Academic literature on the topic 'Diabetis gestacional'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Diabetis gestacional.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Diabetis gestacional"

1

Lugo León, Carlos, Naybi Bolaños, Carla Vallejo Narvaez, Jesús Vásquez, Alexandra Rivero Fraute, and Mireya González-Blanco. "Diabetes gestacional: factores de riesgo y complicaciones perinatales." Revista de Obstetricia y Ginecología de Venezuela 82, no. 01 (2022): 33–46. http://dx.doi.org/10.51288/00820106.

Full text
Abstract:
Objective: To determine the risk factors and perinatal complications in pregnant women with diabetes mellitus who attended the Concepción Palacios Maternity between 2010 and 2015. Methods: Retrospective, descriptive and cross-sectional study involving 108 gestational diabetic patients and 108 without diabetes.Risk factors were compared, complications and their risk factors were assessed. Results: Among gestational diabetics, 76.8% were 35 years of age or older (p-0.013), there were 18.5% primigestas (p-0.031), 86.9% obese (p-0.000), 75% increased by more than 10 kg (p-0,000), 83.3% had a history of gestational diabetes (p-0.000), 31.5% family history of chronic arterial hypertension (p-0.000) and 41 % diabetes mellitus (p-0.001). Maternal complications were hypertensive pregnancy disorder (p-0.004), hyperglycemies (p-0.000) and prolonged hospital stay (p-0.000). Neonatal complications were low (p-0.003), hypoglycemia (p-0.000), macrosomia (p-0.000) and admission to intensive therapy (p-0.001). Risk factors for hypertensive pregnancy disorder were 35 years or more (p-0.0049), a family history of hypertension and diabetes (p-0.000) and personal history of gestational diabetes (p-0.0135). For hyperglycemia, age 35 years lower than 35 years (p-0.005). For neonatal complications, age less than 35 years (p-0.0001), primigestas (p-0.0002), history of gestational diabetes (p-0.000) and relatives of chronic hypertension and diabetes mellitus (p-0.0019). Conclusions: A body mass index greater than 25 kg/m2, a personal history of gestational diabetes, family members of diabetes and hypertension, and excessive weight gain during pregnancy are risk factors for gestational diabetes. Associated complications were hypertensive pregnancy disorder and hyperglycemia. Keywords: Gestational diabetes, Risk factors, Perinatal complications.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

DEVI, Yuli Puspita, Rumaisah ABDILLAH, and Muthmainnah MUTHMAINNAH. "DETERMINANTS OF GESTATIONAL DIABETES MELLITUS." PERIÓDICO TCHÊ QUÍMICA 18, no. 37 (2021): 48–56. http://dx.doi.org/10.52571/ptq-v18-n73-pgi.48-2021.

Full text
Abstract:
Background: Gestational Diabetes Mellitus (GDM) is a glucose tolerance disorder that first appears during pregnancy. GDM can cause a variety of obstetric and perinatal complications for pregnant women and their fetuses. The prevalence of GDM in the city of Surabaya in 2015 amounted to 2.29%, increasing to 3.88% in 2018. Aim: The purpose of this study was to analyze the determinants (family history of diabetes mellitus, BMI, history of birth weight, parity, and the age of the pregnant woman) that influence the GDM. Methods: This research is an analytical study with an observational approach. The research design was carried out using a case-control study. In this study, the number of samples was 36 people, 6 cases, and 30 people as controls, and were taken randomly. The data source obtained from secondary data (medical records of pregnant women) at Mulyorejo Health Center Surabaya. The analysis used in this study was a simple logistic regression test. Results and Discussion: The result showed an effect of a family history of diabetes mellitus (p = 0.035) on the incidence of GDM. Parity was a potential variable (p = 0.077) on the incidence of GDM. Meanwhile, BMI, history of birth weight, and mother's age did not affect the incidence of GDM. Conclusion: Pregnant women with a family history of diabetes who are not balanced with maintaining a good lifestyle can experience complications of developing GDM.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Dassum Amador, Paulina, Conrad Riemann Torres, and Adriana Serrano Salgado. "Complicaciones materno-neonatales en pacientes con diabetes gestacional, hospital gineco-obstetrico Enrique C. Sotomayor." Medicina 19, no. 4 (2019): 205–11. http://dx.doi.org/10.23878/medicina.v19i4.734.

Full text
Abstract:
Introducción: la diabetes gestacional es la complicación metabólica más frecuente del embarazo afectando entre el 3-10% de las gestantes. Los hijos de gestantes diabéticas tienen mayor riesgo de presentar complicaciones perinatales como la hipoglucemia, prematurez, macrosomía, síndrome de dificultad respiratoria, malformaciones congénitas e incluso muerte neonatal. Objetivo: determinar si existe diferencia en relación a las complicaciones gestacionales en pacientes con y sin diabetes gestacional. Materiales y métodos: se realizó un estudio transversal, en el que se compararon las medidas antropométricas del recién nacido (peso, talla, semana gestacional, puntaje Apgar) y las complicaciones materno-neonatales (muerte materna, malformaciones congénitas, distrés respiratorio neonatal, óbito fetal) entre pacientes embarazadas con diagnóstico de diabetes gestacional y otro grupo sin diabetes gestacional en el hospital Gineco-Obstétrico Enrique C. Sotomayor. Resultados: se estudiaron 180 pacientes, el promedio de la edad materna fue de 30.2 ± 5.9 años. Se compararon 90 pacientes con diagnóstico de diabetes gestacional con 90 pacientes sin este diagnóstico. Las complicaciones maternas fueron más frecuentes en las mujeres con diabetes gestacional (n=52 vs. 27, valor p <0.01), los trastornos hipertensivos en el embarazo (n=19 vs. 9, valor p: 0.03) y el polihidramnios (n: 8 vs. 2, valor p: 0.05). El número de óbitos fetales y la mortalidad neonatal se presentó con mayor frecuencia en el Grupo 1 (n= 6 vs. 0, p: 0.01; n: 8 y 1, p: 0.01; respectivamente). Las complicaciones metabólicas neonatales, el distrés respiratorio y las malformaciones congénitas se presentaron con mayor frecuencia en el Grupo 1. Conclusión: se encontró mayor frecuencia de morbimortalidad maternoneonatal en mujeres con diabetes gestacional, por lo que se recomienda: tomar medidas preventivas a nivel comunitario para evitar el desarrollo de la diabetes gestacional, realizando controles rigurosos de glicemia prenatales rigurosos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Adams, Fabiane Coppetti, Joseila Sonego Gomes, Márcio Júnior Strassburger, Pâmela Fantinel Ferreira, Christiane de Fátima Colet, and Simone Zeni Strassburger. "Factors associated to the gestational age of prematuros inhibited in a neonatal intensive therapy unit / Fatores associados à idade gestacional de prematuros internados em unidade de terapia intensiva neonatal." Revista de Pesquisa Cuidado é Fundamental Online 13 (March 9, 2021): 164–69. http://dx.doi.org/10.9789/2175-5361.rpcfo.v13.8069.

Full text
Abstract:
Objetivo: descrever fatores associados à idade gestacional de prematuros internados em Unidade de Terapia Intensiva. Métodos: estudo transversal com recém-nascidos prematuros encaminhados à alta da Unidade. Resultados: participaram 66 prematuros, 59% meninos, média de 32 semanas gestacionais, 26% prematuros moderados, 51% com peso adequado para idade gestacional ao nascimento. 38% das gestantes apresentaram pré-eclâmpsia, 18% diabetes gestacional. Houve associação dos grupos de prematuros com: peso ao nascimento (p=0,000), tempo de internação (p=0,000), tempo de ventilação mecânica invasiva (p=0,000), tempo total de oxigênio (p=0,000), necessidade de transfusão (0,019) e uso de surfactante (0,003). Entre os prematuros tardios e moderados, houve aumento significativo na frequência de recém-nascidos pequenos para idade gestacional no momento da alta (p=0,046 e p=0,021). Conclusão: Pré-eclâmpsia foi a complicação mais prevalente entre as gestantes. Diabetes gestacional foi mais frequente no parto antes das 34 semanas. Observou-se restrição do crescimento extrauterino no momento da alta da unidade.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Otálora, Marcela, and Gina Milena Ortiz. "Diabetes gestacional." Revista Repertorio de Medicina y Cirugía 21, no. 1 (2012): 17–24. http://dx.doi.org/10.31260/repertmedcir.v21.n1.2012.790.

Full text
Abstract:
La diabetes gestacional ocurre entre dos y quince por ciento de los embarazos. Los factores de riesgo inclu­ yen obesidad, intolerancia a la glucosa, historia familiar de diabetes mellitus y antecedente de óbito fetal. El diagnóstico se sustenta en la curva de tolerancia a la glucosa con dos valores anormales. El manejo médico se basa en dieta hipocalórica y ejercicio La terapia farmacológica con insulina ha sido tradicional. Los aná­ logos de insulina de acción rápida se aprobaron en 1996. Se analizan el seguimiento y control metabólico, así como la diabetes gestacional recurrente y el desarrollo de diabetes mellitus tipo 2.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Deruelle, P., J. C. Clay, M. Cazaubiel, D. Subtil, P. Fontaine, and A. Vambergue. "Diabetes gestacional." EMC - Ginecología-Obstetricia 45, no. 4 (2009): 1–11. http://dx.doi.org/10.1016/s1283-081x(09)70780-5.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Pallardo Sánchez, L. F., and L. Herranz de la Morena. "Diabetes gestacional." FMC - Formación Médica Continuada en Atención Primaria 8, no. 9 (2001): 587–96. http://dx.doi.org/10.1016/s1134-2072(01)75484-9.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Bougherara, L., S. Hanssens, D. Subtil, A. Vambergue, and P. Deruelle. "Diabetes gestacional." EMC - Ginecología-Obstetricia 54, no. 1 (2018): 1–11. http://dx.doi.org/10.1016/s1283-081x(18)88086-9.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Mestman, Jorge, and Guillermo Umpierrez. "Diabetes gestacional." Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism 92, no. 6 (2007): E2. http://dx.doi.org/10.1210/jcem.92.6.9996.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

García-de Lucas, María Dolores. "Diabetes gestacional." Revista Española de Casos Clínicos en Medicina Interna 4, no. 2 (2019): 86–89. http://dx.doi.org/10.32818/reccmi.a4n2a16.

Full text
Abstract:
La diabetes es la alteración metabólica más frecuente en la gestación y se asocia a un incremento del riesgo de morbimortalidad maternal y fetal, y ambas pueden reducirse con un control adecuado. Para disminuir su incidencia tras el parto es indispensable recuperar el peso corporal adecuado mediante dieta y ejercicio, y evaluar el riesgo de diabetes de forma regular.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Diabetis gestacional"

1

Ricart, Engel Wifredo. "Impacto de la diabetes gestacional sobre el desarrollo fetal: más allá de la glucemia, El." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1102.

Full text
Abstract:
OBJETIVOS: La diabetes gestacional (DG) es una entidad que se ha relacionado con un mayor riesgo de complicaciones gestacionales. Los objetivos de este estudio fueron: 1) determinar el impacto de la hiperglucemia leve, 2) evaluar las asociaciones entre las complicaciones gestacionales y el grado de tolerancia a la glucosa, obesidad maternal pregestacional, 3) conocer cuál es el rol del sexo fetal en el desarrollo del propio feto en relación a la presencia de DG y obesidad materna pregestacional, y 4)conocer la prevalencia de la DG según los diferentes criterios diagnósticos (criterios de la National Diabetes Data Group y de la Asociación Americana de Diabetes). <br/><br/>MÉTODOS: Estudio poblacional prospectivo multicéntrico, que incluyó 9.270 mujeres gestantes con feto único y sin diabetes pregestacional conocida que dio lugar a 4.793 recién nacidos de sexo masculino y 4.477 de sexo femenino. Las mujeres fueron categorizadas según el grado de tolerancia a la glucosa y según IMC pregestacional. Se evaluó el riesgo de macrosomía, tasa de cesáreas y de otras 7 complicaciones gestacionales, mediante modelos de regresión logística múltiple y se calculó el riesgo atribuible en la población. <br/><br/>RESULTADOS-CONCLUSIONES: 1) Las mujeres con hiperglucemia leve presentaron una asociación con la presencia de complicaciones similar al grupo control, por lo que no se aconseja un cambio en los criterios diagnósticos. 2) En términos de riesgo absoluto y en términos de freceuncia del riesgo atribuible en la población la contribución de la hiperglucemia leve en las complicaciones gestacionales fue inferior a la presentada por la obesidad materna. 3) Se demostró un dimorfismo sexual en la frecuencia de las complicaciones gestacionales. La presencia de DG sólo se relacionó con morbilidad fetal exclusivamente en el sexo masculino. 4) La prevalencia de DG fue del 8,8% con los criterios NDDG y del 11,6% con los criterios de Carpenter y Coustan (incremento relativo del 31.8%).<br><I>OBJECTIVE:<br/> Gestational diabetes mellitus (GDM) increases the risk of adverse complications for both mother and child during pregnancy. The objectives of this study were: 1) To evaluate the potential impact of mild hyperglycemia on GDM outcomes; 2) To evaluate the associations among adverse gestational outcomes and glucose tolerance status and maternal obesity; 3) To elucidate whether the adverse gestational outcomes is influenced by maternal obesity and abnormal glucose tolerance differently in male and female fetuses. 4) To know GDM prevalence according to the different diagnostic criteria (National Diabetes Data Group and American Diabetes Association criteria). Methods: A population study in 16 general hospitals from the Spanish National Health Service -that included 9,270 consecutive women with singleton pregnancies and without a former diagnosis of diabetes mellitus delivering 4,793 male and 4,477 female newborns- was conducted. Women were categorized according to glucose tolerance status and pregestational body mass index (BMI). Fetal macrosomia, caesarean section and seven secondary outcomes were evaluated. Logistic regression analyses were performed to predict the effect of maternal BMI category and glucose tolerance on gestational outcomes. The population-attributable fractions (PAf) of predictor variables were also calculated. <br/><br/>RESULTS/CONCLUSIONS: 1) The contribution of mild hyperglycemia to adverse GDM outcomes was not significantly different to that of control group. Therefore a change in diagnostic criteria was not warranted in our setting. 2) Pregestational maternal BMI (both the absolute risk and PAf) exhibited a much stronger influence on macrosomia, Caesarean section, pregnancy-induced hypertension and large-for-gestational-age newborns than glucose tolerance status. 3) There was a sexual dimorphism in the risk of abnormal birth weight attributed to maternal glucose tolerance status. A closer surveillance of fetal growth might be warranted in pregnant women with abnormal glucose tolerance carrying a male fetus. 4) Of 9,270 pregnant women screened for GDM, 819 (8.8%) met National Diabetes Data Group criteria. If the threshold for defining GDM had been lowered to ADA criteria, an additional 2.8% of women would have been defined as having the condition (relative increase of 31.8%). </I>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Monroy, Rodríguez Gabriela. "Diabetes gestacional: influencia de la lactancia en el metabolismo hidrocarbonado." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/458699.

Full text
Abstract:
La lactancia materna ha demostrado reducir el riesgo de desarrollar diabetes tipo 2 sin que se conozcan con claridad los mecanismos implicados. Mediante monitorización continua de glucosa (MCG) se ha descrito que las mujeres con normotolerancia hidrocarbonada, incluso aquellas con antecedente de diabetes mellitus gestacional (DMG), no muestran fluctuaciones significativas en las concentraciones de glucosa en relación a los episodios de lactancia. Por otra parte, son diversos los estudios que han descrito influencia del consumo de tabaco sobre las concentraciones de glucosa plasmática que por tanto podrían presentar las mujeres que mantengan este hábitos durante el período de lactancia. El objetivo del presente trabajo fue analizar mediante MCG la influencia que el antecedente de DMG, la lactancia materna y el hábito tabáquico ejercen sobre los parámetros glucométricos en el posparto. Metodología: Se realizó un estudio observacional prospectivo evaluando mediante MCG, durante 72hrs, los niveles de glucosa durante el período posparto de mujeres con y sin antecedente de DMG y normotolerancia hidrocarbonada. La glucosa media y los diferentes parámetros de variabilidad glucémica se evaluaron mediante un análisis de regresión lineal múltiple incluyendo el antecedente de DMG, lactancia materna, hábito tabáquico, índice de masa corporal (IMC) pregestacional, edad de gestación, intervalo posparto y edad materna como variables independientes. Se utilizó el test de UNIANOVA para calcular el efecto estimado de las tres variables principales. Se analizó el efecto a corto plazo de un episodio de amamantamiento sobre los niveles de glucosa en situación posprandial y de ayuno. Resultados: Se realizó MCG a 44 mujeres, 22 con antecedente de DMG y 26 que mantenían lactancia materna. El hábito tabáquico resultó la única variable independiente para glucosa media (β=0.415 p=0.005). La lactancia materna y el tabaco resultaron variables independientes para la variabilidad glucémica, no así el antecedente de DMG. La estimación por UNIANOVA de la diferencia por antecedente de DMG fue de ≈ 0.194 mmol/L (3.495 mg/dL) (p=0.205); por lactancia materna de ≈-0.158 mmol/L (-2.857 mg/dL) (p=0.232), y por hábito tabáquico de ≈0.411 mmol/L (7.409 mg/dL) (p=0.049). En cuanto al efecto a corto plazo del amamantamiento, se evidenció disminución significativa en los niveles de glucosa entre los 61 y 85 min, observándose el efecto máximo a los 71-75 min (-12.23 mg, p=0.024) en los episodios posprandiales. En episodios de ayuno de 150 min no se evidenciaron diferencias en las concentraciones de glucosa entre los episodios afectados o no por un amamantamiento (-0.262 mg/dL ± 1.22 SE p = 0.831). Conclusiones: Las mujeres con antecedente de DMG no muestran cambios significativos en la concentración media de glucosa o en la variabilidad glucémica respecto a las mujeres sin este antecedente. Las mujeres que alimentan a sus hijos con lactancia materna no presentan diferencias significativas en la concentración de glucosa respecto a las que lo hacen por lactancia artificial. En las mujeres lactantes, las excursiones posprandiales afectadas por un episodio de amamantamiento presentan una disminución en la concentración de glucosa a partir de 85 min del episodio de lactancia. No se aprecian cambios significativos cuando el episodio tiene lugar en ayuno. Las mujeres con hábito tabáquico activo presentan concentraciones más altas de glucosa. En términos de variabilidad glucémica, de los tres factores estudiados, las mayores diferencias se observan para hábito tabáquico.<br>Breastfeeding has been shown to reduce the risk of developing type 2 diabetes without the mechanisms involved being clearly understood. Glucose profiles in normotolerant women, measured by continuous glucose monitoring (CGM), have not shown significant fluctuations during breastfeeding episodes even in those with gestational diabetes mellitus (GDM) history. Several studies have proven that smoking influences glycemic values and active smoker women could show this effect during lactancy. The objective of the present study was to analyze the influence of GDM, breastfeeding and smoking on the postpartum glucometric parameters by CGM. METHODS: A prospective observational study was carried out evaluating the glucose levels during the postpartum of normotolerant women with and without previous GDM. Mean glucose values and glycemic variability parameters were assessed by multiple linear regression analysis. History of GDM, breastfeeding, smoking, pregestational body mass index (BMI), gestational age, postpartum interval and maternal age were included as independent variables. UNIANOVA test was used to estimate the effect of the three main variables. The accute effect of suckling on postprandial and fasting glucose levels was analyzed. Results: CGM was performed in 44 women, 22 with previous GDM and 26 with predominant breastfeeding. Smoking was the only independent variable for mean glucose (β = 0.415 p = 0.005). Breastfeeding and smoking were independent variables for glycemic variability. The estimated difference by GDM was ≈ 0.194 mmol / L (3,495 mg / dL) (p = 0.205); breastfeeding ≈ -0.158 mmol/L (-2.857 mg/dL)(p = .032), and ≈0.411 mmol / L (7.409 mg / dL) (p = 0.049) for smoking. In fed-state, suckling reduced glucose levels between 61 and 85 min, with the highest effect observed at 71-75 min (-12.23 mg, p = 0.024). In fasting 150-min intervals, there were no differences in glucose levels between those episodes affected or not by suckling (-0.262 mg / dL ± 1.22 SE p = 0.831). Conclusions: Women with or without previous GDM did not differ in terms of mean glucose levels and glycemic variability. Women who breastfeed their infants do not present significant differences in their glucose levels compared with artificially feeding women. In breastfeeding women, postprandial episodes show a decrease in glucose concentration from ≈85 min after the commencement of suckling. No significant changes are observed in fasting state. Active smoking women have higher glucose levels. In terms of glycemic variability, of the three factors studied, the greatest differences are observed for smoking.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Mendoza, Mathison Lilian Cristina. "Risk factors for hyperglycemia in pregnancy, and vitamin D as a prevention strategy in the DALI study." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673323.

Full text
Abstract:
La present tesi doctoral se centra en l’estudi dels factors de risc i l’ús de la vitamina D com a estratègia de prevenció de la diabetis mellitus gestacional (DMG) en una població d’alt risc participants en l’estudi DALI (Intervenció d’estil de vida i vitamina D per a la prevenció de DMG) En el primer article, es descriu l’assaig controlat aleatoritzat DALI de vitamina D per a la prevenció de DMG. L’assaig controlat aleatoritzat DALI va avaluar la suplementació de vitamina D amb 1600 UI / dia, (+/- intervenció combinada d’estil de vida), en una població d’alt risc de DMG, des <20 setmanes de gestació fins al part. Els resultats primaris van ser les mesures subrogades de DMG: glucèmia plasmàtica en dejú (GPA), HOMA-IR i augment de pes intragestación. Hi va haver una petita millora en la GPA (-0,14 mmol / l; IC 95%: -0,28, -0,00) a les 35-37 setmanes de gestació, però no es va observar millora en cap resultat primari a les 24-28 setmanes. Una anàlisi post hoc va identificar com a variables independents per a la suficiència de vitamina D: l’ètnia europea (OR 19,84, CI95 5,87-67,08), l’estació de l’any de l’extracció (OR estiu vs. primavera 17,0 , IC 95 1,84-157,5, ns per altres estacions) i la presa de vitamines (OR 11,1, IC 95 3,01-41,2). En el segon article es descriuen els factors de risc d’hiperglucèmia gestacional (HG) en la població DALI, en diferents períodes de la gestació i punts de la sobrecàrrega oral de glucosa (SOG). Realitzem un sub-anàlisi observacional de l’estudi DALI, que va incloure a 971 dones, que es van sotmetre a una SOG a les <20, 24-28 i 35-37 setmanes (criteris IADPSG / WHO2013). Una regressió logística multivariant va seleccionar variables independents (incloent característiques basals maternes i de la gestació actual) per HG. Les característiques clíniques associades de forma independent amb HG van ser: <20 setmanes, intolerància a la glucosa prèvia (odds ratio (OR): 3,11; IC 95%: 1,41-6,85), DMG prèvia (OR: 2 , 22; IC 95%: 1,20-4,11), circumferència cervical (CC) (OR: 1,58; IC 95%: 1,06-2,36 per al tercil superior), freqüència cardíaca en repòs ( FCR, OR: 1,99; IC 95%: 1,31-3,00 per al tercil superior) i centre de reclutament; a les 24-28 setmanes, mortinat previ (OR: 2,92; IC 95%: 1,18-7,22), FCR (OR: 3,32; IC 95%: 1,70-6,49 per al tercil superior) i centre de reclutament; a les 35-37 setmanes, talla materna (OR: 0,41; IC 95%: 0,20-0,87 per al tercil superior). Les característiques clíniques associades de forma independent amb DMG / diabetis franca, diferien segons el punt de temps de la SOG (per exemple, la CC es va associar amb glucosa alterada en dejú a <20 setmanes, mentre que la FCR es va associar amb la glucosa postsobrecarga a <20 setmanes). En conclusió, en dones amb sobrepès / obesitat participants en l’estudi DALI, la suplementació amb vitamina D no va millorar substancialment les mesures subrogades de DMG definides com a resultats primaris (GPA, HOMA-IR, augment de pes intragestación). Les concentracions mitjana de vitamina D a l’inici de l’estudi van ser més altes del que s’esperava i els principals predictors de la suficiència de vitamina D van ser l’ètnia europea i la ingesta de multivitaminas. En aquesta població, els factors de risc d’HG diferien segons el període de la gestació i el punt de la SOG, i podrien ajudar a definir els criteris per a la detecció selectiva o els participants d’assajos de prevenció.”<br>La presente tesis doctoral se centra en el estudio de los factores de riesgo y el uso de la vitamina D como estrategia de prevención de la diabetes mellitus gestacional (DMG) en una población de alto riesgo participantes en el estudio DALI (Intervención de estilo de vida y vitamina D para la prevención de DMG) En el primer artículo, se describe el ensayo controlado aleatorizado DALI de vitamina D para la prevención de DMG. El ensayo controlado aleatorizado DALI evaluó la suplementación de vitamina D con 1600 UI/día, (+/- intervención combinada de estilo de vida), en una población de alto riesgo de DMG, desde <20 semanas de gestación hasta el parto. Los resultados primarios fueron las medidas subrogadas de DMG: glucemia plasmática en ayunas (GPA), HOMA-IR y aumento de peso intragestación. Hubo una pequeña mejoría en la GPA (-0,14 mmol/l; IC 95%: -0,28, -0,00) a las 35-37 semanas de gestación, pero no se observó mejora en ningún resultado primario a las 24-28 semanas. Un análisis post hoc identificó como variables independientes para la suficiencia de vitamina D: la etnia europea (OR 19,84, CI95 5,87-67,08), la estación del año de la extracción (OR verano vs. primavera 17,0, IC 95 1,84-157,5, ns para otras estaciones) y la toma de vitaminas (OR 11,1, IC 95 3,01-41,2). En el segundo artículo se describen los factores de riesgo de hiperglucemia gestacional (HG) en la población DALI, en diferentes periodos de la gestación y puntos de la sobrecarga oral de glucosa (SOG). Realizamos un sub-análisis observacional del estudio DALI, que incluyó a 971 mujeres, que se sometieron a una SOG a las <20, 24-28 y 35-37 semanas (criterios IADPSG/WHO2013). Una regresión logística multivariante seleccionó variables independientes (incluyendo características basales maternas y de la gestación actual) para HG. Las características clínicas asociadas de forma independiente con HG fueron: <20 semanas, intolerancia a la glucosa previa (odds ratio (OR): 3,11; IC 95%: 1,41-6,85), DMG previa (OR: 2,22; IC 95%: 1,20-4,11), circunferencia cervical (CC) (OR: 1,58; IC 95%: 1,06–2,36 para el tercil superior), frecuencia cardíaca en reposo (FCR, OR: 1,99; IC 95%: 1,31–3,00 para el tercil superior) y centro de reclutamiento; a las 24-28 semanas, mortinato previo (OR: 2,92; IC 95%: 1,18-7,22), FCR (OR: 3,32; IC 95%: 1,70-6,49 para el tercil superior) y centro de reclutamiento; a las 35-37 semanas, talla materna (OR: 0,41; IC 95%: 0,20-0,87 para el tercil superior). Las características clínicas asociadas de forma independiente con DMG/diabetes franca, diferían según el punto de tiempo de la SOG (por ejemplo, la CC se asoció con glucosa alterada en ayunas a <20 semanas, mientras que la FCR se asoció con la glucosa postsobrecarga a <20 semanas). En conclusión, en mujeres con sobrepeso / obesidad participantes en el estudio DALI, la suplementación con vitamina D no mejoró sustancialmente las medidas subrogadas de DMG definidas como resultados primarios (GPA, HOMA-IR, aumento de peso intragestación). Las concentraciones promedio de vitamina D al inicio del estudio fueron más altas de lo esperado y los principales predictores de la suficiencia de vitamina D fueron la etnia europea y la ingesta de multivitaminas. En esta población, los factores de riesgo de HG diferían según el período de la gestación y el punto de la SOG, y podrían ayudar a definir los criterios para la detección selectiva o los participantes de ensayos de prevención.<br>The present doctoral thesis focuses on the study of risk factors and the use of vitamin D as a prevention strategy for gestational diabetes mellitus (GDM) in a high-risk population (pregnant overweight/obese women) enrolled in the DALI (Vitamin D And Lifestyle Intervention for GDM prevention) study. In the first article, the DALI vitamin D randomized controlled trial for GDM prevention is reported. The DALI vitamin D randomized controlled trial for GDM prevention tested vitamin D supplementation with 1600 IU/day, with or without combined lifestyle intervention in a high-risk population for GDM, starting at <20 weeks’ gestation until delivery. The primary study outcomes were the GDM surrogates, fasting plasma glucose (FPG), HOMA-IR and gestational weight gain (GWG). There was a small improvement in FPG (-0.14 mmol/l; 95%CI -0.28, -0.00) at 35-37 weeks’ gestation, but no improvement in any primary outcome was observed at 24-28 weeks’ gestation, when testing for GDM usually takes place. A post hoc analysis identified as independent variables for vitamin D sufficiency: European ethnicity (OR 19.84, CI95 5.87-67.08), season of measurement (OR summer vs. spring 17.0, CI 95 1.84-157.5, ns for other seasons) and taking vitamins (OR 11.1, CI 95 3.01-41.2). In the second article risk factors for hyperglycemia in pregnancy (HiP) in the DALI population, at different pregnancy periods and oral glucose tolerance test (OGTT) time points are described. We conducted an observational sub-analysis of the DALI study, including 971 women, who underwent an OGTT at <20, 24–28 and 35–37 weeks (IADPSG/WHO2013 criteria). A multivariate logistic regression selected independent variables (including baseline maternal and current pregnancy characteristics) for HiP. Clinical characteristics independently associated with HiP were: at <20 weeks, previous abnormal glucose tolerance (odds ratio (OR): 3.11; 95%CI: 1.41–6.85), previous GDM (OR: 2.22; 95%CI: 1.20–4.11), neck circumference (NC) (OR: 1.58; 95%CI: 1.06–2.36 for the upper tertile), resting heart rate (RHR, OR: 1.99; 95%CI: 1.31–3.00 for the upper tertile) and recruitment site; at 24–28 weeks, previous stillbirth (OR: 2.92; 95%CI: 1.18-7.22), RHR (OR: 3.32; 95%CI: 1.70-6.49 for the upper tertile) and recruitment site; at 35–37 weeks, maternal height (OR: 0.41; 95%CI: 0.20–0.87 for upper tertile). Clinical characteristics independently associated with GDM/overt diabetes differed by OGTT time point (for example, NC was associated with abnormal fasting glucose at <20 weeks, while RHR was associated with post-challenge glucose at <20 weeks and with both, fasting and post-challenge glucose at 24-28 weeks). In conclusion, in overweight/obese women enrolled in the DALI study, vitamin D supplementation did not substantially improve surrogate GDM measurements defined as primary outcomes (FPG, HOMA-IR, GWG) and did not modify secondary outcomes. Average vitamin D concentrations at baseline were higher than expected and major vitamin D sufficiency predictors were European ethnicity and multivitamin intake. In this population, risk factors for HiP differed by pregnancy period and OGTT time point and could assist in defining criteria for selective screening or participants of prevention trials.<br>Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Villaplana, García Maria. "Sistemas inteligentes y de educación para el control de la diabetes gestacional." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669499.

Full text
Abstract:
La Diabetis Gestacional (DG) afecta un 8,8% dels embarassos en Espanya segons els criteris diagnòstics de la National Diabetes Data Group (NDDG). En canvi, la prevalença podria augmentar si s'aplicaren els criteris de la International Association of Diabetes and Pregnancy Study Groups (IADPSG). Amb el diagnòstic de DG el risc de morbilitat matern-fetal augmenta i per això es considera una entitat de gran importància. El tractament consisteix en fer dieta, exercici, si no hi ha contraindicació, i controls de glucèmia capil·lar que son revisats regularment per l'especialista. Si les glucèmies estan per sobre dels objectius, es modifica la dieta o s'inicia insulina. Al nostre centre, més del 40% de les pacients requereixen de tractament amb insulina, i això suposa un augment de les necessitats de realitzar més visites presencials a l'hospital. Aquest volum de pacients, junt amb la possibilitat de que puguin canviar els criteris diagnòstics en un futur, suposaria un gran augment assistencial. L'ús de la telemedicina pot disminuir el nombre de visites presencials però no ho fa en el volum de feina dels especialistes. Per aquest motiu ens vam plantejar un estudi clínic controlat, aleatoritzat amb la intenció de poder demostrar l'eficàcia i seguretat d'incorporar un sistema de telemedicina que inclou eines d'intel·ligència artificial pel control de la DG. Aquest control es realitza des del diagnòstic fins al part en cas d'estar en normoglucèmia o fins a la necessitat d'iniciar insulina. El que es pretén demostrar és que l'ús d'aquesta aplicació pot reduir el volum assistencial dels professionals i que les gestants es desplacin menys a l'hospital, tot això sense empitjorar el control, i fins i tot, anticipant els canvis de tractament gràcies a l'anàlisi freqüent i automàtic de les glucèmies, per tal de millorar la seva qualitat de vida. La plataforma, anomenada SINEDiE (Sistemes Intel·ligents i d'Educació per a la Diabetis de l'Embaràs), permet enviar les dades de glucèmia amb el glucòmetre i un ordinador, amb opció de poder afegir informació de dieta, cetonúria i exercici. Totes les dades són analitzades de manera automàtica i el sistema pot prescriure una dieta, modificar-la, generar avisos als professionals d'una situació concreta o de si hi ha indicació d'iniciar tractament amb insulina. L'anàlisi es realitza amb dos mòduls d'ajuda a la decisió, un per definir l'estat de les glucèmies (adequat, alterat, necessitat probable d'insulina), anomenat "estat metabòlic", i el mòdul de recomanacions per suggerir el tractament més adient. Tots dos tenen una base de coneixement creada prèviament gràcies a les guies clíniques i al coneixement dels professionals. Si els controls glucèmics són correctes el sistema no avisarà al professional per a que valori la pacient. En canvi, si presenta una alteració del perfil que suggereix un canvi de dieta el mòdul de recomanacions realitzarà aquest canvi i avisarà a la pacient per SMS i per l'aplicació, però no al professional. En canvi, si considera necessari iniciar tractament amb insulina, avisarà a l'endocrinòleg perquè valori a la pacient. En el projecte participen el Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell i el Hospital Mutua de Terrassa. L'estudi es va realitzar en 119 gestants i els resultats mostren que el SINEDiE és segur i efectiu. Amb capacitat per reconèixer aquelles pacients que presenten un bon control glucèmic amb dieta i no requereixen de més visites presencials, així com de detectar els casos en què es requereix una valoració pel professional. Gràcies al sistema es van disminuir les visites hospitalàries i el nivell de satisfacció de les participants en l'ús del sistema va ser molt elevat. Tot sense haver-hi diferències en el control glucèmic ni en les complicacions maternes i perinatals.<br>La Diabetes Gestacional (DG) afecta un 8,8% de los embarazos en España según los criterios diagnósticos del National Diabetes Data Group (NDDG). En cambio, esta prevalencia podría aumentar si se aplicaran los criterios de la International Association of Diabetes and Pregnancy Study Groups (IADPSG) y que asumen otras sociedades científicas internacionales. Con el diagnóstico de DG el riesgo de morbilidad materno-fetal aumenta y por lo tanto, es un trastorno relevante. El tratamiento consiste en dieta específica, ejercicio si no existe contraindicación, y controles de glucemia capilar que serán revisados regularmente por el especialista. Si las glucemias están por encima de los objetivos se modifica la dieta o se inicia insulina. En nuestro centro, más del 40% de las pacientes necesitan tratamiento con insulina, con la consiguiente necesidad de realizar más visitas al hospital. Este volumen de pacientes al probable cambio en los criterios diagnósticos, supondrá un gran incremento de la carga asistencial. El uso de telemedicina per se puede disminuir el número de visitas presenciales pero no reduce el volumen de trabajo. Por ello nos planteamos un estudio clínico controlado y aleatorizado con la intención de demostrar la eficacia y seguridad de aplicar un sistema de telemedicina inteligente que incluye herramientas de inteligencia artificial para el control de la DG. El control se realiza desde el diagnóstico hasta el parto si se mantiene la normoglucemia o hasta la necesidad de iniciar insulina. La finalidad es demostrar que su uso puede reducir la carga asistencial, demostrar que las gestantes se desplazan menos al hospital sin empeorar su control, incluso, anticipándose a cambios en el tratamiento gracias al análisis frecuente y automático de las glucemias, y en consecuencia, mejorar su calidad de vida. La plataforma, denominada SINEDiE (Sistemas Inteligentes y de Educación para la Diabetes del Embarazo), permite enviar los datos de glucemia a través del medidor y un ordenador, complementar la información de dieta, cetonuria y ejercicio. Todos los datos son analizados de manera automática y el sistema puede prescribir una dieta, modificarla, generar avisos al profesional de una situación concreta de una paciente y de si existe indicación de iniciar insulina. Este análisis se produce gracias a dos módulos de ayuda a la decisión, uno de análisis para definir el estado de las glucemias (adecuado, alterado, necesidad probable de insulinización), llamado "estado metabólico" y el módulo de recomendaciones para sugerir el tratamiento más adecuado. Ambos módulos tienen una base de conocimiento creada previamente a partir de las guías clínicas y el conocimiento de los profesionales. Durante el seguimiento si el control glucémico es correcto el sistema no avisará al profesional. Si, por el contrario, la alteración del perfil glucémico sugiere la necesidad de un cambio de dieta, el módulo de recomendaciones realizará dicho cambio y avisará a la gestante a través de SMS y de la plataforma. En cambio, si considera necesario iniciar tratamiento con insulina, se lo comunicará al endocrinólogo para valorarla. En el proyecto participaron el Hospital Universitario Parc Taulí de Sabadell y el Hospital Mutua de Terrassa. El estudio se realizó en 119 gestantes y los resultados obtenidos muestran que SINEDiE es seguro y efectivo, capaz de reconocer aquellas pacientes que presentan un buen control glucémico con dieta y no necesitan más visitas, así como de avisar de los casos en los que se requiere una valoración por el especialista. Gracias a la plataforma se disminuyeron las visitas hospitalarias y el nivel de satisfacción en el uso de este sistema fue muy elevado, sin existir diferencias en el control glucémico ni en las complicaciones maternas y perinatales.<br>"Gestational Diabetes (GD) affects about 8.8% of pregnancies according to the diagnosis criteria proposed by the National Diabetes Data Group (NDDG). Additionally, this prevalence could increase twofold when the criteria recommended by the International Association of Diabetes and Pregnancy Study Groups (IADPSG) is applied. After the diagnosis, the risk of maternal-fetal morbidity increases and therefore, it is considered a relevant disorder. Treatment is based on diet, exercise, when no contraindicated, and finger prick blood glucose controls that will be reviewed regularly, in such a way that when blood sugar levels are above objective, diet must be modified or drug treatment initiated. In our centre, more than 40% of patients need insulin treatment, increasing the frequency of attendance to the hospital. This fact, together with the possibility that diagnosis criteria for GD in our country changes, will imply a high increase in attendance. Use of telemedicine may obtain a decrease in the number of face-to-face visits for patients but will not always reduce the burden for specialists. For this reason, we performed a randomized controlled clinical study with the intention of demonstrating the efficacy and safety of applying a telemedicine system that includes artificial intelligence tools for the control of patients with DG. The control would be carried out from diagnosis to delivery if normoglycemia has been maintained or, the need of starting treatment with insulin. This clinical study aims to demonstrate that the use of this smart application can reduce the healthcare burden for specialists. At the same time, pregnant women will have to attend less often hospital visits without a negative impact on glucose control, even reducing time for changes in the treatment thanks to the frequent and automatic glucose analysis, and therefore, it would improve their quality of life. The platform, named SINEDiE (Intelligent and Education Systems for Diabetes in Pregnancy), allows patients to send blood glucose data through their meters and computers, including the information about diet, Ketonuria and exercise practice. All data are analysed automatically, the system prescribes a diet, modify it when necessary, generates alerts to specialists to inform them about a situation as well as the need for starting insulin. This smart analysis is produced thanks to the use of two decision support modules, the first one defines the glucose status: adequate, altered, probable need for insulinization (metabolic state), and the second suggests the most appropriate treatment according to the data from every woman. Both modules include a knowledge base created previously from the clinical guidelines and the expert knowledge. When the glycaemic control is adequate, the system does not generate alerts for professionals. When, on the contrary, the glycaemic profile suggests the need for a diet adjustment, the recommendations module will automatically performe a change which will be communicated to the patient through short message service (SMS) as well as through the platform. On the contrary, when data analysis concludes that insulin therapy will be needed, the system generates an alarm for professionals. The project involved the Parc Taulí de Sabadell University Hospital and the Mutua de Terrassa Hospital. The study included 119 pregnant women. The results obtained suggest that SINEDiE is safe and effective, being able to recognize those patients who have good glycemic control under diet therapy and do not additional visits. At the same time, SINEDiE was able to identify all the patients who needed insulin treatment. The number of the hospital visits was reduced and the level of satisfaction with the use of this system was very high. There were no differences in glycaemic control or maternal and fetal complications.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Albareda, Riera Mercè. "Diabetes gestacional: riesgo de desarrollar diabetes mellitus y factores de riesgo cardiovascular a medio plazo." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/4377.

Full text
Abstract:
A pesar de que el concepto de diabetes gestacional (DMG) como lo entendemos actualmente data de 1979, las primeras referencias que nos constan son del siglo XIX (Bennewitz 1824, Duncan 1882), y antes de 1979 ya se hab'an publicado estudios de cribaje, diagnóstico y mortalidad perinatal (Hoet 1954, Wilkerson 1957, O'Sullivan y Mahan 1964, Pedersen 1967, Mestman 1971). En la actualidad, la DMG se define como la intolerancia a la glucosa de gravedad variable con inicio o primer reconocimiento durante la gestación. Este concepto fue incluido en la clasificación diagnóstica de la diabetes mellitus (DM) por el National Diabetes Data Group (NDDG) en 1979 (NDDMG 1979), y por la Organización Mundial de la Salud (OMS) en 1980 (WHO 1985). En el primer Workshop sobre DMG en 1980 (ADA 1980) ya se adoptó dicha ón, y en el segundo, se añadió el concepto de que debe aplicarse independientemente de si es necesario el tratamiento insulínico o de si persiste la alteración metabólica en el posparto (ADA 1985). Estas consideraciones se han mantenido también en el tercer y cuarto Workshops. Ello no obvia la necesidad de reclasificar la tolerancia a la glucosa en el posparto en todas las mujeres afectas. <br/>La prevalencia de la DMG en diferentes poblaciones oscila entre el 0,15 y el 15% (tabla 1), interpretándose las diferencias por variaciones geográficas y étnicas (King 1998) además de la influencia de la utilización de diferentes métodos de cribaje y diagnóstico (Oats 1988, Dornhorst 1990, O'Sullivan 1991, Schwartz 1999). Así, en un grupo de 8857 mujeres gestantes, el diagnóstico de DMG se realizó en el 3,21% utilizando los criterios de NDDG y en el 4,95% según los de Carpenter y Counstan (Schwartz 1999). El riesgo de DMG aumenta con la edad materna, el sobrepeso, la paridad, los antecedentes familiares de DM y el antecedente de resultados adversos en embarazos previos, observándose además un aumento de prevalencia en los últimos años (King 1998). <br/>Esta entidad se asocia a un aumento de la morbilidad materna y fetal tanto en el período perinatal como a largo plazo. Se ha descrito un mayor riesgo de preeclampsia, hidramnios y parto por cesárea, además de un mayor riesgo en el feto de macrosomía, traumatismo obstétrico, síndrome de distrés respiratorio y alteraciones bioquímicas transitorias (O'Sullivan 1973, Gyves 1977, Kitzmiller 1978, Widness 1985). La DMG también se acompaña de un mayor riesgo de diabetes DMNID a largo plazo en la madre (Mestman 1988, O'Sullivan 1991) y de diabetes, obesidad y alteración del desarrollo intelectual y psicomotor en sus hijos (Freinkel 1980, Pettitt 1991, Silverman 1998). Dado que tanto las repercusiones perinatales como a largo plazo se han asociado a un ambiente metabólico intrauterino adverso (Pettitt 1993, De Veciana 1995, Silverman 1998) es importante tanto el diagnóstico como su tratamiento para prevenirlas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Xie, Xinglei. "Incremento ponderal en mujeres con diabetes mellitus pregestacional y gestacional. Variables predictoras y asociaciones con resultados perinatales." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671342.

Full text
Abstract:
L'atenció endocrinològica a les dones amb diabetis pregestacional (DMP) i gestacional (DMG) se centra habitualment en aconseguir un control glucèmic el més normal possible, prestant-se menys atenció a altres variables com l'increment ponderal gestacional (IPG), definit el 2009 pel Institute of Medicine (IOM) com adequat, excessiu o insuficient segons els resultats gestacionals associats en població general. OBJECTIUS: Avaluar la distribució d'IPG segons IOM 2009 en dones amb DMG i DMP, les variables clíniques predictores de la mateixa (objectiu principal) i la seva associació amb els resultats de la gestació (objectiu secundari). METODOLOGIA: Anàlisi retrospectiva de dades recollides sistemàticament en dones amb DMG i DMP ateses a la Clínica de Malalties endocrinològiques i Gestació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. RESULTATS: En dones amb DMG i DMP el IPG segons IOM va ser freqüentment inadequat, a costa d'IPG insuficient en dones amb DMG (48.1%) i d'IPG excessiu en dones amb DMP (50.7%). En dones amb DMG, els predictors d'IPG segons IOM van incloure factors comuns a la població general i un factor específic per DMG com és el temps de seguiment (OR per IPG insuficient 1.027 per setmana, IC 95% 1.010-1.043; OR per IPG excessiu 0.970, IC 95% 0.950-0.991). El IPG segons IOM es va associar amb resultats materns (malaltia hipertensiva de l'embaràs (EHE), preeclàmpsia (límit) i cesària) i fetals (nadó gran per l'edat gestacional (RN GEG), macrosomia i nadó petit per l'edat gestacional (RN PEG)). Excepte per RN PEG, el IPG excessiu es va associar amb risc més alt i el IPG insuficient amb risc més baix. Les fraccions atribuibles poblacionals (FAPs) i fraccions prevenibles poblacionals (FPPs) van ser moderades. En dones amb DMP, els predictors d'IPG segons IOM van incloure factors comuns a la població general i específics de DM com tipus de DM (OR de DM1 per IPG excessiu 3.093, IC 95% 1.325-7.222), dosi d'insulina en tercer trimestre (OR per IPG excessiu 2.551 per UI, IC 95% 1.292-5.036), temps de seguiment (OR per IPG insuficient 0.894 per setmana, IC 95% 0.837-0.955) i canvi en HbA1c (OR per IPG excessiu 0.768 per 1%, IC 95 % 0.611-0.966). El IPG segons IOM es va associar amb resultats materns i fetals. El IPG excessiu es va associar amb major risc de EHE, cesària, RN GEG i macrosomia, mentre que per PEG i destret respiratori l'augment de risc es va associar amb IPG insuficient. Les FAPs i FPPs van ser moderades-grans. CONCLUSIONS: En dones amb DMG i DMP, és freqüent que el IPG segons IOM sigui inadequat, a costa d'IPG insuficient en dones amb DMG i d'IPG excessiu en dones amb DMP. Entre les variables associades a IPG segons IOM hi ha variables que són predictors coneguts, comuns amb la població general i altres específiques de diabetis. La durada del seguiment durant l'embaràs és un predictor positiu de IPG insuficient en dones amb DMG i negatiu en dones amb DMP. A més, en dones amb DMP, el tipus de DM, el canvi d'HbA1c durant l'embaràs i la dosi d'insulina en el tercer trimestre, són variables predictores d'IPG excessiu. Sent els resultats globals de l'embaràs satisfactoris en dones amb DMG i bastant satisfactoris en dones amb DMP, el IPG excessiu s'associa a resultats desfavorables en els dos grups, mentre que el IPG insuficient s'associa a resultats favorables en dones amb DMG i mixtos en dones amb DMP. Les FAPs i FPPs d'IPG inadequat segons IOM són més altes en dones amb DMP.<br>La atención endocrinológica a las mujeres con diabetes pregestacional (DMP) y gestacional (DMG) se centra habitualmente en conseguir un control glucémico lo más normal posible, prestándose menos atención a otras variables como el incremento ponderal gestacional (IPG), definido en 2009 por el Institute of Medicine (IOM) como adecuado, excesivo o insuficiente según los resultados gestacionales asociados en población general. OBJETIVOS: Evaluar la distribución de IPG según IOM 2009 en mujeres con DMG y DMP, las variables clínicas predictoras del mismo (objetivo principal) y su asociación con los resultados de la gestación (objetivo secundario). METODOLOGÍA: Análisis retrospectivo de datos recogidos sistemáticamente en mujeres con DMG y DMP antendidas en la Clínica de Enfermedades Endocrinológicas y Gestación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. RESULTADOS: En mujeres con DMG y DMP el IPG según IOM fue frecuentemente inadecuado, a expensas de IPG insuficiente en mujeres con DMG (48.1%) y de IPG excesivo en mujeres con DMP (50.7%). En mujeres con DMG, los predictores de IPG según IOM incluyeron factores comunes a la población general y un factor específico para DMG como es el tiempo de seguimiento (OR para IPG insuficiente 1.027 por semana, IC 95% 1.010-1.043; OR para IPG excesivo 0.970, IC 95% 0.950-0.991). El IPG según IOM se asoció con resultados maternos (enfermedad hipertensiva del embarazo (EHE), preeclampsia (límite) y cesárea) y fetales (recién nacido grande para la edad gestacional (RN GEG), macrosomía y recién nacido pequeño para la edad gestacional (RN PEG)). Excepto para RN PEG, el IPG excesivo se asoció con riesgo más alto y el IPG insuficiente con riesgo más bajo. Las population attributable fractions (PAFs) y population preventable fractions (PPFs) fueron moderadas. En mujeres con DMP, los predictores de IPG según IOM incluyeron factores comunes a la población general y específicos de DM como tipo de DM (OR de DM1 para IPG excesivo 3.093, IC 95% 1.325-7.222), dosis de insulina en tercer trimestre (OR para IPG excesivo 2.551 por UI, IC 95%1.292-5.036), tiempo de seguimiento (OR para IPG insuficiente 0.894 por semana, IC 95% 0.837-0.955) y cambio en HbA1c (OR para IPG excesivo 0.768 por 1%, IC 95% 0.611-0.966). El IPG según IOM se asoció con resultados maternos y fetales. El IPG excesivo se asoció con mayor riesgo de EHE, cesárea, RN GEG y macrosomía, mientras que para PEG y distrés respiratorio el aumento de riesgo se asoció con IPG insuficiente. Las PAFs y PPFs fueron moderadas-grandes. CONCLUSIONES: En mujeres con DMG y DMP, es frecuente que el IPG según IOM sea inadecuado, a expensas de IPG insuficiente en mujeres con DMG y de IPG excesivo en mujeres con DMP. Entre las variables asociadas a IPG según IOM hay variables que son predictores conocidos, comunes con la población general y otras específicas de diabetes. La duración del seguimiento durante el embarazo es un predictor positivo de IPG insuficiente en mujeres con DMG y negativo en mujeres con DMP. Además, en mujeres con DMP, el tipo de DM, el cambio de HbA1c durante el embarazo y la dosis de insulina en el tercer trimestre, son variables predictoras de IPG excesivo. Siendo los resultados globales del embarazo satisfactorios en mujeres con DMG y bastante satisfactorios en mujeres con DMP, el IPG excesivo se asocia a resultados desfavorables en ambos grupos, mientras que el IPG insuficiente se asocia a resultados favorables en mujeres con DMG y mixtos en mujeres con DMP. Las PAFs y PPFs del IPG inadecuado según IOM son más altas en mujeres con DMP.<br>Endocrinological care for women with pre-pregnancy diabetes (PDM) and gestational diabetes (GDM) is usually focused on achieving a glycemic control as normal as possible, and less attention is paid to other variables such as gestational weight gain (GWG), defined in 2009 by the Institute of Medicine (IOM) as adequate, excessive or insufficient according to the associated pregnancy outcomes in the general population. OBJECTIVES: To assess the distribution of GWG according to IOM 2009 in women with GDM and PDM, its predictive clinical variables (primary objective) and its association with pregnancy outcomes (secondary objective). METHODOLOGY: Retrospective analysis of data collected systematically in women with GDM and PDM attended at the Clinic for Endocrinological Diseases and Pregnancy of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. RESULTS: In women with GDM and PDM, GWG according to IOM was frequently inadequate, at the expense of insufficient GWG in women with GDM (48.1%) and excessive GWG in women with PDM (50.7%). In women with GDM, the predictors of GWG according to IOM included factors common to the general population and a GDM-specific factor such as length of follow-up (OR for insufficient GWG 1.027 per week, 95% CI 1.010-1.043; OR for excessive GWG 0.970, 95% CI 0.950-0.991). GWG according to IOM was associated with maternal (pregnancy-induced hypertension (PIH), preeclampsia (borderline) and cesarean section) and fetal outcomes (large-for-gestational-age newborn (LGA), macrosomia and small-for-gestational age newborn (SGA)). Except for SGA, excessive GWG was associated with higher risk and insufficient GWG with lower risk. The population attributable fractions (PAFs) and population preventable fractions (PPFs) were moderate. In women with PDM, the predictors of GWG according to IOM included factors common to the general population and PDM-specific factors such as type of DM (OR of Type 1 DM for excessive GWG 3.093, 95% CI 1.325-7.222), insulin dose in the third trimester (OR for excessive GWG 2.551 per 1 IU, 95% CI 1.292-5.036), length of follow-up (OR for insufficient GWG 0.894 per week, 95% CI 0.837-0.955) and change of HbA1c (OR for excessive GWG 0.768 per 1%, 95% CI 0.611-0.966). GWG according to IOM was associated with both maternal and fetal outcomes. For PIH, cesarean section, LGA and macrosomia, excessive GWG was associated with increased risk, while for SGA and respiratory distress the increased risk was associated with insufficient GWG. The PAFs and PPFs were moderate-large. CONCLUSIONS: In women with GDM and PDM, GWG according to IOM is frequently inadequate, at the expense of insufficient GWG in women with GDM and excessive GWG in women with PDM. Among the variables associated with GWG according to IOM, there are variables that are well-known predictors, common to the general population and others, which are diabetes-specific. The length of follow-up during pregnancy is a positive predictor of insufficient GWG in women with GDM and a negative one in women with PDM. Furthermore, in women with PDM, type of DM , change of HbA1c during pregnancy and insulin dose in the third trimester are predictive variables for excessive GWG. With overall pregnancy outcomes being satisfactory in women with GDM and quite satisfactory in women with PDM, excessive GWG is associated with unfavorable results in both groups, while insufficient GWG is associated with favorable results in women with GDM and mixed ones in women with PDM. The PAFs and PPFs of inadequate GWG according to IOM are higher in women with PDM.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Algaba, Chueca Francisco. "Impact of gestational diabetes on fetal precursors and lipoprotein profile: effects on offspring." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669980.

Full text
Abstract:
La diabetis mellitus gestacional (DMG) és una de les complicacions més comunes de l'embaràs i s'ha associat amb alteracions metabòliques i nutricionals maternes que pertorben les adaptacions metabòliques d'ell mateix. Aquests trastorns s'han associat amb patrons de creixement alterats i una major predisposició a desenvolupar malalties posteriors a la vida per la programació fetal. Les cèl·lules precursores fetals i el metabolisme dels lípids són components clau de la programació fetal que es poden veure directament afectats per la DMG. Aquest treball estudia l'impacte de la DMG en la funcionalitat de les cèl·lules precursores fetals trobades en la membrana amniòtica i en les característiques morfològiques i funcionals de les lipoproteïnes fetals, i també si aquestes alteracions potencials podrien programar el metabolisme fetal i contribuir directament a la major predisposició a malalties metabòliques i cardiovasculars durant el desenvolupament de la vida adulta. Portem a terme dos estudis observacionals cas-control amb DMG i embarassades amb tolerància normal a la glucosa. Vam demostrar que la DMG indueix canvis en les característiques biològiques de les cèl·lules mare mesenquimàtiques de la membrana amniòtica (AMSC), moltes de les quals estan relacionades amb paràmetres metabòlics fetals, el que suggereix que l'entorn de la DMG podria programar les cèl·lules mare i posteriorment afavorir la disfunció metabòlica més endavant en la vida. D'altra banda, trobem un contingut alterat de triglicèrids i lipoproteïnes de colesterol a la descendència de mares amb DMG dividida per categories de naixement. Concretament, els nounats amb pes adequat per a l'edat gestacional (AGA) mostren un perfil més similar als adults amb dislipidèmia i aterosclerosi que els nascuts de mares DMG. A més, trobem que les partícules de lipoproteïnes de baixa densitat (LDL) són biomarcadors potencials d'obesitat futura.<br>La diabetes mellitus gestacional (DMG) es una de las complicaciones más comunes del embarazo y se ha asociado con alteraciones metabólicas y nutricionales maternas que perturban las adaptaciones metabólicas del mismo. Estos trastornos se han asociado con patrones de crecimiento alterados y una mayor predisposición a desarrollar enfermedades posteriores en la vida por la programación fetal. Las células precursoras fetales y el metabolismo de los lípidos son componentes clave de la programación fetal que pueden verse directamente afectados por la DMG. Este trabajo estudia el impacto de la DMG en la funcionalidad de las células precursoras fetales encontradas en la membrana amniótica y en las características morfológicas y funcionales de las lipoproteínas fetales, y también si estas alteraciones potenciales podrían programar el metabolismo fetal y contribuir directamente a la mayor predisposición a enfermedades metabólicas y cardiovasculares durante el desarrollo de la vida adulta. Llevamos a cabo dos estudios observacionales caso-control con DMG y embarazadas con tolerancia normal a la glucosa. Demostramos que la DMG induce cambios en las características biológicas de las células madre mesenquimatosas de la membrana amniótica (AMSC), muchas de las cuales están relacionadas con parámetros metabólicos fetales, lo que sugiere que el entorno de la DMG podría programar las células madre y posteriormente favorecer la disfunción metabólica más adelante en la vida. Por otro lado, encontramos un contenido alterado de triglicéridos y lipoproteínas de colesterol en la descendencia de madres con DMG dividida por categorías de nacimiento. Concretamente, los neonatos con peso adecuado para la edad gestacional (AGA) muestran un perfil más similar a los adultos con dislipidemia y aterosclerosis que los nacidos de madres DMG. Además, encontramos que las partículas de lipoproteína de baja densidad (LDL) son biomarcadores potenciales de obesidad futura.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Naf, Cortés Silvia Daniela. "Papel de nuevas adipoquinas en la fisiopatología de la diabetes gestacional y en el crecimiento fetal." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/296442.

Full text
Abstract:
D’aquestes hem escollit la glicoproteïna Zinc-α2 (ZAG) i el sistema activina A-folistatina donada la seva relació fora de la gestació amb el metabolisme glucídic. A més a més, degut al seu potencial paper sobre la resistència a la insulina i el metabolisme lipídic, que podrien afectar el desenvolupament antropomètric fetal. Per això, també hem valorat la contribució de la ZAG i el sistema activina A-folistatina en el creixement fetal. Per últim donat el dimorfisme sexual en el creixement fetal, hem volgut estudiar si el sexe pot influir en els nivells de multímers d’adiponectina afectant el creixement fetal. Hem pogut objectivar l’associació dels nivells circulants de ZAG amb un perfil metabòlic favorable en dones gestants, però la ZAG no ha demostrat ser una adipoquina útil com a marcador de la DMG. Els baixos nivells de ZAG detectats en sang del cordó umbilical i la seva relació amb l’edat gestacional, fan pensar que pot tenir un paper en el desenvolupament fetal. També hem observat que la folistatina circulant s’associa de forma inversa amb la resistència a la insulina durant la gestació i es troba disminuïda en les pacients amb DMG, el que suggereix la seva implicació potencial en la patogènesi de la DMG. A més a més, els nivells de folistatina materna s’associen de forma positiva amb paràmetres de creixement fetal i d’adipositat neonatal el que podria implicar un potencial paper de folistatina en el desenvolupament fetal. Per últim, els nivells dels multímers d’adiponectina del cordó umbilical s’associen amb la velocitat de creixement fetal i amb l’adipositat neonatal de forma diferent depenent del sexe del recent nascut.<br>En los últimos años existe un especial interés en conocer la contribución de algunas adipoquinas, producidas por el tejido adiposo y la placenta, a la fisiopatología de la Diabetes Mellitus Gestacional (DMG), dado su papel modulador en la resistencia a la insulina. En estos trabajos hemos estudiado el papel de alguna de estas nuevas proteínas en la fisiopatología de la DMG. Entre ellas, hemos escogido la glicoproteina Zinc-α2 (ZAG) y el sistema activina A-follistatina dada su relación fuera de la gestación con el metabolismo glucídico. Además, por su potencial papel sobre la resistencia a la insulina y el metabolismo lipídico podrían afectar al desarrollo antropométrico fetal. Por ello, también hemos valorado la contribución de ZAG y del sistema Activina A-Follistatina al crecimiento fetal. Por último dado el dimorfismo sexual en el crecimiento fetal hemos querido estudiar si el sexo puede influir en los niveles de los multímeros de adiponectina afectando al crecimiento fetal. Hemos podido objetivar la asociación de los niveles circulantes de ZAG con un perfil metabólico favorable en mujeres gestantes, pero ZAG no se ha mostrado una adipoquina útil como marcador de la DMG. Los bajos niveles de ZAG detectados en sangre de cordón y su relación con la edad gestacional, hacen pensar que puede tener un papel en el desarrollo fetal. También hemos observado que la folistatina circulante se asocia de forma inversa con la resistencia a la insulina en la gestación y se halla disminuida en las pacientes con DMG, lo que sugiere su implicación potencial en la patogénesis de la DMG. Además, los niveles de folistatina materna se asocian de forma positiva con parámetros de crecimiento fetal y adiposidad neonatal, lo que podría implicar un potencial papel de folistatina en el desarrollo fetal. Por último, los niveles de los multímeros de adiponectina en cordón umbilical se asocian con la velocidad de crecimiento fetal y la adiposidad neonatal de forma diferente dependiendo del sexo del recién nacido.<br>In recent years, there is growing interest in the potential involvement of some adipokines produced by adipose tissue and placenta in the pathophysiology of gestational diabetes, through its modulatory role in insulin resistance. In the studies included in this work, we have studied the role of some new adipokines in the pathogenesis of GDM. We have chosen Zinc α2-Glycoprotein (ZAG) and the activin A-follistatin system due to their implication in glucose metabolism out of pregnancy. Furthermore, through their role in insulin resistance and lipid metabolism may also modulate fetal anthropometric development. Therefore, we have also evaluated the contribution of ZAG and the activin A-follistatin system in fetal growth. Finally, given that fetal growth shows gender dimorphism, we decided to study whether umbilical adiponectin multimers were associated with sex differences in fetal growth. We have observed that maternal serum ZAG concentrations during pregnancy are associated with a healthier metabolic profile, but ZAG has not appeared as useful biomarker in GDM. In cord blood, ZAG levels are lower than in maternal serum and correlated with gestational age suggesting a role in fetal development. We have also described that serum follistatin concentrations are lower in GDM compared with normal pregnant women and negatively associated with insulin resistance, suggesting a potential role in GDM pathogenesis. Also, the maternal follistatin levels are associated with fetal growth and neonatal adiposity suggests a potential role in fetal development. And finally, we have reported that the association observed between adiponectin multimeric forms with fetal growth velocity and neonatal adiposity differs according to newborn sex.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Prados, Pérez Montserrat. "Alteración del metabolismo de la glucosa y del perfil lipídico en el seguimiento postparto de mujeres con antecedentes de diabetes gestacional en un entorno multiétnico." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666843.

Full text
Abstract:
Las mujeres con antecedentes de diabetes gestacional presentan un riesgo aumentado de desarrollar enfermedad cardiovascular. Además, entre un tercio y la mitad de las mujeres con antecedentes de diabetes gestacional desarrollarán diabetes mellitus tipo 2 entre los primeros 3 a 5 años postparto. Asimismo, estas mujeres tienen más riesgo de desarrollar síndrome metabólico, dislipemia e hipertensión arterial. Por otro lado, la etnia, los factores hereditarios basados en el origen geográfico, la situación socioeconómica, la discriminación social, el estilo de vida y el acceso a la sanidad son factores a tener en cuenta en la evaluación del estado de salud en estas mujeres. OBJETIVO Analizar al año del parto el riesgo metabólico de las pacientes con antecedentes de diabetes gestacional en una población multiétnica en Barcelona. METODOLOGÍA Se realizó un estudio retrospectivo de mujeres diagnosticadas de diabetes gestacional que realizaron el seguimiento durante el embarazo y en el primer año postparto en el Hospital del Mar, Barcelona, entre enero del 2004 y marzo del 2016. En las visitas postparto se incluyó la realización de un test de tolerancia oral a la glucosa de 75 gramos y la determinación de un perfil lipídico completo. RESULTADOS Trescientas seis (56,8%) de 537 mujeres diagnosticadas de diabetes gestacional durante el periodo de estudio acudieron a las revisiones postparto. La incidencia de diabetes mellitus tipo 2 y de prediabetes fue del 5,2% y 36,6%, respectivamente. Las mujeres de etnia no caucásica presentaron el doble de probabilidad de desarrollar una alteración del metabolismo de la glucosa comparado con las de origen caucásico. Los factores predictores para presentar un metabolismo alterado de la glucosa fueron los antecedentes previos de diabetes gestacional, la raza no caucásica y el índice de masa corporal previo al embarazo. En el primer año postparto la concentración de colesterol HDL fue significativamente menor en las mujeres con diabetes mellitus tipo 2 (48,45 ± 11,44 mg/dl vs 59,44 ± 12,42 mg/dl; P= 0,009) y con prediabetes (54,05 ± 12,62 mg/dl vs 59,44 ± 12,42 mg/dl; P= 0,029) que en aquellas con tolerancia normal a la glucosa en el primer año postparto. Además, la trigliceridemia fue mayor en el grupo con diabetes mellitus tipo 2 comparado con el de tolerancia normal a la glucosa (127,64 ± 60,16 mg/dl vs 89,16 ± 41,12 mg/dl; P= 0,009). De los factores evaluados durante la gestación, el nivel de triglicéridos en el 3er trimestre del embarazo fue el único factor que predijo la concentración de triglicéridos en el postparto. Por otro lado, el colesterol HDL durante el embarazo y la categoría de la glucosa a los dos meses del parto fueron las variables que se asociaron con la concentración de colesterol HDL al año del parto. CONCLUSIONES En un grupo multiétnico de mujeres con diabetes gestacional la incidencia de prediabetes y diabetes tipo 2 fue del 36,6 y 5,2%, respectivamente. Los factores predictores de tolerancia alterada a la glucosa en el primer año postparto fueron el origen étnico no-caucásico, el índice de masa corporal previo al embarazo y el antecedente de diabetes gestacional. Además, las mujeres con diabetes gestacional que desarrollaron diabetes mellitus tipo 2 o prediabetes en el primer año postparto mostraron también mayores concentraciones de triglicéridos y menores de colesterol HDL, factores ligados a la dislipemia aterógenica y a un mayor riesgo cardiovascular, que aquellas con tolerancia normal a la glucosa durante el primer año postparto.<br>Women with a history of gestational diabetes mellitus have an increased cardiovascular risk. These women require more non-invasive diagnostic procedures and present more cardiovascular events and hospital admissions of cardiovascular causes compared to healthy controls. One-third to one-half of women with a history of gestational diabetes mellitus will develop type 2 diabetes mellitus within 3-5 years. Moreover, these women have a higher risk of metabolic syndrome, dyslipidaemia and hypertension. On the other hand, ethnicity is an indicator of health-related factors. These include hereditary factors based on geographical origin, socioeconomic status, discrimination, lifestyle and access to healthcare. OBJECTIVE To analyze the metabolic risk of women with a history of gestational diabetes, one year post-delivery, in a multiethnic population in Barcelona. METHODS A retrospective study of a prospective cohort of women diagnosed with gestational diabetes who followed during pregnancy and in the first year postpartum at the Hospital del Mar, Barcelona, between January 2004 and March 2016 was conducted. In postpartum visits an oral 75 grams glucose tolerance test was done alongside the determination of a complete lipid profile. RESULTS Three hundred and six (56.8%) of 537 women diagnosed of gestational diabetes mellitus during the study period went to the postpartum control. In these, the incidence of type 2 diabetes mellitus and prediabetes was 5.2% and 36.6%, respectively. Women of non-Caucasian ethnicity presented twice abnormal glucose tolerance than the Caucasian. Predictors for abnormal glucose tolerance were previous gestational diabetes mellitus, non-Caucasian origin and pre-pregnancy body mass index. High-density lipoprotein cholesterol concentration remained significantly lower in women with type 2 diabetes mellitus (48.45 ± 11.44 mg/dl vs 59.44 ± 12.42 mg/dl; P= 0.009) and those with pre-diabetes (54.05 ± 12.62 mg/dl vs 59.44 ± 12.42 mg/dl; P= 0.029) than in those with normal glucose tolerance at the first year postpartum. Additionally, triglyceridaemia was higher in type 2 diabetes mellitus group compared with normal glucose tolerance group (127.64 ± 60.16 mg/dl vs 89.16 ± 41.12 mg/dl; P= 0.009).From factors evaluated during pregnancy, triglycerides level in the third trimester of pregnancy was the only one that predicted postpartum triglycerides concentration. Furthermore, pregnancy HDL and glucose metabolism status to be associated with HDL cholesterol concentration one year post-delivery. CONCLUSIONS In a multiethnic population of women with previous gestational diabetes mellitus the incidence of prediabetes and type 2 diabetes mellitus was 36.6 5.2%, respectively. Predictive factors for abnormal glucose tolerancein the first postpartum year were non-Caucasian ethnic origin, pregestational body mass index and previous gestational diabetes mellitus. Moreover, women with gestationaldiabetesmellitus who developed type 2 diabetes mellitus or pre-diabetes one year after delivery had also higher triglyceride and lower high-density lipoprotein cholesterol concentrations than women with normal glucose tolerance.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Cabrera, Mario, and María Inés Giagnoni. "Diabetes gestacional." Bachelor's thesis, Universidad Nacional de Cuyo. Facultad de Ciencias Médicas. Escuela de Enfermería, 2011. http://bdigital.uncu.edu.ar/6022.

Full text
Abstract:
El presente trabajo de investigación se realizó en el Centro de Salud Nº 146, ubicado en el distrito Los Campamentos, departamento de Rivadavia. Se trabajó con 65 mujeres embarazadas quienes asistieron al Centro de Salud en los años 2009 y 2010. Los objetivos de este trabajo son: conocer los diferentes factores que inciden en la aparición de diabetes gestacional, valorar los conocimientos que poseen las pacientes embarazadas sobre diabetes gestacional y determinar las diferentes complicaciones que surgen en la embarazada.<br>Fil: Cabrera, Mario. Universidad Nacional de Cuyo. Facultad de Ciencias Médicas. Escuela de Enfermería..<br>Fil: Giagnoni, María Inés. Universidad Nacional de Cuyo. Facultad de Ciencias Médicas. Escuela de Enfermería..
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Diabetis gestacional"

1

Rocha, Rosyane Moura Da, Abigail Gomes De França, Idna Karime De Sousa Silva, et al. Diabetes Mellitus Gestacional: Uma cartilha educativa para gestantes. Edited by Ana maria Pearce Area Leão Pinheiro, Ana Maria Coelho Holanda, and Rosyane Moura da Rocha. Editora Pasteur, 2022. http://dx.doi.org/10.29327/556988.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Juri Moran, Joulia Marianita, Paulina Elizabeth Durán Mora, Estefania Vanessa Arauz Andrade, et al. Ginecología Obstetricia: Patologías durante el embarazo. Mawil Publicaciones de Ecuador, 2019, 2020. http://dx.doi.org/10.26820/978-9942-826-07-7.

Full text
Abstract:
En Medicina, el área de aplicación de Ginecología, la ciencia de la mujer condensa el estudio de las enfermedades frecuentes y graves, el diagnóstico, detección de los factores de riesgo y establecer mecanismos de prevención, prescribir los tratamientos médicos y quirúrgicos de las enfermedades del sis- tema reproductor femenino, entiéndase, todo lo relacionado con la vagina, las mamas, el útero y los ovarios. Durante el siglo XX, motivado por el crecimiento acelerado del conocimien- to científico y médico, se acrecienta la toma de conciencia del rol que le co- rresponde desempeñar a la medicina en el sector de la salud y la protección de la mujer embarazada. Los problemas del trato genital femenino cuando se asumen como responsabilidad de los ginecólogos, quienes incluyeron dentro del proceso de auscultación, diagnóstico y tratamiento aspectos fisiológicos y endocrinos. Las barreras de la formación académica se fueron difuminando y los ginecó- logos y obstetras comenzaron a estrechar su campo laboral y como resultante se constituyó la Ginecobstetricia. En el marco de estas reflexiones, surge la idea de la presentación de un tex- to titulado Ginecología – Obstetricia, mediante el cual se pretende hacer una contribución real a nivel teórico que permita apoyar a profesionales y estu- diantes en el área de salud humana, básicamente en algunas de las patologías o complicaciones médicas asociadas al embarazo, y tratadas por la especialidad obstétrica, así mismo, se abordan dos temas (1 y 2) de conocimiento general. Cabe indicar que el texto no pretende abordar la vasta información o literatura que sobre los temas se han tratado. El libro ha sido estructurado bajo el perfil de diez (10) temas que discurren estrictamente sobre contenidos específicos, a sa- ber: 1. El parto y sus fases, 2. Pruebas de Bienestar Fetal, 3. Amenaza de Parto Pretérmino, 4. Ruptura Prematura de Membranas, 5. Amenaza de aborto, 6. Desprendimiento de placenta, 7. Infecciones de vías urinarias en embarazadas, 8. Diabetes Gestacional, 9. Hipertension en las embarazadas y 10. Preeclamp- sia y eclampsia En el primer tema, el Parto y sus fases, se precisan diferentes nociones sobre 26 GINECOLOGIA - OBSTETRICIA el proceso y el resultado de parir (dar a luz). A lo largo de la historia ha evolu- cionado el conocimiento de este tema dando como resultado una terminología precisa sobre los diferentes tipos de parto: parto natural, parto normal, parto ins- trumental, parto pretérmino, parto humanizado, etc. Estas nociones obedecen a determinadas circunstancias específicas que lo circunscribe como el uso o no de instrumentos que ayuden al nacimiento de un feto. De manera general, el parto marca el final del embarazo y el nacimiento de la criatura que se engendraba en el útero de la madre. Este proceso por el que la mujer o la hembra de una especie vivípara expulsa el feto y la placenta al final de la gestación consta de tres fases: la fase de dilatación, la de expulsión y la placentaria o de alumbramiento. En el segundo tema titulado Pruebas de Bienestar Fetal, se destaca el desa- rrollo de diferentes pruebas para el control del bienestar fetal. Éstas constitu- yen las técnicas aplicadas a las madres que permiten predecir el posible riesgo fetal o hacer un pronóstico del estado actual del feto, es decir, que tratan de conseguir a través de una valoración del feto de forma sistemática, la identifi- cación de aquellos que están en peligro dentro del útero materno, para así to- mar las medidas apropiadas y prevenir un daño irreversible. Se abordan en este contexto las indicaciones y los métodos (clínicos, biofísicos y bioquímicos más utilizados para el control de bienestar fetal. En el tema tres (3) denominado Amenaza de Parto Pretérmino, el trabajo se centra, en el desarrollo de los siguientes ítems. La Definición de Parto Pretérmi- no, la Definición de amenaza de Parto Pretérmino, la Evaluación del riesgo, la etiología, la Clínica de la Amenaza de Parto Pretérmino, el Diagnóstico precoz de la Amenaza de Parto Pretérmino, la Evaluación de gestantes que acuden a emergencia por signos y síntomas de Amenaza de Parto Pretérmino y el trata- miento. El trabajo parte de la definición de Parto Pretérmino entendido como aquel que ocurre después de la semana 23 y antes de la semana 37 de gestación, para posteriormente, tratar lo relativo a la Amenaza de Parto Pretérmino (APP) definido como el proceso clínico sintomático (Aparición de dinámica uterina regular acompañado de modificaciones cervicales) que puede conducir a un parto pretérmino. Su etiología es compleja y multifactorial, en la que pueden intervenir de forma simultánea factores inflamatorios, isquémicos, inmunológi- cos, mecánicos y hormonales. 27 GINECOLOGIA - OBSTETRICIA Por otro parte, el tema cuatro (4) expone la Ruptura Prematura de Membra- nas, la cual constituye una complicación usual en la práctica obstétrica, esta puede aumentar la incidencia en la morbilidad y mortalidad materna – fetal. Múltiples estudios se están llevando a cabo para poder dilucidar completamente su fisiopatología, lo cual se hace cada vez más necesario para poder aplicar estos conceptos en la práctica clínica, la evidencia actual indica que la Ruptura Prematura de Membrana es un proceso que puede ser afectado por factores: bioquímicos, fisiológicos, patológicos y ambientales. El capítulo cinco (5) comprende la temática sobre la Amenaza de aborto. (AA) que es la complicación más común durante el embarazo, se define como el sangrado transvaginal antes de las 20 semanas de gestación (SDG) gestación o con un feto menor de 500g, con o sin contracciones uterinas, sin dilatación cervical y sin expulsión de productos de la concepción”. Es decir, se presenta hemorragia de origen intrauterino antes de la vigésima semana completa de ges- tación, con o sin contracciones uterinas, sin dilatación cervical y sin expulsión de los productos de la concepción. Los síntomas abarcan amenorrea secundaria, presencia de vitalidad fetal y cólica abdominales con o sin sangrado vaginal entre otros. Para el diagnóstico se puede hacer una ecografía abdominal o va- ginal, examen pélvico y de laboratorio. En un principio el tratamiento consiste en recomendar reposo en cama y reposo pélvico. La identificación de factores de riesgo, el Ultrasonido obstétrico y la medición de marcadores bioquímicos son de gran importancia para realizar un diagnóstico y establecer un pronóstico oportuno. Estos aspectos y otros relacionados con el tema como son: la clínica, el protocolo a seguir, el tratamiento y la prevención, son tratados en este capí- tulo. El tema Desprendimiento de placenta es desarrollado a lo largo del tema seis (6). Su contenido aborda los aspectos importes como los factores de riesgo, etiología, síntomas y signos, diagnóstico y tratamiento de esta complicación cuyo proceso se caracteriza por el desprendimiento total o parcial, antes del parto, de una placenta que esta insertada en su sitio normal. Este hecho que puede traer grandes consecuencias para el feto y para la madre, puede ocurrir en cualquier momento del embarazo. Los desprendimientos producidos antes de las 20 semanas, por su evolución, deberán ser tratados como abortos. Los que tienen lugar después de la semana 20 de gestación y antes del alumbramiento constituyen el cuadro conocido como desprendimiento prematuro de la placenta normalmente insertada. (abrptio plantae o accidente de Baudelocque). El pro- ceso ha tenido una variedad de denominaciones a lo largo del tiempo y son consecuencia de la diversidad de cuadros clínicos que pueden producirse, sien- do las más empleadas en la actualidad: abruptio placentae, ablatio placentae, desprendimiento prematuro de placenta normalmente inserta (DPPNI), junto con el término abreviado desprendimiento prematuro de placenta (DPP). Para hablar de otra importante complicación que aqueja a la gestante y su bebe por nacer se expone en el tema (7) relacionado con las Infecciones de vías urinarias en embarazadas. Los particulares cambios morfológicos y funcio- nales que se producen en el tracto urinario de la gestante hacen que la infec- ción del tracto urinario (ITU) sea la segunda patología médica más frecuente del embarazo, por detrás de la anemia. Las 3 entidades de mayor repercusión son: Bacteriuria asintomática (BA) (2-11%), cuya detección y tratamiento son fundamentales durante la gestación, pues se asocia a prematuridad, bajo peso y elevado riesgo de progresión a pielonefritis aguda (PA) y sepsis; la Cistitis aguda (CA) (1,5%) y la Pielonefritis aguda (1-2%), principal causa de ingreso no obstétrico en la gestante, que en el 10 al 20% de los casos supone alguna complicación grave que pone en riesgo la vida materna y la fetal. La Diabetes Gestacional se ubica y desarrolla en el tema ocho (8). Este tipo de diabetes que aparece o se diagnostica durante el embarazo ha aumentado su prevalencia y cobrado gran relevancia epidemiológica en los últimos años. La Diabetes Gestacional (DG) o Diabetes Mellitius Gestacional (DMG) se carac- teriza por una secreción de insulina insuficiente para compensar la resistencia a la hormona, propia del embarazo. Después del parto, los niveles de glucosa sanguínea suelen normalizarse; sin embargo, algunas mujeres desarrollan DM tipo 2 y se asocia con complicaciones graves en la madre y el hijo, incluso años después del nacimiento. La Hipertensión en las Embarazadas, tema tan tratado y controvertido en los últimos años por su significación a nivel de que es la complicación médica 29 GINECOLOGIA - OBSTETRICIA más frecuente de la gestación y ocurre según estudios comprobados en el 7% a 10% de los embarazos y constituye una causa importante de morbimortalidad materna y perinatal. De manera clásica, la HTA en el embarazo ha sido definida como el incremento, durante la gestación, de la presión arterial sistólica (PAS) en 30 mmHg o más y/o la presión arterial diastólica (PAD) en 15 mmHg o más comparado con el promedio de valores previos a la 20va. semana de gestación. Cuando no se conocen valores previos, una lectura de 140/90 mmHg o mayor es considerada como anormal. El tema desarrollado abarca una visión general sobre algunos aspectos relativos a la definición y su clasificación, los factores predisponentes, sintomatología, diagnóstico, tratamiento, etc. Por último, el tema 10 aborda dos alteraciones íntimamente ligadas a la hi- pertensión arterial en el embarazo: la preeclampsia y la eclampsia. Éstas son en ocasiones tratadas como componentes de un mismo síndrome ya que la pree- clampsia es la hipertensión de reciente comienzo con proteinuria después de las 20 semanas de gestación y la eclampsia es la presencia de convulsiones genera- lizadas inexplicables en pacientes con preeclampsia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Book chapters on the topic "Diabetis gestacional"

1

Cezar, Ana Clara Nogueira, Adelzí Auto Alves Júnior, Amanda Barbosa Ribeiro, et al. "A PRAVALÊNCIA DA DIABETES MELLITUS GESTACIONAL: UMA REVISÃO NARRATIVA." In E-book - Pesquisa e Tecnologia: Protagonismo e Inovações. Instituto Produzir, 2021. http://dx.doi.org/10.4322/978-65-995353-4-5.c31.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Sousa, Karina da Silva, Camila Sousa Cunha, Dalila da Silva Sousa, Rayssa Gabrielle Pereira de Castro Bueno, Talita Pinho Marcelino, and Caroline Amélia Gonçalves. "PERFIL TERAPÊUTICO DA DIABETES GESTACIONAL." In Expansão do Conhecimento e Inovação Tecnológica no Campo das Ciências Farmacêuticas. Atena Editora, 2020. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.0612021094.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Silva, Gláucio Magno Nascimento, Anna Paula dos Santos Silva, Lívia Ferreira Cirilo Galdino, Valdicléia da Silva Ferreira Torres, Waléria Bastos de Andrade, and Suellen Duarte de Oliveira Matos. "CONHECIMENTO DAS GESTANTES SOBRE DIABETES GESTACIONAL." In PERSPECTIVAS CIENTÍFICAS EM SAÚDE DA MULHER E NO CONTEXTO MATERNO-INFANTIL. Amplamente Cursos e Formação Continuada, 2021. http://dx.doi.org/10.47538/ac-2021.05-08.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Souza, Amanda Luzia Moreira, Gabriela Cecília Moreira Souza, Dágyla Maisa Matos Reis, et al. "FATORES ASSOCIADOS AO DESENVOLVIMENTO DE DIABETES GESTACIONAL." In Prevenção e Promoção de Saúde 5. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.37319181214.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

MANSO, Beatriz Seabra Rodrigues, Lívia Deodato Do Carmo GOIS, Lorena Cláudia De Sousa EVANGELISTA, Mara Jane Gonçalves Da SILVA, Wanessa Oliveira De Lima E. LIMA, and Rafaella Maria Monteiro SAMPAIO. "PADRÕES ALIMENTARES ASSOCIADOS AO DIABETES MELLITUS GESTACIONAL." In PRÁTICAS DE NUTRIÇÃO CLÍNICA. Even3 Publicações, 2021. http://dx.doi.org/10.29327/529883.1-4.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Serejo, Werbeth Madeira, Marina Apolônio de Barros Costa, Nívea Solange Cunha Ramos, et al. "ASSISTÊNCIA DE ENFERMAGEM À PACIENTES COM DIABETES GESTACIONAL." In Diário da Teoria e Prática na Enfermagem. Atena Editora, 2019. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.4851923098.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Mota, Lennara Pereira, Rafael Everton Assunção Ribeiro da Costa, Iara Nadine Vieira da Paz Silva, et al. "FATORES DE RISCO RELACIONADOS AO DIABETES MELLITUS GESTACIONAL." In Ciências da Saúde: Campo Promissor em Pesquisa 2. Atena Editora, 2020. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.73820310111.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Reis, Mariana da Silva Pereira. "IMPACTO SUBJETIVO DO DIAGNÓSTICO DO DIABETES MELLITUS GESTACIONAL." In Psicologia: A Ciência do Bem-Estar. Atena Editora, 2021. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.60421280114.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

do Nascimento, Ailton Silva, Pedro Victor Ramalho de Macêdo, and Mário Sérgio de Paiva Dias. "A ATIVIDADE FÍSICA E OS PRINCIPAIS EFEITOS NO CONTROLE DA DIABETES E OBESIDADE NA GESTAÇÃO." In EDUCAÇÃO FÍSICA, SAÚDE E ABORDAGENS INTERDISCIPLINARES. DIGITAL EDITORA, 2021. http://dx.doi.org/10.48140/digitaleditora.2020.002.15.

Full text
Abstract:
Objetivos: Discutir sobre a Atividade física e os principais efeitos no controle da diabetes e obesidade na gestação, e os principais benefícios obtidos através na prescrição de diferentes tipos de atividade física em gestantes. Métodos: Para a realização desta pesquisa foram realizados levantamentos bibliográficos de artigos científicos achados nas bases de dado Pubmed, The Scientific Electronic Library Online – (SCIELO), referentes à temática do trabalho. Resultados: Os resultados vistos no estudo relatam que gestantes com comorbidades, como diabetes e obesidade que fizeram exercícios físicos com acompanhamento dentro dos níveis de intensidade indicado, tiveram êxitos que não comprometeram o período gestacional nem o feto. Conclusão: A atividade física durante a gestação traz inúmeros benefícios para a mãe e para o feto, desde que sejam tomados os devidos cuidados quanto ao tipo, duração e intensidade dos exercícios, respeitando as contraindicações e patologias associadas com acompanhamento profissional e indicação médica de maneira individualizada.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Leal, Natália Moreira de Souza, Josimar Santório Silveira, Cynthia Figueiredo de Pinho Cypriano, and Lívia Mattos Martins. "INFLUÊNCIA DA DIABETES GESTACIONAL: RISCO PARA GESTANTE E FETO." In Medicina: Longe dos holofotes, perto das pessoas 3. Atena Editora, 2021. http://dx.doi.org/10.22533/at.ed.60721081013.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Diabetis gestacional"

1

Freires, Jainni, Odaize Azevedo, Oziane de Souza, et al. "Diabetes Gestacional E Complicações Fetais/Neonatais." In XXI I Congresso Brasileiro de Nutrologia. Thieme Revinter Publicações Ltda, 2018. http://dx.doi.org/10.1055/s-0038-1674592.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Costa, Ana Paula de Almeida, and Amanda Goncalves Rodrigues. "DIABETES MELLITUS GESTACIONAL: ASSISTÊNCIA DE ENFERMAGEM." In II Congresso Nacional Multidisciplinar em Enfermagem On-line. Revista Multidisciplinar em Saúde, 2021. http://dx.doi.org/10.51161/rems/2462.

Full text
Abstract:
Introdução: Diabetes Mellitus Gestacional (DMG) é uma complicação em que a gestante adquire por não produzir a quantidade necessária de insulina para o corpo, resultando assim na hipoglicemia, termo pelo qual quer dizer que a glicose no sangue fica elevada. Na gestação pode ser detectada na consulta de pré-natal, o diagnostico na gestação permanece durante todo o período gestacional e podendo permanecer ou não após o parto. A DMG pode trazer danos tanto para a saúde materna como para o desenvolvimento fetal. Objetivo: O presente estudo tem como objetivo analisar a assistência de enfermagem às gestantes com diabetes mellitus gestacional. Material e Métodos: Trata-se de uma revisão integrativa de literatura. Utilizou-se para pesquisa a Biblioteca Virtual em Saúde (BVS) e SIELO em agosto de 2021. Os Descritores de Ciências da Saúde (DeCS), escolhidos para busca foram “pré-natal”, “gestantes”, “diabetes gestacional” e “assistência de enfermagem”. As estratégias de busca resultaram em 32 artigos, publicados nos anos de janeiro de 2016 a agosto de 2021, resultando na eliminação de 18 artigos. A amostra final corresponde a 14 publicações. Resultados: A assistência de enfermagem tem bastante efetividade na descoberta e prevenção do DMG, as orientações começam desde o início do pré-natal, quanto a alimentação regrada, atividade física e comprometimento com as consultas e exames solicitados. O enfermeiro é o profissional que inicia o pré-natal já solicitando exames para detecção precoce de algumas doenças, um deles é o teste de glicemia de jejum. A gestante portadora de DMG tem que fazer acompanhamento com o enfermeiro, medico da estratégia de saúde da família e o obstetra, a assistência deve ser mais rigorosa, visto que essa gestação é de alto risco. Conclusão: verificou-se que a prevenção do DMG através das consultas de pré-natal é a melhor forma de seguir com uma gestação tranquila, sem complicações, estimulando a autocuidado, voltada a assistência de conscientização, prevenção e promoção da saúde. Tornando-se importante para melhoria da assistência prestada com possibilidade de elaboração de novas estratégias.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Becker, Nicole Pelentir, Guilherme Baggio Mendes, Letícia Moreno Palma Albring, and Nielly Beatriz Pacheco. "INFLUÊNCIA DA DIABETES GESTACIONAL NO DESENVOLVIMENTO DO FETO." In I Congresso On-line Nacional de Histologia e Embriologia Humana. Revista Multidisciplinar em Saúde, 2021. http://dx.doi.org/10.51161/rems/2726.

Full text
Abstract:
Introdução: O diabetes mellitus gestacional (DMG) é definido como qualquer grau de intolerância à glicose desencadeado durante a gravidez, sendo um problema comum na gravidez em que a hiperglicemia se desenvolve durante a gestação, podendo acarretar complicações para o gestante e para o feto. Objetivos: entender as principais complicações relacionadas a diabetes gestacional, elucidar a incidência da diabetes gestacional. Material e Métodos: Este estudo foi desenvolvido com o auxílio de uma revisão narrativa, que consiste em publicações amplas, apropriadas para descrever e discutir o desenvolvimento ou de um determinado assunto, sob ponto de vista teórico ou contextual. Foram realizadas pesquisas nas bases de dados BVS, PubMed, e Scielo. Foram utilizadas publicações entre os anos de 2005 até 2020, nas línguas Português e Inglês, incluindo no trabalho artigos e livros que abordavam o tema de forma pertinente. Resultados: Em estudos mais recentes do International Diabetes Federation (IDF), a DMG afeta 14% das grávidas de todo o mundo, representando 18 milhões anualmente. Mesmo sendo um problema comum pode acarretar vários problemas tanto para mãe quanto para o feto, como: parto prematuro, maior risco da mãe desenvolver diabetes tipo 2 pós-parto, predisposição de doenças cardiovasculares, crescimento excessivo do feto, podendo resultar em uma macrossomia, riscos de hipoglicemia nos bebês devido a dependência formada pela hiperglicemia materna, podendo contribuir com lesões na região cerebral caso não seja tratado. Alguns fatores que podem desencadear a DMG incluem sobrepeso, dieta desregulada com deficiência de micronutrientes, idade materna avançada e histórico familiar. Até então não são conhecidos tratamentos amplamente aceitos ou estratégia de prevenção que não sejam interferência no estilo de vida e eventualmente terapia com insulina. Conclusão: A diabetes gestacional é uma doença preocupante que pode acarretar problemas sérios caso não seja diagnosticada previamente, é de extrema importância o acompanhamento médico adequado para todas as gestantes, a fim de detectar a DMG previamente e garantir um tratamento de qualidade, reforçando assim uma segurança para a mãe e o feto. Com isso para que haja desenvolvimento de novos métodos para o tratamento da doença é de extrema importância o entendimento das principais complicações da diabetes gestacional.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Souza, Maria, Maria Alves, Elen da Silva, et al. "Diabetes Mellitus Gestacional: uma Revisão da Literatura." In XXI I Congresso Brasileiro de Nutrologia. Thieme Revinter Publicações Ltda, 2018. http://dx.doi.org/10.1055/s-0038-1674595.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Assis, Leonardo de Oliveira, and Danielli Carolina Brito Souza. "MÉTODOS DE CONTROLE GLICÊMICO FRENTE AO DIABETES MELLITUS GESTACIONAL." In I Congresso Brasileiro de Bioquímica Humana On-line. Revista Multidisciplinar em Saúde, 2021. http://dx.doi.org/10.51161/rems/668.

Full text
Abstract:
Introdução: O diabetes mellitus gestacional (DMG) trata-se do distúrbio metabólico obstétrico mais prevalente, com 3% a 14% das gestações. O controle ineficaz da glicemia anteparto e intraparto está associado a muitos efeitos neonatais adversos o que exige um diagnóstico antecipado, uma abordagem clínica rigorosa sobre os níveis glicêmicos bem como um acompanhamento humanizado centrado no pré-natal de mulheres portadoras de diabetes mellitus gestacional. Objetivo: Explorar e estabelecer comparação crítica entre as concepções dos diversos autores acerca dos métodos de controle glicêmico frente ao diabetes mellitus gestacional. Material e métodos: O método escolhido para o alcance dos objetivos foi a revisão sistemática da literatura. As publicações foram selecionadas de 2016 a 2021 junto às bases de dados eletrônicas PubMed, Lilacs e Cochrane por meio de acesso à BVS – Biblioteca Virtual em Saúde. Os descritores de assunto controlados para acesso às publicações foram: diabetes gestacional, glicemia, controle, tratamento. Resultados: A partir da pesquisa nas bases de dados foram selecionadas 20 publicações para compor o estudo. Atualmente, a terapia farmacológica utilizada de primeira linha é a insulina a qual é prescrita quando não há resultados glicêmicos satisfatórios por meio da terapia nutricional médica (MNT) ou outros métodos. Além disso, a prática de exercícios físicos aeróbicos de intensidade moderada em pelo menos cinco dias semanais ou no mínimo 150 minutos ao longo da semana também é recomendada como importante método de controle glicêmico. Conclusão: É interessante propagar a importância que a terapia nutricional médica (MNT) possui quando atribuída ao controle da diabetes mellitus gestacional, tendo em vista que mais de 80 por cento das gestantes com DMG são capazes de atingir as metas terapêuticas a partir deste método.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Mendes, Davi Rogienfisz, Ana Luiza Vargas Espadim, and Raíssa Maria Duarte Moreira. "O uso de mio-inositol para a prevenção de diabetes gestacional." In 45º Congresso da SGORJ XXIV Trocando Ideias. Zeppelini Editorial e Comunicação, 2021. http://dx.doi.org/10.5327/jbg-0368-1416-20211311183.

Full text
Abstract:
Introdução: O inositol é um componente natural das vias metabólicas, que possui diversos isômeros, sendo o mio-inositol um deles. Esse composto está presente em diversos alimentos, como cereais e legumes, além de ser sintetizado pelo próprio organismo, principalmente no fígado. Por sua vez, a diabetes gestacional é entendida como a resistência à insulina presente na mulher grávida sem diagnóstico prévio da doença. Objetivo: Compreender se há relação entre a suplementação de mio-inositol e a prevenção do diabetes gestacional. Métodos: Foram realizadas pesquisas nas bases de dados PubMed e Scientific Electronic Library Online (SciELO), utilizando-se dos descritores “myo-inositol” e “gestational diabetes”. Foram selecionados artigos na língua inglesa. Resultados e conclusão: Em um primeiro estudo prospectivo, randomizado, duplo-cego, realizado em 2013, 35 mulheres receberam a suplementação de mio-inositol e ácido fólico durante toda a gravidez, enquanto 38 mulheres, do grupo placebo, receberam apenas ácido fólico pela mesma duração de tempo. Nesse estudo, foi observado que o grupo que utilizou mio-inositol apresentou uma diminuição na incidência de diabetes gestacional quando comparado ao grupo controle (6 versus 71%). Outro estudo, também realizado em 2013, com 197 pacientes que tinham parentes com diabetes mellitus tipo 2, 99 mulheres fizeram a utilização de mio-inositol e ácido fólico durante toda a gravidez, enquanto o grupo placebo, formado de 98 mulheres, recebeu apenas ácido fólico durante o mesmo período. Nesse caso, observou-se que a incidência de diabetes gestacional no grupo que fez a suplementação com mio-inositol foi menor (6 versus 15,3%). Porém, em um estudo, também randomizado e duplo-cego, realizado em 2017, composto de mulheres no início da gravidez com histórico familiar de diabetes, foram acompanhados 120 grávidas com doses diárias de mio-inositol e ácido fólico e um grupo placebo, composto de 120 mulheres, que usou apenas ácido fólico. Nesse contexto, observou-se que o grupo tratado com mio-inositol teve incidência maior de diabetes gestacional quando comparado ao grupo placebo (23,3 versus 18,3%). Dessa forma, nota-se que, pelo pequeno quantitativo de estudos realizados até agora, ainda não há evidências suficientes que garantam que a suplementação com mio-inositol previna a diabetes gestacional.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Almeida, Alex, Karla Tortato, Nayara Carvalho, et al. "Diabetes Mellitus Gestacional E Seu Tratamento: uma Revisão." In XXI I Congresso Brasileiro de Nutrologia. Thieme Revinter Publicações Ltda, 2018. http://dx.doi.org/10.1055/s-0038-1674594.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

de Sousa e Sousa, Laiane, Cleidimara Gonçalves de Sousa, and Rosângela de Aguiar Rodrigues. "DIABETES MELLITUS GESTACIONAL CUIDADOS DE ENFERMAGEM NO PRÉ-NATAL." In II Semana de Iniciação Científica da FAI. Even3, 2020. http://dx.doi.org/10.29327/iisicfai.246316.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Macena, Mateus Santos, Raissy Graciano de Souza, Lucas Manoel dos Santos Lourenço, Carlos Eduardo Macedo Rego, Elisa Cândida Carvalho, and Gabriela Rodrigues Alves. "Fatores contribuintes para o desenvolvimento da diabetes mellitus gestacional." In CONGRESSO INTERNACIONAL DE PRODUÇÃO CIENTÍFICA EM ENFERMAGEM. ENFservic - Científica, 2020. http://dx.doi.org/10.24281/rremecs.2020.10.02a03.cipcen.78.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

MARUF, MUNAH NAJEH SALEH AHMAD, CLAUDIA MARIA GABERT DIAZ, GICELLE MORAES MARTELLI, CAROLINA LONDERO ARAUJO, KELVIN LEANDRO MARQUES MONçALVES, and STéPHANI SORTICA FANTINEL. "O PAPEL DA ENFERMAGEM FRENTE A DIABETES MELLITUS GESTACIONAL." In VII Jornada Internacional de Enfermagem. sepebr, 2021. http://dx.doi.org/10.48195/jie2021-115.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography