Log in

Relevant bibliographies by topics / Corpus oral del català

Contents

Journal articles

Academic literature on the topic 'Corpus oral del català'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 13 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Corpus oral del català.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Corpus oral del català"

1

Payrató, Lluís, and Neus Nogué. "The oral corpora in Catalan and research into casual Catalan: the corpora of conversation and functional varieties of the Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 155. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17268.

Full text

Abstract:

Aquest treball pretén exposar el conjunt de corpus i de recerques que s’han elaborat al llarg de diferents projectes promoguts amb l’objectiu de constituir corpus representatius del català corrent (sobretot oral i col·loquial). Els projectes a què es fa referència (VARCOM i PRAGMAESTIL) s’han dut a terme des de final del segle XX i des de la Universitat de Barcelona, més en concret amb la feina desenvolupada per diferents subgrups del Grup d’Estudi de la Variació (GEV-UB), en particular pel Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD). El treball revisa en especial un corpus ora

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Jané, Elisenda Campmany. "NOVA APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DELS PROCLÍTICS DEL CATALÀ CENTRAL SEPTENTRIONAL." Catalan Review 19, no. 1 (2005): 59–77. http://dx.doi.org/10.3828/catr.19.6.

Full text

Abstract:

Traditional studies of Catalan dialectology have always included the variety spoken in the North-eastern area in the group of dialects that have CV pronominal clitics instead of the innovative VC standard forms (e.g., me instead of em ‘me’). rt is also welI accepted that nowadays there is variation between CV and VC clitics, the latter being considered the result of the increasing influence of the standard. Our goa I is to check the scope of this variation and determine if there are internal factors that favour the shift to VC forms. Unlike previous studies, our description wilI not be based o

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Burkard, Monja. "Leísmo or fake-leísmo? New Insights into Catalan Contact Spanish from the FEC Corpus." Verba: Anuario Galego de Filoloxía 47 (December 24, 2020): 1–26. http://dx.doi.org/10.15304/verba.47.5416.

Full text

Abstract:

The aim of this study is to describe the use of the pronouns le and les in the Spanish spoken in the province of Barcelona. We analyzed a sample of 12 reading tasks and 22 oral interviews taken from two corpora: the FEC (Fonología del Español Contemporáneo, Pustka et alii 2018) corpus (with mainly Catalan-dominant bilingual speakers) and the Corpus oral de profesionales de la lengua castellana en Barcelona (Sinner 2001, with mainly Spanish-dominant bilinguals). In doing so, we took into account several linguistic variables as well as language dominance of the speakers in order to find out 1) i

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Massanell i Messalles, Mar. "«Que ja·s parla different que·s parlava deu anys ha esta part». El català modern: la baula imprescindible." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 183. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13509.

Full text

Abstract:

En el present article fem un repàs de les causes que han provocat que els textos catalans dels segles XVII i XVIII i del primer terç del XIX hagin estat tradicionalment objecte de poca estima, raó per la qual l’estudi lingüístic del català modern ha rebut menys atenció que el d’altres períodes. Malgrat aquesta situació, assenyalem algunes innovacions de la llengua d’aquest període que converteixen el seu estudi en molt atractiu i, alhora, molt necessari per a tenir un coneixement complet de les fases evolutives del català des dels orígens fins als nostres dies i, especialment, per a comprendre

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Devís Herraiz, Empar. "La entonación de (des)cortesía en catalán." PHONICA 16 (December 30, 2020): 54–82. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2020.16.54-82.

Full text

Abstract:

En el present treball presentem una descripció dels trets melòdics de (des)cortesia del català, a partir de l’anàlisi acústica i de la posterior validació perceptiva. Per realitzar l’estudi de la fase acústica, hem comptat amb el corpus de parla espontània elaborat per Font-Rotchés (2006), mentre que per a la fase perceptiva s’ha creat un corpus propi. El mètode utilitzat per fer l’anàlisi de les dades acústiques i dels tests perceptius és l’Anàlisi Melòdica de la Parla proposat per Cantero (2002). Els resultats reflecteixen que existeix un codi semiestable per a l’expressió de la (des)cortesi

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Carrasco, Laura, Neus Frigolé, and Xavier Planàs. "Les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català." PHONICA 15 (February 10, 2020): 23–49. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2019.15.23-49.

Full text

Abstract:

A les societats actuals hi ha la convivència de diferents comunitats lingüístiques en un mateix marc social degut als fluixos migratoris. Thomason (2011) parla de contacte de llengües quan s’utilitza més d’un llenguatge en el mateix lloc al mateix moment. Aquest contacte pot generar situacions d’influència entre llengües que provoquen certes interferències entre elles. Per aquest motiu, hem volgut explorar si s’observen fenòmens de transferència fonètica en les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català. En aquest estudi s’han descrit acústicament les vocals mitjane

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Antolí Martínez, Jordi M. "Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus." Anuari de Filologia Estudis de Ling��stica 9 (December 27, 2019): 203–33. http://dx.doi.org/10.1344/afel2019.9.7.

Full text

Abstract:

En català actual, el verb amenaçar coneix, juntament amb un valor lèxic (amb subjecte agent), un valor d’auxiliar evidencial (segons la definició de Cornillie 2016) que permet realitzacions com: amenaçava de ploure (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). El desplegament d’aquest valor ha estat explicat, per al cas de l’anglès (com a epistèmic: Traugott 1997) i de l’espanyol (Cornillie 2007, 2016; Cornillie i Octavio de Toledo 2015), amb el concepte de subjectivació (d’acord amb la proposta de Traugott i Dasher 2002). Seguint aquesta línia de recerca, en aquest estudi provem de des

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Cremades Cortiella, Elga. "Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 21–34. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.65.

Full text

Abstract:

Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el prog

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Pineda, Anna. "Aspectes de la transitivitat en els inicis del català modern." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 207. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13510.

Full text

Abstract:

En aquest estudi de corpus hem volgut fer una primera aproximació a diversos aspectes de la transitivitat, entesa com a fenomen amb diversos vessants, en els textos corresponents a l’inici del català modern (segle XVII, amb un èmfasi especial en la primera meitat de segle). Hem tractat, concretament, el cas de diversos verbs que presenten un comportament vacil·lant entre l’ús transitiu i l’ús intransitiu, i ens hem acostat a aquest fenomen des del vessant del marcatge diferencial d’objecte, atès que aquest règim vacil·lant és un factor que pot crear confusió a l’hora d’analitzar l’extensió del

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Badal, Manuel. "L’evolució dels verbs incoatius del català des del segle XIII fins al segle XVI." ELUA, no. 35 (May 4, 2021): 37. http://dx.doi.org/10.14198/elua2021.35.2.

Full text

Abstract:

En aquest treball, analitzem la subclasse de verbs incoatius del català, pertanyent a la tercera conjugació, aplicant el concepte d’exaptació (Lass 1990), que serveix per a explicar canvis que consisteixen en la reutilització de material morfològic no funcional: en els verbs incoatius, el procés d’exaptació consisteix en el reciclatge d’un afix lèxic com a increment del radical quan perd el valor semàntic inicial de ‘canvi d’estat’ i queda relegat a certs verbs de la tercera conjugació. Aquesta reutilització funcional comporta l’aparició d’una subclasse de verbs dins de la tercera conjugació q

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

More sources

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!