Academic literature on the topic 'Diatomeas'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Diatomeas.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Diatomeas"

1

Siqueiros Beltrones, David Alfaro, and Yuriko Joscelin Martínez - Hernández. "PROSPECTIVE FLORISTICS OF EPIPHYTIC DIATOMS ON RHODOPHYTA FROM THE SOUTHERN GULF OF MEXICO." CICIMAR Oceánides 32, no. 2 (2017): 35. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v32i2.207.

Full text
Abstract:
Studies on epiphytic diatoms can be considered somewhat lacking worldwide, mainly because of the enormous scientific research potential around them, and there is still much to do concerning floristics alone. Particularly for the Mexican coasts, mainly in the southern Gulf of Mexico. Thus, our objective was to determine the epiphytic diatom floristics for several species of Rhodophyta from the coast of Veracruz state (México). Diatoms sampled from specimens of six taxa of Rhodophyta were observed in permanent mountings, under light microscopy. A total 115 diatom taxa were identified, that support our expectancy of a potential species richness much higher on red algae hosts. A presence absence similarity measurement suggested that a single diatom assemblage was hosted in the six red algae taxa. The species composition is highly similar to epiphytic diatom assemblages from NW Mexico, albeit six taxa are new records for Mexican littorals. A photographic catalog of the identified epiphytic diatoms is provided.Florística prospectiva de diatomeas epifitas sobre Rhodophyta en el Sur del Golfo de México Los estudios sobre diatomeas epifitas a nivel global se pueden considerar escasos, principalmente por el gran potencial científico que representan. Una consecuencia de ello es lo mucho que falta por hacer tan solo en florística a lo largo de las costas mexicanas, particularmente al sur del Golfo de México. Así, el objetivo de nuestro estudio fue determinar la florística de diatomeas epifitas en varias especies de Rhodophyta de la costa del Estado de Veracruz, México. Se identificaron diatomeas epifitas en talos de seis taxa en preparaciones permanentes bajo microscopía de luz. La lista florística de diatomeas redituó 115 taxa, lo que respalda nuestra expectativa de una riqueza de especies potencial mucho mayor en Rhodophyta hospederos. La similitud (Bray-Curtis) con base en presencia/ausencia de taxa sugiere que una sola asociación de diatomeas epifitas se distribuye entre los seis taxa de algas rojas hospederos. La composición de especies es muy similar a la de asociaciones de diatomeas epifitas del NW de México, aunque seis taxa son nuevos registros para litorales mexicanos. Se incluye un catálogo fotográfico de los taxa de diatomeas epifitas identificadas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Siqueiros Beltrones, David Alfaro, and Yuriko Joscelin Martínez - Hernández. "PROSPECTIVE FLORISTICS OF EPIPHYTIC DIATOMS ON RHODOPHYTA FROM THE SOUTHERN GULF OF MEXICO." CICIMAR Oceánides 32, no. 2 (2017): 35. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v32i2.207.

Full text
Abstract:
Studies on epiphytic diatoms can be considered somewhat lacking worldwide, mainly because of the enormous scientific research potential around them, and there is still much to do concerning floristics alone. Particularly for the Mexican coasts, mainly in the southern Gulf of Mexico. Thus, our objective was to determine the epiphytic diatom floristics for several species of Rhodophyta from the coast of Veracruz state (México). Diatoms sampled from specimens of six taxa of Rhodophyta were observed in permanent mountings, under light microscopy. A total 115 diatom taxa were identified, that support our expectancy of a potential species richness much higher on red algae hosts. A presence absence similarity measurement suggested that a single diatom assemblage was hosted in the six red algae taxa. The species composition is highly similar to epiphytic diatom assemblages from NW Mexico, albeit six taxa are new records for Mexican littorals. A photographic catalog of the identified epiphytic diatoms is provided.Florística prospectiva de diatomeas epifitas sobre Rhodophyta en el Sur del Golfo de México Los estudios sobre diatomeas epifitas a nivel global se pueden considerar escasos, principalmente por el gran potencial científico que representan. Una consecuencia de ello es lo mucho que falta por hacer tan solo en florística a lo largo de las costas mexicanas, particularmente al sur del Golfo de México. Así, el objetivo de nuestro estudio fue determinar la florística de diatomeas epifitas en varias especies de Rhodophyta de la costa del Estado de Veracruz, México. Se identificaron diatomeas epifitas en talos de seis taxa en preparaciones permanentes bajo microscopía de luz. La lista florística de diatomeas redituó 115 taxa, lo que respalda nuestra expectativa de una riqueza de especies potencial mucho mayor en Rhodophyta hospederos. La similitud (Bray-Curtis) con base en presencia/ausencia de taxa sugiere que una sola asociación de diatomeas epifitas se distribuye entre los seis taxa de algas rojas hospederos. La composición de especies es muy similar a la de asociaciones de diatomeas epifitas del NW de México, aunque seis taxa son nuevos registros para litorales mexicanos. Se incluye un catálogo fotográfico de los taxa de diatomeas epifitas identificadas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Gárate Lizárraga, Ismael, and Gabriela María Esqueda -Escárcega. "Ditrichocorycaeus anglicus (Copepoda; Poecilostomatoida), new basibiont of Pseudohimantidium pacificum (Bacillariophyceae) in Bahía de La Paz, Gulf of California." CICIMAR Oceánides 33, no. 1 (2018): 63. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v33i1.223.

Full text
Abstract:
Ditrichocorycaeus anglicus (Copepoda; Poecilostomatoida), nuevo basibionte de Pseudohimantidium pacificum (Bacillariophyceae) en Bahía de La Paz, Golfo de California RESUMEN. En muestras recolectadas en la Bahía de La Paz se observó que copépodos Ditrichocorycaeus anglicus son utilizados como basibiontes por diatomeas Pseudohimantidium pacificum. Un espécimen de D. anglicus de nueve recolectados en marzo de 2016 presentó alta intensidad epibionte por P. pacificum (108 células de adheridas a lo largo del cuerpo); tres tuvieron baja intensidad epibionte (5-7 diatomeas por individuo). La temperatura superficial del mar presentó un intervalo de 19–23 ºC en las estaciones de muestreo donde se observó esta asociación copépodo–diatomea.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Gárate-Lizárraga, Ismael, and María del Socorro Muñetón-Gómez. "Primer registro de la diatomea epibionte Pseudohimantidium pacificum y de otras asociaciones simbióticas en el Golfo de California." Acta Botanica Mexicana, no. 88 (July 1, 2009): 31. http://dx.doi.org/10.21829/abm88.2009.311.

Full text
Abstract:
En México existe poca información sobre las asociaciones simbióticas entre diatomeas y ciliados, así como con otras especies de microalgas y particularmente con crustáceos planctónicos marinos. Es por ello que en este trabajo se presenta el primer registro de la diatomea Pseudohimantidium pacificum en epibiosis con el copépodo Farranula gibbula y otras asociaciones entre microalgas y ciliados marinos en la Bahía de La Paz. Las muestras biológicas se recolectaron mediante una red de plancton con una luz de malla de 20 µm, en diversas áreas de la Bahía de La Paz. Se encontraron 62 copépodos machos de F. gibbula, de los cuales 27 presentaban sobre su caparazón un ramillete compuesto por la diatomea epibionte P. pacificum. Los valores promedio de abundancia de P. pacificum por estación de muestreo variaron entre 16 y 82 ejemplares/copépodo. Otras diatomeas penales fueron observadas como epibiontes de copépodos del género Acartia. Asimismo se encontraron asociaciones simbióticas adicionales entre ciliados, microalgas y cianobacterias, destacando las siguientes: Chaetoceros coarctatum-Vorticella oceanica, Leptocylindrus mediterraneus-Solenicola setigera. Se registra por primera vez la agrupación entre la diatomea Fragilariopsis doliolus y el silicoflagelado Dictyocha pentagona con un ciliado de tipo Vorticella.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Siqueiros-Beltrones, D. A., and U. Argumedo-Hernández. "FLORÍSTICA DE DIATOMEAS EPÍFITAS EN LÁMINAS APICALES DE Macrocystis pyrifera (L.) C. AG." CICIMAR Oceánides 20, no. 1-2 (2005): 37. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v20i1-2.21.

Full text
Abstract:
Con el objetivo de determinar la florística de diatomeas epifitas en láminas de Macrocystis pyrifera , se recolectaron cuatro frondas mensualmente de febrero a agosto del 2003, abarcando las épocas fría y cálida. Las muestras se obtuvieron de un manto localizado frente a El Sauzal de Rodríguez, Ensenada, B.C. Se identificaron un total de 171 taxa de dia tomeas (entre especies, variedades y formas), pertenecientes a 62 géneros. La riqueza por fronda fue heterogénea, incluso para una misma fecha y se observaron diferencias marcadas entre frondas de fechas distintas. Dada la elevada riqueza de especies de diatomeas observada, y la preferencia de los abulones (Haliotis spp.) por M. pyrifera en su medio natural y en cultivo, se hace evidente la necesidad de considerar la contribución nutricional de las diatomeas epifitas a su dieta. Floristics of epiphytic diatoms from Macrocystis pyrifera (L.) C. AG. apical blades In order to determine the floristics of epiphytic diatoms found on Macrocystis pyrifera blades, four fronds were collected monthly from February to August, 2003, from a kelp bed located in front of El Sauzal de Rodríguez, Ensenada, B.C. A total of 171 diatom taxa were identified (including species, varieties and forms), from 62 genera. Differences in species richness by frond were observed for the same date, and were even larger between fronds from different dates. Because of the high species richness of epiphytic diatoms observed, and the dietary preference by abalone ( Haliotis spp.) for M. pyrifera in the wild and in culture, the need for considering the contribution of epiphytic diatoms to the abalone diet be comes evident.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Siqueiros-Beltrones, D. A., and U. Argumedo-Hernández. "FLORÍSTICA DE DIATOMEAS EPÍFITAS EN LÁMINAS APICALES DE Macrocystis pyrifera (L.) C. AG." CICIMAR Oceánides 20, no. 1-2 (2005): 37. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v20i1-2.21.

Full text
Abstract:
Con el objetivo de determinar la florística de diatomeas epifitas en láminas de Macrocystis pyrifera , se recolectaron cuatro frondas mensualmente de febrero a agosto del 2003, abarcando las épocas fría y cálida. Las muestras se obtuvieron de un manto localizado frente a El Sauzal de Rodríguez, Ensenada, B.C. Se identificaron un total de 171 taxa de dia tomeas (entre especies, variedades y formas), pertenecientes a 62 géneros. La riqueza por fronda fue heterogénea, incluso para una misma fecha y se observaron diferencias marcadas entre frondas de fechas distintas. Dada la elevada riqueza de especies de diatomeas observada, y la preferencia de los abulones (Haliotis spp.) por M. pyrifera en su medio natural y en cultivo, se hace evidente la necesidad de considerar la contribución nutricional de las diatomeas epifitas a su dieta. Floristics of epiphytic diatoms from Macrocystis pyrifera (L.) C. AG. apical blades In order to determine the floristics of epiphytic diatoms found on Macrocystis pyrifera blades, four fronds were collected monthly from February to August, 2003, from a kelp bed located in front of El Sauzal de Rodríguez, Ensenada, B.C. A total of 171 diatom taxa were identified (including species, varieties and forms), from 62 genera. Differences in species richness by frond were observed for the same date, and were even larger between fronds from different dates. Because of the high species richness of epiphytic diatoms observed, and the dietary preference by abalone ( Haliotis spp.) for M. pyrifera in the wild and in culture, the need for considering the contribution of epiphytic diatoms to the abalone diet be comes evident.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Siqueiros-Beltrones, D. A., G. Valenzuela-Romero, O. U. Hernández-Almeida, U. Argumedo-Hernández, and F. O. López Fuerte. "CATÁLOGO ICONOGRÁFICO DE DIATOMEAS DE HÁBITATS ROCOSOS Y SU INCIDENCIA EN LA DIETA DE ABULONES (Haliotis spp.) JÓVENES DE BAJA CALIFORNIA SUR, MÉXICO." CICIMAR Oceánides 19, no. 1-2 (2004): 29. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v19i1-2.16.

Full text
Abstract:
Se proporcionan un catálogo iconográfico y el inventario de los taxa de diatomeas que se encuentran en hábitats rocosos de la costa occidental de Baja California Sur, y aquellas que forman parte de la dieta de abulones (Haliotis spp.) jóvenes, con el objetivo de tener una referencia práctica que coadyuve en el manejo de este recurso. La información se derivó principalmente de estudios científicos en varias localidades de B. C. S. Para ello, se obtuvieron muestras de diatomeas del ambiente rocoso, y se examinaron los contenidos intestinales de especímenes juveniles de abulón azul (H. fulgens ) y abulón amarillo (H. corrugata ). Se identificaron 321 taxa de diatomeas bénticas, tanto epilíticas como epífitas, de los cuales, hasta 98 taxa se han observado dentro de su dieta. Así, aunque juveniles de H. corrugata y H. fulgens pueden alimentarse de diatomeas de cualquier especie que esté disponible en su ambiente, la dieta principalmente la constituyen unos pocos taxa, específicamente: Cocconeis speciosa, C. costata var. pacifica, C. diminuta, C. scutellum, Thalassionema nitzschioides, Tabularia investiens, Gomphonemopsis pseudexigua , incluyendo formas coloniales, como Berkeleya fennica . En los contenidos intestinales es común observar agregaciones de diatomeas, ya sean mono- o multiespecíficas, a veces adheridas a tejidos de macroalga. De acuerdo con este estudio, se deben reconsiderar el enfoque monoespecífico y la selectividad en la alimentación de juveniles y poslarvas de Haliotisspp. en cultivo; asimismo, la fuente para su alimentación debe ser el sustrato rocoso colonizado por macroalgas donde estos habitan. Igual, debe reevaluarse la contribución de las diatomeas a la nutrición de abulones jóvenes (0.5 cm - 1 cm) que han cambiado su dieta a macroalgas, dada la abundancia de diatomeas epifitas que aquellas presentan. Iconographic catalog of the diatoms occurring in rocky habitats and in the diet of young abalone (Haliotis spp.) in Baja California Sur, México An iconographic catalogue and inventory of the diatom taxa found in rocky habitats of the west coast of Baja California Sur and those that make up part of the diet in young abalone ( Haliotis spp.) are provided as a practical reference that aids in the management of this resource. This information was derived mainly from scientific studies in various localities in B. C. Sincerely. The analyzed diatom samples were collected from the rocky environment, and from the gut contents of young green ( H. fulgens ) and pink abalone ( H. corrugata ). A total of 321 benthic diatom taxa were identified, both epilithic and mainly epiphytic forms. Out of these 98 diatom taxa have been observed in the diet of juvenile H. fulgens and H. corrugata . Although young abalone may feed on any diatom species available in their habitat, few taxa represent the main diatom component of their diet: Cocconeis speciosa, C. costata var. pacifica, C. diminuta, C. scutellum, T. nitzschioides, T. investiens, Gomphonemopsis pseudexigua, and colonial forms, such as Berkeleya fennica . Mono- or multispecific clusters of diatoms are frequent in the gut contents of abalone juveniles, frequently attached to macroalgae tissue. Our observations indicate that the monospecific view and supposed selectivity in the feeding of cultured abalone should be reconsidered, and that the diatom source for feeding young abalone and post-larvae under culture conditions should be the rocky substrate occupied by macroalgae found in abalone fishing sites. Because of the abundance of epiphytic diatoms on macroalgae the contribution of diatoms to the nutrition of young abalone (0.5 cm -1 cm) that change their diet to macroalgae should be reassessed.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Siqueiros-Beltrones, D. A., G. Valenzuela-Romero, O. U. Hernández-Almeida, U. Argumedo-Hernández, and F. O. López Fuerte. "CATÁLOGO ICONOGRÁFICO DE DIATOMEAS DE HÁBITATS ROCOSOS Y SU INCIDENCIA EN LA DIETA DE ABULONES (Haliotis spp.) JÓVENES DE BAJA CALIFORNIA SUR, MÉXICO." CICIMAR Oceánides 19, no. 1-2 (2004): 29. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v19i1-2.16.

Full text
Abstract:
Se proporcionan un catálogo iconográfico y el inventario de los taxa de diatomeas que se encuentran en hábitats rocosos de la costa occidental de Baja California Sur, y aquellas que forman parte de la dieta de abulones (Haliotis spp.) jóvenes, con el objetivo de tener una referencia práctica que coadyuve en el manejo de este recurso. La información se derivó principalmente de estudios científicos en varias localidades de B. C. S. Para ello, se obtuvieron muestras de diatomeas del ambiente rocoso, y se examinaron los contenidos intestinales de especímenes juveniles de abulón azul (H. fulgens ) y abulón amarillo (H. corrugata ). Se identificaron 321 taxa de diatomeas bénticas, tanto epilíticas como epífitas, de los cuales, hasta 98 taxa se han observado dentro de su dieta. Así, aunque juveniles de H. corrugata y H. fulgens pueden alimentarse de diatomeas de cualquier especie que esté disponible en su ambiente, la dieta principalmente la constituyen unos pocos taxa, específicamente: Cocconeis speciosa, C. costata var. pacifica, C. diminuta, C. scutellum, Thalassionema nitzschioides, Tabularia investiens, Gomphonemopsis pseudexigua , incluyendo formas coloniales, como Berkeleya fennica . En los contenidos intestinales es común observar agregaciones de diatomeas, ya sean mono- o multiespecíficas, a veces adheridas a tejidos de macroalga. De acuerdo con este estudio, se deben reconsiderar el enfoque monoespecífico y la selectividad en la alimentación de juveniles y poslarvas de Haliotisspp. en cultivo; asimismo, la fuente para su alimentación debe ser el sustrato rocoso colonizado por macroalgas donde estos habitan. Igual, debe reevaluarse la contribución de las diatomeas a la nutrición de abulones jóvenes (0.5 cm - 1 cm) que han cambiado su dieta a macroalgas, dada la abundancia de diatomeas epifitas que aquellas presentan. Iconographic catalog of the diatoms occurring in rocky habitats and in the diet of young abalone (Haliotis spp.) in Baja California Sur, México An iconographic catalogue and inventory of the diatom taxa found in rocky habitats of the west coast of Baja California Sur and those that make up part of the diet in young abalone ( Haliotis spp.) are provided as a practical reference that aids in the management of this resource. This information was derived mainly from scientific studies in various localities in B. C. Sincerely. The analyzed diatom samples were collected from the rocky environment, and from the gut contents of young green ( H. fulgens ) and pink abalone ( H. corrugata ). A total of 321 benthic diatom taxa were identified, both epilithic and mainly epiphytic forms. Out of these 98 diatom taxa have been observed in the diet of juvenile H. fulgens and H. corrugata . Although young abalone may feed on any diatom species available in their habitat, few taxa represent the main diatom component of their diet: Cocconeis speciosa, C. costata var. pacifica, C. diminuta, C. scutellum, T. nitzschioides, T. investiens, Gomphonemopsis pseudexigua, and colonial forms, such as Berkeleya fennica . Mono- or multispecific clusters of diatoms are frequent in the gut contents of abalone juveniles, frequently attached to macroalgae tissue. Our observations indicate that the monospecific view and supposed selectivity in the feeding of cultured abalone should be reconsidered, and that the diatom source for feeding young abalone and post-larvae under culture conditions should be the rocky substrate occupied by macroalgae found in abalone fishing sites. Because of the abundance of epiphytic diatoms on macroalgae the contribution of diatoms to the nutrition of young abalone (0.5 cm -1 cm) that change their diet to macroalgae should be reassessed.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Siqueiros -Beltrones, D. A., and U. Argumedo -Hernández. "PARTICULAR STRUCTURE OF AN EPIPHYTIC DIATOM ASSEMBLAGE LIVING ON Ploclamium cartilagineum (LAMOROUX) DIXON (RHODOPHYCEAE: GIGARTINALES)." CICIMAR Oceánides 29, no. 2 (2014): 11. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v29i2.136.

Full text
Abstract:
This is the first record of an epiphytic diatom assemblage of Ploclamium cartilagineum. Fifteen years ago observations on a specimen of P. cartilagineum revealed that large diatom of certain taxa occurred abundantly on its branches, and suggested also that it may harbor a particular diatom assemblage. Thus, we set out objective into identifying all the diatom taxa in the assemblage represented on the same P. cartilagineum specimen, and to determine their proportional abundances. Overall 46 taxa of epiphytic diatoms were identified. The diatom assemblage was characterized by abundant large forms such as Gephyria media, and Hyalodiscus punctatus a new record for the region, and the small form Cocconeis californica. Also include is, Grammatophora macilenta a new record for the region. Hitherto rare taxa in the region were very common such as Rhabdonema adriaticum, Campylopyxys garkeana, and Melosira polaris/Melosira sol. Although the estimated species richness and diversity values are high as in other assemblages of benthic diatoms, its basic structure (floristics) in which large forms rival the smaller forms in number, makes this assemblage particular. Estructura particular de una asociación de diatomeas epifitas sobre Ploclamium cartilagineum (Lamoroux) Dixon (Rhodophyceae: Gigartinales) Se presenta el primer registro de diatomeas epifitas de Ploclamium cartilagineum. Hace quince años se observó que sobre las ramas de un espécimen de P. cartilagineum habitaban abundantes taxa de diatomeas de gran tamaño, lo que sugirió que hospedaba una asociación particular de diatomeas. Bajo el objetivo de identificar todos los taxa representados de diatomeas en el mismo espécimen y determinar sus abundancias proporcionales en la asociación, se identificaron 46 taxa, de las cuales dos formas grandes resultaron abundantes: Gephyria media, y Hyalodiscus punctatus un nuevo registro para la región; así como Cocconeis californica, una forma pequeña. Asimismo, se agregó un nuevo registro para la región con Grammatophora macilenta. Varios taxa considerados raros hasta antes de este estudio fueron muy comunes, como Rhabdonema adriaticum, Campylopyxys garkeana, y Melosira polaris/Melosira sol, entre otros. Aunque la riqueza y diversidad de especies fueron elevadas (típicas) como en otros hábitats bentónicos, su estructura básica (florística) en donde formas grandes son tan abundantes como las pequeñas define una asociación particular.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Siqueiros -Beltrones, D. A., and U. Argumedo -Hernández. "PARTICULAR STRUCTURE OF AN EPIPHYTIC DIATOM ASSEMBLAGE LIVING ON Ploclamium cartilagineum (LAMOROUX) DIXON (RHODOPHYCEAE: GIGARTINALES)." CICIMAR Oceánides 29, no. 2 (2014): 11. http://dx.doi.org/10.37543/oceanides.v29i2.136.

Full text
Abstract:
This is the first record of an epiphytic diatom assemblage of Ploclamium cartilagineum. Fifteen years ago observations on a specimen of P. cartilagineum revealed that large diatom of certain taxa occurred abundantly on its branches, and suggested also that it may harbor a particular diatom assemblage. Thus, we set out objective into identifying all the diatom taxa in the assemblage represented on the same P. cartilagineum specimen, and to determine their proportional abundances. Overall 46 taxa of epiphytic diatoms were identified. The diatom assemblage was characterized by abundant large forms such as Gephyria media, and Hyalodiscus punctatus a new record for the region, and the small form Cocconeis californica. Also include is, Grammatophora macilenta a new record for the region. Hitherto rare taxa in the region were very common such as Rhabdonema adriaticum, Campylopyxys garkeana, and Melosira polaris/Melosira sol. Although the estimated species richness and diversity values are high as in other assemblages of benthic diatoms, its basic structure (floristics) in which large forms rival the smaller forms in number, makes this assemblage particular. Estructura particular de una asociación de diatomeas epifitas sobre Ploclamium cartilagineum (Lamoroux) Dixon (Rhodophyceae: Gigartinales) Se presenta el primer registro de diatomeas epifitas de Ploclamium cartilagineum. Hace quince años se observó que sobre las ramas de un espécimen de P. cartilagineum habitaban abundantes taxa de diatomeas de gran tamaño, lo que sugirió que hospedaba una asociación particular de diatomeas. Bajo el objetivo de identificar todos los taxa representados de diatomeas en el mismo espécimen y determinar sus abundancias proporcionales en la asociación, se identificaron 46 taxa, de las cuales dos formas grandes resultaron abundantes: Gephyria media, y Hyalodiscus punctatus un nuevo registro para la región; así como Cocconeis californica, una forma pequeña. Asimismo, se agregó un nuevo registro para la región con Grammatophora macilenta. Varios taxa considerados raros hasta antes de este estudio fueron muy comunes, como Rhabdonema adriaticum, Campylopyxys garkeana, y Melosira polaris/Melosira sol, entre otros. Aunque la riqueza y diversidad de especies fueron elevadas (típicas) como en otros hábitats bentónicos, su estructura básica (florística) en donde formas grandes son tan abundantes como las pequeñas define una asociación particular.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Diatomeas"

1

Luna, Molero Hugo Roberto. "Inmovilización de papaína a partir de Carica papaya “papaya” sobre tierra de diatomeas." Master's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2017. https://hdl.handle.net/20.500.12672/16963.

Full text
Abstract:
El objetivo del estudio fue inmovilizar la papaína del látex de Carica papaya “papaya” sobre tierra de diatomeas procedentes de las minas de Vista Alegre del distrito El Carmen Alto, Huamanga. Para ello, el látex fue recolectado de los frutos verdes de Carica papaya, del distrito de San Francisco a 600 m de altitud, La Mar (Ayacucho), en seguida el látex se estabilizó con buffer fosfato 100 mM a pH 7,5 y liofilizó. Por otro lado, la papaína 0,1 %(p/v) se inmovilizó por adsorción sobre tierra de diatomeas, sílica y alúmina a los 180 min; el índice de inmovilización fue 95,44%; 97,26% y 15,16% respectivamente. Las condiciones de actividad enzimática fueron pH 7,5 30 °C y 30 min, utilizando como sustrato la albúmina sérica bovina; la cuantificación de proteínas se realizó por el método de Lowry. De esta forma, la papaína soluble presentó una actividad específica de 50 UI/mg, velocidad de reacción de 200 μmol/min y Km de 100 mg/L. Las actividades enzimáticas de la papaína inmovilizada sobre sílica, tierra de diatomeas y alúmina fueron 6,36; 5,74 y 2,42 UI respectivamente a pH 7,5 y 30 °C. En estas condiciones, la papaína inmovilizada sobre tierra de diatomeas presentó menor actividad catalítica en comparación con sílica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Tejada, Medina Luz Marina. "Caracterización paleoecológica de diatomeas fósiles dominantes en la formación Pisco: zonificación de unidades estratigráficas industriales." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2018. https://hdl.handle.net/20.500.12672/7817.

Full text
Abstract:
Publicación a texto completo no autorizada por el autor<br>Establece la variabilidad y extensión de las especies dominantes de diatomeas y explica a qué se debe su presencia en las unidades cenozoicas de la cuenca Pisco. Adicionalmente, esta tesis presenta sugerencias en inferir y/o predecir las extensiones de las facies sedimentarias que puedan contener esta flora, de modo que pueda establecerse una división entre las partes científica y económica de estos depósitos.<br>Tesis
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Crisostomo, Quillas Bertha Elisa. "Algas y cianoprocariotas planctónicas (excepto diatomeas) del Parque Nacional del Manu, Madre de Dios, Perú." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2021. https://hdl.handle.net/20.500.12672/16862.

Full text
Abstract:
El Parque Nacional de Manu, reconocido por la UNESCO como Patrimonio Natural de la Humanidad por la diversidad biológica y cultural que alberga, incluye parte del río Madre de Dios y casi la totalidad de la cuenca del río Manu. A lo largo del curso del río Manu se encuentran numerosas cochas, cuya biodiversidad aún no ha sido totalmente estudiada. El objetivo de este trabajo fue determinar la diversidad taxonómica de las algas y cianoprocariotas planctónicas (excepto diatomeas) de las cochas de la cuenca del Río Manu, en el Parque Nacional del Manu, además de determinar su relación con algunos parámetros fisicoquímicos del agua y caracterizar su presencia mediante el uso de índices de constancia. Para ello se analizaron cualitativamente 52 muestras de plancton colectadas durante la época seca, en los meses de julio y agosto del 2012, en 15 cochas del Parque Nacional del Manu, las cuales se encuentran depositadas en la colección de Plancton del Departamento de Limnología del MHN-UNMSM La identificación taxonómica se realizó utilizando bibliografía especializada y artículos científicos. La comunidad fitoplanctónica estuvo conformada por 160 taxa, que incluyeron 54 géneros, 149 especies, 45 variedades y 5 formas, de las cuales son citadas para Perú por primera vez 4 géneros, 61 especies, 30 variedades y 4 formas. Los phyla con mayor número de taxa fueron Euglenophyta (58 taxa), Charophyta (52 taxa) y Chlorophyta (24 taxa). De acuerdo al índice de constancia de Dajoz, 122 taxa fueron especies accidentales, 30 taxa accesorias y 8 taxa constantes. Los parámetros analizados fueron transparencia, temperatura, conductividad eléctrica, pH, STD, salinidad y OD.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Barral, Fraga Laura. "Arsenic and fluvial biofilms: biogeochemistry, toxicity and biotic interactions." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461201.

Full text
Abstract:
Based on the current knowledge about biofilm ecotoxicology and arsenic biogeochemistry in freshwater ecosystems, this thesis studied, under realistic environmental concentrations, i) the role of benthic biofilms in the bioavailability and detoxification of arsenic, ii) the toxic effects of Arsenic on the structure and function of river benthic biofilms, paying special attention to the responses of diatoms, and iii) the interaction between these primary producers and higher organisms such as fish, exposed to arsenic. Arsenic inhibited algal growth, with diatoms being adapted by a significant reduction in cell biovolume (chapter 1). The biofilm aggravated the effects of arsenic on fish (chapter 2) but was also able to detoxify through methylation of inorganic arsenic species (chapter 3). The results of this thesis provide valuable information to understand the contribution of biofilms to biogeochemistry and arsenic toxicity in freshwater systems.<br>Basándonos en los conocimientos actuales sobre la ecotoxicología del biofilm y la biogeoquímica del arsénico en ecosistemas dulceacuícolas, esta tesis estudió, bajo concentraciones ambientales realistas, i) el papel de los biofilms bentónicos en la biodisponibilidad y destoxificación del arsénico, ii) los efectos tóxicos del arsénico sobre la estructura y función de los biofilms bentónicos fluviales, prestando especial atención a las respuestas de las diatomeas, y iii) la interacción entre estos productores primarios y organismos superiores como los peces, expuestos a arsénico. El arsénico inhibió el crecimiento algal, pudiendo las diatomeas adaptarse mediante una significativa reducción de su biovolumen celular (capítulo 1). El biofilm agravó los efectos del arsénico en peces (capítulo 2) pero también fue capaz de destoxificar metilando especies inorgánicas de arsénico (capítulo 3). Los resultados de esta tesis proporcionan información valiosa para comprender la contribución de los biofilms a la biogeoquímica y toxicidad del arsénico en sistemas dulceacuícolas.<br>CAT: S'han extret de la tesi doctoral el contingut del cap. 1 General introduction i Cap. 4 General discussion; part del capítol 3 que inclouen articles en preparació. També s'han extret els Annexos 1 i 2 que incloïen els pdf editor d'articles ja publicats.----- ENG: The content of Chapter 1. General introduction and Chapter 4 General discussion; part of Chapter 3 that have articles in preparation have been extracted from the doctoral thesis pdf. Appendices 1 2 that included the pdf editor of articles already published have been extracted from the doctoral thesis too.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Lira, Véliz Rosario. "Validez del indicador por diatomeas en muerte por asfixia de sumersión vital y por sumersión pasiva post morten." Bachelor's thesis, Universidad Nacional Mayor de San Marcos, 2014. https://hdl.handle.net/20.500.12672/8974.

Full text
Abstract:
Publicación a texto completo no autorizada por el autor<br>Determina la validez del indicador diatomeas como prueba diagnóstica para diferenciar la muerte por asfixia de sumersión vital de la muerte por sumersión pasiva post morten; en cadáveres necropsiados en la Morgue Central de Lima durante el período 2008 al 2013. El tipo de estudio es observacional, descriptivo, analítico-comparativo. La muestra de estudio abarca 60 de 70 informes periciales de necropsia médico legal y muestra 60 de 70 informes periciales de biología forense donde se realiza toma de muestra para diatomeas; los 10 restantes son considerados no válidos por presentar datos incompletos. A la revisión de 50 resultados de exámenes de diatomeas en cadáveres necropsiados por asfixia de sumersión vital, se encuentran 35 exámenes de diatomeas con resultados positivos que hacen un 70% del total y 15 exámenes de diatomeas con resultados negativos que hacen un 30% del total. Las diatomeas se localizan con mayor frecuencia en pulmones e hígado con 15 (42.86%) de 35 necropsias por asfixia de sumersión vital con examen de diatomeas positivo. A la revisión de 10 resultados de exámenes de diatomeas en cadáveres necropsiados por sumersión pasiva post morten, se encuentran 7 exámenes de diatomeas con resultados positivos que hacen un 70% del total y 3 exámenes de diatomeas con resultados negativos que hacen un 30% del total. Las diatomeas se localizan con mayor frecuencia en pulmones con 7 (100%) de 7 necropsias por sumersión pasiva post morten con examen de diatomeas positivo. Para determinar la validez del indicador diatomeas se evalúa la sensibilidad que da un resultado de 70%, una especificidad de 30%, valor predictivo positivo de 85% y valor predictivo negativo de 15%. Concluye que el indicador diatomeas es válido como prueba diagnóstica para diferenciar la muerte por asfixia de sumersión vital de la muerte por sumersión pasiva post morten.<br>Trabajo académico
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Burfeid, Castellanos Andrea Montserrat. "Ecological factors and diatom diversity at rivers of the iberian mediterranean river basins: macro-scale, meso-scale and micro-scale = Factores ecológicos y diversidad de diatomeas en los ríos de las cuencas hidrográficas del Mediterráneo ibérico: maro-escala, meso-escala y micro-escala." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663475.

Full text
Abstract:
Benthic diatoms, photoautotrophic, silicate plated, single-celled aquatic organisms dwelling on substrates, have been used in bioindication, since they are good indicators of ecological water state. In this thesis, we have used a multi-scalar approach to observe how diatoms from Spanish Mediterranean rivers are affected by the characteristics of the habitats they live in. These organisms were observed under a taxonomic-indicative, functional-grouped and morphometric prism. The samples stem from Mediterranean rivers pertaining to either the Ebro Basin, or jurisdictions of the Catalan rivers or the Júcar authorities. Ebro samples have a fundamental importance, due to their temporal frame of 10 years, which has permitted the establishment and observation of changes in diatom communities and their characteristics. Two experimental setups, comparing differing water compositions and hydrological characteristics, were made in the other basins. The structure of this thesis takes a gradual decrease in observation range. The macro-scale: chapter studied benthic diatom communities from the Ebro River Basin taxonomically, based on samplings ranging 10 years. We studied if diatom communities were maintained in time, or what parameters could help to the establishment of ecoregions. This study showed that the ecotype division of rivers established by the Water Framework Directive (WFD) did not reflect diatom assemblages well. A double approach of physico- chemical and diatom-sociological aggregation can create a better mirror of diatom communities, thus improving ecoregions for diatoms. The meso-scale chapter investigated the Segre, Ebro tributary, observing the relationship between land use and diatom assemblages and indicator values. Land uses have a direct effect on river water composition. Thus, a link between upstream land cover and diatom assemblages was expected. The results show that only the predominant covers affect both the composition of the diatom community and indicator values. Structural Equation Modelling comparisons have established changes in the importance of physicochemical parameters through time and depending on diatom community structure. Diversity indices and bioindicator values were affected mostly by physicochemical composition, and tangentially by land cover. In the micro-scale chapter, the reaction of diatoms at each site was studied. To do this, we parted the chapter in three sections, two life form experiments to observe how physicochemical composition and hydrology affect life forms, and how morphometry can be affected through abiotic parameter variation in time. The first, made in the Llobregat Basin, was an experimental approach to ascertain the effect of intrinsically different sites on diatom life forms and ecological guilds and the change when these communities are translocated. This showed that, although the physicochemical parameters seemed to favour functional groups, changing the community into a different site could still maintain some of the characteristic life forms. Then, a comparison of functional structure of the diatom community in temporary rivers (that lose part or the totality of its surface water) of Mediterranean basins along the northeast coast was made. It showed that the hydrological regime (connectedness of the stream in total) had a bigger impact than aquatic state (water quantity present at time of sampling). The disconnection of streams also affected the use of conventional diatom bioindicators that will be addressed in the future. Finally, in this microscale prism, we automatically photographed samples from the Ebro River to extract diatom morphometry features. Relating these to physicochemical parameters of each site and their temporal variability, we saw that diatom sizes are affected by water composition. The surface-to-volume ratio (S/V) was highly correlated. An up to now neglected parameter, diatom width, was highly affected by physicochemical parameters. This thesis attempted to establish how diatoms and their traits are affected by their surroundings, observing the effect of abiotic parameters, such as physicochemical composition, land use, and substrate characteristics.<br>Las diatomeas bentónicas son organismos fotoautotróficos unicelulares, acuáticos y colonizadores de sustratos, que se han usado en bioindicación por ser buenas indicadoras del estado ecológico del agua. En esta tesis hemos estudiado cómo las diatomeas de ríos ibéricos mediterráneos se ven afectadas por la ecología del medio donde habitan, a diversas escalas. Estos organismos se estudiaron a nivel taxonómico e indicativo, funcional y morfométrico. La estructura de esta tesis sigue una aproximación a la reducción de escala de trabajo. El capítulo de macro-escala se basó en una investigación de las comunidades bentónicas epilíticas de las diatomeas del río Ebro, en base a muestreos realizados a lo largo de 10 años. Este estudio se ha demostrado que la división en ecotipos fluviales establecida para el seguimiento de la Directiva Marco del Agua (DMA) no coincide con la diversificación delascomunidades deestosorganismos. Nuestrosresultados apuntanqueunaaproximacióndoble (composición físico-química y estructura de la comunidad) puede reflejar mejor la realidad para las diatomeas. En el capítulo de meso-escala se investigó el río Segre con la finalidad de establecer las relaciones entre los usos del suelo y las comunidades de diatomeas y valores de los índices de diatomeas. Los usos del suelo afectan directamente a la composición del agua fluvial. Por ello, se esperaba una correlación entre el uso del suelo aguas arriba de las comunidadesde diatomeas estudiadas. Los resultados muestranque únicamentelos usos mayoritarios afectan la composición las comunidades de diatomeas y los valores de los índices diatómicos. En el capítulo de microescala se estudió la reacción de las diatomeas en cada punto. Para ello el capítulo se dividió en tres secciones. Un experimento observó el efecto de puntos intrínsecamente diferenciales sobre las formas de vida, y cambios de estas tras su translocación. La otra sección comparó la composición funcional de la comunidad de diatomeas en ríos temporales, que sufren pérdida parcial o total del agua superficial. Finalmente, aún en microescala, se fotografiaron automáticamente muestras de diatomeas del río Ebro para calcular sus características morfométricas. Estas se relacionaron con los parámetros fisicoquímicos de cada punto y con su variabilidad temporal. El resultado fue una clara afectación de tamaños valvares según la composición del agua. La relación superficie-volumen estaba altamente correlacionada y la anchura valvar, obviada hasta ahora, se vio afectada por los parámetros fisicoquímicos.<br>Les diatomees bentòniques, organismes fotoautotròfics unicel·lulars, aquàtics i colonitzadors de substrats, que s’han utilitzat a la bioindicació per ser bones indicadores del estat ecològic de l’aigua. En aquesta tesi hem estudiat com les diatomees de rius ibèrics mediterranis es veuen afectades per l’ecologia del medi al que habiten a diverses escales. Aquests organismes es varen observar a nivell taxonòmic-indicatiu, funcional i morfomètric. L’estructura d’aquesta tesi segueix una aproximació a la reducció d’escala de treball. El capítol de macro-escala es basà en una investigació taxonòmica de les comunitats bentòniques epilítiques de diatomees del riu Ebre, basat en mostrejos realitzats al llarg de 10 anys. Aquest estudi ha mostrat que la divisió d’ecotips fluvials establerta per a el seguiment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) no coincideix amb la diversificació de les comunitats d’aquests organismes. Els resultats assenyalen que una aproximació doble (composició fisicoquímica i estructura comunitària) podria reflectir millor la realitat per a les diatomees. Al capítol de meso-escala s’estudià el Segre per tal d’establir les relacions entre els usos del sòl, les comunitats de diatomees i els seus valors indicadors. Els usos del sòl afecten directament a la composició de l’aigua fluvial. Per això, s’esperava una correlació entre els usos del sòl aigües amunt de les comunitats de diatomees estudiades. Els resultats mostren que únicament els usos majoritaris afecten els la composició de les comunitats de diatomees els i valors dels índexs diatòmics. El capítol de micro-escala investigà la reacció de les diatomees a cada punt. Per això, el capítol es dividí en tres seccions. Un experiment observà l’efecte de punts intrínsecament diferencials sobre les formes de vida i canvis d’aquests després de la translocació. L’altra secció comparà la composició funcional de la comunitat de diatomees a rius temporals, que pateixen la pèrdua total o parcial de l’aigua superficial. Finalment, seguint a la micro-escala, es fotografiaren les mostres del riu Ebre automàticament per calcular les seves característiques morfomètriques. Aquestes es relacionaren amb els paràmetres fisicoquímics de cada punt i la seva variabilitat temporal. El resultat fou una clara afectació de mides valvars segons la composició de l’aigua. La relació superfície-volum estava altament correlacionada amb les variacions fisicoquímiques i l’amplada valvar, obviada fins ara, era afectada pels paràmetres fisicoquímics.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Rivera, Rondón Carlos Alberto. "Diatom-based reconstruction of Late Glacial and Early Holocene environment in the Pyrenees = Reconstrucción ambiental del Tardiglaciar y el Holoceno Temprano en los Pirineos utilizando el registro sedimentario de diatomeas." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/133010.

Full text
Abstract:
Lakes are ecosystems exposed to the combined influence of climate and catchment processes. Lakes collect and archive evidence of these forcings in their sediments through of a complex interaction with internal processes. Deciphering and extracting information from the sediments is a challenging task because, in addition to the inter-dependence between the forcing agents, the lake ontogeny affects the way in which the system responds to them. Among the sub-fossil material, diatoms occupy an outstanding position. The remains can be identified to the species level, due to the siliceous composition of their valves. This fact, added to the rich community that at any instant exists in the lake, make diatoms an excellent proxy for environmental reconstructions. In this study, the focus is placed on the diatom assemblages of the lakes of the Pyrenees and their potential as indicators of environmental conditions. The findings are applied to the sedimentary sequence of the former Burg Lake to reconstruct the lake conditions during Late Glacial and early Holocene periods. The regional variability of diatom distributions is usually explained by pH or acid neutralising capacity gradients in alpine and temperate areas. However, there is a large remaining unexplained variability, which is related to other environmental factors, and could be also used in environmental reconstructions. Some researchers question the feasibility of independent reconstructions of several variables from a single diatom record; they argue that the high temporal autocorrelation of the local assemblages might obscure secondary influences. However, some others sustain that it is possible to perform reconstructions, even of particularly dependent variables if they present contrasting trends at some sites. Accordingly, it was carried out an extensive taxonomical study of diatom of the mountain lakes of the Pyrenees. After this, were explored the environmental factors that, besides pH, explains the diatom distribution in the lakes of the Pyrenees, including in-lake proximal factors as well as general descriptors of catchment characteristics and using indicator analysis approach. In order to demonstrate that it is possible to reconstruct different independent variables from a unique diatom data set were developed transfer functions for selects variables and analysed the reliability and the independence of models performed. The analysis was carried out by comparing the performance of two sample data-sets (bottom surface sediment and epilithon samples). The ratio between Chrysophycean cysts and diatoms was analysed as a potential environmental indicator. Indicator species and the transfer functions were applied to the diatoms of the sedimentary sequence of Burg Lake covering Late Glacial and Early Holocene. The reconstructed variables were analysed in terms of in-lake processes and their eventual link with climate and catchment processes. An interpretation of the reconstruction of climate during Late Glacial and Early Holocene in the Pyrenees is shown.<br>Los lagos son ecosistemas expuestos a la influencia combinada del clima y la entrada de materiales y nutrientes desde la cuenca. La información de estos procesos y de la dinámica interna del sistema suele archivarse en los sedimentos mediante la acumulación de los materiales externos y los producidos por el sistema. Dentro de los materiales acumulados en los sedimentos, las valvas de diatomeas pueden aportar información limnológica que es difícil de obtener con otros indicadores. El objetivo principal de esta tesis fue explorar el potencial de las diatomeas para realizar reconstrucciones ambientales multivariadas del pasado, con una aplicación a la secuencia sedimentaria del Holoceno Temprano y el Tardiglaciar del lago Burg (Pirineos). La variabilidad regional de la distribución de diatomeas en zonas alpinas y templadas es generalmente explicada por el gradiente de pH y alcalinidad. Sin embargo, existe una gran variabilidad que está relacionada con otros factores ambientales y que podría también ser utilizada en el desarrollo de la reconstrucción del ambiente acuático. Algunos autores ponen en duda la viabilidad de realizar reconstrucciones independientes, utilizando un único registro de diatomeas, argumentando que la correlación entre las variables puede alterar las señales que son reconstruidas. Sin embargo, otros autores sostienen que es posible realizar reconstrucciones, si existen conjuntos de especies con respuestas distintas. De acuerdo con esto, inicialmente se realizó un estudio taxonómico y ecológico de las diatomeas de 80 lagos de montaña de los Pirineos. Se exploraron los factores ambientales que, además del pH, explican la distribución de diatomeas en los lagos pirenaicos, incluyendo factores próximos al lago y descriptores generales de la cuenca. Este análisis se realizó siguiendo la aproximación de especies indicadoras. Así mismo, se desarrollaron funciones de transferencia para reconstruir diferentes variables independientes a partir de un mismo conjunto de datos de diatomeas. Posteriormente, se aplicaron los resultados las especies indicadoras y las funciones de transferencia en la secuencia sedimentaria del lago Burg cubriendo el Tardiglaciar y el Holoceno Temprano. Finalmente, se analizan los resultados encontrados en términos de los procesos internos del lago y su eventual vinculación con procesos relacionados con el clima y la cuenca.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Lehmkuhl, Elton Augusto. "Diatomáceas (Diatomeae) da baía de Guaratuba, estado do Paraná, Brasil." reponame:Repositório Institucional da UFPR, 2009. http://hdl.handle.net/1884/21292.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Straube, Arielli. "Diatomáceas (Diatomeae) de rios da região litorânea do Paraná, Brasil." reponame:Repositório Institucional da UFPR, 2014. http://hdl.handle.net/1884/35750.

Full text
Abstract:
Resumo: Diatomáceas são microalgas silíceas com representativa riqueza e abundância de espécies na maioria dos diversos ecossistemas aquáticos. A bacia litorânea paranaense é constituída por rios localizados na Serra do Mar, os quais são encachoeirados e com águas límpidas, na região de planície, com velocidade de correnteza reduzida e águas escuras, em consequência da presença de matéria orgânica. O objetivo deste estudo foi ampliar o conhecimento sobre a flórula de diatomáceas paranaenses, realizando um estudo taxonômico com enfoque especial nos gêneros Luticola Mann e Nupela Vyverman & Compére e nas espécies nanométricas, com elevada representatividade nas amostras da bacia Litorânea. Amostras de fitoplâncton e perifíton foram coletadas em quatorze rios, localizados na região serrana e na planície litorânea, em 2011 e no rio Guaraguaçu, em 2003. Análise detalhada das valvas foi realizada, providenciando-se ilustrações, medidas e descrições baseadas em microscopia de luz e eletrônica de varredura e transmissão. A microcopia eletrônica foi ferramenta essencial para evidenciar a ultraestrutura das ornamentações delicadas da frústula e complementar Cada táxon identificado foi descrito em todos seus pormenores diacríticos, métricos e merísticos, adicionando-se comentários taxonômicos pertinentes. Foram determinadas 54 espécies de diatomáceas, cujo tratamento taxonômico foi apresentado na forma de três capítulos deste documento. O primeiro capítulo, referente ao gênero Luticola, abrange 18 espécies, sendo duas citações pioneiras para o Brasil (L. beyensii e L. grupcei) e nove táxons com identidade desconhecida. No segundo capítulo registram-se 12 espécies do gênero Nupela, dentre as quais N. decipiens foi registrada de forma pioneira para a América do Sul e cinco foram táxons não determinados em nível espécie. Por fim, o terceiro capítulo aborda 24 espécies com pequenas dimensões, contemplando 10 gêneros: Achnanthidium, Adlafia, Cocconeis, Diadesmis, Eolimna, Karayevia, Navicula, Naviculadicta, Platessa e Psamothidium. Diadesmis paracontenta constiuiu um novo registro para o Brasil. Realizou-se também, a documentação inédita da ultraestrutura de Naviculadicta sassiana. Considerando-se os estudos florísticos relacionados aos grupos aqui estudados, encontrou-se uma ampla riqueza de espécies para região. As possíveis espécies novas serão formalmente propostas em veículos de divulgação apropriados. Palavras-chave: taxonomia, ambiente lótico, diatomáceas dulcícolas, sul do Brasil.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Ortiz, Lerín Roser. "Diatomees de la conca de l’Ebre: Biodiversitat i estat ecològic de l’aigua." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83471.

Full text
Abstract:
Els resultats que es presenten en aquesta tesi estan centrats bàsicament en l'estudi de la biodiversitat de les diatomees epilítiques presents en els rius de la conca de l'Ebre i en la seva aplicació com a indicadores de l'estat ecològic de les masses d'aigua. Durant els mesos d'estiu del 2005 i 2006 es va realitzar el mostreig de la flora de diatomees epilítiques en un total de 197 i 211 estacions, respectivament, pertanyents a la Xarxa de Control de l'Estat de les Masses d'Aigües Superficials (CEMAS) de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Aquests mostrejos van ser impulsats per la CHE amb l'objectiu d'establir xarxes de control biològic, basades en bioindicadors del fitobentos per tal de conèixer l'estat ecològic de les aigües fluvials d'acord amb el que estableix la Directiva Marc de l'Aigua (DMA). La recollida de les mostres, el seu tractament químic i, la quantificació de les espècies per localitat, s'han basat en les normatives estandarditzades europees CEN/TC 230 EN 13946:2003, norma prEN 14407: 2004 i, en els protocols de la CHE per l'avaluació de la qualitat biològica en rius mitjançant diatomees. L'examen de les mostres recollides ha permès la identificació de 499 tàxons, repartits en 91 gèneres, dels quals 492 han estat a nivell específic o infra-específic. Dels tàxons identificats, 361 estan representats en 751 fotografies realitzades al microscopi òptic, agrupats en 25 làmines. Com a particularitats de la flora s'esmenta d'una banda la presència de 7 espècies al•lòctones segons les consideracions principalment de Coste & Ector 2000 Achnanthidium catenatum, A. druartii, Diadesmis confervacea, Didymosphenia geminata, Gomphoneis minuta, Navicula kotschyi y Reimeria uniseriata) i per l'altre, la presència en algunes localitats de diverses formes teratològiques que podrien indicar condicions adverses del medi (estrès químic o contaminació), encara que en alguns casos podrien ser originades simplement per causes naturals. Com a resultat de la determinació de l’estat ecològic de les masses d’aigua s'ha comprovat l'aplicació i funcionament òptim dels índexs de diatomees (Index de Pol•lució Específica IPS, Index Biològic de Diatomees IBD i Index Europeu CEE), sent l'IPS l'índex més convenient per la bioindicació de l'aigua a la conca de l'Ebre. No obstant, aquests índexs no reflecteixen prou bé les diferències entre algunes ecoregions de la conca de l'Ebre, com ara les capçaleres calcàries. Tenint en compte els resultats obtinguts amb l'IPS, la proporció de localitats estudiades que complirien amb la DMA en aquests 2 anys d'estudi són bastant similars, seria del <62% pel 2005 i del <64% pel 2006. Els resultats de l'índex de Shannon & Weaver indiquen que la diversitat i la riquesa específica s'ajusta a un model relacionat amb la qualitat del medi. Les correlacions d'aquests paràmetres respecte a variables ambientals (pH, conductivitat, clorurs, amoni, fosfats, nitrats, TSS, oxigen dissolt, altitud de la localitat, corrent, amplada i fondària del riu) i els resultats dels índexs de diatomees (IPS, IBD i CEE) mostren que la diversitat de les comunitats de diatomees en les localitats estudiades augmenta quan empitjora l'estat ecològic, seguint un gradient marcat principalment per l'altitud i la concentració de nutrients. L'estudi de l'ordenació de les comunitats de diatomees epilítiques en els rius de la conca de l'Ebre, tenint en compte les variables ambientals de les localitats estudiades, mostra que la seva distribució seguiria un gradient capçalera-desembocadura, marcat per l’increment progressiu de la mineralització en el que se superposen els efectes de les variables ambientals que es relacionen amb els impactes i els nutrients. Les anàlisis clúster dels inventaris seleccionats distingeixen 7 grups de localitats i 6 grups ecològics diferents de diatomees que responen a les pertorbacions observades i als gradients de mineralització i eutròfia que caracteritzen la conca de l'Ebre.<br>"Diatoms of the Ebro basin: Biodiversity and ecological state of water" TEXT: The aim of this PhD thesis is to contribute to the taxonomic knowledge of the epilithic diatom flora from the rivers of the Ebro basin and to determinate the water quality status in the studied area using benthic diatoms as indicators. The studied area is located inside the Water Quality Surveillance Network of the Ebro Water Agency, CHE (NE Spain). It includes the Ebro and Garona rivers and all the rivers and streams which run into them in the Spanish territory, mostly over a calcareous and sedimentary substrata. A total of 408 epilithic diatoms samples were collected from different environments and ecoregions within the limits of the network of the Ebro Water Agency, CHE (NE Spain) during the summers of 2005 (197 sites) and 2006 (211 sites). Epilithic diatom were sampled, and then treated to prepare permanent diatoms slides following the standard methods (European Committee for Standardization 2003, 2004). The number of taxa identified in the material studied amounted to 499 (492 a specific or infra specific level), belonging to 91 different genera. 361 taxa are presented in 751 light microscope micrographs regrouped in 25 plates. We noticed the presence of species considered rare or exotic for European freshwaters (Coste & Ector, 2000) such as Diadesmis confervacea; Achnanthidium catenatum, Reimeria uniseriata, Navicula kotschyi, Gomphoneis minuta and Didymosphenia geminata. A few diatoms species presented teratological forms have been detected in some localities. However, we could not find a direct relationship of these forms occurrence and any particular cause. In order to evaluate the water quality assessment, three diatoms indices were applied (Specific Pollution Index IPS, Biological Diatom Index BDI and European Index CEC). All of them correlated significantly with water physical and chemical variables, but SPI achieved better correlations, and is therefore to be the best diatom index to be applied in the Ebro basin, although in some cases it did not properly reflected special situations in this basin as calcareous headwaters. According to the cluster and canonical correspondence analyses, nutrient enrichment (from the headwaters to the mouth), environmental variables and impacts were to be the most important variables structuring diatom communities in the Ebro basin.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Diatomeas"

1

Moreno, J. L. Diatomeas del Golfo de California. Universidad Autónoma de Baja California Sur, 1996.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Rodríguez, Manuel Varela. Inventario das diatomeas planctónicas mariñas de Galicia: (Bacillariophyceae). Ediciós do Castro, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Rodríguez, Manuel Varela. Inventario das diatomeas planctónicas mariñas de Galicia: (Bacillariophyceae). Ediciós do Castro, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Rodríguez, Manuel Varela. Inventario das diatomeas de auga doce de Galicia: (Bacillariophyceae). Ediciós do Castro, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Rodríguez, Manuel Varela. Inventario das diatomeas de auga doce de Galicia: (Bacillariophyceae). Ediciós do Castro, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Macchiavello, J. C. Martinez. Catálogo taxonómico-ecológico de las diatomeas no-marinas recientes y fósiles de la República Argentina. Dirección Nacional del Antártico, Instituto Antártico Argentino, 1994.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

M, Galván Nora, ed. Catálogo de las diatomeas marinas citadas entre los 36⁰ S y los 60⁰ S con especial referencia al mar argentino. Dirección Nacional del Antártico, Instituto Antártico Argentino, 1989.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Lange-Bertalot, H. Diatoms from Siberia.: Diatomeen aus Sibirien. I, Inseln im Arktischen Ozean (Yugorsky Shar Strait). A.R.G. Gantner, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Diatoms. Southern Illinois University Press, 1987.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

M, Sreelatha P., ed. Oamaru diatoms. J. Cramer, 1989.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Diatomeas"

1

Bährle-Rapp, Marina. "Solum Diatomeae." In Springer Lexikon Kosmetik und Körperpflege. Springer Berlin Heidelberg, 2007. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-540-71095-0_9812.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Sterrenburg, Frithjof A. S., Richard Gordon, Mary Ann Tiffany, and Stephen S. Nagy. "Diatoms." In Cellular Origin, Life in Extreme Habitats and Astrobiology. Springer Netherlands, 2007. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-6112-7_8.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Zong, Yongqiang, and Yuki Sawai. "Diatoms." In Handbook of Sea-Level Research. John Wiley & Sons, Ltd, 2015. http://dx.doi.org/10.1002/9781118452547.ch15.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Miettinen, Arto. "Diatoms." In Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer Netherlands, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-007-6238-1_54.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Brinkmann, Nicole, Thomas Friedl, and Kathrin I. Mohr. "Diatoms." In Encyclopedia of Geobiology. Springer Netherlands, 2011. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-9212-1_74.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Armstrong, Howard A., and Martin D. Brasier. "Diatoms." In Microfossils. Blackwell Publishing, 2013. http://dx.doi.org/10.1002/9781118685440.ch17.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Miettinen, Arto. "Diatoms." In Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer Netherlands, 2014. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-007-6644-0_54-1.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Miettinen, Arto. "Diatoms." In Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer Netherlands, 2015. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-007-6644-0_54-2.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Miettinen, Arto. "Diatoms." In Encyclopedia of Marine Geosciences. Springer Netherlands, 2015. http://dx.doi.org/10.1007/978-94-007-6644-0_54-3.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Mock, Thomas, and Karen Junge. "Psychrophilic Diatoms." In Cellular Origin, Life in Extreme Habitats and Astrobiology. Springer Netherlands, 2007. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4020-6112-7_18.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Diatomeas"

1

Chen, Lei, and T. Conlisk. "Electoosmotic Flow in Annular Diatoms." In 43rd AIAA Aerospace Sciences Meeting and Exhibit. American Institute of Aeronautics and Astronautics, 2005. http://dx.doi.org/10.2514/6.2005-674.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Greeshma, Nuthalapati, Anna Godhe, Anders Blomberg, and Per Johander. "Orientation and Immobilisation of Diatoms." In 8th International Conference on Multi-Material Micro Manufacture. Research Publishing Services, 2011. http://dx.doi.org/10.3850/978-981-07-0319-6_255.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Coy, Stephen, Bryan Wong, Robert Field, and Timothy Barnum. "TRANSFERRING POLARIZABILITIES FROM DIATOMICS TO LARGER MOLECULES." In 74th International Symposium on Molecular Spectroscopy. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2019. http://dx.doi.org/10.15278/isms.2019.th10.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Mohan, Joseph, Jeffery R. Stone, Christopher J. Campisano, and Andrew S. Cohen. "DIATOMS FROM AFAR: NOVEL SPECIES OF BACILLARIOPHYCEAE (DIATOMS) FROM THE PLIOCENE HADAR FORMATION, ETHIOPIA." In 50th Annual GSA North-Central Section Meeting. Geological Society of America, 2016. http://dx.doi.org/10.1130/abs/2016nc-275187.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

JongWah, J. W., K. S. Butcher, M. Wintrebert-Fouquet, J. M. Dawes, and J. M. Ferris. "Optical and Electronic Properties of Diatoms." In Frontiers in Optics. OSA, 2007. http://dx.doi.org/10.1364/fio.2007.jsua43.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Yan, Weizhen, and Nicholas George. "Automatic classification of biological specimens: diatoms." In Frontiers in Optics. OSA, 2004. http://dx.doi.org/10.1364/fio.2004.fwc2.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Miranda, Cristian, and Felipe Sanhueza. "Copper nanoparticles Synthesis supported in diatoms." In The 4th World Congress on Recent Advances in Nanotechnology. Avestia Publishing, 2019. http://dx.doi.org/10.11159/icnnfc19.128.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Andrews, Mark P., Ahmadreza Hajiaboli, Jonathan Hiltz, Timothy Gonzalez, Gursimranbir Singh, and R. Bruce Lennox. "Nanoplasmonic photonic crystal diatoms and phytoliths." In SPIE OPTO, edited by Ali Adibi, Shawn-Yu Lin, and Axel Scherer. SPIE, 2011. http://dx.doi.org/10.1117/12.881467.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Bernath, P. F. "Laser and fourier transform spectroscopy: diatomics to organometallics." In AIP Conference Proceedings Volume 146. AIP, 1986. http://dx.doi.org/10.1063/1.35716.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Schanack, Frank, Juan P. Reyes, and Juan P. Osman Letelier. "Diatomea Footbridge - Integrating Modern Infrastructure into a National Park in Chile." In Footbridge 2017 Berlin. Chair of Conceptual and Structural Design, Fachgebiet Entwerfen und Konstruieren – Massivbau, Technische Universität Berlin, 2017. http://dx.doi.org/10.24904/footbridge2017.09826.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Reports on the topic "Diatomeas"

1

Spoerke, Erik David, Sylvie Aubry, Pamela Lane, et al. Understanding amine catalyzed silica polymerization : diatoms as bioarchitects. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), 2007. http://dx.doi.org/10.2172/922086.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Lortie, G. Diatomées et évolution Holocène du Lac Bras D'or Nouvelle-Écosse: résultats préliminaires. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 1987. http://dx.doi.org/10.4095/122498.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Vukusic, Peter. Investigation of Light Manipulation by the Ultrastructure of Marine Diatoms. Defense Technical Information Center, 2009. http://dx.doi.org/10.21236/ada524454.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Hildebrand, Mark, and Brian Palenik. Investigation into the Optical Properties of Nanostructured Silica from Diatoms. Defense Technical Information Center, 2003. http://dx.doi.org/10.21236/ada413662.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Hildebrand, Mark. Development of New Genetic Manipulation Tools for Metabolic Engineering of Diatoms. Defense Technical Information Center, 2008. http://dx.doi.org/10.21236/ada503360.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Lichti-federovich, S. Diatom Dispersal Phenomena: Diatoms in Precipitation Samples From Cape Herschel, East-Central Ellesmere. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 1986. http://dx.doi.org/10.4095/120651.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Hildebrand, Mark. Development of Renewable Biofuels Technology by Transcriptomic Analysis and Metabolic Engineering of Diatoms. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), 2013. http://dx.doi.org/10.2172/1227375.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Lichti-Federovich, S. Diatom dispersal phenomena: diatoms in rime frost samples from Cape Herschel, central Ellesmere Island, Northwest Territories. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 1985. http://dx.doi.org/10.4095/120267.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Rines, Jan, and Percy Donaghay. Interactions of Small-Scale Physical Mixing Processes with the Structure, Morphology and Bloom Dynamics of Non-Spheroid Diatoms. Defense Technical Information Center, 1999. http://dx.doi.org/10.21236/ada629825.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Djukić, Nikola, Božica Vasiljević, Djuradj Milosević, et al. A Water Quality Assessment Based on Benthic Diatoms of the Timok River Basin (Eastern Serbia) under Multiple Anthropogenic Pressures. "Prof. Marin Drinov" Publishing House of Bulgarian Academy of Sciences, 2020. http://dx.doi.org/10.7546/crabs.2020.12.09.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography