To see the other types of publications on this topic, follow the link: De Avellaneda.

Dissertations / Theses on the topic 'De Avellaneda'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'De Avellaneda.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Cienfuegos, Antelo Gema. "El teatro breve de Francisco de Avellaneda : estudio y edición /." Madrid : Fundación universitaria española, 2006. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb40926123t.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Martínez, Avellaneda Nidia [Verfasser]. "The Impact of Saharan Dust on the North Atlantic Circulation / Nidia Martínez Avellaneda." München : GRIN Verlag, 2010. http://d-nb.info/117962632X/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Soltau, Irina [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Sphingosin-1-phosphat - Assoziationen zwischen Blutspiegel und Atherosklerose / Irina Soltau ; Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2018. http://d-nb.info/1170873030/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Pflugradt, Axel [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Die multifunktionelle Gefäßprothese - Ergebnisse nach Implantation im Schweinemodell / Axel Pflugradt. Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2013. http://d-nb.info/1038788692/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Pastor, Brigida M. "The evolution of feminist ideas in the prose writings of Gertrudis Gomez de Avellaneda." Thesis, University of Bristol, 1999. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.313077.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Rodríguez-Núñez, Víctor Lázaro. "Poesía e [in]subordinación social en Gómez de Avellaneda, Casal, Loynaz, Ballagas y Vitier /." Full text (PDF) from UMI/Dissertation Abstracts International, 2001. http://wwwlib.umi.com/cr/utexas/fullcit?p3008431.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Spahr, Friederike [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Die endovaskuläre Therapie des Bauchaortenaneurysmas : Langzeitergebnisse eines monozentrischen Patientenregisters / Friederike Spahr. Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2013. http://d-nb.info/1036729605/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Gaztelumendi, Maria. "L' identité chez Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873) : cubaine et espagnole, femme et écrivain." Paris 3, 2001. http://www.theses.fr/2001PA030164.

Full text
Abstract:
Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873) incarne la version féminine par excellence de l'écrivain romantique. Cette image repose notamment sur une double originalité : elle est cubaine et espagnole, femme et écrivain. La question de sa "double nationalité", s'est posée la première. Enfant, elle se construit à Cuba une image idéalisée de la Péninsule, part s'y installer en 1836 et ne retourne dans l'île qu'en 1859. Entre-temps elle est devenue un écrivian célèbre et un symbole pour certains Cubains qui lui ont reproché de ne pas être indépendantiste et ont mis en doute son patriotisme. L'étude de ses textes fait apparaître une perception duelle du monde : d'un côté Cuba et l'Amérique, de l'autre l'Europe, pôle culturel dont l'Espagne est une des composantes. A cette dualité s'ajoute une séparation entre Nord et Sud. L'image de l'Espagne se révèle ambivalente : d'un côté une Espagne mythique, de l'autre celle du règne d'Isabelle II. .
Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873) is totally emblematic of female romanticism. This lies in the originality of a double identity as both a Cuban and a Spaniard, a woman and a writer. It was her "double nationality" that became questionable first. As a child, she grew up with an idealized image of Spain where she settled in 1836. Only in 1859 did she go back to Cuba. In the meantime, she had become a famous writer and a symbol for those in Cuba who blamed her for not being committed to the cause of Cuban Independence and consequently challenged her loyalty to Cuba. A dual perception of the world does appear through her work : Cuba and America on the one hand, Europe with a cultural pole in Spain on the other hand. This is confirmed through a division betwen North and South. Spain appears in an ambivalent vision : firstly a mysthical Spain, secondly Spain in the reign of Isabelle II. .
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Martin, Cointa G. "Mundos Prohibidos: El Poder en el Discurso Epistolar de Gertrudis Gómez de Avellaneda y Juana Borrero." FIU Digital Commons, 2012. http://digitalcommons.fiu.edu/etd/795.

Full text
Abstract:
This dissertation analyses, through a theoretical framework and a critical approach, letters of Cuban writers Gertrudis Gómez de Avellaneda and Juana Borrero. While love letters have captured the interest of some scholars, such as Claudio Guillén, Cintio Vitier and Alexander Roselló Selimov, the conflict that the analysis of non-literary texts poses has prevented further research in this field. Therefore, I propose a systematic method of analysis encompassing but not limited to evaluating letters based on their purpose, intent, interpretation, and temporal and spatial composition; analyzing the perspective and function of epistolary entities, and examining the textual signs that distinguish the epistolary forms from the literary forms. With this analytical tool, I examine a selection of letters of Gómez de Avellaneda and demonstrate that the writer displaces her identify from the autobiographic self to the epistolary self, in order to manipulate the perspective of her addressee. Caught between the Neoclassical way of thinking and the Romantic aesthetics, her assertive discourse, also reflected in her epistolary work, contributed to the incursion of women writers into the social and professional life of the nineteen century. Following the same method of investigation, an analysis of letters written by Borrero proves that, by building a world of delusion, hallucination and fantasy the writer brings to prose what first generation of female modernistas had done in poetry. In both cases, my focus is on the strategies that turn these letters into instruments of power, process that transformed the love-letter paradigm and forever renovated the women epistolary genre. This dissertation further explores the possibility of initiating a cycle in the study of personal letters to uncover a forgotten genre, mission that might build a bridge to embrace the new forms of written communication that scholars have already begun to explore in contemporary literature.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Zuttmann, Holger [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Der bovine Perikardpatch : Kurz- und Langzeitergebnisse nach Implantation in der Leiste / Holger Zuttmann ; Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2018. http://d-nb.info/1153546817/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Zeller, Lisa [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Die konservative intravenöse Therapie der pAVK im gefäßchirurgischen Patientengut - eine sinnvolle Option? / Lisa Zeller. Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Würzburg : Universitätsbibliothek der Universität Würzburg, 2011. http://d-nb.info/1013620186/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Rußmann, Sonja [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Die systematische axilläre und inguinale Lymphknotendissektion - Ist eine Vorhersage von Komplikationen möglich? / Sonja Rußmann. Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Würzburg : Universitätsbibliothek der Universität Würzburg, 2013. http://d-nb.info/103559966X/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Ibarra, Rogelia Lily. "Redefining hegemonic divisions of space representations of nation in the novels of Gertrudis Gómez de Avellaneda and Emilia Pardo Bázan /." [Bloomington, Ind.] : Indiana University, 2009. http://gateway.proquest.com/openurl?url_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info:ofi/fmt:kev:mtx:dissertation&res_dat=xri:pqdiss&rft_dat=xri:pqdiss:3386687.

Full text
Abstract:
Thesis (Ph.D.)--Indiana University, Dept. of Spanish and Portuguese, 2009.
Title from PDF t.p. (viewed on Jul 15, 2010). Source: Dissertation Abstracts International, Volume: 70-12, Section: A, page: 4699. Adviser: Maryellen Bieder.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Winter, Chris Claudius [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Expressionsmuster der Sphingosin-1-Phosphat-Rezeptoren in der humanen Aorta in Assoziation mit Atherosklerose / Chris Claudius Winter ; Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2018. http://d-nb.info/1167926463/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Marie, Joséphine. "Les Amériques caribéennes et hispano-américaines dans les narrations de Gertrudis Gómez de Avellaneda : de la vision romantique aux regards postcoloniaux." Thesis, Paris 3, 2013. http://www.theses.fr/2013PA030121.

Full text
Abstract:
Cette étude s’intéresse aux trois piliers de l’écrit narratif à la période romantique, dans les œuvres de la Cubaine Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873), portant sur les colonies hispano-américaines et caribéennes (Memorias, Sab, Guatimozín, El Cacique de Turmequé, El aura blanca). L’imagerie et les procédés habituellement mobilisés dans un romantisme hispano-américain, fortement inspiré des canons européens, et pourtant mu par un désir d’indépendance politique et culturelle, font de cette littérature une littérature du paradoxe. Non dépourvues de cette caractéristique, les narrations de l’auteur apparaissent toutefois comme de surprenants récits. A l’aune de l’évolution des formes romanesques qui ont succédé au Romantisme, jusqu’aux écrits de la modernité, et aux poétiques postmodernes et postcoloniales, on constate la modernité que ces textes présentaient déjà. La (dé)construction des personnages, en particulier le Métis, celle des lieux, et le jeu polyphonique de dires démultipliés remettent en question nombre des représentations traditionnelles, dans la réécriture de l’Histoire des Amériques. Un désir de dire autrement les divers « réels » émerge, ainsi que le souhait d’intégrer la complexité culturelle de cette zone. Sans avoir clairement défini de véritable poétique, l’auteur explore l’espace, la temporalité et le jeu des voix, pour fonder les bases d’une écriture ontologique et mémorielle qui interroge les identités. Celle-ci se créolise, par la mise en contact d’éléments hétéroclites qu’elle recompose, la multiplicité des sources littéraires ou orales, l’apparition de nouveaux territoires langagiers ou encore des personnages qui échappent aux typifications
This study focuses on the three pillars of narrative art in the romantic era in the works of Cuban writer Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873) dealing with Hispanic-American and Caribbean colonies (Memorias, Sab, Guatimozín, El Cacique de Turmequé, El aura blanca). The images and narrative devices traditionally mobilized in Hispanic-American Romanticism – a literature strongly inspired by European artistic ideals, and yet driven by a desire for political and cultural independence – make it a literature pervaded by paradoxes. Although they tend to share this common feature, the authors’ narratives stand out and surprise. In the light of the evolution of the novelistic forms that followed Romanticism, including modernist writings, and postmodern and postcolonial poetics, these texts appear as already “modern”. The (de)construction of the characters – particularly the “Metis” – and places, together with the polyphonic effect of a myriad of different discourses, challenge many traditional representations concerning the re-writing of the History of the Americas. What emerges is a desire to find a new way to express the various forms of the “real” and to capture the cultural complexity of this geographical area. Without clearly defining any particular literary method or ars poetica, the author explores space, temporality and the interplay of voices, thus laying the bases for an ontological, memory-oriented mode of writing that questions identities. This mode of writing goes through a process of Creolization, as it gathers and recomposes disparate elements, multiplies its literary or oral sources, and makes new linguistic territories, or characters who elude types, materialize
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Rodriguez, John Lionel O\'Kuinghttons. "Intersticios ideológicos en los Quijotes de Cervantes, Avellaneda y Montalvo: un estudio comparativo sobre las representaciones sociales dominantes en las obras." Universidade de São Paulo, 2015. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8145/tde-24032016-114502/.

Full text
Abstract:
El presente trabajo es un estudio comparativo de los intersticios ideológicos que subyacen en los Quijotes concebidos por Miguel de Cervantes, Alonso Fernández de Avellaneda y Juan Montalvo. El objetivo es determinar los diferentes grados de aceptación o de cuestionamiento hacia las instituciones administradoras del poder que los autores trasuntan en sus obras como efecto del conjunto de sendas representaciones de la sociedad en su compleja conformación seglar y religiosa. Asimismo, se analiza la relación que media entre los distintos acentos ideológicos definidos por los escritores y la caracterización de los personajes medulares de las novelas examinadas. En el Capítulo 1 se revisan conceptos teóricos de base para la contextualización y el cotejo intertextual de las obras, a saber: imitación, verosimilitud, comedia, ideología y perspectivismo. Algunos de los autores que dan fundamento a este acopio teórico son: Spitzer (1982); Pinciano (1998); Aristóteles (1999); van Dijk (1999); Horacio (2002); Close (2005); Althusser (2013); iek (2013), entre otros. El análisis de los textos está dividido en tres partes. En la primera (capítulo 2 - Las posibles motivaciones de Cervantes, Avellaneda y Montalvo), se examinan las motivaciones que probablemente orientaron a los escritores en la construcción de sus respectivas obras. En la segunda (capítulo 3 Don Quijote y la liberación de inculpados), el estudio se concentra en una discusión sobre las variaciones del tema de la liberación de condenados, que figura en los capítulos I, 22 de Cervantes, 8 de Avellaneda y 4 de Montalvo. La tercera parte del análisis (capítulo 4 Entresijos ideológicos en el desenlace) se remite a los aspectos ideológicos que gravitan en la conclusión de las tres novelas (capítulos II, 74 de Cervantes; 36 de Avellaneda; y 60 de Montalvo). Conforme el estudio, los intersticios ideológicos evidencian diferentes grados en la aceptación o cuestionamiento de las instancias de poder. Al tiempo, muestra que la invariación de los personajes ideados por Avellaneda y Montalvo parece ser coherente con la linealidad de sus directrices ideológicas. En Cervantes se advierte lo contrario: dada su preocupación por las complejidades de la naturaleza humana, su ficción no se limita a la conformación de un cuerpo de representaciones sociales prefijas. De ahí que los entresijos narrativos estudiados en su obra se vocalicen de manera menos explícita que en las de sus epígonos.
Este trabalho apresenta um estudo comparativo sobre os interstícios ideológicos que subjazem nos Quixotes concebidos por Miguel de Cervantes, Alonso Fernández de Avellaneda e Juan Montalvo. O objetivo é determinar os diferentes graus de aceitação ou questionamento às instituições administradoras do poder que tais autores transferem a suas obras, como efeito do conjunto de suas representações da sociedade em sua complexa conformação leiga e religiosa. Além disso, será analisada a relação que existe entre os diversos acentos ideológicos definidos pelos escritores e a caracterização das personagens centrais dos romances examinados. O estudo parte da revisão de conceitos de base para a contextualização e cotejo intertextual das obras, tais como: imitação, verossimilhança, comédia, ideologia e perspectivismo, além de determinados princípios consagrados nas preceptivas poéticas neo-aristotélicas. Alguns dos autores que dão fundamento a este referencial teórico são: Spitzer (1982); Pinciano (1998); Aristóteles (1999); van Dijk (1999); Jiménez (2000; 2014); Horacio (2002); Close (2005); Althusser (2013); iek (2013), entre outros. A análise dos textos foi dividida em três momentos. No primeiro (capítulo 2 - Las posibles motivaciones de Cervantes, Avellaneda y Montalvo), buscou-se compreender as motivações que provavelmente orientaram a construção das três obras. No segundo momento (capítulo 3 - Don Quijote y la liberación de inculpados), o estudo se circunscreveu à discussão do tema da libertação de inculpados, que figura nos capítulos I, 22 de Cervantes, 8 de Avellaneda e 4 de Montalvo. O terceiro momento da análise (capítulo 4 - Entresijos ideológicos en el desenlace) se concentra na conclusão das três obras (capítulos II, 74 de Cervantes; 36 de Avellaneda; e 60 de Montalvo) e sua relação com as matrizes ideológicas reconhecíveis nos autores. Conforme o estudo, os interstícios ideológicos evidenciam diferentes graus na aceitação ou no questionamento das instâncias de poder. Paralelamente, mostra que a invariabilidade das personagens concebidas por Avellaneda e Montalvo parece ser coerente com a linearidade de suas diretrizes ideológicas. Em Cervantes se percebe o contrário: devido à sua preocupação com as complexidades da natureza humana, sua ficção não se limita à conformação de um corpo de representações sociais previamente fixadas. Nesse sentido, os interstícios narrativos estudados em sua obra se manifestam de forma menos explícita que nas de seus imitadores.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Greulich, Steffen [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Atherosklerose-bedingte Veränderungen der Expression der Sphingosin-1-Phosphat-Rezeptoren in der humanen A. carotis und A. iliaca / Steffen Greulich ; Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2017. http://d-nb.info/1137624868/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Alvarez, Roblin David. "Pratiques de l' apocryphe dans le roman espagnol au début du XVIIe siècle : approche comparée du Guzmán de Luján et du Quichotte d' Avellaneda." Bordeaux 3, 2010. http://www.theses.fr/2010BOR30037.

Full text
Abstract:
Ce travail porte sur une modalité particulière de l’emprunt – la pratique de l’apocryphe – étudiée à partir de deux cas singuliers : le Guzmán de Alfarache de Mateo Luján (Valence, 1602) et le Quichotte d’Avellaneda (Tarragone, 1614). La première partie de cette étude est consacrée aux relations existant entre les Premières Parties originales du Guzmán et du Quichotte, rédigées par Mateo Alemán et Miguel de Cervantès, et les textes de leurs continuateurs respectifs. Nous commençons par examiner ce qui, dans les œuvres initiales, permettait voire invitait à l’apocryphe (chapitre 1), puis nous étudions la façon dont cette prédisposition s’est textualisée dans les ouvrages de Luján et d’Avellaneda (chapitre 2), afin de déterminer si ces derniers avaient ou non de véritables projets romanesques (chapitre 3). La deuxième partie de cette étude porte sur les ripostes qu’Alemán et Cervantès mettent en œuvre dans leurs propres suites (en 1604 et 1615), en réaction aux œuvres concurrentes. Nous proposons d’abord une typologie des différents niveaux de riposte (chapitre 4), avant de montrer que les apocryphes deviennent des sources d’inspiration pour les romanciers authentiques (chapitre 5), et laissent même une empreinte plus profonde sur les œuvres de ces derniers (chapitre 6). La troisième partie de cette recherche propose une approche croisée des œuvres de notre corpus en étudiant, d’une part, les affinités d’écriture existant entre Luján et Cervantès (chapitre 7) et, d’autre part, celles qui concernent les œuvres d’Alemán et d’Avellaneda (chapitre 8). Cette double étude croisée est la pierre d’angle permettant une théorisation de la pratique de l’apocryphe (chapitre 9)
This work deals with a specific mode of literary borrowing – the apocryphal practice – envisaged through two singular cases: Mateo Luján’s Guzmán de Alfarache (Valencia, 1602) and Avellaneda’s Quixote (Tarragona, 1614). The first part of our work focuses on the relationship between the First Parts of the original Guzmán and Quixote, written by Mateo Alemán and Miguel de Cervantes, and their respective continuators’ texts. We first scrutinize the elements from the initial novels that would have allowed or even encouraged apocryphal continuations (chapter 1), and then proceed to examine how this predisposition has been textualized in Luján and Avellaneda’s works (chapter 2), in order to determine whether they had an actual novelistic project (chapter 3). The second part of this study concentrates on the way Alemán and Cervantes counterattack in their own continuations (in 1604 and 1615), in which they retort to their competitors. We first suggest a typology of the different levels of counterattack (chapter 4), then study how the apocryphal continuations in turn become sources of inspiration for the original authors (chapter 5) whose authentic Second Parts finally emerge as deeply infused with the influence of the rival novels (chapter 6). The third part of this investigation offers a crossed approach of our corpus’s novels that studies, on the one hand, the literary affinities between Luján and Cervantes (chapter 7) and, on the other hand, those concerning Alemán and Avellaneda (chapter 8). This double-crossed analysis is the corner stone that leads us to a theorization of the literary apocryphal practice
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Kleinbercher, Priska [Verfasser], and Axel [Akademischer Betreuer] Larena-Avellaneda. "Die Expression des Sphingosin-1-Phosphat-Rezeptors 1 in Plaque humaner A. iliaca und A. femoralis : Eine histologische Untersuchung / Priska Kleinbercher ; Betreuer: Axel Larena-Avellaneda." Hamburg : Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg, 2019. http://d-nb.info/1195142714/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Flores, Pérez Gabriela. "Las estrategias escriturales y el discurso sobre la situación de la mujer en la escritura ensayística de Gertrudis Gómez de Avellaneda y Camila Henríquez Ureña." Tesis, Universidad de Chile, 2017. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/144227.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Richards, Varas Constanza. "Una romántica en España: elaboraciones discursivas y sus posibilidades en las posturas críticas sobre el matrimonio y el divorcio en Dos mujeres (1842-43) de Gertrudis Gómez de Avellaneda." Tesis, Universidad de Chile, 2018. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/171035.

Full text
Abstract:
Tesis para optar al grado de Magíster en Literatura
La investigación que aquí se desarrolla analiza el quehacer literario de la escritora cubana Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873), específicamente su segunda novela titulada Dos mujeres, la cual fue publicada en España entre 1842 y 1843 por medio de entregas como folletín. El foco central de este estudio es el análisis y posterior interpretación de los discursos que la autora logró materializar y concretar en el escrito recién mencionado. Dicho de otro modo, este trabajo ha tenido como fin explicitar el tratamiento narrativo, literario y crítico que Gómez de Avellaneda dio al matrimonio y al divorcio, elementos constitutivos de Dos mujeres. Por otro lado, también se precisan las formas en que la autora participó diferencial y efectivamente dentro del espacio público y campo cultural existentes durante el siglo XIX. Gertrudis Gómez de Avellaneda logró construir, en aquella época, una trayectoria literaria que hoy es muy reconocida, pero que la llevó a enfrentarse con varios obstáculos relacionados, sobre todo, con el hecho de ser una mujer escritora.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Torras, Meri. "Soy como consiga que me imaginéis : la construcción de la subjetividad en las autobiografías epistolares de Gertrudis Gómez de Avellaneda y Sor Juana Inés de la Cruz /." Cadiz : Univ. de Cadiz, Servicio de Publ, 2003. http://www.gbv.de/dms/sub-hamburg/378947125.pdf.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Romero, Vidal Xavier [Verfasser], Christian [Akademischer Betreuer] Welzel, Christian [Gutachter] Welzel, Juan J. [Gutachter] Fernández, and Avellaneda Sebastian [Gutachter] Dellepiane. "The macro polity revisited: The interplay between public opinion, policy and economics in European democracies / Xavier Romero Vidal ; Gutachter: Christian Welzel, Juan J. Fernández, Sebastian Dellepiane Avellaneda ; Betreuer: Christian Welzel." Lüneburg : Leuphana Universität Lüneburg, 2021. http://d-nb.info/1237497477/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Hark, Jeannette. "Metakommunikation in spanischen autobiographischen Texten /." Hamburg : Kovač, 2003. http://www.gbv.de/dms/sub-hamburg/356108643.pdf.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Freitas, Andiara Espíndola de. "Mecanismos envolvidos na ação antidepressiva de tabebuia avellanedae." reponame:Repositório Institucional da UFSC, 2012. http://repositorio.ufsc.br/xmlui/handle/123456789/96329.

Full text
Abstract:
Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Ciências Biológicas. Programa de Pós-graduação em Bioquímica
Made available in DSpace on 2012-10-26T10:58:40Z (GMT). No. of bitstreams: 0Bitstream added on 2013-07-16T20:54:33Z : No. of bitstreams: 1 303775.pdf: 2731954 bytes, checksum: bb19df61c0ee3cb0676771a52996e697 (MD5)
A bubectomia olfatória (BO) é um modelo animal de depressão bem estabelecido na literatura capaz de avaliar atividade antidepressiva após tratamento crônico e resulta em alterações comportamentais e bioquímicas que mimetizam vários sintomas de depressão. Tabebuia avellanedae Lorentz ex Griseb é uma planta utilizada na medicina popular da América tropical para o tratamento de sintomas depressivos. No presente estudo foi investigada a habilidade do tratamento repetido (14 dias) via oral (p.o.) do extrato de T. avellanedae de: a) produzir um efeito do tipo-antidepressivo no teste da suspensão da cauda (TSC); b) alterar fosforilação de Akt, GSK-3?, ERK1/2, CREB e o imunoconteúdo de BDNF hipocampal; c) reverter alterações comportamentais (hiperatividade e comportamento anedônico), bioquímicas (Akt, GSK-3?, ERK1/2, CREB e imunoconteúdo de BDNF hipocampal) induzidas pela BO em camundongos. A administração de extrato (10-30 mg/kg) durante 14 dias produziu um efeito do tipo-antidepressivo significativo no TSC. Adicionalmente, o extrato aumentou significativamente os níveis de fosforilação de CREB (Ser133) e GSK-3? (Ser9) (nas doses de 10-30 e 30 mg/kg, respectivamente). A BO causou um aumento de pCREB e pERK1 e do imunoconteúdo de BDNF. O tratamento com extrato preveniu a hiperatividade, anedonia, aumento de pERK1 e do imunoconteúdo de BDNF, de maneira similar à fluoxetina. Fluoxetina preveniu o aumento de pCREB induzido pela BO. Além disso, a fluoxetina causou uma diminuição significativa de pERK2 no grupo BO. Akt (Ser473) não foi alterada em nenhum grupo experimental. Adicionalmente, o presente estudo se propôs a avaliar o envolvimento dos receptores NMDA e da via da L-arginina-NO-GMPc na ação do tipo-antidepressiva do extrato de T. avellanedae no TSC. O efeito anti-imobilidade do extrato (30 mg/kg, p.o.) foi prevenido pelo pré-tratamento dos camundongos com NMDA (0,1 pmol/sítio, i.c.v.), L-arginina (750 mg/kg, i.p., um substrato para a enzima óxido nítrico sintase) e sildenafil (5 mg/kg, i.p., um inibidor da enzima fosfodiesterase 5). Adicionalmente, a combinação de MK-801 (0,01 mg/kg, p.o., um antagonista não competitivo de receptor NMDA), 7-nitroindazol (25 mg/kg, i.p., um inibidor da NO sintase neuronal) e 1H-[1,2,4]oxadiazole[4,3-a]quinoxalin-1-ona (ODQ) (30 pmol/sítio i.c.v., um inibidor da guanilato ciclase solúvel) com uma dose sub-ativa de extrato (1 mg/kg, p.o.) produziu um efeito do tipo-antidepressivo sinérgico no TSC, sem causar nenhuma alteração significante na atividade locomotora dos animais. Em conjunto, os resultados mostram que o efeito tipo-antidepressivo do extrato pode estar associado com a fosforilação de CREB e GSK-3?. Além disso, a habilidade do extrato de prevenir as alterações comportamentais induzidas pela BO parece ser mediada pela via de neuroproteção da ERK1 e BDNF. Adicionalmente, os resultados sugerem que o efeito tipo-antidepressivo do extrato no TSC é dependente do bloqueio da ativação dos receptores NMDA e da inibição da síntese de NO-GMPc, extendendo dados da literatuta sobre a ação do tipo-antidepressiva desta planta, e ainda, reforçando o papel destes alvos para o mecanismo de ação de agentes antidepressivos. Nosso conjunto de resultados indica que esta planta pode se constituir uma estratégia atrativa para o manejo de sintomas de depressão agitada e/ou associada com anedonia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Andreta, Bárbara Loureiro. "Visões da escravatura na América Latina: Sab e Úrsula." Universidade Federal de Santa Maria, 2016. http://repositorio.ufsm.br/handle/1/12081.

Full text
Abstract:
The current work aims at comparing two abolitionist novels written by women in the XIX century, one is Úrsula by the Brazilian writer Maria Firmina dos Reis and the other is Sab by the Cuban writer Gertrudis Gómez de Avellaneda. This work aims at verifying how the feminine authorship became a political place to denounce the slave regime in Brazil and in Cuba in the XIX century. Regarding the comparative literature theories and applying the intertextuality and interdisciplinary comparative presuppositions, it was carried out an analytical study about the corpus. The relevance of this research lies on rethinking the feminine authorship role in the Brazilian and Cuban literature, as well as revisiting the political, social and cultural factors that guided each one of the authors during the production of their abolitionist works. The work analysis allowed us to identify that both writers had an important role in their national literature. Both Maria Firmina dos Reis as Gertrudis Gómez de Avellaneda were women who dared to make use of the pen and ink in a time that such practice was exclusive for men. Concerning the critics about the feminine condition, in Brazil and in Cuba, both writers raised their voices and made their writing a space to denounce the injustices lived by the eighteenth-century women in their countries. However, when referring to the racial issue, it was found that the abolitionist position in Úrsula is more connected to the defense of racial equality and altruistic issues, while in Sab, through the representation of a gentle slave, it is observed that the defense of the abolition is more connected to the criollo reformism ideals.
O presente trabalho tem como objetivo comparar os romances abolicionistas de duas autoras do século XIX, a saber, Úrsula, da brasileira Maria Firmina dos Reis e Sab, da cubana Gertrudis Gómez de Avellaneda, a fim de verificar como a autoria feminina constituiu-se como lugar político de denúncia do regime escravocrata, no Brasil e em Cuba, no século XIX. Para que tais objetivos fossem alcançados, realizou-se um estudo analítico do corpus, à luz das teorias da literatura comparada, utilizando-se os pressupostos comparatistas de intertextualidade e interdisciplinaridade. Esta pesquisa justifica-se pela relevância de se repensar o papel da autoria feminina nas literaturas brasileira e cubana, bem como revisitar os fatores políticos, sociais e culturais que levaram cada uma das autoras a produzir uma obra de cunho abolicionista. A análise das obras permitiu identificar que ambas as autoras exerceram um importante papel em suas literaturas nacionais. Tanto Maria Firmina dos Reis quanto Gertrudis Gómez de Avellaneda foram mulheres que ousaram fazer uso da pena em uma época em que esta prática era quase que uma exclusividade masculina. No que diz respeito às críticas à condição feminina, tanto no Brasil quanto em Cuba, as duas autoras levantaram suas vozes e fizeram de sua escrita um espaço de denúncia para injustiças vivenciadas pelas mulheres oitocentistas nos seus países. Entretanto, no que se refere à questão racial, constatou-se que o posicionamento abolicionista em Úrsula está mais alinhado à defesa da igualdade racial e a questões altruístas, enquanto que em Sab, por meio da representação de um escravo dócil, observa-se uma defesa do abolicionismo mais alinhada aos ideais do reformismo criollo.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Yáñez, Estrada Luis Enrique. "Prospección del comercio del fruto de la avellana y sus productos derivados, en la Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2004. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/105028.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Lang, Aletéia. "Uso de fertilizantes de liberação lenta no estabelecimento de mudas de ipê roxo e angico branco em área de domínio ciliar." Universidade Estadual do Oeste do Paraná, 2008. http://tede.unioeste.br:8080/tede/handle/tede/1352.

Full text
Abstract:
Made available in DSpace on 2017-07-10T17:37:29Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Aleteia Lang.pdf: 170301 bytes, checksum: de6d7b985b43e81964fc7b2e7e171471 (MD5) Previous issue date: 2008-07-16
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior
The use of fertilizers of controlled liberation is made one of the modern techniques in the raising of Young plants. However, there are few reports of its effects on the growing in native forest species in the area of ciliar dominion. It has been aimed to try different fertilizers of controlled liberation with a convencional fertilizer in the establishment of young in the field of Anadenanthera colubrine and Tabebuia avellanedae. The young plants were taken from the municipal nursey of Palotina-Pr, and they were planted in an area of ciliar dominion, by fertilization in the hole, with Basacote 3M, Basacote 6M, Basacote 9M, mineral manure in the formulation 16-08-12 (N, P2O5, K2O) with dose of 55 grams in each hole and witness. The experiment was conducted by outlining casual blocks, with subdivided portions, in which the factors were made by three treatments of Basacote, one of mineral manure and witness. It was evaluated the following features: diameter of the coleto length, number of leaves, foliar area, dried biomass of the root, dried biomass area, length of the root, and average of Dickson`s. Along 90 days of cultivation, the tested fertilization Basacote 3M influenced on the increment of the diameter of the coleto off Anadenanthera colubrine. With the increments of the length there was statistical difference amoing the species, with larger average (58, 96 cm) for the young plants of Tabebuia avellanedae and smaller average (48,70cm) to Anadenanthera colubrine. For the number of leaves, youngs plants of Anadenanthera colubrine showed better averages (150, 30). After 180 days of the plantations the young plants which received the treatment Basacote 9M, got larger average (113,37). Whereas, after 270 days of the plantation, the species Tabebuia avellanedae, got better results to the Basacote 3M in increments of the length. In the 360 days of the plantation, the differences happened among the with bigger increments off coleto (7,48mm) to young plants of Tabebuia avellenedae. The destructive analyses dried biomass of root, didn t answer the treatments, showing difference between the species with larger average to Tabebuia avellanedae. Dried biomass of the airy part, both the species didn t answer the treatments. The length of the root, answered in a negative way to the treatments, where it happened differences only among the species with larger average to young plants off Anandenanthera colubrine. To variable foliar area, only after the 360 days off the plantation, young plants off Tabebuia avellanedae, showed larger average, without interference off the treatments. On the Dickson s, both species didn t suffer big affects
O uso de fertilizantes de liberação controlada constitui-se em umas das modernas técnicas na produção de mudas. Porém, existem poucos relatos de seus efeitos sobre crescimento em espécies florestais nativas em área de domínio ciliar. Objetivou-se testar diferentes fertilizantes de liberação controlada com um fertilizante convencional no estabelecimento de mudas a campo de Anadenanthera colubrina e Tabebuia avellanedae. As mudas foram adquiridas no viveiro municipal de Palotina-Pr, e plantadas em uma área de domínio ciliar, mediante adubação na cova, com Basacote 3M, Basacote 6M, Basacote 9M, adubo mineral na formulação 16-8-12 (N, P2O5, K2O), com dose de 55 gramas por cova e testemunha. O experimento foi conduzido delineamento blocos casualizados, com parcelas subdivididas, sendo os fatores constituídos por três tratamentos de Basacote, um de adubo mineral e testemunha. Foram avaliadas as seguintes características: diâmetro do coleto, comprimento, número de folhas, área foliar, biomassa seca da raiz, biomassa seca aérea, comprimento de raiz, e índice de Dickson. Ao longo de 90 dias do cultivo, a fertilização Basacote 3M testada influenciou no incremento do diâmetro do coleto de Anadenanthera colubrina. Com os incrementos de comprimento houve diferença estatística entre espécies, com maior média (58,96 cm) para mudas de Tabebuia avellanedae e menor média (48,70 cm) para Anadenanthera colubrina. Para número de folhas, mudas de Anadenanthera colubrina apresentaram melhor médias (150,30). Após 180 dias do plantio, mudas que receberam o tratamento Basacote 9M obtiveram maior média (113,37). Enquanto que aos 270 dias após o plantio, a espécie Tabebuia avellanedae, obteve maiores respostas ao Basacote 3M em incrementos de comprimento. Aos 360 dias após o plantio, a diferenças foram entre as espécies com maiores incrementos de coleto (7,48mm) para mudas de Tabebuia avellanedae. A biomassa seca da raiz, não respondeu aos tratamentos, apresentando diferença entre as espécies com maior média para Tabebuia avellanedae. Biomassa seca da parte aérea, ambas as espécies não responderam aos tratamentos. O comprimento de raiz respondeu negativamente aos tratamentos, havendo diferenças apenas entre as espécies com maior média para mudas de Anadenanthera colubrina. Para variável área foliar, somente após os 360 dias do plantio, mudas de Tabebuia avellanedae, apresentaram maior média, sem interferência dos tratamentos. O índice de Dickson de ambas as espécies resultaram em ausência de efeitos significativos Esse resultado indica não existir alteração na alocação proporcional do crescimento entre os sistemas aéreos e radiculares das espécies estudadas em função dos tipos e dos tempos de liberação dos fertilizantes testados. Portanto a mortalidade de mudas após o plantio com fertilizantes de liberação lenta não induziu maior sobrevivência, os maiores incrementos para comprimento da muda, número de folhas e diâmetro do coleto foram aos 180 dias após o plantio, para o fertilizante (Basacote 3M) avaliado aos 90 dias após o plantio de mudas de Anadenanthera colubrina expressaram maior diâmetro de coleto e maior número de folhas. E as mudas de Anadenanthera colubrina foram mais responsivas aos fertilizantes de liberação lenta
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Piqué, Ferré Maria Teresa. "Tecnologia postcollita de l'avellana. Assecatge i frigoconservació de l'avellana, Corylus avellana L." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 1995. http://hdl.handle.net/10803/8380.

Full text
Abstract:
L'assecatge i emmagatzematge de l'avellana són processos molt importants en la
tecnologia postcollita de l'avellana que poden influir en la seva qualitat i idoneïtat per al
consum. Aquesta Tesi estudia la cinètica d'assecatge i la influència de les condicions
d'assecatge i frigoconservació sobre la qualitat de l'avellana; prèviament, però, es fa un estudi
del comportament higroscopio de l'avellana.
Per a l'estudi del comportament higroscòpic de l'avellana s'han determinat les corbes
de rehidratació i les isotermes d'humitat d'equilibri a diferents temperatures. L'equació de
Peleg dóna un bon ajust a les corbes de rehidratació; mentre que dels diferents models
matemàtics als que s'han ajustat les dades experimentals d'humitat d'equilibri, l'equació de
G.A.B. és la que prediu millor les isotermes d'humitat d'equilibri de l'avellana.
L'estudi de la influència de les condicions de frigoconservació sobre la qualitat de
l'avellana en gra s'ha fet emmagatzemant, durant un any, mostres d'avellana de les varietats
Negret, Pauetet i Tonda Romana a temperatures entre 0°C i 10°C i a humitats relatives de
40% i 60%. Per avaluar la qualitat de l'avellana emmagatzemada s'ha determinat l'índex
d'acidesa, els coeficients d'extinció K232 i K270, el període d'inducció, l'activitat dels enzims
lipasa, peroxidasa i polifenoloxidasa, l'evolució del color i l'acceptació organoléptica de
l'avellana. Els resultats obtinguts posen de manifest que la conservació de l'avellana en
aquestes condicions de frigoconservació és bona.
Per a l'estudi de la influència de les condicions d'assecatge sobre la qualitat de
l'avellana s'han realitzat experiències d'assecat amb avellana de la varietat Negt'et en gra i en
closca i amb avellana de la varietat Pauetet en gra, a temperatures entre 30°C i 80°C, i s'ha
determinat el grau d'alteració de la fracció lipídica i l'evolució del color de l'avellana. Els
resultats obtinguts indiquen que les temperatures d'assecat superiors a 50°C afavoreixen el
desenvolupament dels enranciments hidrolític i oxidatiu.
En darrer terme, s'ha estudiat la cinètica d'assecat de l'avellana ajustant les corbes
d'assecat en capa prima a diferents equacions. També s'ha realitzat la validació de l'algoritme
de simulació de l'assecat d'avellana en llit profund que utilitza el model de Nellist i l'equació
de velocitat d'assecat de Page, mitjançant la realització d'experiències d'assecat industrial
d'avellana.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

AMORIM, Cezar Augusto da Cruz. "Caracterização físico-química de novos complexos de inclusão do fármaco β-lapachona utilizando polímeros." Universidade Federal de Pernambuco, 2016. https://repositorio.ufpe.br/handle/123456789/18701.

Full text
Abstract:
Submitted by Irene Nascimento (irene.kessia@ufpe.br) on 2017-05-04T17:34:06Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) dissertação-31 05 2016 correções da biblioteca (atualizada).pdf: 2843933 bytes, checksum: 1003152372d1c305370bd514f8eae798 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-05-04T17:34:06Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) dissertação-31 05 2016 correções da biblioteca (atualizada).pdf: 2843933 bytes, checksum: 1003152372d1c305370bd514f8eae798 (MD5) Previous issue date: 2016-03-09
A β-lapachona é uma naftoquinona (3,4-dihidro-2,2-dimetil-2H-naftol[1,2-b]pirano-5,6-diona) de peso molecular 243,3 g.mol-1 presente na Tabebuia avellanedae Lor, árvore conhecida como ipê roxo ou pau d’arco roxo. Esta naftoquinona é uma substância que pode ser obtida por uma semi-síntese a partir do lapachol bem como do lomatiol. Este bioativo apresenta múltiplos efeitos farmacológicos, como antibacteriano, antifúngico, antiviral, anti-inflamatório e anti-proliferativo. Segundo o sistema de classificação biofarmacêutica, a β-lapachona (BL ou β-lap) é classificada como classe II apresentando baixa solubilidade e alta permeabilidade. Desta forma, faz necessário um estudo de incremento de solubilidade aquosa. O objetivo deste trabalho foi caracterizar físico-quimicamente os complexos propostos utilizando dois polímeros: o dendrímero bis-MPA (DEN) e a cucurbit[6]urila (CUC). O presente estudo mostra duas metodologias para a formação de complexos entre a β-lapachona /dendrímero (BLD) e β-lapachona /cucurbiturila (BLC), visando o aumento da solubilidade deste fármaco através de interações intermoleculares e suas respectivas caracterizações físico-químicas. O complexo com o dendrímero foi preparado a partir de uma relação massa/massa de 3(fármaco):1 (carreador) variando o tempo de adsorção de 1, 3 e 7 dias. Para os complexos com a cucurbiturila uma relação molar 1:1 foi estabelecida para a formação dos complexos de inclusão com BL, variando o período de adsorção em 1, 3 e 7 dias. Após o período de agitação, os complexos BLD e BLC foram evaporados e secos a temperatura ambiente para posterior caracterização. Os complexos obtidos foram caracterizados por cromatografia líquida de alta eficiência, ultravioleta na região do visível, espectroscopia de absorção vibracional na região do infravermelho, espectrometria de ressonância magnética nuclear de hidrogênio, análise termogravimétrica, análise calorimétrica diferencial, difratometria de raio-X e microscopia eletrônica de varredura. Para o complexo BLD ficou evidente que a variação no tempo de adsorção não interferiu na quantidade de produto formado ou nas propriedades do complexo obtido. Os resultados das caracterizações mostram que o BLDD1 e o BLCD1 foram formados de acordo com os dados espectroscópicos e espectrométricos que demonstram variações nos sinais de BL quando complexado. Houve uma mudança na cristalinidade da BL, a qual era bastante cristalina, para um material mais amorfo com morfologia distinta do fármaco isolado. Os resultados das caracterizações térmicas exibiram, para os complexos, uma maior estabilidade térmica da β-lap complexada (BLDD e BLCD) e menor energia de fusão, quando comparado com β-lapachona livre. Essas informações também sugerem uma diminuição na cristalinidade do complexo o que é indicativo para o incremento de solubilidade. Desta forma propôs-se a caracterização físico-química como um indício de melhoria na solubilidade da β-lapachona através da formação de complexos entre BL e dois carreadores distintos e suas contribuições para estudos de uma possível formulação farmacêutica futura.
The β-naphthoquinone lapachol is a (3,4-dihydro-2,2-dimethyl-2H-naphthol [1,2-b] pyran-5,6-dione) molecular weight of 243,3g / mol present in Tabebuia avellanedae Lor, tree known as purple ipe or pau d'purple bow. This naphthoquinone is a substance that can be obtained by semi-synthesis from lapachol well as lomatiol. This bioactive has multiple pharmacological effects such as antibacterial, antifungal, antiviral, anti-inflammatory and anti-proliferative. According to biopharmaceutical classification system, the β-lapachone (BL or β-LAP) is classified as class II presenting low solubility and high permeability. Thus, an increase aqueous solubility study is necessary. The aim of this study was to characterize chemically-physical proposed complexes using two polymers: the bis-MPA dendrimer (DEN) and cucurbit[6]uril (CUC). This study shows two methods for the formation of complexes between β-lapachone / dendrimer (BLD) and β-lapachone / cucurbituril (BLC), in order to increase the solubility of the drug through intermolecular interactions and their physicochemical characterizations. The complex with the dendrimer was prepared from a mass / mass 3 (drug): 1 (carrier) varying the time for adsorption of 1, 3 and 7 days. For cucurbituril complexes with a molar ratio of 1: 1 was established for the formation of inclusion complexes with BL varying the adsorption period at 1, 3 and 7 days. After the stirring period, the BLC and BLD complexes were evaporated and dried at room temperature for further characterization. The obtained compounds were characterized by high-performance liquid chromatography, ultraviolet into the visible region spectroscopy, vibrational absorption in the infrared, nuclear magnetic resonance spectrometry of hydrogen, thermogravimetric analysis, differential scanning calorimetry, X-ray diffraction and electron microscopy scanning. For BLD complex it was evident that the variation in the adsorption time not interfere in the amount of complex formed or the product properties obtained. The results of the characterizations show that BLDD1 and BLCD1 were formed in accordance with spectroscopic and spectrometric data showing variations in signals when complexed BL. There was a change in the crystallinity of the BL, which was very clear, to a more amorphous material with distinct morphology of the drug alone. The results showed the thermal characterizations for the complex, greater thermal stability of the complexed β-LAP (BLDD and BLCD) and less fusion energy, compared with β-lapachone free. This information also suggests a decrease in crystallinity of the complex which is an indication to increase solubility. Thus it was proposed to physicochemical characterization as a better indication of the solubility of β-lapachone by forming complexes between BL and two different carriers and their contributions to studies of possible future pharmaceutical formulation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Gallego, Palacios Ana 1987. "Corylus avellana: a new biotechnological source of anticancer agents." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2015. http://hdl.handle.net/10803/290989.

Full text
Abstract:
The difficulty of increasing taxane production and reducing its costs has prompted a search for new biotechnological sources. The unexpected discovery of taxanes in Corylus avellana has generated considerable interest in studying this plant and its derived cell cultures. We therefore focused this work on the study of cell suspension cultures of C. avellana as a new biotechnological approach to the production of taxol and related taxanes. With this goal, we optimized a scale-up process, the type of elicitor and moment of elicitation, cell culture growth, and an analytical technique to detect the compounds of interest. Also, C. avellana tree extracts were analyzed, leading to the identification of compounds with antiproliferative activity against cancer cell lines. These results provide new insights into cell suspension cultures of C. avellana and how to increase taxane production.
La dificultat d’incrementar la producció de taxans i de reduir els seus costos ha promogut la cerca de noves fonts biotecnològiques. El fet de trobar taxol i taxans a Corylus avellana ha incrementat l’ interès en el seu estudi. Per aquesta raó, hem focalitzat aquest treball en trobar noves estratègies per la producció de taxans en suspensions cel•lulars de C. avellana. Amb aquest objectiu, hem optimitzat el procés d’escalat, l’elicitació i el creixement dels cultius, així com la tècnica analítica per identificar i quantificar els compostos d’interès. A més, hem estudiat diversos extractes de l’arbre, fet que ens ha permès trobar altres compostos amb activitat antiproliferativa en línies cel•lulars cancerígenes. Tots els resultats proporcionen noves eines pel cultiu de suspensions cel•lulars de C. avellana i per a l’increment de la producció de taxans.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

Field, Rachel. "Dormancy and germination in seeds of Corylus avellana L." Thesis, University of Sheffield, 1985. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.343516.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Benani, Nadia. "Le Lapacho, mythe ou panacée ? : contribution à l'étude botanique, physico-chimique et pharmacologique du "Tabebuia avellanedae" Lor. ex Griseb." Paris 5, 1990. http://www.theses.fr/1990PA05P073.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

FERREIRA, Luana Miguel dos Anjos. "Isolamento de micro-organismos endofíticos do Ipê Roxo (Tabebuia avellanedae) e avaliação da atividade antimicrobiana." Universidade Federal de Pernambuco, 2012. https://repositorio.ufpe.br/handle/123456789/12243.

Full text
Abstract:
Submitted by Chaylane Marques (chaylane.marques@ufpe.br) on 2015-03-12T18:24:49Z No. of bitstreams: 2 Luana Ferreira_Completo.pdf: 1693618 bytes, checksum: c301fb5df53cc66816c58cab6f264254 (MD5) license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5)
Made available in DSpace on 2015-03-12T18:24:49Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Luana Ferreira_Completo.pdf: 1693618 bytes, checksum: c301fb5df53cc66816c58cab6f264254 (MD5) license_rdf: 1232 bytes, checksum: 66e71c371cc565284e70f40736c94386 (MD5) Previous issue date: 2012-07-02
FACEPE
A ocorrência e o potencial farmacológico de metabólitos secundários de micro-organismos endofíticos de plantas, têm sido amplamente investigados. Tabebuia avellanedae, (ipê-roxo) é utilizada como analgésico, antiinflamatório, antibióticos e anti-mutagênico. Diante do potencial biotecnológico desta planta, o presente trabalho teve como objetivo isolar endofíticos de folhas de T. avellanedae e avaliar a atividade antimicrobiana. Foram isolados 166 endofíticos dos quais aproximadamente 74% (123) são fungos, 22% (36) bactérias e 4% (7) actinobactérias. Todas as actinobactérias foram identificadas como Streptomyces spp. Utilizou-se como micro-organismos testes bactérias Gram positivas, Gram negativas e leveduras patógenas oportunistas. Na seleção primária, actinobactérias (3) e fungos (9) apresentaram halos de inibição antimicrobiana. Destes endófitos na fermentação, aproximadamente 66,66% das actinobactérias tiveram atividade contra Staphylococcus aureus, Micrococcus luteus e Bacillus subtilis e 11,11% dos fungos contra Candida albicans. Para extração dos compostos biativos os melhores solventes, pHs, meios de cultura e tempo de cultivo foram, respectivamente, para Streptomyces sp. PCA 3: acetato de etila, pH 7, MPE, 96 horas; para Streptomyces sp. PCA 4: clorofórmio, pH 7 (extrato) e acetona, pH 2 (biomassa), MPE, 72 horas; e para o fungo PEF 6: acetato de etila, pH 7, cinco dias. Foram detectados nos extratos da planta e endofíticos bioativos ß-amirina, ß-sitosterol, ácido ursólico, flavonóides e alcalóides sendo constatado que os compostos produzidos pelo isolado Streptomyces sp. PCA 4 são mais semelhantes aos produzidos pela planta. Diante desses resultados, conclui-se que os endofíticos bioativos apresentam potencial farmacológico, porém outros estudos são necessários para comprovar a efetividade dos mesmos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Pereira, Daniela Stellati. "Efeitos do extrato hidroalcoolico de Tabebula avellanedae sobre a resposta hematopoetica em camundongos infectados com Listeria monocytogenes." [s.n.], 2002. http://repositorio.unicamp.br/jspui/handle/REPOSIP/311295.

Full text
Abstract:
Orientador: Mary Luci de Souza Queiroz
Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Ciências Médicas
Made available in DSpace on 2018-08-03T17:07:49Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Pereira_DanielaStellati_M.pdf: 2712981 bytes, checksum: f273fff53873a08de4a7dd843f3fd785 (MD5) Previous issue date: 2002
Resumo: Neste trabalho, investigamos os efeitos do extrato hidroalcoólico de Tabebuia avellanedae (EHT A) sobre o crescimento e diferenciação dos precursores hematopoéticos da medula óssea e do baço em animais infectados com Listeria monocytogenes. Foram também avaliadas alterações no peso do baço, atividade estimuladora de colônias do soro e a resistência dos animais à infecção. Durante 7 dias os camundongos BALB/c foram tratados com o EHTA com as doses de 125 mg/Kg , 250, 500 e 1O00mgIKg!dia por gavagem. Finalizando este período, os animais foram infectados com uma dose subletal de Listeria monocytogenes (4 x 104 bactérias/animal) e sacrificados 24, 48 e 72 horas após a infecção. Também foi realizada uma curva de sobrevida, utilizando uma dose letal da bactéria (4 x 106bactérias / animal), onde foi avaliada a resistência dos animais à infecção. Nossos resultados demonstraram um decréscimo significativo no número de precursores hematopoéticos na medula óssea dos animais infectados com Listeria monocytogenes. Além do mais, também foi observado hematopoese extramedular no grupo infectado em 48 e 72 horas após a infecção. No entanto, quando os camundongos foram previamente tratados com EHTA (125,250 e 500mglKg) a mielossupressão induzida pela infecção foi revertida, com a recuperação dos níveis normais de CFU-GM. Em relação à produção de fatores estimuladores de colônias de células hematopoéticas, observamos uma maior atividade estimuladora da produção de CFU-GM no soro dos animais infectados. Os grupos tratados com EHTA (125, 250 e 500mglKg) e infectados com Listeria aumentou significativamente a atividade estimuladora de colônias do soro, na indução do número de CFU-GM em relação aos resultados encontrados em animais infectados e não tratados. Em contraste ao aumento no peso do baço em animais infectados, nos animais previamente tratados com EHT A apresentaram uma normalização no peso desse órgão. O tratamento com EHTA (125, 250 e 500mg/Kg!dia) aumentou a resistência dos animais infectados com Listeria, em 15, 30 e 30% respectivamente
Abstract: In this work, we ivestigated the effects of Tabebuia avellanedae extract (TAHE) on the growth and differentiation ofbone marrow and spleen hematopoietic progenitors in Listeria monocytogenes infected mice. Serum colony stimulating activity, weight changes of spleen and resistance ofthe animaIs as they faced infection were also evaluated. For a period of 7 days BALB/c mice were treated daily with 125, 250, 500 and 1O00mgIKg/day ofTAHE by gavage. At the end of this period, the animaIs were infected intraperitoneal1y with a subletal dose (4x104 bacteria/animal) and sacrificed 24, 48 or 72 hours after infection. Our results demonstrated a significant decrease on the number of bone marrow hematopoietic progenitors in Listeria monocytogenes infected mice at 48 and 72 hours after infection when compared with compared with control. Moreover, extramedular hematopoiesis was also observed in the infected group at 48 and 72 hours after infection. However, when these animais were treated with TAHE (125, 250 and 500mgIK.g), the myelossupressive effects produced by infection were reverted, resulting in normallevels of CFU-GM. Regarding the production of colony-stimulating factor, we observed that serum from infected animaIs presented a higher stimulatory activity on the CFU-GM generation. Treatment of infected groups with T AHE significant1y increased the serum colony­stimulating activity, since in the CFU-GM number was induced in relation to the only infected groups. In contrast to the increased spleen weight found in infected animals, T AHE-treated mice presented normal spleen weights. Treatment with TAHE (125, 250 and 500 mglKg) also increased resistence of infected animaIs, as 15, 30 and 30 % ofsurvivors were obtained in these groups, respectively
Mestrado
Mestre em Farmacologia
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Moratelli, Eliane Maria. "Disponibilidade de água e de luz no desenvolvimento e colonização micorrízica de Tabebuia avellanedae Lorentz ex Griseb. (Bignoniacease)." Florianópolis, SC, 2006. http://repositorio.ufsc.br/xmlui/handle/123456789/89235.

Full text
Abstract:
Dissertação (mestrado) - Universidade Federal de Santa Catarina, Centro de Ciências Biológicas. Programa de Pos-Graduação em Biologia Vegetal.
Made available in DSpace on 2012-10-22T18:24:58Z (GMT). No. of bitstreams: 1 231355.pdf: 951618 bytes, checksum: e52bcc5627a73296120a2dc4f54c237f (MD5)
A espécie Tabebuia avellanedae Lorentz ex Griseb. (ipê-roxo; Bignoniaceae) é nativa da América, ocorrendo no Brasil em todo o domínio da Mata Atlântica e em parte da região Amazônica. Apresenta importância econômica, medicinal e ecológica, sendo de interesse a conservação desta espécie. Para estudos de conservação são importantes dados sobre a ecofisiologia da espécie. O objetivo deste trabalho foi analisar a influência dos fatores ambientais, água e luz, no desenvolvimento de plântulas e na colonização da espécie por fungos micorrízicos arbusculares (FMA). Para análise do efeito da intensidade luminosa sobre plantas, estas foram cultivadas sob 70, 50, 30 e 4% da luz solar incidente. Para análise do efeito da deficiência hídrica sobre o crescimento, parte das plântulas foi irrigada a cada dois dias (controle) e a outra parte foi submetida à suspensão da irrigação por um período de 20 dias. Estas plântulas receberam 44% (RFA máxima de 490 mol m-2 s-1) da luz solar incidente. Metade das plântulas de cada tratamento foi cultivada em solo misturado a 1 g de inóculo de FMA selecionados, das espécies Glomus clarum e G. etunicatum. A outra metade das plantas cresceu em solo contendo apenas FMA nativos. Os resultados dos experimentos mostraram que a 4% de luz solar, a colonização micorrízica foi praticamente nula, enquanto que a 70% de luz foi de 30% e 39 % para tratamentos com FMA nativos e selecionados, respectivamente. A biomassa total e de órgãos vegetais foi similar sob intensidades de luz de 30%, 50% e 70% da luz solar plena, mas significativamente maior que a 4% de luz. Sob estresse hídrico, a colonização micorrízica em plântulas foi significativamente maior. A concentração de prolina foi maior em plântulas sob estresse hídrico colonizadas por FMA selecionados que nas colonizadas por FMA nativos. As plântulas sob estresse hídrico, colonizadas por FMA nativos, apresentaram maior densidade estomática que as plântulas sob estresse hídrico colonizadas por FMA selecionados. As plântulas apresentaram micorrizas com morfologia do tipo Arum e do tipo Paris em mesmos indivíduos. Estes resultados permitiram inferir que: a) as plântulas apresentam plasticidade à variação de água e luz, o que favorece a sobrevivência e o estabelecimento da espécie em ambientes sub-ótimos para o máximo crescimento das plântulas, b) as plântulas apresentam considerável colonização micorrízica por fungos selecionados e nativos, indicando que a espécie é passível de ser submetida à inoculação em ambientes naturais, c) a colonização micorrízica de plântulas que ocorre em alta intensidade de luz seria vantajosa para o estabelecimento da espécie em clareiras, d) a colonização micorrízica sendo maior em estresse hídrico traria vantagens para o estabelecimento de plântulas em períodos mais secos e e) a colonização micorrízica por fungos selecionados se mostrou benéfica para minimizar os efeitos da deficiência hídrica, indicando a importância da inclusão de população de FMA mais eficiente em ambientes suscetíveis à seca.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Slater, Duncan Royd. "The anatomy and biomechanical properties of bifurcations in hazel (Corylus avellana L.)." Thesis, University of Manchester, 2016. https://www.research.manchester.ac.uk/portal/en/theses/the-anatomy-and-biomechanical-properties-of-bifurcations-in-hazelcorylus-avellana-l(b26bb56e-8524-4dd5-8e6b-52454127cb70).html.

Full text
Abstract:
The anatomy of bifurcations in trees requires further scientific investigation as the current anatomical model for them is logically flawed. The provision of a better model will assist in scientific studies of woody plants, the risk assessment of junctions in mature trees and provide bio-inspiration for Y-shaped joints in composite materials. In this study, the xylem formed in the central axis of a hazel (Corylus avellana L.) bifurcation is shown to provide a disproportionately greater amount of its tensile strength. CT scanning identified that this centrally-placed xylem was 28.1% denser, with 63% less vessels formed in this tissue, such vessels being 50.5% of the diameter and 32.5% of the length of those formed in adjacent stem tissues. The wood grain pattern at the bifurcation apices were 22 times more tortuous, forming interlocking patterns that acted to resist tensile forces by requiring the extraction or breaking of wood fibres along their length (the axial tensile strength of wood). Subsequent tests confirmed that this conferred more than 100% additional tensile strength to these specialised xylem tissues. These findings provided the basis of a novel anatomical model for bifurcations in woody plants. Further to this, the effects of several factors upon junction strength and biomechanical behaviour were assessed in bifurcations of hazel, identifying the weakening effect of bark inclusions and three types of artificial modification as well as differences in wind-induced movement between bifurcation types. This study concludes that further investigations of bifurcations in a wider range of woody plants and observations of the developmental stages of the interlocking wood grain patterns found at bifurcations would usefully add to existing knowledge.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Girona, i. Gomís Joan. "Respuesta fisiológica y productiva del estrés hídrico en diferentes especies frutales: melocotonero (Prunnus persica L Batsch), avellano (Corylus avellana L) y nogal Junglans regia)." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 1994. http://hdl.handle.net/10803/8351.

Full text
Abstract:
El manejo del agua en plantaciones frutícolas, o arbóreas, requiere un profundo conocimiento de la respuesta del árbol a diferentes situaciones de estrés hídrico, y de como r í · '"·', ; las posibles técnicas de aplicación de agua de riego y las condiciones del medio (principalmente suelo y agua) donde se encuentra ubicada la plantación, pueden condicionar la disponibilidad de agua para la planta. Con la finalidad de profundizar y ampliar este tipo de conocimientos se ha desarrollado el " *' presente trabajo. Para su realización se han elegido tres especies (melocotón, avellano y nogal), y tres temáticas relacionadas con el agua: sensibilidad estacional al déficit hídrico (y en consecuencia la aplicación de estrategias de riego deficitario controlado (RDC)), ecofisiología de las relaciones hídricas e intercambio de gases y calidad del agua de riego. Con ello se pretende abarcar varios aspectos de la respuesta de los árboles frente a posibles estreses hídricos. Los resultados obtenidos nos permiten observar la especificidad de la respuesta productiva y fisiológica que cada caso estudiado en la relación "especie:condiciones del medio" nos aporta. En el caso del melocotonero (Capítulos I y II) sometido a calendarios de riego deficitario controlado se ha visto la importancia que el tipo de suelo tiene en la aplicación de estas estrategias, y como este factor condiciona el intercambio de gases, el estado hídrico de la planta y la evolución del crecimiento del fruto y cosecha. En este sentido es de remarcar el incremento en la capacidad fotosintética experimentada por los melocotoneros de la variedad "CalRed" que estuvieron sometidos a un tratamiento de riego deficitario controlado. En el estudio de los dos temas de avellano (Capítulos III y V) se pone de manifiesto la alta sensibilidad que este cultivo presenta a las situaciones de déficit hídrico especialmente al déficit parcial de presión de vapor y a la falta de agua durante la fase de crecimiento del fruto. En este mismo cultivo se ha observado una fuerte influencia varietal el comportamiento de los parámetros fisiológicos analizados en este trabajo. Destacándose la necesidad de cubrir los requerimientos hídricos de esta especie en las fases de llenado de frutos. Finalmente se estudia la sensibilidad del nogal (Capítulo IV) a la toxicidad del NaCl presente en el agua de riego. Todos los parámetros analizados (consumo de agua, intercambio de gases, crecimiento, desarrollo foliar, necrosis, etc.) detectan una gran sensibilidad de esta especia a la presencia de NaCl en al agua de riego y se detecta que no existe ningún mecanismo aparente de exclusión eficiente como para mitigar los daños observados.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Andriotis, Vasilios M. E. "Seed dormancy alleviation in Corylus avellana L. : phosphate pool and phosphate-mobilising enzymes." Thesis, University of Reading, 2002. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.250719.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

Gritsko, Oxana. "Sostenibilidad del avellano europeo (Corylus avellana L.) como producto emergente de exportación chilena." Tesis, Universidad de Chile, 2014. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/117394.

Full text
Abstract:
Magíster en Estrategia Internacional y Política Comercial
No autorizada por el autor para ser publicada a texto completo
La presente investigación tuvo como fin hacer una prospección del comercio del fruto seco del Avellano Europeo, desde el punto de vista del comercio internacional. Se realizó como memoria de grado y se presenta dividido en 3 partes-capítulos: la primera parte tiene como objetivo el presentar los antecedentes de la comercialización del avellano europeo producido en Chile; el segundo capítulo está enfocado al comercio internacional del fruto del avellano europeo, separando entre las avellanas con cáscara y avellanas sin cáscara, y el tercer capítulo se orienta a las variables críticas que intervienen en el proceso de comercialización de este producto. La información para la realización del presente trabajo fue recopilada acudiendo a las fuentes tradicionales de información, entregada por organismos públicos y privados y también a través de entrevistas con participantes del negocio de avellanas y personas de los organismos públicos como el Servicio Agrícola y Ganadero (SAG). El presente estudio determinó que son tres las variables críticas más importantes que influyen en el comercio de este producto. Estas son: rendimiento de la fruta que determina su comercialización en forma de con cáscara o sin cáscara, restricciones fitosanitarias que existen en los principales países importadores del avellano con cáscara y condición arancelaria y los TLC. El avellano europeo es un producto emergente, cuyas variables críticas representan los principales desafíos para el desarrollo de la industria y consolidación del fruto seco en la canasta exportadora chilena.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

Ratanakosum, K. "An investigation into protein mobilization during dormancy breakage in hazel seeds (Corylus avellana L.)." Thesis, University of Reading, 1986. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.371444.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Hamid, Shaikh Abdul. "Chemical and biochemical aspects of seed dormancy and recalcitrance in hazelnuts (Corylus Avellana L.)." Thesis, Teesside University, 2015. http://hdl.handle.net/10149/613551.

Full text
Abstract:
Hazelnuts are mostly non-dormant at harvest but develop seed dormancy after a few days of storage. The seeds have been classified as recalcitrant since they cannot be stored for more than one year under ambient conditions. Cryopreservation has not been satisfactory so an alternative protocol is required. To test for recalcitrance, chilled non-dormant seeds (control) were compared with gibberellic acid (GA3) treated seeds during 6 weeks storage at 5°C or at ambient temperature. Control seed moisture content (MC) was 14-15% compared with 20% for GA3 treated seeds. No change in viability was noted until the end of 6 weeks at ambient temperature, when infection proliferated. Reduced germinability, associated with increased leachate conductivity, was noted on all treatments and controls, with ambient temperature storage most harmful for seed viability. This supports classification of hazel seeds as recalcitrant. However, orthodox behaviour could be induced by reducing seed moisture to <6%, showing survival for more than 3 years at -20°C with acceptable germinability and producing healthy seedlings. Pathogen tests show that 6 weeks chilling to break seed dormancy may activate the seeds’ internal protective mechanisms, thereby reducing infection and enabling germination and healthy seedling establishment. The link between seed viability and protection from free radicals and pathogens was examined. Antioxidant activity in hazelnut seed associates (such as endocarp, funiculus and testa) was found to be much higher than in the seed embryo, perhaps indicating that hazel seeds have natural protective mechanisms within the pericarp. Antioxidant activity of seed associates increased during chilling, indicating their role in protecting the seed. Nevertheless, TTC test revealed that seeds acclimatised to ii < 6% MC and stored at 5°C for 45 weeks showed viability loss due to damage of the embryonic axes, probably caused by free radicals. Initial tests to stabilise seed moisture content showed that reduction in seed moisture did not impose dormancy and seed moisture content (MC) stabilisation resulted in > 80% germination but many abnormal seedlings. Dormancy reversibility was tested by treatments T1 (one period at 15°C) and T2 (two periods at 15°C), designed following a consideration of the natural environment. Both resulted in reduced germination, delayed seedling emergence, increased abnormal seedlings, reduced seedling height and decreased internode numbers. To test the role of temperature in reduced seed performance, non-dormant hazelnuts were held at either 5°C or at ambient temperature for up to 6 weeks. Seeds from both sets exhibited high viability, but germinability was significantly decreased in the ambient temperature set, associated with increases in leachate conductivity and infection. Work in this thesis has confirmed that dormancy was broken by chilling, with gradually increasing germination as chilling time was increased. Germination increased with increase in chilling and reduction in infection. No infection was recoreded after 6 weeks chilling. It is most likely that protective agents are produced causing suppression of infection. In these experiments it was observed that not all germinated seeds produced healthy seedlings, suggesting that germination tests without observation of seedlings may give an incomplete assessment of germination success. Assessment using the Tetrazolium test (TTC) was found to be much more dependable and it was also possible to detect damage to specific tissues that might result in unhealthy seedlings.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Witte, Sophia [Verfasser], Thomas [Gutachter] Henle, and Harshadrai M. [Gutachter] Rawel. "Maillard- und Lipierungsprodukte in Haselnüssen (Corylus avellana) / Sophia Witte ; Gutachter: Thomas Henle, Harshadrai M. Rawel." Dresden : Technische Universität Dresden, 2019. http://d-nb.info/1226902006/34.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Perromat, Guillaume. "Etude des composés phénoliques des feuilles de noisetier, Corylus avellana L : isolement et structure par RMN." Bordeaux 2, 1991. http://www.theses.fr/1991BOR2P069.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Rovira, i. Cambra Mercè. "Genètica de la variabilitat isoenzimàtica en l'avellaner: identificació varietal." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 1993. http://hdl.handle.net/10803/8349.

Full text
Abstract:
L'estudi del polimorfisme dels isoenzims en 9 progenies d'avellaner (Corylus
avellana L.), utilitzant extractes de fulla i de pol·len, ha permès establir la genètica
de sis sistemes enzimàtics en aquesta espècie: aconitasa (AGO), 6-fosfogluconat
deshidrogenasa (6PGD), fosfoglucoisomerasa (PGI), fosfoglucomutasa (PGM),
glutamat oxalacetat transaminasa (GOT) i malat deshidrogenasa (MDH).
La variació observada s'ha pogut explicar per l'existència de 10 gens d'herència
Mendeliana: Aco-1 (4 al·lels), Aco-2 (3 al·lels), 6Pgd-2 (3 al·lels), Pgi-2 (2 al·lels),
Pgi-3 (3 al·lels), Pgm-1 (2 al·lels), Pgm-2 (2 al·lels), Pgm-3 (5 al·lels), Got-2 (2
al·lels) i Mdh-1 (2 al·lels). En dos d'aquests gens (Pgm-1 i Pgm-3), s'ha detectat
la presència d'un al·lel nul. La cosegregació no independent de set gens ha
revelat l'existència de 4 grups de lligament: Aco-2-Pgm-2, 6Pgd-2-Pgm-2, Pgm-1 -
Pgm-3 i Mdh-1-Pgi-2, el que ha permès elaborar el primer mapa de lligament en
l'avellaner.
La gran variabilitat mostrada per aquests sis sistemes enzimàtics en l'avellaner,
ha fet possible la identificació de 74 varietats amb un genotip únic de les 119
estudiades. Els resultats obtinguts han confirmat sinonímies, i han permès la
possible identificació d'algunes altres de noves.
Els paràmetres poblacionals analitzats situen l'avellaner amb uns nivells de
variabilitat pròxims als d'altres espècies al·lògames. Els valors calculats de la
identitat genètica, suggereixen que totes les varietats cultivades d'avellaner
pertanyen a una sola espècie.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Xavier, Elitânia Gomes. "AVALIAÇÃO DO CRESCIMENTO INICIAL DAS ESPÉCIES HANDROANTHUS AVELLANEDAE (Lorentz ex Griseb.) Mattos E HANDROANTHUS SERRATIFOLIUS (Vahl.) S. Grose (BIGNONIACEAE-LAMIALES) EM DIFERENTES DOSAGENS DE NÍQUEL." Pontifícia Universidade Católica de Goiás, 2014. http://localhost:8080/tede/handle/tede/3418.

Full text
Abstract:
Submitted by admin tede (tede@pucgoias.edu.br) on 2016-08-18T12:28:55Z No. of bitstreams: 1 Elitania Gomes Xavier.pdf: 1211897 bytes, checksum: cd94d5d9bfa170bb6ed73dc50e138f2b (MD5)
Made available in DSpace on 2016-08-18T12:28:55Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Elitania Gomes Xavier.pdf: 1211897 bytes, checksum: cd94d5d9bfa170bb6ed73dc50e138f2b (MD5) Previous issue date: 2014-08-01
This research seeks for statistic evidences which show that Handroanthus serratifolius and Handroanthus avellanedae are able to survive, endure and develop in different nickel dosages in the soil. These species have ornamental, landscaping, timber and medicinal potential, they can provide income while decontaminate the soil. The experiment (Figure 3a) was carried out with five by applying the following dosages of Ni: 0.0 mg.L-1, 20.0 mg L-1, 40.0 mg L-1, 60.0 mg L-1 and 80mg.L-1 and 100.0 mg l-1, each treatment had seven repetitons. The different solutions containing nickel were obtained by dilution of a stock standard solution (100.0 mg l-1) using (NiNO3) 2. The growth analysis is a method that describes the morphophisiological conditions of the plant at certain times, to quantify its development (Magalhães, 1979). It allows to know the functional and structural differences among the plants and to estimate the biomass formation, to identify responses to treatments (BENINCASA, 2003). For data analysis, statistical tests were performed using ANOVA. Different concentrations of the heavy metal nickel did not affect significantly the growth and development of the Handroanthus avellanedae and Handroanthus serratifolius species regarding the height, diameter, leaf area, dry weight of the air part, dry weight of roots and anatomical cuts parameters. It was concluded that the surveyed plants can tolerate the presence of the heavy metal Ni during the initial growth period. The anatomical structure also was not altered by the application of nickel, remaining without cell and tissue damages. These species have potential for use in contaminated areas by nickel, once the concentration supported is higher than Brazilian law calls for this heavy metal.
Essa pesquisa lançou-se a busca evidencias estatísticas que demonstrem que as Handroanthus avellanedae e Handroanthus serratifolius são capazes de sobreviver, tolerar e se desenvolver em diferentes dosagens de níquel no solo. Estas espécies possuem potencial ornamental, paisagístico, madeireiro e medicinal podem gerar renda e ao mesmo tempo descontaminar o solo. O experimento (Figura 3a) foi realizado com cinco tratamentos aplicando as seguintes dosagens de Ni: 0,0mg.L-1, 20,0mg.L-1, 40,0mg.L-1, 60,0mg.L-1, e 80mg.L-1 e 100,0mg.L-1, cada tratamento teve sete repetições. As diferentes soluções contendo níquel foram obtidas pela diluição de uma solução estoque padronizada (100,0mg.L-1) utilizando (NiNO3)2. A análise de crescimento é um método que descreve as condições morfofisiológicas da planta em períodos determinados, para se quantificar o seu desenvolvimento (MAGALHÃES, 1979). Permite conhecer as diferenças funcionais e estruturais entre plantas e estimar o acúmulo de fitomassa, de forma a identificar respostas aos tratamentos (BENINCASA, 2003). Para analise dos dados foram realizados testes estatísticos, utilizando o teste de ANOVA. As diferentes concentrações do metal pesado níquel não afetaram de forma significativa o crescimento e desenvolvimento das espécies Handroanthus avellanedae e Handroanthus serratifolius em relação aos parâmetros da altura, diâmetro, área foliar, peso seco da parte aérea, peso seco das raízes e nos cortes anatômicos. Concluiu-se que as plantas pesquisadas podem ser tolerantes a presença do metal pesado Ni durante o período de crescimento inicial. A estrutura anatômica igualmente não foi alterada pela aplicação de níquel, permanecendo sem danos celulares e tissulares. As espécies avaliadas possuem potencial para uso em áreas contaminadas por níquel, vez que a concentração suportada é maior do que preconiza a legislação brasileira para este metal pesado.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Ribinskienė, Ramunė. "Retos paprastojo lazdyno formos ”X” mikrodauginimo audinių kultūroje sąlygų ištyrimas ir augalų – regenerantų išauginimas." Master's thesis, Lithuanian Academic Libraries Network (LABT), 2010. http://vddb.laba.lt/obj/LT-eLABa-0001:E.02~2010~D_20100621_113145-85634.

Full text
Abstract:
Magistro darbe tiriama paprastojo lazdyno formų: “X”, “Aurea”, “Fuscorubra” ir paprastojo lazdyno (Corylus avellana L.) mikrodauginimo in vitro sąlygos, bei augalų – regenerantų išauginimas. Darbo objektas – paprastojo lazdyno tiriamosios formos: “X”, “Aurea”, “Fuscorubra” ir paprastasis lazdynas (Corylus avellana L.). Darbo metodai – eksplantų parinkimas, paruošimas ir sodinamosios biologinės medžiagos išsterilinimas. Maitinamosios terpės eksplantų auginimui ir rizogenezei parinkimas. Eksplantų prigimties įtaka morfogenezei audinių kultūroje. Genotipo įtaka augalų regeneracijai audinių kultūroje. Auginimo salygų in vivo nustatymas. Darbo rezultatai. X lazdyno ir paprastojo lazdyno eksplantus siūloma sterilinti bet kuriuo iš tirtų metodų. Raudonlapio lazdyno eksplantus rekomenduojame sterilinti metodu Nr. 2, kai veiklioji medžiaga - H2SO4 85 , o geltonlapio lazdyno eksplantus - metodu Nr. 1 su AgNO3 0,1 . Visų genotipų lazdyno pumpurams sterilinti netinka sieros rūgštis (85 ). Paprastojo lazdyno formoms dauginti in vitro būdu tinkamiausia modifikuota WPM I varianto maitinamoji terpė, o paparastajam lazdynui - modifikuota WPM III varianto maitinamoji terpė. Corylus genties morfogenezė audinių kultūroje priklauso nuo genotipo. Genotipas taip pat turi įtakos susidariusio kaliaus spalvai. Daugiausiai eksplantai paaugo nuo 10 iki 20 dienos. Geriausius rezultatus pasiekė X lazdyno genotipas, nes paaugo nuo 3 iki 26 mm. Kultivuojant in vitro sąlygomis, geltonlapio lazdyno... [toliau žr. visą tekstą]
Micropropagation in vitro conditions and the production of plants – regenerants of hazel forms "X", "Aurea", "Fuscorubra" and plain hazel (Corylus avellana L.) are investigated in the work of master science. Objectof the work - hazel test forms "X", "Aurea", "Fuscorubra" and plain hazel (Corylus avellana L.). Methods of the work - Explants selection, preparation and sterilization of planting biological material. The choice of nutrient medium for explants cultivation and rhizogenesis. Impact of explants nature on the morphogenesis in tissue culture. Genotype influence to the regeneration of the plant in tissue culture. Determination of the conditions of in vivo cultivation. The results of the work. “X” form and plain hazelnut explants are suggest to be sterilized using method No 2, the active ingredient - 85 H2SO4, "Aurea" hazel explants - method No 1, with AgNO3 0,1 . Modified WPM I nutrient medium is the best version for in vitro propagation of the hazel forms, modified version of the WPM III nutrient medium – for plain hazelnuts. Morphogenesis of the Corylus genus in tissue culture depends on the genotype. Genotype also affects the color of the callus formed. Explants grew most in the period of 10 - 20 days. Best results were achieved by “X” hazelnut genotypes which grew from 3 to 26 mm. During the cultivation in in vitro conditions "Aurea" hazelnut explants did not form the yellow plates. The other 3 genotypes were more than 50  of identical micro shoots. “X”... [to full text]
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Balart, Gimeno Javier Francisco. "Desarrollo y caracterización de WPCs basados en ácido poliláctico (PLA) y refuerzos derivados de la cáscara de avellana." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/85982.

Full text
Abstract:
The current sensitiveness about environment, sustainable development and petroleum depletion restrictions, are promoting new research in the field of high environmental efficiency materials and technologies. In the last decades, important advances in the field of renewable and/or biodegradable polymers have been reached; nevertheless, these polymers still find some restrictions at industrial scale. On the other hand, with the aim of protecting forests areas, legislation is promoting the development of polymer materials and composites that could potentially substitute wood. These materials, called Wood Plastic Composites (WPC), combine a polymeric matrix, mainly from petroleum-based polymers, with a reinforcement that comes from the wastes generated by the wood industry. Currently, the concept of WPCs has been widened including any polymer (independently from its origin and/or biodegradability) and any lignocellulosic component coming from industry. The present work has been focused on the development, formulation, analysis and optimization of WPCs from a renewable polymer matrix, polylactic acid (PLA) and lignocellulosic reinforcements from hazelnut shell flour wastes (HSF). Due to the intrinsic fragility of PLA and its low impact resistance, new formulations containing epoxidized linseed oil (ELO) have been developed. The obtained results show that the hazelnut shell flour allows obtaining stiffer materials, as much as stiffer as the hazelnut shell flour content increases. On the other hand, the impact strength decreases with increasing hazelnut shell flour with regard to neat PLA. The results also suggest that epoxidized linseed oil (ELO) provides a dual effect: on one hand its plasticization effect is evident as the glass transition temperature (Tg) is reduced due to increased polymer chain mobility. On the other hand, the obtained results also suggest a compatibilizing effect, due to the interactions between the oxirane groups in ELO and the hydroxil groups in both lignocellulosic filler and terminal groups in PLA chains. Addition of ELO improves in a remarkable way the overall properties of these biocomposites. This research also assesses the effect of the water uptake and the biodegradation or disintegration in compost conditions, to offer a range of formulations with high potential technology transfer to industry.
La actual sensibilidad por el medio ambiente, el desarrollo sostenible y las limitaciones de los recursos fósiles, están propiciando que la tecnología de materiales dirija sus investigaciones al desarrollo de materiales de alto rendimiento ambiental. En las últimas décadas se han conseguido grandes avances en polímeros de origen renovable y/o biodegradables, aunque todavía encuentran ciertas limitaciones a nivel industrial. Por otro lado, la protección de las áreas forestales, desde el plano legislativo, está impulsando el desarrollo de materiales plásticos y compuestos que imitan el acabado de la madera. Estos materiales, conocidos como Wood Plastic Composites (WPC), combinan una matriz polimérica, fundamentalmente de origen petroquímico, con un refuerzo procedente de residuos de la industria maderera. Actualmente, el concepto de WPCs se ha ampliado y contempla cualquier tipo de matriz polimérica (independientemente de su origen y/o biodegradabilidad) y cualquier componente de tipo lignocelulósico procedente de diversas industrias. El presente trabajo se ha centrado en el desarrollo, formulación, análisis y optimización de WPCs basados en matrices poliméricas de origen renovable, ácido poliláctico (PLA) y refuerzos lignocelulósicos procedentes de la cáscara de avellana en forma de harina. Dada la fragilidad intrínseca del PLA y su baja resistencia al impacto se han desarrollado formulaciones con plastificantes de alto rendimiento medioambiental derivados de aceite de linaza epoxidado (ELO). Los resultados obtenidos indican que la harina de cáscara de avellana permite obtener materiales más rígidos cuanto mayor es su contenido. A medida que se incrementa el contenido de harina de cáscara de avellana, la energía de impacto del compuesto disminuye con respecto a la del PLA virgen. Los resultados demuestran que el plastificante de aceite de linaza epoxidado (ELO) ofrece un efecto dual: por un lado, actúa como plastificante, con la consiguiente reducción de la temperatura de transición vítrea (Tg) e incremento de movilidad de cadenas poliméricas. Por otro lado, los resultados sugieren un efecto compatibilizante, resultado de la interacción de los grupos oxirano del ELO con los grupos hidroxilo del refuerzo lignocelulósico y con grupos terminales de la cadena de PLA. La incorporación de aceite de linaza epoxidado mejora sustancialmente las propiedades globales de los biocompuestos. Esta investigación también revisa el efecto de la humedad en los procesos de absorción de agua, así como la biodegradación o desintegración en condiciones de compostaje, ofreciendo un grupo de formulaciones con alto potencial de transferencia a escala industrial.
L'actual sensibilitat pel medi ambient, el desenvolupament sostenible i les restriccions lligades als recursos fòssils, estan propiciant que la tecnologia de materials dirigisca les seues recerques cap al desenvolupament de materials d'alt rendiment ambiental. En les últimes dècades s'han aconseguit importants avanços en polímers d'origen renovable i/o biodegradables, malgrat que encara troben certes limitacions a nivell industrial. D'altra banda, amb l'objectiu de protegir les àrees forestals, la legislació està, també, propiciant el desenvolupament de materials plàstics i compòsits que imiten l'aparença de la fusta. Aquests materials, coneguts com Wood Plastic Composites (WPC), combinen una matriu polimèrica, fonamentalment d'origen petroquímic, amb un reforç procedent de residus de la indústria de la fusta. Actualment, el concepte de WPCs s'ha ampliat i contempla qualsevol tipus de matriu polimèrica (independentment del seu origen i/o biodegradabilidad) i qualsevol component de tipus lignocel·lulòsic procedent de diverses indústries. El present treball s'ha centrat en el desenvolupament, formulació, anàlisi i optimització de WPCs basats en matrius polimèriques d'origen renovable, àcid polilàctic (PLA) i reforços lignocel·lulòsics procedents de la corfa d'avellana en forma de farina. Donada la fragilitat intrínseca del PLA i la seua baixa resistència a l'impacte, s'han desenvolupat formulacions amb plastificants d'alt rendiment mediambiental derivats de l'oli llinós epoxidat (ELO). Els resultats obtinguts indiquen que la corfa d'avellana, en forma de farina, permet obtindré materials més rígids, tant més quan major és la quantitat de farina de corfa d'avellana. A mesura que s'incrementa el contingut en farina de corfa d'avellana, l'energia d'impacte disminueix en comparació amb el PLA verge. Els resultats obtinguts demostren que el plastificant d'oli llinós epoxidat (ELO) ofereix un efecte dual: per una banda, actua com a plastificant, amb la associada disminució de la temperatura de transició vítria (Tg) i l'increment de la mobilitat de les cadenes. Per altra banda, els resultats suggereixen un efecte compatibilitzant, resultat de les interaccions entre els grups oxirà de l'ELO amb els grups hidroxil del reforç lignocel·lulòsic i els grups terminals en les cadenes polimèriques de PLA. La incorporació d'oli llinós epoxidat millora substancialment les propietats globals dels biocompòsits. Aquest recerca també revisa l'efecte de la humitat en els processos d'absorció d'aigua així com la biodegradació o desintegració en condicions de compostatge, oferint un grup de formulacions amb alt potencial de transferència a escala industrial.
Balart Gimeno, JF. (2017). Desarrollo y caracterización de WPCs basados en ácido poliláctico (PLA) y refuerzos derivados de la cáscara de avellana [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/85982
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

Quijada, Pinango Jessica. "Relation structure/activité de tanins bioactifs contre les Nématodes Gastrointestinaux (Haemonchus contortus) parasites des petits ruminants." Phd thesis, Toulouse, INPT, 2015. http://oatao.univ-toulouse.fr/15130/1/quijada.pdf.

Full text
Abstract:
Les nématodes gastrointestinaux (NGIs) représentent une contrainte majeure en élevage des ruminants. Jusqu’à présent, la maîtrise de ces parasitoses a reposé essentiellement sur l’emploi répété de traitements anthelminthiques (AH) de synthèse. Cependant, le développement constant de résistances aux AH dans les populations de nématodes chez les petits ruminants conduit à rechercher des méthodes alternatives ou complémentaires de lutte contre ces parasitoses. Au cours des deux dernières décennies, les données se sont accumulées montrant que certaines plantes étaient dotées de propriétés anthelminthiques, ce qui a été associé à la présence de tannins condensés (TCs) et de flavonoïdes. Ces ressources contenant des TCs, exploitées comme nutricaments, représentent donc une alternative attractive à la chimiothérapie, en combinant des effets bénéfique sur la santé et la nutrition des ruminants. Toutefois, une des difficultés à résoudre, pour un usage pertinent de ces nutricaments, est de comprendre l’origine de la variabilité des résultats observés dans l’activité AH. A côté de facteurs quantitatifs, la qualité (la structure) des TC semble également jouer un rôle dans les propriétés antiparasitaires mais ce facteur demeure peu exploré. En utilisant Haemonchus contortus comme modèle expérimental de nématode et le sainfoin (Onobrychis viciifolia) comme modèle de plantes contenant des tannins, l’objectif général de cette thèse a été de mieux comprendre les relations structure/activité des TCs. Les objectifs spécifiques des diverses études menées ont été 1) d’ examiner in vitro (par la méthode LEIA) l’activité AH de 36 fractions purifiées de TCs présentant une large diversité de caractéristiques structurelles [ex: la taille (mDP), les proportions prodelphinidols /procyanidols (PD/PC) et trans/cis ], et 2) le rôle possible d’interactions entre tannins et flavonoïdes, 3) d’ évaluer et comparer in vivo chez des agneaux, les conséquences sur les populations de vers et sur la résilience de l’hôte de la distribution de 2 ressources contenant des TCs de qualité contrastée pour les valeurs PD/PC [fort PD/PC, sainfoin (O. viciifolia); bas PD/PC, pellicules de noisettes (Corylus avellana)], 4) d’ examiner si les résultats varient en fonction de l’espèce et de la localisation des parasites (abomasum, H. contortus vs intestin grêle, Trichostrongylus colubriformis), 5) d’évaluer les concentrations, la qualité et la bio-disponibilité des TCs le long du tube digestif chez les ovins. Les résultats acquis ont montré: 1) des relations in vitro entre certaines caractéristiques des TCs et l’activité AH : un rapport élevé PD/PC pour les 2 espèces de nématodes auquel s’ajoute un rôle de la taille des tanins (mDP) pour H. contortus sont les facteurs identifiés. De manière générale, H. contortus s’est avéré plus sensible (valeurs EC50 plus faibles) aux effets des diverses ressources que T. colubriformis. Des synergies d’effets AH ont été observés entre tannins et flavonoides (quercétine et lutéoline), tout particulièrement dans le cas de TCs avec un faible rapport PD/PC. Dans l’étude in vivo, les agneaux consommant du sainfoin ont montré des effets AHs et une amélioration de la résilience de l’hôte alors que les effets de la noisette ont été beaucoup plus discrets. Les analyses menées sur les contenus des divers organes digestifs et les fèces, pour les deux types de ressources ont montré de fortes réductions de TCs détectés par rapport aux teneurs initiales dans la ration alors que les caractéristiques de structure étaient globalement préservées au long du tube digestif. En conclusion, le rôle de la qualité (structure) des TCs dans l’activité AH a été confirmé à la fois par les études in vitro et in vivo. Ces résultats suggèrent l’importance de prendre en compte ces facteurs dans la recherche de ressources pouvant être exploitées comme futurs nutricaments chez les ruminants.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Amaral, Joana Andrêa Soares. "Contribuição para a caracterização química das folhas e sementes de aveleira (Corylus avellana L.) e de nogueira (Juglans regia L.)." Tese, Porto : [Edição do Autor], 2005. http://catalogo.up.pt/F?func=find-b&local_base=UPB01&find_code=SYS&request=000104560.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography