Journal articles: 'Conservació de les espècies'

1

Garrido, L., and G. Mercadal. "Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya." Collectanea Botanica 36 (April 4, 2017): 001. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2017.v36.001.

Full text

Abstract:

Aportamos nuevos datos corológicos, demográficos, fenológicos, fitosociológicos, ecológicos y de gestión ambiental sobre Simethis mattiazzi en Cataluña, una planta vascular amenazada en la región mediterránea. En la comarca de la Selva hemos localizado 27 rodales, cuyos recuentos nos dan una estimación de 176.052 individuos (22 rodales). El área de ocupación es de 43.594 m2 y se distribuyen en 10 cuadrados UTM de 1 km de lado. Simethis es una especie característica de la asociación Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae y se puede encontrar presente en tres hábitats diferentes (32k Brezales de Erica scoparia, 45b Bosques de Quercus suber con sotobosque de matorral acidófilo y 45i Bosques mixtos de Q. suber y Pinus spp.), prefiriendo claramente el 32k. Aun así, produce más flores por individuo en los ambientes que le son menos favorables (45b y 45i). Por lo que parece, el factor predominante de su distribución en Europa y África es el clima, el cual siempre tiene que ser atlántico o submediterráneo con tendencia oceánica. Asimismo, damos propuestas para su conservación y confirmamos el estatus actual UICN de «En Peligro» (EN) de Simethis en Cataluña. [ca] Aportem noves dades corològiques, demogràfiques, fenològiques, fitosociològiques, ecològiques i de gestió ambiental sobre Simethis mattiazzi a Catalunya, una planta vascular amenaçada a la regió mediterrània. A la comarca de la Selva hem localitzat 27 rodals, els recomptes dels quals ens donen una estimació de 176.052 individus (22 rodals). L’àrea d’ocupació és de 43.594 m2 i es distribueix en 10 quadrats UTM d’1 km de costat. Simethis és una espècie característica de l’associació Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae i es pot trobar present en tres hàbitats distints (32k Bruguerars d’Erica scoparia, 45b Boscos de Quercus suber amb sotabosc de brolla acidòfila i 45i Boscos mixtos de Q. suber i Pinus spp.), tenint una clara preferència pel 32k. Malgrat això, produeix més flors per individu en els ambients que li resulten menys favorables (45b i 45i). D’altra banda, pel que sembla, el factor predominant de la seva distribució a Europa i Àfrica és el clima, el qual sempre ha de ser atlàntic o submediterrani de tendència oceànica. Així mateix, donem propostes de conservació i confirmem l’estatus actual UICN de «En Perill» (EN) de Simethis a Catalunya.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Ruiz de Arcaute Martínez, Emilio. "La Conservació D'Art Contemporani. Casos d’estudi a partir de la Col.lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València." Ge-conservacion 2 (December 9, 2011): 172. http://dx.doi.org/10.37558/gec.v2i2.52.

Full text

Abstract:

Reseña del libro:La Conservació D'Art Contemporani. Casos d’estudi a partir de la Col.lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València AA.VV Edita: Fundació General de la Universitat de València València, 2011 91 páginas, 103 imágenes y gráficos. 24 x 17,5 cm. ISBN: 978-84-370-8055-0

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Álvarez, H., N. Ibáñez, and C. Gómez-Bellver. "Noves aportacions al coneixement de la flora al·lòctona de la comarca del Baix Llobregat (Catalunya, Espanya)." Collectanea Botanica 35 (August 31, 2016): 007. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2016.v35.007.

Full text

Abstract:

En el presente trabajo aportamos datos sobre la presencia de 17 plantas alóctonas encontradas en la comarca del Baix Llobregat durante el período 2011-2014. Son primeras citas para Europa: Acacia rostellifera Benth. y Trichloris crinita (Lag.) Parodi. Son nuevas especies para la península ibérica: Bouteloua dactyloides (Nutt.) Columbus y Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth. Son novedad para Cataluña: Atriplex semibaccata R. Br., Oenothera speciosa Nutt. y Verbena incompta P. W. Michael. Son novedad comarcal: Parkinsonia aculeata L., Phacelia tanacetifolia Benth., Physalis peruviana L., Salpichroa origanifolia (Lam.) Baill. y Verbena brasiliensis Vell. Las especies restantes son muy raras en el territorio estudiado: Abutilon grandifolium (Willd.) Sweet, Asperugo procumbens L., Eclipta prostrata (L.) L. y Oenothera indecora Cambess. [ca] En aquest treball aportem dades sobre la presència de 17 plantes al·lòctones trobades a la comarca del Baix Llobregat durant el període 2011-2014. Són primeres cites per a Europa: Acacia rostellifera Benth. i Trichloris crinita (Lag.) Parodi. Són noves espècies per a la península Ibèrica: Bouteloua dactyloides (Nutt.) Columbus i Nassella tenuissima (Trin.) Barkworth. Són novetat per a Catalunya: Atriplex semibaccata R. Br., Oenothera speciosa Nutt. i Verbena incompta P. W. Michael. Com a novetat comarcal: Parkinsonia aculeata L., Phacelia tanacetifolia Benth., Physalis peruviana L., Salpichroa origanifolia (Lam.) Baill. i Verbena brasiliensis Vell. Les espècies restants són molt rares en el territori estudiat: Abutilon grandifolium (Willd.) Sweet, Asperugo procumbens L., Eclipta prostrata (L.) L. i Oenothera indecora Cambess.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Guix, Juan Carlos. "Biogeografia, ecologia i conservació a la Neopangea: nous reptes al Brasil." Orsis 31 (July 10, 2017): 3. http://dx.doi.org/10.5565/rev/orsis.40.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Eguiluz Maestro, Delia, and Alba Morell Hom. "La conservació-restauració del Castellot de Bolvir. La interdisciplinarietat de l’arqueologia." Treballs d'Arqueologia 24 (December 29, 2020): 245. http://dx.doi.org/10.5565/rev/tda.116.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Rosselló Bover, Pere. "Les dones i la recopilació del Cançoner popular de Mallorca, del P. Rafel Ginard i Bauçà." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 6 (February 21, 2018): 61. http://dx.doi.org/10.17345/elop201761-73.

Full text

Abstract:

Aquest treball pretén estudiar quin va ser el paper de les dones en la conservació del cançoner popular mallorquí i en la recol·lecció que el P. Rafel Ginard Bauçà va dur a terme i que va donar lloc als quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, publicats entre 1966 i 1975. Alhora hi estudiam també les opinions de Ginard envers la marginació de la dona i també sobre l’antifeminisme que observa en moltes de les poesies populars.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Wallet, Martine, and Anna Kohn. "Trématodes parasites de poissons marins du littoral de Rio de Janeiro, Brésil." Memórias do Instituto Oswaldo Cruz 82, no. 1 (March 1987): 21–27. http://dx.doi.org/10.1590/s0074-02761987000100004.

Full text

Abstract:

Les Trématodes de 35 espèces de poissons marins, d'importance commerciale, collectés dans le littoral de Rio de Janeiro, ont été étudiés. Dix-sept espèces de Trématodes appartenant à 13 familles ont été recensées. Quatre de ces espèces sont référés pour la première fois au Brésil: Diphtherostomum americanum, Diplomonorchis floridensis, Pancreadium otagoensis et Neomegasolena chaetodipteri, neuf dans de nouveaux hôtes: D. americanum, Diplangus paxillus, Hurleytrema shorti, Lecithochirium microstomum, Morascus filiformis, Neolebouria multilobatus, P. otagoensis, Pleorchis mollis et Opechona bacillaris, une a été recontrée dans un hôte mentionné pour la première fois au Brésil: Vitellibaculum spinosum et cinq autres espècies sont déjà répertoriées: Acanthocollaritrema umbilicatum, Bucephalopsis calliocotyle, Bucephalus varicus, Parahemiurus merus et Tergestia pauca. Tergestia selenei est consideré synonyme de T. pauca. Les principales mesures sont données pour chaque espèce.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Cleminson, Richard. "“Per la conservació de la raça catalana”: The Catalan Eugenics Society (1935–1937)." Journal of Iberian and Latin American Studies 25, no. 1 (January 2, 2019): 11–33. http://dx.doi.org/10.1080/14701847.2019.1579493.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

CASANOVA, EMILI. "LA CONSERVACIÓ DE LES VOCALS POSTTÒNIQUES INTERNES EN CATALÀ, OCCITÀ I CASTELLÀ: UNA NOVA EXPLICACIÓ." Catalan Review 13, no. 1-2 (January 1, 1999): 73–106. http://dx.doi.org/10.3828/catr.13.1.4.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

El Mokni, R., and G. Domina. "Notas taxonómicas y distributivas sobre Serapias lingua subsp. tunetana (Orchidaceae), una rara espècie endémica de Túnez." Collectanea Botanica 38 (May 6, 2019): 005. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2019.v38.005.

Full text

Abstract:

Serapias lingua subsp. tunetana, una rara orquídea endémica con área de distribución restringida en Túnez, al norte de Túnez, ha sido redescubierta lejos de su localidad tipo después de 22 años. Desde su primer hallazgo en 1996 y su descripción publicada en 2005, la subespecie no se había encontrado nuevamente y se presume que se extinguió o fue identificada erróneamente. En este trabajo se proporciona una descripción detallada de la subespecie que justifica una enmienda a su descripción, y se aporta asimismo un mapa de distribución y varias fotografías. Se listan las principales afinidades de la subsp. tunetana con los táxones más estrechamente relacionados dentro del grupo de S. lingua que se distribuyen en Túnez. Se evalúa su estado de conservación atendiendo a los criterios y categorías de la UICN.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Herrero Herrero, Maria Àngels. "Màgia i fantasia al servei de les nobles nissagues: el cas de Nofra-dona Dolcina en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (December 26, 2019): 316. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.16373.

Full text

Abstract:

Resum: Dos dels elements més identificables en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí són, per una banda, el component màgic i fantàstic i, per una altra, l’existència de dues nobles nissagues: els Roger i els Arcàngel de Sant Esteve. De fet, la primera ja s’apuntà subtilment en «El fill de Gepa» i es desenvolupà en «Epistolari del Comte de l’Hortxà», primer i segon relat de Barroca mort (1988). Posteriorment, s’estengué a Dies d’ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d’Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumàquia (2004) i El mas de les ànimes (2019). Amb Espècies perdudes (1997) sorgí el segon llinatge, que continuà en L’abellerol mort (2009), en les quals els Roger també s’endinsen enginyosament. Però, si hi ha un enllaç directe entre ambdues nissagues i que, alhora, encarna el joc fantàstic amb què Escartí impregna la seua obra, són els personatges ?secundaris? de Nofra-dona Dolcina. L’objectiu de l’article serà fer un recorregut per la seua novel·lística gràcies a aquests personatges femenins, els quals serviran per constatar-hi la importància de la màgia i la fantasia. Amb el protagonisme d’una dona en la seua darrera novel·la, El mas de les ànimes, ho torna a posar de manifest. Paraules clau: novel·la històrica valenciana, Escartí, nissagues, personatges femenins, màgia, fantasia.Abstract: Two of the most easily identifiable elements in Vicent Josep Escartí’s historical fiction are, on the one hand, the magical and fantastic component and, on the other hand, the existence of two noble lineages: the Roger family, and the Arcàngel de Sant Esteve family. In fact, the first one subtly appeared already in «El fill de Gepa» and developed in «Epistolari del Comte de l’Hortxà» ?the first and second story within Barroca mort (1988). It subsequently spread to Dies d’ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d’Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumàquia (2004) and El mas de les ànimes (2019). Espècies perdudes (1997) marked the emergence of the second lineage, which continued in L’abellerol mort (2009), where the Roger family are ingeniously introduced as well. Nevertheless, if a direct link exists between both lineages which simultaneously embodies the fantastic play that pervades Escartí’s work, those are the ?secondary? characters of Nofra-dona Dolcina. This article has as its purpose to make a tour of his novels thanks to these female characters, which will help verify the important role that magic and fantasy play in them. Escartí stresses this once again through the prominence of a woman in his latest novel, El mas de les ànimes. Keywords: Valencian historical fiction, Escartí, lineages, female characters, magic, fantasy.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Iborra Mondéjar, Vicent Juli. "Les noves tecnologies i la restauració monumental. Aplicació per a la conservació i catalogació de béns culturals." Fòrum de recerca, no. 21 (2016): 195–208. http://dx.doi.org/10.6035/forumrecerca.2016.21.11.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Rigat, M., A. Gras, J. Vallès, and T. Garnatje. "Estudis etnobotànics a la comarca del Ripollès (Pirineu, Catalunya, península Ibèrica)." Collectanea Botanica 36 (December 22, 2017): 003. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2017.v36.003.

Full text

Abstract:

Este trabajo presenta una síntesis de la prospección etnobotánica llevada a cabo en la comarca del Ripollès entre los años 2004 y 2013. Mediante entrevistas semiestructuradas con 163 informantes nacidos entre 1915 y 1988, hemos obtenido información sobre nombres y usos populares de 457 táxones (incluyendo especies, subespecies y variedades), 15 de los cuales solamente han sido determinados hasta el nivel de género. Sobre estas plantas, los informantes han referido 7192 reportes de uso. En este artículo incluimos comentarios generales sobre diversos usos (medicinales, alimentarios y de otro tipo) y presentamos, en dos apéndices, el catálogo completo de la etnoflora comarcal. [ct] Aquest treball presenta una síntesi de la prospecció etnobotànica duta a terme a la comarca del Ripollès entre els anys 2004 i 2013. A través d’entrevistes semiestructurades amb 163 informants nascuts entre 1915 i 1988, hem obtingut informació sobre noms i usos populars de 457 tàxons (comptant-hi espècies, subespècies i varietats), 15 dels quals només han estat determinats fins al nivell de gènere. Sobre aquestes plantes, els informants han fet 7192 reports d’ús. En aquest article fem comentaris generals sobre els diversos usos (medicinals, alimentaris i d’altra mena) i presentem, en dos apèndixs, el catàleg complet de l’etnoflora comarcal.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

González-Puente, Marc. "Accés a la terra, desagrarització i reagrarització: discursos des d’un banc de terres al Camp de Tarragona." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 21 (December 22, 2020): 69. http://dx.doi.org/10.17345/aec21.69-96.

Full text

Abstract:

L’article explora les pràctiques, creences, valors i imaginaris de persones vinculades a un banc de terres comarcal (BdT), un programa de reagrarització centrat a facilitar l’accés a la terra. Arran dels processos de desagrarització, la terra ha perdut, per moltes persones que en posseeixen, el valor com a factor de producció essencial i ha passat a tenir un valor simbòlic lligat a la conservació del patrimoni propi, la identitat i la memòria. D’altra banda, la mercantilització, l’abandonament i la mateixa dinàmica dels mercats locals dificulten l’accés a la terra per part de persones potencialment interessades. En aquest context, el BdT actua democratitzant l’accés a la terra i retornant a la pagesia el factor productiu definitori. Per tant, actua en sinergia amb l’ideari de la nova pagesia que encarna processos de reagrarització com a resistències locals i simultànies als contextos globals de desagrarització. Finalment, l’escala del programa, la proximitat i les relacions de confiança han estat identificats com factors que poden garantir o minar l’assentament en un territori dels programes de reagrarització orientats a l’accés a la terra.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Nualart, N., N. Montes-Moreno, L. Gavioli, and N. Ibáñez. "L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya." Collectanea Botanica 31 (December 30, 2012): 81–101. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2012.v31.007.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Fernández-Garzón, Sara, Guadalupe Caicedo, Pedro A. Rodríguez, and Juli Pujade-Villar. "Revisió del gènere de cinípid «Zapatella» Pujade-Villar & Melika amb la descripció de dues espècies noves de Colòmbia (Hymenoptera, Cynipidae, Cynipini)." Orsis 31 (November 22, 2017): 79. http://dx.doi.org/10.5565/rev/orsis.46.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Manzano, Xavier, Eva Moragues, and Llorenç Sáez. "Noves dades sobre la distribució i l’estat de conservació de la falguera «Dryopteris filix-mas» (Dryopteridaceae) a les illes Balears." Orsis 28 (December 15, 2014): 121. http://dx.doi.org/10.5565/rev/orsis.8.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Ellison, Nicolas, and Charles-Édouard De Suremain. "Predación, vida y muerte: Relaciones transespecies, patrimonio biocultural y cosmopolítica mesoamericana / Prédation, vie et mort : Relations trans-espèces, patrimoine bioculturel et cosmopolitique mésoaméricaine." Revista Trace, no. 78 (July 31, 2020): 5. http://dx.doi.org/10.22134/trace.78.2020.787.

Full text

Abstract:

Hoy en día la noción de patrimonio biocultural se ha vuelto no solamente un objeto de las políticas públicas nacionales de numerosos países, sino también una herramienta para el desarrollo local, en particular de las regiones con mayor vulnerabilidad ecológica o ambiental, con el respaldo, por lo menos a nivel de los discursos formales y de las intenciones, de organismos internacionales, como la Unesco. En América Latina, como en otras regiones o continentes, el discurso y las políticas del patrimonio biocultural suelen ser asociados a las reivindicaciones o peticiones de los pueblos nativos (indígenas, natives, aborígenes…). En la región, la temática surgió inicialmente de los movimientos socioambientalistas (Foyer 2010), y hoy en día emana, por un lado, desde abajo, de los territorios indígenas y rurales, y de las organizaciones sociales que representan a las poblaciones que en ellos habitan –se destaca en particular el caso del ecoturismo en Ecuador (Davidov 2013)–; por otro lado, desde arriba, siguiendo un movimiento contrario, han sido aplicadas a estos territorios políticas públicas que han recuperado el discurso y han moldeado los intereses de los Estados nacionales y las prácticas de conservación biocultural, tal como fue, por ejemplo, el caso en Brasil a principio de los años 2000 (Filoche y Foyer 2011). En este sentido, México presenta un caso intermedio particularmente interesante entre las dinámicas locales y la imposición vertical de políticas públicas, ya que académicos y la sociedad civil, promotores del discurso sobre la conservación del patrimonio biocultural se encuentran ahora representados en el gobierno federal, más notoriamente en la persona de Víctor Manuel Toledo, titular de la Secretaría de Medio Ambiente y Recursos Naturales (Semarnat).Actuellement la notion de patrimoine bioculturel est devenue non seulement un objet des politiques publiques nationales de nombreux pays, mais aussi un outil pour le développement local, en particulier pour les régions de forte vulnérabilité écologique ou environnementale, avec le soutien, au moins au niveau des discours formels et des intentions, des instances internationales, comme l’UNESCO. En Amérique latine, comme dans d’autres régions ou continents, le discours et les politiques sur le patrimoine bioculturel sont généralement associés aux revendications ou aux demandes des peuples autochtones (natives, aborigènes, indigènes, indiens ou amérindiens selon les régions et les langues…). Dans la région, la thématique est d’abord apparue au sein des mouvements socio-environnementaux (Foyer 2010), et aujourd’hui elle émane, d’une part, depuis le bas, des territoires indigènes et ruraux, et des organisations sociales représentatives des populations qui y habitent – voir en particulier le cas de l’écotourisme en Equateur (Davidov 2013) – ; d’autre part, suivant en cela un mouvement inverse, elle a été appliquée depuis le haut à ces territoires par des politiques publiques qui en ont repris les discours et les pratiques de conservation bioculturelle tout en les adaptant aux intérêts des États nationaux. Tel fut par exemple, le cas au Brésil au début des années 2000 (Filoche et Foyer 2011). À cet égard, le Mexique représente un cas intermédiaire particulièrement intéressant, entre dynamiques locales et imposition verticale de politiques publiques, d’autant plus que des universitaires et des activistes de la société civile promoteurs du discours sur la conservation du patrimoine bio-culturel, sont désormais représentés au sein du gouvernement fédéral, en particulier en la personne de Victor Manuel Toledo, en charge du Ministère de l’Environnement et des Ressources naturelles (SEMARNAT).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Gómez Muntané, Maricarmen. "El Misteri d'Elx, el Cant de la Sibil·la i els problemes que planteja la conservació del patrimoni oral de la Unesco." Mot so razo 14 (February 1, 2015): 53. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v14i0.22247.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Caballero Rúa, Armando. "Genètica de la conservació: l'aplicació dels conceptes de l'evolució a la conservació de la diversitat biològica." Mètode Popular Science Journal, no. 78 (August 1, 2013). http://dx.doi.org/10.7203/metode.78.2452.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Roda, Lluís. "¡Avant! Un poema inèdit de Vicent Blasco Ibáñez —revisat per Constantí Llombart." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 2, no. 2 (December 20, 2018). http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v2i2.48.

Full text

Abstract:

Aquest article publica la transcripció dels quatre fulls conservats en la Biblioteca Valenciana del poema «¡Avant!», un manuscrit de Vicent Blasco Ibañez (València, 1867 - Menton, 1928), corregit per Constantí Llombart (València, 1848 - València, 1893). Són dívuit sextets escrits en llengua catalana que anaven a ser presentats als Jocs Florals de València de 1891. L’article reuneix informació sobre la peripècia del document fins a l’actualitat, amb la figura clau de Ramon Andrés i Cabrelles (Campanar [València], 1869 - València, 1957) en la conservació i donació. Per a l’autor de l’article, el poema «¡Avant!» representa l’entrada de la literatura valenciana en la Modernitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Gandía Guijarro, Elena, and Gemma Contreras Zamorano. "El IVCR+i premio Europa Nostra 2018 por su proyecto de conservación de los bocetos de Sorolla Visión de España." revista PH, March 25, 2019, 142–57. http://dx.doi.org/10.33349/2019.96.4308.

Full text

Abstract:

La Comisión Europea y Europa Nostra, la red más importante en materia de patrimonio europeo, ha otorgado el Premio Unión Europea de Patrimonio Cultural/Premios Europa Nostra 2018 al Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), por su proyecto de conservación y restauración de Los bocetos de Sorolla de Visión de España, pertenecientes a la Hispanic Society of America (New York). Este proyecto tuvo su culminación en la gran exposición temporal Sorolla íntimo, bocetos de “Visión de España”, que permitió mostrar el proceso creativo de Sorolla a través de sus dibujos preparatorios y el complejo proceso de intervención de restauración realizado por los profesionales del IVCR+i, que utilizaron la técnica japonesa “soko” y los criterios más respetuosos y avanzados en conservación y restauración.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Campeny, M., M. Pérez-Azcárate, S. Duque-Valero, D. Fernández-Lluch, E. Garcia-Franquesa, J. R. Aromí, A. Casalod, and A. Rodríguez-Ferrer. "Conservació i condicionament de la vitrina de les sals del Museu Martorell (Museu de Ciències Naturals de Barcelona): 1921-2018." Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, August 2019, 25–37. http://dx.doi.org/10.32800/tmgb.2018.24.0025.

Full text

Abstract:

Conservation and conditioning of the salts showcase of the Museu Martorell (Museu de Ciències Naturals de Barcelona): 1921-2018 The Cardona salts showcase was built and designed in 1921 by Francesc Pardillo. Located at the Museu Martorell building (Museu de Ciències Naturals de Barcelona) it exposes and preserves a collection of salt rocks from the Cardona Salt Mountain. These specimens were donated at the end of 19th century by Ms. Casilda de Salabert i Arteaga (Medinaceli Duchess) and Mr. Miguel De Elías Marchal and represent a collection with a significant heritage and historic value. Due to the trace of time and the lack of conditioning interventions, this showcase did not preserve the samples in optimal conditions. The specimens began an alteration process interacting with high relative humidity, also generating the general degradation of the showcase furniture. In order to stop this degradation, it has been carried out an integral conditioning of this showcase but also of the salt specimens. This process has been executed respecting the original design of the showcase and carrying out the minimum intervention into the rock samples. In addition, a new passive and sustainable system to control environmental conditions has been set up to maintain optimal humidity conditions. This action stopped the degradation of the showcase as well as the specimens and guarantees their preservation over time.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Recordà Cos, Jordi. "Anàlisi del potencial de la custòdia fluvial a Catalunya i propostes d'innovació." Revista Catalana de Dret Ambiental 2, no. 2 (January 19, 2012). http://dx.doi.org/10.17345/1188.

Full text

Abstract:

La necessitat de millorar la conservació dels espais aquàtics d'aigua dolça ha obligat a superar la tradicional actuació de l'Administració, per actuar, també, en els espais naturals privats. La intervenció de nous actors com el propietari dels terrenys i la societat civil, a través de les entitats de custòdia, s'ha emmarcat en els acords de custòdia del territori. L'actuació de la custòdia en aquests espais (la custòdia fluvial, CF) està subjecta a límits legals, com ara l'encaix amb la directiva marc de l'aigua, la determinació de l'àmbit d'actuació i de les administracions competents implicades. A Catalunya, les dades de l'últim inventari (2009) mostren que s'han realitzat 176 acords, que es desglossen en 5 tipus diferents. La protecció de gairebé 32.000 ha, tant en finques privades com públiques, posa de manifest el potencial d'aquests instruments, i la seva progressiva consolidació. Es proposa la intervenció de la CF en els recursos hídrics, independentment de la finca on es troben, per intervenir en els cabals de manteniment i les aigües regenerades. També es planteja el cas de les aigües privades, en què les entitats de CF podrien intervenir per garantir l'ús sostenible del recurs.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Salbanyà Benet, Jordi. "El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/1956.

Full text

Abstract:

El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Recordà Cos, Jordi. "Anàlisi del potencial de la custòdia fluvial a Catalunya i propostes d'innovació." Revista Catalana de Dret Ambiental 2, no. 2 (January 19, 2012). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1188.

Full text

Abstract:

La necessitat de millorar la conservació dels espais aquàtics d'aigua dolça ha obligat a superar la tradicional actuació de l'Administració, per actuar, també, en els espais naturals privats. La intervenció de nous actors com el propietari dels terrenys i la societat civil, a través de les entitats de custòdia, s'ha emmarcat en els acords de custòdia del territori. L'actuació de la custòdia en aquests espais (la custòdia fluvial, CF) està subjecta a límits legals, com ara l'encaix amb la directiva marc de l'aigua, la determinació de l'àmbit d'actuació i de les administracions competents implicades. A Catalunya, les dades de l'últim inventari (2009) mostren que s'han realitzat 176 acords, que es desglossen en 5 tipus diferents. La protecció de gairebé 32.000 ha, tant en finques privades com públiques, posa de manifest el potencial d'aquests instruments, i la seva progressiva consolidació. Es proposa la intervenció de la CF en els recursos hídrics, independentment de la finca on es troben, per intervenir en els cabals de manteniment i les aigües regenerades. També es planteja el cas de les aigües privades, en què les entitats de CF podrien intervenir per garantir l'ús sostenible del recurs.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Salbanyà Benet, Jordi. "El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1956.

Full text

Abstract:

El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Camarasa, J. M., and E. Garcia Franquesa. "El gabinet Salvador: Un tresor científic recuperat." Manuals del Museu, December 2019, 1–303. http://dx.doi.org/10.32800/manuals.2019.0002.

Full text

Abstract:

Tenim el plaer de presentar el volum 2 de la col·lecció Manuals del Museu, hereva de la col·lecció Treballs del Museu de Ciències Naturals publicada per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona a partir de l’any 1917. Manuals del Museu es va crear per donar a conèixer treballs sobre museologia i museografia que siguin rellevants i puguin ser d’utilitat per als professionals del sector. Aquesta publicació, el segon volum, és una coedició del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona. Ha estat coordinada per Neus Ibáñez, Josep Maria Camarasa i Eulàlia Garcia Franquesa i recull amb gran detall totes les tasques que s’han dut a terme a les peces integrants del gabinet Salvador: restauració, conservació preventiva, documentació i recerca. L’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona han tingut un paper cabdal en la preservació i obertura del gabinet de curiositats de la família Salvador, que va esdevenir una de les col·leccions d’història natural més importants d’Europa durant els segles XVII i XVIII i una de les poques que es conserva en un únic espai després de la incorporació, l’any 2013, de la resta d’elements que encara estaven emmagatzemats a la Masia de la Bleda. Els esforços d’aquestes institucions i dels seus treballadors, des de Pius Font i Quer i Ignasi de Sagarra, que van establir els primers contactes amb la família, fins a Antoni de Bolòs, els successius directors i conservadors de l’Institut Botànic i nombrosos especialistes i col·laboradors, s’han vist recompensats finalment amb l’obertura d’aquest llegat a la comunitat científica i al públic en general. La formació dels membres de la família Salvador, apotecaris amb sòlids coneixements de botànica, va donar lloc a una col·lecció amb contingut fortament esbiaixat cap als organismes vegetals, fet que va resultar definitiu a l’hora de despertar l’interès dels botànics i de decidir ubicar el Gabinet a l’Institut Botànic de Barcelona centre mixt de l’Ajuntament de Barcelona – la institució propietària de les col·leccions– i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els gabinets de curiositats constitueixen, sens dubte, un llegat patrimonial, però també són el testimoni de l’inici de la ciència moderna basada en l’observació i l’experiència. Aquestes col·leccions són font de recerca per als investigadors, d’inspiració per als artistes i de desenvolupament cultural per a la ciutadania. Treballar per posar-los a disposició del públic és sens dubte una obligació de les institucions que els posseeixen, obligació que en aquest cas hem complert amb la màxima il·lusió i que ara ens omple d’orgull. Volem agrair a les moltes persones que, des de la seva creació fins avui, han estat implicades en l’adquisició, conservació i estudi del Gabinet Salvador, la seva feina, professionalitat i dedicació. I avui especialment a tots aquells el treball dels quals queda recollit en aquesta publicació que constitueix ja una nova i valuosa eina.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Campins Eritja, Mar. "Los espacios marítimos protegidos en el océano Ártico." Revista Catalana de Dret Ambiental 10, no. 2 (December 30, 2019). http://dx.doi.org/10.17345/rcda2719.

Full text

Abstract:

Aquest treball pretén exposar els èxits i els dèficits de la cooperació internacional a l'Oceà Àrtic en relació a l'establiment de les àrees marines protegides. El primer apartat presenta breument les característiques dels ecosistemes de l'Oceà Àrtic, que els fan particularment vulnerables y que actualment es troben sota una tensió molt important a causa dels efectes del fenomen del canvi climàtic. El segon apartat d'aquest treball aborda l'anàlisi del marc jurídic internacional global aplicable als espais marins protegits a l'Oceà Àrtic, que per ara és el que ofereix el Conveni de Nacions Unides sobre el Dret del Mar. Seguidament, el tercer apartat es centra en l'estudi de l'abast dels instruments jurídic internacionals de caràcter sectorial que promouen la designació d’àrees marines protegides així com la seva adequació a les característiques d'aquest espai polar. El seu estudi es planteja des de la triple perspectiva de la protecció internacional del medi ambient, la regulació de les pesqueries i la navegació marítima. El quart apartat, des d’un enfoc regional, es dedica a l'examen del treball realitzat en el marc del Consell Àrtic, principalment a través del Grup de Treball per a la Conservació de la Flora i la Fauna de l'Àrtic i el Grup de Treball per a la Protecció del Medi Marí de l'Àrtic. Finalment, el treball conclou amb unes de consideracions finals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Journal articles on the topic 'Conservació de les espècies'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles