To see the other types of publications on this topic, follow the link: Corpus oral del català.

Journal articles on the topic 'Corpus oral del català'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Corpus oral del català.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Payrató, Lluís, and Neus Nogué. "The oral corpora in Catalan and research into casual Catalan: the corpora of conversation and functional varieties of the Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 155. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17268.

Full text
Abstract:
Aquest treball pretén exposar el conjunt de corpus i de recerques que s’han elaborat al llarg de diferents projectes promoguts amb l’objectiu de constituir corpus representatius del català corrent (sobretot oral i col·loquial). Els projectes a què es fa referència (VARCOM i PRAGMAESTIL) s’han dut a terme des de final del segle XX i des de la Universitat de Barcelona, més en concret amb la feina desenvolupada per diferents subgrups del Grup d’Estudi de la Variació (GEV-UB), en particular pel Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD). El treball revisa en especial un corpus oral de conversa col·loquial (COC, 2002), un corpus oral de registres (COR, 2004) i un corpus oral audiovisual de gèneres textuals (CAP, 2008), en què per primera vegada se suma, a la veu paral·lelitzada amb els textos transcrits, la imatge dels interlocutors. El present treball incideix en especial en el caràcter volgudament qualitatiu i orientat a la recerca d’aquests corpus, i alhora en les possibilitats d’investigació que ofereixen i en les mancances que encara són prou evidents en l’àmbit de la lingüística de corpus aplicada al català i a les seves varietats orals.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Jané, Elisenda Campmany. "NOVA APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DELS PROCLÍTICS DEL CATALÀ CENTRAL SEPTENTRIONAL." Catalan Review 19, no. 1 (January 1, 2005): 59–77. http://dx.doi.org/10.3828/catr.19.6.

Full text
Abstract:
Traditional studies of Catalan dialectology have always included the variety spoken in the North-eastern area in the group of dialects that have CV pronominal clitics instead of the innovative VC standard forms (e.g., me instead of em ‘me’). rt is also welI accepted that nowadays there is variation between CV and VC clitics, the latter being considered the result of the increasing influence of the standard. Our goa I is to check the scope of this variation and determine if there are internal factors that favour the shift to VC forms. Unlike previous studies, our description wilI not be based on data from questionnaires but on data from spontaneous texts recorded in two corpora: the Atles lingüístic del domini català, compiled in the 60s, and the Corpus Oral Dialectal, compiled in the 90s. The data unexpectedly show that, although there is a tendency towards the loss of CV clitics along the time, all the speakers, including the oldest ones, use more VC than CV forms, which cannot be entirely attributed to the influence of the standard. We conclude that VC clitics have a deep-rooted presence and are favoured by certain syntactic contexts that are welI determined by language universals.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Burkard, Monja. "Leísmo or fake-leísmo? New Insights into Catalan Contact Spanish from the FEC Corpus." Verba: Anuario Galego de Filoloxía 47 (December 24, 2020): 1–26. http://dx.doi.org/10.15304/verba.47.5416.

Full text
Abstract:
The aim of this study is to describe the use of the pronouns le and les in the Spanish spoken in the province of Barcelona. We analyzed a sample of 12 reading tasks and 22 oral interviews taken from two corpora: the FEC (Fonología del Español Contemporáneo, Pustka et alii 2018) corpus (with mainly Catalan-dominant bilingual speakers) and the Corpus oral de profesionales de la lengua castellana en Barcelona (Sinner 2001, with mainly Spanish-dominant bilinguals). In doing so, we took into account several linguistic variables as well as language dominance of the speakers in order to find out 1) if there is leísmo in Catalan Contact Spanish (although there is no equivalent of leísmo in Catalan) and if so, 2) which features of the referent and of the verb trigger leísmo in this variety, and 3) if Catalan-dominant bilinguals produce leísmo to a lesser extent. While the results of the reading task suggest that leísmo is not absent in the Spanish of Barcelona, there are only a few cases of leísmo in spontaneous speech in both corpora. Regarding the linguistic variables, we see that on the one hand, leísmo is not restricted to leísmo correcto in our corpora; on the other hand, the majority are fake-leismo cases. Thus, our data seem to suggest that the Spanish of Barcelona is only a fake-leísmo variety. Regarding the language dominance, however, we find that Catalan-dominant bilinguals do not produce fewer cases of leísmo, since the leísmo rate is higher in the FEC corpus.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Massanell i Messalles, Mar. "«Que ja·s parla different que·s parlava deu anys ha esta part». El català modern: la baula imprescindible." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 183. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13509.

Full text
Abstract:
En el present article fem un repàs de les causes que han provocat que els textos catalans dels segles XVII i XVIII i del primer terç del XIX hagin estat tradicionalment objecte de poca estima, raó per la qual l’estudi lingüístic del català modern ha rebut menys atenció que el d’altres períodes. Malgrat aquesta situació, assenyalem algunes innovacions de la llengua d’aquest període que converteixen el seu estudi en molt atractiu i, alhora, molt necessari per a tenir un coneixement complet de les fases evolutives del català des dels orígens fins als nostres dies i, especialment, per a comprendre les innovacions que van convertir la llengua medieval en una llengua moderna força propera a la que emprem avui. Finalment, ens referim als avantatges que la lingüística de corpus, combinada amb el mètode filològic, reporta a l’investigador a l’hora de dedicar-se a l’estudi diacrònic de la llengua, aprofitant l’avinentesa de la propera culminació del projecte d’elaboració del Corpus Informatitzat del Català Modern, que permetrà introduir la lingu?ística de corpus en l’estudi de la llengua catalana de l’època moderna.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Devís Herraiz, Empar. "La entonación de (des)cortesía en catalán." PHONICA 16 (December 30, 2020): 54–82. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2020.16.54-82.

Full text
Abstract:
En el present treball presentem una descripció dels trets melòdics de (des)cortesia del català, a partir de l’anàlisi acústica i de la posterior validació perceptiva. Per realitzar l’estudi de la fase acústica, hem comptat amb el corpus de parla espontània elaborat per Font-Rotchés (2006), mentre que per a la fase perceptiva s’ha creat un corpus propi. El mètode utilitzat per fer l’anàlisi de les dades acústiques i dels tests perceptius és l’Anàlisi Melòdica de la Parla proposat per Cantero (2002). Els resultats reflecteixen que existeix un codi semiestable per a l’expressió de la (des)cortesia melòdica del català, però, al mateix temps, també mostren el caràcter ampli del fenomen, que sobrepassa els límits estrictes del codi idiomàtic, i permet la seva anàlisi interlingüística.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Carrasco, Laura, Neus Frigolé, and Xavier Planàs. "Les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català." PHONICA 15 (February 10, 2020): 23–49. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2019.15.23-49.

Full text
Abstract:
A les societats actuals hi ha la convivència de diferents comunitats lingüístiques en un mateix marc social degut als fluixos migratoris. Thomason (2011) parla de contacte de llengües quan s’utilitza més d’un llenguatge en el mateix lloc al mateix moment. Aquest contacte pot generar situacions d’influència entre llengües que provoquen certes interferències entre elles. Per aquest motiu, hem volgut explorar si s’observen fenòmens de transferència fonètica en les vocals mitjanes dels parlants de Twi en la parla espontània del català. En aquest estudi s’han descrit acústicament les vocals mitjanes i s’han comparat els resultats obtinguts amb l’estudi de Rius-Escudé (2015) en què es descriuen les vocals del català central en parla espontània. L’anàlisi de les vocals s’ha realitzat mitjançant el programa d’anàlisi fonètic Praat. El corpus de parla espontània utilitzat està compost per 144 enunciats obtinguts a partir d’una interacció professor-alumne. Els resultats demostren que entre les vocals mitjanes dels parlants de Twi en parla espontània del català i les vocals del català central analitzades per Rius-Escudé no hi ha diferències significatives i per tant, no podem parlar de transferència fonètica. Les diferències més notòries es troben en la producció de la [ɛ] i la [e].
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Antolí Martínez, Jordi M. "Subjectivació i evidencialitat: El verb "amenaçar" fins al segle XIX. Un estudi de corpus." Anuari de Filologia Estudis de Ling��stica 9 (December 27, 2019): 203–33. http://dx.doi.org/10.1344/afel2019.9.7.

Full text
Abstract:
En català actual, el verb amenaçar coneix, juntament amb un valor lèxic (amb subjecte agent), un valor d’auxiliar evidencial (segons la definició de Cornillie 2016) que permet realitzacions com: amenaçava de ploure (DIEC2, s. v. amenaçar, 3; DDLC, s. v. amenaçar, 5). El desplegament d’aquest valor ha estat explicat, per al cas de l’anglès (com a epistèmic: Traugott 1997) i de l’espanyol (Cornillie 2007, 2016; Cornillie i Octavio de Toledo 2015), amb el concepte de subjectivació (d’acord amb la proposta de Traugott i Dasher 2002). Seguint aquesta línia de recerca, en aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de canvi pel qual aquest verb desenvoluparà, en català, el valor epistèmic/evidencial durant l’època moderna, en un procés que culminarà ja en el segle XIX. La recerca es fonamentarà en el buidatge i anàlisi de dades de corpus textuals informatitzats del català antic, modern i contemporani. Les dades obtingudes seran analitzades qualitativament i quantitativa, i interpretades mitjançant les eines teòriques de què ens forneix la Lingüística Cognitiva i la Gramàtica de Construccions basada en l’ús d’acord amb la proposta de Traugott i Trousdale (2013) i la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) de Traugott (2012).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Cremades Cortiella, Elga. "Anàlisi d’errors en l’expressió escrita del català com a llengua addicional: contrast entre l’alumnat serbi i l’anglòfon." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (July 30, 2021): 21–34. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.65.

Full text
Abstract:
Aquest treball vol constituir una primera aproximació a les característiques de la interllengua de l’alumnat de català com a llengua addicional que té com a llengües primeres el serbi, d’una banda, i l’anglès, de l’altra, prenent com a base metodològica l’anàlisi d’errors i els estudis d’interllengua, tot tenint en compte, també, els corpus d’aprenents. Per fer-ho, s’ha utilitzat un corpus de 97 exàmens corresponents a les proves dels certificats B1 de català emesos per l’Institut Ramon Llull durant els anys 2011 i 2012, uns exàmens que s’han transcrit, etiquetat i analitzat mitjançant el programari AntConc. Un cop analitzat els textos, s’han classificat els errors d’acord amb un criteri gramatical, de manera que es presenten els principals errors de l’alumnat als nivells ortogràfic i ortotipogràfic, morfosintàctic, lexicosemàntic i pragmaticodiscursiu. El treball mostra com els àmbits ortogràfic (en el cas de l’alumnat anglòfon) i morfosintàctic (en el cas de l’alumnat serbi) són els que presenten uns percentatges més elevats d’errors, si bé l’àmbit lexicosemàntic és on podem detectar més clarament les interferències de les llengües primeres i, sobretot, de les altres llengües que parla l’alumnat.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Pineda, Anna. "Aspectes de la transitivitat en els inicis del català modern." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 207. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13510.

Full text
Abstract:
En aquest estudi de corpus hem volgut fer una primera aproximació a diversos aspectes de la transitivitat, entesa com a fenomen amb diversos vessants, en els textos corresponents a l’inici del català modern (segle XVII, amb un èmfasi especial en la primera meitat de segle). Hem tractat, concretament, el cas de diversos verbs que presenten un comportament vacil·lant entre l’ús transitiu i l’ús intransitiu, i ens hem acostat a aquest fenomen des del vessant del marcatge diferencial d’objecte, atès que aquest règim vacil·lant és un factor que pot crear confusió a l’hora d’analitzar l’extensió dels objectes directes introduïts per a (v. § 2). A continuació, i encara mantenint el marcatge diferencial d’objecte com a punt de referència, ens hem fixat en les diverses construccions que afavoreixen notablement l’ús d’aquest marcatge davant dels objectes directes (v. § 3). Per acabar, hem tractat de manera succinta altres aspectes interessants de la transitivitat en els textos dels inicis del català modern, com ara l’ús de verbs inergatius en patrons transitius que inclouen un objecte directe cognat o la causativització de verbs intransitius que expressen moviment (v. § 4).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Badal, Manuel. "L’evolució dels verbs incoatius del català des del segle XIII fins al segle XVI." ELUA, no. 35 (May 4, 2021): 37. http://dx.doi.org/10.14198/elua2021.35.2.

Full text
Abstract:
En aquest treball, analitzem la subclasse de verbs incoatius del català, pertanyent a la tercera conjugació, aplicant el concepte d’exaptació (Lass 1990), que serveix per a explicar canvis que consisteixen en la reutilització de material morfològic no funcional: en els verbs incoatius, el procés d’exaptació consisteix en el reciclatge d’un afix lèxic com a increment del radical quan perd el valor semàntic inicial de ‘canvi d’estat’ i queda relegat a certs verbs de la tercera conjugació. Aquesta reutilització funcional comporta l’aparició d’una subclasse de verbs dins de la tercera conjugació que, a causa de la seua estabilitat, ha esdevingut el model flexiu majoritari d’aquesta conjugació. Partint d’aquesta interpretació, mostrem, amb dades d’un corpus d’obres del segle XIII al XVI, que el model incoatiu ja és majoritari des dels primers documents de l’idioma i que no hi ha migració significativa de verbs del patró pur a l’incoatiu durant el període estudiat.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Sala-Sanahuja, Joaquim. "Baudelaire en vers català: «Don Juan aux Enfers»." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 33–43. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quadernstraduccio.27.

Full text
Abstract:
A partir del poema «Don Juan aux enfers», de caràcter narratiu, inclòs a Les Fleurs du Mal, de Charles Baudelaire, el text presenta una anàlisi de les qüestions traductives lligades al mite de Don Juan i als mitologemes que en deriven. El corpus de referència són tres versions catalanes, totes prosòdiques. La finalitat és, doncs, de trobar un mètode ràpid i eficaç d’anàlisi estilística comparada, prèvia en tot cas a la recerca crítica més fina. Alhora s’ofereix informació sobre els autors de les tres versions comparades: Emili Guanyabéns (1860-1941), Rossend Llates (1899-1973) i Xavier Benguerel (1905-1990), amb observacions sobre l’estil traductiu de cadascun.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Sala-Sanahuja, Joaquim. "Baudelaire en vers català: «Don Juan aux Enfers»." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 33–43. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.27.

Full text
Abstract:
A partir del poema «Don Juan aux enfers», de caràcter narratiu, inclòs a Les Fleurs du Mal, de Charles Baudelaire, el text presenta una anàlisi de les qüestions traductives lligades al mite de Don Juan i als mitologemes que en deriven. El corpus de referència són tres versions catalanes, totes prosòdiques. La finalitat és, doncs, de trobar un mètode ràpid i eficaç d’anàlisi estilística comparada, prèvia en tot cas a la recerca crítica més fina. Alhora s’ofereix informació sobre els autors de les tres versions comparades: Emili Guanyabéns (1860-1941), Rossend Llates (1899-1973) i Xavier Benguerel (1905-1990), amb observacions sobre l’estil traductiu de cadascun.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Sans Bertran, Maria Teresa, and Marilisa Birello. "retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (July 30, 2021): 49–62. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.69.

Full text
Abstract:
En els últims anys, el feedback correctiu ha despertat molt interès i s’han dut a terme un nombre considerable de recerques en aquest àmbit, especialment en la didàctica de l’anglès com a llengua segona o estrangera. El present article se centra en el feedback correctiu oral que el docent proporciona a l’alumne quan produeix un enunciat que conté un error en un context d’ensenyament del català com a llengua addicional amb alumnes poc escolaritzats d’un centre educatiu en seu penitenciària. Per a dur a terme l’estudi, s’han enregistrat 5 classes, que han estat transcrites i codificades per a l'anàlisi seguint la classificació de Fu i Nassaji (2016). Els resultats mostren que hi ha un alt nombre d’errors de pronunciació i lèxics, a banda d’un ús freqüent del castellà (llengua comuna) quan s’esperaria que l’alumne utilitzi el català. Pel que fa a les estratègies de feedback correctiu oral, les més freqüents són les reformulacions i les traduccions. Les incitacions són menys freqüents però destaquen les peticions d’aclariment i les elicitacions. El alumnes perceben el feedback correctiu oral proporcionat en la majoria dels casos. i en un terç de les ocasions porten a reparació.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Garcia i Ribes, José Antonio. "L’humor en la poesia catalana de la Guerra dels Segadors." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 148. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11079.

Full text
Abstract:
Resum: En aquest estudi ens ocuparem, en una primera aproximació, de l’element humorístic en la poesia escrita sobre –i per a– la Guerra dels Segadors en el context de l’anomenada «guerra de papers». D’entre aquesta producció s’estudia la que va ser escrita en català, raó per la qual la majoria d’autors i poemes del corpus són del Principat. Al llarg de les pàgines d’aquest article també definirem què conforma l’element humorístic. Amb aquesta finalitat, es realitzarà sempre l’esforç d’aïllar i diferenciar allò que ens resulta humorístic en l’actualitat d’allò que els devia paréixer còmic als homes del Barroc. Paraules clau: Poesia en català, humor, segle XVII, Barroc, Guerra dels Segadorl Abstract: This article is a brief introduction to the study of the humorous element in the poetry written above –and for– the War of Reapers in the context of so-called War of Papers. Betwen this production we will study that written in catalan, this is the reason why most autors and poems of the corpus are of the Principat. Throughout the pages of this article we will also define what constitutes the humoruous element. For this purpose, will be always the effort to isolate and differenciate what is humorous to us today of what should seem comical to the inhabitants of the Baroque. Keywords: Poetry in Catalan, humor, 17th century, Baroque, War of the Reapers
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Martines, Josep. "Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.

Full text
Abstract:
Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpuscar, semàntica cognitiva.Abstract: This article shows what must have been the origin of the Catalan verb salpuscar and its variant salbuscar, synonym of the current verb esquitar o esquitxar (‘to splash’). It highlights the possibilities offered by digital textual corpora and the need to bear in mind the contrastive study of languages (especially when it comes to Occitan) and the cultural history when diachronic semantics and lexicology of Catalan are done. Likewise, basic notions of cognitive semantics are applied in the study of linguistic change. Keywords: diachronic semantics and lexicology, etymology, semantic change in catalan, salpuscar, cognitive semantics.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Villalba Arasa, Laura. "Estudi i edició de tres versions de La Ventafocs i les germanastres (ATU 480 + 510A) recollides per Adelaida Ferré i Gomis." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 155. http://dx.doi.org/10.17345/elop2015155-173.

Full text
Abstract:
A partir de l’estudi de tres versions del tipus internacional 510A, corresponent a la rondalla catalana <em>La Ventafocs i les germanastres</em>, que tenen com a característica comuna el fet d’estar precedides pel tipus ATU 480, <em>La noia caritativa i la germanastra malcarada</em>, en el text de l’article s’estudia la freqüència de la combinació en l’àmbit lingüístic català i en altres àmbits lingüístics que l’hi són propers com ara l’espanyol, el portuguès i el francès, per tal de provar-ne l’eficiència. A partir de l’edició i l’estudi de les tres versions que Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881-1955) va recollir en tres poblacions catalanes, s’analitzen les característiques que permeten catalogar-les sota els tipus ATU 480 + 510A per ampliar, així, el corpus de relats que en l’àmbit lingüístic català combinen aquests dos tipus i que actualment estan llistats en divuit.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Carcelén Guerrero, Andrea, and Gloria Uclés Ramada. "DISEÑO Y CONSTRUCCIÓN DE UN CORPUS ORAL MULTIDIALECTAL. EL CORPUS AMERESCO." Normas 9, no. 1 (November 27, 2019): 17. http://dx.doi.org/10.7203/normas.v9i1.16007.

Full text
Abstract:
En este artículo se describe el protocolo que se ha seguido para la construcción del corpus Ameresco (América Español Coloquial). La recopilación de un corpus multidialectal presenta una serie de retos. Por una parte, la gestión de un gran número de equipos externos requiere un proyecto que metodológicamente sea sólido. Por otra parte, la metodología debe ser coherente con los objetivos del proyecto y con los parámetros esenciales en el diseño de corpus como es establecer las características de las grabaciones, el sistema de transcripción y etiquetado y aspectos relacionados con la anonimización de datos sensibles. Todas estas cuestiones deben provenir de una decisión razonada que garantice que el corpus cumpla con unos estándares de calidad aceptables por la comunidad científica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Dannequin, Claudine. "El corpus oral en la observación del lenguaje infantil." Comunicación, Lenguaje y Educación 3, no. 9 (January 1991): 117–24. http://dx.doi.org/10.1080/02147033.1991.10820962.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

De Almeida Ferrari, Lúcia, and Giulia Bossaglia. "The C-ORAL-BRASIL project for Brazilian Portuguese spoken corpora." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 201. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17269.

Full text
Abstract:
En aquest article presentem un subconjunt de corpus orals de la família C-ORAL, concretament, el corpus C-ORAL-BRASIL de portuguès brasiler espontani (PB). Derivat de la branca no-europea del projecte C-ORAL-ROM (Cresti i Moneglia 2005), el projecte C-ORAL-BRASIL ha aplegat uns corpus orals de PB de tercera generació, el qual destaca no sols com a corpus de PB, sinó també com una bona eina per a l’estudi de la llengua parlada en general, gràcies a algunes millores metodològiques i tecnològiques. A més dels recursos per a l’estudi del PB oral, presentem un conjunt de minicorpus creats per a l’estudi específic de l’estructura informativa (també en altres llengües a més del PB); així mateix, també tractem altres processos de compilació que estem desenvolupant actualment en el grup de recerca C-ORAL-BRASIL. Tots els recursos publicats estan disponibles a www.c-oral-brasil.org i es poden descarregar.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Pérez Álvarez, Bernardo E. "Aportes metodológicos de un corpus oral diafásico." Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación 64 (November 24, 2015): 148–68. http://dx.doi.org/10.5209/rev_clac.2015.v64.51282.

Full text
Abstract:
El artículo tiene como objetivo central mostrar algunas ventajas metodológicas de un corpus oral cuando se pueden establecer algunas comparaciones entre discursos de diversas situaciones de comunicación. El análisis está basado en el Corpus Michoacano del Español, que contiene datos sistemáticos orales de diversidad de contextos, y ahora cuenta ya con más de 40 hrs. de grabación y transcripción disponibles para el análisis lingüístico oral. Para la elaboración de este corpus se ha seguido la propuesta de Koch y Oesterreicher (1985, 2001, 22011), que permite integrar la variación lingüística desde los ejes de la inmediatez y la distancia comunicativa y con una distinción medial entre el canal fónico y el gráfico. Una ventaja de este corpus es que posibilita no sólo el análisis de textos orales de manera general con metodologías cualitativas, sino que permite también establecer comparaciones entre textos orales de diferentes registros discursivos, lo que posibilita el estudio diferenciado de ciertos fenómenos, incluso con metodologías cuantitativas. Estas ventajas metodológicas se ejemplifican y discuten en la segunda parte. En particular, se trata de revisar algunos fenómenos como la deixis espacial, o de ciertas estructuras conectivas en el discurso oral. También se mostrarán formas que, siguiendo una estructura monológica formal que tiende a una concepción escrita del texto, entran en conflicto con la capacidad cognitiva de la memoria de trabajo de los hablantes, por lo que se recurre a usos paratácticos de construcciones comúnmente hipotácticas en la escritura. La selección de diferentes discursos en el arco de tensión entre inmediatez y distancia comunicativas proporciona una visión integradora de la variación lingüística, bajo el presupuesto de que una lengua y su variación sólo pueden ser estudiados desde los discursos emitidos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

González Salinas, Armando. "Funciones atenuadoras del conjunto léxico-discursivo no sé en un corpus oral del noreste de méxico, Es.Var.Atenuación." Normas 7, no. 1 (June 23, 2017): 75. http://dx.doi.org/10.7203/normas.7.10425.

Full text
Abstract:
Se elabora y describe una primera fase exploratoria sobre el uso de la frase léxico-discursiva no sé como marcador de atenuación en el corpus Monterrey PRESEEA y un corpus para ES.VAR.ATENUACIÓN Monterrey. Se sigue la clasificación original por forma y función con 9 entrevistas: 4 hombres y 5 mujeres, de edad y escolaridad coincidente. Se compara y contrasta la variedad diafásica – estructura donde se encuentra- a partir de las dimensiones diatópica y diastrática de esta frase en un corpus oral del Noreste de México (Monterrey). Se basa en la propuesta teórico-metodológica de Briz y Albelda (2013). Se busca la intención atenuadora como minimización de la fuerza ilocutiva y la desfocalización (Aijmer, 2002) de los participantes en la enunciación. Es una táctica intencional en la efectividad/eficacia del discurso para propósitos de la interacción contextual (Briz y Albelda 2013: 292). Este acercamiento está relacionado con las propuestas de otros investigadores: Caffi (1999), Fraser (1980, 1990); Meyer-Hermann (1988); Haverkate (1994) y Briz (1995, 1998, 2005 y 2007).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Repede, Doina. "Estudio sociolingüístico del discurso reproducido en el corpus oral PRESEEA-Sevilla." Signo y seña, no. 35 (July 1, 2019): 194. http://dx.doi.org/10.34096/sys.n35.6944.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Rubio, Ruth, and Julio Bernal. "Corpus Oral del Instituto Caro y Cuervo: Reestructuración, diseño y construcción." Lexis 43, no. 1 (2019): 195–219. http://dx.doi.org/10.18800/lexis.201901.006.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Wang, Liyun. "La producció dels sons oclusius del català per part dels aprenents sinòfons: estudi contrastiu, anàlisi d'errors i propostes de millora." RESERCLE. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 1, no. 1 (December 4, 2020): 42–65. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2020.i1.04.

Full text
Abstract:
Aquesta contribució s'insereix en el camp de la didàctica de la llengua catalana com a llengua estrangera i, m.s concretament, en el de la fonologia contrastiva. Es contrasten els fonemes oclusius del català i el xinès estàndard —putonghuà— en l'àmbit segmental i el suprasegmental sil·làbic (distribució en la síl·laba) per tal de preveure les dificultats que han d'afrontar els sinoparlants abans de dominar la pronunciació dels sons oclusius i aproximants del catal`à. L'estudi de camp es basa en la producció de /p-b/, /t-d/, /k-g/ del catal. per part de 19 estudiants universitaris d'origen xinès de 20-35 anys que residien a l'àrea metropolitana de Barcelona. Es parteix d'un corpus format per 115 mots o compostos amb /p-b/, /t-d/ i /k-g/ en diferents posicions sil·làbiques (obertura simple o complexa a l'inici o interior de mot, coda simple o complexa a l'interior o al final de mot), a fi de poder realitzar un estudi com m´és ampli possible dels tipus d'errors o imprecisions que poden presentar els aprenents xinesos. Basant-se en els errors detectats, es proposen estratègies didàctiques per millorar la pronunciació dels aprenents sinòfons.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Vázquez Rozas, Victoria, and Mario Barcala. "Computational tools and spoken corpora design: an ongoing dialogue." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 221. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17270.

Full text
Abstract:
El disseny d’un corpus oral i els processos de registrar, codificar i tractar els materials per construir un recurs útil per a l’anàlisi lingüística, comporta nombroses decisions pel que fa a la teoria i la metodologia. Aquest article s’ocupa d’aquelles etapes de la construcció d’un corpus que més clarament estan condicionades pel processament informàtic necessari que ha de fer el corpus funcional. Per tal de conjugar les expectatives inicials i les possibilitats reals quan usem l’eina, cada característica que pretenem codificar ha de ser mesurada quant a la càrrega de treball que comporta i els mitjans que són requerits per fer-ho possible. Per això, és essencial tenir en compte els recursos disponibles a l’hora de processar i explotar el corpus, ja que tenen un impacte fonamental en les decisions pel que fa a la construcció del corpus. Basat en l’experiència adquirida en la construcció del corpus ESLORA, l’article analitza alguns dels problemes que sorgeixen en el procés de dissenyar un corpus oral, com ara el grau de detall en què és representat el fenomen oral, la segmentació del discurs, la convivència de diferents sistemes d’etiquetatge simultanis i les particularitats de l’anotació en un context bilingüe o multilingüe.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Marín i Jordà, Maria Josep, and Josep E. Ribera i Condomina. "Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 64 (March 22, 2018): 227. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11382.

Full text
Abstract:
L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com ara conclusió, tema, realitat o problema) permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i conceptualitzar-los semànticament. Així, els encapsuladors o shell nouns (Schmid 2000) constitueixen una classe funcional privilegiada per a delimitar l’estructura organitzativa de gèneres formals i mostren la vinculació entre encapsulació i metadiscurs. A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, i del marc teòric sobre el metadiscurs proporcionat per Hyland (2004) i Hyland & Tse (2005), aquest treball analitza la funció metadiscursiva de certes estructures amb encapsulador que reflecteixen com l’emissor organitza el discurs i interactua amb el potencial receptor. L’anàlisi d’aquestes estructures, amb graus de fixació diversos, permet establir cinc classes més o menys homogènies en les tres llengües: organitzadors textuals, adjunts oracionals, connectors lèxics (Cuenca 1998), locucions modals i dos patrons copulatius. Les classes es descriuen funcionalment, formalment i discursivament, mostrant com es vinculen al vessant textual o interpersonal del metadiscurs i sense obviar els límits difusos entre ambdues funcions.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Revuelta, Inmaculada Anaya. "La expresión «para nada» y su evolución en el español oral. La información del uso en los diccionarios." Revista de Investigación Lingüística 23 (January 23, 2021): 193–217. http://dx.doi.org/10.6018/ril.373031.

Full text
Abstract:
Este trabajo analiza la evolución del uso de para nada desde su aparición con valor final hasta el momento actual en el que aumenta el uso como actitud de rechazo. Además de los tres diccionarios que sirven como punto de partida, el análisis se realiza sobre 388 casos correspondientes a tres períodos (1975-1985, 1992-2002 y 2006-2016) del Corpus de Referencia del Español Actual y del Corpus del Español del siglo XXI. En los diccionarios analizados se han revisado las marcas de uso, cuya información gramatical y lexicográfica nos parece insuficiente. El uso adecuado o no de para nada como rechazo absoluto depende, en buena medida, de factores pragmáticos que informan sobre el contexto, el nivel de lengua y la interacción entre los participantes. This paper analyses the evolution of the use of the expression para nada ever since its appearance to convey purpose, up to the present time, to convey an attitude of rejection. Besides the three dictionaries, which served as the starting point for the research, the analysis covers 388 cases over three time periods (1975-1985, 1992-2002, and 2006-2016) taken from the Corpus de Referencia del Español Actual (Current Spanish Reference Corpus) and theCorpus del Español del siglo XXI (21st Century Spanish Corpus). The analysis of the usage labels in the dictionaries revealed insufficient grammatical and lexicographical information. The proper or improper use of para nada as total rejection largely depends on pragmatic factors that inform about the context, language level and interaction between the participants.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Ballús Casóliva, Glòria. "Joaquim Pecanins Fàbregas (*1883; †1948), ejemplo de músico dedicado a la música culta y a la de tradición oral." Cuadernos de Investigación Musical, no. 3 (April 28, 2018): 50–74. http://dx.doi.org/10.18239/invesmusic.v0i3.1698.

Full text
Abstract:
En la primera mitad del siglo XX se forjó un perfil de músico interesado en potenciar tanto la música culta como la de tradición oral. Un ejemplo de ello es Joaquim Pecanins i Fàbregas que desplegó una trayectoria como folclorista, pedagogo, pianista, violinista, compositor y director con un fuerte compromiso para recuperar la canción tradicional catalana. Como folklorista recogió y transcribió numerosas canciones y melodías populares de Catalunya, que se editaron, algunas de las cuales fueron premiadas en los concursos de la Festa de la Música Catalana, que organizaba el Orfeó Català, en los años 1904, 1905 y 1906. Fue director coral, principalmente del Orfeó Manresà, director-fundador del Conservatorio de Música de Terrassa y de una orquesta y profesor de piano, armonía, contrapunto y composición. Como pedagogo implantó el método de Émile Jaques-Dalcroze, importado de Suiza, “Canciones con gestos” (llamada también Gimnasia Rítmica) para niños y editó un libro de Teoría de la Música para sus alumnos. Como compositor armonizó más de cien canciones que forman parte del repertorio coral, y compuso diversas obras para piano, para voces, para canto y piano, para quinteto de cuerda y varias sardanas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Urea Herrador, Marta. "El Corpus de Literatura Oral. Presentación del proyecto y avances de la investigación de campo en la Sierra de Segura / Corpus de Literatura Oral. Presentation of the Project and Advances in the Field Research in Sierra de Segura." Boletín de Literatura Oral 6 (July 15, 2016): 91–99. http://dx.doi.org/10.17561/blo.v6i0.2940.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

Polo Cano, Nuria. "Recomendaciones para la confección de un corpus oral válido para el análisis fonético." e-Scripta Romanica 5 (March 31, 2018): 71–79. http://dx.doi.org/10.18778/2392-0718.05.07.

Full text
Abstract:
A menudo se cometen errores en la recogida y tratamiento de datos para la confección de un corpus oral, que en ocasiones pueden llegar hasta imposibilitar un posible análisis fonético posterior. Para evitar esto se proponen en estas páginas una serie de consejos previos relativos a los participantes, a las grabaciones y a las herramientas de construcción del corpus; todo ello con la idea de aconsejar al investigador a la hora de construir un corpus oral. Estos consejos le ayudarán a construir un corpus que permita el análisis fonético adecuado con los estándares de calidad científica actuales.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Lavrentiev, Alexei. "Approche quantitative des marques graphiques et lexicales de l’oral représenté à travers les corpus BFM et BVH." Çédille, no. 19 (2021): 319–45. http://dx.doi.org/10.25145/j.cedille.2021.19.13.

Full text
Abstract:
En este artículo, presentamos una experiencia de uso de corpus digitales –la Base de français médiéval y las Bibliothèques virtuelles humanistes – para el estudio de la señalización gráfica y léxica del oral representado y del discurso citado. Según los métodos de edición y el estado del marcado, se pueden aplicar diferentes búsquedas al conjunto de los corpus o a algunas de sus partes. Los indicadores estudiados incluyen la frecuencia relativa del verbo dire (‘decir’), la frecuencia de los diferentes signos de puntuación empleados en las fronteras entre elementos que constituyen episodios de oral representado y, por último, las marcas de cita de fuentes escritas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

Fernández-Ordóñez, Inés. "La Grammaire dialectale de l’espagnol à travers le Corpus oral et sonore de l’espagnol rural (coser, Corpus oral y sonoro del español rural)." Corpus, no. 9 (November 1, 2010): 81–114. http://dx.doi.org/10.4000/corpus.1962.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Malaver, Irania. "“Usos peninsulares y americanos del léxico de la edad”." Nueva Revista de Filología Hispánica (NRFH) 60, no. 2 (July 1, 2012): 365. http://dx.doi.org/10.24201/nrfh.v60i2.1053.

Full text
Abstract:
Fecha de recepción: 22 de agosto de 2011.Fecha de aceptación: 16 de abril de 2012. En este trabajo, se exponen las convergencias y divergencias del léxico de la edad en distintas modalidades peninsulares y americanas de la lengua española con base en un estudio comparado, diacrónico y diatópico. Analizamos un corpus de textos históricos (siglos XVI al XIX) y un corpus oral (siglo XX), con muestras de distintos dialectos. Nuestro propósito es identificar los adjetivos de edad más frecuentes en los geolectos estudiados.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

Dopazo Entenza, José Manuel. "Construyendo un corpus oral para el gallego. El proyecto CORILGA." e-Scripta Romanica 5 (March 31, 2018): 28–38. http://dx.doi.org/10.18778/2392-0718.05.04.

Full text
Abstract:
El CORILGA (Corpus Oral Informatizado da Lingua Galega) es un corpus de grabaciones alineadas con su transcripción y anotadas en distintos niveles (ortográfico, fonético, morfológico…). Una codificación completa y minuciosa de los datos de las grabaciones y de los informantes permite, mediante un buscador online abierto al público, conseguir unos resultados de búsqueda muy precisos. Esta información se podría utilizar para la realización de estudios de variación y cambio lingüístico, así como para crear materiales para la enseñanza o desarrollar tecnologías del habla.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Cabedo Nebot, Adrián. "Sobre prosodia, marcadores del discurso y unidades del discurso en español: evidencias de un corpus oral espontáneo." Onomázein Revista de lingüística, filología y traducción 28 (December 5, 2013): 201–13. http://dx.doi.org/10.7764/onomazein.28.22.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Mihi Blázquez, Ana. "El repertorio romancístico de una informante de Torres de Albanchez. Notas al margen del Corpus de Literatura Oral / The repertoire of "romances" of an informer from Torres de Albanchez. Notes in the margin of the Corpus de Literatura Oral." Boletín de Literatura Oral 6 (July 15, 2016): 77–89. http://dx.doi.org/10.17561/blo.v6i0.2939.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Asensio Pastor, Margarita Isabel. "La mujer y el personaje femenino en cuentos jordano-palestinos de tradición oral." Journal of Literary Education, no. 3 (December 11, 2020): 112. http://dx.doi.org/10.7203/jle.3.18950.

Full text
Abstract:
Este artículo tiene como objetivo presentar un estudio sobre la presencia de la mujer y del personaje femenino en cuentos palestino-jordanos de tradición oral. Para ello, partimos de la investigación etnográfica realizada por Asensio (2015) y el corpus de cuentos por esta recopilados. Así, mostraremos, por un lado, el papel que ocupa la mujer dentro del marco de la narración oral como depositaria activa de dicha tradición siguiendo la terminología de Sydow (1965) y, por el otro, ofreceremos un estudio sobre el personaje femenino teniendo en cuenta el corpus mencionado. Estos datos servirán para dar a conocer nuevos contextos literarios para la construcción de un canon literario de LIJ intercultural, etnopluricultural y coeducativo para docentes de Educación Infantil y Primaria.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Rodríguez Puente, Paula. "En busca de lo hablado en lo escrito en los corpus diacrónicos del español: una comparativa con los corpus anglosajones." e-Scripta Romanica 5 (March 31, 2018): 89–127. http://dx.doi.org/10.18778/2392-0718.05.09.

Full text
Abstract:
El presente trabajo indaga en los corpus diacrónicos del español disponibles hasta la fecha, prestando especial atención a la escasa representación en los mismos de textos que se aproximan al plano oral. Si bien es cierto que la creación de corpus diacrónicos del español ha avanzado significativamente durante los últimos cuarenta años, todavía hay cabida para mejoras, especialmente en el ámbito del español peninsular y en lo que se refiere a la inclusión de textos que permitan estudios de las variedades diatópicas, diafásicas y diastráticas desde la perspectiva diacrónica. Esta investigación ofrece además datos sobre tres corpus diacrónicos en lengua inglesa centrados en esta línea, que se podrían tomar como modelo para la creación de herramientas similares para el español.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Ramos, Joan-Rafael. "Els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris normatius." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no. 11 (June 11, 2018): 108. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12587.

Full text
Abstract:
Resum: Aquest article analitza els verbs semblar(-se), ressemblar i assemblar(-se) en els diccionaris institucionals de l’IEC i de l’AVL. La informació que podem obtenir d’aquests diccionaris posa de manifest que hi ha diferències en la descripció semàntica dels verbs. Cada obra descriu i jerarquitza les remissions en atenció als usuaris més pròxims i en algun cas n’hi ha que exclou solucions històriques. Amb l’objectiu d’obtenir una informació més profunda d’ aquests verbs, estudiem quins són els seus usos semàntics i sintàctics en català antic. El corpus analitzat són tots els textos que conté el corpus CICA des del segle XIII fins al XVI. Els resultats obtinguts apunten la conveniència de revisar algunes entrades dels diccionaris. Paraules clau: sintaxi catalana, variació lingüística, lingüística diacrònica, canvi semàntic. Abstract: This paper analyses the verbs semblar(-se) (‘look like, look, seem’), ressemblar (‘look like’) and assembler(-se) (‘look like’) in the academic dictionaries. This information shows that there are differences between meanings of the DLC of the IEC and the DNV of the AVL. Each dictionary approaches its solutions at its nearest speakers and sometimes one of them excludes historical meanings. In the order to know these verbs better, our research analyses these verbs in Old Catalan and describes their meanings and syntactic structures. The study is based on a data corpus (CICA) from the 13th to the 16th century. It provides a systematic and comprehensive demonstration of the semantic and syntactic tendencies of this period and it advises the need to modify some dictionary entries. Keywords: catalan syntax, linguistic variation, diachronic linguistics, semantic change.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

Hernández Páez, Marianela. "El significado pragmático del marcador discursivo (Ya) ves que." Estudios de Lingüística Aplicada, no. 70 (September 23, 2020): 37. http://dx.doi.org/10.22201/enallt.01852647p.2019.70.880.

Full text
Abstract:
El propósito de este artículo es caracterizar la expresión (Ya) ves que como marcador discursivo del español oral coloquial de México. Esta caracterización se basa principalmente en tres rasgos: fijación formal, pérdida de significado literal y significado pragmático o procedimental; se propone este último como argumento decisivo. Se analiza su significado pragmático o procedimental en términos de dos instrucciones que el oyente debe interpretar y que guían sus inferencias: actualización de información (una pieza informativa se recupera y se hace accesible al oyente) y anclaje discursivo (el contenido actualizado se marca como relevante para el discurso subsecuente). Los datos examinados proceden de los siguientes corpus orales del español: Corpus Sociolingüístico de la Ciudad de México (CSCM), Corpus de Referencia del Español Actual (CREA) sección México y Corpus del Español (CE), así como de ejemplos de introspección. Se incluye también un apartado contrastivo para ilustrar los argumentos propuestos. La descripción del significado pragmático de (Ya) ves que contribuye a ampliar el repertorio de marcadores discursivos en el español mexicano.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

BLANCO CANALES, ANA. "Corpus oral para el estudio de la adquisición y aprendizaje del componente fónico del español como lengua extranjera." RLA. Revista de lingüística teórica y aplicada 50, no. 2 (2012): 13–37. http://dx.doi.org/10.4067/s0718-48832012000200002.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Álvarez-Prendes, Emma. "Polyfonctionnalité adverbiale, grammaticalisation et subjectivation : le cas de sérieusement, seriamente et en serio." Zeitschrift für romanische Philologie 134, no. 2 (June 8, 2018): 471–86. http://dx.doi.org/10.1515/zrp-2018-0028.

Full text
Abstract:
AbstractIn this paper we analyze the contemporary uses of three equivalent adverbs in French and Spanish (sérieusement, seriamente and en serio) in order to characterize them by some salient linguistic properties. We will also establish the emergence of these uses in the history of the French and Spanish languages and try to determine the historical links between them. To achieve these goals we have created a personal corpus with more than 200 occurrences of each adverb from very diverse types of texts (novels, journals, Internet, oral, data bases such as Frantext, Corpus Le Monde Diplomatique, Corpus de Referencia del Español Actual and Corpus Diacrónico del Español, etc.). Our main hypothesis is that those three adverbs are the result of a similar complex process of grammaticalization.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Gandara Sorarrain, Ana. "La adaptación del Patrimonio Oral Vasco como recurso simbólico de la comunidad vasca (1960-1975)." Fontes Linguae Vasconum, no. 121 (June 21, 2016): 165–84. http://dx.doi.org/10.35462/flv121.5.

Full text
Abstract:
El Patrimonio Oral Vasco (POV) cumplió un rol fundamental durante la reconversión cultural vasca de 1960 a 1975. Para poder entender la influencia y el éxito obtenidos en la comunidad vasca, es imprescindible reflexionar sobre tres cuestiones: los aspectos generales del corpus, la capacidad sugestiva del POV y la percepción litúrgica del mismo. Esos tres pilares fundamentaron la revalorización colectiva del patrimonio oral y la actualización de su funcionalidad simbólica. Por lo tanto, todo ello nos ayudará a entender las bases en la adecuación contemporánea del POV como recurso simbólico de la comunidad vasca.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Moreno Benítez, Damián. "Un nuevo operador del desacuerdo: ¿hola?" ELUA: Estudios de Lingüística. Universidad de Alicante, Anexo 6 (December 23, 2019): 157. http://dx.doi.org/10.14198/elua2019.anexo6.09.

Full text
Abstract:
Se analiza la evolución de un marcador fático, la interjección hola, hacia un operador argumentativo del desacuerdo en el registro coloquial. A partir de la Lingüística Pragmática y la teoría de la argumentación se analizan ejemplos reales tomados del corpus oral y digital del grupo Argumentación y Persuasión en Lingüística. La novedad es que un operador cohesivo e interactivo como hola, cuya función prototípica es la apertura del discurso, puede evolucionar a un operador modal y argumentativo. En el plano modal expresa sorpresa y en el argumentativo desacuerdo y posible descortesía.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Medina Gómez, Lorena Y., and Eva Patricia Velásquez Upegui. "Análisis prosódico del par adverbial sólo-solamente en el registro oral-informal del español de Monterrey." Cuadernos de Lingüística Hispánica, no. 28 (July 26, 2016): 41. http://dx.doi.org/10.19053/0121053x.4908.

Full text
Abstract:
A pesar de la extensa bibliografía especializada que existe en el estudio de los adverbios, hay un escaso número de investigaciones dedicadas a observar su realización prosódica. En este análisis se describen los contornos melódicos que presenta el par adverbial sólo-solamente y se determina si dichos contornos son sistemáticos cuando estos elementos promueven un valor semántico o un valor pragmático. Para este estudio, se utilizan 88 ejemplos de registro oral informal que forman parte del Corpus del Habla de Monterrey. Todos los casos se analizan bajo los parámetros del Modelo Métrico Autosegmental (AM) y el sistema de transcripción Sp-ToBI. Los resultados muestran que la realización prosódica del par adverbial presenta configuraciones vinculadas al contenido pragmático, pero no se trata de categorías discretas, dado que hay casos en los que se prescinde de estrategias prosódicas y se mantienen estrategias discursivas como el contexto y el contenido léxico. Palabras clave: adverbios discursivos, prosodia, semántica, pragmática, atenuación, intensificación.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Bosio, Iris Viviana. "“Comencemos por el título”: la representación integral de la investigación doctoral en contadas palabras." Educatio Siglo XXI 39, no. 1 (February 25, 2021): 41–60. http://dx.doi.org/10.6018/educatio.451991.

Full text
Abstract:
Este trabajo sigue la línea de investigación del grupo Corpus EspaDA-UNCuyo (Corpus de Español en el Discurso Académico de la Universidad Nacional de Cuyo)[1]. Partiendo del potencial de la escritura para transformar el conocimiento, se propone la (re)escritura del título temático del género académico “proyecto de tesis” como una instancia de reflexión y afianzamiento del evento de investigación doctoral. Delimitar formalmente el tema de tesis es uno de los mayores problemas de los doctorandos y uno de los motivos recurrentes de incumplimiento de los plazos establecidos institucionalmente para la entrega de los proyectos. Contextualizado en un caso de intervención pedagógica en la carrera de Doctorado en Agronomía, este trabajo adopta un diseño cualitativo, descriptivo, longitudinal y aplicado. Los datos documentales provienen de (a)proyectos de admisión a carrera; (b)proyectos de tesis; (c)transcripciones de defensas orales de proyectos de tesis. Los resultados sugieren que, tanto la modelización y explicitación del proceso de escritura académico-científica, como las tareas colaborativas de (re)escritura de títulos temáticos entre pares profesionales expertos, favorecen el afianzamiento y la reflexión sobre el evento integral de la investigación y sobre su contribución original al campo disciplinar, requisito primero de toda tesis doctoral. [1] Proyecto SeCTyP 06/G718 Construcción de un corpus de discurso académico escrito y oral de la Universidad Nacional de Cuyo con metodología de lingüística de corpus. Proyecciones hacia ámbitos científicos y didáctico-pedagógicos (2016-2018). https://espada.uncu.edu.ar/index.php?sec=proyectos Proyecto SIIP 06/G785 Corpus EspaDA-UNCuyo: Diseño y precompilación de un corpus del discurso académico oral y escrito de la Universidad Nacional de Cuyo (2019-2021). https://espada.uncu.edu.ar/index.php?sec=proyectos This article is part of the research of the Corpus EspaDA-UNCuyo team. Starting from the potential of writing to transform knowledge, we aim to (re)write the thematic title of the academic genre "thesis project" as an instance of reflection on and consolidation of the processes involved in doctoral research. The formal delimitation of the thesis topic is one of the biggest problems for doctoral students and one of the recurring reasons for non-compliance with the institutionally established deadlines for project presentation. Contextualized within an agronomy Ph.D. program, our research adopts a qualitative, descriptive, longitudinal and applied design. The documentary data come from (a) admission projects to a Ph.D. program; (b) thesis projects; (c) transcripts of oral vivas of thesis projects. The findings suggest that the modeling and clarification of the academic-scientific writing process, as well as the collaborative tasks of (re) writing thematic titles between expert professional peers, favour the consolidation of, and reflection on research understood as an integral process. The modeling and clarification of the academic-scientific writing process also elicits reflection on the contribution to the disciplinary field, the first requirement of a doctoral thesis.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Zarobe, Yolanda Ruiz De. "Edad y Competencia Oral en la Adquisición del Inglés Como Tercera Lengua." ITL - International Journal of Applied Linguistics 143-144 (January 1, 2004): 121–32. http://dx.doi.org/10.2143/itl.143.0.504649.

Full text
Abstract:
Abstract EI presente trabajo estudia el desarrollo de la competencia oral en la adquisición del inglés como tercera lengua. Específicamente, analiza la influencia que la edad puede ejercer en el desarrollo de la competencia oral por parte de niños bilingües de español-euskera. Para llevar a cabo esta investigación, hemos contado con un corpus de 81 alumnos de una ikastola privada de Gipuzkoa, divididos en tres grupos según la edad, aunque con un mismo período de instrucción en inglés. Los resultados de nuestro estudio indican que son los alumnos más jóvenes los que presentan ventajas en el desarrollo de su competencia oral. Este hecho puede deberse a la metodología seguida en el aula, que es fundamentalmente comunicativa con los grupos de menor edad.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Aleza, Milagros. "Estudio del empleo de los pronombres clíticos en un corpus oral de La Habana (Cuba)." Borealis – An International Journal of Hispanic Linguistics 2, no. 1 (April 24, 2013): 1. http://dx.doi.org/10.7557/1.2.1.2439.

Full text
Abstract:
<span style="font-size: 10.0pt; font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: EN-US; mso-bidi-language: EN-US;" lang="ES">Esta investigaci&oacute;n tiene por objeto un estudio del uso de los pronombres &aacute;tonos (cl&iacute;ticos) en un corpus oral de La Habana (Cuba): </span><em style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 10.0pt; font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-language: EN-US; mso-bidi-language: AR-SA;" lang="ES-TRAD">El habla culta de la generaci&oacute;n joven de La Habana. Materiales para su estudio</span></em><span style="font-size: 10.0pt; font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-fareast-language: EN-US; mso-bidi-language: AR-SA;" lang="ES-TRAD"> (tomo 2 de la obra <em style="mso-bidi-font-style: normal;">El habla culta de la generaci&oacute;n joven de San Juan, La Habana y Santo Domingo. Materiales para su estudio</em>, publicada en 2001)</span><span style="font-size: 10.0pt; font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: EN-US; mso-bidi-language: EN-US;" lang="ES">. Dado que Cuba es uno de los pa&iacute;ses considerados distinguidores de caso, resulta especialmente interesante conocer qu&eacute; verbos y qu&eacute; estructuras pronominalizan en ambos casos o se inclinan por el uso del dativo en lugar del acusativo, con el fin de analizar las posibles opciones y determinar qu&eacute; estructuras o tipos de verbo determinan y condicionan la elecci&oacute;n del pronombre. Para ello, abordaremos el uso de los cl&iacute;ticos de tercera persona en verbos o construcciones transitivas y de caso reinterpretado, as&iacute; como otros fen&oacute;menos interesantes como la inmovilizaci&oacute;n del pronombre <em style="mso-bidi-font-style: normal;">le</em> y la duplicaci&oacute;n del complemento mediante cl&iacute;tico. </span> <div><br /></div>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

León-Castro Gómez, Marta. "La primera persona del singular como mecanismo de impersonalización en el corpus oral PRESEEA-Sevilla." Signo y seña, no. 36 (December 3, 2020): 161–74. http://dx.doi.org/10.34096/sys.n36.7001.

Full text
Abstract:
El objetivo de este trabajo, que se enmarca en la deixis personal, consiste en el análisis de la primera persona del singular como mecanismo de impersonalización en una muestra de habla compuesta por 72 entrevistas orales semidirigidas pertenecientes al corpus PRESEEA-Sevilla. Los resultados muestran un mayor uso de esta forma pronominal como desfocalizador, es decir, en su vertiente generalizadora, aunque también puede emplearse como refocalizador: con referencia a un individuo distinto al propio hablante. En cualquier caso, se requiere la presencia de una serie de elementos contextuales que activan ambas interpretaciones, tales como el aspecto imperfectivo, el tiempo de presente, así como las estructuras condicionales, causales y reformulativas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Atiénzar García, M. ª. Carmen. "Cuentos de tradición oral recogidos en Pozuelo (Albacete)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 33. http://dx.doi.org/10.17345/elop201533-48.

Full text
Abstract:
<p>El objetivo principal de este artículo es dar a conocer algunos de los cuentos de tradición oral que perviven en la localidad de Pozuelo (Albacete). Se pretende, por un lado, ofrecer una visión general de las características que presentan estos cuentos y, por otro, mostrar algún ejemplo, analizado desde el punto de vista de su catalogación y difusión en el ámbito de la península ibérica. Dado que la pieza clave para la transmisión de los cuentos de tradición oral es el narrador, su estudio se abordará a través del análisis del repertorio y estilo de dos narradoras. Por otra parte, el estudio de los cuentos no se puede separar del contexto en el que surgieron; por eso se hará referencia a las ocasiones de encuentro que alentaron en el pasado la aparición de dichas narraciones, así como a las circunstancias en que se recuperaron las versiones que conforman el corpus objeto de análisis. El estudio de todos estos aspectos dará luz sobre el estado actual de pervivencia de la tradición en Pozuelo y sobre los elementos que acompañan la narración de un cuento y contribuyen a su transmisión y mantenimiento en cualquier zona geográfica.</p><p>***</p><p>L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer alguns dels contes de tradició oral que perviuen a la localitat de Pozuelo (Albacete). Es pretén, d'una banda, oferir una visió general de les característiques que presenten aquestes rondalles i, de l'altra, mostrar algun exemple, analitzat des del punt de vista de la seva catalogació i difusió en l'àmbit de la península ibèrica. Atès que la peça clau per a la transmissió dels contes de tradició oral és el narrador, el seu estudi s'abordarà a través de l'anàlisi del repertori i estil de dues narradores. D'altra banda, l'estudi de les rondalles no es pot separar del context en què van sorgir; per això s'ha de fer referència a les ocasions de trobada que van encoratjar en el passat l'aparició d'aquestes narracions, així com a les circumstàncies en què es van recuperar les versions que conformen el corpus objecte d'anàlisi. L'estudi de tots aquests aspectes donarà llum sobre l'estat actual de pervivència de la tradició a Pozuelo i sobre els elements que acompanyen la narració d'una rondalla i contribueixen a la seva transmissió i manteniment en qualsevol zona geogràfica.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography