Academic literature on the topic 'Correlació'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Correlació.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Correlació"
1
Calafat Ponsetí, Rosa. "Correlació de l’habilitat del placatge en jugadores de màxim nivell espanyol de rugbi femení." Apunts Educació Física i Esports, no. 109 (September 30, 2012): 73–79. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2012/3).109.07.
Full text
2
Alzina, J. "La clínica social d'Iràklion (Grècia): un exemple de resistència i solidaritat davant la indefensió neoliberal." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (June 1, 2015): 91. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22169.
Full textAbstract:
El present article pretén constatar la correlació existent entre l’aplicació de polítiques neoliberals els darrers cincs anys a Grècia i la seva afectació en la salut de les persones, en el que entenc com l’extensió d’un procés d’indefensió jurídica, que intenta atenuar-se mitjançant la solidaritat del propis membres de la societat afectada. Per explicitar aquesta hipòtesi, parteixo del meu treball de camp a l’illa de Creta els darrers anys, i concretament en el desenvolupament i la creació de la clínica social d’Iràklion.
3
Redacció, Consell. "Simposi Internacional de Filosofia de l'Esport." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 42. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199242.
Full textAbstract:
L'Escola de Mestres va participar en el Simposi Internacional de Filosofia de l'Esport, celebrat a Barcelona durant la primera setmana de març. Un grup de 22 alumnes de primer curs hi van assistir, dins les activitats programades a l'assignatura de Teoria i Història de l'Educació. En aquesta trobada varen ser analitzades detalladament les influències que genera l'esport en la personalització de l'ésser humà, i la correlació existent entre esport i societat, fent especial èmfasi en la necessitat de modificar alguns dels processos educatius que genera, com la competitivitat excessiva, la professionalització de l'activitat esportiva d'<em>élite</em>...
4
Ester Subias, Glòria. "La percepció de la parla i la parla dels infants." PHONICA 15 (February 10, 2020): 50–80. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2019.15.50-80.
Full textAbstract:
Els infants de 2-3 anys, encara no alfabetitzats, solen produir una parla que es considera que presenta característiques diferenciadores respecte del model adult que senten.S’han analitzat els factors que intervenen entre percepció i producció de la parla en interacció infant-mestra en una mostra de 617 paraules, per conèixer si els processos de simplificació fonològica establerts per a aquesta edat, són la causa de les “errades”, o més aviat són degudes a l’acomodació de l’infant al reproduir el model que percep.El resultat de l’anàlisi en correlació infants-mestres ha demostrat un alt grau de coincidència en les produccions dels dos i per tant es va concloure que les errades no van ser a causa d’un desenvolupament fonològic deficient, atès que eren infants amb capacitats cognitives i comunicatives adequades, sinó a processos de simplificació fonològica que responien a les característiques pròpies de la parla espontània.
5
Roy-García, Ivonne, Rodolfo Rivas-Ruiz, Marcela Pérez-Rodríguez, and Lino Palacios-Cruz. "Correlación: no toda correlación implica causalidad." Revista Alergia México 66, no. 3 (August 1, 2019): 354. http://dx.doi.org/10.29262/ram.v66i3.651.
Full textAbstract:
El concepto de correlación implica contar con un par de observaciones (X y Y), es decir, el valor que toma Y para determinado valor de X; la correlación permite examinar la tendencia de dos variables a ir juntas, por ejemplo, sabemos que al incrementar la edad también aumentan las cifras de presión arterial, por lo tanto, si queremos responder una pregunta de investigación como ¿cuál es la relación entre edad y presión arterial?, la prueba estadística pertinente es una prueba de correlación. Esta prueba permite cuantificar la magnitud de la correlación entre dos variables y ayuda a predecir valores. Si estas variables tuvieran una correlación perfecta se podría inferir el valor de la variable Y conociendo el valor de X. Debido a estas ventajas, la correlación es una de las pruebas más usadas en el ámbito clínico, ya que además de medir la dirección y magnitud de la asociación de dos variables, es uno de los fundamentos de los modelos de predicción, como los modelos de regresión lineal, logística y riesgos proporcionales de Cox.
6
Apaza Valencia, John, and Juan Delgado Rendón,. "Correlación de la velocidad media de la arteria uterina con la edad gestacional como indicador de perfusión vascular uterina." Revista Peruana de Ginecología y Obstetricia 61, no. 3 (November 11, 2015): 219–25. http://dx.doi.org/10.31403/rpgo.v61i1847.
Full textAbstract:
Objetivo: Determinar la correlación de la velocidad media de la arteria uterina con la edad gestacional como indicador de perfusión vascular uterina. Diseño: Estudio transversal, analítico. Institución: Hospital III Honorio Delgado de Arequipa, Perú. Participantes: Gestantes entre 14 a 41 semanas de gestación, que acudieron al hospital para evaluación ecográfica de rutina sin evidencia de patología. Métodos: A gestantes entre 14 a 41 semanas de gestación que acudieron al hospital para evaluación ecográfica de rutina sin evidencia de patología, entre julio 2013 y abril 2014, se realizó ecografía Doppler de las arterias uterinas y se correlacionó la velocidad media (MnV) promedio de ambas arterias con la edad gestacional determinada por ecografía del primer trimestre. Se buscó la correlación de la MnV promedio en el segundo (14 a 28 semanas) y tercer (29 a 41 semanas) trimestres de gestación y se determinó el percentil 5 para dicha velocidad. Principales medidas de resultados: Cálculo de la MnV promedio de ambas arterias uterinas y correlación con la edad gestacional. Resultados: Se evaluó 138 gestantes con una edad materna promedio de 26,4 años y se encontró un coeficiente de correlación de la MnV promedio con la edad gestacional de r = 0,556 (r2 = 0,31). En el segundo y tercer trimestre de gestación el coeficiente de correlación fue r = 0,634 (r2 = 0,40) y r = 0,32 (r2 = 0,001), respectivamente. El percentil 5 de la MnV promedio en el tercer trimestre fue 67,50 cm/s. Conclusiones: Existió correlación de la MnV con la edad gestacional, cuyos valores menores al percentil 5 según la edad gestacional podrían ser utilizados como indicadores de hipoperfusión vascular uterina en gestantes del segundo y tercer trimestre.
7
Aarts, Sil, and Anja de Koning. "Correlatie." Podosophia 26, no. 4 (November 27, 2018): 173–75. http://dx.doi.org/10.1007/s12481-018-0213-x.
Full text
8
Puray, Maritza, and Yesenia Palomino. "Acumulación de la Proteína p53 en Cáncer de Pulmón. Hospital Nacional Guillermo Almenara I. 1990 – 1997." Anales de la Facultad de Medicina 60, no. 1 (April 7, 2014): 30. http://dx.doi.org/10.15381/anales.v60i1.4500.
Full textAbstract:
OBJETIVOS: Determinar la frecuencia de acumulación de la proteína p53 en biopsias de pacientes con cáncer pulmonar y encontrar su correlación con la edad y sexo del paciente, y el grado de diferenciación del tumor. MATERIAL Y MÉTODOS: Se estudió retrospectivamente 201 biopsias pulmonares fijadas en formol e incluidas en parafina, las cuales correspondieron a 87 adenocarcinomas, 88 carcinomas epidermoides, 15 carcinomas de células grandes y 11 carcinomas de células pequeñas. Se empleo el método inmunohistoquímico estreptavidina-biotina-peroxidasa con el anticuerpo DO-7 y un pretratamiento con microondas para recuperar los antígenos. RESULTADOS: La frecuencia global de acumulación de p53 fue 59,7% y por tipo de tumor 63,2%, 55,7%, 73,3%, y 45,4%, respectivamente. CONCLUSIONES: La acumulación de proteína p53 se correlacionó inversamente con el grado de diferenciación del tumor, y no se correlacionó con el sexo ni la edad de los pacientes.
9
Fiestas, Carlos, Daniel Valera, Candy Guerrero, and Eliana Díaz. "UTILIDAD DEL DIÁMETRO BIPARIETAL CORREGIDO PARA EL CÁLCULO DEL PESO FETAL DETERMINADO POR ULTRASONIDO." Revista Peruana de Ginecología y Obstetricia 52, no. 4 (April 30, 2015): 253–56. http://dx.doi.org/10.31403/rpgo.v52i320.
Full textAbstract:
OBJETIVO: Analizar la utilidad del diámetro biparietal corregido para calcular el peso fetal, determinado por ultrasonido. DISEÑO: Estudio prospectivo. LUGAR: Hospital Cayetano Heredia, Piura, Perú. PACIENTES: Gestantes a término. INTERVENCIONES: Entre enero y mayo de 2006, se midió el diámetro biparietal (DBP), diámetro occipitofrontal (DOF), diámetro biparietal corregido (DBPc), longitud de fémur (LF) y perímetro abdominal (PA) en 50 gestantes. Se calculó el peso fetal, según Hadlock, en el primer grupo, utilizando el diámetro biparietal; y, en el segundo grupo, el diámetro biparietal corregido; se correlacionó ambos con el peso al nacer (PAN). El tiempo entre la ecografía y el parto fue menor de 72 horas. PRINCIPALES MEDIDAS DE RESULTADOS: Correlación de los diámetros biparietal y diámetro biparietal corregido fetales con el peso al nacer. RESULTADOS: La edad promedio de las gestantes fue 26,8 ± 6,4 años. Peso promedio al nacer de sus niños, 3 215 g. Utilizando el DBP, el peso promedio estimado fue 3 212 g, error porcentual 5,55%, error estándar 130 g y correlación 0,888. Usando el DBPc, el peso promedio estimado fue 3 320 g, error porcentual 5,85%, error estándar 127 g y correlación 0,858. CONCLUSIÓN: Para calcular el peso fetal por ecografía, no demostró utilidad usar el diámetro biparietal corregido en vez del diámetro biparietal, según la fórmula de Hadlock.
10
Ramírez Rubio, Víctor, Emilio Villa González, and Yahira Barranco Ruiz. "Condición física, percepción subjetiva del esfuerzo y rendimiento académico en educación primaria." Sportis. Scientific Journal of School Sport, Physical Education and Psychomotricity 6, no. 1 (December 11, 2019): 80–96. http://dx.doi.org/10.17979/sportis.2020.6.1.5704.
Full textAbstract:
Existen estudios que han conseguido establecer una relación entre el rendimiento cognitivo y académico de los alumnos y sus niveles de condición física. Los objetivos de esta investigación son estudiar la correlación existente entre el nivel de condición física y la composición corporal con el rendimiento académico, así como analizar la correlación entre dichas variables y la percepción subjetiva del esfuerzo (RPE) por género en alumnos de Educación Primaria. Un total de 69 alumnos de Educación Primaria participaron en el estudio (edad= 12,33±0,47 años, 55,9% niñas y 44,1% niños). La condición física y la composición corporal se evaluaron siguiendo los test de la ALPHA Fitness test Battery para niños y adolescentes. El rendimiento académico se estudió mediante el promedio de notas de las asignaturas instrumentales de Educación Primaria. La RPE se registró en las clases de EF y actividades físicas escolares mediante el uso de la escala RPE de Borg (0-10). Se establecieron correlaciones significativas entre la RPE y el peso de los chicos (r= 0,406, p= 0.02) y las chicas (r= 0,643, p< 0.001) y también con respecto al IMC, chicos (r= 0,508, p= 0.004), chicas (r= 0,621, p< 0.001). Existió una correlación negativa significativa entre el test de la Course Navette y la RPE en el caso de los niños (r= -0,633, p< 0.001) y de las niñas (r= -0,452, p= 0.004). La RPE se correlacionó significativamente con los palieres del test de Course Navette (correlación inversa) y las variables antropométricas, como son el peso y el IMC.
Dissertations / Theses on the topic "Correlació"
1
Clotet, Romeu Anna Maria. "Anàlisi ovb de la correlació electrònica. Aplicació a sistemes model." Universitat Rovira i Virgili, 1993. http://www.tesisenxarxa.net.
Full text
2
Clotet, Romeu Anna M. "Anàlisi ovb de la correlació electrònica. Aplicació a sistemes model." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 1993. http://hdl.handle.net/10803/8978.
Full text
3
Mademont, Soler Irene. "Estratègies de diagnòstic genètic en fetus amb malformacions congènites. Correlació genotip-fenotip." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/120098.
Full textAbstract:
Les alteracions cromosòmiques constitucionals representen una de les principals causes d’anomalies congènites a la població, i el seu diagnòstic durant l’etapa prenatal és el principal objectiu de la majoria de procediments invasius que es realitzen durant l’embaràs. Actualment, el cariotip convencional és el gold standard del diagnòstic citogenètic prenatal, però els avanços tecnològics dels últims anys han portat al desenvolupament de tècniques de citogenètica molecular que ofereixen característiques molt atractives, la principal de les quals és l’elevada resolució. Donat que el paper que han de tenir aquestes tècniques durant l’etapa prenatal encara no està ben definit, els objectius de la present tesi han estat: a) determinar el potencial diagnòstic i la utilitat del cariotip i les tècniques de citogenètica molecular Fluorescent In Situ Hybridization (FISH), Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA) i Chromosomal Microarray-based Analysis (CMA) en diagnòstic prenatal, especialment per a l’estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques; i b) valorar la necessitat de modificar els procediments actuals de diagnòstic citogenètic prenatal.
En primer lloc, s’han revisat els resultats dels 29.883 cariotips en líquid amniòtic realitzats entre 1998 i 2009 a l’Hospital Clínic de Barcelona. Els resultats obtinguts corroboren que el cariotip és una eina efectiva i robusta per a l’obtenció del cariotip fetal, revelant alteracions cromosòmiques en el 2,9% de les gestacions que es sotmeten a un procediment invasiu. La translucidesa nucal incrementada i les anomalies ecogràfiques destaquen com a indicadors excel•lents d’anomalia cromosòmica.
En segon lloc, s’ha avaluat la utilitat de l’MLPA subtelomèrica per a l’estudi de gestacions amb troballes ecogràfiques i cariotip normal. Dels 229 fetus analitzats, 3 presentaven desequilibris subtelomèrics críptics (1,3%). Donat que la freqüència d’aquests desequilibris és baixa, i a més la correlació genotip-fenotip observada és pobra, l’MLPA subtelomèrica no sembla ser una eina crucial per a l’estudi d’aquestes gestacions.
D’altra banda, s’ha estudiat la idoneïtat de reemplaçar els estudis de FISH de la regió 22q11.2 per kits d’MLPA dissenyats per a l’estudi d’aquesta regió i altres regions genòmiques associades a cardiopaties. S’han analitzat mitjançant aquests kits 55 gestacions amb troballes cardíaques, cariotip normal i estudi de FISH negatiu per a la microdeleció típica de 22q11.2, i no s’ha detectat cap anomalia. Aquest fet, juntament amb que l’MLPA presenta una taxa de repetició i de no obtenció de resultats superiors a la FISH, i que generalment requereix cultiu cel•lular, indica que la FISH hauria de seguir sent la tècnica d’elecció per a l’estudi de fetus amb troballes cardíaques (enfront l’MLPA).
També s’ha volgut determinar la freqüència dels diferents tipus d’alteracions cromosòmiques, tant microscòpiques com críptiques, en fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques. L’anàlisi retrospectiu dels resultats obtinguts en el període 2009-2011 a l’Hospital Clínic de Barcelona en aquest grup de gestacions (N=276) ha revelat una freqüència d’anomalies cromosòmiques microscòpiques i casos de Síndrome de la deleció cromosòmica 22q11.2 del 15,9% i 6,4%, respectivament; uns resultats que corroboren la forta associació existent entre troballes ecogràfiques cardíaques i anomalies cromosòmiques. A més, aquesta associació varia significativament en funció del tipus de troballa ecogràfica cardíaca i de la presència d’anomalies extracardíaques. D’altra banda, s’han analitzat mitjançant array CGH 51 fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques, cariotip normal, i sense estudi o resultat de FISH negatiu per a la Sd. de la deleció cromosòmica 22q11.2. En aquest grup de gestacions, la taxa de detecció de variants en número de còpia patogèniques ha estat del 2%, i no s’han detectat variants de significat clínic incert. Si en la nostra sèrie de 276 gestacions amb troballes ecogràfiques cardíaques s’hagués utilitzat l’estratègia QF-PCR + CMA enlloc de cariotip, totes les anomalies cromosòmiques amb repercussió clínica clara diagnosticades per citogenètica convencional s’haguessin identificat, s’haguessin detectat els casos de delecions de 22q11.2, i s’hagués incrementat un 2% el nombre de casos diagnosticats. Per tant, aquests resultats mostren el potencial de les plataformes de microarray per al diagnòstic prenatal de fetus amb troballes ecogràfiques cardíaques.
Finalment, s’han utilitzat les tècniques de citogenètica molecular FISH, MLPA i/o CMA per a la caracterització de 6 alteracions cromosòmiques visibles al cariotip però de difícil caracterització per citogenètica convencional. En tots els casos, la utilització d’aquestes tècniques ha contribuït a la correcte descripció de l’alteració identificada, posant de manifest la seva utilitat quan s’utilitzen de forma complementària al cariotip.
L’elaboració d’aquesta tesi i la literatura recentment publicada evidencien la necessitat d’un nou plantejament dels protocols clínics de diagnòstic citogenètic prenatal, especialment en relació a la utilització de plataformes de microarray en diagnòstic prenatal.Strategies for genetic diagnosis of fetuses with congenital malformations. Genotype-phenotype correlations. Constitutional chromosomal abnormalities represent one of the main causes of congenital abnormalities in the population, and their diagnosis during pregnancy is the main objective of most invasive procedures. Nowadays, conventional karyotyping is the gold standard for prenatal cytogenetic diagnosis, but recent technological advances have led to the development of molecular cytogenetic techniques which offer much higher resolution. Since there is still not a consensus on the role of these techniques in prenatal diagnosis, the goals of the present PhD work have been: a) to determine the diagnostic potential and usefulness of karyotype and molecular cytogenetic techniques Fluorescent In Situ Hybridization (FISH), Multiplex Ligation-dependent Probe Amplification (MLPA) and Chromosomal Microarray-based Analysis (CMA) in prenatal diagnosis, especially in pregnancies with ultrasound findings; and b) to establish the need for modifications in current prenatal cytogenetic diagnostic protocols. The results obtained: - Corroborate the effectiveness and robustness of conventional karyotyping. The observed detection rate of chromosomal abnormalities in 29,883 consecutive amniotic fluid samples has been 2.9%, with increased nuchal translucency and ultrasound abnormalities being excellent indicators for chromosomal abnormalities. - Suggest that subtelomeric screening in pregnancies with ultrasound findings and normal karyotype is not a crucial tool, as detection rate of subtelomeric imbalances is low (1.3%; 3/229), and genotype-phenotype correlations are poor. - Reveal that FISH of 22q11.2 region is preferred to MLPA kits specific for this chromosome region and other genomic regions previously associated with congenital heart defects. - Reveal a strong association between cardiac ultrasound findings and chromosomal abnormalities, both microscopic and cryptic. In pregnancies with cardiac findings, the observed frequency of microscopic chromosomal abnormalities and chromosome 22q11.2 deletion syndrome has been 15.9% (44/276) and 6.4% (5/78), respectively. Moreover, CMA has been performed in 51 fetuses with cardiac ultrasound findings, normal karyotype and negative or no FISH study for chromosome 22q11.2 deletion syndrome, and the detection rate of pathogenic copy number variants has been 2%, without detection of variants of unknown clinical significance. If in the initial series of 276 pregnancies the strategy QF-PCR + CMA would have been applied; all the chromosomal abnormalities with clear clinical repercussion diagnosed by conventional cytogenetics would have been identified, together with the deletions of 22q11.2 region and an extra 2% of chromosomal abnormalities. These results show the potential of CMA for the prenatal diagnosis of these pregnancies. - Show the usefulness of the molecular cytogenetic techniques FISH, MLPA and CMA when used as a complement to conventional karyotyping in cases with chromosomal abnormalities not accurately characterizable by conventional cytogenetics. Accordingly, the results obtained suggest the need for updating current prenatal cytogenetic diagnostic protocols.
4
Abellana, Sangrà Rosa Maria. "Aportacions als mètodes estadístics per a modelar dades agregades amb correlació espacial." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/2837.
Full textAbstract:
L'objectiu d'aquesta tesi ha estat estudiar i millorar les tècniques utilitzades en el modelatge de la variabilitat geogràfica del risc de patir o morir d'una determinada malaltia al llarg d'una àrea. Donat que aquestes dades sovint presenten correlació espacial, una metodologia adequada per modelar-les són els models lineals generalitzats mixtos. L'estimació d'aquests models es pot realitzar mitjançant dos perspectives: la bayesiana i la frequentista Des d'un punt de vista bayesià el procediment d'estimació és la fully bayesian y des de la frequentista el mètode més utilitzat és la quasiversosimilitut penalitzada. El primer objectiu de la tesis ha estat comparar aquests dos procediments. Aquesta comparació s'ha realitzat en termes de biaix i precisió mitjançant un estudi de simulació. La principal conclusió que s'ha obtingut es que els dos procediments no presenten grans diferències tot i que en situacions d'un nombre petit de regions i de casos esperats les estimacions fully bayesian presenten uns resultats més consistents i en canvi amb moltes regions i casos esperats el procediment quasiversemblança penalitzada presenta més precisió en les estimacions.
El segon objectiu ha estat millorar la convergència de l'algoritme de maximització utilitzat en el procediment de la quasiversosimilitud penalitzada quan es modelen dades amb correlació espacial. Aquesta millora s'ha aconseguit reparametritzant la matriu de variàncies i covariàncies dels efectes aleatoris.
El tercer objectiu ha estat buscar mètodes per testar la absència d'un patró geogràfic, és a dir, la existència d'independència espacial. Per això s'han avaluat diverses proves per contrastar aquesta hipòtesis com: el test de Wald, el quocient de versemblances, el Score test, i el AKAIKE information criterion i a més s'ha estudiat el comportament del coeficient de concordança entre matrius. Els principals resultats que s'han obtingut són: el score test es la prova que presenta un millor equilibri entre l'error de tipus I i potència i el coeficient de concordança entre matrius és una mesura útil per prendre decisions sobre independència espacial, sobretot en aquells casos on el nombre de regions, casos esperats i la variància dels efectes aleatoris són petites.
Finalment, s'ha il·lustrat la metodologia presentada al llarg de la tesi mitjançant una aplicació sobre el risc de diabetis tipus I a Catalunya durant els anys 1989 i 1998.
The main objective of this thesis has been to study and to improve the techniques used in the analysis of the geographical variability of the disease risk across a region. In these studies the data are spatial correlated. The useful methodology to analyze this kind of data is the generalized linear mixed models. The estimation of these models can be carried out by two point of view: bayesian and frequentist. From a bayesian point of view, the estimation is done by fully bayesian and from frequentist the approach more used is the penalized quasi likelihood.
The first objective of this thesis has been to compare both approaches. The comparison has been performed in terms of bias and precision by a study of simulation. The main conclusion has been that both approaches don't present great differences but when the number of regions and expected counts are small the Fully Bayesian gives a more consistent results. However when the number of regions and expected counts are large the estimates by the penalized quasilikelihood are more precise.
The second objective has been to improve the convergence of the maximization algorithm used with the approach of the penalized quasi likelihood when the data are spatial correlated. The improvement has been obtained by a reparameterization of the variance and covariance matrix of the random effects.
The third objective has been to introduce the concordance coefficient between matrixes as a useful approach to evaluate the hypothesis of spatial independence. In addition, its performance has been compared to the Wald test, the score test, the likelihood ratio test and the AKAIKE information criterion. The main conclusions have been: the concordance coefficient has been shown to be a useful measure to decide spatial independence, mainly in those cases in which the region number, expected counts and the random effects variance are small and the score test is the test which presents a better balance between type I error and power.
Finally, the results of this thesis has been applied to the Insulin-Dependent Diabetes type I data from Catalonia.
5
González-André, María del Carmen. "Del cos viscut al cos representat. Correlació entre acció, representació i cognició." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671123.
Full textAbstract:
La psicomotricitat s’ha anat construint, des de les aportacions de la medicina i la neuropsicologia, com una disciplina que busca crear un entorn adient per atendre als infants dins d’un espai que afavoreix l’acompanyament del seu itinerari maduratiu des de la vivència del seu cos i des del moviment.
Amb independència de les línies d’abordatge i del camp concret d’actuació, són moltes i molt variades les contribucions a partir de les quals s’ha anat construint aquesta disciplina (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977); Le Bouch (1984); Franc (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Mínguez et al., (2017)).
Per la seva vinculació amb aquesta Tesi, hem cregut necessari centrar-nos en les aportacions de Lapierre i Aucouturier (1985). Aquests autors han destacat la importància de l’acompanyament i la consideració de la dimensió afectiva i fantasmàtica de l’infant en les sessions de psicomotricitat, proporcionant, d’aquesta manera, un dispositiu mitjançant el qual l’adult articula estratègies pedagògiques respecte a aquesta intervenció en l’àmbit educatiu.
Tanmateix, és l’obra d’Aucouturier (2004) la que ens ha servit com a marc específic del nostre treball. Efectivament, és dins la Pràctica Psicomotriu d’Aucoutourier (PPA) que s’ha situat la nostra recerca. Concretament, hem volgut explorar la correlació existent entre la fase de representació, entesa com el moment en el qual es mobilitzen les emocions i els afectes, i la millora dels processos cognitius en infants de tres anys.
D’altra banda, el doble paper de l’autora (com a psicomotricista i com a investigadora) ens va fer optar pel paradigma ecològic per a la recerca sobre la pròpia pràctica, en un intent d’explorar els efectes reals de la pràctica educativa tal com succeeix a la sala de psicomotricitat.
Així, es va optar per situar la recerca en el centre a on exercia com a psicomotricista l’autora (una escola concertada del centre de Barcelona). Més concretament, el programa de psicomotricitat del nivell de P3 durant el curs 2017-2018 va ser l’escenari a on es va aplicar un disseny quasiexperimental en el que cadascun dels tres grups classe (A, B i C) va constituir-se com a grup experimental independent, segons el criteri que s’explica més endavant. A partir d’aquí, a l’inici del curs (i fent funcions de pretest) es va passar la Bateria Cognitiva del Test de Merrill-Palmer, que es va repetir (com a posttest) al final del període docent. Durant les dinou setmanes que van separar aquests dos moments, es va desenvolupar el programa d’intervenció, que consistia en la aplicació del programa de psicomotricitat pels tres grups. Aquest programa es va desenvolupar de manera idèntica, amb l’excepció de la freqüència amb la qual es va dur a terme la fase de representació: 0%, 50% i 100% als grups A, B i C respectivament.
De manera paral·lela i per poder disposar de dades qualitatives, es va dur a terme una bitàcola de representacions que va recollir i organitzar tots els productes realitzats durant les fases de representació. Igualment, i per tal de tenir constància del desenvolupament de les sessions i dels incidents crítics que es poguessin haver generat, es va elaborar un diari de sessions.
Els resultats obtinguts mitjançant els diferents instruments semblen indicar que una freqüència del 100% en la realització de la representació a les sessions de psicomotricitat, ha tingut efectes positius, tant sobre bona part dels processos cognitius, com sobre la qualitat de les representacions fetes i el seu grau de correspondència amb la realitat.La psicomotricidad se ha ido construyendo, desde las aportaciones de la medicina y la neuropsicología, como una disciplina que busca crear un entorno adecuado para atender a los niños dentro de un espacio que favorece el acompañamiento de su itinerario madurativo desde la vivencia de su cuerpo y desde el movimiento. Con independencia de las líneas de abordaje y del campo concreto de actuación, son muchas y muy variadas las contribuciones a partir de las que se ha ido construyendo esta disciplina (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977) ; Le Bouch (1984); Franco (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Mínguez et al., (2017)). Por su vinculación a esta Tesis, hemos creído necesario centrarnos en las aportaciones de Lapierre y Aucouturier (1985). Estos autores han destacado la importancia del acompañamiento y la consideración de la dimensión afectiva y fantasmática del niño en las sesiones de psicomotricidad, proporcionando, de esta manera, un dispositivo mediante el cual el adulto articula estrategias pedagógicas respecto a esta intervención en el ámbito educativo. Sin embargo, es la obra de Aucouturier (2004) la que nos ha servido como marco específico de nuestro trabajo. Efectivamente, es en la Práctica Psicomotriz de Aucoutourier (PPA) que se ha situado nuestra investigación. Concretamente, hemos querido explorar la correlación existente entre la fase de representación, entendida como el momento en el que se movilizan las emociones y los afectos, y la mejora de los procesos cognitivos en niños de tres años. Por otro lado, el doble papel de la autora (como psicomotricista y como investigadora) nos hizo optar por el paradigma ecológico para la investigación sobre la propia práctica, en un intento de explorar los efectos reales de la práctica educativa tal como sucede en la sala de psicomotricidad. Así, se optó por situar la investigación en el centro dónde ejercía como psicomotricista la autora (una escuela concertada del centro de Barcelona). Más concretamente, el programa de psicomotricidad del nivel de P3 durante el curso 2017 hasta 2018 fue el escenario donde se aplicó un diseño cuasiexperimental en el que cada uno de los tres grupos clase (A, B y C) se constituyó como grupo experimental independiente, según el criterio que se explica más adelante. A partir de aquí, al inicio del curso (y haciendo funciones de pre-test) se pasó la Batería Cognitiva del Test de Merrill-Palmer, que se repitió (como post-test) al final del periodo docente. Durante las diecinueve semanas que separar estos dos momentos, se desarrolló el programa de intervención, que consistía en la aplicación del programa de psicomotricidad para los tres grupos. Este programa se desarrolló de manera idéntica, con la excepción de la frecuencia con la que se llevó a cabo la fase de representación: 0%, 50% y 100% a los grupos A, B y C respectivamente. De manera paralela y para poder disponer de datos cualitativos, se llevó a cabo una bitácora de representaciones en la que se recogió y se organizaron todos los productos realizados durante las fases de representación. Igualmente, y para tener constancia del desarrollo de las sesiones y los incidentes críticos que pudieran haberse generado, se elaboró un diario de sesiones. Los resultados obtenidos mediante los diferentes instrumentos parecen indicar que una frecuencia del 100% en la realización de la representación en las sesiones de psicomotricidad, ha tenido efectos positivos, tanto sobre buena parte de los procesos cognitivos, como sobre la calidad de las representaciones hechas y el su grado de correspondencia con la realidad.
Psychomotricity has been built, from the contributions of medicine and neuropsychology, as a discipline that seeks to create a suitable environment to care for children within a space that favors the accompaniment of their journey of maturity from the experience of their body and movement. Independently of the lines of approach and the specific field of action, there are many and very varied contributions from which this discipline has been built (Lapierre (1977); Aucouturier (1977); Muniáin (1977) ; Le Bouch (1984); Franco (1993); Berruezo (2000); Arnaiz et al., (2001); Serrabona (2002); Martínez-Minguez et al., (2017)). Because of their link to this Thesis, we have thought necessary to focus on the contributions of Lapierre and Aucouturier (1985). These authors have highlighted the importance of accompaniment and the consideration of the affective and phantasmatic dimension of the child in psychomotricity sessions, providing, in this way, a device through which the adult articulates pedagogical strategies with respect to this intervention in the educational field. However, it is the work of Aucouturier (2004) that has served as the specific framework for our work. Indeed, it is in Aucoutourier’s Psychomotor Practice (PPA) that our research has been situated. Specifically, we wanted to explore the correlation between the representation phase, understood as the moment when emotions and affects are mobilised, and the improvement of cognitive processes in three-year-old children. On the other hand, the author’s double role (as a psychomotorist and as a researcher) made us opt for the ecological paradigm for researching practice itself, in an attempt to explore the real effects of educational practice as it happens in the psychomotor room. Thus, we chose to situate the research in the centre where the author worked as a psychomotricist (a state-subsidised school in the centre of Barcelona). More specifically, the psychomotricity programme at P3 level during the 2017 to 2018 academic year was the setting where a quasi-experimental design was applied in which each of the three class groups (A, B and C) was constituted as an independent experimental group, according to the criteria explained below. From here, at the beginning of the course (and doing pre-test functions) the Cognitive Battery of the Merrill-Palmer Test was passed, which was repeated (as a post-test) at the end of the teaching period. During the nineteen weeks that separate these two moments, the intervention programme was developed, which consisted of the application of the Psychomotricity programme for the three groups. This programme was developed in an identical way, with the exception of the frequency with which the representation phase was carried out: 0%, 50% and 100% to groups A, B and C respectively. In parallel and in order to have qualitative data, a representation log was carried out in which all the products made during the representation phases were collected and organized. Likewise, and in order to have a record of the development of the sessions and the critical incidents that may have been generated, a session diary was drawn up. The results obtained by means of the different instruments seem to indicate that a frequency of 100% in the performance of the representation in the psychomotricity sessions has had positive effects, both on a good part of the cognitive processes, as well as on the quality of the representations made and their degree of correspondence with reality.
6
Font, i. Llitjós Mariona. "Reabsorció renal d'aminoàcids: anàlisi de mutacions de SLC7A9, el gen de cistinúria de tipus B, i generació d'un model murí "knockout" de Slc7a8." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/977.
Full textAbstract:
La cistinúria és una aminoacidúria hereditària autosòmica recessiva (tipus I, OMIM 220100) i dominant amb penetrança incompleta (tipus no I, OMIM 600918) caracteritzada per un defecte en el transport d'aminoàcids bàsics i cistina que afecta les cèl·lules epitelials del túbul renal i de l'intestí. Es manifesta per una hiperaminoacidúria de cistina i aminoàcid dibàsics. La cistina precipita formant càlculs renals que poden produir obstruccions, infeccions i insuficiència renal en alguns casos. S'han descrit tres fenotips: I, no-I i mixte. El 1994 es clonà el cDNA humà de SLC3A1 (que codifica per rBAT), es mapà al cromosoma 2p16, i el nostre grup trobà mutacions en pacients de cistinúria de tipus I. Aquestes mutacions causaven un defecte en el transport quan s'expresaven en oòcits.S'ha acotat el locus de cistinúria de tipus no I al cromosoma 19q13.1, en una zona compresa entre els marcadors C13 i D19S587 de 2,3 Mb. S'ha clonat el gen SLC7A9 que codifica per a la subunitat lleugera de rBAT, b0,+AT. S'ha realitzat un anàlisi exhaustiu de mutacions del gen SLC7A9 en pacients de cistinúria. Aquestes mutacions causen pèrdua de funció del sistema de transport b0,+.
El 88% dels al·lels associats al fenotip no I presenten mutacions a SLC7A9 indicant que és el principal responsable del tipus no I. S'han identificat 52 i 24 mutacions noves a SLC7A9 i SLC3A1 en 164 famílies amb cistinúria de l'Internacional Cystinuria Consortium (ICC), que eleven el total de mutacions publicades a 66 i 105 a SLC7A9 i SLC3A1 respectivament.
Les mutacions identificades per l'ICC expliquen el 90,5%, 87,6% i 89,3% de pacients amb cistinúria de tipus I, no I i mixt, respectivament. Les mutacions més freqüents de SLC3A1 i SLC7A9 són p.M467T (26,4% dels al·lels mutats) i p.G105R (27,4% dels al·lels mutats) respectivament.
L'anàlisi del mRNA de vuit mutacions puntuals de SLC7A9, que no afecten zones consens de splicing, revela que tres d'elles (les freqüents p.R333W i c.614dupA i la rara c.586C>T) presenten alteracions en el splicing. Aquestes mutacions eleven el percentatge d'al·lels amb splicing erroni del 7% al 28%.
Per estudis de correlació genotip-fenotip s'ha observat que majoritàriament les mutacions a SLC3A1 i SLC7A9 s'associen a fenotips I i no I respectivament, però aproximadament el 12% dels heterozigots de SLC7A9 presenten fenotip I, i només el 4% dels heterozigots de SLC3A1 (mutació dupE5-E9) presenten fenotip no I. Aquesta dissociació entre genotip i fenotip ha motivat la proposta d'una nova classificació de la cistinúria: tipus A, causat per dues mutacions a SLC3A1; tipus B: causat per dues mutacions a SLC7A9 ; i un possible tipus AB, causat per una mutació a cada un dels gens.
Els nostres resultats demostren que l'herència digènica (AB) no dóna lloc a un desenvolupament complet de la malaltia (litiasi), encara que pot agreujar l'hiperexcreció d'aminoàcids.
Aproximadament el 13% dels al·lels de pacients amb cistinúria de l'ICC no han estat explicats per mutacions a SLC3A1 o SLC7A9 Aquests al·lels podrien explicar-se per mutacions al promotor o introns, a polimorfismes o a mutacions a altres gens.
S'han identificat dos polimorfismes de canvi d'aminoàcid (p.V142A i p.L223M) i tres a la regió promotora de SLC7A9 (c.1-313G>T i c.1-617G>T c.1-1314G>A) que estan associats a cistinúria, suggerint un possible paper d'aquests polimorfismes en la malaltia o l'existència de mutacions associades a aquests encara no identificades. D'altra banda, el polimorfisme IVS8+8C>A en el gen candidat SLC7A8 (LAT-2) sembla que està associat a cistinúria, suggerint un possible paper causatiu o modulador de LAT-2 en el fenotip cistinúric. S'ha descartat la implicació de SLC7A10 (asc-1) en la cistinúria.
S'ha començat a generar un ratolí knockout per Slc7a8 (LAT-2) per conèixer el seu possible paper en el fenotip cistinúric i en els altres teixits on s'expressa.
Cystinuria is an autosomal recessive (type I, OMIM 220100) and dominant with low penetrance (type non-I, OMIM 600918) aminoaciduria due to a disorder of renal reabsorption of cystine and dibasic amino acids, which results in urolithiasis of cystine. Three cystinuria phenotypes have been described: I, non-I and mixed. Cystinuria is due to mutations in the heavy subunit rBAT (SLC3A1) and in the light subunit b0,+AT (SLC7A9) of the heteromeric amino acid transporter system b0,+.
We narrowed down the locus for type non-I cystinuria on chromosome 19q13.1 to 2,3 Mb, between markers C13 and D19S587. Then cloned SLC7A9, the gene that encodes for the light subunit of rBAT, b0,+AT. We performed an exhaustive mutation analysis of SLC7A9 in cystinuria patients. These mutations caused loss of function of the system b0,+.
We have identified 52 new mutations in SLC7A9 and 24 in SLC3A1 from 164 probands that increases the total number of mutations to 66 and 105 respectively. The mutated alleles reached an average of 86.8%. Mutations in SLC3A1 (type A) and in SLC7A9 (type B) accounted for 44.3% and 55.7% of the alleles identified. These data demonstrate that SLC7A9 is the main non-Type I cystinuria gene.
The mRNA analysis of eight point mutations in SLC7A9, which do not affect splicing consensus sequences, revealed that three of them showed aberrant splicing. These mutations increase the percentage of alleles with aberrant splicing from 7% to 28%.
SLC3A1 heterozygotes showed phenotype I with the exception of some carriers of dupE5-E9, which showed phenotype non-I. SLC7A9 heterozygotes showed phenotype non-I, with the exception of eleven mutations. Therefore we proposed a new cystinuria classification based on genetic criteria: type A caused by two mutations in SLC3A1 (rBAT), type B caused by two mutations in SLC7A9 (bo,+AT) and, the possibility of type AB with one mutation on each of the above genes. Our results indicate that digenic inheritance contributes to the urine phenotype but none of the AB individuals presented cystine urolithiasis. There are still 13% of unexplained alleles. Our results suggest that these alleles may be due to amino acid change polymorphisms and to promoter variants in SLC7A9, rather than to mutations in a third gene.
7
Ortín, Font Xavier. "Distrès oxidatiu en pacients amb estadis inicials de leucèmia limfàtica crònica. Valoració i correlació amb factors pronòstic." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2010. http://hdl.handle.net/10803/8752.
Full textAbstract:
Introducció. Una important àrea de recerca en LLC és la identificació de marcadors útils predictius de probabilitat de progressió de la malaltia. La mesura de l'estrès oxidatiu (OS), fa referència al desequilibri en favor de l'estat prooxidant enfront davant l'antioxidant.Objectiu. Determinar el grau d'OS en pacients amb estadis inicials d'LLC, relacionar amb altres factors pronòstics reconeguts, i comparar-los amb un grup control.
Materials i mètodes. En 37 pacients diagnosticats d'LLC en estadis inicials, es va determinar l'OS mitjançant la mesura i puntuació de diferents paràmetres. Els resultats van ser processats estadísticament.
Resultats. S'observa major OS en grup de pacients, major en els malalts amb major nombre de factors pronòstics adversos.
Conclusió. La determinació del nivell d'OS podria usar-se com a marcador pronòstic en estadís inicials d'LLC al costat dels factors ja coneguts.
Introduction. An important area of research of CLL is the identification of markers useful for predicting likelihood of disease progression. Measurement of oxidative stress (OS), makes reference to the imbalance in favour of prooxidating state in front of antioxidative state.
Objective. To determine the degree of OS in a group of patients with initial stages of CLL, to relate it with another recognized prognosis factors and to compare with a matched group control.
Material and methods. In a group of 37 patients diagnosed of initial stages of CLL, OS were determinated by the measurement and scoring of different parameters. The results were statistical processed.
Results. Significantly greater OS is observed in patients group, greater in patients with higher number of adverse prognostic factors.
Conclusion. The determination of the level of OS could be considered for its use as prognosis factor of CLL early stage, next to the knowed factors.
8
Prat, Ortells Jordi. "Correlació entre l’hemodinàmica, la morfometria, la histoquímica i l’estat neonatal en un model d’hèrnia diafragmàtica tractada amb oclusió traqueal." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/306270.
Full textAbstract:
INTRODUCCIÓ: L’hèrnia diafragmàtica congènita (HDC) és una malformació molt greu, amb una mortalitat que supera el 50% de tots els casos. Les causes principals de mort són la hipoplàsia pulmonar i la hipertensió pulmonar persistent. La hipoplàsia pulmonar es deu a un compromís en el desenvolupament del pulmó, que és més petit, té menys ramificacions bronquials i unitats alveolars. La hipertensió pulmonar es produeix perquè el nombre de vasos pulmonars està disminuït, són més gruixuts i muscularitzats i més sensibles als diferents estímuls, com ara la hipoxèmia. Els models animals d’HDC han demostrat que el tractament fetal de la malformació indueix la maduració dels espais aeris i l’estructura vascular del pulmó. Aquests dos efectes, s’assumeix, tindrien lloc en paral·lel.
El mal pronòstic de molts fetus amb HDC ha fet que el tractament prenatal de la malformació ja sigui una realitat. L’únic tractament fetal de l’HDC acceptat en aquests moments és l’oclusió traqueal (OT).
HIPÒTESIS I OBJECTIU: Aquest treball parteix de la hipòtesi que, en un model d’hèrnia diafragmàtica en conill, el tractament amb OT traqueal tardana reverteix la hipoplàsia pulmonar i disminueix la hipertensió pulmonar que presenten els fetus amb HD no tractats. De forma més concreta pretenem demostrar que en el model d’HD en conill:
1. L’OT tardana millora el tant desenvolupament dels espais aeris com el vascular. En conseqüència, els nounats amb una HD tractada amb OT presentaran una situació neonatal inicial més satisfactòria.
2. Hi ha una correlació entre els valors dels paràmetres morfològics que estimen la hipoplàsia pulmonar, els paràmetres histològics suggestius d’hipertensió pulmonar, les mesures hemodinàmiques sobre els fetus vius i l’avaluació funcional neonatal.
MATERIAL I MÈTODE: S’ha emprat el model d’HDC en conill, en què l’HD es crea el dia 23 de gestació i l’OT, el 28 (la gestació del conill dura 31 dies). S’han definit dos grups d’estudi: HD (hèrnia diafragmàtica) i OT (HD tractats amb OT). El dia 30 de gestació es van fer mesures hemodinàmiques de l’artèria pulmonar sobre els fetus vius (índex de pulsatilitat i fracció de sang en moviment). Els animals es recolliren poc després per cesària. S’ha estudiat la morfometria dels pulmons (quocient entre el pes pulmonar i el fetal i recompte alveolar radial) i s’ha mesurat el gruix de la capa muscular de les arterioles. També s’han recollit animals no tractats perquè serveixin com a estàndard de normalitat.
RESULTATS: Els animals del grup HD (n=9) tenen els pitjors paràmetres hemodinàmics. Alhora, els seus pulmons són els més hipoplàstics i els que tenen les arterioles més gruixudes. Els animals del grup OT (n=10) reverteixen tots aquests efectes. Llevat d’una correlació entre el recompte alveolar radial (mesura d’hipoplàsia pulmonar) i l’índex de pulsatilitat destaca un patró d’absència de correlació entre les respostes vasculars i de maduració dels espais aeris després de l’OT.
CONCLUSIONS:
1. En els fetus amb HD tractada amb OT milloren les característiques del flux vascular pulmonar (disminueixen les resistències i augmenta la perfusió pulmonar); els espais aeris pulmonars maduren; paral·lelament, també s’observa una maduració vascular pulmonar. Per tot plegat, els nounats amb HD sotmesos a OT neixen amb avantatge respecte els que no s’han tractat.
2. L’OT és el gatell que desencadena tots aquests efectes. Hi ha una correlació pobra entre ells, ja que les respostes no són proporcionals entre si. És més, en bona part, es produeixen de forma independent les unes de les altres. El mecanisme subjacent que permet explicar la manca de correlacions ha de ser l’estimulació de vies metabòliques reguladores independents per a la maduració vascular pulmonar, la maduració de les vies respiratòries i potser la resposta hemodinàmica dels vasos pulmonars.BACKGROUND: In animal models of congenital diaphragmatic hernia (CDH), tracheal occlusion (TO) has induced maturation of both airway spaces and vascular structures. Airway and vascular response to TO are assumed to occur in parallel. This study aims to describe and measure the relationship between airway and vascular maturation induced by TO. MATERIALS AND METHODS: A rabbit model of CDH on gestational day (GD) 23 and TO on GD28 (term=GD31) has been used. Two study groups have been defined: DH (diaphragmatic hernia) and TO (DH treated with TO). Blood flow data of the pulmonary artery (pulsatility index and fractional moving blood volume) were ultrasonographically measured at GD30. Animals were collected on GD30. Lung morphometry consisted of radial alveolar count (RAC) and arterial muscular thickness (AMT). RESULTS: Animals in group DH (n=9) had the worst hemodynamic parameters; their lungs were hypoplastic and had the thickest arterial muscular layer. Animals in group TO (n=10) had reversed all these effects. There were no correlations among hemodynamic, airway and vascular parameters, except for RAC and pulsatility index (r=-0.528, p=0.043). CONCLUSION: Airway and vascular maturation after TO appear to be independent effects. Tracheal occlusion could trigger several pathways that would separately regulate airway and vascular response.
9
Tarrado, i. Castellarnau Xavier. "Correlació entre l’hemodinàmica, la morfometria, la histoquímica i l’estat neonatal en un model d’hipoplàsia pulmonar per hèrnia diafragmàtica congènita." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/295116.
Full textAbstract:
OBJETIUS: Estudiar diversos aspectes (hemodinàmics, morfològics, histoquímics i funcionals) de la hipoplàsia pulmonar (HP) en un model animal d’hèrnia diafragmàtica congènita (HDC).
DISENY: Estudi experimental en conill Neozelandès blanc. GRUPS: Hèrnia diafragmàtica (HD); Control (C).
INTERVENCIONS: Cirurgia intraúter el dia 23 de gestació, practicant una HD i avaluació hemodinàmica amb eco-doppler. Reintervenció el dia 28 de gestació, amb una nova avaluació hemodinàmica. Extracció dels fetus per cesària el dia 30 de gestació (gestació completa: 31 dies), i nova avaluació hemodinàmica. Canulació de la tràquea dels nounats i col·locació sota campana d’O2 durant 1 hora. Necròpsia, extracció i processat de les mostres de pulmó.
DETERMINACIONS: Hemodinàmiques: Fluxometria de l’artèria pulmonar (PI i FMBV). Morfològiques: pes pulmonar (PP); Relació Pes Pulmó/Pes Corporal (LBWR); morfometria vascular pulmonar (GPA); recompte alveolar radial (RAC). Inmunohistoquímiques: Determinació de FGF-10, TGF-β, VEGF i PDGF-A. Funcionales: SaO2 a FiO2 de 0,21 a l’hora de vida. Estadística: Proves no paramètriques de les variables quantitatives; descripció de les variables qualitatives.
RESULTATS: En el grup HD tots els paràmetres hemodinàmics i morfomètrics han estat significativament pitjors que en el grup C. La mortalitat neonatal en la 1a hora va ser del 66% i 7% respectivament en els grups HD i C. Les dades hemodinàmiques es correlacionen estretament amb les morfològiques.
CONCLUSIONS:
1. Aquest model d’HD és válid per a l’estudi de l’HDC ja que produeix:
a) Una significativa HP segons els paràmetres morfològics (PP, LBWR i RAC).
b) Una significativa alteració morfològica (GPA) de les arterioles pulmonars característica de la hipertensió pulmonar.
c) Una insuficiència respiratòria neonatal que es manifesta en els paràmetres clínics (SaO2, FC, mortalitat en la 1a hora).
d) La seqüència fisiopatològica esperada: hèrnia diafragmàtica, hipoplàsia pulmonar, hipertensió pulmonar amb hipoperfusió pulmonar i insuficiència respiratòria neonatal.
2. Aquest model quirúrgic d’HD permet avaluar la circulació pulmonar fetal amb eco-doppler, que és sensible per a detectar el significatiu augment de resistència vascular i disminució de la perfusió pulmonar que presenten els fetus amb HD.
3. En aquest model d’HD l’índex de pulsatilitat (PI) i la fracció de sang en moviment (FMBV) determinats per eco-doppler mesuren prenatalmente el grau d’hipoplàsia pulmonar.OBJECTIVES: To study various features (hemodynamic, morphological, hystochemical and functional) of pulmonary hypoplasia (HP) in an animal model of congenital diaphragmatic hernia (HD). DESIGN: Experimental study in New Zealand white rabbits. GROUPS: diaphragmatic hernia (HD); Control (C). SURGERY: Fetal surgery on day 23 of gestation, performing an HD and hemodynamic assessment with eco-doppler. Reoperation on day 28 of gestation, with a new hemodynamic assessment. Fetus extraction by Caesarean section on day 30 of gestation (pregnancy completes at 31 days) and hemodynamic reassessment. Cannulation of the newborn’s trachea and placement under O2 hood for 1 hour. Necropsy, extraction and processing the samples of lung tissue. DETERMINATIONS: Hemodynamic: Fluxometry of the pulmonary artery (PI: Pulsatility Index, and FMBV: Fractional Moving Blood Volume). Morphological: lung weight (PP); Lung –to-body weight ratio (LBWR); pulmonary vascular morphometry (GPA); radial alveolar count (RAC). Immunohystochemical: Determination of FGF-10, TGF-β, PDGF and VEGF-A. Functional: SaO2 with 0.21 FiO2 at one hour of life. Statistics: nonparametric tests of quantitative variables; description of qualitative variables. RESULTS: In the HD group all hemodynamic and morphometric parameters were significantly worse than in group C. The neonatal mortality in the 1st hour was 66% and 7% respectively in groups HD and C. The hemodynamic data closely correlate with morphology. CONCLUSIONS: 1. The HD model is valid for the study of HDC since it produces: a) A significant HP according to morphological parameters (PP, LBWR and RAC). b) A significant morphological change (GPA) of the pulmonary arterioles characteristic of pulmonary hypertension. c) A neonatal respiratory insufficiency proved by clinical parameters(SaO2, FC, mortality in the 1st hour). d) An expected pathophysiological sequence: diaphragmatic hernia, pulmonary hypoplasia, pulmonary hypertension with pulmonary hypoperfusion and neonatal respiratory failure. 2. This surgical model of HD enables to assess fetal pulmonary circulation with Doppler ultrasound, which is sensitive to detect a significant increase in vascular resistance and decreased pulmonary perfusion found in fetuses with HD. 3. In this HD model, the pulsatility index (PI) and the fractional moving blood volume (FMBV) determined by Doppler ultrasound measure the degree of pulmonary hypoplasia prenatally.
10
Piquer, Gibert Mònica. "Fenotips d'immunodeficiència comuna variable (IDCV) en pacients pediàtrics. Correlació genotip-fenotip en l'evolució clínica i el tractament dels pacients." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/664273.
Full textAbstract:
La immunodeficiència comuna variable (IDCV) és una alteració immunològica caracteritzada per un defecte de la producció d’anticossos en relació a infeccions sinopulmonars recurrents, trastorns autoimmunitaris, malaltia granulomatosa i augment del risc de neoplàsies. La IDCV és una malaltia heterogènia i els pacients pediàtrics presenten una gran variabilitat clínica i evolutiva atribuïble en part a que es tracta d’un diagnòstic d’exclusió. El present estudi aprofundeix en la descripció clínica, les anàlisis immunològiques i l’estudi genètic (seqüenciació d’exoma complet) d’una cohort de pacients diagnosticats d’IDCV de debut i diagnòstic pediàtric. S’estudien 25 pacients on la mediana d’edat al primer símptoma és de 4 anys i al diagnòstic de 9 anys. La majoria de pacients són de sexe masculí, raça caucàsica i no consanguinis. S’identifiquen característiques clíniques i immunològiques associades a certs fenotips. Els pacients on es detecten mutacions desenvolupen més fenotips clínics i han presentat infeccions per CMV i/o VEB. Més de la meitat dels pacients amb IDCV presenten malaltia autoimmunitària i una tercera part associen 2 o més malalties autoimmunitàries. Les pacients de sexe femení presenten fenotips més complexes i pitjor pronòstic, i els pacients amb expansió dels limfòcits B CD21low presenten major probabilitat d’autoimmunitat. Es diagnostiquen 5 neoplàsies (4 limfomes) en 4 dels 25 pacients pediàtrics amb IDCV. Donat que no hi ha cap fenotip immunològic ni clínic clarament associat amb un increment del risc de desenvolupar malignitat, recomanem realitzar cribratge i prevenció dels factors modificables de càncer en tots els pacients amb IDCV independentment de la seva edat. Endemés, en els pacients pediàtrics amb immunodeficiència i limfoma s’hauria de considerar la recerca de defectes genètics. L’estudi permet diagnosticar de forma més precisa fins el 20% dels pacients gràcies als estudis genètics (mutacions en TACI, LRBA, PIK3R1 i CTLA4). En aquests pacients ha estat possible el consell genètic i en 2 d’ells el fet d’establir un diagnòstic de certesa ha representat un canvi en el tractament i per tant en el seu pronòstic.Common variable immunodeficiency (CVID) is an immune disorder characterized by a defect of antibody production in relation to recurrent sinopulmonary infections, autoimmune disorders, granulomatous disease and an increased risk of malignancy. CVID is a heterogeneous disease and pediatric patients have a great clinical variability and evolution attributable in part to the fact that it is a diagnosis of exclusion. The present study is focused on the clinical description, the immunological analysis and genetic study (whole exome sequencing) of a cohort of patients diagnosed of CVID with pediatric onset and diagnosis. We study 25 patients where the median age at the first symptom is 4 years old and 9 years old at diagnosis. Most of patients are male, Caucasian race and not inbred. Clinical and immunological characteristics are identified associated with certain phenotypes. Patient with mutations developed more clinical phenotypes and suffer CMV and/or EBV infections. More than half of patients with CVID presented autoimmune disease and 1/3 associated two or more autoimmune diseases. The female patients presented more complex phenotypes and worse prognosis, and patients with expansion of B lymphocytes CD21low presented greater chance of autoimmunity. Five malignancies (4 lymphomas) were diagnosed in four out of the 25 CVID pediatric patients. Since neither a particular immunological nor clinical phenotyping is clearly associated with an increased risk of developing malignancy, we recommend performing screening and prevention of modifiable factors for cancer in all CVID patients regardless of their age. Moreover, in pediatric patients with immunodeficiency and lymphoma, a screening for underlying genetic defects should be considered. This study allows diagnosing more accurately up to 20% of patients because of genetic studies (mutations in TACI, LRBA, PIK3R1 and CTLA4). In these patients has been possible genetic counselling and in 2 of them the fact of establishing a diagnosis of certainty has represented a change in the treatment and therefore in their prognosis.
Books on the topic "Correlació"
1
Annovi, Claudio, Roberta Biolcati, and Renato Di Rico. Manuale di prevenzione dei problemi alcol-correlati negli ambienti di lavoro. Milano, Italy: FrancoAngeli, 2006.
Find full text
2
Melero, Martín Garrido. Derecho de familia: (un análisis del Código civil catalán y su correlación con el Codigo civil español). 2nd ed. Madrid: Marcial Pons, 2013.
Find full text
3
Los poderes de decisión del juez penal: Principio acusatorio y determinadas garantías procesales (el deber de correlación). Santiago: Jurídica de Chile, 2009.
Find full text
4
Ferretti, Carlos del Río. Los poderes de decisión del juez penal: Principio acusatorio y determinadas garantías procesales (el deber de correlación). Santiago: Jurídica de Chile, 2009.
Find full text
5
Geológica, Universidad Nacional de Tucumán Instituto Superior de Correlación. Instituto Superior de Correlación Geológica: Actividad desarrollada durante los años 1991 a 1995. Buenos Aires: Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas, 1997.
Find full text
6
Dilonardo, Tommaso. Gli illeciti civili e penali dell'imprenditore: Aspetti civili e penali, correlati all'attività dell'imprenditore e dell'amministratore di società. Padova: CEDAM, 2003.
Find full text
7
Universidad Nacional de Tucumán. Instituto Superior de Correlación Geológica. Catálogo de invertebrados fósiles publicados, 1970-1993: Colección paleontología invertebrados Lillo. Tucumán, República Argentina: Instituto Superior de Correlación Geológica, Facultad de Ciencias Naturales e Instituto Miguel Lillo, Universidad Nacional de Tucumán, 1995.
Find full text
8
Melero, Martín Garrido. Derecho de familia: Un análisis del Código de familia y de la Ley de uniones estables de pareja de Cataluña y su correlación con el Código civil. Madrid: M. Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 1999.
Find full text
9
Ellis, Tom. Studio comparativo delle attività di formazione delle forze di polizia nel campo delle prevenzione e del controllo dell'abuso di droga e dei fenomeni correlati. Rome, Italy: United Nations Interregional Crime and Justice Research Institute, 1994.
Find full text
10
Jeroen S.M. van Gend. MSc. masterthesis: Vergelijking van drie instrumenten ter bepaling van het vertrekpunt bij Leeftijdsbewust PersoneelsBeleid: Een onderzoek naar de correlatie tussen de Workability Index (WAI), de vragenlijst 'ZRT-LBP 50+', en de bepaling van de fysieke conditie volgens de Polar OwnTest. Heelsum: in eigen beheer, 2007.
Find full textBook chapters on the topic "Correlació"
1
Pilar Garcés Gómez, María. "El proceso de gramaticalización de los marcadores discursivos de correlación." In XXVe CILPR Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes, edited by Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier, and Paul Danler, 5–81. Berlin, New York: De Gruyter, 2010. http://dx.doi.org/10.1515/9783110231922.5-81.
Full text
2
Krekels, M. M. E., and P. W. de Leeuw. "Wat is de correlatie tussen zoutgebruik en bloeddruk?" In Vademecum permanente nascholing huisartsen, 1956–58. Houten: Bohn Stafleu van Loghum, 2006. http://dx.doi.org/10.1007/978-90-313-8808-0_1043.
Full text
3
Krekels, M. M. E., and P. W. de Leeuw. "Wat is de correlatie tussen zoutgebruik en bloeddruk?" In Meest gestelde vragen over hypertensie, 17–22. Houten: Bohn Stafleu van Loghum, 2009. http://dx.doi.org/10.1007/978-90-313-7340-6_2.
Full text
4
Filippi, Silvana. "Marta y María: la singular exégesis eckhartiana en torno a la correlación de vida activa y contemplative." In Rencontres de Philosophie Médiévale, 243–53. Turnhout, Belgium: Brepols Publishers, 2020. http://dx.doi.org/10.1484/m.rpm-eb.5.121784.
Full text
5
Sachs, A. P. E. "Bestaat er een correlatie tussen sputumkleur en de aanwezigheid van een bacteriële luchtweginfectie? Moet bij groen sputum met antibiotica worden behandeld?" In Vademecum permanente nascholing huisartsen, 2655–57. Houten: Bohn Stafleu van Loghum, 2006. http://dx.doi.org/10.1007/978-90-313-8808-0_1406.
Full text
6
"Correlación y regresión." In Análisis exploratoria de datos, 143–78. Universidad Jorge Tadeo Lozano, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvc5pc9g.6.
Full text
7
"Análisis de regresión y correlación." In M??todos y t??cnicas de medici??n en turismo, 219–48. Universidad del Externado de Colombia, 2017. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv1ddctkd.12.
Full text
8
"CAPÍTULO 2: Variación lingüística y correlación temporal." In Evidencialidad en el español americano, 45–76. Vervuert Verlagsgesellschaft, 2014. http://dx.doi.org/10.31819/9783954877966-005.
Full text
9
Arias Vinueza, Susana Margarita, Andrea Arango Borrero, Isabel Cristina Calero Clavijo, and María Jimena Cabal Azcárate. "Hábitos orales y odontología Una visión interdisciplinar." In Hábitos orales, un abordaje interdisciplinar, 127–54. Editorial Universidad Santiago de Cali, 2020. http://dx.doi.org/10.35985/9789585583559.6.
Full textAbstract:
Para permitir al odontólogo la clasificación de los hábitos orales se establece una correlación entre el tipo de hábito y la maloclusión que presenta el paciente; de acuerdo a esto los hábitos pueden ser:• Factores causantes de una maloclusión.• Factores agravantes de la maloclusión.• Factores causantes y/o agravantes de la maloclusión
10
"Correlati dei deficit cognitivi con altri parametri." In La riabilitazione dei disturbi cognitivi nella sclerosi multipla, 51–56. Milano: Springer Milan, 2007. http://dx.doi.org/10.1007/978-88-470-0597-6_4.
Full textConference papers on the topic "Correlació"
1
Heffel, Ricardo, Leonardo Cecotti, Albano Bustos, and Agustina Solis. "¿Qué rol tiene el Proceso Inflamatorio según el género?" In 22° Congreso de la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) 2020. SEPD, 2020. http://dx.doi.org/10.17579/sepd2020p163.
Full textAbstract:
Objetivo: evaluar la evidencia científica que existe en la actualidad sobre la prevalencia de depresión según el género, si es más frecuente en mujeres y si la inflamación es una variable interviniente que marca la diferencia según el género. Material y Método: se realizó una extensa búsqueda bibliográfica de la información publicada en los últimos 5 años. Resultados y conclusiones: Existen marcadores de inflamación tanto en hombres como mujeres deprimidas. No así en hombres y mujeres sin depresión. Aún así la diferencia está en relación a qué marcadores se modifican según el género. El análisis de correlación reveló que la gravedad de la depresión se correlacionó negativamente con IL-12 en los hombres y se correlacionó positivamente con IL-1β y el factor de necrosis tumoral (TNF) -α en las mujeres. IL-1β y TNF-α se correlacionaron con pensamientos suicidas, lasitud y pesimismo en mujeres deprimidas. Conclusión: Todos los hallazgos indican una relación específica de sexo entre la inflamación y la depresión, que puede ser importante para identificar la psicopatología potencial y sugerir nuevos tratamientos posiblemente con antiinflamatorios e inmunomoduladores para las mujeres deprimidas. Lo que no sabemos aún qué medicamentos serían eficaces por lo cual hay que seguir investigando.
2
NAVARRETE-SERAS, M. A., F. J. DOMÍNGUEZ-MOTA, J. G. TINOCO-RUIZ, E. M. ALONSO-GUZMÁN, J. A. GUZMÁN-TORRES, and R. SILVA-OROZCO. "CORRELACIÓN ENTRE RESISTIVIDAD ELÉCTRICA Y VELOCIDAD DE PULSO ULTRASÓNICO EN ROCAS." In XV CONGRESO LATINO-AMERICANO DE PATOLOGÍA DE CONSTRUCCIÓN - XVII CONGRESO DE CONTROL DE CALIDAD EN LA CONSTRUCCIÓN. ALCONPAT INTERNACIONAL, 2019. http://dx.doi.org/10.21041/conpat2019/v1cc110.
Full text
3
Ruiz Rebollo, María Lourdes, María Fe Muñoz Moreno, Reyes Busta Nistal, Elvira González Obeso, Miguel Durá Gil, and María Álvarez-Quiñones Sanz. "CARACTERIZACIÓN ÓPTICA ENDOSCÓPICA DE MICROPÓLIPOS Y PÓLIPOS DIMINUTOS Y SU CORRELACIÓN HISTOLÓGICA." In 41 Congreso de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED). Madrid (España): Arán Ediciones, S.L., 2019. http://dx.doi.org/10.17235/reed.supl2vol111.1257/2019.
Full text
4
Navarro Jover, José Manuel, and Françoise Olmo Cazevieille. "Autoeficacia, actividades con TIC y rendimiento académico." In In-Red 2016 - Congreso de Innovación Educativa y Docencia en Red de la Universitat Politècnica de València. Valencia: Universitat Politècnica València, 2016. http://dx.doi.org/10.4995/inred2016.2016.4390.
Full textAbstract:
En este estudio se diseñan actividades, en dos asignaturas distintas, con el fin de introducir algunas tecnologías digitales (Twitter, cuestionarios y videos en línea, Whatsapp) como apoyo al proceso de enseñanza-aprendizaje. Mediante un cuestionario inicial se evalúa el nivel de autoeficacia percibida de los alumnos, así como algunas cuestiones sobre el grado de uso de las TIC. Y se analizan las posibles relaciones entre el uso de las TIC, tanto en el ámbito cotidiano como en las actividades propuestas en las asignaturas, con el nivel de autoeficacia percibida y el rendimiento académico de los estudiantes. Los resultados mostraron una correlación positiva entre rendimiento académico y autoeficacia (r=0.38, p<0.05) y una correlación también positiva (0.37) entre la frecuencia de uso de las TIC y la autoeficacia.
5
Gaytan Barrera, Iveth Vianey, and Gabriela Saules Santana. "Historia de un jaguar: Reporte de caso." In 22° Congreso de la Sociedad Española de Patología Dual (SEPD) 2020. SEPD, 2020. http://dx.doi.org/10.17579/sepd2020p025.
Full textAbstract:
Objetivo: Identificar oportunamente la comorbilidad existente entre el abuso de múltiples sustancias y los trastornos mentales, ya que esta situación coloca al paciente psiquiátrico en una situación de vulnerabilidad. Describir la evolución psicopatológica y su correlación con el consumo de sustancias, que condiciona incremento en exacerbaciones clínicas, condicionando cronicidad y empeoramiento paulatino. Material y métodos: Se realizará un reporte de caso mediante el estudio retrospectivo de expediente clínico, el cual abarca 14 internamientos en Hospital Psiquiátrico Fray Bernardino Álvarez y consta de 5 tomos. Se analizará la correlación entre las exacerbaciones del trastorno psiquiátrico de base y el consumo de sustancias. Resultados y conclusiones: Se trata de paciente masculino de 38 años, el cual inicia con consumo de múltiples sustancias desde los 12 años, agregándose a los 18 años síntomas afectivos maníacos y psicóticos, ameritando desde entonces al menos 14 internamientos en Hospital Psiquiátrico Fray Bernardino Álvarez, secundario a errores de juicio y conducta graves, manía, agresividad física indiscriminada, entre otros, en cada una de las hospitalizaciones se establece correlación entre ambas patologías, identificándose plenamente como factor desencadenante de exacerbaciones del trastorno psiquiátrico de base el consumo de sustancias, lo cual aunado a nulo apego al tratamiento y pobre soporte familiar han contribuido a una evolución clínica tórpida. Tras última hospitalización, hace aproximadamente un año, actualmente se encuentra con adecuado apego a tratamiento y seguimiento médico debido a una parcial advertencia de enfermedad, aparentemente sin consumo de sustancias desde su egreso, manteniéndose asintomático, lo cual corrobora la importancia de brindar manejo multidisciplinario tanto al aspecto del consumo de sustancias, como al padecimiento psiquiátrico de base en espera de un mejor pronóstico en la vida del usuario.
6
Salomón de Salazar, M., and G. P. Allen. "Analisis Secuencial y Correlacion Estratigrafica del Oligoceno Tardio del Norte de Monagas." In 5th Simposio Bolivariano - Exploracion Petrolera en las Cuencas Subandinas. European Association of Geoscientists & Engineers, 1994. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609-pdb.116.003esp.
Full text
7
Romero Mascarell, Cristina, Cristina Rodríguez de Miguel, Maria Carme Masamunt, Gloria Fernández-Esparrach, Sonia Rodríguez, Íngrid Ordás, Elena Ricart, Juli� Panés, Josep Llach, and Begoña González-Suárez. "ENFERMEDAD DE CROHN DE INTESTINO DELGADO Y CALPROTECTINA FECAL: CORRELACIÓN CON CÁPSULA ENDOSCÓPICA Y ENTERO-RMN." In 40 Congreso de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED). Madrid (España): Arán Ediciones, S.L., 2018. http://dx.doi.org/10.17235/reed.supl3vol110.1010/2018.
Full text
8
Garcia Cardona, Ader Augusto, Mabel R. Matamoros Tuma, and Alfonso Alfonso González. "Correlación entre las sensaciones térmicas de aulas y la respuesta conductual de los niños de 5 años." In Encontro Nacional de Tecnologia do Ambiente Construído. Marketing Aumentado, 2014. http://dx.doi.org/10.17012/entac2014.169.
Full text
9
Alzate, G., W. Parra, J. Coronel, and J. Branch. "Correlación De Registros Eléctricos Del Campo Puerto Colón – Loro (Cuenca Del Putumayo, Colombia) Usando Redes Neuronales Artificiales." In 8th Simposio Bolivariano - Exploracion Petrolera en las Cuencas Subandinas. European Association of Geoscientists & Engineers, 2003. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609-pdb.33.paper55.
Full text
10
Ríos León, R., I. Garcia De La Filia Molina, E. Sanchez Rodriguez, L. Crespo Pérez, Á. Flores De Miguel, A. Guerrero García, C. González Olivares, and A. Albillos Martínez. "Correlación entre los hallazgos sugerentes de enfermedad celíaca en la endoscopia digestiva alta y la biopsia duodenal." In XXXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva. Georg Thieme Verlag KG, 2017. http://dx.doi.org/10.1055/s-0037-1607518.
Full textReports on the topic "Correlació"
1
Patre, Vivek. Neurofibroma uterino en la enfermedad de Von Recklinghausen: hallazgos de resonancia magnética con correlación clínica. Buenos Aires: siicsalud.com, March 2014. http://dx.doi.org/10.21840/siic/136721.
Full text