Academic literature on the topic 'Ciclos interglacial/glacial'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Ciclos interglacial/glacial.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Ciclos interglacial/glacial"

1

González-Sampériz, P., E. García-Prieto, J. Aranbarri, Blas Lorenzo Valero-Garcés, A. Moreno, Graciela Gil-Romera, Miguel Sevilla-Callejo, et al. "Reconstrucción paleoambiental del último ciclo glacial-interglacial en la Iberia continental: la secuencia del Cañizar de Villarquemado (Teruel)." Cuadernos de Investigación Geográfica 39, no. 1 (July 8, 2013): 49. http://dx.doi.org/10.18172/cig.1999.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Sandoval Ruiz, Cecilia E. "Smart systems for the protection of ecosystems, flora and fauna." Universidad Ciencia y Tecnología 25, no. 110 (August 26, 2021): 138–54. http://dx.doi.org/10.47460/uct.v25i110.486.

Full text
Abstract:
The present research focuses on developing a proposal for sustainable engineering applications and conservation of the natural habitat of flora and fauna. This is maintaining a balance between technologies, scientific advances and fractal simplification, aimed at environmental protection. In this sense, the correspondence between recycling scheme and waste heat recovery has been studied, as solutions from the engineering field, for bio-inspired design, intelligent learning of the environment, and modular simplification of systems, as a sustainable optimization method. A set of proposals is presented, based on reconfigurable, biodegradable elements (meta-materials) and feedback, to minimize environmental impact. Finally, the regenerative model with descriptive equations and parameters adapted to the application of conservation of ecosystems, forest areas and glaciers is obtained as a result. This allows us to conclude that the multidimensional study provides solutions within the scientific rigor in environmental matters, protection of natural resources, mitigation of environmental impact, respect for the balance and cycles of nature, for the recovery of systems and quality of life of living beings. Keywords: Environmental Remediation, Fauna Protection, Ecosystem Conservation, Regenerative Systems. References [1]J. Toro, A. García, L. Romeri, “¿Nieves eternas en la Sierra Nevada de Mérida?”. Investigación, pp. 90-93, 2008. [2]M. Herrera-Ossandón. “Estimación de las altitudes de las líneas de equilibrio en glaciares de montaña para el último ciclo glacial-interglacial en los Andes de Santiago, Chile Central”, 2016. [3]C. Bravo Lechuga. “Reconstrucción de sistemas glaciares en el volcán Villarrica región de Los Lagos, Chile”, 2008. [4]N. Barriga-Ávila. “Escenarios futuros de una muestra de los glaciares más representativos de la zona central de Chile, a partir de sus variaciones climáticas”, 2019. [5]Ecoinventos (2020). “Ice911, el plan para cubrir con minúsculas esferas de vidrio el Ártico y ayudar a restaurar el hielo y estabilizar el clima”. Tecnología Verde. [Online]. Available: https://ecoinventos.com/ice911/. [6]Ecoinventos (2019). “Módulos de almacenamiento térmico industrial. Energías Renovables”. [Online]. Available: https://ecoinventos.com/eco-stock/. [7]M. Fallas. “Criterios ambientales de cumplimiento para el desarrollo de proyectos de generación de energía marina”, 2018. [8]C. Sandoval-Ruiz, “Proyecto Cometa Solar–CS para Optimización de Sistemas Fotovoltaicos”. Universidad Ciencia y Tecnología, vol. 24, no. 100, pp. 74-87, 2020. [9]V. Kashyap, S. Sakunkaewkasem, P. Jafari, M. Nazari, B. Eslami, B., S. Nazifi,… H. Ghasemi. “Full Spectrum Solar Thermal Energy Harvesting and Storage by a Molecular and Phase-Change Hybrid Material”. Joule, vol. 3, no. 12, pp. 3100-3111, 2019. [10]Ecoinventos (2020). “Tecnología espacial desvela cómo reducir la temperatura en verano de forma natural”. Tecnologías Verdes. [Online]. Available: https://ecoinventos.com/tecnologia-espacial-desvela-como-reducir-la-temperatura-en-verano-de-forma-natural/. [11]A. Tchernitchin, R. Riveros. “Efectos de la Radiación Electromagnética sobre la Salud”. Médicos Sociales, vol. 44, no. 4, pp. 221-234. 2004. [12]M. Vérez, J. Ipiña. “Efectos biológicos del campo electromagnético. Conceptos básicos de Electromagnetismo”, vol. 37, 2008. [13]M. Vaqueiro-Contreras, V. Markevich, J. Coutinho, P. Santos,..., A. Peaker. “Identification of the mechanism responsible for the boron oxygen light induced degradation in silicon photovoltaic cells”. Journal of Applied Physics, vol. 125, no. 18, 185704, 2019. [14]Ecoinventos, 2020. “Paneles fotovoltaicos con apariencia de espejo para extraer más electricidad del calor”. Energías Renovables. [Online]. Available: https://ecoinventos.com/paneles-fotovoltaicos-espejo. [15]C. Sandoval-Ruiz. “Sistema Eco-Adaptativo integrado en elementos arquitectónicos con tecnología sostenible”. REC Perspectiva, vol. 4, no. 8, pp. 96–109, 2015. https://issuu.com/recperspectiva/docs/rec8/96. [16]C. Sandoval-Ruiz. “Diseño Arquitectónico Inteligente aplicando conceptos de Urbótica y Sostenibilidad”. REC Perspectiva, vol. 6, no.11, pp. 18-29, 2018. [17]C. Sandoval-Ruíz. “Arquitectura Reconfigurable y Redes Inteligentes aplicadas al Diseño Sostenible en Smart City”. REC Perspectiva, vol. 7, no.12, pp. 8–21, 2018. [18]C. Sandoval-Ruiz. “Arquitectura Fractal Reconfigurable-AFR basada en Tecnologías Sostenibles y Energías Renovables”. REC Perspectiva, vol. 8, no. 16, 2020. [19]C. Sandoval-Ruiz, E. Ruiz-Díaz. “Eco-diseño de propuestas de cocina de autor basada en productos y tecnología sostenible”. Revista Qualitas, vol. 14, no. 1, pp. 75-99, 2018. [20]C. Sandoval-Ruiz, E. Ruiz-Díaz. “Optimizador de Eco-Productos de origen vegetal aplicando Control Neuronal en VHDL”. Agrollanía, vol. 15, pp. 58-64, 2018. [21]C. Sandoval-Ruiz, E. Ruiz-Díaz. “Eco-Innovación en Ingeniería de Alimentos Sostenible aplicando técnicas Inteligentes de Eficiencia Energética–EcoSVeg”. Universidad Ciencia y Tecnología, vol. 22, no. 87, pp. 54-66, 2018. [22]J. Valero-Moro, Y. Bonilla-Turmero, C. Sandoval-Ruiz. “Estación tele-operada de robótica móvil, para el laboratorio de micro-controladores”. Universidad, Ciencia y Tecnología, vol. 21, no. 83, pp. 69–75, 2017. [23]C. Sandoval-Ruiz.“Adaptive Control in VHDL Applied to a Solar Oven”. Revista Colombiana de Tecnologías de Avanzada, vol. 1, no. 23, pp. 142–147, 2014. [24]C. Seijas, G. Montilla, L. Frassato. “Identification of Rodent Species Using Deep Learning”. Comp. y Sist., vol. 23, no. 1, 2019. [25]C. Sandoval-Ruiz. “Plataforma Reconfigurable de Investigación aplicada a Movilidad Sostenible”. Universidad, Ciencia y Tecnología, vol. 20, no. 78, pp. 35–41, 2016. [26]C. Sandoval-Ruiz. “Métodos Numéricos en Diferencias Finitas para la Estimación de Recursos de Hardware FPGA en arquitecturas LFSR(n,k) Fractales”. Ingeniería Investigación y Tecnología. vol. XX no. 03, pp. 1-10. 2019. doi: 10.22201/fi.25940732e.2019.20n3.032. [27]C. Sandoval-Ruiz. “LFSR-Fractal ANN Model applied in R-IEDs for Smart Energy”. IEEE Latin America Transactions, vol. 18, no 4, pp. 677-686, 2020. doi:10.1109/tla.2020.9082210. [28]C. Sandoval-Ruiz. “Fractal Mathematical over Extended Finite Fields Fp[x]/(f(x))”. Revista Proyecciones, vol. 40, no. 3, 2021. [29]C. Sandoval-Ruiz. “Operador matemático LFC(n,k) en campos finitos basado en concatenación fractal para GF(2m) – Extendido”. Ciencia e Ingeniería, vol. 41, no. 2, pp. 197-204, 2020. [30]C. Sandoval-Ruiz. “Arreglos fotovoltaicos inteligentes con modelo LFSR-reconfigurable”. Revista Ingeniería, vol. 30, no. 2, pp. 32-61, 2020, doi: 10.15517/ri.v30i2.39484. [31]C. Sandoval-Ruiz. “Arreglo Inteligente de Concentración Solar FV para MPPT usando Tecnología FPGA”. Rev.Téc.Fac.Ing.Zulia, vol. 43, no. 3, pp. 122-133, 2020, doi: doi.org/10.22209/rt.v43n3a02. [32]C. Sandoval-Ruiz. “Modelo VHDL de Control Neuronal sobre tecnología FPGA orientado a Aplicaciones Sostenibles”. Ingeniare, vol. 27, no. 3, pp. 383-395, 2019. https://scielo.conicyt.cl/pdf/ingeniare/v27n3/0718-3305-ingeniare-27-03-00383.pdf. [33]C. Sandoval-Ruiz. “Control de Micro-Redes de Energía Renovable a través de estructuras LFCS Reconfigurables en VHDL”. Ciencia y Tecnología, vol. 18, pp. 71-86, 2018. https://doi.org/10.18682/cyt.v1i18.847. [34]C. Sandoval-Ruiz. “Plataforma de Investigación de Redes Eléctricas Reconfigurables de Energías Renovables aplicando Modelos LFSR”. Universidad Ciencia y Tecnología, vol. 23, no.95, pp. 103-115, 2019. [35]C. Sandoval-Ruiz. “Códigos Reed Solomon para sistemas distribuidos de energías renovables y smart grids a través de dispositivos electrónicos inteligentes sobre tecnología FPGA”. Memoria Investigaciones en Ingeniería, vol. 16, pp. 37-54, 2018. [36]D. Steckler, C. Nava, J. Duarte, J. Zambrano, C. Sandoval-Ruiz. “Design of Neural Networks on microcontrollers, applied in functional modules for an eco-park”. Ingeniería UC, vol. 25, no. 1, pp. 50–60, 2018. [37]C. Sandoval-Ruiz. “Modelo Neuro-Adaptativo en VHDL, basado en circuitos NLFSR, para control de un sistema inteligente de tecnología sostenible”. Universidad Ciencia y Tecnología, vol. 21, no. 85, pp. 140-149, 2017. [38]C. Sandoval-Ruiz. “Plataforma de Gestión, Investigación y Formación en Tecnologías Sostenibles, para soporte de un Laboratorio Remoto”. Eduweb, vol. 10, no. 1, pp. 79–92, 2016. [39]C. Sandoval.Ruiz. “Entorno colaborativo de investigación científica-ecic: propuesta basada en web-lab y redes de asesorias”. Eduweb, vol. 8, no. 2, pp. 4-8, 2017. [40]C. Sandoval-Ruiz, Tecnología R-IEDs para ERNC, Teletrabajo y Mitigación de Impacto Ambiental. Industrial Data, vol. 23, no. 2, pp. 151-167, 2020. https://doi.org/10.15381/idata.v23i2.18633. [41]C. Sandoval-Ruiz, Laboratorio Móvil para Optimización de Sistemas de Energías Renovables y Aplicaciones Ambientales. Ciencia e Ingeniería, vol. 42, no. 2, pp. 169-178, 2021.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

ANGULO, Rodolfo José. "MAPA DO CENOZÓICO DO LITORAL DO ESTADO DO PARANÁ." Boletim Paranaense de Geociências 55 (December 31, 2004). http://dx.doi.org/10.5380/geo.v55i0.4281.

Full text
Abstract:
O objetivo do trabalho é apresentar um novo mapa dos sedimentos cenozóicos da região litorânea do Estado do Paraná. A área foi mapeada na escala 1:50.000. Foram identificadas unidades compostas por sedimentos continentais e costeiros com idades do Mioceno Inferior até o Holoceno. O litoral paranaense é composto por três unidades geomorfológicas principais: Serra do Mar, Primeiro Planalto e Planície costeira. A Serra do Mar é composta por bordas dissecadas de planalto e por núcleos serranos formados por erosão diferencial denominados altas serras. Os setores de Primeiro Planalto paranaense incluídos na área de estudo correspondem a áreas que antigamente pertenciam à bacia do Rio Iguaçu e que, atualmente, como conseqüência de sucessivas capturas, drenam para as bacias das baías de Paranaguá e Guaratuba. A planície costeira se estende ao longo de toda a costa paranaense e tem largura de até 55 km. A planície formou-se durante os dois últimos ciclos transgressivo/regressivos do Quaternário, relacionados aos ciclos glaciais. Na planície costeira foram mapeadas: planícies com cordões litorâneos e planícies paleoestuarinas do Pleistoceno Superior e Holoceno, dunas frontais do Holoceno e planície de maré, fundos rasos, deltas de maré, depressões intercordões e praias atuais. Também foram mapeadas unidades compostas por sedimentos continentais tais como, Fm. Alexandra do Mioceno Inferior, leques e cones aluviais do Plio-Quaternário e tálus, colúvios e sedimentos fluviais do Quaternário. CENOZOIC MAP OF THE STATE OF PARANÁ COASTAL ZONE Abstract This work aims at presenting a new map of the Cenozoic sediments of the coastal zone of the State of Paraná, Brazil. The study area was mapped on 1:50.000 scale. There were mapping units of continental and coastal sediments ranging from Lower Miocene to Holocene. The Paraná coastal zone is made up of three main geomorphologic units: mountains (Serra do Mar), plateau (Primeiro Planalto) and coastal plain. The mountains were formed by two main different processes: the dissection of the plateau border and differential erosion. The mountains formed by differential erosion are the higherst ones and reach more than 1,500 m in height. The plateau sectors includes in the study area drained in the past to the Iguaçu River, that flows westward to Paraná River. After several captures, the rivers of these areas flow eastward to the Guaratuba and Paranaguá estuaries on the State of Paraná coastal zone. The coastal plain occurs along the whole Paraná coast and reaches 55 km in wide. The coastal plain was formed during the last two transgressive regressive cycles in the Quaternary, related to the two late glacial-interglacial cycles. On the coastal are the following features were mapped: Pleistocene and Holocene strand plains and paleoestuarine plains, Holocene foredunes, present tidal flats, shoals, tidal deltas, interdune depressions and beaches. Also continental sediments were mapped: Lower Miocene Alexandra Formation, Pliocene-Quaternary alluvial fans and alluvial cones, Quaternary talus, colluviums and fluvial sediments.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Ciclos interglacial/glacial"

1

Frigola, Ferrer Jaime I. "Variabilitat climàtica ràpida a la conca occidental del Mediterrani: registre sedimentològic / Rapid climate variability in the Western Mediterranean Basin: the sedimentological record." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/97051.

Full text
Abstract:
Aquesta Tesi Doctoral està centrada en la reconstrucció de les condicions climàtiques del passat a la conca occidental del Mediterrani, i més concretament en l’estudi de l’efecte de la variabilitat climàtica d’escala orbital i mil•lenària sobre les condicions oceanogràfiques de la conca. El treball es basa en l’anàlisi i interpretació de dades de indicadors sedimentològics, com ara la mida de gra i la composició elemental dels sediments, d’on s’ha obtingut informació sobre els canvis en les aportacions terrígenes induïts per la variabilitat climàtica i oceanogràfica de la conca, reflectida en canvis del nivell del mar o de la circulació termohalina. Hom ha pogut investigar els canvis del nivell del mar associats als cicles glacials mitjançant l’estudi de les variacions en la mida de gra de les partícules sedimentàries i en la composició elemental d’un testimoni del marge progradant del Golf de Lleó. Les variacions eustàtiques del nivell del mar han determinat l’apilament d’unitats sedimentaries regressives en el talús superior amb una ciclicitat de 100 ka. Els canvis en el nivell del mar han modulat la sedimentació en el marge, la qual va oscil•lar entre aportacions principalment fluvials durant els períodes glacials coincidint amb nivells del mar baixos, i aportacions degudes a la reactivació de processos erosius a la plataforma continental com les Cascades d’Aigües Denses de Plataforma durant les èpoques amb nivell del mar alt corresponents als períodes interglacials. L’estudi de l’Estadi Isotòpic Marí 3, entre 65 i 20 ka, caracteritzat per condicions climàtiques fluctuants de escala mil•lenària, ens hauria d’ajudar a entendre com el clima es comporta sota condicions canviants ràpides i per lo tant pot ser clau per entendre millor el ràpid canvi climàtic induït per l’ésser humà. Les variacions de la mida de gra durant aquest període en el marge del Golf de Lleó han revelat per primera vegada l’existència d’oscil•lacions del nivell del mar d’escala mil•lenària associades a la variabilitat climàtica dels cicles de Dansgaard-Oeschger observats a l’Atlàntic Nord. Nivells del mar relativament alts s’associen a les fases càlides dels cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquests resultats mostren una ràpida resposta dels casquets polars a la variabilitat climàtica ràpida del darrer període glacial. Resta per identificar, però, amb precisió el inici d’aquestes pujades del nivell del mar i la seva amplitud. La circulació termohalina del Mediterrani occidental també s’ha vist afectada per les oscil•lacions climàtiques dels cicles de Dansgaard-Oeschger durant l’Estadi Isotòpic Marí 3. Els resultats confirmen que la circulació profunda del Mediterrani occidental funcionà de manera asincrònica respecte a la Circulació de Retorn de l’Atlàntic Nord durant els cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquest fet posa de manifest la rapidesa en la transmissió de la variabilitat climàtica entre latituds altes i intermèdies, probablement induïda per un mecanisme de teleconnexió atmosfèrica similar a l’actual Oscil•lació de l’Atlàntic Nord. Tot i així, la circulació profunda del Mediterrani occidental també fou modulada per canvis en la hidrologia de la conca. A l’Holocè hom ha identificat igualment una sèrie d’esdeveniments de curta durada de intensificació de la circulació termohalina, els quals mostren una ciclicitat d’uns 1000 anys. Hom ha pogut correlacionar aquest esdeveniments amb altres observats a l’Atlàntic Nord i en altres regions del planeta, fet que confirma que les reorganitzacions ràpides del sistema climàtic són també comuns en els períodes interglacials.
This PhD Thesis focuses on the reconstruction of past climatic conditions in the Western Mediterranean Basin, and more precisely on the study of the impact of climate variability at orbital and millennial time scales over oceanographic conditions. The work relies on the study of sedimentological proxies like grain-size and elemental geochemical composition of the sediments for unravelling the changes in terrigenous supplies led by oscillations in climate and oceanographic conditions, namely sea level fluctuations and changes in the termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea. Sea level changes associated with glacial cycles have been investigated by analysing the oscillations in grain-size and geochemical composition of the sediment records from the progradational Gulf of Lion margin. Eustatic sea level oscillations have determined stacking of regressive progradational units in the upper slope following a 100 kyr cyclicity. Sea level fluctuations have modulated sediment accumulation over this margin, with a succession of periods dominated by high fluvial supplies, and periods characterized by the reactivation of erosive processes in the continental shelf such as Dense Shelf Water Cascading during glacial lowstands and interglacial highstands, respectively. The study of climate variability during Marine Isotope Stage 3, between 65 and 20 ka, characterized by rapid climate fluctuations of millennial time scales, may help us to understand how the climate behaves when undergoing rapid changes and therefore might also further increase our understanding of rapid, anthropogenic climate change. The high-resolution study of grain-size oscillations during Marine Isotopic Stage 3 in the Gulf of Lion margin has shown by the first time the occurrence of millennial scale sea level fluctuations associated with climate variability during the Dansgaard-Oeschger cycles identified in the North Atlantic region. Relative high sea level has been observed to occur during warm interstadials of the Dansgaard-Oeschger cycles. These results point to a rapid response of the ice sheets to climate variability during the last glacial period. However, the precise timing and the amplitude of these millennial-scale sea level rises are still to be determined. The termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea has been affected by Dansgaard-Oeschger climate oscillations during Marine Isotopic Stage 3 too, as determined by the study carried out in the IMAGES core MD99-2343 offshore Minorca island. Our results show that during Dansgaard-Oeschger cycles the circulation of deep-water masses in the Western Mediterranean was not synchronized with the Atlantic Meridional Overturning Circulation. This confirms the rapid transmission of climate variability between high and mid-latitudes, likely induced by an atmospheric mechanism similar to the present-day North Atlantic Oscillation. Hydrological oscillations within the basin further modulated the termohaline circulation in the Western Mediterranean Sea. During the Holocene a series of short-lived events of enhanced deep-water circulation have been identified to occur with a cyclicity close to 1000 yr, which have been correlated to relatively cold periods recently recognized from the North Atlantic region and in other regions of the world. These results confirm that rapid reorganizations of the climate system usually ascribed to glacial stages are also a common feature during interglacial periods.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Herrera, Ossandón Mariajosé. "Estimación de las altitudes de las líneas de equilibrio en glaciares de montaña para el último ciclo glacial-interglacial en los Andes de Santiago, Chile Central." Tesis, Universidad de Chile, 2016. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/143570.

Full text
Abstract:
Doctora en Ciencias, Mención Geología
El presente trabajo aborda la discusión sobre los factores que controlan las Alturas de las Líneas de Equilibrio (ELA's) en el último ciclo glacial-interglacial en la cordillera de Los Andes frente a Santiago. A partir del análisis de imágenes satelitales se estudia la variación histórica de las ELA's y se discutien los factores climáticos de primer orden asociados a esa variación. A partir del análisis geomorfológico y geocronológico se determina la posición y temporalidad de los estadios glaciales durante el Pleistoceno tardío. Finalmente se realiza una estimación de la posición de las ELA's durante este mismo período a partir de distintos métodos y se compara con su posición actual. El aumento de las temperaturas mínimas estacionales y anuales favorece los procesos de ablación y en consecuencia contribuyen a la disminución continua de las coberturas de nieve. Por su parte, los eventos de precipitación estival constituyen el factor clave para el aumento de las coberturas supraglaciales y el quiebre de la tendencia negativa en las áreas englaciadas de la cuenca del río Volcán, confirmando que es este el factor de primer orden que condiciona el avance de los glaciares en Los Andes subtropicales. Las Alturas de las Líneas de Equilibrio Glaciar reportan ascensos desde 1989 a 2015 lo que indica aumento de las áreas de ablación y una disminución de las áreas de acumulación y en consecuencia incrementos de procesos de fusión. El sistema glacial de San Gabriel corresponde a un avance durante un Máximo Avance Glacial Local o LLGM entre los ~45-36 ka BP, concordante con eventos de mayor precipitación y humedad en Los Andes centrales entre los ~33°S y ~35°S. Por su parte, el sistema glacial de La Engorda, registra dos pulsos de avance glacial datados entre los ~24-18 y ~10 ka BP. Estos pulsos son consistentes con los eventos húmedos reportados en Laguna Tagua Tagua (Valero-Garcés et al., 2005). Depósitos glaciolacustres y fluvioglaciales de baja energía en la zona proglacial del sistema de La Engorda, datados a través de métodos 14C, registran temporalidad vinculada con un período frío breve denominado Younger Dryas. Las variaciones en las ELA's modernas respecto a las estimadas para los períodos del Último Máximo Glacial (LGM) y Último Máximo Glacial Local (LLGM), se realizan a través de la reconstrucción de paleoglaciares, los descensos en las Alturas de las Líneas de Equilibrio son concordantes con las variaciones del flanco este de la cordillera de Los Andes, observándose disminuciones de ~1000 - 1200 metros, entre el período actual y el LGM. Los resultados de esta tesis confirman la importancia de las precipitaciones en los avances de los glaciares de montaña de Los Andes frente a Santiago y sugieren la relevancia tanto de la elevación de las temperaturas mínimas como de la disminución de la cantidad de días con registro bajo 0°C en su retroceso. Estos resultados son consistentes con las estimaciones de ELA's a escala del Pleistoceno tardío y la variación de sólo 500 metros entre el LLGM (~45-36 ka BP) en el sistema de San Gabriel y el LGM (~24-18 ka BP) en el sistema glacial de La Engorda vinculado a condiciones paleoclimáticas de mayor precipitación; por otro lado la abrupta elevación de las ELA's entre el LGM y la actualidad son coherentes con disminuciones en las precipitaciones así como también aumentos en las temperaturas. Lo anterior muestra la sensibilidad de los glaciares subtropicales de Los Andes en relación al escenario de calentamiento regional proyectado en el marco del cambio global.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Ventura, Cristina Prates Laranjinha. "Estudo dos foraminíferos bentónicos aplicados à caracterização dos períodos glaciais e à variação da intensidade do fenómeno do afloramento costeiro." Master's thesis, 2011. http://hdl.handle.net/10451/8042.

Full text
Abstract:
Tese de mestrado em Geologia do Ambiente (Riscos Geológicos e Ordenamento do Território), apresentada à Universidade de Lisboa, através da Faculdade de Ciências, 2011
Os foraminíferos bentónicos são frequentemente utilizados como proxies de vários parâmetros ambientais, fornecendo indicações sobre as condições ecológicas e oceanográficas do passado. A sua relação com os parâmetros ambientais tanto varia de região para região, como sazonalmente, o que revela a sua importância paleoecológica. Nesta dissertação vão ser apresentados os dados da sondagem de sedimentos MD03-2699, realizada no talude continental português ao largo de Peniche, a 1895m de profundidade. Os foraminíferos bentónicos, estudados em alta resolução (195 amostras), permitiram identificar três associações fundamentais: 1) a associação característica dos períodos glaciais (MIS 14, 12 e 10) dominada por Uvigerina peregrina e Cassidulina laevigata, a que se juntam as espécies, comuns, Pseudoparrela exigua, Cibicides sp., Bulimina aculeata, e Sigmoilopsis schlumbergeri; aquelas duas espécies dominantes indicam geralmente zonas de alta produtividade similares às das áreas sob afloramento costeiro, mas que nestes períodos seriam mais intensas devido ao aumento da circulação atmosférica e oceânica, nomeadamente entre as latitudes médias e altas; 2) a associação dos períodos interglaciais MIS 11 e MIS 9, dominada por Globocassidulina subglobosa, Epistominella exigua, Eilohedra levicula e tem como espécies comuns Nonionellina cf. labradorica e Trifarina angulosa, respondendo aos períodos de temperatura mais elevada e a condições ecológicas mais estáveis; 3) a associação da Terminação V e IV, dominada pelas espécies Fusenkoina fusiformis e Stainforthia complanata, provavelmente relacionadas com o aumento de matéria orgânica refractária drenada a partir do continente e da plataforma continental, onde se acumulou durante os períodos glaciais, devido à sua emersão e à redução da capacidade dos agentes de transporte. Parece-nos assim que o factor oceanográfico que mais influencia a fauna de foraminíferos bentónicos desta região está associado à produtividade e às características dos impulsos na oferta de alimento que chega ao fundo.
Benthic foraminifera are a very important group of the deep-sea bottom biota and the faunal composition reflects their living conditions, namely salinity, temperature and productivity. In this work the benthic foraminifera are used to characterize the deep water and productivity conditions during the glacial/interglacial cycles from Marine Isotopic Stage (MIS) 14 to MIS 9 (314.88ka to 554.58ka). We produced high resolution foraminiferal data from 195 samples of Core MD03 – 2699 retrieved from the slope of the western Portuguese continental margin, off Peniche, from a water depth of 1895m. The association of stable interglacial periods (MIS 11 and MIS 9) is dominated by Globocassidulina subglobosa, Epistominella exigua, Eilohedra levicula and the common species were Nonionellina cf. labradorica and Trifarina angulosa. During glacial periods the association becomes dominated by Uvigerina peregrina and Cassidulina laevigata with the common species Pseudoparrela exigua, Cibicides sp., Bulimina aculeata, Sigmoilopsis schlumbergeri; the importance of those two dominant species in these areas indicates the occurence of high productivity events, resulting from increased atmospheric and oceanic circulation during these periods, especially among middle and high latitudes, similar to those we would expect in upwelling zones. A third association of Fursenkoina fusiformis and Stainforthia complanata marks the transitions from the glacial to the interglacial periods (Terminations V and IV) when an increased supply of organic matter of continental origin may have existed. Overall, we conclude that the composition of benthic foraminifera slope associations seems to be mainly driven by the characteristics of food supply to the bottom environment.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Norder, Sietze Johannes. "Island Biogeography in the Anthropocene and Quaternary." Doctoral thesis, 2020. http://hdl.handle.net/10451/45590.

Full text
Abstract:
The realization that human activities have a major influence on ecosystems from local to global scales has given rise to the concept of the Anthropocene. However, although the influence of human activities on biodiversity is clearly significant, it remains unclear to what extent the rate and magnitude of biodiversity changes differ from pre-human dynamics. Islands are ideal model systems for understanding the relative contribution of environmental and societal variables to biodiversity change because the onset of human activities on islands can generally be clearly defined. The aim of this PhD thesis is to place human-environment interactions on islands in the context of environmental fluctuations over the Quaternary. The thesis consists of two parts. First, I quantify how island area and isolation have changed over the Quaternary as a result of climate-driven sea-level fluctuations, and analyse how these dynamics have shaped modern biodiversity patterns. Secondly, I study how human activities in the past and present have shaped island ecosystems and landscapes, and compare their rate and magnitude to pre-human dynamics. Overall, the findings of my thesis indicate that modern biodiversity patterns show legacies of past human activities but are also imprinted by environmental dynamics in deep-time. Furthermore, the rate of change following human settlement on islands can largely exceed Quaternary background rates. Therefore, my findings are in line with studies that indicate that human activities have become a major driver in shaping biodiversity across scales. Nonetheless, my comparison of islands worldwide also highlights the diverse ways in which abiotic, biotic, and anthropogenic variables have interacted across individual islands. Therefore, future studies should acknowledge that global biodiversity change can manifest differently across localities. Finally, I emphasize the importance of strengthening interdisciplinary approaches in island biogeography to enhance our understanding of biodiversity changes in the Anthropocene, and how they relate to deeptime dynamics.
A constatação de que as atividades humanas exercem uma grande influência sobre os ecossistemas, da escala local à global, originou o conceito do Antropoceno. No entanto, apesar da influência das atividades humanas ser claramente significativa, ainda não está claro até que ponto a taxa e magnitude de alterações na biodiversidade diferem da dinâmica pré-humana. As ilhas constituem sistemas modelo ideais para compreender a contribuição relativa de variáveis ambientais e sociais, porque o início das atividades humanas é em geral conhecido. O objetivo desta tese de doutoramento é enquadrar as interações homem-ambiente nas ilhas no contexto das flutuações ambientais no Quaternário. A tese consiste em duas partes. Primeiro, quantifico como a área da ilha e o isolamento mudaram no Quaternário devido às flutuações do nível do mar provocadas pelo clima e analiso como essas dinâmicas moldaram os padrões modernos de biodiversidade. Em segundo lugar, estudo como as atividades humanas passadas e presentes moldaram os ecossistemas e paisagens das ilhas e comparo a sua taxa e magnitude com a dinâmica pré-humana. As conclusões de minha tese indicam que os padrões modernos de biodiversidade mostram legados de atividades humanas passadas, mas também são afectados pela dinâmica ambiental em escalas temporais longinquas. Além disso, a taxa de alterações após o povoamento humano nas ilhas pode exceder largamente taxas quaternárias antecedentes. Os meus resultados concordam com estudos mostrando que as atividades humanas têm sido um fator importante na modelação da biodiversidade ao longo do tempo. Mas a minha comparação global de ilhas também destaca diversas maneiras pelas quais variáveis abióticas, bióticas e antropogénicas interagiram entre ilhas. Estudos futuros devem reconhecer que a mudança global da biodiversidade pode manifestarse de formas diferente entre localidades. Por fim, destaco a importância de aumentar abordagens interdisciplinares na biogeografia insular para melhor compreender as mudanças da biodiversidade no Antropoceno.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography