNF-α, foram mais elevadas nos animais infectados com a cepa Y, o tratamento com Benz, não alterou os índices circulantes nos TNI. A citometria na fase aguda demonstrou maior frequência de CD4+ e CD8+ no grupo TNI; de células de memória (CD62L/CD4 e CD8) no grupo YT; de CD11b no grupo COL-NT fase aguda e na YT na fase crônica; e de células B (B220) no grupo CI. Na fase crônica maior frequência de CD4+ e CD8+ no grupo COL-T; de células de memória: (CD4/CD62L) no grupo YT e (CD8/CD62L) no COL-T; de CD11b no YT; e de células B (B220) CI. Conclusão: Nossos resultados sugerem que o tratamento com Benz tem influência na resposta imunológica celular em camundongos.

51 severe hemophiliacs who had previously been treated with not virus-inactivated intermediate purity factor VIII concentrates were divided into two groups according to their immunological status. Group A (n=23) consisted of patients with CD4/CD8 (helper/suppressor) T cell ratio of 1.0, group B (n=28) of . patients with a ratio of 1.0. In patients of group A treatment was switched in May 1983 to highly purified heat inactivated factor VIII concentrate (BEHRINGWERKE GmbH, Marburg) whereas patients of group B continued to receive intermediate purity factor VIII concentrate. In both groups laboratory tests (clinical investigation, routine liver function tests, differential blood count, lymphocyte subpopulations and quantitative immunoglobulin analysis) were performed in May 1983 and repeated 6, 12 and 18 months thereafter. In group A a significant reduction (p 0.005) of CD8 positive cells from 10587/μl (median) to 540/μl (18 months) was observed; no significant changes of CD8 positive cells occurred in group B. CD4/CD8 ratio rose from 0.58 to 0.86 in group A (p = 0.005) and remained unchanged in group B (1.38 versus 1.23). Serum IgG decreased in both groups but was more pronounced in group A. Thus treatment with heat inactivated highly purified factor VIII improved the immunological status of hemophiliacs with an inverse ratio. Retrospective analysis of antibodies to HIV, however, showed that most of the patients of group A were antibody positive (n=21), but the 2 negative patients remained negative. In group B of the 10 HIV negative patients one became positive, all others did not change. Whether this improvement of immunological laboratory findings is of clinical relevance, remains to be established, particularly with respect to the high incidence of antibody positive patients within group A.

The prevalence of antibodies to HIV in Haemophiliacs varies in different series: the latest figures (19636) are 12-94%, the lower values referring to patients with the mild form or treated by blood bank products. Serum conversion dates back to 1978 in USA and to 1980 in Europe. Antibodies to HIV in heterosexual partners are reported in percentage from 0-24%. Our population of patients:ALL VON WILLEBRANND'disease-patients were treated by crycoprecipitates and are all antibodies to HIV negative lymphocyte subsets: CD4 × 109/1 (x) 863; CD4/CD8(x)1.148.10 hetrosexual partners of anti HIV positive heamophiliacs were tested:Stored samples of prozen plasam of 19 haemophiliacs were also tested:p patients were found anti HIV positive ;1 in 1980;2 in 1982;2 in 1994.

Abstract Introduction The improved prognosis of pediatric B-cell acute lymphoblastic leukemia (pBALL) is considered as a good progress of medical science in the field of oncology and hematology. Minimal residual disease (MRD) refers to presence of disease in molecular level is a newer practice with respect to the detection of complete remission by conventional pathologic analysis. Prognostic value of MRD in pediatric ALL (p-ALL) is well known. Objectives This study was aimed to describe clinical outcomes and prognosis, that is, overall survival and relapse in the patients with pBALL with respect to minimal residual disease detection on day 15, day 29, and postconsolidations in a tertiary care center in eastern India. Materials and Methods Eight color flow cytometry was used to detect MRD in this study. This contained markers such as CD 19, CD 34, CD 10, CD58, CD 45, CD13, anti-TDT, CD33. Eight panels included were (1) CMPO-FITC/cCD79a-PE/cCd3ECD, (2) CD20-FITC/cCD10-PE/cCd-19ECD, (3) CD34-FITC/cCD117-PE/cCd45 ECD/CD2 PC 5, (4) CD15 FITC/CD33PE/CD45ECD, (5) CD14 FITC/CD13 PE/CD45ECD, (6) HLADR FITC/CD7 PE/CD45 ECD, (7) TdT FITC/CD45 ECD (IF CD34 NEG), and (8) CD58 FITC/CD 45 ECD (IF BOTH CD34 AND TdT NEG; were used to prepare the marker. Results The study included 52 patients. In the 52 patients, 59.6% patients are alive with a p-value of 0.031. MRD was checked on every 15th and the 29th day and postconsolidation of the treatment where in day 15 (p = 0.023), it was 53.4% positive and 46.5% negative. On day 29 (p = 0.031), MRD was 22.5% positive and 77.5% negative, in post consolidation, it was positive in 20% and negative is 80%. MRD value below 0.01 is taken as negative and above is taken as positive. The overall survival (OS) is of 32.88 + 8.59 with a 6 to 36 months of duration. In In relapsed cases, no hemorrhagic relapse was found and two CNS relapse were found. Conclusion It was a study of 52 patients of pBALL with a detection of MRD by FCM. MRD-negative patients had a good prognosis and comparatively lower rate of relapse than the one with positive MRD. Effort should be made to adhere to recommendation of MRD testing in clinical guidelines.