To see the other types of publications on this topic, follow the link: Citat.
Dissertations / Theses on the topic 'Citat'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Citat.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Axling, Ida, and Mikaela Skog. "Digitala citat : Hur sociala medier används i dagstidningar." Thesis, Mittuniversitetet, Institutionen för informationsteknologi och medier, 2010. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:miun:diva-11378.
Full textAbstract:
Teknikens utveckling utgör en stor del av mediernas framåtskridande. Ny teknik möjliggör nya arbetssätt. Framväxten av internet har inneburit nya möjligheter för människor att socialisera med varandra. Sociala medier, som bloggar och Facebook, har också lett till nya förutsättningar för att sprida och hitta information. Att journalister har börjat använda sociala medier som källor i nyhetsrapporteringen innebär en förändring i hur källor värderas. Eftersom vem som helst har tillgång till sociala medier kan användandet av dem missbrukas, vilket gör det svårt att veta vem som egentligen ligger bakom informationen, något som är viktigt för nyhetsrapporteringens trovärdighet. Syftet med den här studien var att undersöka hur sociala medier används som källor i Sveriges fyra rikstäckande morgon- och kvällstidningar; Dagens Nyheter, Svenska Dagbladet, Aftonbladet och Expressen. Den syftade också till att ta reda på hur vanligt förekommande det är, vilket socialt medie som syns mest i tidningarna, vilken status källan har och vilken typ av nyheter dessa källor används till. För att besvara frågeställningarna gjordes en kvantitativ innehållsanalys. Under 14 dagar räknades antalet artiklar som innehöll sociala medier som källor och jämfördes med antalet artiklar som inte gjorde det. Undersökningen hade också kvalitativa inslag. För varje artikel där sociala medier använts, har ett antal frågor besvarats för att kartlägga hur källorna presenterades. Resultatet av undersökningen visar att sociala medier används som källor oftare i kvällstidningarna än i morgontidningarna, men att det förekommer i alla de fyra undersökta tidningarna. Politiker och anonyma källor citeras mest frekvent. Det vanligaste sociala mediet är bloggar, följt av Facebook. Gemensamt för alla fyra tidningarna är att sociala medier oftast återfinns i nyhetsdelen. De förekommer även som källor i kultur- och nöjesnyheterna, men under undersökningsperioden hittades sådana källor inte i sporten. I ungefär hälften av fallen kompletterades informationen från sociala medier med andra typer av källor. Lika ofta fanns källan med på bild i anslutning till artikeln.
2
Gavelius, Mikael, and Haidar Hajdari. "En studie om tidningars gestaltning av bostadsfrågor i miljonprogrammen och Husby." Thesis, Södertörns högskola, Institutionen för samhällsvetenskaper, 2018. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:sh:diva-35544.
Full textAbstract:
I denna studie har miljonprogrammet i Stockholms norra förorter och gestaltningen av förorten Husby undersökts specifikt, en plats som ingick i planeringen som gjordes i slutet av 50-och början av 60-talet i byggandet av en miljon bostäder. Utgångspunkten för studien har varit gestaltning utifrån aspekter som har med bostadsbyggen och renoveringar att göra och är en kvalitativ fallstudie över tidningstexter. För detta ändamål fokuserar undersökningen närmare på hur detta framställs i tidningar i lokal–kontra riksmedia. Närmare bestämt dagstidningen Dagens Nyheter och lokaltidningarna Mitt i Kista och Norra Sidan. Undersökningsperioden är 2007-01-01 till 2017-12-31. I studiens genomförande har gestaltningsteori, agenda setting och intermedia-agenda setting också använts. Med utgångspunkt från Robert Entmans (1993) Framing: Toward Clarification of Fractured Paradigm i Journal of Communication och Maxwell McCombs (2014) bok Setting the agenda: the massmedia and public opinion. I metoden samt i genomförandet av analysen av de sammanlagt 16 artiklar som studerats används även punkter ur boken Nyheter: att läsa tidningstextskriven av Kristina Lundgren, Birgitta Ney & Torsten Thurén (1999). Vad studien kommer fram till är bland annat att liknande källor kommer till tals i artiklarna. Detta är framträdande både i tidningen Dagens Nyheter och tidningarna Mitt i Kista och Norra Sidan. I de flesta fall är det bostadsbolaget Svenska Bostäder, medborgare i Husby samt medborgarrörelser som det handlar om. Av detta framkommer bland annat att Svenska Bostäder, medborgare och medborgarrörelserna agerar motpoler till varandra. Sett till gestaltningen och framställningen i artikeltexterna har majoriteten av dem också tolkats vara negativa ur någon aspekt om ämnet som studien undersöker.
3
Korp, Maja. "Citat och satirer : Dimitri Sjostakovitjs pianokonsert nr. 1 i c-moll, op. 35." Thesis, Kungl. Musikhögskolan, Institutionen för klassisk musik, 2019. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kmh:diva-3206.
Full text
4
Hällgren, Clara, and Alexander Kristiansson. "Maskininlärning för automatisk extrahering av citat från recensioner : Med användning av BERT, Inter-Sentence Transformer och artificiella neuronnätverk." Thesis, KTH, Hälsoinformatik och logistik, 2021. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-296565.
Full textAbstract:
Att manuellt välja en eller flera meningar ur en filmrecension att använda som citat kan vara en tidskrävande uppgift. Denna rapport utvärderar övervakade maskininlärningsmodeller för att skapa en prototyp som automatiskt kan välja lämpliga citat ur recensioner. Utifrån resultatet av en litteraturstudie valdes två modeller att implementera och utvärdera på data bestående av filmrecensioner och tillhörande manuellt valda citat. Av arbetets två implementerade modeller, BERT med Inter-Sentence Transformer och BERT med ett artificiellt neuronnät, visade den sistnämnda marginellt bättre resultat. Modellerna utvärderades med ROUGE och jämfördes med tidigare studiers toppresultat inom automatisk textsummering. Slutsatsen är att de modeller som utvärderades inte presterar tillräckligt väl inom problemområdet för att motivera en driftsättning utan ytterligare utvecklingsarbete. Dock visar resultaten att det finns potential i att de utvärderade tillvägagångssätten delvis kan ersätta manuella val av citat i framtiden.To choose a number of sentences from a movie review to use as a quote can be time consuming if done manually. This thesis evaluates supervised machine learning models to create a prototype that automatically can choose such quotes. The thesis chose, based on a literature study, two models to implement and evaluate on data consisting of movie reviews and their respective corresponding manually chosen quotes. Out of the thesis two implemented models, BERT with Inter-Sentence Transformer and BERT with an artificial neural network, the latter showed marginally better results. The models were evaluated with ROUGE and was compared with state-of-the-art models regarding automatic text summarization. The conclusion is that the models that were evaluated do not perform well enough for the problem to motivate full deployment without further development efforts. However, the results show that there is potential that the evaluated methods can partially replace manual labour when choosing quotes.
5
Björkman, Maria. ""Man är alltid rädd att de ska skriva något man inte har sagt" : En empirisk undersökning av källors erfarenheter av att bli citerade i Vestmanlands Läns Tidning." Thesis, Södertörn University College, School of Discourse Studies, 2007. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:sh:diva-1214.
Full textAbstract:
Syftet med denna undersökning var att låta källor som citerats i lokaltidningen Vestmanlands Läns Tidning (på Västerås-sidorna under vecka 16, 2007) berätta vad de tyckte om intervjun och artikeln och jämföra resultatet med tidigare studier av källors erfarenheter, en av storstadspress och en av kvällspress. En jämförelse mellan personer som är vana och de som inte är vana vid att vara med i pressen och mellan elit - och icke-källor gjordes också. Resultatet visade att de flesta (i samtliga tidningar) var nöjda med sin medverkan, men det finns undantag, till exempel blev sex personer helt eller delvis felciterade. Många vana källor (i VLT) uttrycker att de vet hur pressen fungerar, (gällande vinkling och förenkling av material) och att deras förväntningar var realistiska, även om en del är oroliga för att det ska bli fel. En källa sammanfattade denna ängslan i meningen ”man är alltid rädd att de ska skriva något man inte har sagt.” En slutsats är att de källor som är intervjuade i lokalpressen är vana vid det, oavsett om de är elit - eller icke-elitkällor. Nästan alla icke-elitkällor i VLT har själva initierat till artikeln, det vill säga agerat aktörer. En annan slutsats, orelaterad från undersökningens utgångssyfte, är alltså att källor på olika sätt påverkar vilka nyheter som blir valda.
6
Karlsson, Anna. "Att skriva om det lästa : En undersökning av gymnasieelevers källhantering i det nationella provets skriftliga del i svenska." Thesis, Karlstads universitet, Institutionen för språk, litteratur och interkultur (from 2013), 2020. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kau:diva-78509.
Full textAbstract:
I denna uppsats undersöks det nationella provets skriftliga del i Svenska 1 och Svenska 3. Undersökningen syftar till att ta reda på hur elever hanterar källor för att se hur de är rustade för vidare studier och/eller ett liv i dagens informationssamhälle. Totalt har 40 elevlösningar genomsökts efter omarkerad avskrift, patchwriting, citat och källhänvisningar. Resultaten visar att många elever återanvänder språk från källtexterna genom att skriva av eller genom att göra mindre förändringar i källtextens språk. Denna tendens förekommer på samtliga betygsnivåer i både Svenska 1 och Svenska 3, även om patchwriting och antalet ord i avskrifter generellt minskar i takt med att betygsnivån stiger. I de fall eleverna använder citat är nära hälften felaktiga, främst på grund av korrekturfel. I både Svenska 1 och i Svenska 3 är källhänvisningarna dessutom många gånger ofullständiga. Detta gäller främst för de lägre betygsstegen, medan samtliga elevlösningar på A-nivå i båda kurser innehåller fullständiga källhänvisningar. Trots detta är det dock inte alltid tydligt för läsaren när information från källan presenteras, eftersom vissa elever inte skiljer mellan egna och andras tankar. Otydlig källanvändning förekommer endast på F- och E-nivå i Svenska 3, men i Svenska 1 förekommer det även på C- och A-nivå.This paper examines the written national test in courses Swedish 1 and Swedish 3. The study aims to find out how students handle sources to learn how they are equipped for further studies and/or a life in today's information society. In total, 40 essays have been searched for copying, patchwriting, quotes and source references. The results show that many students reuse language from their sources by copying or by making minor changes to the source language. This tendency occurs at all grades in both Swedish 1 and Swedish 3, although patchwriting and the number of words in copied strings generally decrease in the higher grades. In cases where students use quotes, almost half are incorrect, mainly because of proofreading errors. In both Swedish 1 and Swedish 3, the source references are often incomplete. This is especially true for the lower grades, whereas all essays that received A’s in both courses contain complete source references. Nevertheless, it is not always clear to the reader when information from the source is presented, as some students do not differentiate between their own and others' thoughts. Unclear source usage occurs only at grades F and E in Swedish 3, but in Swedish 1 it also occurs at grades C and A.
7
Desai, Jonas, and Ruben Labbé. "I ett förhållande med Twitter : En kvantitativ studie om hur Twitter används som nyhetskälla i svensk tryckpress." Thesis, Södertörns högskola, Journalistik, 2017. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:sh:diva-32707.
Full textAbstract:
Denna studie analyserar i vilken utsträckning Twitter använts som nyhetskälla under 2016 och vad som är utmärkande för nyhetsartiklar där tweets citerats. Relationen mellan journalister och deras källor, Hermidas approach kring “Ambient Journalism” samt teorin om Gatekeeping utgör det teoretiska underlaget. Tidningar som ingår i analysen är dagstidningen Dagens Nyheter och kvällstidningen Aftonbladet. Arbetet baseras på en kvalitativ innehållsanalys av 450 artiklar från ovannämnda tidningar. Dessa artiklar har kodats med hjälp av ett kodschema med tillhörande tolkningsregler som utformats i enighet med studiens frågeställningar. Undersökningen visar att journalister använder sig av Twitter främst för att krydda artikeln och för att illustrera ett exempel. Den utmärkande tonen i de analyserade artiklarna är oftast neutral. Flest referenser från Twitter hittades i Aftonbladet och då var det oftast idrottare eller politiker som citerades. Utifrån studiens resultat kan slutsatserna dras att relationen mellan journalisten och källan fortfarande präglas av att elitkällor får störst utrymme i nyhetsrapporteringen. Även det faktum att journalisternas roll som gatekeepers förminskas i takt med en ökad närvaro av Twitterkällor, vars tweets oftast kopieras och klistras in ordagrant i en artikel. Med utgångspunkt i resultatet diskuterar vi huruvida den journalistiska professionaliteten kan påverkas negativt av en för frekvent användning av Twitter i nyhetsrapporteringen. Vidare kan siffrorna vi presenterar utgöra underlag för vidare forskning kring förhållandet mellan Twitter, journalistik och objektivitet.
8
Sánchez, Torrents Jordi. "La ciutat emergent: de l'urbanisme a la ciutat hiperrealitzada." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2012. http://hdl.handle.net/10803/98252.
Full textAbstract:
Aquesta tesi presenta un proposta teòrica per analitzar la ciutat i la seva transformació; d'una ciutat planificada, continguda en els seus murs, de pedra i de maó, lligada al temps i a l'espai a una ciutat desbocada i planetària, en xarxa, fragmentada, sense geografia ni història, infovirtual generada per les TIC.
La tesi es divideix en tres grans blocs. Per una banda, en el primer bloc, es presenta la 'ciutat projectada' que recull la idea fonamental que la ciutat ha estat construïda tant amb els fils de !'instrumental físic com amb el de les idees. D'altra banda, un segon bloc, titulat la 'ciutat realitzada' on s'exposen algunes de les teories d'aproximació a la ciutat moderna i contemporània fent especial èmfasi en les teories de la ciutat lligades a l'espectacle i el consum.
Per últim, el tercer bloc, gira al voltant de la noció de 'ciutat hiperrealitzada'; una ciutat infovirtual que accelera i emfasitza els atributs de la ciutat contemporània. La ciutat queda fragmentada a bocins mentre la línia entre realitat i il•lusió s'aprima. La ciutat hiperrealitzada és el reflex d'una nova manera de pensar.Esta tesis presenta una propuesta teórica para analizar la ciudad y su transformación; de una ciudad planificada, contenida en sus muros, de piedra y de ladrillo, atada al tiempo y al espacio a una ciudad desbocada y planetaria, en red, fragmentada, sin geografía ni historia, infovirtual generada por las TIC. La tesis se divide en tres grandes bloques. Por un lado, en el primer bloque, se presenta la 'ciudad proyectada' que recoge la idea fundamental que la ciudad ha sido construida tanto con los hilos del instrumental físico como con el de las ideas. Por otro lado, un segundo bloque, titulado la 'ciudad realizada' en la cual se exponen algunas de las teorías que nos aproximan a la ciudad moderna y contemporánea remarcando muy especialmente las teorías sobre la ciudad vinculadas al espectáculo y al consumo. Por último, el tercer bloque, gira alrededor de la noción de 'ciudad hiperrealizada'; una ciudad infovirtual que acelera y acentúa los atributos de la ciudad contemporánea. La ciudad queda fragmentada en pedazos y aparece una nueva manera de pensar a tono con el pensamiento contemporáneo que adelgaza la línea entre realidad y la ilusión.
This thesis presents a theoretical framework for the analysis of the city in its transformation; from a planned city, contained within its walls, made of mortar and stone and settled in time and space, to an unbridled, planet-wide city, networked, fragmented, unbound from geography and history, infovirtual and ICT-generated. The thesis is divided in three sections. The first one introduces the "projected city", reviews the fundamental idea that a city is built with physical tools as much as it is built with ideas. The second section, titled the "realized city", puts forward some theories to approach the modern, contemporary city, making special emphasis in models that deal with the concepts of entertainment and consumerism in the city. The third and last section pertains to the "hyperrealized city"; an infovirtual city that speeds up and brings out all the qualities of the contemporary city. The city itself is shattered, and a new way of thinking about it is born, all while the line between reality and illusion gets ever thinner.
9
Silani, Michele Giovanni <1983>. "Citta' e territorio: La formazione della citta' romana nell'ager gallicus." Doctoral thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2014. http://amsdottorato.unibo.it/6709/1/Silani_Michele_Giovanni_tesi.pdf.
Full textAbstract:
La presente ricerca affronta lo studio della formazione delle realtà urbane nell'area dell'antico Ager Gallicus, grossomodo corrispondente all'attuale territorio delle Marche settentrionali. Nel quadro della colonizzazione romana il fenomeno urbano rappresenta, infatti, l'elemento cardine nell'organizzazione di un territorio. Per tale ragione, si è scelto di condurre un lavoro finalizzato alla comprensione dei tempi e dei modi che portarono alla formazione dei municipi e delle colonie nella strutturazione romana del territorio, cercando anche di comprendere le scelte insediative alla base delle singole forme strutturali. L'analisi della genesi e dello sviluppo del fenomeno urbano nell'ager Gallicus ha come obiettivo ultimo l'approfondimento della conoscenza sulla colonizzazione e romanizzazione in area medio adriatica.
La ricerca si articola in: uno stato dell'arte delle più recenti interpretazioni storiografiche; una sintesi sulle cosiddette “forme della conquista” (frequentazioni “precoloniali”, realtà santuariali, fondazioni coloniarie, realtà proto-urbane legate all'agro); una dettagliata e aggiornata schedatura storico-archeologica e urbanistico-topografica delle singole realtà urbane dell'ager Gallicus (le colonie di Sena Gallica, Pisaurum, Fanum Fortunae e Aesis, e i municipi di Forum Sempronii, Suasa e Ostra, e Sentinum); una parte conclusiva dove, mettendo a confronto gli elementi alla base della definizione urbana delle realtà esaminate, vengono delineati e sintetizzati i principali modelli di formazione delle città nell'ager Gallicus così individuati (fondazione coloniaria; fondazione coloniaria preceduta da una fase precoloniale nella forma di conciliabulum; nucleo di aggregazione precedente (conciliabulum) scelto quale polo di riferimento del popolamento sparso nel territorio al momento delle distribuzioni viritane; centro di servizio creato in funzione di assegnazioni di terre ai coloni).
Infine, viene tracciato un quadro complessivo della romanizzazione dell'ager Gallicus, che, in estrema sintesi, si configura come un processo progressivo di occupazione del territorio rispecchiato dallo sviluppo stesso del fenomeno urbano, ma che si differenzia dalle aree limitrofe o dall'area cisalpina per alcune importanti dinamiche etnico-demografiche.The present research focuses on the formation of the urban realities in the ancient area of the ager Gallicus, corresponding to the actual territory of the northern Marche region. In fact, within the framework of the Roman colonization, the urban phenomenon represents the pivotal element for the organization of the territory. For this reason, the study is aimed at the comprehension of the dynamics and settlement choices at the basis of the structural forms of the Roman occupation. The final goal of the analysis of the genesis and development of the urban phenomenon in the ager Gallicus is to contribute to the general knowledge about the colonization and romanization processes in the entire medium-Adriatic area. The study is articulated in: state of the art of the most recent historiographic interpretations; a synthesis of the so-called “forms of the conquest"; a detailed and updated analysis, from the historical-archaeological and urban-topographical point of view, of the single urban realities of the ager Gallicus; a conclusive part where, confronting the elements at the basis of the urban definitions of the several examined realities, the main models for the formation of the cities are defined and described (coloniary foundation; coloniary foundation preceded by a pre-colonial presence in the form of a conciliabulum; previous nucleus of aggregation selected as reference pole for the spread settlements, scattered over the territory during the viritane distributions; centre of service created in function of the lands assignments to the colonists). Finally, a wider framework about the romanization in the ager Gallicus is outlined. In synthesis in this territory, the romanization appears as a progressive process of occupation, directly reflected by the development of the urban phenomenon, but which differs from what attested in the bordering areas or in the Cisalpina for some important ethnic and demographic dynamics.
10
Silani, Michele Giovanni <1983>. "Citta' e territorio: La formazione della citta' romana nell'ager gallicus." Doctoral thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2014. http://amsdottorato.unibo.it/6709/.
Full textAbstract:
La presente ricerca affronta lo studio della formazione delle realtà urbane nell'area dell'antico Ager Gallicus, grossomodo corrispondente all'attuale territorio delle Marche settentrionali. Nel quadro della colonizzazione romana il fenomeno urbano rappresenta, infatti, l'elemento cardine nell'organizzazione di un territorio. Per tale ragione, si è scelto di condurre un lavoro finalizzato alla comprensione dei tempi e dei modi che portarono alla formazione dei municipi e delle colonie nella strutturazione romana del territorio, cercando anche di comprendere le scelte insediative alla base delle singole forme strutturali. L'analisi della genesi e dello sviluppo del fenomeno urbano nell'ager Gallicus ha come obiettivo ultimo l'approfondimento della conoscenza sulla colonizzazione e romanizzazione in area medio adriatica.
La ricerca si articola in: uno stato dell'arte delle più recenti interpretazioni storiografiche; una sintesi sulle cosiddette “forme della conquista” (frequentazioni “precoloniali”, realtà santuariali, fondazioni coloniarie, realtà proto-urbane legate all'agro); una dettagliata e aggiornata schedatura storico-archeologica e urbanistico-topografica delle singole realtà urbane dell'ager Gallicus (le colonie di Sena Gallica, Pisaurum, Fanum Fortunae e Aesis, e i municipi di Forum Sempronii, Suasa e Ostra, e Sentinum); una parte conclusiva dove, mettendo a confronto gli elementi alla base della definizione urbana delle realtà esaminate, vengono delineati e sintetizzati i principali modelli di formazione delle città nell'ager Gallicus così individuati (fondazione coloniaria; fondazione coloniaria preceduta da una fase precoloniale nella forma di conciliabulum; nucleo di aggregazione precedente (conciliabulum) scelto quale polo di riferimento del popolamento sparso nel territorio al momento delle distribuzioni viritane; centro di servizio creato in funzione di assegnazioni di terre ai coloni).
Infine, viene tracciato un quadro complessivo della romanizzazione dell'ager Gallicus, che, in estrema sintesi, si configura come un processo progressivo di occupazione del territorio rispecchiato dallo sviluppo stesso del fenomeno urbano, ma che si differenzia dalle aree limitrofe o dall'area cisalpina per alcune importanti dinamiche etnico-demografiche.The present research focuses on the formation of the urban realities in the ancient area of the ager Gallicus, corresponding to the actual territory of the northern Marche region. In fact, within the framework of the Roman colonization, the urban phenomenon represents the pivotal element for the organization of the territory. For this reason, the study is aimed at the comprehension of the dynamics and settlement choices at the basis of the structural forms of the Roman occupation. The final goal of the analysis of the genesis and development of the urban phenomenon in the ager Gallicus is to contribute to the general knowledge about the colonization and romanization processes in the entire medium-Adriatic area. The study is articulated in: state of the art of the most recent historiographic interpretations; a synthesis of the so-called “forms of the conquest"; a detailed and updated analysis, from the historical-archaeological and urban-topographical point of view, of the single urban realities of the ager Gallicus; a conclusive part where, confronting the elements at the basis of the urban definitions of the several examined realities, the main models for the formation of the cities are defined and described (coloniary foundation; coloniary foundation preceded by a pre-colonial presence in the form of a conciliabulum; previous nucleus of aggregation selected as reference pole for the spread settlements, scattered over the territory during the viritane distributions; centre of service created in function of the lands assignments to the colonists). Finally, a wider framework about the romanization in the ager Gallicus is outlined. In synthesis in this territory, the romanization appears as a progressive process of occupation, directly reflected by the development of the urban phenomenon, but which differs from what attested in the bordering areas or in the Cisalpina for some important ethnic and demographic dynamics.
11
Serra, Mattia, and Maddalena Scaruffi. "La ricostruzione della citta." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2022.
Find full textAbstract:
Il progetto propone un intervento di trasformazione e riqualificazione dell’area Ex Caserma Prandina di Padova.
Un intervento pensato per ricucire questa frattura evidente all’interno della città contemporanea. Si tratta di un’area in passato utilizzata come caserma ad oggi dismessa che ha quindi perso il suo uso e la sua importanza passata diventando un luogo isolato e totalmente staccato dalla realtà cittadina.
Un’area dimenticata, a margine della città vecchia, da riconfigurare e riallacciare all’interno del tessuto urbano esistente. Una occasione di trasformazione attraverso nuovi e organizzati complessi residenziali, universitari e luoghi di aggregazione che potessero restituire questa grande area alla viva città.
12
LAGONIA, FRANCESCA. "Rappresentazioni della citta contemporanea." Doctoral thesis, Università IUAV di Venezia, 2002. http://hdl.handle.net/11578/278458.
Full text
13
Martínez, i. Puig Alfons J. "El naixement d'una ciutat: Josep Roca i Bros, o el perfil de una ciutat: Figueres, una imatge urbana a mitjans del segle XIX: el naixement d'una ciutat abans de ser una ciutat." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/397667.
Full textAbstract:
La creació de la ciutat de Figueres, neix urbanísticament parlant durant el segle XIX, concretament durant la segona meitat del XIX gràcies a la feina d’un arquitecte municipal: Josep Roca i Bros. Figueres, venia d’unes èpoques de progrés econòmic i social però no s’havia planejat la seva transformació en ciutat, sinó que havia anat creixent com un poble gran, amb carrers més llargs però estrets, amb un eixample insuficient i amb problemes orogràfics com la Ribera que partia Figueres en dos, o la manca d’espais oberts i carrers amples, així com una planificació que combinés l’estètica, la racionalitat i el creixement a mig i llarg termini.
Roca i Bros aconsegueix nous espais oberts a la ciutat, alguns d’ells venen donats per la cobertura de la riera i l’aparició de la Rambla o la Plaça de la Palmera, la qual cosa permet pensar que aquest arquitecte té una visió social de l’espai públic i una consciència de què la seva obra ha de perdurar. Tot plegat dins l’elegància del neoclassicisme que es manté, trobant-se en mestres d’obres posteriors per conservar una determinada imatge de ciutat pensada per Roca i Bros a mitjans del segle XIX.
Josep Roca i Bros, estarà també dins del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit, la qual cosa li dóna un control i coneixement del territori ampli, i contribueix al creixement de Figueres amb la instal·lació de serveis com l’aigua potable. Tanmateix, els nombrosos plànols de població permeten veure l’evolució urbana de Figueres al llarg de més d’una dècada.Figueres emerges, in terms of town planning, in the second half of the nineteenth century thanks to the work of the town's architect: Josep Roca i Bros. The town had experienced periods of economic and social progress but had not considered its transformation into a city, but simply had grown into a large town with long but narrow streets, with insufficient extensions and orographic problems such as the stream that divided the town or the lack of open spaces and wide streets, as well as a planning that would combine aesthetics, rationality and growth in the mediumand long term. Roca i Bros procures new open spaces in Figueres, some of which are the result of the covered stream which turns into the Rambla and the Palmera square, indicating that this architect has a social vision of the public space and is aware that his work has to last. All of this within the elegance of neoclassicism which is maintained and continued by later architects in order to conserve an image of the city first thought by Roca i Bros inmiddle of the nineteenth century. Josep Roca i Bros, was also in the Army Corps of Engineers, which gives a comprehensive control and knowledge of the territory and contributes to the growth of Figueres structure installation services such as drinking water. However, many plans allow people to see the evolution of urban Figueres for over a decade.
14
Wajss, Daniel Stephan. "Qual ? a sua tribo? O uso do TAI online no desvelamento de conhecimentos sociais ocultos." Universidade Federal do Rio Grande do Norte, 2015. http://repositorio.ufrn.br/handle/123456789/21077.
Full textAbstract:
Submitted by Automa??o e Estat?stica (sst@bczm.ufrn.br) on 2016-07-25T21:08:31Z
No. of bitstreams: 1
DanielStephanWajss_DISSERT.pdf: 1596260 bytes, checksum: 227b0efe1357e587835122f3e30ac266 (MD5)Approved for entry into archive by Arlan Eloi Leite Silva (eloihistoriador@yahoo.com.br) on 2016-08-02T21:42:21Z (GMT) No. of bitstreams: 1 DanielStephanWajss_DISSERT.pdf: 1596260 bytes, checksum: 227b0efe1357e587835122f3e30ac266 (MD5)
Made available in DSpace on 2016-08-02T21:42:21Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DanielStephanWajss_DISSERT.pdf: 1596260 bytes, checksum: 227b0efe1357e587835122f3e30ac266 (MD5) Previous issue date: 2015-06-15
Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior (CAPES)
O teste de associa??o impl?cita (TAI) criou recursos para acesso aos fen?menos dificilmente expostos atrav?s de autorrelatos ou medidas expl?citas, tradicionais nos estudos em Psicologia. Embora esta t?cnica de mensura??o esteja entre as mais consistentes nas publica??es internacionais, poucos artigos cient?ficos no Brasil estudaram o TAI se aprofundando em quest?es te?ricas ou pr?ticas. Isto gerou um desn?vel entre a dissemina??o desta medida no pa?s e a produ??o observada nos laborat?rios internacionais, tanto do ponto de vista quantitativo como qualitativo. Nesse contexto, a cria??o dos laborat?rios virtuais (online) implementados em diversos pa?ses, incluindo o Brasil, criou oportunidades singulares para contornar estas disparidades. Nosso trabalho buscou esclarecimentos te?ricos e conceituais, contextualizando-os no desenvolvimento hist?rico do TAI e de sua vers?o online, com o objeto de direcionar de forma acess?vel a apresenta??o in?dita do TAI online adaptado ao p?blico brasileiro. Em uma segunda etapa, investigamos empiricamente os dados obtidos pelo portal eletr?nico brasileiro do TAI ?Pa?ses?. Neste processo, analisamos o grau de nacionalismo impl?cito de 2271 brasileiros coletados desde o in?cio de 2009 at? o final de 2014. Nosso objetivo foi verificar se os resultados dos dados obtidos em um momento de grande confronto esportivo (Copa do Mundo da FIFA de 2010 e de 2014), se diferem de outros per?odos em que o torneio n?o ocorreu. Nossas an?lises apontaram diferen?as estatisticamente significativas para a amostra na v?spera do confronto esportivo, quando o aumento do nacionalismo impl?cito foi claramente superior, mesmo com aus?ncia de efeito pelos autorrelatos. Em um terceiro momento, efetuamos uma an?lise independente do contexto temporal da amostra, encontrando diferen?as estat?sticas significativas entre ambos os graus de nacionalismo (impl?citos e expl?citos) entre os sexos dos participantes. Neste caso, as mulheres se mostraram mais nacionalistas que os homens, mesmo que ambos tenham atitudes de prefer?ncias impl?citas pelo Brasil. No fechamento do trabalho, sugerimos que o nacionalismo seja um subproduto dos mecanismos mentais universais evolu?dos, corroborando com a teoria do favoritismo grupal que fundamenta a teoria de identidade social. Al?m disso, apontamos a necessidade de estudos entre as diferen?as entre os sexos em quest?es relacionadas ao grupo de pertin?ncia, uma vez que esper?vamos dos homens maiores atitudes nacionalistas, como reflexo da manuten??o de grupos coesos em sociedades ancestrais. N?o obstante, tudo indica para a import?ncia singular em se aprofundar nos estudos do TAI e do TAI online para investiga??es futuras do comportamento humano em diversas ?reas do conhecimento.
The Implicit Association Test (IAT) has succeeded in accessing mental phenomena hardly exposed through self-report and explicit measures well known in the traditional studies on psychology. Although this measurement technique is among the most consistent in international publications, the few articles in Brazil have not deepened on theoretical issues that underlie the practice. This created a gap between the spread of this measure in the country and the production seen in international laboratories, both at quantitative and qualitative terms. In this context, the online labs implemented in several countries, including Brazil, created unique opportunities to overcome these disparities. Our work sought theoretical and conceptual clarification, contextualized to the historical development of the IAT and its online version, displaying affordably an unprecedented presentation of the virtual tool adapted to the Brazilian public. In a second step, we investigated empirically the data obtained by the Brazilian electronic portal "Countries", analyzing the degree of implicit and explicit nationalism of 2271 Brazilian subjects collected from early 2009 to late 2014. Our goal was to determine whether the data results obtained in a time of major sporting confrontation (FIFA World Cup 2010 and 2014) differ from periods when the tournament did not happen. Analyzes showed differences on the eve of the sporting confrontation, when the increase in the implicit nationalism was clearly superior, even with no effect by self-reports. In an independent analysis of a cultural context, there is an oscillation of explicit nationalism over the years, but not for the implicit action. In addition, it was found in women greater degree of implicit and explicit nationalism than in men, with both sexes presenting their preferences towards Brazil. In an end section, we suggest that nationalism may be a by-product of universal mental mechanisms that evolved to identify of the belonging group categorization, corroborating with the group favoritism. We propose that the intensification of the group preference on the eve of the competition has as its ancestral function strengthen the cohesion of the group in preparation to confrontational situations. We pointed out the need for studies on the differences between the sexes in matters relating to group membership belonging. It was expected largest nationalist attitudes in men reflecting the maintenance of cohesive groups in ancient societies. Thus, it appears a singular importance impart the traditional TAI studies with its online version for future investigations of human behavior in various areas of knowledge.
15
Cabañas, Bringas Giancarlo Andre. "Cita con Tu trabajo." Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2017. http://hdl.handle.net/10757/624237.
Full textAbstract:
Fotografía ganadora Mención honrrosa en el "II Concurso de fotografía para lectores UPC", llevado a cabo el 10 de Noviembre de 2017. El evento fue organizado por el Centro de Información - Sede San Miguel. Lima, Perú.
16
Bosch, González Montse. "Eficiència energètica en edificis d'ús docent en la ciutat mediterrània. Cas a estudi, ciutat de Barcelona." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/311625.
Full textAbstract:
Based on the experience gained during more than 10 years working on energy efficiency in public buildings of various uses, this thesis develops a methodology for intervention in school buildings. The aims were to define the key indicators for identifying opportunities for savings; to assess possible measures for reducing consumption by limiting demand and improving the efficiency of the systems; to analyse and highlight the role played by each of the actors involved in the strategies of use and management of school buildings; and to establish the key criteria for carrying out future energy rehabilitation projects.
Chapter 1, Prologue, presents the principles on which the thesis is based.
Chapter 2, Presentation of the research, defines the overall objectives: to establish a methodology for analysing the stock of built schools; to identify the tools for making key decisions on energy; and to propose and validate a methodology for intervention regarding energy. It also defines the specific objectives: to identify and define indicators of energy efficiency; to characterise the stock of built schools and consider opportunities for improvement; to consider energy rehabilitation as a priority; to assess school buildings in terms of energy; to establish the strategic lines of action; to promote the objective of reducing consumption; and to identify and demonstrate opportunities for improvement. Finally, the hypothesis is put forward.
Chapter 3, Background, frames the thesis within the map of strategies developed by the various government entities and public authorities; it identifies the organisations and regulatory documents and the EU directives; it studies the energy situation in Catalonia and in Barcelona in particular; it analyses the various plans for improving energy; and, finally, it identifies strategies aimed at public buildings and in particular at schools.
Chapter 4, State of the art, presents the references of large-scale European experiences consulted, divided into themes: how the stock of schools is analysed using different strategies and methods, and how these are characterised; which parameters are considered; which factors are inevitable; who manages school buildings and how; and how the lines of intervention are established and evaluated economically and environmentally.
Chapter 5, Research methodology, presents the work done prior to the writing of the thesis and presents the methodology of analysis used to evaluate the school buildings under study. It specifies how the sample was identified, how the problems were diagnosed, how the buildings were assessed in terms of energy, the parameters of comfort and the resource management. Finally, it identifies the key indicators used to obtain the research results.
Chapter 6, Results, presents the exploratory analysis of general data and of the buildings, which were subjected to a detailed study and a multivariate analysis using the indicators identified in the methodology, and a multiple regression analysis of the results which validated the research arguments.
Finally, Chapter 7, Conclusions, first states that the general and specific objectives stated at the beginning of the research project have been fulfilled and argues that the hypothesis is valid. It then presents the final results of the research, which could and should be used by authorities responsible for school building management to design intervention strategies for existing buildings regarding energy and environment. Finally, it suggests future lines of research that should be implemented to solve some of the current sustainability challenges related to construction and the associated energy consumption.A partir de l'experiència adquirida durant més de 10 anys treballant en eficiència energètica en edificis públics d'usos diversos, es planteja la present tesi, en la qual es desenvolupa una metodologia d'intervenció en edificis docents que permet: definir els indicadors clau per identificar les oportunitats d'estalvi en els edificis; avaluar les possibles mesures de reducció de consums a partir de la limitació de la demanda i de la millora de l'eficiència dels sistemes; analitzar i donar pes al paper de cadascun dels actors que intervenen en les estratègies d'ús i gestió dels edificis escolars, i establir els criteris clau que cal considerar per realitzar les futures intervencions de rehabilitació energètica. En el capítol 1, 'Pròleg', s'hi presenten els principis sobre els qual es fonamenta aquesta tesi. En el capítol 2, 'Presentació de la investigació', se'n defineixen els objectius generals: establir una metodologia d'anàlisi del parc escolar edificat; conèixer les eines per a la presa de decisions en clau energètica, i proposar una metodologia d'intervenció en clau energètica i validar-la. Se'n defineixen també els objectius específics: identificar i definir els indicadors d'eficiència energètica; caracteritzar el parc escolar edificat i albirar les oportunitats de millora; considerar la rehabilitació energètica com a prioritat; avaluar els edificis escolars en clau energètica; establir les línies estratègiques d'actuació; potenciar l'objectiu de la reducció dels consums, i identificar i mostrar les oportunitats de millora. Finalment es planteja la hipòtesi. El capítol 3, 'Antecedents', emmarca la tesi en el mapa d'estratègies desenvolupades per les diferents entitats de govern i ens de l'Administració; s'identifiquen els organismes i els documents normatius i les directives europees; s'estudia la situació energètica a Catalunya i en concret a Barcelona; s'analitzen els diferents plans de millora energètica, i finalment s'identifiquen les estratègies dirigides als edificis públics i, en concret, als centres escolars. Dins el capítol 4, 'Estat de la qüestió', s'hi poden trobar, endreçades temàticament, les referències consultades d'experiències europees a gran escala: com s'analitza el parc escolar a partir de diferents estratègies i mètodes, com es caracteritzen, quins paràmetres es consideren, quins condicionants són inevitables, qui gestiona i com els edificis escolars, com s'estableixen línies d'intervenció i com s'avaluen econòmica i ambientalment. En el capítol 5, 'Metodologia de la recerca', es presenta el recorregut previ a l'elaboració de la tesi i es presenta la metodologia d'anàlisi utilitzada per a l'avaluació dels edificis escolars objecte d'estudi. S'especifica com s'ha identificat la mostra, com s'han diagnosticat els problemes, com s'han avaluat energèticament els edificis, els paràmetres de confort i la gestió dels recursos, i, finalment, s'han identificat els indicadors clau que s'utilitzaran per a l'obtenció dels resultats de la recerca. Per al capítol 6, 'Resultats', s'ha fet ús de l'anàlisi exploratòria de dades generals i dels edificis objecte d'estudi de detall, i s'ha fet una anàlisi multivariable a partir dels indicadors identificats en la metodologia i una anàlisi dels resultats a partir de la regressió múltiple, que ha permès validar l'argumentari de la recerca. Finalment, el capítol 7, 'Conclusions', presenta un primer cos en el qual es verifica el compliment dels objectius generals i específics plantejats a l'inici de la recerca i s'argumenta la validesa de la hipòtesi. En un segon apartat es conclouen els resultats de la recerca, que podrien i haurien de servir, a les administracions gestores del parc escolar edificat, en el disseny d'estratègies d'intervenció en edificació existent, en clau energètica i ambiental. També s'albiren les futures línies de recerca que s'haurien d'implementar per resoldre alguns dels actuals reptes quant a sostenibilitat,
17
Gómez, Eulàlia. "Comerç, ciutat, paisatges arran de terra." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/348259.
Full textAbstract:
The thesis focusses on the right angle where facades and sidewalks intersect, a thick folded hinge with a primarily collective use mostly occupied by retail, characterized by an invasive and transforming nature. The activities have as main stage the arrival of the architecture on streets - the ground-floors-, where boundaries between public, private and collective change their thickness, degree of transparency or perforation, become discontinuous, disappear at times, or grow and get separated from the ground level. It is in this level where the urban public component is mainly developed, because it is where the interaction between residents and visitors with the built environment helps to magnify the conditions of urbanity (1) of the city.
Certain tracks on the urban landscape are the result of the collective action of retail: interventions that drill or sculpt the architecture, that superpose new structures or that overflow and extend themselves over the nearest piece of city. These actions are sauteed in time and produce overlapping scenarios that can be explained in detail to highlighting the importance of the contribution of these retail parasitacions -spontaneous and beyond the norms in many occasions- to the complexity and intensity of the public use of the sidewalks.
The thesis approaches to urban retail from tour perspectives that established the theoretical basis for understanding the ground floor cityscape. The text is accompanied by a set of maps and images that explore both appropriate ways to understand and represent the threshold between the public space of streets and squares and the collective space of commerce.
The first chapter reviews the scientific literature on which the research is supported, while unfolding the sensitive imagery around the topic. These texts and images accompany the formulation of the first hypothesis: what happens on the lower floors largely determines the character of the city.
The second chapter describes types of buildings dedicated to commerce from the point of their morphology and their urban setting rules. It looks at how they have evolved and how they have been transformed into structures that have reversed the logic of the original model, or how hybridized to respond to the needs that commerce requested the city. The assumption on which it rests is the fact that retail and its implicit forms have an invasive and transformative character, and experiencing these changes inflicted in their environment they characterize the use of the urban grounscape.
The third part focuses on three fragments in the center of Barcelona and explains them from the presence of some forms of retail described in the previous chapter: explaining their morphology or origin, reviewing municipal regulations that regulate them, mapping their use. Much to the way in which it manifests itself, retail always involves as mall-scale urban dimension, an oscillating roughness on the street level, a few ripples in the encounter of facades and sidewalks that are always in constant motion.
The fourth chapter exposes the thesis establishing relations with the three previous with a thought on the contemporary commercial landscapes -those that characterize urban centers, those that are decentralized and tied to the transport infrastructure, those that remain without a physical support- and determines that to each of these scenarios correspond different rhythms and times, which are those of the retail forms that characterize their geography.
(1) Sola-Morales (2010) defines Urbanity as the sum of "permeability, sensuality and respect" that is "not only in economic and social activity, but is also in the matter of architecture." La urbanitat de la arquitectura" [The urbanity of architecture], Inaugural Lecture academic year 2009-2010 at ETSAB, Barcelona: Visions n.8)La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia. (1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
18
Peremiquel, Lluch Francesc. "Construir ciutat amb agrupacions d'habitatges unifamiliars." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 1995. http://hdl.handle.net/10803/6967.
Full textAbstract:
L'objectiu és mostrar una panoràmica general del projecte de barris residencials amb vivendes unifamiliars des de meitat del segle passat fins avui, a partir de les experiències desenvolupades durant aquest període de temps, oferint una documentació seleccionada i representativa, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. La construcció de barris residencials amb vivendes unifamiliars és una experiència prou estesa i important, tant des del punt de vista històric com espaial, per merèixer una atenció especial. Els documents similars, dins d'aquest camp disciplinar, han centrat la seva atenció sobre dos aspectes extrems. Hi ha un conjunt de publicacions que tenen per objectiu mostrar la panoràmica del projecte de barris residencials en general. Un altre conjunt que tenen per objecte mostrar la utilització en la construcció de barris amb un determinat tipus edificatori.
En el primer cas, el concepte de barri és l'element aglutinador, en el segon ho és el tipus edificatori. En el nostre cas un element definitori tant de les característiques del barri com del tipus edificatori és el que s'utilitza com element aglutinador. L'adjectiu "unifamiliar" vinculat a la vivenda o al barri confereix un distintiu característic.
Si bé aquest concepte no és ni arquitectònic ni urbanístic, és determinant tant per la forma urbana com per la definició de la tipologia edificatoria.
19
Arrigoni, Daniela <1980>. "Il Foro Bonaparte: l'architettura della citta'." Doctoral thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2014. http://amsdottorato.unibo.it/6298/1/arrigoni_daniela_tesi.pdf.
Full textAbstract:
La ricerca ha per oggetto il progetto del Foro Bonaparte a Milano redatto da Giovanni Antonio Antolini a seguito del decreto del 23 giugno 1800 che stabiliva l’abbattimento delle mura del Castello Sforzesco.
Si affronta il tema dell’architettura avendo come obiettivo una lettura critica di tale progetto servendosi dell’analisi compositiva come strumento in grado di stabilire i rapporti che intercorrono tra la città, l’architettura e il tipo. Attraverso lo studio del progetto urbano la ricerca conferma l’ipotesi per la quale la grande forma totalizzante, perentoria e assoluta è capace di mutare la struttura urbana, offrendo un nuovo modello con cui rinnovare la città.
L’ambizione di Antolini di veder realizzata l’opera è destinata a svanire nell’arco di pochi anni, ma il progetto per il Foro Bonaparte continuerà per lungo tempo ad evocare la sua idea innovativa fino ai giorni nostri. Sebbene l’opera sia destinata a rimanere un’architettura solo disegnata, le varie pubblicazioni continuano a circolare nelle accademie prima e nelle università successivamente, costituendo un importante patrimonio di studio e di ricerca per generazioni di architetti, fino alla riscoperta avvenuta con Aldo Rossi e Manfredo Tafuri negli anni sessanta del secolo scorso. Dalle lezioni formulate nelle architetture del passato è possibile avanzare nuove ipotesi e alimentare riflessioni e dibattiti sul ruolo dell’architettura nella città contemporanea.
La ricerca si occupa del progetto d’architettura per offrire un ulteriore contributo al tema, attraverso una lettura di carattere compositivo, supportata da una serie di schemi e disegni di studio necessari per completare il testo e per verificare i concetti esposti. Dopo aver raccolto, catalogato ed analizzato il materiale iconografico relativo al progetto per il Foro Bonaparte si è scelto di basare il ridisegno sulla raccolta di disegni conservati presso la Biblioteca Nazionale di Francia.The subject of this research is the Foro Bonaparte in Milan designed by Giovanni Antonio Antolini. This project follows the decree issued on 23 june 1800 establishing the demolition of the Sforzesco Castle walls and the rearrangement of the area. The thesis critically reads into the architecture using the composition analysis to define the connection between the city, the architecture and the type. Through the analysis of the urban project, our research confirms the hypothesis that the totalitarian form, peremptory and absolute, is able to change the urban structure. It also offers a new model to renew the city. Although Antolini’s project for the Foro Bonaparte was never realized, its design still keeps inspiring architects with its innovative ideas. Many publications on the subject in academia and universities have constituted an important research patrimony for generations of architects, until its rediscovery in Aldo Rossi's and Manfredo Tafuri's contributions during the sixties of the last century. From the lessons given in past architectures, it is possible to put forward new hypothesis and fuel debates on the role of architecture in the contemporary city. Moreover, this research focuses on the architectural design to give a compositive interpretation of the work, besides the numerous and important historiographical contributions that reconstruct the cultural, political and social background of the project. Based on the nature of the contribution, this research comes with a set of models and drawings that are necessary to integrate the text and to verify the presented concepts. After the collection, the classification and the analysis of the iconographic material of the Foro Bonaparte design, we chose to base the redrawing of the architecture on the drawings preserved in the French National Library.
20
Arrigoni, Daniela <1980>. "Il Foro Bonaparte: l'architettura della citta'." Doctoral thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2014. http://amsdottorato.unibo.it/6298/.
Full textAbstract:
La ricerca ha per oggetto il progetto del Foro Bonaparte a Milano redatto da Giovanni Antonio Antolini a seguito del decreto del 23 giugno 1800 che stabiliva l’abbattimento delle mura del Castello Sforzesco.
Si affronta il tema dell’architettura avendo come obiettivo una lettura critica di tale progetto servendosi dell’analisi compositiva come strumento in grado di stabilire i rapporti che intercorrono tra la città, l’architettura e il tipo. Attraverso lo studio del progetto urbano la ricerca conferma l’ipotesi per la quale la grande forma totalizzante, perentoria e assoluta è capace di mutare la struttura urbana, offrendo un nuovo modello con cui rinnovare la città.
L’ambizione di Antolini di veder realizzata l’opera è destinata a svanire nell’arco di pochi anni, ma il progetto per il Foro Bonaparte continuerà per lungo tempo ad evocare la sua idea innovativa fino ai giorni nostri. Sebbene l’opera sia destinata a rimanere un’architettura solo disegnata, le varie pubblicazioni continuano a circolare nelle accademie prima e nelle università successivamente, costituendo un importante patrimonio di studio e di ricerca per generazioni di architetti, fino alla riscoperta avvenuta con Aldo Rossi e Manfredo Tafuri negli anni sessanta del secolo scorso. Dalle lezioni formulate nelle architetture del passato è possibile avanzare nuove ipotesi e alimentare riflessioni e dibattiti sul ruolo dell’architettura nella città contemporanea.
La ricerca si occupa del progetto d’architettura per offrire un ulteriore contributo al tema, attraverso una lettura di carattere compositivo, supportata da una serie di schemi e disegni di studio necessari per completare il testo e per verificare i concetti esposti. Dopo aver raccolto, catalogato ed analizzato il materiale iconografico relativo al progetto per il Foro Bonaparte si è scelto di basare il ridisegno sulla raccolta di disegni conservati presso la Biblioteca Nazionale di Francia.The subject of this research is the Foro Bonaparte in Milan designed by Giovanni Antonio Antolini. This project follows the decree issued on 23 june 1800 establishing the demolition of the Sforzesco Castle walls and the rearrangement of the area. The thesis critically reads into the architecture using the composition analysis to define the connection between the city, the architecture and the type. Through the analysis of the urban project, our research confirms the hypothesis that the totalitarian form, peremptory and absolute, is able to change the urban structure. It also offers a new model to renew the city. Although Antolini’s project for the Foro Bonaparte was never realized, its design still keeps inspiring architects with its innovative ideas. Many publications on the subject in academia and universities have constituted an important research patrimony for generations of architects, until its rediscovery in Aldo Rossi's and Manfredo Tafuri's contributions during the sixties of the last century. From the lessons given in past architectures, it is possible to put forward new hypothesis and fuel debates on the role of architecture in the contemporary city. Moreover, this research focuses on the architectural design to give a compositive interpretation of the work, besides the numerous and important historiographical contributions that reconstruct the cultural, political and social background of the project. Based on the nature of the contribution, this research comes with a set of models and drawings that are necessary to integrate the text and to verify the presented concepts. After the collection, the classification and the analysis of the iconographic material of the Foro Bonaparte design, we chose to base the redrawing of the architecture on the drawings preserved in the French National Library.
21
Johansson, Linda. "En mosaik av texter : Kommentar till egen översättning från franska till svenska av Roland Barthes Éléments de sémiologie." Thesis, Stockholms universitet, Tolk- och översättarinstitutet, 2018. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:su:diva-183915.
Full textAbstract:
I uppsatsen kommenteras en egen översättning av utdrag ur Roland Barthes fackartikel Éléments de sémiologie. Denna avser följa Immanuel Wallersteins regler för termöversättning av human- och socialvetenskapliga texter samt riktlinjer framtagna av the Social Science Translation Project (2006). Källtexten präglas av explicita referenser till andra texter. Två uttryck för detta som här tas upp är citat och explicit intertextuella termer (i synnerhet det senare). Den första frågeställningen är om ett mottagande intertextuelt fält kan användas för att översätta dessa. Det visar sig vara ett väsentligt redskap, men inte självtillräckligt eller entydigt. Den andra är hur de med hjälp av detta redskap valda målspråkstermerna förhåller sig till Nuopponens och Pilkes (2016) kriterier för ”goda termer”. Analys av de målspråkstermer som valts, vilka är låneord, visar att olika klasser av låneord har tendens att hänga samman med vissa typer av terminologiska för- och nackdelar.The thesis is a commentary of my own translation of an excerpt of Roland Barthes article Éléments de sémiologie. Its aim is to follow Immanuel Wallerstein’s rules for translation of terms in social sciences as well as the guidelines developed by the Social Science Translation Project (2006). The orignal text is characterized by explicit references to other texts. Two elements that will be presented in the thesis are quotes and explicitly intertextual terms (with a focus on the latter). The first question is if a receiving intertextual field could be used to translate these elements. It turns out to be a fundamental tool, but not self-sufficient or unequivocal. The second question is how the chosen terms of the target language, with help from said tool, relate to Nuopponens and Pilkes (2016) criteria for ideal terms. An analysis of the chosen terms of the target language, which are borrowings, shows that different groups of borrowings tend to be associated to certain types of terminological pros and cons.
22
Benach, Rovira Núria. "Ciutat i producció d'imatge: Barcelona 1979-1992." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1997. http://hdl.handle.net/10803/1968.
Full textAbstract:
L'objectiu principal d'aquest treball s'estableix en l'intent de definir, pel cas de Barcelona, el paper que les imatges de la ciutat juguen en relació a les seves transformacions. Aquest objectiu global es desglossa, de fet, en tres subobjectius:a) establir el procés de producció de les imatges: qui produeix què i per a qui, quins mitjans i canals són els utilitzats.
b) analitzar el contingut de les imatges en relació als objectius de les polítiques
urbanes, destriant-ne els missatges, explícits o no, i,
c) abordar el consum o, en termes de marketing, l' 'efectivitat' de les imatges produides, ja que no existeix una correspondència automàtica entre els missatges tal com son emesos i tal com són debuts.
Aquest tercer subobjectiu es deIxat explícitament fora de l'abast d'aquest treball
ja que no es pretén arribar a una valoració sistemàtica de les imatges produïdes, sinó contribuir a desvetllar els mecamsmes a través dels quals aquestes imatges son concebudes, produïdes i distribuïdes en un context concret de reestructuració de la ciutat.
Es tracta, doncs, d'abordar un tema complex com és el de les transformacions urbanes recents des d'un punt de vista parcial, la producció d'imatge, que aqul s'ha situat en el centre del punt de mira de la mateixa manera, es sosté que l'anàlisi de les imatges de la ciutat pren especial rellevància quan es posa al servei de l'estudi dels processos de reestructuració urbana. Establir la relaci entre ambdós enfocs mantenint la doble direcció de l'anàlisi és, potser, el principal repte que afronta aquest treball.
RESUMEN:
Los procesos de reestructuración urbana de los dos últimos decenios han comportado nuevas maneras de gestionar y de planificar la ciudad hasta el punto que se afirma la existencia de una nueva política urbana, definida por el énfasis en el corto plazo, en su orientación a la demanda más que a la oferta y en la creciente participación privada. En Barcelona, este proceso de adaptación a la nueva situación ha sido liderado en buena medida por el gobierno municipal que ha apoyado su política urbana en una amplia producción de imágenes de la ciudad, que han ido dirigidas tanto a la obtención de un indispensable consenso social en torno de un modelo de ciudad como al reforzamiento de la proyección de una imagen atractiva para los potenciales consumidores.
Se han analizado, para el caso de Barcelona, las imágenes de la ciudad producidas fundamentalmente por las instancias públicas -aunque también se ha concedido algún lugar a los agentes privados, especialmente a la prensa diaria- a través de dos grandes temas. En primer lugar, la producción de una imagen de ciudad revitalizada, una condición indispensable para el buen funcionamiento de cualquier otra imagen parcial. En segundo lugar, se ha analizado la producción de imágenes específicas siguiendo las principales líneas de la política urbana contenidas en los planes estratégicos de Barcelona: la internacionalización, las infraestructuras y la calidad de vida, y los "productos" Barcelona.
23
Giménez, Pérez Mª Dolors. "Responsabilitat professional mèdica. Barcelona ciutat: 2004-2009." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/288220.
Full textAbstract:
Professional responsibility in medicine exists since the beginning of medicine itself. The Hammurabi Code, which dates from 1728 bC, already mentions some articles related to the professional responsibility of the doctor.
In all eras, laws and medicine haven been forced to adapt to all the scientific advances and social changes that haven been made. Medical responsibility has has had to change as well.
The current approach of responsibility is not supposed to be anymore the search of “guilt” but the searching of all those factors that have influenced in a non desired attending procedure so that it has provoked in a patient the appearance of and adverse reaction, complications and sequels that could have been avoided.
The aim of this thesis is to make quantitative and qualitative analysis of medical responsibility based on expert reports accomplished by the forensic doctors in the city of Barcelona from 2004 to 2009 which have been obtained from the archives of “Servei de Clínica Medicoforense de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya”.
The mainlines have been basically obtained from the reports of the forensic doctors, however, there has been some cases where a computing followup has been made by getting the court sentences of the pursued procedures and, therefore, the court decisions.
The statistics analysis has been undertaken as it follows: the descriptive statistics, which are mean, median, standard deviation, minimum and maximum have been used to study the quantitative variables. As for the qualitative variables, we have calculated absolute and relative frequency tables.
In order to analyse relationship between two qualitative variables, it has been performed contingency tables between both variables, along with the corresponding bar graphs. To stablish if there was a statistically significant association, khi squared has been run, as well as likelihood ratios, depending on what was most appropriated at each situation.
Whenever “age” as a quantitative variable has been involved in the analysis, Krskal-Wallis non-parametric test has been used, but only if the covariates had more than two categories, while Wilcoxon non-parametric test has been used in case it had only two categories. (eg Wasserman, 2006).
Finally, a survival analysis has been performed, the aim of which was the analysis of how long it takes to happen a well defined event (eg Klein & Moeschberger, 2003)
The most relevant results have been:
The sampling consists of 283 expert/proficient reports belonging to years 2004-2009. In 89.05% of cases, forensic's report is performed at a magistrate court's request.
Talking about reasons of claims, it has been viewed that complaints about wrong therapeutical results are the most frequent ones (32.86%), specially when patient remains with sequels. This is followed by bad surgery technique (19.08%). Complications in clinical course rank third (13.7%) and finally we find mistaken diagnosis. (11.66%).
The average age of affected patients by a medical malpractice is 48.38 years. When referring to sex, 62.7% are women while 37.2% corresponds to men.
There are more complaints related to surgical specialties than to medical ones, and among those, orthopaedic surgery and traumatology rank first, followed by gynaecology and obstetrics.
Private medical centres own the 40.28% of claims. The 28.6% belongs to public health centres. The remain correspond to other kind of centres.
88.34% Of claims are against doctors, while the rest of percentage are against other kind of professionals.
Based upon the results we have obtained, we can confirm that the penal law is not the most appropriate law to ensue a likely medical malpractice claim. It is a process that generates stress, anxiety and insecurity to the doctor and to the family as well. Creation of arbitration tribunals and preventive legal medicine at hospitals could be part of the solution to that situation.
24
STRIEBIG, JEAN-JACQUES. "Pathologie infectieuse a l'hopital de la ciotat." Aix-Marseille 2, 1989. http://www.theses.fr/1989AIX20234.
Full text
25
Taddei, Claudia Romana. "Il progetto dell'edificio pubblico nella citta' contemporanea." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2015. http://amslaurea.unibo.it/8657/.
Full textAbstract:
La tesi curricolare da me affrontata come elaborato conclusivo del corso di Laurea Specialistica a ciclo unico in Architettura, presso la Scuola di Ingegneria e Architettura dell’Università di Bologna, sede di Cesena, ha come oggetto di studio il percorso didattico formativo da me svolto. Nasce dalla volontà di poter definire un quadro quanto più didascalico, riguardo le attitudini teorico/pratiche approfondite e applicate nell’ambito dei Laboratori di Progettazione III e IV, entrambi riguardanti progetti di trasformazione del volto urbano di una città, a scale differenti.
26
Hernández, Ferris Rafael. "La ciutat d'Alcoi durant la II República." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2015. http://hdl.handle.net/10045/62414.
Full text
27
BASSANO, NADIA. "LA CITTA' EDUCATIVA: UN'IDEA CHE SI TRASFORMA." Doctoral thesis, Università Cattolica del Sacro Cuore, 2019. http://hdl.handle.net/10280/56635.
Full textAbstract:
La tesi esamina le principali rappresentazioni della città contemporanea ponendone in luce, tra risorse e contraddizioni, l’essenza “umana” e la rilevanza strategica in prospettiva pedagogica.
Sulla scorta di una cornice teorica interdisciplinare la ricerca affronta, con un approccio critico-ermeneutico, lo studio del particolare costrutto della “Città Educativa”, proponendo un affondo su come esso si sia sviluppato in seno ad una rete internazionale (Associazione Internazionale delle Città Educative). Lo studio di caso di alcune città-membro della rete ha consentito di approfondire, nel rispetto delle peculiarità di ciascun contesto, alcuni aspetti caratteristici di ciascuna Città Educativa in esame: quali i valori impliciti della sua azione politico-educativa? Quali le esperienze maggiormente significative e generative? Quali gli attori strategici?
Attraverso un approccio multi-metodo (analisi documentaria, interviste, osservazioni sul campo, analisi statistica del testo), ciascun caso è stato quindi esplorato guardando attraverso i diversi livelli del “sistema urbano”, al fine di restituirne uno sguardo complessivo e dinamico. Dagli studi è stato altresì possibile rilevare una trasversale crucialità del sistema familiare e delle relazioni intergenerazionali rispetto alla costruzione di processi urbani comunitari e partecipati.
Alla luce tanto del quadro epistemologico-interpretativo, quanto dei risvolti empirici emersi, si propongono infine alcune possibili prospettive euristico-pedagogiche per una città educativa che guarda all’orizzonte pedagogico della comunità educante.This work examines the main representations about contemporary city enlightening, between contradictions and possibilities, its “humane” feature and its educational relevance from a pedagogical point of view. Throughout an interdisciplinary theoretical framework and a critical-hermeneutic approach, the research deepens the peculiar concept of “Educating City”, in particular inside an international network (the International Association of Educating Cities). Across some case-studies about network city-members, conducted considering the peculiarities of each context, it was possible to answer some critical questions: which are, in each local educational policy, the implicit values? Which experiences are mostly generative and significant? Which are the strategic social actors? The multi-method approach adopted (documentary analysis, interviews, field observations, text statistics analysis) allowed to explore each case through the different levels of “urban system”, to give back a complex and dynamic perspective about it. Cases highlighted as well a transversal cruciality of familiar system and intergenerational relationships to promote urban processes of participation and community-building. Finally, in the light both of the epistemological-interpretative framework and of empirical evidences, several educational perspectives and proposals were individuated, coherently to an educating city which embodies the idea of educating community.
28
BASSANO, NADIA. "LA CITTA' EDUCATIVA: UN'IDEA CHE SI TRASFORMA." Doctoral thesis, Università Cattolica del Sacro Cuore, 2019. http://hdl.handle.net/10280/56635.
Full textAbstract:
La tesi esamina le principali rappresentazioni della città contemporanea ponendone in luce, tra risorse e contraddizioni, l’essenza “umana” e la rilevanza strategica in prospettiva pedagogica.
Sulla scorta di una cornice teorica interdisciplinare la ricerca affronta, con un approccio critico-ermeneutico, lo studio del particolare costrutto della “Città Educativa”, proponendo un affondo su come esso si sia sviluppato in seno ad una rete internazionale (Associazione Internazionale delle Città Educative). Lo studio di caso di alcune città-membro della rete ha consentito di approfondire, nel rispetto delle peculiarità di ciascun contesto, alcuni aspetti caratteristici di ciascuna Città Educativa in esame: quali i valori impliciti della sua azione politico-educativa? Quali le esperienze maggiormente significative e generative? Quali gli attori strategici?
Attraverso un approccio multi-metodo (analisi documentaria, interviste, osservazioni sul campo, analisi statistica del testo), ciascun caso è stato quindi esplorato guardando attraverso i diversi livelli del “sistema urbano”, al fine di restituirne uno sguardo complessivo e dinamico. Dagli studi è stato altresì possibile rilevare una trasversale crucialità del sistema familiare e delle relazioni intergenerazionali rispetto alla costruzione di processi urbani comunitari e partecipati.
Alla luce tanto del quadro epistemologico-interpretativo, quanto dei risvolti empirici emersi, si propongono infine alcune possibili prospettive euristico-pedagogiche per una città educativa che guarda all’orizzonte pedagogico della comunità educante.This work examines the main representations about contemporary city enlightening, between contradictions and possibilities, its “humane” feature and its educational relevance from a pedagogical point of view. Throughout an interdisciplinary theoretical framework and a critical-hermeneutic approach, the research deepens the peculiar concept of “Educating City”, in particular inside an international network (the International Association of Educating Cities). Across some case-studies about network city-members, conducted considering the peculiarities of each context, it was possible to answer some critical questions: which are, in each local educational policy, the implicit values? Which experiences are mostly generative and significant? Which are the strategic social actors? The multi-method approach adopted (documentary analysis, interviews, field observations, text statistics analysis) allowed to explore each case through the different levels of “urban system”, to give back a complex and dynamic perspective about it. Cases highlighted as well a transversal cruciality of familiar system and intergenerational relationships to promote urban processes of participation and community-building. Finally, in the light both of the epistemological-interpretative framework and of empirical evidences, several educational perspectives and proposals were individuated, coherently to an educating city which embodies the idea of educating community.
29
STORTONE, SIMONA. "RE-EMPTY: gestire il presente delle citta." Doctoral thesis, Università IUAV di Venezia, 2007. http://hdl.handle.net/11578/278108.
Full text
30
Barnada, López Jaume. "La ciutat com a diagrama de llocs públics." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2002. http://hdl.handle.net/10803/6078.
Full textAbstract:
Comprendre la globalitat de la ciutat d'avui és difícil i sovint intentem explicar-la a través d'anècdotes o de manera parcial. La tesi proposa analitzar: la necessitat d'estructures formades per espais urbans a les ciutats, i la forma que aquestes ens donen com a mètode per saber que és i com ha de ser un fet urbà. Aquests sistemes son del tot imprescindibles i en ells recau en gran part la forma i la qualitat urbana, per tant la seva absència és sinònim de lloc suburbà. Les estructures estan formades per la combinació racional de llocs públics i el conjunt d'això és un diagrama urbà. Per abordar aquest tema la tesi es composa de dues parts.En la primera part, es descriuen els llocs públics que són fonamentals en algunes ciutats, i és comprova com aquests col·laboren definitivament a la forma urbana. En aquesta part s'analitzen dotze ciutats situades a àmbits geogràfics distints, quatre són asiàtiques, quatres europees i quatre americanes. En la selecció es busca que les ciutats estiguin suficientment allunyades culturalment per tal de que en principi els llocs que siguin estudiats puguin esdevenir elements prou especials de cada situació. Allò realment interesant és el comprovar com aquests espais urbans tenen un valor universal i que son apreciats i utilitzats en distints models de ciutat com a formes habituals de composició de l'estructura de la ciutat.
En la segona part, s'analitza la forma del diagrama de la ciutat i com aquest és el seu suport estructural. Per fer-ho sempre es compara l'estructura formada per a llocs públics amb ciutats o parts de ciutats. Es parteix sempre d'allò més elemental, com és una plaça o un carrer, i a través d'un procés de composició urbana es dissenya un sistema complex i urbà. En tot això, la forma dels diagrames resultants és estudiada de maneres diferents i es fan símils amb altres diagrames com son els que hi ha en els taulers de jocs. La possibilitat de fer una forta abstracció de la forma de la ciutat i arribar a conèixer el seu diagrama és essencial. Per això mètodes reductius i/o de comparació que ens ajudin a sintetitzar el problema ens poden ser útils. Els jocs i en especial els diagrames dels seus taulers seran un camí interessant a investigar. Conèixer la ciutat és saber jugar al seu tauler urbà.
En conclusió la tesi determina que els diagrames urbans són completament imprescindibles en qualsevol ciutat i la seva absència sols és símptoma de marginalitat. La tesi proposa dos maneres de realitzar diagrames, sempre fets a través de la suma de llocs públics. La primera, és aquella que utilitza llocs bàsics de composició com son les places i els carrers. La segona, és la que es denomina com a campus i proposa una ciutat oberta i de fàcil integració amb la natura. La ciutat ha d'estar sempre recolzada per estructures equivalents a diagrames de llocs públics. Finalment, en l'epíleg, la tesi proposa quasi un petit manual de composició urbana, o si més no alguns elements imprescindibles per a qualsevol ciutat.
It is difficult to understand the present-day city in its totality and we often try to explain it through anecdotes or only partially. The thesis proposes to analyse: the need for structures formed by urban spaces in the cities, and the shape they offer us as a means to knowing what they are and the nature of urban facts. These systems are indispensable and to a great extent urban form and urban quality reside in them; therefore their absence is synonymous to the suburban area. The structures are formed by rational combination of public spaces and the resulting whole is an urban diagram. To tackle this theme the thesis is divided into two parts.
In the first part public spaces which are essential to some cities are described, and the way they finally contribute to the urban form is examined. In this part twelve cities from different geographical areas are analysed; four of them are Asian, four are European and another four are American cities. With this selection we are aiming for cities that culturally are far enough apart to allow the chosen spaces to become sufficiently special elements in each situation. The surprise comes when we find out that these urban spaces have a universal value and are appreciated and put into use in different city models as common shapes in composing the city structure.
In the second part the form of the city diagram and the way in which the diagram works as the structural support are analysed. To do this the structure formed by public spaces is compared to cities or parts of cities. The most elementary things, like a square or a street, are the starting point, and through a process of urban composition a complex and urban system is designed. The shape of the resulting diagrams is studied in different ways and comparisons are made with other diagrams like the ones there are on game boards. The possibility of making a high-level abstraction of the form of the city and getting to know its diagram is essential. So methods of reduction and/or comparison that help us to synthesise the problem can be useful to us. Games and, in particular, the diagrams of their boards will be interesting paths to explore. Knowing the city knows how to play on the urban board.
In conclusion this thesis establishes that urban diagrams are indispensable in any city and that their absence is simply a symptom of marginality. The thesis proposes two ways of creating diagrams, always through the adding up of public spaces. The first one uses basic compositional places like squares and streets. The second is named "campus" and suggests an open city, integrating effortlessly with nature. The city always has to be supported by structures that are equivalent to the diagrams of public spaces. Finally, in the epilogue the thesis offers something like a small "urban composition" manual or some essential elements for any city.
31
Lazaro, Ticse Gloria, and Flores Karla Yasmín Silva. "Las aplicaciones de citas en la mujer peruana." Bachelor's thesis, Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2017. http://hdl.handle.net/10757/622911.
Full textAbstract:
Las aplicaciones de citas, como Tinder y Badoo, son consideradas alternativas rápidas, sencillas y menos comprometedoras para encontrar pareja, mantener encuentros sexuales casuales, o conocer gente. Mi Media Manzana es una aplicación de origen peruano. Sin embargo, advertimos la carencia de información estadística sobre el uso de estas aplicaciones en el mercado peruano. De lo anterior nos planteamos las siguientes interrogantes: ¿Las aplicaciones de citas actuales, responden plenamente a las necesidades o expectativas de la mujer peruana? y ¿Cuáles son los factores que promueven o desincentivan el uso de aplicaciones de citas en la mujer peruana?
Esta investigación es de enfoque cualitativo y de tipo comparativo (usuarias y no usuarias de las aplicaciones de citas), aplicándose como método de investigación al estudio de casos y utilizándose tres instrumentos: encuesta online, focus gruop y entrevistas a profundidad.
El resultado es que “las aplicaciones actuales de citas no responden plenamente a las necesidades o expectativas de la mujer peruana”, dado el riesgo a ser víctimas de feminicidio, ser estafadas o engañadas por la información pública en los aplicativos y el prejuicio negativo por la sociedad conservadora peruana. Sin embargo, existen factores que podrían promover su utilización.Dating Applications such as Tinder and Badoo, are considered quick, simple and less compromising alternatives to find a partner,casual sexual, or meet people. Mi media Manzana is an application of Peruvian origin. However, we note the lack of statistical information on the use of these applications in the Peruvian market. From the above we pose the following questions: Do current dating applications fully meet the needs or expectations of Peruvian women? and What are the factors that promote or discourage the use of dating applications in Peruvian women? This research is qualitative and comparative (users and non-users of dating applications), applying as a research method to the case study and using three instruments: online survey, focus group and interviews depth. The result is that "the current applications of appointments do not fully respond to the needs or expectations of Peruvian women", given the risk of being victims of femicide, being scammed or deceived by public information in the applications and the negative prejudice by the conservative Peruvian society. However, there are factors that could promote its use.
32
Parentin, Torsten. "Kontinuierliche Nierenersatztherapie mit regionaler Citrat-Antikoagulation bei Schwerbrandverletzten." Doctoral thesis, Universitätsbibliothek Leipzig, 2013. http://nbn-resolving.de/urn:nbn:de:bsz:15-qucosa-114384.
Full textAbstract:
Hintergrund: Die regionale Citrat-Antikoagulation im Rahmen der Nierenersatztherapie hat bei interdisziplinären Intensivpatienten in den letzten Jahren zunehmend an Bedeutung gewonnen. Für Schwerbrandverletzte existieren bislang kaum Untersuchungen zu diesem Verfahren. Ziel dieser Arbeit war es, die kontinuierliche Nierenersatztherapie mit Citrat-Antikoagulation bei Intensivpatienten mit akutem Nierenversagen nach schwerem Verbrennungstrauma im Hinblick auf Praktikabilität, Effektivität und Komplikationshäufigkeit sowie die Stabilität von Elektrolyt- und Säure-Basen-Haushalt und Gerinnung zu untersuchen. Daneben sollten Aussagen zur Prävalenz des akuten Nierenversagens in dieser Patientengruppe und zu dessen Einfluss auf die Letalität getroffen werden.
Methode: Im Rahmen einer retrospektiven Untersuchung wurden unter Verwendung von Patientenakten und Patientendatenmanagementsystem (PDMS) Daten von 27 Schwerbrandverletzten (VKOF ≥ 20% oder ABSI ≥ 8) mit akutem Nierenversagen ausgewertet, die zwischen Januar 2004 und Dezember 2009 im Verbrennungszentrum des Klinikums Sankt Georg Leipzig mit einer kontinuierlichen Nierenersatztherapie behandelt wurden. Bei allen Patienten kam ein Dialysegerät Prisma CFM (Gambro Hospal GmbH, Deutschland) mit einer Polyacrylnitril-Filtermembran (AN 69, Filterset M 100) der gleichen Firma zum Einsatz. Standardverfahren war eine kontinuierliche veno-venöse Hämodiafiltration (CVVHDF) im Prädilutionsmodus.
Bei 18 Patienten wurde eine regionale Citrat-Antikoagulation als Antikoagulationsverfahren eingesetzt, bei 7 Patienten eine systemische Heparin-Antikoagulation, bei 2 Patienten kamen alternierend beide Verfahren zum Einsatz. Für die 18 Patienten unter regionaler Citrat-Antikoagulation erfolgte eine detaillierte Analyse des akuten Nierenversagens unter Einbeziehung des klinischen Verlaufes, der Laborparameter und der Behandlungsdaten des Nierenersatzverfahrens.
Ergebnisse: Die Prävalenz eines akuten Nierenversagens mit Notwendigkeit zur Nierenersatztherapie bei Schwerbrandverletzten betrug 15,5%. Die Sterblichkeitsrate war in der Patientengruppe mit Nierenversagen etwa fünffach erhöht (25,9 vs. 4,8%). Die Letalitätsrate bei den Patienten unter systemischer Heparin-Antikoagulation war bei vergleichbarem Verbrennungsausmaß etwa fünfmal höher als unter regionaler Citrat-Antikoagulation (57,1 vs. 11.1%). Die Nierenersatztherapie wurde im Median nach 6 Tagen begonnen, die mediane Behandlungsdauer pro Patient betrug 7 Tage. Bei Start der CVVHDF wiesen 94,4% der Patienten einen Schockzustand mit Notwendigkeit einer Vasopressortherapie auf, 83,3% zeigten schwere Dysfunktionen in mindestens 3 Organsystemen, der SOFA-score lag im Median bei 14. Bei einer mittleren Citratkonzentration von 3,6 mmol/l Blut im Extrakorporalkreiskauf konnte eine mediane effektive Filterlaufzeit von 67 Stunden erreicht werden. Hypocalcämien (<0,9 mmol/l) fanden sich in 1,1%, Hypercalcämien (>1,3 mmol/l) in 0,4%. Hypernatriämien (<150 mmol) waren mit 0,4% ebenso selten wie metabolische Alkalosen (pH >7,50 und BE >4) mit 0,2%. Im Gesamtdialysezeitraum von 3790 Stunden gab es nur ein Blutungsereignis, die Gerinnungsparameter zeigten bis auf einen passageren Abfall der Thrombozytenzahl keine signifikanten Veränderungen. Die erzielte mittlere Dialysedosis war mit 35,1 ml/kg Körpergewicht/h ausreichend hoch. Neben einer Reduktion der Nierenretentionsparameter Serum-Creatinin und Serum-Harnstoff fanden sich unter dem Nierenersatzverfahren verbesserte Oxygenierungsindices und sinkende SOFA-scores. Keiner der überlebenden Patienten war zum Zeitpunkt der Entlassung dialysepflichtig.
Zusammenfassung: Die CVVHDF unter regionaler Citrat-Antikoagulation ist bei Schwerbrandverletzten ein effektives und in Bezug auf Säure-Basen-Haushalt, Elektrolyte und Gerinnung sicheres Verfahren. Neben einer effektiven Elimination harnpflichtiger Substanzen konnten eine exzellente Stabilität von Elektrolyten und metabolischen Parametern sowie eine suffiziente Antikoagulation im Extrakorporalkreislauf mit niedrigem Blutungsrisiko und konstant langen Filterlaufzeiten nachgewiesen werden. Die Prävalenz des akuten Nierenversagens bei Schwerbrandverletzten ist hoch, die Letalität bei Vorliegen des Organversagens vier-bis fünffach erhöht.
33
(UPC), Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas. "Conversatorio sobre el libro "La primera cita"." Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2017. http://hdl.handle.net/10757/622405.
Full textAbstract:
Conversatorio sobre la publicación "La primer cita". Es una obra que explica las modalidades de redacción de un texto académico y presenta ejemplos concretos para citar y referenciar fuentes de información según las normas APA.
34
Volta, Caterina. "Piano di adattamento ai cambiamenti climatici della citta di Bologna. L'ambito del fiume Reno come sfida e opportunità verso una citta resiliente." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2015. http://amslaurea.unibo.it/8660/.
Full textAbstract:
Questa tesi muove dal Piano di Adattamento ai Cambiamenti Climatici che il Comune di Bologna sta costruendo insieme ad altri tre partners attraverso il progetto life + BLUEAP.
L’obiettivo della tesi è quello di presentare le evidenze attuali dei cambiamenti climatici nella situazione locale bolognese e vedere come la pianificazione urbanistica possa avere un ruolo importante nel prevenire e rallentare questi effetti e limitarne gli impatti a qualunque scala si intervenga; sia a livello di progetto urbano sia di politiche integrate ai piani urbanistici, si può tendere verso scelte “clima consapevoli”.
Presenterò anche, quindi, una soluzione progettuale con comparazione del grado di resilienza dell’area prima e dopo l’intervento.
L’ambito di studio e di progetto scelto è quello del fiume Reno, nel suo tratto di attraversamento urbano, perché mostra una serie di criticità legate al cambiamento climatico, rendendo evidenti i punti deboli e il livello di resilienza del sistema.
35
Miralles-Guasch, Carme 1961. "Transport i ciutat. Una reflexió sobre la Barcelona contemporània." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1996. http://hdl.handle.net/10803/4986.
Full text
36
Brugués, i. Agustí Lluís. "La música a la ciutat de Girona (1888-1985)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 1998. http://hdl.handle.net/10803/7991.
Full textAbstract:
La tesi és una investigació histórica que presenta el fet musical a la ciutat de Girona, i inclou una paronòmica general de la història musical de les principals poblacions de les seves comarques: Olot, Figueres, Banyoles. ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc.Està organitzada metodològicament en un marc cronològic i una metodologia positivista, intentant reflexar la verdadera història de la música a la ciutat de Girona amb tots i cadascun dels seus personatges i les seves institucions.
La recerca s'emmarca al voltant de les corrents artístiques i polítiques de cada moment: Modernisme, Noucentisme, República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia. De cadascuna d'ella s'ha investigat sobre les orquestres, les cobles i les sardanes, els grups de música de cambra, la música en els cafès, la música en la intimitat de les cases particulars, el desenvolupament laboral de la professió musical a travès de la història del Sindicat i la Mútua de Músics, les sales de ball, els cinemes amb música en directe, els crítics musicals, etc. La recerca porta a la conclusió final de què l'època de millor esplendor, de més qualitat i també quantitat de música a la ciutat i comarques, i que ha viscut un millor ambient musical en tota la història, és el període que va des de principis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1900-1936)
The music in the city of Girona (1888-1985) is a historical research about music in the city of Girona which also includes, in its last chapter, a general view of the history of music in the main towns in the county of Girona: Olot, Figueres, Banyoles, Ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc. In the first chapter we analyse the musical precedents in the city from its origins, its jugglers and troubadours, the music in the cathedral, its organists and musicians till the end of the 19th century where we do a more detailed research. In the following chapter the research is set around the artistic and political trends of each moment: Modernism, Noucentism, Republic, Civil War, Franquism and Democracy. In each of them we have investigated about the orchestras, bands, sardanes, the groups of chamber music, the music in the cafés, the music in the privacy of houses, the development of the music profession throughy the history of hte Union of musicians, the dance-halls, the cinemas with live music, the music reviewers, etc. The resarch shows that the period of highest musical quality and better atmosphere in all the history was without any doubt the period which goes the beginning of the 20th century till just before the outbreak of the Civil War (1900-1936)
37
Colom, i. Ortiz Ferran. "Desigualtats territorials en l'ensenyament a la ciutat de València." Doctoral thesis, Universitat de València, 2011. http://hdl.handle.net/10803/77729.
Full textAbstract:
Aquesta tesi pretén identificar els factors que incideixen en la persistència de les desigualtats en el sistema educatiu en un context urbà com la ciutat de València. Per donar resposta ens hem plantejat de quina manera la persistència de les desigualtats està relacionada amb la desigual distribució territorial del context socioeconòmic, dels recursos, de l’escolarització o dels resultats educatius. A continuació hem aplicat una metodologia que permet comprovar les hipòtesis plantejades a partir de l’anàlisi causal d’uns índexs agregats basats en una selecció d’indicadors dels factors que afecten a la persistència d’aquestes desigualtats.
En la part central del nostre treball presentem, des d’una perspectiva quantitativa, una explotació de les fonts secundàries disponibles que ens han servit per construir un sistema d’indicadors educatius dels districtes de la ciutat de València. Per altra banda hem inclòs des d’una perspectiva qualitativa una anàlisi dels processos educatius que es produeixen dins de l’escola a partir de la tècnica del grup de discussió que ens permetrà acostar-nos al sentit que li donen els propis actors socials.
L’anàlisi de la distribució entre els districtes de la ciutat dels factors esmentats ens mostren que les desigualtats perduren, ja que les desigualats socials inicials es veuen reproduïdes en una escolarització desigual, concentrada i predominantment privada en els mateixos districtes cèntrics on finalment s’assoleixen els millors resultats educatius. Els recursos educatius no es distribueixen d’una manera ni equitativa, ni adaptada a les necessitats de la població resident en cada districte, ja que la distribució concentrada de l’oferta de l’escolarització en les zones de predomini de l’escolarització privada fa que els recursos es destinen a cobrir les necessitats d’escolarització que determinen les famílies en la seua “lliure” elecció de centre. Aquesta situació provoca greus desequilibris en la tipologia de l’alumnat escolaritzat en centres públics i privats, la qual cosa ens explicaria que els resultats educatius siguen millors en les zones de major escolarització privada, que es corresponen amb els districtes amb millor context sociocultural, en un procés que acaba reproduint una estructura urbana socialment segregada.This thesis aims to identify factors that influence the persistence of inequalities in the education system in an urban context like the city of Valencia. In response we have considered how the persistence of inequality is retaled to the uneven spatial distribution of socioeconomic background, resources, schooling or educational outcomes. Then, we have applied a methodological approach which enables to lest the different hypothesis from the causative analysis of various aggregate indexes based on a range of indicators of factors affecting the persistence of these inequalities. In the central part of our work we show, from a quantitative perspective, an exploitation of the available secondary sources which have helped to build a system of indicators of educational districts of the city of Valencia. In addition we have included an analysis of those educational processes that occur inside the school. This analysis has been done from a qualitative perspective by means of discussion group technique which has allowed us to approach the sense that social actors give in their own. The analysis of the distribution among the districts of the city show that the mentioned factors inequalities remain, since the initial social inequalities are reproduced in a unequal schooling, which is private and predominantly concentrated in the same district where finally are reached best educational outcomes. Educational resources are not distributed in any way nor equitable, nor adapted to the needs of the resident population in each district, as the concentrated distribution of schooling in areas of predominant private schooling cause that the resources are used to meet those schooling needs appointed by the families who have the choice to choose. This situation causes serious imbalances in the types of students in private and public schooling which would explain the better educational outcomes in areas where private schooling is higher that are those districts which a better sociocultural context in a process that ends up playing a socially segregated urban structure.
38
Alvarez, Vivanco Claudia Stefany, Chávez Giuliana Stefanie León, Quinto María Guadalupe Lopez, Trucios Yuriko Jazmin Lucar, and Córdova Edwin José Suárez. "Aplicativo móvil para reservaciones de citas médicas – MI DOC." Bachelor's thesis, Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2020. http://hdl.handle.net/10757/654858.
Full textAbstract:
La cultura de prevención médica ante posibles enfermedades a la salud es un tema en el que la población peruana todavía no toma conciencia. Muchos peruanos sólo acuden a hospitales o clínicas cuando les duele una parte del cuerpo o sienten que ya deberían de tratarse. Por otro lado, el obtener una cita médica con el especialista suele demorar varios días o incluso meses, en donde el paciente no tiene una solución rápida para calmar ese mal que le aqueja.
A raíz de la pandemia actual, la obtención de estas citas se ha dilatado o incluso se han priorizado especialidades médicas por otras, esto ha generado la saturación en el sistema de salud. Se ha encontrado como oportunidad de negocio la creación de un aplicativo móvil denominado “Mi Doc” que cumpla la función de ser un intermediario entre el paciente y consultorios independientes (doctores), con la finalidad de reservar citas médicas en donde el usuario podrá elegir la programación de la cita según su disponibilidad, cercanía y precio.The culture of medical prevention in the face of possible diseases is a topic that the Peruvian population is not yet aware of. Many Peruvians only go to hospitals or clinics when they are in pain or feel they should be treated. On the other hand, obtaining a medical appointment with a specialist usually takes several days or even months, where the patient does not have a quick solution to calm this disease that afflicts him. Due to the current pandemic, obtaining these appointments has been delayed or even prioritized by other medical specialties, which has generated saturation in the health system. A business opportunity has been found in the creation of a mobile application called "My Doc" that serves as an intermediary between the patient and independent practices (doctors), to book medical appointments where the user can choose the scheduling of the appointment according to availability, proximity and price.
Trabajo de investigación
39
Johansson, Linda. "En mosaik av texter : Kommentar till egen översättning från franska till svenska av Roland Barthes Éléments de sémiologie." Thesis, Stockholms universitet, Tolk- och översättarinstitutet, 2019. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:su:diva-165311.
Full textAbstract:
I uppsatsen kommenteras en egen översättning av utdrag ur Roland Barthes fackartikel Éléments de sémiologie. Denna avser följa Immanuel Wallersteins regler för termöversättning av human- och socialvetenskapliga texter samt riktlinjer framtagna av the Social Science Translation Project (2006). Källtexten präglas av explicita referenser till andra texter. Två uttryck för detta som här tas upp är citat och explicit intertextuella termer (i synnerhet det senare). Den första frågeställningen är om ett mottagande intertextuelt fält kan användas för att översätta dessa. Det visar sig vara ett väsentligt redskap, men inte självtillräckligt eller entydigt. Den andra är hur de med hjälp av detta redskap valda målspråkstermerna förhåller sig till Nuopponens och Pilkes (2016) kriterier för ”goda termer”. Analys av de målspråkstermer som valts, vilka är låneord, visar att olika klasser av låneord har tendens att hänga samman med vissa typer av terminologiska för- och nackdelar.The thesis is a commentary of my own translation of an excerpt of Roland Barthes article Éléments de sémiologie. Its aim is to follow Immanuel Wallerstein’s rules for translation of terms in social sciences as well as the guidelines developed by the Social Science Translation Project (2006). The orignal text is characterized by explicit references to other texts. Two elements that will be presented in the thesis are quotes and explicitly intertextual terms (with a focus on the latter). The first question is if a receiving intertextual field could be used to translate these elements. It turns out to be a fundamental tool, but not self-sufficient or unequivocal. The second question is how the chosen terms of the target language, with help from said tool, relate to Nuopponens and Pilkes (2016) criteria for ideal terms. An analysis of the chosen terms of the target language, which are borrowings, shows that different groups of borrowings tend to be associated to certain types of terminological pros and cons.
40
Costa, Trost Margarita. "La rehabilitació com actitud projectual: el cas del Regomir." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2007. http://hdl.handle.net/10803/22680.
Full textAbstract:
The objective of the thesis is to develop an example of research methodology about The Urban Form, presenting a new interpretation of the place on Regomir, located in the city of Barcelona. I believe this analysis exercise is fundamental to the Rehabilitation of Urban Forms and Architecture in general.
Prior to the development of the practical part of the work specified in the case of Regomir, the thesis sets forth a discourse that frames the subject of Rehabilitation from the theoretical angle.
In the first chapter, the section for the bibliographical comments describes the entirety of situations that have played a role in shaping the history of the rehabilitation of architecture in the last century, formalising the background in order to have a broader vision available for current reality. To finish, the bibliographical comments contain the entirety of data published that are part of the secondary documentation collection used in my subsequent research about the specific case of Regomir.
The second chapter describes the predisposition, training and planning of architecture as a veritable tool for protecting our heritage, reaching an in-depth understanding the Rehabilitation as a Planning Attitude.
The objective of the third chapter of the thesis, The Case of Regomir, is to develop a concrete case for the analysis of Urban Form, providing an overall vision of the strategies of the method. This exercise allows you to draw closer to the formal, constructive and functional logic of the Urban Form of a place that has been known for centuries as El Regomir, located in the municipality of the city of Barcelona, currently coinciding with the area of this city where the carrer del Regomir is located. The current Carrer del Regomir is located on the southern side of the Gothic neighbourhood of the historic centre, starting at the Plaza of Regomir and ending at Carrer Ample.
The concrete research subject arose from an interest towards an ancient and long-standing building located on a section of the street with the same name, shaping a large part of its morphology, currently identified with the numbers 11-19 on this street. The work proposes to carry out a search arising around a specific architectural work, but tightly linked to the sector it is part of, with the text and context as two intentions in themselves, forming part of a single process and a single conceptual unit.
The concrete study of this place shall provide data about the customs, the economy, the needs, the construction and the architecture of the city in its training process. The study of El Regomir is presented as a methodological example in order to understand professional attitudes about rehabilitation, based on a necessary understanding prior to all Rehabilitation Projects, showing the search strategies that propitiate a project that is in dialogue with its environment.
The methodology used can be extrapolated in order to research and learn about other fragments of the city that as of today have yet to be studies. Therefore, the efforts taken in the sector of El Regomir will help to understand the history of the Urban Forms of Barcelona, setting forth the strategies to be used for the study of the Catalan Urban Form in general.
The value -but more general than I consider in the presentation of this work- is to transmit an attitude and a learning method in the field of rehabilitation, which is applicable to any level of architecture, from the seemingly simplest architecture to the most complex and renowned. This document develops a fragment of the Urban Form of Barcelona, where there will be an opportunity to work with extremely diverse documentation, a fact that comprehensively illustrates the possibility of searching for the method. All architects, in every rehabilitation project that they are appointed to, must know how to access all possible existing documentation and determine the objectives and the limits of their search.
In my opinion, the true value of the thesis written lies in this most general appreciation.
41
Martelliano, Vito. "La Citta e il mare : elementi teorici e pratici per la progettazione urbana delle citta costiera in Italia e in Francia, 1975-2003." Paris 8, 2004. http://www.theses.fr/2004PA082362.
Full textAbstract:
La modification radicale de la ville qui n'est plus basée sur la règle de la proximité, la perte de sens de l'opposition ville-campagne et l'explosion des phénomènes de dispersion urbaine imposent un profond et radical changement dans les critères et dans les logiques appliquées aux analyses des systèmes côtiers. La côte tend toujours plus à devenir un continuum anthropique, une ville-territoire côtière dans laquelle les vieilles villes ou les anciens ports endossent le statut de nœuds et où le système naturel côtier tend à devenir, malheureusement, le jardin du monde urbanisé. La réflexion sur les notions de paysage côtier, flux, ville-territoire et projet urbain nous permet de comprendre le territoire côtier comme le lieu dans lequel des flux maritimes et terrestres se rencontrent et se heurtent, dessinant et donnant forme aux relations entre terre et mer. À partir de ces considérations la recherche développe l'observation sur trois ville méditerranéennes: Marseille, Gènes et SyracuseLa modificazione radicale della città non più fondata sulla regola della vicinanza, la perdita di senso della contrapposizione città-campagna e l'esplosione dei fenomeni di dispersione urbana impongono un profondo cambiamento nei criteri e nelle logiche applicate all'analisi dei sistemi antropici costieri. Il litorale tende sempre più spesso a divenire un continuum antropizzato, una città-territorio costiera in cui le vecchie città o gli antichi porti assumono valenza di nodi, dove il sistema naturale costiero si riduce sciaguratamente a giardino del mondo urbanizzato sotto la spinta di nuovi processi di urbanizzazione in gran parte informali. La riflessione sui concetti di paesaggio costiero, flusso, città-territorio e progetto urbano ci permette di leggere il territorio costiero come luogo in continua mutazione in cui un complesso sistema di flussi si incontrano-scontrano, si trasformano l'uno nell'altro, determinandone la struttura e le trasformazioni del limite città-mare. Muovendo da queste considerazioni si sviluppa l'indagine relativa a tre città mediterranee: Marsiglia, Genova e Siracusa
The radical change in the city (no longer based on the proximity principle), the loss of the balanced distinction between town and country, and the explosion in examples of urban dispersion call for a profound rethinking of the criteria and logic to be applied in the analysis of manmade coastal systems. The shoreline, the coast, is evolving towards a manmade continuum, a coastal city-territory in which the old towns and ports take on the role of nodes, where nature's own coastal system is rather wretchedly being reduced to the status of urban garden, under the impetus of new urbanisation procedures that are, for the most part, informal. Reflections upon the concepts of coastal "landscape", flow, city-territory, urban planning allow us to read the coastal territory as a site where a complex matrix of forces stream together, where they meet and collide, sometimes changing each other, fixing the form and the transformations of the land-sea interface. Starting from this premise, the research develops an investigation of three Mediterranean cities: Marseilles, Genoa and Syracuse
42
Peruzzi, Chiara. "L'interpretazione in ambito giuridico: un'indagine conoscitiva nella citta di Arezzo." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2017. http://amslaurea.unibo.it/12706/.
Full textAbstract:
This dissertation discusses the situation of legal interpreting in Italy. The aim is to describe the legislative framework of the linguistic assistance provided in this area in Italy, point out the shortcomings in the provision of this service, including the difficulties faced by legal interpreters, and investigate whether the Italian legislation on the matter is correctly applied in the city of Arezzo by interviewing people who work with legal interpreters in police stations, courthouses and the prison. Chapter 1 aims to give an overview on the presence of non-Italian speaking people in Italy, such as foreign residents, foreign tourists and migrants. There follows a description of the situation of foreign-born arrestees. Chapter 2 focuses on the legal framework of the linguistic assistance provided in Italian legal settings. It contains an analysis of the articles of several Codes of Criminal Procedure in force in different historical states of Italy that refer to the position of the interpreter, and a detailed description of the current legislation. Chapter 3 analyses the most frequent difficulties acknowledged by the interpreters, as well as several problems arising due to an incomplete implementation of the EU directives in Italy’s legislation. Chapter 4 deals with the situation of legal interpreting in Arezzo. Interviews were carried out with people who work frequently with interpreters in the city’s police stations, courthouses and prison. Moreover, the person in charge of the service of cultural mediation in the city was also interviewed. The problems acknowledged by the interviewees are presented. Chapter 5 describes the training projects promoted by the European Union. Two proposals are then made, aimed at improving the linguistic assistance provided in legal settings: to offer specific training courses and to create a national register for legal interpreters.
43
Nastasi, Giuseppe. "Un progetto per Gibellina: un nuovo centro per la citta." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2017. http://amslaurea.unibo.it/13458/.
Full textAbstract:
Il centro della Nuova Gibellina doveva diventare il fulcro economico sociale e commerciale della città. Esso invece, versa oggi in una condizione di totale abbandono, essendo il frutto di innumerevoli iter progettuali irrisolti e mancate realizzazioni. Gli edifici, la maggior parte dei quali di importante caratura architettonica, e i vuoti che lo compongono stabiliscono tra loro relazioni casuali. Il mio progetto si inserisce in tale contesto per provare a ricucire questi vuoti e dare un nuovo ruolo agli edifici d'autore. Il tutto viene realizzato attraverso un tessuto di città compatta formato da isolati con corte centrale di tipo arabo. Il progetto nasce però, in primis, da un elemento singolo ed esistente e cioè la grande scalinata che dalla chiesa Madre di Quaroni porta a valle verso gli edifici di Consagra e le piazze di Purini. Essa viene trasformata da semplice elemento funzionale ad importante asse significativo del nuovo tessuto, richiamando archetipi del barocco siciliano. La funzione di questa nuova città all'interno di Gibellina è una funzione non prestabilita a priori ma destinata a cambiare nel tempo a seconda delle esigenze di chi la abita. Ecco quindi che nasce una città effimera, una città in cui la gente che vi abita è invitata a farlo nel miglior modo possibile ma non duraturo.
44
Granatiero, Giorgio. "Vedere la citta. Un progetto per la darsena di Ravenna." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2019.
Find full textAbstract:
La tesi qui presentata è volta a ritenere la fotografia uno strumento prezioso per l'architettura utile non soltanto in fase di analisi ma anche di composizione. Verrano indagate le più importanti esperienze storiche di relazione fra architettura e fotografia concentrandosi su quelle della seconda metà del Novecento e poi approfondendone alcune contemporanee grazie ad un capitolo di interviste realizzate a fotografi e architetti che si sono dedicati a questo tema. L’esperienza di Pier Luigi Cervellati e di Paolo Monti, ad esempio, ci ha insegnerà che la fotografia può fornire una documentazione del reale utile all’analisi e allo studio della città o del paesaggio in modo da individuarne i pregi, quindi i caratteri da conservare e perpetuare, e le criticità, quindi i problemi e le varie possibilità d’intervento. Mentre l’esperienza di Luigi Ghirri e Paolo Zermani ci insegnerà che la fotografia può rappresentare uno strumento utile anche in fase compositiva e progettuale in quanto se usata sapientemente può educare all’estetica e alla proporzione oltre che affinare il processo di disposizione planimetrica di un progetto rafforzandone le connessioni visive e ideali con il paesaggio o la città in cui è inserito.
Siamo certi che esistono altre esperienze fra fotografia e architettura simili a quelle individuate in questa sede e che nuove ce ne potrebbero essere in futuro, questo dà una spinta ulteriore alla nostra ricerca perché ci mostra l’orizzonte di un campo d’azione possibile. Le parole di Cervellati, Chiaramonte e Zermani ci hanno mostrato una commessione evidente fra il fare architettura e il fare fotografia e seguendo le loro indicazioni abbiamo infatti qui voluto proporre un progetto di architettura pensato, progettato e rappresentato interamente grazie alla fotografia.
45
Vancells, Guérin Xavier. "Buits infraestructurals : estratègies operatives pel projecte de la ciutat contemporània." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/328721.
Full textAbstract:
The aim ofthis thesis is to create an analytical framework to understand the specificity and potential of these areas from a critical view of the current extensive growth model operating on the territory, which is performing strategic areas that can offer instrumental knowledge useful for the project in the contemporary city. As an alternative to the reductionism or the lack of flexibility and excessive spatial determinism that often characterize this type of spaces, thes thesis proposes an alternative vision based on a carfeul reading of the specific elements and its resources (the specificity of the precedent) as well as the understanding and use of its proven potential resistance in front of the dynamics established (marginal value) states the criteria and develops the intervention guidelines in from their recognition as areas critical to the recovery of the biophysical matrix and the orientation of post-industrial urban establisments, articulate their protection and promote the systematic destruction regular updating through an active and progressive incorporation into proceses of contemporary urban innovation.The thesis is divided into four main research parts. The first part aims to clarify the origins of the research and the decisive moments of change. To grasp today's potential, infrastructural voids need to be analyzed and understood before the developing role of the transportation and telecommunication infrastructures in shaping the contemporary city and the dynamics that have generated their evolution. That is why the impact is analyzed in the context of technological advances in urban ideology and configured to set up a tradition based analysis(2.Background). The second part, once introduced in its specific research topic, and having a certain state of affairs, aims to find conceptual parameters and operational strategies to objectify precisely the framework of the research (3. Conclusions : conceptual parameters , operational strategies). The third part is based on the assumptions set out in the second and with the intention of verifying its validity, and consist in the application of conceptual parameters as research tools in selected opertional strategies (4. Strategic Sample Applications). Finally, the fifth part is the application of conceptual parameters as instruments of research in a case study, Barcelona, with the aim ofverifying its real potential (5. Barcelona. Aspecific application).L'objectiu de la tesi és analitzar la especificitat i el potencial deis buits infraestructurals des d'una visió crítica envers el model operatiu vigent de creixement urbà extensiu sobre el territori, interpretant que es tracta d'espais estrategics que poden proporcionar un coneixement instrumental de gran valua pel projecte alternatiu de la ciutat contemporània. Com alternativa al reduccionisme programàtic o bé a la manca de flexibilitat i l'excés de determinisme espcial que sovint caracteritzen aquest tipus d'espais , la tesi proposa una visió alternativa que, basada en una lectura atenta i específica dels elements existents i dels seus recursos (la específicitat dels seus precedents) així com en l'enteniment i l'aprofitament del seu demostrat potencial de resistència enfront de les dinàmiques establertes (valor de marginalitat), sàpiga elaborar aquells criteris i aquelles pautes d'intervenció que, a partir del seu reconeixement com a espais decisius per la recuperació de la matriu biofisica i per la reorientació deis establiments urbans post industrials , articulin la seva protecció davant la sistematica destrucció habitual i promoguin la seva actualització mitjançant una activa i progressiva incorporació als processos d'innovació urbana contemporanis. La tesi s'estructura entorn de 4 parts d'investigació principals. La primera part té com objectiu precisar quis són els orígens de recerca i alhora, i no menys important, quins són els moments de canvi decisius relatius a l'objecte de la tesi. Per poder copsar el potencial que tenen avui els espais buits postindustrials és necessari abans analitzar i entendre quin ha estat el rol que han desenvolupat les infraestructures de transport i telecomunicacions en la configuració de la ciutat contemporània i les dinàmiques qua han condicionat la seva evolució. És per això que s'analitza la incidència dels avenços tecnològics en la ideología de l'espai urbà i es configura una tradició propia per establir la base de l'analisi (2. Antecedents). La segona part, una vegada generada la tradició pròpia i específica de la recerca, i havent determinat un estat de la qüestió, permet determinar uns paràmetres conceptuals i unes estratègies operatives concretes que acoten i objectiven de forma precisa el marc de la recerca (3. Conclusions: parametres conceptuals , estratègies operatives). La tercera part, a partir de les premises establertes en la segona i amb la intenció de verificar la seva validesa, consisteix en la aplicació deis paràmetres conceptuals com instruments de recerca en les estratègies operatives seleccionades (4. Aplicacions estratègiques exemplars). Finalment, la cinquena part consisteix en la aplicació desl paràmetres conceptuals com instruments de recerca sobre el cas real de Barcelona, també amb l'objectiu de verificar el seu potencial real (5. Barcelona. Una aplicació singular).
46
Borrell, Cairol Mònica. "El servei domèstic a la ciutat de Barcelona, 1900-1950." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/394073.
Full textAbstract:
Els més recents estudis sobre els canvis en l’estructura ocupacional en els processos d’industrialització han qüestionat les teories generals sobre la contribució dels diferents sectors al creixement econòmic, donant nova rellevància al sector serveis. Tal com s’ha assenyalat en diversos estudis, si poguéssim superar el tradicional subregistre del treball femení aquesta importància encara seria més elevada. Aquesta línia de recerca ha contribuït a donar un nou impuls a l’interès per l’estudi del sector serveis, que ha tingut una importància i una anàlisi menor per part de la història econòmica i social; com a conseqüència, també s’ha atorgat rellevància a un millor coneixement del servei domèstic.
Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a un millor coneixement del sector des de l’estudi del servei domèstic a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1950. En ella s’analitzen els canvis de l’estructura intrasectorial i de la composició de gènere de la mà d’obra emprada en aquest sector; el paper de l’Estat i de les associacions obreres en els canvis en l’estructura ocupacional del sector o de les condicions laborals i de protecció sociolaboral. Veurem com la diversitat d’oficis i professions que havien conformat el servei domèstic durant el període preindustrial havia anat desapareixent progressivament al llarg dels segles XVIII i XIX. Així al segle XX s’estava consolidant la pèrdua d’heterogeneïtat del sector reduint-se a la figura de la “noia a tot estar” capaç de realitzar múltiples tasques domèstiques i de cura, perdent, en aquest procés, valor, tant en condicions laborals com en estatus social. D’aquesta manera, també s’estava completant el procés de feminització que, alhora, estava contribuint a precaritzar aquest sector econòmic empitjorant la seva posició social dins del mercat de treball barceloní. Així mateix, s’analitza la formació del mercat de treball del servei domèstic, l’origen sociodemogràfic dels seus treballadors i treballadores i el funcionament de l’esmentat mercat a través de les institucions i els mecanismes intermediaris entre l’oferta i la demanda de servei domèstic. Alhora, s’estudien també les condicions salarials i laborals, així com l’associacionisme de diferent signe i la posició dels diferents actors socials (Estat, sindicats, patronal i treballadors/es domèstics) davant la situació del servei domèstic.
Per realitzar aquest treball he utilitzat diferents fonts de caràcter heterogeni per tal d’encaixar-les i aproximar-me a la situació d’un grup laboral que disposa de poques fonts de caràcter homogeni. En aquest sentit, en primer lloc, he realitzat un recorregut per les lleis i normatives que afectaven el servei domèstic, la jurisprudència emesa pels tribunals i les anàlisis realitzades per la doctrina jurídica. En segon lloc, s’ha analitzat la variada documentació de diverses institucions públiques i privades
(Ajuntament, Diputació de Barcelona, Diòcesi de Barcelona, Escola Popular de la Dona, etc.) així com la informació estadística emesa per alguns d’aquests organismes. Així mateix, els Censos Nacionals de Població, complementats amb altre tipus d’informació estadística (padrons, estadístiques emeses per organismes locals, etc.), m’han permès examinar l’estructura del sector domèstic. En tercer lloc, la premsa, tant la burgesa com l’obrera, ha estat central en aquest treball. Així doncs, s’han buidat exhaustivament els diaris La Vanguardia i Solidaridad Obrera. Finalment, també he buidat els expedients judicials conservats de les demandes presentades pel servei domèstic davant dels tribunals de caràcter laboral (tribunals industrials i magistratures de treball).
En definitiva, durant la primera meitat del segle XX, a diferència del que succeïa durant el període preindustrial –on en el sector convivien homes i dones amb diversitat d’edats i orígens socials–, el servei domèstic barceloní concentrava noies joves de classes populars que arribaven a un sector econòmic que s’havia anat precaritzant: desregulat normativament, desatès sindicalment i amb males condicions salarials i laborals, s’havia empitjorat la seva posició en el mercat de treball urbà barceloní. Analitzar aquest sector històricament permet observar com aquesta situació va consolidar unes condicions que contribueixen a explicar l’actual fragilitat d’aquest sector econòmic, tal com mostren les darreres dades de l’OIT.This thesis aims to contribute to a better knowledge of the domestic sector in the city of Barcelona between 1900 and 1950. It analyses the changes in the structure and composition of the workforce employed in this sector; the role of the state and trade unions in changes in the occupational structure of the sector, working conditions and labour protection. We see how the variety of professions that the domestic service had featured during preindustrial period gradually faded over the 19th and 20th centuries. Therefore, in the 20th century there was no occupational diversity and the figure of "all girl being" [noia a tot estar; chica para todo] was widespread. These domestic servants were able to perform all sorts of chores, but the de-specialisation process involved the decrease in their labour and social status. Thus, the feminization process was completed, which contributed to make the domestic sector more precarious and worsened its social position in the labour market of Barcelona. Likewise, we analyse the socio-demographic origin of domestic workers, the formation of the domestic labour market and how this market worked through institutions and intermediary mechanisms between supply and demand. Similarly labour conditions, wages and the role of associations, trade unions and employers in the domestic service are also studied. Heterogeneous sources have been used. Firstly, the thesis studies the laws and regulations that affected the domestic service. Secondly, it analyses documents from several public and private institutions (Barcelona City Council, Barcelona Provincial Council, Diocese of Barcelona, etc.) as well as statistical information issued by some of these organisations. Besides, the National Census of Population, combined with other statistical sources (registers, statistics issued by local organisations, etc.), has allowed to examine the structure of the domestic sector. Thirdly, the press issued by bourgeois and working-class organisations has been crucial in this thesis. Finally, the requests brought before the labour tribunals (industrial tribunals and labour tribunals) have been analysed.
47
Valera, Sergi. "El simbolisme en la ciutat: funcions de l'espai simbòlic urbà." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1993. http://hdl.handle.net/10803/670560.
Full textAbstract:
El tema del simbolisme de l'espai urbà, que he escollit per a elaborar la tesi doctoral que a continuació presento, respon a un interès que es remunta als meus primers contactes amb la psicologia ambiental, l'any 1986. Des d'aquest moment, a través d'incipients estudis sobre el tema, he anat descobrint el meu interès per aquesta disciplina i per la investigació en general.
Tot element de l'espai urbà és fruit d'un conjunt de factors que, donats de manera coetania, fan possible la seva aparició. Entre aquests factors són especialment importants el grau de desenvolupament del teixi turbà al qual s'incorpora aquest element, els factors socio-polítics que possibiliten la seva formació, el nivell i tipus de planejament urba que el determina, els elements definidors i les necessitats deIs grups socials implicats, i les característiques idiosincràtiques del seu dissenyador. Un cop ubicat i construït, però, aquest element marca una línia d'evolució pròpia a l'hora que van evolucionant i canviant els factors que propiciaren la seva génesi.
L'objectiu del qual parteix aquesta tesi és el d'aprofundir a nivell teòric en l'estudi d'aquells espais de l'entorn urbà als quals han estat atribuïts determinats significats simbolics per part d'un grup de subjectes o d'una comunitat. El desenvolupament d'aquest objectiu passa per establir la relació teòrica que l'espai manté amb els processos d'identitat social doncs creiem que en l'establiment d'aquesta relació es troba la funció principal d'un espai simbolic urbà. A partir d'aquest objectiu general, la present tesi es divideix en cinc grans apartats.
En l'apartat 2 es plantegen els objectius concrets que guiaran el treball així com el procediment general que utilitzarem per tal d'assolir-Ios. L'apartat 3 està dedicat a cobrir el primer deIs objectius plantejats com es desprèn de la seva introducció (apartat 3.1.). Posteriorment, en l'apartat 3.2. aportem aquells elements o marcs teòrics que considerem útils per a analitzar el tema del simbolisme de l'espai urbà.L'apartat 3.3 tracta de revisar les principals aportacions que, des de diferents disciplines, s'han efectuat sobre el tema del simbolisme espacial. A partir de les aportacions teórics revisades en els anteriors apartats, en el punt 3.4. proposarem la conceptualització teòrica deIs dos elements que, estretament relacionats entre si, acoten el nostre objecte d'estudi: la identitat social urbana i l'espai simbólic urbà.
L'apartat 4 està dedicat a la investigació de camp que ha de possibilitar l'assoliment del segon objectiu general: la contrastació empírica de la proposta teòrica efectuada. A partir de la decissió de centrar-nos en l'estudi deIs espais simbòlics urbans de la categoria «barri», s'ha triat el barri del Poblenou de la ciutat de Barcelona per a dur a terme tal propòsit.
L'apartat 5 està dedicat a la interpretació global deIs resultats obtinguts en la investigació de camp a través de la triangulació de la informació recollida en les tres fases d'anàlisi, a l'hora que es relacionen els resultats obtinguts amb els plantejaments teòrics elaborats en l 'apartat 3 i es contrasten les hipòtesis de treball formulades.
L' apartat 6 recull les principals conclusions extretes del treball d'investigació efectuat.
48
Calvagna, Simona. "I paesaggi viventi : presenze laviche dentro la citta di Catania." Paris 1, 2004. http://www.theses.fr/2004PA010543.
Full textAbstract:
L'objectif de cette recherche est d'analyser le rapport entre la ville de Catane et son sol de lave conservé à l'état naturel. A partir de la notion de paysage et dans la limite des seules théories françaises, la recherche aboutit à l'introduction du concept de paysage vivant. L'investigation porte, d'une part, sur la dimension biophysique de la réalité, avec un relevé cartographique des actuelles présences de lave dans la ville ; elle procède, d'autre part, à l'observation des relations possibles entre la lave urbaine et la population catanaise. Ces relations sont divisées en " élitaires ", lorsqu'on considère quelques exemples de représentation (artistique, littéraire, etc. ) du paysage volcanique, ou bien en " ordinaires ", lorsqu'une enquête de type qualitatif est conduite auprès de la population urbaine. Ces relations sont examinées dans leur double dimension, matérielle et immatérielle, à travers une analyse qui traduit en termes opératifs l'ambigui͏̈té du concept de paysage.
49
Gabellini, Filippo. "La citta' dell'attesa : un carcere trattamentale per la societa' contemporanea." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2011. http://amslaurea.unibo.it/2193/.
Full textAbstract:
Architettura
Alla domanda “cosa fa un architetto?” Non sono mai riuscito a dare una risposta soddisfacente ma leggendo gli scritti dei grandi architetti una cosa mi ha affascinato particolarmente: tutti raccontano di come nel progettare ci sia un equilibrio (scontro?) tra le conoscenze, le regole e la personale visione ed esperienza, in cui tutto si libera. Libeskind afferma di aver disegnato, in preda ad illuminazioni, più su tovagliolini da bar che su carta da disegno; Zumthor parla addirittura di momenti in cui si è come in preda ad un effetto di una droga: intuizioni! L’architetto progetta.
Architetto come genio, particolarmente sensibile, quasi illuminato.
“L’architettura non è per tutti”; mi chiedo allora non solo se esistono leggi, soluzioni o binari capaci di guidare anche chi è privo di tale estro ma se esiste un’Architettura comprensibile a tutti (anche alle generazioni future). Ancora una volta se penso ad un denominatore comune di benessere, una possibile guida, penso alla natura e ai suoi ritmi, un’Architettura che mantenga i legami con essa può forse ricordarci che siamo tutti ricchi. L’Architettura intesa come scoperta e non come invenzione, dunque onesta.
Carcere
Lo studio di una realtà come il carcere mi ha permesso di pormi numerose domande sul ruolo dell’Archittura, a partire dalla riflessione su ciò che significa e rappresenta il progetto architettonico.
Studiando l’evoluzione delle carceri, legate indissolubilmente all’evoluzione del concetto di pena, è possibile dare molte risposte ai quesiti dovuti alle scelte progettuali. (costantemente stimolato dalle frequenti similitudini tra carcere e metropoli).
Una contrapposizione dovuta al significato dell’abitare insieme al concetto di “qualità” rapportati al concetto di pena senza dimenticare le indicazioni delle norme di sicurezza.
L’ Architettura intesa come ricerca del maggior benessere abitativo credo che debba comunque essere ricercata, anche nello spazio carcerario. Non vi è nessun paradosso se si pensa che lo scopo ultimo dello Stato è di voler reintegrare il detenuto in modo tale che non rappresenti più un pericolo e di conseguenza non gravi mai più sullo Stato stesso (troppo spesso chi è stato in carcere ci rientra dopo poco e per gli stessi motivi). “Le pene non possono consistere in trattamenti contrari al senso di umanità e devono tendere alla rieducazione del condannato”(art.27 Cost.) è da questa consapevolezza che dipende l’organizzazione della forma dello spazio e di tali strutture.
Naturalmente il grande limite è imposto nel non creare situazioni di benessere tale da portare lo sprovveduto più disperato a commettere il crimine per poter godere dei servizi del carcere. Per questo motivo penso che una soluzione possa essere la ricerca di un equilibrio tra libertà degli spazi condivisi e i limiti dello spazio privato. A mio avviso tutte le esperienze positive devono avvenire in spazi collettivi insieme non solo agli altri carcerati ma anche con la società stessa (penso al Giardino degli incontri di Michelucci in cui c’è una attività teatrale gestita dagli enti comunali); mentre i limiti della reclusione penso debbano essere rappresentati dalla cella, da sempre momento di riflessione e di scoperta di sé stessi. Il detenuto impara a conoscere la società, impara a rispettarla ed una volta libero è più logico che sia disposto a ricambiare le attenzioni ricevute. La cella invece, deve rappresentare il momento in cui è forte il distacco con la società, in cui la si può guardare senza poterne fare parte: la cella come momento dell’attesa e non come comodo rifugio(seppur rispettando un livello di comfort ideale). Il disagio percepito non è da considerare una pena psicologica (anch’essa da evitare) o come un momento di purificazione (immaginario cristiano della colpa e dell’espiazione) ma più semplicemente come una fase del processo in grado (si spera) di recuperare il detenuto: è il desiderio e la consapevolezza di poter vivere insieme agli altri che porta al reinserimento.
Di conseguenza è possibile dare una ulteriore risposta interessante; il carcere dovrà essere connesso alla città in modo tale che sia possibile l’interazione tra i due, inoltre permetterebbe alle persone in semi-libertà o in attesa di giudizio un più consono trattamento.
Mettere in relazione città e carcere significa integrarli e completare le reciproche identità.
50
de, Leo Micaela. "La memoria della citta il progetto come strumento di ricerca." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2013. http://amslaurea.unibo.it/6138/.
Full textAbstract:
Obbiettivo di questa tesi è quello di delineare, attraverso i lavori svolti durante il mio percorso di studi presso la Facoltà di Architettura “Aldo Rossi” di Cesena, gli strumenti metodologici appresi per l’elaborazione di un progetto di architettura, capace di abbandonare la dicotomia antico – nuovo, interpretati come concetti distinti e a volte contrari, a favore di «una collaborazione che, con il nostro contributo, aumenta ed arricchisce la perenne attualità delle possibili combinazioni formali di relazione universale». E. N. Rogers