Academic literature on the topic 'Comunicació i Humanitats'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Comunicació i Humanitats.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Comunicació i Humanitats"

1

Fuentes Navarro, Raúl. "La investigación post-disciplinaria como alternativa en comunicación." Investigar la Comunicación desde Perspectivas, Teorías y Métodos Periféricos 8, no. 15 (February 1, 2021): 2–23. http://dx.doi.org/10.24137/8.15.1.

Full text
Abstract:
This paper takes up previous works by the author and reformulates them to argue that there are increasingly clear indications of the adoption of “post-disciplinary” modalities in the institutionalized practices of knowledge production on communication in various regions of the world. Faced with the growing epistemic fragmentation and dispersion of this academic field, and the evident transformations of the sociocultural practices that are its references and subject matters, post-disciplinary research may represent a useful alternative consistent with the very history of the university institutionalization of this specialty, in which contributions from the humanities and social sciences converge, with apparent independence from the different conditions of national higher education systems. Some of the more developed formulations of this perspective and their strategic implications for university practices in the field are analysed.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Alonso Piñeiro, Armando. "Información, conocimiento, cultura y comunicación." Arbor 167, no. 658 (October 30, 2000): 259–73. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2000.i658.1161.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Velarde Hermida, Olivia, and Belén Casas-Mas. "La comunicación virtual con la pareja." OBETS. Revista de Ciencias Sociales 14, no. 2 (December 22, 2019): 491. http://dx.doi.org/10.14198/obets2019.14.2.08.

Full text
Abstract:
Este artículo analiza las comunicaciones virtuales en las parejas. Se ha aplicado una encuesta representativa online a 2800 internautas. Se emplean metodologías de análisis cuantitativas, discriminativas y de segmentación para identificar las características de quienes virtualizan las interacciones con sus parejas y de cómo las valoran. Los resultados muestran que dicha virtualización está condicionada, no sólo por las variables de edad y sexo de los encuestados, sino por su ocupación, educación, hábitat, estado civil, y hábitos de uso de internet. Y que este conjunto de factores operan de forma interdependiente. Hallazgo que permite entender mejor el funcionamiento de la llamada “brecha digital”.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Codina, Lluís, Alejandro Morales-Vargas, Ruth Rodríguez-Martínez, and Mario Pérez-Montoro. "Uso de Scopus y Web of Science para investigar y evaluar en comunicación social: análisis comparativo y caracterización." INDEX COMUNICACION 10, no. 3 (November 12, 2020): 235–61. http://dx.doi.org/10.33732/ixc/10/03usodes.

Full text
Abstract:
The objective is to characterize and compare the options offered by the main databases to researchers in social communication to search and evaluate academic information. To do this, through an expert evaluation, the functional characteristics of Scopus and Web of Science were examined. As a result, a detailed review of dimensions such as coverage, information retrieval and analysis tools of sources and authors present in each one is presented, as well as specific impact metrics. Among the conclusions, similarities are observed in the available functions, but significant differences in the number of journals in the field of social sciences and humanities, which leaves Scopus in a better position in the case of having to choose.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Martínez-Salanova-Sánchez, Enrique. "The Media and the Meeting of Cultures, in pro of Cultural Coexistence." Comunicar 16, no. 32 (March 1, 2009): 223–30. http://dx.doi.org/10.3916/c32-2009-03-004.

Full text
Abstract:
The article begins with a reflection on the knowledge society as foundational for improving strategies to live together on the planet, through the enrichment and driving force that spring from a diversity of civilizations and cultures. The media and new technologies increase possibilities for human inter-relationship through the connection in networks. The cinema, in particular, presents new guidelines for behaviour, brings new knowledge and cultures within reach, and becomes indispensable for illustrating new ways to resolve conflict and previously unknown aspects of intercultural dialogue. It explores alliance-forming in solving common problems, and the search for creative answers to humanity’s major problems, principally those having to do with peace and solidarity. Educational systems should receive help to promote training, instruction and education in the use of new technologies, a key to the future of society, so that future generations will be prepared to make critical use of the media, as an instrument and channel for human interrelationship, for information searching, and as a tool for research and for learning.El artículo parte de una reflexión sobre la sociedad del conocimiento, necesaria para mejorar las estrategias de convivencia en el mundo mediante la riqueza y la fuerza impulsora que aportan la diversidad de civilizaciones y culturas. Los medios de comunicación y las nuevas tecnologías incrementan la posibilidad de la interrelación humana mediante la conexión en redes. El cine, en concreto, presenta nuevas pautas de conducta, acerca conocimientos y culturas y se hace imprescindible para mostrar diferentes formas de resolución de conflictos, aspectos desconocidos del dialogo intercultural y examina la alianza en la solución de problemas comunes y la búsqueda de respuestas creativas a los principales problemas de la humanidad, principalmente los que tienen que ver con la paz y la solidaridad. Se debe ayudar a los sistemas educativos a promover la formación, instrucción y educación en el uso de las nuevas tecnologías, clave del futuro social, con el fin de preparar a las generaciones venideras en el uso crítico de los medios como instrumento y camino de interrelación humana, búsqueda de información e instrumento de investigación y de aprendizaje.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Martín Municio, Ángel. "El Español como Lengua de Comunicación Científica." Arbor CLXXIX, no. 706 (October 30, 2004): 525–40. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2004.i706.529.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Caffarel-Serra, Carmen, Félix Ortega, and Juan-Antonio Gaitán. "Communication research in Spain: Weaknesses, threats, strengths and opportunities." Comunicar 26, no. 56 (July 1, 2018): 61–70. http://dx.doi.org/10.3916/c56-2018-06.

Full text
Abstract:
This article presents the methodological strategies, results and a critical analysis of the national research project MapCom “The Research Sphere on Communication Studies Social Practices, Map of Projects, Groups, research objects and methods”. We present the results obtained within the first two phases of the research project. The complete sample of objects for analysis was selected within this time span, all doctoral research and research projects were included. We performed a specific analysis of descriptive variables associated to gender, objects of study, funding, more present methodologies, as well as a comparative analysis between research projects and doctoral theses from a perspective of the objects of study and the methodologies implemented. We contextualize the work with a comparative analysis of research in Social Science and Humanities in the same period analysed in Spain. We performed an analysis of the weaknesses, threats, strengths and opportunities which were detected within the analysis, and we propose recommendations aimed at developing a “Strategic Action Plan for Competitive Research in Communication”. The analysis of this research concludes with the observation of similarities between the objects of study, but also of the differences between the objectives of the investigations when we compare doctoral theses and research projects in the analysed period. We also carried out a comparative analysis of the 12 most relevant universities in Spain, in order to identify differences, similarities and research patterns in research teams or groups, associate doctoral programs and universities. Este artículo presenta las estrategias metodológicas, los resultados y un análisis crítico del proyecto de investigación nacional MapCom «El sistema de investigación en España sobre prácticas sociales de Comunicación, Mapa de Proyectos, Grupos, Líneas, Objetos de estudio y Métodos». Se ofrecen los resultados obtenidos de las dos primeras fases del proyecto de investigación en el conjunto del país y muestra total seleccionada de los objetos de estudio, tesis doctorales y proyectos de investigación. Se realiza un análisis específico de variables descriptivas asociadas a género, objetos de estudio, financiación, metodologías más presentes, así como un análisis comparado entre proyectos de investigación y tesis doctorales desde una perspectiva de los objetos de estudio y las metodologías implementadas. El trabajo se contextualiza con un análisis comparativo de la investigación en Ciencias Sociales y Humanidades en el mismo periodo analizado en España. Se hace un análisis de las debilidades, amenazas, fortalezas y oportunidades que han sido detectadas y se ofrecen recomendaciones orientadas a desarrollar un «Plan de Acción Estratégico para la Investigación Competitiva en Comunicación». El análisis concluye con la constatación de las semejanzas entre los objetos de estudio, pero también de las diferencias entre los objetivos de las investigaciones cuando se comparan tesis doctorales y proyectos de investigación en el periodo analizado. Se lleva a cabo igualmente un análisis comparativo de las 12 universidades con mayor relevancia en España, con el objeto de detectar diferencias, similitudes y patrones de investigación en grupos de investigación, doctorados asociados y universidades.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Vela, Jordi De San Eugenio. "Aproximaciones teóricas y conceptuales para una definición del estado del arte de la comunicación de los destinos turísticos." Andamios, Revista de Investigación Social 9, no. 20 (August 26, 2012): 211. http://dx.doi.org/10.29092/uacm.v9i20.378.

Full text
Abstract:
El presente artículo pretende poner de relieve el cambio de registro experimentado por la comunicación de los destinos turísticos en los últimos diez años. Las posibilidades ofrecidas por las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC ), en consonancia con un uso renovado de la estrategia comunicativa, señalan la necesidad de definir un nuevo estado del arte para el binomio comunicación y turismo. En efecto, el uso de soportes meramente informativos y/o promocionales ha evolucionado hacia nuevas lógicas de producción, más propias del ámbito corporativo, situando al turista en el centro de la estrategia de comunicación. Así las cosas, los términos “persuasión” y “emoción” pasan a definir las nuevas coordenadas de trabajo para la comunicación de los destinos turísticos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Schnettler, Bernt, and Alejandro Baer. "Recuerdo y comunicación: sociohermenéutica de rituales de memoria." Arbor 189, no. 761 (June 30, 2013): a041. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2013.761n3009.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Martínez Gras, Rodolfo, and Eva Espinar Ruiz. "Adolescentes y tecnologías de la información y la comunicación en España." OBETS. Revista de Ciencias Sociales 7, no. 1 (June 15, 2012): 109. http://dx.doi.org/10.14198/obets2012.7.1.05.

Full text
Abstract:
El objetivo fundamental de este artículo es analizar la relación entre las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y los adolescentes españoles. Concretamente, se estudia, a través de metodología cualitativa, los usos que hacen los adolescentes de los dispositivos tecnológicos, así como el acceso a los mismos. Por otra parte, también se analizan las finalidades por las cuales utilizan las tecnologías de la información y la comunicación, destacando su íntima relación con la comunicación entre iguales y el entretenimiento, mientras se observa una infrautilización de las tecnologías para el proceso de enseñanza y aprendizaje.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Comunicació i Humanitats"

1

Palomero, Almela Josep Manuel. "Estudi biogràfic i literari d'Artur Perucho Badia. Comunicació i societat en la primera meitat del segle XX." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2016. http://hdl.handle.net/10803/669012.

Full text
Abstract:
La tesi estudia l'obra periodística i literària d'Artur Perucho, en cada una de les etapes biogràfiques en què va viure a Espanya, París i Marburg, així com durant l'exili a Mèxic. S'han analitzat més de cinc-cents articles de premsa i s'han exhumat i anotat 188 cartes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Torras, Segura Daniel. "Funcions, estètica i tipologies de la música i el silenci en els espots electorals. Estructures narratives de la música i el silenci en els vídeos electorals." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2010. http://hdl.handle.net/10803/9216.

Full text
Abstract:
Aquesta investigació crea un protocol per analitzar la relació entre la música, el silenci i les imatges en els espots electorals. El protocol es constitueix amb la compilació del mètode de Josep Lluís i Falcó, una síntesi de les funcions de la música en un context audiovisual, i un protocol elaborat prèviament per l'autor per analitzar el silenci audiovisual. Mitjançant aquesta eina analítica s'estudien 150 espots electorals de totes les èpoques des de l'aparició del format i d'arreu del món. L'anàlisi es realitza considerant conjuntament el producte audiovisual, sense separar els codis acústics dels visuals.

Un dels fonaments de la investigació és que la música comunica a diferents nivells, també a un nivell Basic relacionat amb els paràmetres psicoacústics de supervivència humana. Al mateix temps, la música comporta una connotació cultural i social i és expressiva d'emocions generals. La música és comunicació abans que art. També es considera que el silenci absolut no existeix i que el silenci s'integra i forma part del continuum comunicatiu, essent sempre significatiu.

La recerca defineix diferents models de relació entre música, silenci i imatges, segons quin element de la Banda Sonora és protagonista i articula la narració. També defineix diferents models funcionals, segons les funcions més utilitzades i habituals per la música i el silenci en els espots electorals. Alhora, estableix un model descriptiu de la relació general entre aquests paràmetres. La conclusió és que la música és habitual en els espots electorals, però en un segon pla, amb una funció expressiva del to emotiu general del producte audiovisual. En canvi, el silenci és escàs en aquest format i, quan s'utilitza, empra una funció també expressiva la qual diferencia el flux narratiu on s'ubica l'anunci polític, les parts de l'espot o bé les diferents proposicions conceptuals que conformen el missatge del producte. Els resultats són una descripció de la tendència general de la música i el silenci en els espots electorals.
Esta investigación crea un protocolo para analizar la relación entre la música, el silencio y las imágenes en los spots electorales. El protocolo se constituye con la compilación del método de Josep Lluís i Falcó, una síntesis de las funciones de la música en un contexto audiovisual, y un protocolo elaborado previamente por el autor para analizar el silencio audiovisual. Mediante esta herramienta analítica se estudian 150 spots electorales de todas las épocas desde la aparición del formato y de todo el mundo. El análisis se realiza considerando conjuntamente el producto audiovisual, sin separar los códigos acústicos de los visuales.

Uno de los fundamentos de la investigación es que la música comunica a diferentes niveles, también a un nivel Basic relacionado con los parámetros psicoacústicos de supervivencia humana. Al mismo tiempo, la música comporta una connotación cultural y social y es expresiva de emociones generales. La música es comunicación antes que arte. También se considera que el silencio absoluto no existe y que el silencio se integra y forma parte del continuum comunicativo, siendo siempre significativo.

La investigación define diferentes modelos de relación entre música, silencio e imágenes, según qué elemento de la Banda Sonora es protagonista y articula la narración. También define diferentes modelos funcionales, según las funciones más utilizadas y habituales por la música y el silencio en los spots electorales. Al mismo tiempo, establece un modelo descriptivo de la relación general entre estos parámetros. La conclusión es que la música es habitual en los spots electorales, pero en un segundo plano, con una función expresiva del tono emotivo general del producto audiovisual. En cambio, el silencio es escaso en éste formado y, cuando se utiliza, utiliza una función también expresiva la cual diferencia el flujo narrativo donde se ubica el anuncio político, las partes del spot o bien las diferentes proposiciones conceptuales que conforman el mensaje del producto. Los resultados son una descripción de la tendencia general de la música y el silencio en los spots electorales.
This research creates a protocol for analyzing the relationship among music, silence and images in the electoral spots. The protocol is constituted with the compilation of the method of Josep Lluís i Falcó, a synthesis of the functions of music in an audiovisual context, and a protocol previously elaborated by the author for analyzing the audiovisual silence. Through this analytical tool 150 electoral spots of all periods from the appearance of the format and from all over the world are studied. The analysis is carried out considering together the audiovisual product, without sorting out the acoustic codes from the visual ones.

One of the foundations of the research is that music communicates at different levels, also at a basic level related with the psicoacustic parameters of human survival. At the same time, music entails a cultural and social connotation and it is expressive of general emotions. Music is communication before that it is art. Also it is considered that absolute silence does not exist and that silence integrates and it is part of the communicative continuum, being always significant.

The research describes different models of relationship among music, silence and images, according to which element of the soundtrack it is protagonist and which one articulates the narration. Also it describes different functional models, according to the more used functions and usual for the music and the silence in the electoral spots. At the same time, it establishes a descriptive model of the general relationship among these parameters. The conclusion is that music is usual in the electoral spots, but in a second ground, with an expressive function of general emotional tone of the audiovisual product. On the other hand, the silence is scarce in this format and, when it is included, it uses also an expressive function that differentiates the narrative flow where the political advertisement is placed, the parts of the spot or the different conceptual propositions that shape the message of the product. The results are a description of the general trend of music and silence in the electoral spots.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Carbonell, Abelló Josep Maria. "Democràcia i Comunicació: per una regulació al servei de l'interès públic." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2010. http://hdl.handle.net/10803/9218.

Full text
Abstract:
La Societat de la Informació és una realitat cada vegada més important en les societats desenvolupades i, juntament amb la Globalització, estan transformant de manera radical les nostres societats. En aquest context, els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicacions electròniques estan vivint un procés de convergència que implica una transformació sense precedents en el món de la comunicació. L'objecte de la Tesi és l'anàlisi detallat de l'evolució i la situació actual de les xarxes de comunicacions electròniques i dels mitjans de comunicació, que he anomenat xarxes de comunicació multimèdia i, l'objectiu, analitzar els sistemes regulatoris i fer una proposta dels principis bàsics que hauria de contemplar un model regulatori de les xarxes de comunicació multimèdia assentat en els valors essencials del liberalisme social perquè pugui respondre de manera satisfactòria a l'interès públic.
La Sociedad de la Información es una realidad cada vez más importante en las sociedades desarrolladas y, junto la Globalización, están transformando de manera radical nuestras sociedades. En este contexto, los medios de comunicación y las redes de comunicaciones electrónicas están viviendo un proceso de convergencia que implica una transformación sin precedentes del mundo de la comunicación. El objeto de la Tesis es el análisis detallado de la evolución y la situación actual de las redes de comunicaciones electrónicas y los medios de comunicación, que he llamado redes de comunicación multimedia y, el objetivo, analizar los sistemas regulatorios y hacer una propuesta de los principios básicos que debería contemplar un modelo regulatorio de las redes de comunicación multimedia asentado en los valores esenciales del liberalismo social para que pueda responder de manera satisfactoria al interés público.
The Information Society is an increasingly important reality in developed societies and, along with globalization, is radically transforming our societies. In this context, the media and electronic communications networks are experiencing a convergence process that involves an unprecedented transformation in the world of communication. The purpose of this thesis is the detailed analysis of the evolution and of the current status of electronic communications networks and media, which I have labeled multimedia and communication networks, and, further, to analyze the current regulatory systems in order to develop a set of basic principles to be considered in the setting up of a regulatory model of multimedia communication networks, rooted in core values of social liberalism, and able to effectively defend the public interest.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Solà, Simon Teresa. "El poder de l'art. L'art com hermenèutica i la llibertat de l'artista." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2016. http://hdl.handle.net/10803/350812.

Full text
Abstract:
El treball és una aproximació antropològica de l’art a partir de l’artista. Dos són els eixos vertebradors d’aquesta tesi, a partir dels quals se’n deriven els punts restants: 1. Considerar l’art una activitat físico-psíquico-espiritual innata a la naturalesa humana; aspecte analitzat en el primer apartat del treball, en A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder de l’art: a) en la seva relació amb els poders fàctics, punt treballat en l’apartat B. ART I PODER; b) el poder que neix del propi dinamisme intern de l’art, punt treballat en l’apartat C. EL PODER DE L’ART Partint d’aquestes consideracions la tesi intenta respondre a la pregunta d’on prové aquesta força que neix del propi art fins a fer-lo un «mitjà» atractiu per els poders fàctics, especialment les ideologies polítiques i els totalitarismes. Alguns aspectes són treballats a través de dues figures contemporànies: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temes no menys importants, que sense ser l’objectiu de la tesi, han sorgit necessàriament dels punts centrals, i que han hagut de ser estudiats en més o menys profunditat són: a) què s’entén per art i estètica avui, en un moment on la manca de definició és el que més prolifera en tots els camps; b) la subjecció i la llibertat de l’artista en el procés creatiu i de quina manera conviuen aquests dos aspectes en l’artista. Tant des de fora pel què fa a les pressions i condicionaments externs a les que està sotmès l’artista, com des de dins, pel propi mecanisme intern del procés creatiu i de la mateixa obra d’art; c) l’art com a «valor», en tant que activitat humana, mesura el grau d’humanització d’una societat però, a la vegada, pot esdevenir un mitjà d’humanització i recuperació de valors perduts o menystinguts. Així l’art és comprès, també, en el seu valor pedagògic i comunicativo-expressiu, i serà en aquest sentit que s’estudiarà també el poder de l’art i les seves relacions amb els poders hegemònics. Ja que per la seva capacitat comunicativa té una capacitat transformadora, la manipulació de l’art resulta un capteniment temptador en ordre a una actuació dirigida per l’home envers l’home mateix provocant, així, una desnaturalització de l’art i del propi ésser humà. Un aspecte significatiu de la tesi és la comprensió que es fa de l’art com a «mediació», i la «puresa» de l’art en tant que «genuïnitat». Quan l’art és «pur», és a dir, «genuí» no cerca finalitats manipuladores ni es sotmet a poders fàctics. És transformador i està obert a la possibilitat de l’«encontre» amb un «tu» i amb un «Tu« espiritual. Conscient que el tema és profundament infinit i obert, la tesi, per la pròpia naturalesa de la seva temàtica no pot deixar cap aspecte tancat però sí, suggerir nous plantejaments.
El estudio es una aproximación antropológica del arte a partir del artista. Dos son los puntos centrales de esta tesis, a partir de los que se derivan los restantes: 1. Considerar el arte una actividad físico-psíquico-espiritual que nace de la propia naturaleza humana; aspecto analizado en el primer apartado A. QÜESTIONS PRELIMINARS; 2. El poder del arte: a) en su relación con los poderes fácticos, parte B. ART I PODER; b) el poder que nace del propio dinamismo interno del arte, parte C. EL PODER DE L’ART Partiendo de estas consideraciones la tesis intenta responder a cerca del origen de la fuerza que emana del propio arte hasta hacerlo un «medio» atractivo a los poderes fácticos, especialmente las ideologías políticas i los totalitarismos. Algunos aspectos son estudiados a partir de dos figuras contemporáneas: Frida Kahlo i Marc Chagall. Temas no menos importantes, que sin ser objeto directo de análisis de la tesis, han surgido necesariamente de los puntos centrales, y han tenido que ser estudiados con más o menos profundidad. Estos son: a) qué se entiende por arte y estética hoy, en un momento en que la indefinición se extiende a todos los campos de la sociedad; b) la sujeción y la libertad del artista en el proceso creativo; cómo y de qué manera conviven estos dos aspectos en el artista. Tanto desde fuera, en lo que respecta a las presiones y condicionamientos externos a les que está sometido el propio artista, como desde dentro, por el propio mecanismo interno del proceso creativo, así como por la misma obra de arte; c) el arte como «valor», en tanto que actividad humana, mide el grado de humanización de una sociedad pero, a la vez, puede convertirse en un medio de humanización y de recuperación de valores olvidados o depreciados. Así el arte es comprendido, también, en su valor pedagógico y comunicativo-expresivo, y en este sentido será estudiado también el poder del arte y sus relaciones con los poderes hegemónicos. Por su capacidad comunicativa y, por tanto transformadora, la manipulación a que puede someter el hombre al arte, dirigida a una actuación sobre el hombre mismo, resulta un hecho evidente, provocando así una desnaturalización del arte y del propio hombre. Un aspecto significativo del estudio es la comprensión del arte cómo «mediación», y la «pureza» del arte, entendiendo por pureza la «genuinidad» del arte. Así, en este sentido, cuando el arte es «puro» huye de todo sometimiento a poderes fácticos. Es transformador y está abierto a la posibilidad del «encuentro» con un «tu» y con un «Tu» espiritual. Consciente que el tema es profundamente abierto, la tesis, por la pròpia naturaleza de su temática, no puede dejar el estudio como un todo cerrado, però sí, presentar nuevos y sugerentes planteamientos.
The thesis is an anthropological approach on the art in its different forms: Painting, music, literature and sculpture. And all these forms are examined starting from the artist. The axes vertebrating this study are two, on which depend the other points, as follow: 1. Considers the art as an innate physic-psychological-spiritual activity of the human nature. This point is analyzed in the first part of the work, specifically in the A. PRELIMINARY INTRODUCTION. 2. The second axis deals with the power of art: a) in its relation with the factual powers. This aspect is dealed to a large extent in the section B. ART AND POWER, and b) the power which comes out from the internal dynamism self of the art. This point is developed in the section C. THE POWER OF ART. According to the basis of these thoughts the doctoral dissertation intents to answer to the question from where comes the strength that is born in the art itself, even to become attractive to the factual powers, to the political ideologies to the political totalitarism. Some of these aspects are developed starting from tow wellknown contemporaneous artists: Frida Kahlo and Marc Chagall. There are some non the important subjects, which without being the direct matter of this thesis, have rose necessarily from its central points, and so they have been approached more or less deeply. These secondary aspects are: a) What do we understand today when we speak about art and aesthetics?; b) Subjection and freedom of the artist in the creative process and how both can live together in the artist (Unfortunately the tack of clear definition proliferates in this field). Both outside the external pressions and conditions to which is subjected and inside due to creative process itself and to the work of art; c) The art as «value» as human activity, measures the level of humanity of the society. In fact, the art can become means of humanization and recovery of the lost and despised values. And consequently the art is also understood in its pedagogical and communicating value. And is of course in this sense that our work approaches the power of the art and the relation between power and art. And the reality is so because its communicative strength is also transformating capacity. And precisely this capacity can become a man’s manipulation by the man, and consequently the perversion of the art’s nature and of the human being. A signification aspect of this thesis is the art’s presentation as mediation and the art’s pureness as genuineness. The pure art does not look for manipulating aims, and does not submit to the leading powers. The true art is transformer and open to the possibility of the meeting with a «you» and with the spiritual «You». The thesis is fully aware that the subject is deeply infinite and open, so the work according its own nature can’t close all the aspects, but can suggest new statements.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Cuenca, Fontbona Joan. "El análisis de la calidad de las relaciones en el ámbito de las Relaciones Públicas. Aplicación de un modelo global de auditoría de Relaciones Públicas a la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2011. http://hdl.handle.net/10803/21777.

Full text
Abstract:
La tesi “L’anàlisi de la qualitat de les relacions en l’àmbit de les Relacions Públiques. Aplicació d’un model global d’auditoria de Relacions Públiques a la societat municipal 22@ de l’Ajuntament de Barcelona” se centra, en primer lloc, a elaborar una síntesi de les diverses aportacions sobre el marc conceptual de l'auditoria de Relacions Públiques, és a dir, de quines teories es desprèn aquest instrument d'investigació, el seu origen i la seva evolució històrica, les variables que es mesuren en una auditoria de Relacions Públiques, les definicions i els tipus d'auditories en aquest àmbit, i els diversos models de mesura citats pels autors que han tractat aquest assumpte en les seves respectives obres, i en quines teories s'han inspirat. Tota aquesta tasca amb l'únic objectiu d'obtenir evidències que poguessin respondre a la pregunta que es formula a l'inici del treball, de quina manera es pot justificar l'actuació de les Relacions Públiques? i, al seu torn, contrastar amb la hipòtesi que es planteja conforme si és possible mesurar l'actuació de les Relacions Públiques es podran obtenir els arguments per justificar aquesta activitat. Una de les principals conclusions d'aquesta tesi ha estat que el que s'ha de mesurar exactament és la qualitat de la relació que estimula l'activitat de les Relacions Públiques entre una organització i els seus públics, donat que es confirma que aquesta és la comesa de la disciplina . I que els tres conceptes més estudiats en les diverses contribucions sobre el mesurament de l'activitat de Relacions Públiques centrats en la qualitat de la relació són: la mesura del grau de confiança que coexisteix, el nivell d'entesa entre actors, i la satisfacció recíproca de les parts implicades amb la relació que s'estableix. Amb aquesta i altres conclusions complementàries, en segon lloc, la tesi proposa un model hipotètic d'auditoria global de Relacions Públiques, que compila tota la documentació estudiada i que presenta la base de la investigació empírica d'aquesta tesi doctoral. Conseqüentment, si en primera instància aquesta tesi s’ha volgut constituir en una primera aproximació a l'estat de la qüestió de les auditories de Relacions Públiques, contrastar el model hipotètic ha volgut ser el motiu del treball empíric de la tesi. L'exercici exploratori ha consistit a aplicar el model proposat com a hipòtesi del treball i ha procurat detectar i exposar els punts febles del model, però també destacar el seu grau de validesa. Per dur a terme aquesta tasca, s'ha estudiat la qualitat de les relacions, mesurada a raó de les variables cognitives més estudiades en les diverses contribucions sobre la mesura de l'activitat de les Relacions Públiques - la confiança, l'acord o enteniment mutu i la satisfacció -, entre la societat municipal 22@ de l'Ajuntament de Barcelona i el col•lectiu d'empreses que formen el clúster TIC del barri del Poblenou de Barcelona. Les conclusions d'aquesta tesi doctoral il•lustren fins a quin punt el model pot ser una font de la que flueixin els arguments que validen una actuació de Relacions Públiques, i la informació estratègica que aporta per perfeccionar la medul•la d'un pla de Relacions Públiques específicament, i de comunicació en general.
La tesis “El análisis de la calidad de las relaciones en el ámbito de las Relaciones Públicas. Aplicación de un modelo global de auditoría de Relaciones Públicas a la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona” se centra, en primer lugar, en elaborar una síntesis de las diversas aportaciones sobre el marco conceptual de la auditoría de Relaciones Públicas, es decir, de qué teorías se desprende este instrumento de investigación; su origen y su evolución histórica; las variables que se miden en una auditoría de Relaciones Públicas; las definiciones y los tipos de auditorías en este ámbito; y los diversos modelos de medición citados por los autores que han tratado este asunto en sus respectivas obras, y en qué teorías se han inspirado. Toda esta labor con el único objetivo de obtener evidencias que pudieran responder a la pregunta que se formula al inicio del trabajo ¿de qué forma se puede justificar la actuación de las Relaciones Públicas? y, a su vez, contrastar con la hipótesis que se plantea conforme si es posible medir la actuación de Relaciones Públicas se podrán obtener los argumentos para justificar esta actividad. Una de las principales conclusiones de esta tesis ha sido que lo que se debe medir exactamente es la calidad de la relación que estimula la actividad de las Relaciones Públicas entre una organización y sus públicos, puesto que se confirma que éste es el cometido de la disciplina. Y que los tres conceptos más estudiados en las diversas contribuciones sobre la medición de la actividad de Relaciones Públicas centrados en la calidad de la relación son: la medición del grado de confianza que coexiste; el nivel de entendimiento entre actores; y la satisfacción recíproca de las partes implicadas con la relación que se establece. Con esta y otras conclusiones complementarias, en segundo lugar, la tesis propone un modelo hipotético de auditoría global de Relaciones Públicas, que compila toda la documentación estudiada y que presenta la base de la investigación empírica de esta tesis doctoral. Consecuentemente, si en primera instancia esta tesis ha querido constituirse en una primera aproximación al estado de la cuestión de las auditorías de Relaciones Públicas, contrastar el modelo hipotético ha querido ser el motivo del trabajo empírico de la tesis. El ejercicio exploratorio ha consistido en aplicar el modelo propuesto como hipótesis del trabajo y ha procurado detectar y exponer los puntos débiles del modelo, pero también destacar su grado de validez. Para llevar a cabo esta labor, se ha estudiado la calidad de las relaciones, medida por razón de las variables cognitivas más estudiadas en las diversas contribuciones sobre la medición de la actividad de Relaciones Públicas -la confianza, el acuerdo o entendimiento mutuo y la satisfacción-, entre la sociedad municipal 22@ del Ayuntamiento de Barcelona y el colectivo de empresas que forman el clúster TIC del barrio de Poblenou de Barcelona. Las conclusiones de esta tesis doctoral ilustran hasta qué punto el modelo puede ser una fuente de la que fluyan los argumentos que validan una actuación de Relaciones Públicas, y la información estratégica que aporta para perfeccionar la médula de un plan de Relaciones Públicas específicamente, y de comunicación en general.
The principal objective of this work is to explore and elaborate and synthesize the diverse contributions to Public Relations auditing as a theoretical framework. Which theories does this investigative instrument arise from? What is its origin and historical evolution? What are the variables that are measured in a Public Relations audit? What are the various definitions and the typology of audits in this particular domain? Which variations of different assessment models have been cited by scholars who have explored these issues in their studies, and which previous theoretical models have inspired them? This study has been conducted with the exclusive goal to gather data that may help respond to the questions posed at the outset of this work: In what way can one justify the pursuit of Public Relations activity, and –in accordance with our main hypothesis– is it possible to measure Public Relations’ effectiveness in order to obtain arguments that validate Public Relations as a professional occupation. One of the main conclusions of this thesis has been that the variable that should be precisely measured is the quality of the relationship that stimulates Public Relations activity between an organization and its various audiences since it has been ascertained that this is the main mission of the discipline. Furthermore it has become apparent that the three most intensely studied areas among the various theoretic contributions to measuring the quality of relationships in Public relations are: measuring the degree of mutual trust, measuring the degree of understanding between the stakeholders, and measuring the degree of reciprocated satisfaction on the part of the various agents involved with respect to the rapport established between them. Secondly, this study submits a hypothetical model of global auditing in Public Relations which compiles all the data and material perused in the course of this investigation, and which represents the foundation of the empirical analysis. Thus, one the one hand this study has striven to provide a state of the question regarding the various approaches to the practice of Public Relations auditing, and on the other hand it has endeavored to put to the test the hypothetical model in an empirical analysis. This exercise has turned out useful in detecting and bringing to light the model's flaws, but at the same time it has served to showcase the validity of the approach. In order to carry out this task, we have scrutinized the quality of the rapport between the various agents involved in this PR activity with special focus on the cognitive variables that have receive the most scholarly attention in the discipline: trust, mutual understanding, and satisfaction. In the case at hand, the stakeholders were the Municipal Society 22@, the Barcelona City Council, and the group of companies that form the TIC cluster in the Poblenou neighborhood in Barcelona. The conclusions that were reached clearly illustrate to which degree this model can provide a focal point from which various arguments may arise that lend validity to a particular Public Relations venture. A second outcome leads to the conclusion that the theoretical model here submitted helps to perfect the core elements of Public Relations activity in particular and communication in general.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

González, Molina Sonia. "La convergència en els gabinets de premsa i comunicació: Les oficines especialitzades en seguretat viària." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2011. http://hdl.handle.net/10803/21791.

Full text
Abstract:
El procés de convergència desencadenat en els gabinets de premsa i comunicació ha provocat un conjunt de canvis, encara en marxa, en l’entorn laboral d’aquestes oficines que afecten els mecanismes de producció informativa, els canals de distribució dels seus materials, el perfil professional dels periodistes que hi treballen i la manera en què es relacionen amb els professionals dels mitjans. El motor d’aquestes transformacions ha estat la tecnologia digital que, unida a una estratègia de progressiva col•laboració amb altres departaments, ha permès mecanitzar les feines més rutinàries i guanyar així més eficiència. La digitalització dels gabinets ha facilitat la implantació de noves eines tecnològiques que afavoreixen l’aparició de noves fórmules productives que tendeixen a la cooperació entre àrees abans separades o amb organismes externs. Experiències com la integració de gabinets o la coopetició amb altres institucions comencen a aparèixer al mateix temps que es multipliquen les produccions informatives innovadores i els canals de distribució alternatius als tradicionals. Es crea així un bucle de difusió cross-media, on una mateixa informació es confecciona en diversos suports i es difon, amb valor de marca pròpia, a través de vàries plataformes. Les repercussions que aquests canvis, derivats de la convergència, provoquen en les citades oficines repercuteixen directament en la feina que executen els seus periodistes, que es tornen més polivalents en actualitzar el seu perfil en funció de les noves capacitats i exigències del seu lloc de treball. Però també en la relació que mantenen amb els professionals que treballen als mitjans, ja que l’entorn digital tendeix a reproduir els esquemes tradicionals on la font controla la comunicació. La tecnologia digital, dialògica per naturalesa, desactiva la iniciativa dels informadors, que desconfien dels continguts en línia de les oficines i busquen mecanismes alternatius, fins i tot desvinculats del món virtual. La investigació es basa en l’experiència dels gabinets de trànsit de les principals fonts d’informació institucionals existents a l’Estat en trànsit i seguretat viària: l’SCT i el RACC a Catalunya, la Dirección de Tráfico al País Basc, i la DGT a Espanya. Combina entrevistes a responsables i treballadors dels organismes estudiats així com als periodistes catalans especialitzats en aquesta àrea, als que també es va enquestar. El treball de camp es reforça amb observacions a escenaris vinculats a les fonts (les mateixes oficines) i els informadors (les redaccions de trànsit de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA), i amb l’anàlisi de documentació produïda per tos dos actors.
La convergencia ha desencadenado en los gabinetes de prensa y comunicación ha provocado un conjunto de cambios, aún en proceso, en el entorno laboral de estas oficinas que afectan a los mecanismos de producción informativa, los canales de distribución de sus materiales, el perfil profesional de los periodistas que trabajan allí y la manera en que se relacionan con los profesionales de los medios. El motor de estas transformaciones ha sido la tecnología digital que, unida a una estrategia de progresiva colaboración con otros departamentos, ha permitido mecanizar las tareas más rutinarias y ganar así más eficiencia. La digitalización de los gabinetes ha facilitado la implantación de nuevas herramientas tecnológicas que favorecen la aparición de nuevas fórmulas productivas que tienden a la cooperación entre áreas antes separadas o con organismos externos. Experiencias como la integración de gabinetes o la coopetición con otras instituciones comienzan a aparecer al mismo tiempo que se multiplican las producciones informativas innovadoras y los canales de distribución alternativos a los tradicionales. Se crea así un bucle de difusión cross-media, en el que una misma información se confecciona en diversos soportes y se difunde, con valor de marca propia, a través de varias plataformas. Las repercusiones que estos cambios, derivados de la convergencia, provocan en las citadas oficinas afectan directamente el trabajo que ejecutan sus periodistas, que se vuelven más polivalentes al actualizar su perfil en función de las nuevas capacidades y exigencias de su lugar de trabajo. Pero también en la relación que mantiene con los profesionales que trabajan en los medios, ya que el entorno digital tiende a reproducir los esquemas tradicionales en los que la fuente controla la comunicación. La tecnología digital, dialógica por naturaleza, desactiva la iniciativa de los informadores, que desconfían de los contenidos en línea de las oficinas y buscan mecanismos alternativos, incluso desvinculados del mundo virtual. La investigación se basa en la experiencia de los gabinetes de tráfico de las principales fuentes de información institucionales existentes en el Estado en tráfico y seguridad vial: el SCT i el RACC en Catalunya, la Dirección de Tráfico en el País Vasco y la DGT en España. Combina entrevistas a responsables y trabajadores de los organismos estudiados así como a los periodistas especializados en esta área, a los que también se encuestó. El trabajo de campo se refuerza con observaciones a los escenarios vinculados a las fuentes (las mismas oficinas) y los informadores (las redacciones de tráfico de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA), y con el análisis de la documentación producida por ambos actores.
The process of convergence unleashed in the press and communication offices has caused several changes, still going on, in the daily work of these departments. These changes affect the mechanisms of producing information, the distribution platforms of their materials, the professional profile of their workers and the way the latter deal with the journalists. The driving force of these transformations is digital technology, which has mechanized most of the routine works and, therefore, communication offices are more efficient. The digitization of these departments makes easier the introduction of new technological tools that help the irruption of new ways to produce information. These mechanisms search for the cooperation between areas which used to work separately or with external organizations. It is possible to find out experiences as converged press offices or coopetition as well as innovative information productions and new distribution platforms appear. Single information is produced and disseminated through several supports in a cross-media distribution with branding value. These changes due to convergence have repercussions in the communication offices workers, who become more polyvalent. But also, in how they deal with the media journalists. Unfortunately, most virtual relation strategies set up by the press and communication offices with online activity repeat traditional skills, so their workers control the informative flux. The digital technology, naturally dialogical, discourages journalists, who do not trust the online contents of these offices and search other mechanisms to verify and extend the data even leaving the digital environment. This research is based on the experience of the four press and communication offices of the most important sources about road information in Spain: SCT and RACC in Catalonia, the Dirección de Tráfico in the Basc country, and the DGT in Spain. It combines the interviews to the board members and journalists working in these departments and to the Catalan journalists specialized in road information. The work is reinforced with the observations at the scenarios linked to the sources (the press offices) and the media (the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA) and with the analysis of the documents produced by the two latter.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Puntí, Brun Mònica. "Els mitjans digitals de proximitat. El cas del grup Nació Digital." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/365576.

Full text
Abstract:
This thesis is an investigation that the main objective is to study proximity digital media in Catalonia. The theoretical framework establishes the foundations on which stands the sector: proximity communication and digital journalism (or cyberjournalism). The phenomenon of proximity digital media in Catalonia is analysed through the study of a paradigmatic case, which is the Group Nació Digital (GND). It was chosen for this research because it is considered a success model for the expansion of recent years, audience figures reached and a solvent business model. It has been studied the journalism and business model with a special attention to their territorial editions. Mainly it is used qualitative methodology that includes case of study and in-depth and semi-structured interviews to the management team of the Group and the responsibles for proximity digital media. Moreover a quantitative technique, content analysis, is also used to extend the study. The main conclusion is that the key to success has been the model of proximity information, which allowed the expansion and growth of the audience, and the technology, which is in constant innovation and has an own management system.
Aquesta tesi doctoral és una investigació que té com a objectiu estudiar els mitjans digitals de proximitat a Catalunya. En el marc teòric, s’estableixen els fonaments sobre els quals s’erigeix aquest sector: la comunicació de proximitat i el ciberperiodisme. El fenomen dels mitjans digitals de proximitat a Catalunya s’analitza a través de l’estudi d’un cas paradigmàtic, el del Grup Nació Digital (GND). De Nació Digital se n’ha estudiat el model periodístic i el de negoci fent especial atenció a les seves edicions territorials. Principalment s’ha utilitzat la metodologia qualitativa amb les tècniques de l’estudi de cas i les entrevistes en profunditat i semiestructurades a l’equip directiu del Grup, així com als responsables dels mitjans digitals de proximitat. Aquesta metodologia s’ha combinat amb la quantitativa a través de l’anàlisi de contingut. La principal conclusió és que les claus de l’èxit han estat el model d’informació de proximitat, que ha permès l’expansió i creixement de l’audiència, i la tecnologia, amb una innovació constant i un sistema de gestió propi.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Aran, Ramspott Sue. "Representació mediàtica i percepció social de la violència en la ficció. Estudi de cas: la interpretació dels infants de la violència en la ficció televisiva infantil." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2008. http://hdl.handle.net/10803/9210.

Full text
Abstract:
La tesi s'interroga sobre els processos d'influència a què estan sotmeses les persones, en concret es centra en la interacció entre la presència de violència en la programació televisiva infantil i les aportacions interpretatives que fan els espectadors infants. L'apriori és que la noció de violència és una construcció relativa en termes històrics, i a partir del marc teòric del construccionisme, emmarquem la percepció sobre i la preocupació per la violència mediàtica en les tensions dels individus, -també els infants-, com a partíceps dels rituals socials de la postmodernitat. Es presenten els resultats de les entrevistes en profunditat realitzades sobre un corpus audiovisual a infants d'entre set i onze anys i, juntament amb les conclusions, s'ofereix una metodologia d'anàlisi i una teoria tipològica.
PARAULES CLAU: violència, violència televisiva, representacions ficcionals, imatge i mímesi, percepció social i construcció de la realitat, opinió pública i comunicació de masses, interpretació dels espectadors infantils, noció d'infància, constructivisme (lineation theory), teories de la recepció, sociolingüística, anàlisi del discurs, recerca qualitativa, recerca empírica.
La tesis se interroga sobre los procesos de influencia a los que están sometidas las personas, en concreto se centra en la interacción entre la presencia de violencia en la programación televisiva infantil y las aportaciones interpretativas que activan los espectadores infantiles. El apriori es que la noción de violencia es una construcción relativa en términos históricos, y a partir del marco teórico del construccionismo, enmarcamos la percepción sobre y la preocupación por la violencia mediática en las tensiones de los individuos -también los niños y las niñas-, como partícipes de los rituales sociales de la postmodernidad. Se presentan los resultados de las entrevistas en profundidad realizadas sobre un corpus audiovisual a niños y niñas de entre siete y once años y, junto a las conclusiones, se ofrece una metodología de análisis y una teoría tipológica.
PALABRAS CLAVE: violencia, violencia televisiva, representaciones ficcionales, imagen y mímesis, percepción social y construcción de la realidad, opinión pública y comunicación de masas, interpretación de los espectadores infantiles, noción de infancia, constructivismo (lineation theory), teorías de la recepción, sociolingüística, análisis del discurso, investigación cualitativa, investigación empírica.
This thesis raises questions about the processes of influence to which people are subjected, specifically, the interaction between the presence of violence in children's television programs and the interpretive contribution that young viewers bring. The given is that the notion of violence is a relative construct in historical terms and, starting from the theoretical framework of constructionism, we can describe the perception of and the concern about media violence into the tensions of individuals, including children, as participants in the social rituals of post-modernity. This thesis presents the results of in-depth interviews carried out about an audiovisual corpus with children between six and eleven years of age, and, along with the conclusions drawn, it offers a methodology of analysis and a typological theory.
KEY WORDS: violence, television violence, fictional representations, image and mimesis, social perception and construction of reality, public opinion and mass communication, interpretation of child spectators, notion of childhood, constructivism (lineation theory), theories of reception, sociolinguistic, discourse analysis, qualitative research, empirical research.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Anyó, Sayol Lluís. "El meu videojoc, la nostra narració. Els relats de la identitat." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2011. http://hdl.handle.net/10803/51085.

Full text
Abstract:
En el marc ampli de les teories audiovisuals, aquesta tesi doctoral aborda les relacions entre identitat, narració i videojocs des de la perspectiva de l'antropologia cultural, de les teories narratològiques en cinema i literatura i de la ludologia. Es proposa la figura teòrica del jugador implicat per explicar el tipus de relació entre el jugador i el seu personatge, en relació amb la construcció d'un relat identitari. En aquest sentit, es relaciona la idea de marcs d'experiència amb la de nivells narratius i narradors. El model teòric i metodològic resultant s'aplica a l'estudi de cas de dos videojocs: Silent Hill 2, un survival horror monousuari, i Espai8, un joc de rol en línia massiu i multiusuari.
En el marco amplio de las teorias audiovisuales, esta tesis doctoral aborda las relaciones entre identidad, narración y videojuego desde la perspectiva de la antropología cultural, de las teorías narratológicas en cine y literatura y de la ludología. Se propone la figura teórica del jugador implicado para explicar el tipo de relación entre el jugador y su personaje, en relación con la construcción de un relato identitario. En este sentido, se relaciona la idea de marcos de experiencia con la de niveles narrativos y narradores. El modelo teórico y metodológico resultante se aplica al estudio de caso de dos videojuegos: Silent Hill 2, un survival horror monousuario y Espai8, un juego de rol en línea masivo y multijugador.
In the wide framework of audiovisual theories, this PhD. thesis undertakes the relation between identity, narrative and videogames from the point of view of cultural anthropology, of narratological theories in cinema and literature and of ludology. We propound the theoretical figure of the implied player connected with the construction of a discourse of the self-identity. In this sense, we connect the idea of frames of experience with the idea of narrative levels and narrators. The resulting theoretical and methodological model it’s applied to the study case of two video games: Silent Hill 2, a singleplayer survival horror, and Espai8, a massively multiplayer online rol-playing game.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Botey, López Jordi. "Aproximación teórico-empírica a la figura del director de cuentas como gestor de la comunicación de marcas en agencias de publicidad de Barcelona." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2009. http://hdl.handle.net/10803/9213.

Full text
Abstract:
La figura professional del director de comptes en publicitat ha estat molt poc tractada a nivell acadèmic i són escasses les monografies sobre el tema. Aquesta tesi aborda aquest rol professional des de la perspectiva de la gestió de la comunicació de les marques. Per a això s'ha elaborat un marc teòric que pretén delimitar aquells aspectes relacionats amb la gestió de marques, per una banda, i els vinculats a la direcció de comptes, per l'altre; aquest marc dóna cobertura teòrica a la segona part del treball, un estudi empíric realitzat entre professionals de la direcció de comptes en agències de publicitat de Barcelona i que ha valgut per confirmar o refutar les hipòtesis plantejades.
La figura profesional del director de cuentas en publicidad ha sido muy poco tratada a nivel académico y son escasas las monografías sobre el tema. Esta tesis aborda este rol profesional desde la perspectiva de la gestión de la comunicación de las marcas. Para ello, se ha elaborado un marco teórico que pretende delimitar aquellos aspectos relacionados con la gestión de marcas, por un lado, y los vinculados a la dirección de cuentas por otro; este marco da cobertura teórica a la segunda parte del trabajo, un estudio empírico realizado entre profesionales de la dirección de cuentas en agencias de publicidad de Barcelona y que ha servido para confirmar o refutar las hipótesis planteadas.
The professional role of the account manager in advertising has not been widely explored at the academic level, and only a few monographs have been published on this subject. This thesis focuses on this professional role from the perspective of brand management communication. To do this, we have developed a theoretical framework to specify, on the one hand, those aspects related to brand management and, on the other, those related to account management; this theoretical framework constitutes the second part of the work, an empirical study carried out among professional account directors working in advertising agencies in Barcelona in order to confirm or refute the previous hypotheses.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Comunicació i Humanitats"

1

Fernández Beltrán, Francisco José, and Vicente Domingo García Marzá. Ética y comunicación en la gestión de la Investigación e Innovación Responsable (RRI): el papel de las Unidades de Cultura Científica y de la Innovación (UCC+i). Universitat Jaume I, 2017. http://dx.doi.org/10.6035/humanitats.2017.52.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography