Academic literature on the topic 'Cribado cáncer de pulmón'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Cribado cáncer de pulmón.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Cribado cáncer de pulmón"
Mercedes Noboa, E., and P. L. Arrieta Narváez. "Cribado del cáncer de pulmón." Medicine - Programa de Formación Médica Continuada Acreditado 12, no. 65 (October 2018): 3835–38. http://dx.doi.org/10.1016/j.med.2018.10.015.
Full textSánchez González, M. "Cribado del cáncer de pulmón." Radiología 56, no. 5 (September 2014): 385–89. http://dx.doi.org/10.1016/j.rx.2013.04.002.
Full textMelús Palazón, Elena, Cruz Bartolomé Moreno, and Juan Carlos Palacín Arbués. "Cribado de cáncer de pulmón: nuevas evidencias." FMC - Formación Médica Continuada en Atención Primaria 19, no. 10 (December 2012): 571–73. http://dx.doi.org/10.1016/s1134-2072(12)70482-6.
Full textSeijo, Luis M., Juan Carlos Trujillo, and Javier J. Zulueta. "Cribado en cáncer de pulmón: últimas evidencias." Archivos de Bronconeumología 56, no. 1 (January 2020): 7–8. http://dx.doi.org/10.1016/j.arbres.2019.04.019.
Full textSelva, Anna, Teresa Puig, Jesús López Alcalde, and Xavier Bonfill. "Revisión sistemática sobre la eficacia del cribado del cáncer de pulmón." Medicina Clínica 137, no. 12 (November 2011): 565–71. http://dx.doi.org/10.1016/j.medcli.2010.04.007.
Full textVidal Serrano, Silvia, and Aurora Llanos Méndez. "Cribado de cáncer de pulmón con TC de tórax: revisión sistemática." Medicina Clínica 129, no. 15 (October 2007): 582–87. http://dx.doi.org/10.1157/13111712.
Full textRuano-Ravina, Alberto, Alberto Fernández-Villar, and Mariano Provencio-Pulla. "Contra: el cribado del cáncer de pulmón con tomografía computarizada de baja dosis." Gaceta Sanitaria 30, no. 5 (September 2016): 383–85. http://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2016.03.003.
Full textEspinàs Piñol, J. A. "Cribado de cáncer de pulmón mediante tomografía helicoidal computarizada, ¿un análisis de coste-inefectividad?" FMC - Formación Médica Continuada en Atención Primaria 10, no. 6 (January 2003): 443. http://dx.doi.org/10.1016/s1134-2072(03)75953-2.
Full textEspinàs, Josep A. "Sobre los beneficios del cribado de cáncer de pulmón: “vísteme despacio, que tengo prisa”." FMC - Formación Médica Continuada en Atención Primaria 14, no. 7 (August 2007): 448. http://dx.doi.org/10.1016/s1134-2072(07)71885-6.
Full textSanchez-Salcedo, Pablo, Juan Berto, Juan P. de-Torres, Arantzazu Campo, Ana B. Alcaide, Gorka Bastarrika, Jesús C. Pueyo, et al. "Cribado de cáncer de pulmón: catorce años de experiencia del Programa Internacional de Detección Precoz de Cáncer de Pulmón con TBDR de Pamplona (P-IELCAP)." Archivos de Bronconeumología 51, no. 4 (April 2015): 169–76. http://dx.doi.org/10.1016/j.arbres.2014.09.019.
Full textDissertations / Theses on the topic "Cribado cáncer de pulmón"
González, Marrón Adrián. "Mujeres con alto riesgo de desarrollar cáncer de pulmón en la Unión Europea: estrategias de prevención primaria y secundaria de cáncer de pulmón." Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668431.
Full textFumar és un dels principals factors de risc evitables de morbimortalitat. Per l'epidèmia de tabac, la prevalença de dones fumadores ha augmentat durant les últimes dècades. Entre les causes de mortalitat associades a fumar que major impacte tenen en salut pública es troba el càncer de pulmó. Per l'alta taxa de letalitat del càncer de pulmó, la prevenció primària orientada a la no iniciació i a la deshabituació del tabac és essencial per a disminuir la mortalitat específica per aquesta causa. Fins i tot, després d'un diagnòstic de càncer de pulmó, l'abandonament del tabac està associat a una major supervivència i a millors estadis funcionals, entre altres beneficis. En aquest sentit, l'ajuda per a deixar de fumar forma part integral de l'estratègia MPOWER de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'objectiu de la qual és la implementació efectiva de mesures de control del tabac incloses en el Conveni Marc de l'OMS per al Control del Tabac. Respecte a la prevenció secundària, des de fa aproximadament dues dècades s'estan duent a terme diferents assajos clínics amb l'objectiu d'avaluar l'eficàcia de la tomografia computada de baixa dosi com a prova de cribratge de càncer de pulmó. Pel seu disseny, els assajos més importants van ser el National Lung Screening Trial (NLST) als Estats Units i el Nederlands-Leuvens Longkanker Screenings Onderzoek (NELSON) a la Unió Europea (UE). Els criteris d'inclusió que s'han emprat en aquests assajos per a seleccionar a la població que presenta alt risc de desenvolupar càncer de pulmó es basen en l'edat, el consum acumulat de tabac i, per a exfumadors, els anys des de l'abandonament. En contraposició a aquests criteris simplificats es troben els models de predicció de risc, que estimen el risc individual d'incidència o mortalitat incorporant més variables, com per exemple, història familiar de càncer o comorbiditats, com a malaltia pulmonar obstructiva crònica o emfisema. En relació amb tot això, els objectius d'aquesta tesi van ser: 1) estimar la proporció de individus a la UE en edat de participar en cribratges poblacionals que presenten alt risc de desenvolupar càncer de pulmó; 2) caracteritzar el patró de consum de tabac i estimar la proporció de dones que presenta alt risc de desenvolupar càncer de pulmó en un grup de participants en un programa de cribratge poblacional de càncer de mama; 3) comparar les concentracions de biomarcadors d'exposició al tabac (cotinina i nitrosamines específiques del tabac) en mostres de saliva entre fumadors diaris que presenten alt risc de desenvolupar càncer de pulmó i fumadors diaris que no presenten alt risc de desenvolupar càncer de pulmó; i 4) estimar la associació entre la implementació de polítiques de control del tabac a la UE i la proporció d'individus que presenten alt risc de desenvolupar càncer de pulmó. En relació amb el primer i segon objectiu, hem estimat que hi ha una important proporció de dones que estan en edat de participar en cribratges poblacionals que presenten alt risc de desenvolupar càncer de pulmó segons els criteris NLST i NELSON i que per tant serien elegibles si finalment s'implementessin programes de cribratge de càncer de pulmó a la UE. No obstant això, i davant la controvèrsia que encara genera la implementació de programes de cribratge de càncer de pulmó a la UE, creiem que es podrien niar programes de deshabituació del tabac en cribratges poblacionals de càncer per l'elevada participació en aquests cribratges, especialment en el de mama, i per tractar-se d'oportunitats d'aprenentatge (teachable moment). En relació amb el tercer objectiu, les concentracions (ajustades per sexe) de nitrosamines específiques del tabac associats amb el desenvolupament de càncer de pulmó (NNK i NNAL) presents en mostres de saliva van ser significativament majors en fumadors diaris que presentaven alt risc de desenvolupar càncer de pulmó segons els criteris NLST i NELSON que en fumadors diaris que no presentaven alt risc en una mostra representativa de la ciutat de Barcelona. Per aquest motiu, creiem que les variables relacionades amb la concentració de biomarcadors de consum de tabac en saliva podrien ser incorporades en models de predicció per la seva capacitat de discriminació del risc. Finalment, en relació amb el quart objectiu, hem estimat en una anàlisi exploratòria que una major implementació de polítiques de control del tabac a la UE està associada a una menor proporció d'individus que presenten alt risc de desenvolupar càncer de pulmó. En aquest sentit, creiem que els Estats membres haurien d'implementar polítiques de control del tabac de manera àmplia per a reduir la població que presenta alt risc de desenvolupar càncer de pulmó.
MARTÍNEZ, PÉREZ ENCARNA. "Diagnóstico precoz del cáncer de pulmón: Utilidad de la tomografía axial computarizada de baja dosis de radiación." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/88398.
Full text"DIAGNÓSTICO PRECOZ DEL CÁNCER DE PULMÓN: UTILIDAD DE LA TOMOGRAFÍA AXIAL COMPUTARIZADA DE BAJA DOSIS DE RADIACIÓN" El cáncer de pulmón (CP) es uno de los tipos de cáncer más frecuente y el que presenta una mayor mortalidad. Su pronóstico está relacionado directamente con el estadio de la enfermedad en el momento del diagnóstico. Planteamos que un protocolo de diagnóstico bien estructurado basado en la tomografía computarizada de baja dosis de radiación (TCBD), como el desarrollado por I-ELCAP y dirigido a una población de riesgo, es una herramienta útil en el diagnóstico precoz de esta enfermedad, que puede mejorar su supervivencia. Material y métodos. Se incluyen personas asintomáticas >50 años, fumadores o exfumadores de, al menos, 10 paquetes-año, sin antecedentes personales oncológicos (salvo carcinomas basocelulares de piel). Se realiza una TCBD (<120 kVps y <30 mAs) basal y anual, que identifica todos los nódulos pulmonares. Se establece un algoritmo de evaluación según criterios de tamaño y características morfológicas de los nódulos siguiendo el propuesto por I-ELCAP. En aquellos casos que por su tamaño, evidencia de crecimiento, etc. hay sospecha de malignidad, se realiza estudio histológico. Ante diagnóstico de CP se establece el tratamiento adecuado. Todos los casos de CP son seguidos durante, al menos, 5 años. Resultados: Se estudió a 4.951 personas (65,4% varones) con una media de edad de 56,89±5,26 años. El consumo medio de tabaco fue de 37,45±23,41 paquetes-año, siendo el 54,8% fumadores activos en el estudio basal. En el estudio basal 550 sujetos se identificaron como positivos. De 3.891 nódulos detectados, 692 (19,57%) fueron considerados positivos (sólidos <5 mm o no sólidos <8 mm), de ellos, 38 tumores (36 CP). En el estudio anual, 224 sujetos mostraban uno o más nódulos. De los nódulos detectados, 288 (7,91%) fueron considerados positivos, con 13 CP. En el 80% de los casos el control se realizó con TCBD. En 5,8 y 7,6% de los nódulos positivos, en estudio basal y anual respectivamente, se indicó biopsia. La prevalencia fue del 0,89 y la incidencia del 0,1%. La sensibilidad (S), especificidad (E), VPP y VPN en el estudio basal fue del 92,31, 89,54, 6,55 y 99,93% respectivamente (E y VPP discretamente inferiores al considerar nódulos). Estos valores en el estudio anual fueron 76,92, 95,7, 4,52 y 99,94% respectivamente. Se detectó 52 tumores, 49 de ellos CP (79,17% adenocarcinomas), 25 (52,08%) de ellos en estadio I. La supervivencia global de los CP fue de 58,5% a los 5 años y 67,1% la supervivencia cáncer específica (75,8% en los pacientes quirúrgicos). Discusión: Estudiamos voluntarios, en su mayoría varones, con características demográficas similares a otras series. El estudio y la TCBD mostraron unos valores elevados de S, E y VPN. La elevada S resultó en un número elevado de FP. Entre el 90 - 94% de los casos positivos sólo precisaron seguimiento con pruebas de imagen. En menos del 5% se indicó biopsia, sin apenas complicaciones iatrogénicas. La prevalencia de CP fue inferior a otros estudios, justificada por la edad de la población. El 77,92% de los CP fueron sometidos a tratamiento quirúrgico, siendo su supervivencia a 5 años, del 75,8%. Conclusiones: La TCBD integrada en un programa elaborado de detección y evaluación de nódulos, permite diagnosticar CP en estadio precoz, cuando el tratamiento quirúrgico puede mejorar la supervivencia global de la población de riesgo.
RESUM El càncer de pulmó (CP) és un dels tipus de càncer més freqüents i el que presenta una major mortalitat. El seu pronòstic està relacionat directament amb l'estadi de la malaltia en el moment del diagnòstic. Plantegem que un protocol de diagnòstic ben estructurat basat en la tomografia computada de baixa dosi de radiació (TCBD), com el desenvolupat per I-ELCAP i dirigit a una població de risc, és una eina útil en el diagnòstic precoç d'aquesta malaltia, que pot millorar la seua supervivència. Material i mètodes. S'inclouen persones asimptomàtiques >50 anys, fumadors o exfumadors de, almenys, 10 paquets-any, sense antecedents personals oncològics (excepte carcinomes basocel¿lulars de pell). Es realitza una TCBD (<120 kVps i <30 mAs) basal i anual, que identifica tots els nòduls pulmonars. S'estableix un algoritme d'avaluació segons criteris de mida i característiques morfològiques dels nòduls seguint el proposat per I-ELCAP. En aquells casos que per la seua grandària, evidència de creixement, etc. hi ha sospita de malignitat, es realitza estudi histològic. Davant el diagnòstic de CP s'estableix el tractament adequat. Tots els casos de CP són seguits durant, almenys, 5 anys. Resultats: Es va estudiar a 4.951 persones (65,4% homes) amb una mitjana d'edat de 56,89 ± 5,26 anys. El consum mitjà de tabac va ser de 37,45 ± 23,41 paquets-any, sent el 54,8% fumadors actius en l'estudi basal. En l'estudi basal 550 subjectes es van identificar com a positius. De 3.891 nòduls detectats, 692 (19,57%) van ser considerats positius (sòlids <5 mm o no sòlids <8 mm), d'aquests, 38 tumors (36 CP). En l'estudi anual, 224 subjectes mostraven un o més nòduls. Dels nòduls detectats, 288 (7,91%) van ser considerats positius. En el 80% dels casos el control es va realitzar amb TCBD. En 5,8 i 7,6% dels nòduls positius, en estudi basal i anual respectivament, es va indicar biòpsia. La prevalença va ser del 0,89 i la incidència del 0,1% La sensibilitat (S), especificitat (E), VPP i VPN en l'estudi basal va ser del 92,31, 89,54, 6,55 i 99,93% respectivament (E i VPP discretament inferiors en considerar nòduls). Aquests valors en l'estudi anual van ser 76,92, 95,7, 4,52 i 99,94% respectivament. Es va detectar 52 tumors, 49 d'ells CP (79,17% adenocarcinomes), 25 (52,08%) d'ells en estadi I. La supervivència global dels CP va ser de 58,5% als 5 anys i 67,1 % la supervivència càncer específica (75,8% en els pacients quirúrgics). Discussió: Estudiem voluntaris, majoritàriament homes, amb característiques demogràfiques similars a altres sèries. L'estudi i la TCBD van mostrar uns valors elevats de S, E i VPN. L'elevada S va resultar en un nombre elevat de FP. Entre el 90 - 94% dels casos positius només van precisar seguiment amb proves d'imatge. En menys del 5% es va indicar biòpsia, gairebé sense complicacions iatrogèniques. La prevalença de CP va ser inferior a altres estudis, justificada per l'edat de la població. El 77,92% dels CP van ser sotmesos a tractament quirúrgic, sent la seua supervivència a 5 anys, del 75,8%. Conclusions: La TCBD integrada en un programa elaborat de detecció i avaluació de nòduls, permet diagnosticar CP en estadi precoç, quan el tractament quirúrgic pot millorar la supervivència global de la població de risc.
Martínez Pérez, E. (2017). Diagnóstico precoz del cáncer de pulmón: Utilidad de la tomografía axial computarizada de baja dosis de radiación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/88398
TESIS
Gascó, Hernández Amaya. "Perfil molecular en cáncer escamoso de pulmón." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/133277.
Full textWithin non-small-cell lung cancer, a great deal of research efforts have focused on adenocarcinomas, both in daily clinical practice and basic research. This histological type is therefore one of the best characterized tumors from the molecular point of view, and targeted therapies against common genetic alterations have been developed which have achieved improvements in survival and quality of life in selected subgroups of patients. In comparison, less attention has been paid to squamous cell carcinoma, and no targeted therapies exist against this subtype for clinical use; neither have any molecular markers with clear predictive or prognostic value been identified. In the present study, we included 95 patients diagnosed with squamous cell carcinoma of the lung from the Hospital Universitario Quirón Dexeus and Hospital Universitario Germans Trias i Pujol. Clinical data was collected for all patients: age, sex, performance status, smoking habits, and TNM stage at diagnosis. Pathologists from both hospitals selected the tumor samples to be studied and, after evaluation and macro- or micro-dissection, 19 genes were analyzed using four different molecular biology techniques to look for mutations, amplifications and gene expression levels, with the aim of molecularly characterizing this tumor type, analyzing key genes and identifying prognostic or predictive molecular markers. The results of this thesis support the hypothesis that squamous cell carcinoma of the lung is a distinct entity from adenocarcinoma from the molecular point of view. Many genetic alterations (such as EGFR or PIK3CA mutations) have different rates of detection between both histological types, and in some cases the subgroups of genetic alterations also differ (as in the case of K-RAS mutations, G12C being much more frequent in adenocarcinoma in smokers). Finally, some alterations appear to be almost exclusive to squamous cell carcinoma (such as FGFR1, PIK3CA and SOX2 amplification). In this paper we have identified several markers with potential prognostic value in squamous cell carcinoma which it would be interesting to validate in a larger cohort of patients, something which would also permit correlation of these markers with different treatments. In stages I-IIIA, high expression of EZH2 and SOX2 genes has been correlated with statistical significance with better overall survival (OS) and progression free survival (PFS). Similarly, in advanced stages, K-RAS wild type, co-amplification of PIK3CA + SOX2 and high expression of SIAH2, BRCA1 and EZH2 correlated, also statistically significantly or quasi-significantly, with longer OS. These last three genes were also associated with better PFS. All these markers could be integrated into specific genetic signatures with prognostic value in squamous cell carcinoma. In general, squamous cell carcinoma is considered to be a histological subtype without defined predictive markers and with a limited arsenal of targeted therapies when compared to adenocarcinoma. This thesis demonstrates that this view does not correspond to the reality. In fact, a high percentage of patients with this disease have molecular alterations which are susceptible to treatment with targeted drugs currently in clinical use (such as tyrosine kinase inhibitors) or under investigation in advanced phase clinical trials, such as FGFR1, AXL and MET amplifications or PIK3CA mutations, among others. It would be interesting to initiate more clinical trials to determine the therapeutic benefit of targeted therapies and identify additional biomarkers of response in squamous cell carcinoma of the lung.
Gallach, García Sandra. "ANÁLISIS DE MICROARNS EN CÁNCER DE PULMÓN NO MICROCÍTICO." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/90428.
Full textEl cáncer de pulmón es una de las principales causas de muerte relacionada con cáncer en el mundo, siendo el tercer tipo de cáncer más común. El cáncer de pulmón no microcítico (CPNM) representa casi el 85% de todos los cánceres de pulmón y la supervivencia a los 5 años es reducida. Los microARNs (miARNs) son un grupo de ARNs no codificantes de pequeño tamaño que regulan postranscripcionalmente la expresión génica y que por tanto están involucrados en procesos esenciales de la célula, encontrándose desregulados en muchas enfermedades incluida el cáncer. Como consecuencia, existe un creciente interés en estudiar su papel como posibles nuevos biomarcadores en cáncer. Por todo ello, el principal objetivo de esta tesis doctoral es analizar la expresión diferencial de miARNs en un grupo prueba de pacientes mediante secuenciación masiva para posteriormente validar el hallazgo en un grupo independiente de pacientes usando una técnica más sencilla como es la RTqPCR y evaluar su posible correlación con las variables clínico-patológicas y pronósticas en pacientes con CPNM. El análisis mediante secuenciación masiva reveló que 39 miARNs estaban diferencialmente expresados en tejido tumoral: 28 sobreexpresados y 11 infraexpresados. 22 de estos miARNs se validaron mediante RTqPCR en una cohorte independiente. Posteriormente, los análisis de supervivencia revelaron que dos miARNs, miR-21 y miR-188, se relacionaron con pronóstico. Además, el grupo de pacientes con elevada expresión de ambos miARNs (miR-21, miR-188) presentaba una supervivencia libre de enfermedad (SLE) y una supervivencia global (SG) más cortas que cada miARN analizado individualmente. El análisis multivariante de regresión de Cox reveló que la firma combinada puede considerarse como un biomarcador pronóstico independiente en este grupo de pacientes. Por tanto se puede concluir que la tecnología de secuenciación masiva puede identificar específicamente miARNs desregulados en CPNM en estadios resecables. Además la sobreexpresión del miR-21 y el miR-188 se correlacionó con un peor pronóstico, y la firma combinada de ambos (miR-21alto- miR-188alto) representó un nuevo biomarcador pronóstico independiente en CPNM.
El càncer de pulmó es una de les principals causes de mort relacionades amb càncer al món, sent a més a més el tercer tipus de cáncer més comú. El càncer de pulmó no microcític (CPNM) representa quasi el 85% de tots els casos de càncer de pulmó i la supervivència als 5 anys continua sent molt baixa. Els microARNs (miARNs) són un grup d'ARNs no codificants de petit tamany que regulen postranscripcionalment l'expressió gènica i que per tant estàn involucrats en procesos fonamentals de la cèl¿lula, trobant-se desregulats en moltes malaties inclosa el cáncer. Com a consequència, existeix un creixent interés en estudiar el seu paper com possibles nous biomarcadors en cáncer. Per tot açò, el principal objectiu d'esta tesi doctoral és analitzar l'expressió diferencial de miARNs en un grup prova de pacients mitjançant seqüenciació massiva per a posteriorment validar la trobada en un grup independent de pacients utilitzant una tècnica més senzilla com és l'RTqPCR i evaluar la seu possible correlació amb les variables clinico-patològiques i pronòstiques en pacients amb CPNM. L'ànalisi mitjaçant seqüenciació masiva revelà que 39 miARNs estaven diferencialment expressats en teixit tumoral: 28 sobreexpressats i 11 infraexpressats. 22 d'aquests miARNs van ser validats mitjançant RTqPCR en un grup independent. Posteriorment, les análisis de supervivència revelaren que dos miARNs, miR-21 i miR-188, es relacionaren amb pronòstic. A més a més, el grup de pacients amb elevada expressió de tots dos miARNs (miR-21, miR-188) presentava una supervivència lliure de recaiguda (SLR) y una supervivència global (SG) més curtes que cadascun dels miARNs individualment. L'anàlisi multivariant de regressió de Cox revelà que la firma combinada pot considerar-se com un biomarcador pronòstic independent en aquest grup de pacients. Per tant, se pot concloure que la tecnologia de seqüenciació masiva pot identificar específicament miARNs desregulats en CPNM en estadis resecables. A més, la sobreexpressió del miR-21 i miR-188 correlacionava amb un pitjor pronòstic, i la firma combinada de tots dos (miR-21alt-miR-188alt) va representar un nou biomarcador pronòstic independent en CPNM.
Gallach García, S. (2017). ANÁLISIS DE MICROARNS EN CÁNCER DE PULMÓN NO MICROCÍTICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90428
TESIS
Rodríguez, de Dios Núria. "Radioterapia radical en el cáncer de pulmón. Factores predictivos de esofagitis." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/4536.
Full text1-Detectar los pacientes con cáncer de pulmón tratados con esquemas que combinan la quimio y la radioterapia que presentan un mayor riesgo de desarrollar esofagitis aguda.
2-Analizar el papel de la glutamina como agente preventivo de la toxicidad esofágica aguda secundaria a la radioterapia.
3-Determinar los factores predictivos de la esofagitis aguda radioinducida.
4-Evaluar la capacidad predictiva del parámetro resultante.
El análisis de estos objetivos se concretó en la publicación de dos artículos en el Int J Radiat Oncol Biol. Phys; así, para tratar de responder a los dos primeros objetivos, se realizó un primer estudio piloto, en el que se incluyeron 75 pacientes tratados con radio y quimioterapia (secuencial en 26 casos y concomitante en 49 casos) a los que se administró suplementos de glutamina oral a dosis de 30 gr/día.
Para evaluar los dos últimos objetivos, se han analizado prospectivamente los datos de 100 pacientes tratados con radio-quimioterapia concomitante. En ambos estudios, la toxicidad esofágica se ha valorado según la escala de la RTOG, se han recogido las necesidades analgésicas de los pacientes y se han analizado los siguientes parámetros dosimétricos: longitud y volumen de esófago en el campo irradiado, porcentaje de volumen esofágico tratado con una dosis ≥10, ≥20, ≥30, ≥35, ≥40, ≥45, ≥50, ≥55 y ≥60 Gy, las dosis máxima y media administradas al esófago. Además se ha creado un índice de esofagitis propio, para valorar la toxicidad a lo largo del tiempo. Se ha empleado el análisis mediante curvas ROC para evaluar el parámetro predictivo resultante.
Las conclusiones objetivadas fueron:
1-La administración concomitante de la radio y la quimioterapia produce un aumento de los efectos secundarios a nivel esofágico respecto a su administración secuencial.
2-Los suplementos nutricionales de Glutamina oral administrados de forma precoz y mantenida a los pacientes tratados con esquemas de quimio y radioterapia concomitante podrían tener un papel protector sobre la mucosa esofágica, disminuyendo y retrasando la aparición de la esofagitis aguda.
3-El V50 (% de volumen esofágico que recibe una dosis superior o igual a 50 Gy) es el factor dosimétrico que muestra una mejor correlación con los parámetros de esofagitis aguda analizados: duración de la esofagitis (p= 0,01); duración de la esofagitis grado 1 (p= 0,01); analgesia máxima requerida (p= 0,01); índice de esofagitis (p= 0,02) y esofagitis de grado superior o igual a 1 (p= 0,05).
4-El 30 % del volumen de esófago que recibe una dosis superior o igual a 50 Gy, es el factor predictivo asociado de forma significativa con la esofagitis aguda de grado superior o igual a 1 y con la analgesia máxima requerida. Existe una asociación no significativa con la esofagitis aguda de grado superior o igual a 2.
Lung cancer is the most frequent cause of cancer death worldwide and its global incidence has been steadily increasing during recent decades. Radiotherapy constitutes one of the main treatment modalities in lung cancer and is indicated, combined with chemotherapy, in around three-quarters of all lung cancer patients. As a result of increasing use of multimodality treatment approaches, esophagitis has emerged as a significant dose-limiting toxicity. The objectives of this work are:
1-Detect lung cancer patients treated with chemo-radiotherapy with higher risk of esophagitis.
2-Asses the role of Glutamine in the prevention of acute esophageal toxicity (AET) caused by radiation.
3- Determine the dose volumetric parameter predictive of acute esophagitis.
4- Test the predictive ability of this parameter to foresee the development of acute esophagitis.
The analysis of these objectives were summarised in two original articles published in Int J Radiat Oncol Biol Phys; so, to answer the first two objectives, seventy-five patients were enrolled; 34.7% received sequential radio-chemotherapy, and 65.3% received concomitant radio-chemotherapy. Every patient received prophylactic glutamine powder in doses of 30 g/24 h.
To asses the latest objectives, the data of 100 patients with lung cancer ,treated with concurrent chemoradiotherapy were prospectively analyzed for possible predictors of acute esophagitis. Esophageal toxicity was graded according to the RTOG criteria. The following dosimetric parameters were analyzed: length and volume of esophagus in treatment field, percentage of esophagus volume treated to ≥10, ≥20, ≥30, ≥35, ≥40, ≥45, ≥50, ≥55 and ≥60 Gy and the maximum and mean doses delivered to the esophagus. Also, I developed an esophagitis index ( EI) in order to account the esophagitis grades over treatment time . The predictive abilities of models (sensitivity and specificity) were calculated by ROC curves.
What follow are the conclusions;
1- Whit regard to secuential treatment, the addition of concurrent chemotherapy to radiation appears to lower esophageal radiation tolerance, resulting in markedly higher incidences of esophagitis.
2- The results of this study suggested a clinically beneficial effect of oral glutamine supplementation on the prevention of esophagitis in patients treated with concomitant thoracic radio-chemotherapy.
3- The V50 (% of esophageal volume receiving ≥ 50 Gy) was the dosimetric parameter best correlated with acute esophagitis parameters evaluated: AET duration (p= 0.01); AET grade 1 duration (p=0.01); maximum analgesia employed (p=0.01); esophagitis index (p=0.02); and AET grade 1 or worse (p=0.05).
4- The 30% of esophageal volume receiving ≥ 50 Gy was the most statistically significant factor associated with AET grade 1 or worse and maximum analgesia required by these patients. There was an association with AET grade 2 or worse but it did not achieve statistical significance (p 0.076).
Benito-Aracil, Llúcia. "Evaluación de los Cuidados Enfermeros en los Programas de Cribado de Cáncer." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399928.
Full textOBJECTIVES: Define the role of the nurse in the cancer screening programs. Identify the indicators of the activity. Evaluate the nursing care of the cancer screening program Institut Català d'Oncologia. METHODOLOGY: The first objective was achieved through a review of the literature. Delphi methodology was used to contextualize these activities in population-based programs. And finally, a descriptive study to identify the interventions of the Nursing Interventions Classification. The second objective was solved through a literature review and an expert group consensus. The third objective and was done through a cross-sectional survey of primary care professionals. It was based on a survey of knowledge about colorectal cancer screening procedures, risk factors, post-diagnostic follow-up recommendations, and referral strategies. Subsequently, a cluster-randomized controlled trial evaluated an information intervention. RESULTS: The panel of experts identified 25 activities. The taxonomy experts correlated these activities with 15 interventions of the Nursing Interventions Classification. The expert group selected 7 indicators (adequacy and waiting time for referral of participants, delivery and availability of the process report, understanding of professionals involved in the process, satisfaction and understanding of participants). No statistically significant differences were found between the intervention group and the control group. However, in nine questions the percentage of correct answers in the intervention group was increased, mainly related to the follow-up after the diagnostic exploration. CONCLUSIONS: The activities of the cancer screening nurse are act as case manager and provide information, which favors continuity and coordination during the process. However, ongoing evaluation of cancer screening programs does not include these indicators. Therefore, indicators of adequacy and waiting time for referral, delivery and availability of the process report, understanding of the professionals, satisfaction and understanding of participants are proposed. The results obtained from the measurement of the indicator reveal that, although they are aware of the screening process, there are some aspects that could improve. To improve them, an educational intervention was designed and allowed to improve certain areas of knowledge, but not in a significant way. Therefore, it is necessary to design and implement strategies aimed at increasing the knowledge of primary care professionals.
Castillo, Díez Sandra. "Identificación y análisis funcional de nuevos oncogenes amplificados en cáncer de pulmón." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/51364.
Full textThe search for novel oncogenes is important because they could be the target of future specific anticancer therapies. To screen for amplicons, we aligned the gene expression data according to the position of transcripts and searched for clusters of over‐expressed genes. We confirmed the presence of two amplicons, at chromosomes 11q12 and 13q34. The p120ctn and DP1 proteins, encoded by two candidate oncogenes, CTNND1 and TFDP1, at 11q12 and 13q34 amplicons, respectively, showed very strong immunostaining in lung tumours with gene amplification. Depletion of TFDP1 expression by small interference RNA in a lung cancer cell line with TFDP1 amplification and protein over‐expression reduced cell viability by 50%. Then, we analyzed DNA copy number and mRNA expression levels in lung cancer cell lines and identified the 6p22.3 amplicon. The SOX4 gene was overexpressed in cells with amplification relative to normal cells. SOX4 expression was also stronger in a fraction of lung primary tumours and lung cancer cell lines. We also found variants of SOX4 in lung primary tumours and cancer cell lines, including a somatic mutation that introduced a premature stop codon. Overexpression of the wildtype and of the non‐truncated variants in NIH3T3 cells significantly increased the transforming ability of the weakly oncogenic RHOA‐Q63L. Ablating SOX4 expression in SOX4‐amplified lung cancer cells revealed a gene expression signature that included genes involved in neuronal development such as PCDHB, MYB, RBP1 and TEAD2. Interestingly, we found that small cell lung cancer was generally characterized by high levels of SOX2, SOX4 and SOX11 along with the SOX4‐specific gene expression signature identified. In conclusion, we report the identification of three novel amplicons, at 13q34, 11q12 and 6p22.3. TFDP1 is a candidate oncogene at 13q34. Within the 6p22 amplicon, SOX4 is overexpressed in lung cancer and we provide evidence of its oncogenic properties. We also identify a functional role for SOX genes and several SOX4 novel targets in SCLC.
Sullivan, Ivana. "Estudios farmacogenéticos y factores pronósticos en el cáncer de pulmón no microcítico." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/454809.
Full textNon-small cell lung cancer (NSCLC) accounts for approximately 90% of lung cancer and about two-thirds of patients are diagnosed at an advanced stage of the disease. The overall prognosis is poor with a 5-year survival rate of about 15%. Radical surgery is the main treatment in localized disease, although, an adjuvant treatment with chemotherapy and/or radiotherapy (CT/RT) could be indicated depending on clinical factors. In locally advanced disease (stages IIIA/B), chemotherapy (CT) combined with radiotherapy (RT) (concomitant or sequential) is the standard treatment in most of the patients. In the scenario of metastatic disease, CT is the usual treatment in more than 80% of cases. Survival may vary among patients despite similar clinical and pathological features of the disease. The efficacy of the treatment with CT and RT is conditioned by the narrow therapeutic window that make it difficult to establish the balance between doses and the appearance of adverse effects. There is a need to identify genetic biomarkers to optimize treatments trying to increase the survival of NSCLC patients. Genetic variants in the DNA repair genes may play a role in the efficacy of platinum-based CT in NSCLC. In the first study, we analyzed 17 single nucleotide polymorphisms (SNPs) in 8 genes (ERCC1, ERCC2, ERCC3, ERCC4, ERCC5, XPA, XRCC1 and XRCC2) involved in the DNA repair mechanisms and their association with efficacy, survival and toxicity in NSCLC patients. This prospective study included patients with stage IIIA/B and IV treated with platinum-based CT plus a 3rd generation drug. In addition, patients with a stage III received concomitant or sequential RT. We found that in stage III the response was significantly associated with SNPs in the ERCC1 and ERCC3 genes, while the toxicity derived from RT was correlated with SNPs in the ERCC2 gene. In patients with stage IV, the response was associated with a genetic variant in the ERCC4 gene and survival with a SNP in the XRCC1 gene. The VEGF (Vascular Endothelial Growth Factor) pathway has been investigated as a prognostic factor in cancer, including NSCLC. In the second study, we evaluated the relationship between 25 genetic variants in 16 genes involved in the VEGF pathway and the relapse-free survival (RFS) and overall survival (OS) in 131 stage I-III NSCLC patients treated with surgery. We found that the variants KRAS rs1137282 and PIK3C2A rs4356203 were significantly associated with RFS, both in the univariate and multivariable analyzes. No association between the SNPs analyzed and OS was observed. These results provide not only knowledge in the biomarkers area in NSCLC, but the need to improve the research in this field.
Barroso, Mercado Cynthia Elena. "Estado actual del tratamiento de Cáncer de Pulmón: Revisión Sistemática de la Literatura." Tesis de Licenciatura, Medicina-Quimica, 2014. http://ri.uaemex.mx/handle/20.500.11799/14882.
Full textMorán, Sánchez Senador. "Implantación de un sistema de calidad en un programa de cribado de cáncer colorrectal." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2008. http://hdl.handle.net/10803/10974.
Full textLa práctica de la colonoscopia ha demostrado ser el método más eficaz en la reducción de mortalidad por cáncer colorectal(CCR). Se han diseñado un número importante de estrategias de cribado en los últimos años, todas ellas son eficaces en la reducción de la incidencia y mortalidad por este tipo de cáncerLa colonoscopia es el método de exploración de referencia del colon. Esta singularidad explica el hecho de que su práctica se lleva a cabo en prácticamente todos los niveles de asistencia hospitalarios. Existen varias líneas de evidencia que sugieren que la calidad de la colonoscopia en la práctica clínica habitual varía de manera considerable, el problema planteado la inexistencia de herramientas capaces de medir estos niveles.En el presente estudio se plantea el proceso de definición de una serie de indicadores que posteriormente serán aplicados en el análisis del nivel de calidad de un programa de cribado de CCR.
Books on the topic "Cribado cáncer de pulmón"
Dios, Juan Miguel Barros. Radón y cáncer de pulmón. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela, 2012.
Find full text¿Qué le pasa a la abuela de Sam?: Los medikidz explican el cáncer de pulmón. Atlanta, Georgia: American Cancer Society, 2015.
Find full textCribado poblacional de cáncer de mama mediante mamografía. Instituto de Salud Carlos III, 1995. http://dx.doi.org/10.4321/repisalud.4911.
Full textRevisión Sistemática Rápida sobre Radioterapia en Cáncer de Pulmón. Instituto de Salud Carlos III, 2010. http://dx.doi.org/10.4321/repisalud.5310.
Full textDiagnóstico de las lesiones mamarias detectadas en cribado poblacional de cáncer de mama mediante mamografía . ABBI: nuevo instrumento de biopsia histológica por punción. Instituto de Salud Carlos III, 1999. http://dx.doi.org/10.4321/repisalud.4935.
Full textElaboración de indicadores compuestos de los procesos de manejo del paciente crónico y de la realización de programas de cribado de cáncer ginecológico en atención primaria. Comparativa de siete países europeos. Instituto de Salud Carlos III, 2014. http://dx.doi.org/10.4321/repisalud.5430.
Full textNational Cancer Institute (U.S.), ed. Su participación es importante: Un estudio para la detección del cáncer de la próstata, el pulmón, el colon y recto, y los ovarios = Your participation can make a difference : prostate, lung, colorectal and ovarian cancer screening trial. [Bethesda, Md.?]: National Institutes of Health, National Cancer Institute, 1994.
Find full textBook chapters on the topic "Cribado cáncer de pulmón"
Najm, Wadie I. "Cáncer de pulmón." In Medicina integrativa, 825–31. Elsevier, 2009. http://dx.doi.org/10.1016/b978-84-458-1911-1.50077-4.
Full text"Cribado poblacional y detección precoz." In Cáncer de próstata, 7–8. Elsevier, 2014. http://dx.doi.org/10.1016/b978-84-9022-540-0.00003-9.
Full textConference papers on the topic "Cribado cáncer de pulmón"
Hontoria Bautista, G., MA Jiménez Moreno, R. Pereda García, J. Sanz Sánchez, B. Bernad Cabredo, E. Badia Aranda, B. Sicilia Aladrén, S. García Morán, JL Martín Lorente, and F. Sáez-Royuela Gonzalo. "Estudio poblacional. Programa de cribado de cáncer colorrectal. Resultados en 47666 participantes." In XXXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva. Georg Thieme Verlag KG, 2017. http://dx.doi.org/10.1055/s-0037-1607589.
Full textGuardiola Arévalo, Antonio, Iván Guerra Marina, Gustavo Eisenberg Plaza, Andrea Bermejo Abati, Alicia Algaba García, Guillermo Plaza Mayor, and Fernando Bermejo. "CRIBADO DE CÁNCER DE ESÓFAGO EN PACIENTES CON DIAGNÓSTICO PREVIO DE CÁNCER DE CABEZA Y CUELLO. REVISIÓN DE LA LITERATURA." In 41 Congreso de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED). Madrid (España): Arán Ediciones, S.L., 2019. http://dx.doi.org/10.17235/reed.supl2vol111.1196/2019.
Full textHontoria Bautista, G., MA Jiménez Moreno, R. Pereda García, J. Sanz Sánchez, B. Bernad Cabredo, E. Badia Aranda, B. Sicilia Aladrén, S. García Morán, JL Martin Lorente, and F. Sáez-Royuela Gonzalo. "Hallazgos no neoplásicos en participantes del programa de cribado de cáncer colorrectal en Burgos." In XXXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva. Georg Thieme Verlag KG, 2017. http://dx.doi.org/10.1055/s-0037-1607588.
Full textJunquera Alonso, Eduardo, Patricia Rodríguez Cañal, Irene Pérez Álvarez, Francisco Xavier Cano Calderero, Lucía Seoane Blanco, Marina Terroba Alonso, Leire Parapar Álvarez, Daniel Pérez Corte, Luis Sánchez Domínguez, and José María Duque Alcorta. "LAS COLONOSCOPIAS DEL PROGRAMA DE CRIBADO DE CÁNCER COLORRECTAL DEBEN SER DE PRIORIDAD RESPECTO A OTRAS INDICACIONES." In 41 Congreso de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED). Madrid (España): Arán Ediciones, S.L., 2019. http://dx.doi.org/10.17235/reed.supl2vol111.1231/2019.
Full textBaile-Maxía, Sandra, Lucía Medina, Carolina Mangas-Sanjuan, Luis Company, Francisco Ruiz, José Ramón Aparicio, Juan Martínez, Juan Antonio Casellas, and Rodrigo Jover. "RENDIMIENTO DIAGNÓSTICO DE LA COLONOSCOPIA DE REVISIÓN POR LIMPIEZA COLÓNICA INADECUADA EN EL PROGRAMA DE CRIBADO DE CÁNCER COLORRECTAL." In 41 Congreso de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED). Madrid (España): Arán Ediciones, S.L., 2019. http://dx.doi.org/10.17235/reed.supl2vol111.1235/2019.
Full textGarcía-Cano Lizcano, J., M. Suárez Matías, M. Muñiz Muñoz, C. Murillo Matamoros, M. Viñuelas Chicano, M. Del Moral, L. Valiente González, T. Martínez Pérez, R. Martínez Fernández, and CJ Gómez Ruiz. "Prevención mediante clips hemostáticos de la hemorragia post-polipectomía en colonoscopias de cribado de cáncer de colon y recto." In XXXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva. Georg Thieme Verlag KG, 2017. http://dx.doi.org/10.1055/s-0037-1607586.
Full textSan Juan Acosta, M., A. Ámoros Tenorio, M. Muñoz García-Borruel, P. Borque Barrera, D. García Romero, L. Navazo Bermejo, I. Redondo Zaera, X. Arguiñarena Ruiz, P. Bennemann, and S. Morales González. "Calidad e impacto de la colonoscopia en el programa de cribado de cáncer colorrectal en un hospital de tercer nivel." In XXXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva. Georg Thieme Verlag KG, 2017. http://dx.doi.org/10.1055/s-0037-1607578.
Full textReyes, José, Marita Grimanesa Trelles, Mónica Florido, Silvia Patricia Ortega, Eduardo Yun Iyo, Elisa Miró, and Carmen Sánchez-Contador. "BENEFICIO DEL INICIO DEL PROGRAMA DE CRIBADO DE CÁNCER DE COLON SOBRE LA ACTIVIDAD ENDOSCÓPICA EN UN HOSPITAL COMARCAL DE LAS ISLAS BALEARES." In 40 Congreso de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva (SEED). Madrid (España): Arán Ediciones, S.L., 2018. http://dx.doi.org/10.17235/reed.supl3vol110.1086/2018.
Full textBrotons Brotons, A., JJ Mira Solves, FJ Lacueva Gómez, M. Guilabert Mora, MF García Sepulcre, G. Belda Abad, BJ Lumbreras Lacarra, and FJ Sola-Vera Sánchez. "Elaboración y validación del cuestionario CCRSQ para medir la calidad y seguridad de la colonoscopia de cribado de cáncer colorrectal desde la experiencia del paciente." In XXXIX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva. Georg Thieme Verlag KG, 2017. http://dx.doi.org/10.1055/s-0037-1607571.
Full text