Contents
Academic literature on the topic 'Chondrocyte redifferentiation'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Chondrocyte redifferentiation.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Chondrocyte redifferentiation"
Twu, Chih-Wen, Marsha S. Reuther, Kristen K. Briggs, Robert L. Sah, Koichi Masuda, and Deborah Watson. "Effect of Oxygen Tension on Tissue-Engineered Human Nasal Septal Chondrocytes." Allergy & Rhinology 5, no. 3 (January 2014): ar.2014.5.0097. http://dx.doi.org/10.2500/ar.2014.5.0097.
Full textLiau, Ling Ling, Muhammad Najib Fathi bin Hassan, Yee Loong Tang, Min Hwei Ng, and Jia Xian Law. "Feasibility of Human Platelet Lysate as an Alternative to Foetal Bovine Serum for In Vitro Expansion of Chondrocytes." International Journal of Molecular Sciences 22, no. 3 (January 28, 2021): 1269. http://dx.doi.org/10.3390/ijms22031269.
Full textHiemer, Bettina, Kathleen Achenbach, Juliane Pasold, Andreas Wree, and Rainer Bader. "Transient supplementation of growth factor TGF-β1 effectively initiates chondrogenic redifferentiation of human chondrocytes." Current Directions in Biomedical Engineering 3, no. 2 (September 7, 2017): 383–87. http://dx.doi.org/10.1515/cdbme-2017-0080.
Full textHaseeb, Abdul, Ranjan Kc, Marco Angelozzi, Charles de Charleroy, Danielle Rux, Robert J. Tower, Lutian Yao, et al. "SOX9 keeps growth plates and articular cartilage healthy by inhibiting chondrocyte dedifferentiation/osteoblastic redifferentiation." Proceedings of the National Academy of Sciences 118, no. 8 (February 17, 2021): e2019152118. http://dx.doi.org/10.1073/pnas.2019152118.
Full textJeyakumar, Vivek, Eugenia Niculescu-Morzsa, Christoph Bauer, Zsombor Lacza, and Stefan Nehrer. "Redifferentiation of Articular Chondrocytes by Hyperacute Serum and Platelet Rich Plasma in Collagen Type I Hydrogels." International Journal of Molecular Sciences 20, no. 2 (January 14, 2019): 316. http://dx.doi.org/10.3390/ijms20020316.
Full textZAUCKE, Frank, Robert DINSER, Patrik MAURER, and Mats PAULSSON. "Cartilage oligomeric matrix protein (COMP) and collagen IX are sensitive markers for the differentiation state of articular primary chondrocytes." Biochemical Journal 358, no. 1 (August 8, 2001): 17–24. http://dx.doi.org/10.1042/bj3580017.
Full textFiner, M. H., L. C. Gerstenfeld, D. Young, P. Doty, and H. Boedtker. "Collagen expression in embryonic chicken chondrocytes treated with phorbol myristate acetate." Molecular and Cellular Biology 5, no. 6 (June 1985): 1415–24. http://dx.doi.org/10.1128/mcb.5.6.1415.
Full textFiner, M. H., L. C. Gerstenfeld, D. Young, P. Doty, and H. Boedtker. "Collagen expression in embryonic chicken chondrocytes treated with phorbol myristate acetate." Molecular and Cellular Biology 5, no. 6 (June 1985): 1415–24. http://dx.doi.org/10.1128/mcb.5.6.1415-1424.1985.
Full textBianchi, Vanessa J., Adrienne Lee, Jesse Anderson, Justin Parreno, John Theodoropoulos, David Backstein, and Rita Kandel. "Redifferentiated Chondrocytes in Fibrin Gel for the Repair of Articular Cartilage Lesions." American Journal of Sports Medicine 47, no. 10 (July 2, 2019): 2348–59. http://dx.doi.org/10.1177/0363546519857571.
Full textFeyerabend, Frank, Frank Witte, Michael Kammal, and Regine Willumeit. "Unphysiologically High Magnesium Concentrations Support Chondrocyte Proliferation and Redifferentiation." Tissue Engineering 12, no. 12 (December 2006): 3545–56. http://dx.doi.org/10.1089/ten.2006.12.3545.
Full textDissertations / Theses on the topic "Chondrocyte redifferentiation"
Ito, Akira. "Culture temperature affects redifferentiation and cartilaginous extracellular matrix formation in dedifferentiated human chondrocytes." 京都大学 (Kyoto University), 2015. http://hdl.handle.net/2433/199220.
Full textPérez, Olmedilla Marcos. "Tissue engineering techniques to regenerate articular cartilage using polymeric scaffolds." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2015. http://hdl.handle.net/10251/58987.
Full text[ES] El cartílago articular es un tejido compuesto por condrocitos rodeados por una densa matriz extracelular (MEC). La MEC se compone principalmente de colágeno tipo II y de proteoglicanos. La función principal del cartílago articular es proporcionar una superficie lubricada para las articulaciones. Las lesiones en el cartílago articular son comunes y pueden derivar a osteoartritis. El cartílago articular no tiene vasos sanguíneos, nervios o vasos linfáticos y, por tanto, tiene una capacidad limitada de auto-reparación. La ingeniería tisular (IT) es un área prometedora en la regeneración de cartílago. En la IT se utilizan "andamiajes" (scaffolds) tridimensionales (3D) como soportes para el cultivo celular y tisular. Los scaffolds proporcionan una estructura que facilita la adhesión y la expansión de los condrocitos, manteniendo un fenotipo condrocítico limitando su desdiferenciación; que es el mayor problema en los sistemas bidimensionales (2D). La adhesión celular a los scaffolds depende de las características físicas y químicas de su superficie (morfología, rigidez, contenido de agua en equilibrio, tensión superficial, hidrofilicidad, presencia de cargas eléctricas). El objetivo general de esta tesis fue estudiar la influencia de diferentes tipos de biomateriales en la respuesta de los condrocitos en cultivo in vitro. Los scaffolds deben tener una estructura porosa interconectada para permitir el desarrollo celular a través de toda la estructura 3D, potenciando que los condrocitos mantengan su fenotipo, así como permitiendo entrada de nutrientes y eliminación de desechos metabólicos. Se estudió el efecto de la hidrofilicidad y de la arquitectura de poro. Se cuantificó la viabilidad celular, la proliferación y la expresión de agrecano. Cuando los condrocitos humanos se cultivaron en sustratos poliméricos donde los grupos hidrófilos se distribuyeron de manera homogénea, la adhesión, la proliferación y la viabilidad disminuyó con el contenido de grupos hidrófilo. Sin embargo, los copolímeros en los que los dominios hidrófilos e hidrófobos se alternaban mostraron mejores resultados que los homopolímeros correspondientes. Se sintetizaron series de scaffolds bioestables y series biodegradables con diferente hidrofilicidad y porosidad utilizando plantillas de microesferas sinterizadas. Se obtuvieron arquitecturas de poros regulares y reproducibles. Las células colonizaron el scaffold en su totalidad cuando los poros y la interconexión entre ellos era lo suficientemente grande. Se evaluó la rediferenciación condrogénica de condrocitos autólogos humanos, previamente expandidos en monocapa, sembrados en un scaffold biodegradable de policaprolactona (PCL). Se demostró que los condrocitos cultivados en scaffolds de PCL con medio sin suero bovino fetal (FBS), se rediferenciaban de manera eficiente; expresando un fenotipo condrocítico, caracterizado por su capacidad de sintetizar proteínas de la MEC específicas de cartílago hialino. Se estudió la influencia de la hidrofilicidad y la conectividad de los poros de los scaffolds de caprolactona sobre la adhesión de los condrocitos a las paredes de los poros, su capacidad proliferativa y la composición de MEC sintetizada. Se observó que un mínimo de 70% de porosidad era necesario para permitir la siembra de los condrocitos en el scaffold y su posterior viabilidad. El número de células aumentaba a medida que aumentaba la porosidad del scaffold. Los resultados sugieren que parte de las células que se adherían a las paredes internas de los poros mantenían el fenotipo desdiferenciado de condrocitos cultivados en monocapa, mientras que otros se rediferenciaban. En conclusión, los resultados de esta tesis aportan un avance en el campo de la regeneración de cartílago articular utilizando técnicas de IT. Los estudios realizados proporcionan directrices sobre la composición, la porosidad y la hidrofilicidad más adecuada para l
[CAT] El cartílag articular és un teixit format per condròcits envoltats per una densa matriu extracel·lular (MEC). La MEC es compon principalment de col·lagen tipus II i de proteoglicans. La funció principal del cartílag articular és proporcionar una superfície lubricada a les articulacions. Les lesions en el cartílag articular són comuns i poden derivar en osteoartritis. El cartílag articular no té vasos sanguinis, nervis ni vasos limfàtics i, per tant, té una capacitat limitada d'auto-reparació. L'enginyeria tissular (IT) és una àrea prometedora en la regeneració del cartílag. A la IT s'utilitzen "bastiments" (scaffolds) tridimensionals (3D) com a suports per al cultiu cel·lular i tissular. Els scaffolds proporcionen una estructura que facilita l'adhesió i l'expansió dels condròcits, mantenint un fenotip condrocític limitant la seua desdiferenciació; que és el major problema en els sistemes bidimensionals (2D). L'adhesió cel·lular als scaffolds depèn de les característiques físiques i químiques de la superfície (morfologia, rigidesa, contingut d'aigua en equilibri, tensió superficial, hidrofilicitat i presència de càrregues elèctriques). L'objectiu general d'aquesta tesi va ser estudiar la influència de diferents tipus de biomaterials en la resposta dels condròcits en cultiu in vitro. Els scaffolds han de tindre una estructura porosa interconnectada per a permetre el desenvolupament cel·lular a través de tota l'estructura 3D, potenciant que els condròcits mantinguen el seu fenotip així com permetent l'entrada de nutrients i l'eliminació de productes metabòlics. S'ha estudiat l'efecte de la hidrofilicitat i de l'arquitectura de porus dels scaffolds. Es va quantificar la viabilitat cel·lular, la proliferació i l'expressió de agrecà. Quan els condròcits humans es van cultivar en substrats polimèrics en els quals els grups hidròfils es van distribuir de manera homogènia, l'adhesió, la proliferació i la viabilitat van disminuir amb el contingut de grups hidròfils. No obstant això, els copolímers en els quals els dominis hidròfils i hidròfobs s'alternaven van mostrar millors resultats que els homopolímers corresponents. Es van sintetitzar sèries de scaffolds bioestables i sèries biodegradables amb diferent hidrofilicitat i porositat utilitzant plantilles de microesferes sinteritzades. Es van obtindre arquitectures de porus regulars i reproduïbles. Les cèl·lules van colonitzar el scaffold en la seua totalitat quan els porus i la interconnexió entre ells era suficientment gran. Es van avaluar la rediferenciació condrogènica de condròcits autòlegs humans, prèviament expandits en monocapa, en un scaffold biodegradable de policaprolactona (PCL). Es va demostrar que els condròcits cultivats en scaffolds de PCL sense sèrum boví fetal (FBS) es rediferenciaven de manera eficient, expressant un fenotip condrocític caracteritzat per la seua capacitat de sintetitzar proteïnes de la MEC específiques de cartílag hialí. També es va estudiar la influència de la hidrofilicitat i la connectivitat dels porus dels scaffolds de caprolactona sobre l'adhesió dels condròcits a les parets dels porus, la seua capacitat proliferativa i la composició de MEC sintetitzada. Es va observar que un mínim del 70% de porositat sembla ser necessari per permetre la sembra dels condròcits i la seua posterior viabilitat en el scaffold. El nombre de cèl·lules augmentava a mesura que augmentava la porositat del scaffold. Els resultats suggereixen que part de les cèl·lules que s'adherien a les parets internes dels porus mantenien el fenotip desdiferenciat de condròcits cultivats en monocapa, mentre que altres es rediferenciaven. En conclusió, els resultats d'aquesta tesi proporcionen informació valuosa en el camp de la regeneració de cartílag utilitzant tècniques d'IT. Els estudis realitzats proporcionen directrius sobre la composició, la porositat i la hidrofilicitat m
Pérez Olmedilla, M. (2015). Tissue engineering techniques to regenerate articular cartilage using polymeric scaffolds [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58987
TESIS
Penny, Jasmine Rachel. "Dedifferentiation and redifferentiation of canine articular chondrocytes." Thesis, University of Nottingham, 2015. http://eprints.nottingham.ac.uk/28985/.
Full textChiu, Li-Hsuan, and 邱立軒. "Potential of Type II Collagen in Tissue Engineering and Regeneration of Cartilage and Bone: Effects on Chondrocyte Redifferentiation, Bone Repair and Their Possible Mechanisms." Thesis, 2012. http://ndltd.ncl.edu.tw/handle/qf84cr.
Full textWu, Kai-Chen, and 吳凱真. "The activation or redifferentiation of grossly expanded, progressively quiescent human chondrocytes with various extracellular matrix polymers." Thesis, 2007. http://ndltd.ncl.edu.tw/handle/48210931272591938742.
Full text臺北醫學大學
細胞及分子生物研究所
95
Chondrocyte is the sole cell type of the cartilage. At the joint, cartilage covers the end of the bone. The extracellular matrix (ECM), a structure of highly hydrated matrix, is consisted of collagen, and glycosaminoglycan (GAG) which is made of hyauronic acid back bone with many other chondroitin sulfate, keratan sulfate and protein components. Chondrocytes are embedded in this ECM structure and produce new collagen and GAGs in cartilage. When chondrocytes are serially expanded, they progressively lose their original phenotype, this process typically described as dedifferentiation. According to previous studies in our laboratory, exogenous type II collagen promoted re-expression of type II collagen mRNA and GAG accumulation in near quiescent rabbit chondrocytes. In this study, we treat human chondrocytes with various exogenous extracellular matrix components (i.e. type II collagen, hyaluronic acid, or chondroitin sulfate). The results demonstrated that exogenous type II collagen indeed induced the re-expression of type II collagen and aggrecan mRNAs, and glycosaminoglycan (GAG) levels. Since exogenous type II collagen indeed make near quiescent chondrocytes re-differentiate, therefore, its preparations maybe be applied to osteoarthritis therapy in the future. In addition, integrins are the principal receptors on animal cells for the most of extracellular matrix proteins ― including collagens, fibronectin, and laminins. Consequently, this study also examined the related signal pathway of integrin. We found that the extracellular signal-regulared protein kinase (ERK) was activated during the induction of the differentiation of dedifferentiated chondrocytes.