Academic literature on the topic 'Cicloadición'

Abstract. The reaction mechanisms of [3+2] cycloaddition (32CA) between the α,β-unsaturated selenoaldehyde with nitrone and nitrile oxide were investigated theoretically using the molecular electron density theory (MEDT). Selenoaldehyde has two unsaturations which allow for the cycloaddition occurring. It was expected to undergo four regioisomeric reaction paths in two separate reactions with nitrone and nitrile oxide. The study was conducted using ab initio approach at MP2/6-31G(d) level of theory. Potential energy surfaces were generated from the energies of the stationary points involved in the mechanisms and the dominant reaction pathways were identified. It was found that Pathway 3 and 4 are the two competing reaction channels, where the cycloaddition reaction occurs at the selenium-analogue carbonyl group of selenoaldehyde. The reactivity indices were analysed at the ground state of the reactants to predict the reactivity of studied organic molecules in 32CA reactions. Analysis of the electronic structure of nitrone and nitrile oxide, the three-atom-components (TACs), and their participation in 32CA reactions towards selenoaldehyde allows establishing a useful classification of 32CA reactions into zwitterionin-type (zw-type) reactions involving TACs with a high zwitterionic character. Resumen. Se estudia teóricamente, utilizando la teoría de la densidad electrónica molecular (MEDT), el mecanismo de reacción de la cicloadición [3+2] (32CA) entre selenoaldehídos α, β insaturados con nitrona y óxido de nitrilo. El selenoaldehído tiene dos insaturaciones que permiten la cicloadición. Se esperaba que la reacción se llevara a cabo a lo largo de cuatro caminos regioisoméricos en dos reacciones separadas con la nitrona y el óxido de nitrilo. Se realizó un estudio ab initio con el nivel de teoría MP2/6-31G(d). Se generaron superficies de energía potencial a partir de las energías de los puntos estacionarios involucrados en el mecanismo y se identificaron los caminos de reacción dominantes. Se encontró que dos rutas, la 3 y la 4, son los canales de reacción que compiten para que ocurra la cicloadición en el grupo carbonilo análogo al selenio del selenoaldheído. Se analizaron los índices de reactividad de los estados basales de los reactivos para predecir la reactividad de las moléculas orgánicas estudiadas en las reacciones 32CA. El análisis de la estructura electrónica de la nitrona y el óxido de nitrilo, de las componentes triatómicas (TACs) y de su participación en las reacciones 32CA hacia el selenoaldheído permite clasificar a las reacciones 32CA en tipo zwitteriónico (zw) que involucran a los TACs con un elevado carácter zwitteriónico.

A series of coumarin derivatives linked with 1,2,3-triazoles has been synthesized by utilizing the copper catalyzed azide-alkyne cycloaddition reaction and were screened for their antimicrobial and antioxidant properties. Some of the compounds displayed promising antibacterial activities (MIC ranging from 5-150 µg/mL) and moderate antifungal activities as compared to the respective standards. The compounds 4k and 4g displayed good antibacterial activity when compared with the standard, Ciprofloxacin, and 4n exhibited better antifungal activity when compared to other synthesized compounds. The in silico docking studies of the active compounds were carried out against the gyrase enzyme and from those studies, it was acknowledged that 4k possessed significant hydrogen bonding and hydrophobic interactions which could be the plausible reason for its superior activity as compared to the other synthesized compounds. The compounds 4h and 4q showed promising antioxidant activity when compared with the standard, BHT, which could be attributed to the presence of electron donating substituents. Resumen. Una serie de derivados de cumarina enlazados con 1,2,3-triazoles fue sintetizada empleando la reacción de cicloadición azida-alquino catalizada con cobre y fue evaluada en sus propiedades antimicrobianas y antioxidantes. Algunos de los compuestos exhibieron actividad antimicrobiana promisoria (intervalo MIC de 5-150 µg/mL) y actividad antifúngica moderada con respecto a los estándares respectivos. Los compuestos 4g y 4k mostraron buena actividad antibacterial con relación al estándar. Fluconazole y 4n exhibieron mejor actividad antifúngica en comparación con el resto de los compuestos. Se llevaron a cabo estudios in silico de modelado molecular e interacción de los compuestos activos con la enzima girasa ADN. De estos estudios se observó que 4k posee enlaces puentes de hidrógeno e interacciones hidrofóbicas significativos, los cuales podrían ser una causa plausible de su actividad mayor a aquélla mostrada por los otros compuestos sintetizados. Los compuestos 4h y 4q mostraron una importante actividad antioxidante comparada con el estándar (BHT), lo cual podría atribuirse a la presencia de sustituyentes electro-donadores

Tesis de Maestría
Recientemente, la FDA aprobó el uso de la Rufinamida como nuevo fármaco antiepiléptico, primer y único derivado triazólico para este tratamiento médico. Ya que éste es un fármaco relativamente nuevo, se entiende que la química (síntesis) y biología (farmacología-farmacovigilancia) de este compuesto se encuentra actualmente en sus inicios. Con el fin de incursionar en el entendimiento de la química de dicho compuesto, se llevó a cabo la obtención de análogos de la Rufinamida, aplicando como estrategia sintética la cicloadición [3+2] azida–enolato, metodología recientemente publicada por Carlos González
CONACYT, Secretaría de Investigación y Estudios Avanzados de la Universidad Autónoma del Estado de México.

The [2+2+2] cycloaddition reaction involves the formation of three carbon-carbon bonds in one single step using alkynes, alkenes, nitriles, carbonyls and other unsaturated reagents as reactants. This is one of the most elegant methods for the construction of polycyclic aromatic compounds and heteroaromatic, which have important academic and industrial uses. The thesis is divided into ten chapters including six related publications. The first study based on the Wilkinson’s catalyst, RhCl(PPh3)3, compares the reaction mechanism of the [2+2+2] cycloaddition process of acetylene with the cycloaddition obtained for the model of the complex, RhCl(PH3)3. In an attempt to reduce computational costs in DFT studies, this research project aimed to substitute PPh3 ligands for PH3, despite the electronic and steric effects produced by PPh3 ligands being significantly different to those created by PH3 ones. In this first study, detailed theoretical calculations were performed to determine the reaction mechanism of the two complexes. Despite some differences being detected, it was found that modelling PPh3 by PH3 in the catalyst helps to reduce the computational cost significantly while at the same time providing qualitatively acceptable results. Taking into account the results obtained in this earlier study, the model of the Wilkinson’s catalyst, RhCl(PH3)3, was applied to study different [2+2+2] cycloaddition reactions with unsaturated systems conducted in the laboratory. Our research group found that in the case of totally closed systems, specifically 15- and 25-membered azamacrocycles can afford benzenic compounds, except in the case of 20-membered azamacrocycle (20-MAA) which was inactive with the Wilkinson’s catalyst. In this study, theoretical calculations allowed to determine the origin of the different reactivity of the 20-MAA, where it was found that the activation barrier of the oxidative addition of two alkynes is higher than those obtained for the 15- and 25-membered macrocycles. This barrier was attributed primarily to the interaction energy, which corresponds to the energy that is released when the two deformed reagents interact in the transition state. The main factor that helped to provide an explanation to the different reactivity observed was that the 20-MAA had a more stable and delocalized HOMO orbital in the oxidative addition step. Moreover, we observed that the formation of a strained ten-membered ring during the cycloaddition of 20-MAA presents significant steric hindrance. Furthermore, in Chapter 5, an electrochemical study is presented in collaboration with Prof. Anny Jutand from Paris. This work allowed studying the main steps of the catalytic cycle of the [2+2+2] cycloaddition reaction between diynes with a monoalkyne. First kinetic data were obtained of the [2+2+2] cycloaddition process catalyzed by the Wilkinson’s catalyst, where it was observed that the rate-determining step of the reaction can change depending on the structure of the starting reagents. In the case of the [2+2+2] cycloaddition reaction involving two alkynes and one alkene in the same molecule (enediynes), it is well known that the oxidative coupling may occur between two alkynes giving the corresponding metallacyclopentadiene, or between one alkyne and the alkene affording the metallacyclopentene complex. Wilkinson’s model was used in DFT calculations to analyze the different factors that may influence in the reaction mechanism. Here it was observed that the cyclic enediynes always prefer the oxidative coupling between two alkynes moieties, while the acyclic cases have different preferences depending on the linker and the substituents used in the alkynes. Moreover, the Wilkinson’s model was used to explain the experimental results achieved in Chapter 7 where the [2+2+2] cycloaddition reaction of enediynes is studied varying the position of the double bond in the starting reagent. It was observed that enediynes type yne-ene-yne preferred the standard [2+2+2] cycloaddition reaction, while enediynes type yne-yne-ene suffered β-hydride elimination followed a reductive elimination of Wilkinson’s catalyst giving cyclohexadiene compounds, which are isomers from those that would be obtained through standard [2+2+2] cycloaddition reactions. Finally, the last chapter of this thesis is based on the use of DFT calculations to determine the reaction mechanism when the macrocycles are treated with transition metals that are inactive to the [2+2+2] cycloaddition reaction, but which are thermally active leading to new polycyclic compounds. Thus, a domino process was described combining an ene reaction and a Diels-Alder cycloaddition.
La reacció de cicloaddició consisteix en la formació de tres enllaços carboni-carboni en un únic pas de reacció on poden estar involucrats alquins, alquens, nitrils, carbonils i altres compostos insaturats. És un dels mètodes més elegants per a la construcció de compostos aromàtics i heteroaromatics policíclics amb importants usos acadèmics i industrials. La tesi es divideix en deu capítols que contenen sis publicacions relacionades. El primer estudi es basa en el catalitzador de Wilkinson, RhCl(PPh3)3, on es compara el mecanisme de reacció del procés de cicloaddició d’acetilè pel que s’obté amb el model del complex, RhCl(PH3)3. Aquest projecte de recerca va ser iniciat per estudiar la substitució de lligands PPh3 per PH3 en els estudis de DFT, que s’aplica habitualment per reduir el cost computacional, tot i que els efectes electrònics i estèrics produïts pels lligands PPh3 són molt diferents dels creats per PH3. Malgrat algunes diferències observades, es va constatar que la substitució de PPh3 per PH3 en el catalitzador pot ser utilitzada per reduir el cost computacional de manera significativa i a l’hora obtenir resultats qualitativament acceptables. Un cop obtinguts els resultats anteriors, es va utilitzar el model del catalitzador de Wilkinson, RhCl(PH3)3, per l’estudi teòric de diferents reaccions de cicloaddició amb sistemes insaturats duts a terme al laboratori. En el grup de recerca es va trobar que en el cas de sistemes totalment tancats, concretament els macrocicles de 15 i 25 baules, poden donar sistemes benzènics policíclics excepte en el cas del macrocicle de 20 baules, que va resultar inactiu vers el catalitzador de Wilkinson. En aquest estudi, la realització de càlculs teòrics va permetre determinar l’origen de la diferent reactivitat del macrocicle de 20 baules, on es va trobar que la barrera d’activació de l’addició oxidativa entre dos alquins és molt més alta que les que es van obtenir pel macrocicle de 15 i 25 baules. Aquesta barrera es va atribuir bàsicament a l’energia d’interacció, la qual correspon a l’energia que s’allibera quan els dos reactius deformats interaccionen en l’estat de transició. Concretament el principal factor que hi contribueix és que el macrocicle de 20 baules presenta més estabilitat i més deslocalització de l’orbital HOMO en el pas d’addició oxidativa. A més a més, es va observar que la formació d’anells de 10 baules durant la cicloaddició del macrocicle de 20 baules presenta impediments estèrics importants. Per altra banda, en el Capítol 5 es presenten estudis electroquímics realitzats en col•laboració amb la Prof. Anny Jutand de París, que van permetre estudiar el cicle catalític de la reacció de cicloadició entre un dií i un monoalquí. Es van obtenir així les primeres dades cinètiques dels dos principals passos del cicle catalític amb el complex de Wilkinson, on es va observar que el pas determinant de la reacció pot variar en funció de l’estructura dels reactius de partida. En el cas en què en la reacció de cicloaddició participin dos triples i un doble enllaç en la mateixa molècula (endiins), és conegut que l’addició oxidativa pot donar-se entre dos triples enllaços o un triple i un doble enllaç. El model del catalitzador de Wilkinson va ser utilitzat mitjançant càlculs DFT per analitzar els diferents factors que poden influir en el mecanisme de reacció. Aquí es va observar que els endiins cíclics sempre prefereixen l’addició oxidativa entre els dos triples enllaços, mentre que els acíclics tenen diferent preferència en funció del linker i dels substituents presents en els triples enllaços. A més a més, el mateix model de Wilkinson es va utilitzar per explicar els resultats experimentals realitzats en el Capítol 7 on s’estudia la reacció de cicloaddició d’endiins variant la posició del doble enllaç en el reactiu de partida. Es va observar que els sistemes in-en-in preferien la cicloaddició convencional donant el producte ciclohexadienic esperat, mentre que els sistemes in-in-en patien una β-eliminació seguida d’una eliminació reductiva del catalitzador de Wilkinson i donant, finalment, productes ciclohexadiènics els quals són isòmers dels que s’obtindrien mitjançant una cicloaddició convencional. Finalment, l’últim capítol d’aquesta tesi es basa en l’ús de càlculs DFT per determinar el mecanisme de reacció quan els macrocicles són tractats amb metalls de transició inactius per donar la reacció de cicloaddició, però reaccionen tèrmicament obtenint nous compostos policíclics. Així es va descriure un procés dòmino on es combina una reacció ene seguida d’una cicloaddició de Diels-Alder.

Cada día se usan grandes cantidades de disolvente para diferentes aplicaciones industriales. La búsqueda de nuevos disolventes que sean menos dañinos para el medio ambiente, biodegradables y menos tóxicos, con el fin de reemplazar los disolventes orgánicos convencionales, se ha convertido en un área de investigación importante, especialmente cuando estos disolventes se pueden reutilizar sin necesidad de reacondicionamiento. En este sentido, los disolventes procedentes de la biomasa se han convertido en una solución prometedora. En especial, el glicerol, producido hoy en día en grandes cantidades en las industrias de biodiesel, se presenta como un buen candidato. Sus características, tales como su bajo coste, su baja toxicidad, su alto punto de ebullición y su selectiva miscibilidad y solubilidad con compuestos orgánicos hacen que sea un disolvente interesante para su uso en catálisis. Esta Tesis trata sobre el desarrollo de nuevos sistemas catalíticos adaptados para el uso de glicerol como disolvente. En particular, en este trabajo demostramos cómo el glicerol puede facilitar la estabilización de nanopartículas de cobre(I) capaces de catalizar la cicloadición 1,3-dipolar de Huisgen entre alquinos terminales y azidas orgánicas (conocida como reacción click). Además, esta reacción puede llevarse a cabo también en ausencia de metal usando alquinos internos, esta vez trabajando con radiación microondas con otros disolventes (incluyendo próticos), probablemente por su habilidad para formar enlaces de hidrógeno, lo que favorece la interacción con la radiación de microondas acelerando el proceso. Con el objetivo de estudiar procesos estereoselectivos en este medio, hemos sintetizado por primera vez nuevos derivados de PTA (1,3,5-triaza-7- fosfaadamantano) enantiopuros y hemos estudiado su actividad en diferentes reacciones catalíticas asimétricas de interés.
Cada dia s’empren grans quantitats de dissolvent per a diferents aplicacions industrials. La recerca de nous dissolvents que siguin menys nocius per al medi ambient, biodegradables i menys tòxics, per tal de substituir els dissolvents orgànics convencionals, s'ha convertit en una àrea d'investigació important, especialment quan aquests dissolvents es poden reutilitzar sense necessitat de reacondicionament. En aquest sentit, els dissolvents procedents de la biomassa han esdevingut una solució prometedora. En particular, el glicerol, produït avui dia en grans quantitats en les indústries de biodièsel, es presenta com un bon candidat. Les seves característiques, com ara el seu baix cost, la seva baixa toxicitat, el seu alt punt d'ebullició i la seva miscibilitat i solubilitat selectiva envers compostos orgànics fan que sigui un dissolvent interessant per al seu ús en catàlisi. Aquesta Tesi tracta sobre el desenvolupament de nous sistemes catalítics adaptats per a l'ús de glicerol com a dissolvent. En particular, en aquest treball demostrem com el glicerol pot facilitar l'estabilització de nanopartícules de coure (I) capaces de catalitzar la cicloaddició 1,3-dipolar de Huisgen entre alquins terminals i azides orgàniques (coneguda com reacció click). A més, aquesta reacció es pot dur a terme també en absència de metall usant alquins interns, aquest cop treballant amb radiació de microones altres dissolvents (incloent-hi pròtics), probablement per la seva habilitat per formar enllaços d'hidrogen, fet que afavoreix la interacció amb la radiació de microones, tot accelerant el procés. Amb l'objectiu d'estudiar processos estereoselectius en aquest medi, hem sintetitzat per primera vegada nous derivats de PTA (1,3,5-triaza-7- fosfaadamantà) enantiopurs i hem estudiat la seva activitat en diferents reaccions catalítiques asimètriques d'interès
Solvents are needed in large scale for different industrial applications. The search for less harmful, biodegradable, non-toxic green alternatives able to replace conventional organic solvents is an active area of research, especially when these solvents can be reused without the need of reconditioning treatments. In this sense, solvents derived from biomass are emerging as very promising solutions. Glycerol, produced in high amounts as a side product in biodiesel production, represents a good candidate. Due to its low cost, low toxicity, high boiling point and selective solubility and miscibility with organic compounds, glycerol represents a good choice to be applied in chemical transformations, including catalytic ones. This Thesis deals with the development of new catalytic systems in glycerol medium. In particular, in this work we show how glycerol can facilitate the stabilization of copper(I) nanoparticles that are able to catalyze the 1,3-dipolar Huisgen cycloaddition between terminal alkynes and organic azides (known as click reaction). Moreover, this reaction can be carried out in the absence of copper using internal alkynes, working under microwave irradiation. Glycerol favours the process in comparison with other solvents (including protic ones), probably due to its ability to form hydrogen bonds, which favors the interaction with microwave irradiation (accelerating the process).

La necesidad de proveer nuevas y más eficaces alternativas para el tratamiento farmacológico de patologías obliga a las áreas de químicas orgánica, medicinal y farmacéutica principalmente, a explorar el inmenso número de compuestos potencialmente activos.La creciente demanda por el desarrollo de moléculas biológicamente activas motiva a los grupos de investigación en Química Orgánica a desarrollar metodologías de síntesis y creación de nuevas colecciones (bibliotecas) de compuestos con potencial actividad biológica.En el presente trabajo de investigación se realizó la síntesis de análogosestructurales a la molécula DJLDU-79 ((±)-3), con propiedades semejantes a los de los SSRI, utilizando la cicloadición alquino azida catalizada por cobre, como reacción clave en el proceso de síntesis de una azida derivada de la condensación del alcohol 2-clorobencílico y de la epiclorhidrina. Además, se determinarán lascondiciones de reacción óptimas para la cicloadición entre el 1-Azido-3-(2-clorobenciloxi)- propan-2-ol y diversos alquinos, para posteriormente caracterizar los productos de reacción mediante técnicas espectroscópicas.
CONACYT, proyecto 135053

In recent decades, insect sex pheromones are playing an increasingly important role in the detection, monitoring and control of pests, becoming part of Integrated Management strategies and helping to reduce the amount and use of conventional pesticides. The implementation of control techniques based on pheromones makes it necessary to obtain these substances through organic synthesis. Oleander Scale, Aspidiotus nerii Bouché, 1833, is a cosmopolitan and polyphagous pest that attacks more than 100 plant families. In Spain, it is a coccoid pest of medium-importance for citrus crops, after California red scale (Aonidiella aurantii Maskell), Chaff scale (Parlatoria pergandii Comstock) and Purple scale (Lepidosaphes beckii Newman). Conventional chemical control against Oleander scale is sometimes ineffective due to the biology of the pest and the increasing restrictions on the number of available pesticides; thus, a possible treatment of this pest based on its sex pheromone would be highly valuable. The sex pheromone of A. nerii was identified by Einhorn et al. in 1998 as (1R,2S)-cis-2-isopropenyl-1-(4¿-methyl-4¿-penten-1¿-yl)cyclobutaneethanol acetate. Its synthesis has been approached by various authors but the synthetic routes described until now have a high number of synthetic stages and a low overall yield, which makes it not suitable for a multigram scale synthesis. It can be highlighted the synthesis of Einhorn et al., in 1998, involving 17 steps and an overall yield of 0.40% or the total synthesis developed in the same year by Guerrero et al., with 15 steps and an overall yield of 5.6%. For these reasons, this thesis addresses the development of a synthetic route that improves the existing ones to obtain the sex pheromone of A. nerii at a multigram scale. The synthetic route developed in this work is based on low cost commercial substrates such as 3-hydroxypropanenitrile, which can be transformed into the pheromone of interest using only 10 steps and with an overall yield of 10.3%. The proposed route employs simple purification procedures and several reactions including a Blaise reaction and a [2 + 2] photocycloaddition as key reactions. In addition, some of the synthetic intermediates obtained in this proposed route have high interest to improve the synthesis of the aggregation pheromones of Diaprepes abbreviatus Linnaeus and Trypodendron lineatum Olivier, which represent important pests in different countries. The possibility of obtaining a sufficient amount of A. nerii sex pheromone has allowed the realization of field trials, which are expected to contribute significantly to the development of alternative techniques for the control of this pest in crops of interest in Spain and other countries.
El uso de las feromonas sexuales de insectos para la detección, seguimiento y control de plagas ha ido creciendo de manera constante en los últimos años, convirtiendo a estas sustancias en una de las herramientas más importantes en la lucha contra poblaciones de insectos dentro del Manejo Integrado de Plagas, ayudando así a reducir la cantidad y el uso de plaguicidas convencionales. La aplicación de estas técnicas hace necesaria la obtención de estas sustancias mediante síntesis orgánica. El piojo blanco del limón Aspidiotus nerii Bouché, 1833, también conocido como piojo de la adelfa (Oleander scale), es una plaga cosmopolita y polífaga que ataca a más de 100 familias de plantas. En España constituye una plaga de cóccidos de importancia media en el cultivo de cítricos después del piojo rojo de California (Aonidiella aurantii Maskell), el piojo gris (Parlatoria pergandei Comstock) y serpeta gruesa (Lepidosaphes beckii Newman). Su tratamiento mediante plaguicidas tradicionales es en ocasiones poco efectivo debido a la biología de la plaga y a las crecientes restricciones en cuanto al número de plaguicidas disponibles, por lo que un posible tratamiento de esta plaga basado en su feromona sexual tendría un alto interés. Hasta el momento la síntesis de la feromona sexual de A. nerii, identificada por Einhorn et al. en 1998 como acetato de 2-[(1R,2S)-cis-2-isopropenil-1-(4¿-metil-4¿-pentenil)-ciclobutano]etilo, ha sido llevada a cabo por diversos autores pero las rutas sintéticas descritas para obtener esta feromona, presentan un elevado número de etapas sintéticas y un rendimiento global bajo, no resultando adecuadas para llevarlas a escala multigramo. Se puede destacar la síntesis de Einhorn et al., en 1998, que involucra 17 etapas y un rendimiento global de 0.40% o la síntesis total desarrollada por ese mismo año por Guerrero et al. con 15 etapas y un rendimiento global de 5.6%. Por estas razones, en la presente tesis se aborda el desarrollo de una ruta sintética que mejore las existentes para obtener la feromona sexual del piojo blanco del limón (A. nerii) a escala multigramo. La ruta sintética desarrollada en este trabajo parte de sustratos comerciales de bajo coste como el 3-hidroxipropanonitrilo, el cual puede ser transformado en la feromona de interés empleando únicamente 10 etapas y con un rendimiento global de 10.3%, con procedimientos de purificación sencillos y mediante diversas reacciones que incluyen como reacciones clave una reacción de tipo Blaise y una fotocicloadición de tipo [2+2]. Asimismo, algunos de los intermedios sintéticos obtenidos en esta ruta propuesta son de alto interés para mejorar las síntesis de las feromonas de agregación de Diaprepes abbreviatus Linnaeus y de Trypodendron lineatum Olivier, las cuales representan plagas importantes en diferentes países. La posibilidad de obtener cantidad suficiente de la feromona sexual de A. nerii, ha permitido la realización de ensayos en campo, y se espera generar un aporte significativo en el desarrollo de técnicas alternativas para el control de esta plaga en cultivos de interés en España y en otros países.
L'ús de les feromones sexuals d'insectes per a la detecció, seguiment i control de plagues ha anat creixent de manera constant en els darrers anys, convertint aquestes substàncies en una de les eines més importants en la lluita contra poblacions d'insectes dins el Control Integrat de Plagues, ajudant així a reduir la quantitat i l'ús de plaguicides convencionals. L'aplicació d'aquestes tècniques fa necessària l'obtenció d'aquestes substàncies mitjançant síntesi orgànica. El poll blanc de la llimona Aspidiotus nerii Bouché, 1833, també conegut com poll del baladre (Oleander scale), és una plaga cosmopolita i polífaga que ataca més de 100 famílies de plantes. A Espanya constitueix una plaga de còccids d'importància mitjana en el cultiu de cítrics després del poll roig de Califòrnia (Aonidiella aurantii Maskell), el poll gris (Parlatoria pergandei Comstock) i serpeta gruixuda (Lepidosaphes beckii Newman). El seu tractament mitjançant plaguicides tradicionals en ocasions és poc efectiu a causa de la biologia de la plaga i a les creixents restriccions pel que fa al nombre de plaguicides disponibles, de manera que un possible tractament d'aquesta plaga basat en la seua feromona sexual tindria un alt interès. Fins al moment la síntesi de la feromona sexual d'A. nerii, identificada per Einhorn et al. el 1998 com a acetat de 2-[(1R,2S)-cis-2-isopropenil-1-(4'-metil-4'-pentenil)-ciclobutàn]etil, ha estat portada a terme per diversos autors però les rutes sintètiques descrites per obtenir aquesta feromona, presenten un elevat nombre d'etapes sintètiques i un rendiment global baix, no resultant adequades per al pas a escala multigram. Es pot destacar la síntesi de Einhorn et al., El 1998, que involucra 17 etapes i un rendiment global de 0,40% o la síntesi total desenvolupada per aquest mateix any per Guerrero et al. amb 15 etapes i un rendiment global de 5.6%. Per aquestes raons, en la present tesi s'aborda el desenvolupament d'una ruta sintètica que millore les existents per obtenir la feromona sexual del poll blanc de la llimona (A. nerii) a escala multigram. La ruta sintètica desenvolupada en aquest treball parteix de substrats comercials de baix cost com el 3-hidroxipropanonitril, el qual pot ser transformat en la feromona d'interès emprant únicament 10 etapes i amb un rendiment global de 10.3%, amb procediments de purificació senzills i mitjançant diverses reaccions que inclouen com a reaccions clau una reacció de tipus Blaise i una fotocicloaddició de tipus [2 + 2]. Així mateix, alguns dels intermedis sintètics obtinguts en aquesta ruta proposada són d'alt interès per millorar les síntesis de les feromones d'agregació de Diaprepes abbreviatus Linnaeus i de Trypodendron lineatum Olivier, les quals representen plagues importants en diferents països. La possibilitat d'obtenir quantitat suficient de la feromona sexual d'A. nerii, ha permès la realització d'assajos en camp, i s'espera generar una aportació significativa en el desenvolupament de tècniques alternatives per al control d'aquesta plaga d'importància en cultius d'interès en Espanya i en altres països.
Montaño Castañeda, MC. (2017). DESARROLLO DE UNA RUTA SINTÉTICA PARA LA OBTENCIÓN DE LA FEROMONA SEXUAL DEL PIOJO BLANCO DEL LIMÓN (Aspidiotus nerii) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/92184
TESIS