Contents
Academic literature on the topic 'Dimetilsulfuro'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Dimetilsulfuro.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Dissertations / Theses on the topic "Dimetilsulfuro"
Carrión, Fonseca Ornella. "Caracterización de una nueva bacteria antártica, y estudio de una nueva vía de producción de dimetilsulfuro." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283547.
Full textA cold-adapted bacterial strain was isolated from an Antarctic marine sediment sample. This strain caught the attention because of the mucous appearance of its colonies, which indicated the production of extracellular material. Notably, this isolate produced a characteristic smell that was apportioned to volatile organic sulfurous compounds (VOSCs). With the aim of characterising the new Antarctic isolate, its polyphasic taxonomy classification was performed by genetic, phenotypic and chemotaxonomic analyses. The extracellular material produced by the Antarctic strain was also chemically and structurally characterised and its properties were studied, focusing on its emulsifying, cryoprotectant and osmoprotectant capacities to evaluate its potential biotechnological applications. In the final component of this study, the VOSCs produced by the new Antarctic isolate were analysed and dimethylsulfide (DMS) was identified as the main compound. DMS is a very important gas because it is the most abundant biogenically derived form of sulfur transferred from the sea to the air in the global sulfur cycle. Also, it is a potent chemoattractant for birds, crustaceans and marine mammals and it has been widely studied for its potential effects on climate regulation. Possible substrates for DMS production were studied and a novel pathway for DMS synthesis from methanetiol (MeSH) and independent of dimethylsulfoniopropionate (DMSP) was identified and characterised in this new Antarctic strain. The gene involved in DMS production from MeSH was identified and it was shown that is not regulated in response to none of the substrates and conditions tested, and neither is it located near any genes related to sulfur metabolism. This gene encodes a protein with 4-6 transmembrane domains but localises in cytoplasmic fibers that are absent in the mutant. Moreover, this protein is present in many varied and important taxonomic groups including Pseudomonas sp., multiple strains of actinobacteria of the genus Mycobacterium, including the pathogens M. tuberculosis and M. avium, Gordonia and Rhodoccocus; rhizobiales members including the N2-fixing Bradyrhizobium and Mesorhizobium and N2-fixing cyanobacteria such as Cyanothece sp., Pseudoanabaena sp., and Nodosilinea sp. Finally, the protein that catalyses the conversion of MeSH into DMS, is present in most of the metagenomes analysed, but higher relative abundances are seen in terrestrial environments, particularly in soil metagenomes.
Royer, Sarah-Jeanne. "Links Between Dimethylated Sulfur and Phytoplankton Photophysiology in the Surface Ocean Geographical Paterns and Short-Term Variability = Relación entre el Dimetilsulfuro y la Fotofsiología del Fitoplancton en la Superfcie del Océano. Patrones Geográfcos y Variabilidad a Corto Plazo." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/336378.
Full textEl dimetilsulfur (DMS) i el seu precursor algal dimetilsulfoniopropionat (DMSP) són part fonamental del cicle del sofre als oceans i l’atmosfera. El DMS és el compost volàtil de sofre més abundant a l’oceà superficial, que n’emet a l’atmosfera una quantitat aproximada de 28 Tg S l’any. Això representa la principal font natural de sofre a la troposfera, i aproximadament un terç de l’emissió global de sofre, incloent-hi l’antropogènica. El cicle del DMS ha estat objecte de centenars d’estudis en els darrers 27 anys, motivats sobretot per la hipòtesi CLAW que proposava que el DMS és la principal font de nuclis de condensació de núvols sobre els oceans i, d’aquesta manera, ajuda a regular la quantitat de radiació solar que arriba a la superfície de la Terra i, de retruc, el clima. Aquesta hipòtesi, avui vista com a simplista, no s’ha arribat a provar totalment, sobretot perquè la relació entre radiació solar i concentració i emissió de DMS és complexa i hi intervenen múltiples factors. Tant la concentració del DMS com la del DMSP (que referim conjuntament com a DMS(P)) varien força en l’oceà superficial com a resultat de processos que van de la biosíntesi del DMSP a la ventilació del DMS. Aquests processos, a la vegada, responen a factors i actors físics, químics i biològics, la importància relativa dels quals varia entre biomes i configuracions de l’ecosistema pelàgic. Com a conseqüència, predir la distribució del DMS a escala global demana un coneixement profund de tots els processos implicats, a totes les escales temporals i espacials. L’objectiu general de la tesi és contribuir a conèixer millor els factors físics, químics i biològics que governen el cicle dels DMS(P) en aigües polars, subtropicals i tropicals a escales temporals molt diverses. El treball combina una base de dades extensa de mesures de DMS obtingudes a baixa i alta freqüència, en regions diverses, a través de gradients ambientals, i d’escales de temps que van des dels minuts fins a les estacions de l’any. A més curt termini (minuts a hores), l’exposició a la llum UV sembla jugar un paper important en la resposta fisiològica del fitoplàncton i la subseqüent producció de DMS(P). La radiació solar també dicta el ritme de variació de la concentració de DMS en cicles dia-nit, en què el DMS es mostra sorprenentment acoblat amb els rellotges fotobiològics. Tanmateix, malgrat que la producció biològical bruta de DMS generalment augmenta amb l’exposició a la llum, la concentració depèn de l’efecte net d’aquesta producció amb les pèrdues per fotòlisi, consum microbià i ventilació. Al capdavall, no sembla que hom pugui definir un patró d’oscil·lació dia-nit únic per al DMS a l’oceà global. L’obtenció de dades en moltes províncies oceàniques tropicals i subtropicals va confirmar que la distribució del DMS s’explica millor amb factors abiòtics tals com la radiació solar, la barreja vertical, l’absorció de la llum per la matèria orgànica, i també per factors de fisiologia de fitoplàncton, com l’eficiència del fotosistema II, més que amb els indicadors d’abundància i activitat general del plàncton. El treball mostra també que les inferències que hom pugui fer sobre les causes de variabilitat de la concentració del DMS depenen força de la freqüència d’observació. En una campanya de circumnavegació, les mesures fetes a baixa freqüència mostraven, per a una província donada, una amplitud de variació d’un factor de 5. En la mateixa província, les mesures d’alta freqüència mostraven una amplitud d’un factor de 96, perquè capturaven la variabilitat de mesoescala i submesoescala. L’anàlisi estadística de les dades d’alta freqüència va mostrar que les distàncies de variabilitat crítiques per al DMS eren de 15 i 50 km per aigües més costaneres i més oceàniques, respectivament. Les distàncies d’heterogeneïtat en la distribució del DMS es fan més curtes amb la latitud i com més productives són les aigües. Això té implicacions importants en el disseny de treball de camp i en els esforços de ‘mapejat’ computacional. En conjunt, la tesi aporta llum a la complexitat de les interaccions que intervenen en el cicle del DMS, i ressalta la dificultat de trobar una relació simple que permeti predir la concentració i emissió del DMS en qualsevol punt de l’oceà global a partir de variables ambientals conegudes.
Simão, Geraldo. "Estudo de aperfeiçoamento do sistema de tratamento de condensado contaminado da produção de celulose." Universidade Federal de Viçosa, 2014. http://locus.ufv.br/handle/123456789/5948.
Full textThe industry of Kraft pulp production process generates large amount of foul condensate. Such condensates are potential pollutants impacting on investment, cost of operation and maintenance, power consumption, cost of chemical in the process, water consumption, effluent generation and odor. Systems useful for treatment of foul condensates from a Kraft pulp mill are formed by stripping systems which are columns of removing volatile contaminants condensed with the use of steam or air. This study aimed at improving the process of treating contaminated condensate in a plant of bleached eucalyptus Kraft pulp, existing, which presented poor treatment of condensate and due to this low efficiency did not use the total amount of treated condensate in the process, generating higher costs and increased effluent load. An assessment of the design data and operation of each of the three systems of stripping the existing plant. The variables and process controls, and offers technical alternatives for the treatment of contaminated condensate as well as use indicated of the entire treated condensate.
A indústria de produção de polpa celulósica Kraft gera no processo grandes volumes de condensados contaminados, oriundos do processo de cozimento e da evaporação de licor negro. Tais condensados são potenciais agentes poluidores impactando em investimentos, custo de operação e manutenção, consumo de energia, gasto de insumos químicos no processo, consumo de água, além de geração de efluente e odor. Sistemas usuais de tratamento de condensados contaminados de uma fábrica de polpa Kraft são formados por sistemas de extração de gases, que são colunas de remoção dos contaminantes voláteis dos condensados com uso de vapor ou ar. Este estudo teve como objetivo o aperfeiçoamento do processo de tratamento de condensado contaminado em uma planta de polpa Kraft de eucalipto branqueada, existente, que apresentava deficiência no tratamento dos condensados e, por conta desta baixa eficiência, não utilizava todo o condensado tratado no processo, gerando maiores custos e uma maior carga para o efluente. Foi realizada uma avaliação dos dados de projeto e de operação de cada um dos três sistemas de extração de gases da planta existente. Foram avaliadas as variáveis de processo e os controles e propostas alternativas técnicas para o tratamento do condensado contaminado bem como a utilização para todo o condensado tratado. Como resultado, foram identificadas as alterações que deverão ser executadas nos sistemas de tratamento de condensado e as alternativas para o uso de todo do condensado tratado, tendo como resultado a redução de custos e impactos ambientais.
Fernandes, Mara Sofia Sousa. "Análise de Compostos Voláteis do Malte por "Headspace" Microextração em Fase Sólida Acoplada ao GC-MS: Quantificação do Dimetilsulfureto." Dissertação, 2014. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/76937.
Full textFernandes, Mara Sofia Sousa. "Análise de Compostos Voláteis do Malte por "Headspace" Microextração em Fase Sólida Acoplada ao GC-MS: Quantificação do Dimetilsulfureto." Master's thesis, 2014. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/76937.
Full textNeto, Carlos Firmino de Oliveira. "Extra-oral Halitosis." Master's thesis, 2017. http://hdl.handle.net/10284/6482.
Full textA halitose afeta aproximadamente 25% da população e tem um grande impacto social e económico. Para a maioria dos pacientes que sofrem de halitose, a patologia causa constrangimento e afeta a sua comunicação oral e qualidade de vida. Os médicos dentistas e periodontologistas são os primeiros profissionais a serem confrontados com este problema, pelo que devem dominar a deteção, diagnóstico e tratamento desta patologia. Mas a halitose pode ser indicativa de doenças mascaradas, sendo necessária a abordagem de uma equipa multidisciplinar. Dependendo do local de origem, a halitose pode ser dividida em intraoral ou extraoral, sendo o tratamento mais complicado na extraoral que na primeira. Neste trabalho foram abordadas as diversas origens da halitose extraoral, assim como os compostos sulfurados responsáveis. Distintos métodos de deteção da halitose foram focados e evidenciados as suas vantagens e desvantagens. Foram salientados métodos de diferenciação gasosa como ferramenta de auxílio no diagnóstico do tipo de halitose e, consequentemente, no seu tratamento específico. Por último, foram discriminados métodos de tratamento da halitose extraoral, desde técnicas para disfarçar o mau hálito até tratamentos mais invasivos.