To see the other types of publications on this topic, follow the link: Durango archaeology.

Dissertations / Theses on the topic 'Durango archaeology'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Durango archaeology.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Vivo, i. Llorca Jordi. "Les societats ibèriques de la Hispània Citerior durant els primers anys de romanització (218-133 AC)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/385283.

Full text
Abstract:
El principal objectiu de la tesi és analitzar la societat de l’àrea ibèrica de la província Hispània Citerior en el transcurs dels primers vuitanta-cinc anys de presència romana (218-133 aC). Si bé aquest és un tema que ha despertat l’interès dels investigadors des d’almenys el tombant del segle XIX, aquesta recerca pretén abastar una visió global i exhaustiva a partir de la recollida i avaluació de totes les dades a l’abast. Així, es tenen en compte no només les fonts literàries –com s’ha tendit a fer tradicionalment–, sinó també les epigràfiques, les numismàtiques i, especialment, les arqueològiques. A partir de la contextualització de la informació obtinguda en les estructures socials romanes i la seva evolució durant els segles III i II aC, s’estableixen quatre grans agrupacions socials interrelacionades entre si i es proposa una periodització dels canvis experimentats per la societat.<br>The main aim of the thesis is to analyse the society of the Iberian zone in the Hispania Citerior province throughout the first eighty-five years of Roman presence (218-133 BC). Although this is a topic that aroused the interest of many researchers since at least the end of 19th century, this research tries to include an exhaustive and comprehensive vision from the collecting and evaluation of all available information. It has been a common trend to give priority to the literary sources, but our research regards also epigraphic, numismatic and especially archaeological sources. From contextualization of the obtained information into the Roman social structures and their evolution during 3rd and 2nd centuries BC, we establish four basic interrelated social groups and put forward a periodization for the changes of the society.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Py-Daniel, Anne Rapp. "Arqueologia da Morte no sítio Hatahara durante a fase paredão." Universidade de São Paulo, 2009. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/71/71131/tde-01022010-104205/.

Full text
Abstract:
O sítio Hatahara, município de Iranduba/AM, vem sendo estudado desde 1999 e já foi alvo de diversos trabalhos acadêmicos (Machado, 2005; Neves e Petersen, 2006; Tamanaha, 2006; Rebellato, 2007; Lima, 2008 e outros). Esse sítio é excepcional por diversas razões: tamanho, conteúdo, número de ocupações, montículos construídos e principalmente estado de conservação do material orgânico (humano, animal e vegetal). Nesse trabalho optou-se por fazer uma análise mais aprofundada dos sepultamentos pertencentes à fase Paredão (séculos VII a XII) oriundos desse sítio. O objetivo sendo o de obter mais informações sobre as escolhas das comunidades pretéritas, os gestos funerários e o contexto no qual eles se inseriam. Os dados adquiridos através da perspectiva da arqueologia da morte e pela tafonomia estão sendo comparados aos trabalhos já produzidos sobre esse local. Como resultado percebe-se um padrão funerário complexo com variações significativas e estruturas polivalentes (funerárias e habitacionais). Além disso, percebeu-se que a conservação dos materiais orgânicos estão intimamente relacionados a certas variáveis ambientais e culturais que permitem envisajar que mais sítios arqueológicos nessas condições possam ser descobertos na Amazônia.<br>The Hatahara site, in Iranduba, State of Amazonas, has been studied since 1999 and was at the heart of many papers (Machado, 2005; Neves e Petersen, 2006; Tamanaha, 2006; Rebellato, 2007; Lima, 2008 and others). This site is exceptional for several raisons: size, content, number of occupations, earth mounds and mainly state of conservation of organic material (human, animal and vegetal). For this project it was decided that a more thorough analyses should be conducted on the burials belonging to the Paredão phase (7th to 13th century) found in this site. The main purpose was to obtain information on the life of past societies, funerary rituals and the context in which they were inserted. The data acquired through the perspective of the archaeology of death and taphonomy are being compared to the work already produced about this site. As a result we noticed a complex funerary pattern with meaningful variations and multi-purpose structures (funerary and habitation). Furthermore, it was observed that the preservation of organic materials was closely related to certain environmental and cultural variables that allow us to expect that more archaeological sites having these conditions may be discovered.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Cárdenas, Mercedes, and José Antonio Hudtwalcker. "Prácticas funerarias en Puerto Supe, departamento Lima, durante el Horizonte Medio." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113396.

Full text
Abstract:
Funerary Practices at Puerto Supe during the Middle HorizonThe article presents a summary of the investigation related to a group of 21 funeral contexts, dated to the Middle Horizon and recovered during the Archaeological Rescue Project at Puerto Supe-Sitio 1, during March 1991. The Project was in charge of Mercedes Cárdenas.<br>El artículo presenta un resumen del estudio de un conjunto de 21 contextos funerarios, en su mayoría del Horizonte Medio, procedentes del Proyecto de Rescate Arqueológico en Puerto Supe-Sitio 1, realizado durante marzo de 1991. La dirección del Proyecto estuvo a cargo de Mercedes Cárdenas M.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Carrilho, António Jorge Botelheiro. "Os museus em Portugal durante a 1ª República." Doctoral thesis, Universidade de Évora, 2016. http://hdl.handle.net/10174/17298.

Full text
Abstract:
Este trabalho procura perceber se houve ou não alterações significativas no panorama museológico nacional entre a Monarquia e a 1.ª República, apreciando as propostas do regime implantado em 5 de outubro de 1910. Os Governos republicanos apresentaram profícuas propostas legislativas, condicionando as instituições museológicas a diversos domínios: Anticlericalismo e Laicismo; Nacionalização dos bens da Casa Real; Defesa do Património; Serviços Culturais; Educação; Criação e Regulamentação de Museus; Desenvolvimento Económico. Este intrincado sistema gerou a primeira rede museológica assente em museus de âmbito nacional e regional, arbitrada por instituições tutelares em que se movimentavam homens de grande influência na cultura portuguesa (exemplos de José de Figueiredo e António Augusto Gonçalves). Em termos museográficos, os museus continuaram a privilegiar a exposição massiva de bens, especialmente dos domínios da Arqueologia e da Arte, embora comecem a surgir maiores preocupações com a conservação, exibição e divulgação. Neste contexto, o Museu Nacional de Arte Antiga assumiu uma posição de vanguarda. A República intensificou o debate sobre o papel social, cultural, educativo e económico dos museus; ABSTRACT: THE MUSEUMS IN PORTUGAL DURING THE 1ST REPUBLIC This work aims to study the proposals of the Portuguese 1st Republic (started in October 5th of 1910) in what concerns museums, comparing them with those of the Monarchy. The 1st Republic Governments were highly prolific regarding museum legislation, in several domains, such as: anticlericalism and laicism; nationalization of the Royal House property; heritage defence; museum regulations; creation of new museums; cultural services; education policies; economic development. This system generated the first museum network constituted by national and regional museums, ruled by tutelary institutions. In this context, important figures of the Portuguese cultural panorama such as José de Figueiredo and António Augusto Gonçalves had a relevant role. The massive exhibition of items, especially of Arts and Archaeology, was prominent, but an increase of conservation and divulgation can also be testified. The National Museum of Ancient Art has taken a lead in Museography. The Republic intensified the debate about the social, cultural, educational and economic roles of the museums.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

González, Luis R., and Myriam N. Tarragó. "Producción tecnológica e identidad durante el dominio incaico en el Noroeste Argentino." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113369.

Full text
Abstract:
Technological Production and Identity during the Inka Domination in Northwestern ArgentinaInka domination in the Yocavil valley of Northwestern Argentina implied a complex articulation between central and local social formations power. Using technology production as the field to explore ways and results of struggle between state and subordinated sector interests, we analize some aspects of the changes and continuities in Santa Maria metallurgy and pottery in their technical and expressive aspects. From such analysis, we conclude that, as the circulation of material within the empire operated by restricted channels, the traditional forms of production persisted. Interpreting evidence from the perspective of cultural resistence, we propose that, in order to achieve production targets for the region, state administrators must have respected some elements of the local system of representation that were related to the specific organizational qualities of social formations in the region.<br>La dominación incaica en el valle de Yocavil del Noroeste Argentino implicó una espinosa articulación entre el poder central y el de las formaciones sociales complejas locales. Considerando a la producción tecnológica como un campo adecuado para explorar las formas y resultados del enfrentamiento entre los intereses estatales y los de los sectores subordinados, se analizan algunos aspectos de los cambios y continuidades en la metalurgia y alfarería santamarianas, tanto en sus aspectos técnicos como expresivos. De dicho análisis se desprende que, así como la circulación de materiales asociados al imperio operó por canales restringidos, el "modo de hacer" tradicional, en términos amplios, mantuvo vigencia. Interpretando la evidencia en el marco de fenómenos de resistencia cultural, se propone que, para alcanzar los objetivos programados para la región, los administradores estatales debieron respetar determinados elementos del sistema de representaciones autóctono, a su vez vinculados con cualidades organizativas de las formaciones sociales.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Drieu, Léa. "Fabrication et usages des poteries durant le Néolithique et la Protohistoire en Europe : les apports de l’archéologie biomoléculaire." Thesis, Université Côte d'Azur (ComUE), 2017. http://www.theses.fr/2017AZUR2020/document.

Full text
Abstract:
Depuis une trentaine d’années, l’archéologie biomoléculaire s’est principalement attachée à étudier les substances organiques, notamment lipidiques, qui s’absorbent au sein des parois des récipients céramiques au cours de leur utilisation, grâce à des méthodes d’analyse séparative, structurale et isotopique. De façon à étudier les interactions entre la matrice céramique et les substances lipidiques, encore mal comprises, nous avons travaillé dans une perspective globale en prenant en considération l’ensemble du sous-système céramique, depuis l’acquisition des matières premières jusqu’à l’abandon du récipient. Nous avons étudié des tessons archéologiques issus de contextes variés, du point de vue chronologique, géographique et culturel (du Jura à la Sardaigne, entre le VIème et le Ier millénaire BC.), avec les méthodes classiques de l’archéologie biomoléculaire. Cette approche a été complétée avec diverses expérimentations et des méthodes d’analyse complémentaires, issues de la collaboration avec différents champs disciplinaires (étude des méthodes de façonnage, pétrographie des céramiques, sciences des matériaux, étude des sols, etc.). Grâce au formidable potentiel informatif des composés lipidiques et à la compréhension de leurs mécanismes d’absorption et de préservation, nous avons d’une part, identifié des chaînes opératoires de fabrication spécifiques (cuissons à basse température et/ou de courte durée, traitements des surfaces à chaud) et d’autre part, éclairé les modalités d’exploitation et de consommation des produits d’origine naturelle dans les céramiques par les populations pré- et protohistoriques de Méditerranée et du Jura<br>For more than 30 years, biomolecular archaeology has been concerned with investigating organic products, mainly lipids, absorbed within archaeological pottery walls during their use thanks to separation, structural and isotopic techniques. To study interactions between the ceramic matrix and lipids, still poorly understood, this doctoral project have been built through a holistic approach that aims to consider the entire pottery subsystem, from the sourcing of raw materials to the disposal of the vessel. For this purpose, archaeological potsherds from various chronological, geographical and cultural contexts (from the Jura to Sardinia, between the VIth and the Ist millennium BC) have been investigated using classical methods of biomolecular archaeology. Additionally a wide range of experiments and complementary analyses were undertaken through collaborative projects involving diverse fields (study of manufacturing techniques, petrography, material science, soil study, etc.). By exploring the considerable informative potential of lipids and precisely understanding their absorption and preservation mechanisms, specific chaînes opératoires (low temperature and/or short firing, post-firing surface treatments) have been revealed and vessel use and resource exploitation by Pre- and Protohistoric society from the Mediterranean and the Jura regions have been explored
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Bennett, Kory McNeil. "Developing an anthropology curriculum for high school a case study from Durant High School, Hillsborough County, Florida /." [Tampa, Fla.] : University of South Florida, 2005. http://purl.fcla.edu/fcla/etd/SFE0001006.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Pozorski, Shelia, and Thomas Pozorski. "La dinámica del valle de Casma durante el Periodo Inicial." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113334.

Full text
Abstract:
Casma Valley Dynamics during the Initial PeriodSome of the major and most spectacular architectural complexes built in the New World are located in the Casma Valley during the Initial Period (2500-1000 B.C.). In this paper the authors present preliminary results of this excavations providing information about the relationships between the two principal sites, Pampa de las Llamas-Moxeke and the Sechin Alto Complex. Evidence on architecture, ceramics and other artifacts also show connections with other coastal sites of the area. The early development in the Casma valley apparently was autonomous with limited connections with other contemporaneous sites.<br>Algunos de los complejos arquitectónicos más grandes en el Nuevo Mundo se construyeron en el valle de Casma durante el Periodo Inicial (2500-1000 a.C.), y se contaron entre los más espectaculares de su época. En este artículo se presentan resultados preliminares de excavaciones realizadas por los autores en esa zona, las cuales proveen de información sobre las interrelaciones entre los dos sitios principales, Pampa de las Llamas-Moxeke y el Complejo de Sechín Alto. Las evidencias de arquitectura, cerámica y otros artefactos reflejan también relaciones con otros sitios costeños de la región. Al parecer, el desarrollo temprano casmeño fue autónomo y las conexiones con otros sitios contemporáneos fuera del valle fueron limitados.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Derrien, Franck. "Analyse de l'occupation du Sinaï central durant l'holocène." Thesis, Aix-Marseille, 2012. http://www.theses.fr/2012AIXM3026.

Full text
Abstract:
L'analyse critique des différentes prospections archéologiques réalisées dans la péninsule du Sinaï montre clairement que la partie ouest du Sinaï central n'a jamais été explorée totalement avant l'inventaire qui a commencé au milieu des années 1990. Sans étude de cette zone, tout modèle d'occupation ancienne du territoire sinaïtique se révèle insuffisant. L'objectif principal de mon doctorat était de fournir des informations de nature géographique et anthropologique aux archéologues. D'un point de vue méthodologique, l'ensemble des structures archéologiques géoréférencées a été intégré dans un système d'information géographique (SIG). Ces vestiges ont été replacés dans leur contexte environnemental (climat, géologie, géomorphologie, végétation…). Parallèlement, j'ai engagé un travail de documentation anthropologique relatif aux populations bédouines actuellement installées dans la péninsule en général, dans le Sinaï central en particulier. Je me suis particulièrement concentré sur l'étude des structures et des limites tribales, de la gestion des territoires, des pratiques liées au culte des saints et de l'économie. Dans le cadre de cette réflexion ethnoarchéologique, les nouveaux acquis permettent d'établir une analyse comparative de l'occupation ancienne et actuelle du Sinaï central. Mes conclusions sont susceptibles d'être utiles à l'interprétation des vestiges archéologiques du Sinaï central et à l'élaboration d'un modèle de l'occupation ancienne de cette région durant l'Holocène<br>Critical analysis of the archaeological surveys conducted in the Sinai Peninsula shows that the western central Sinai had never been explored before the beginning of this survey in the mid-1990's. Without a study of this area, models of the ancient occupation of the sinaitic territory were insufficient. The main objective of my PhD was to provide geographical and anthropological information to the archeologists. From a methodological point of view, all georeferenced archaeological structures were integrated into a Geographic Information System (GIS). These remains were placed in their environmental context (climate, geology, geomorphology, vegetation…). In parallel, I initiated an anthropological documentary work on Bedouin currently living in the Peninsula in general, in the central Sinai in particular. I particularly concentrated on the tribal structures and boundaries, the management of territories, the cult of the saints and the economy. As part of this ethnoarchaeological reflection, new learning can establish a comparative analysis of past and current occupation of central Sinai. The conclusions of my studies may help to understand the archeological remains in the central Sinai and to develop a model of the region's occupation during the Holocene
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Currás, Domínguez Andrés. "Estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales en Lleida y Guadalajara durante los últimos 3000 años a partir de las secuencias polínicas de Ivars, Somolinos y Cañamares." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/96089.

Full text
Abstract:
En esta tesis se presenta un estudio sobre la evolución de paisajes mediterráneos continentales a partir de varios registros polínicos procedentes de sectores meridionales de Guadalajara y del Llano Occidental Catalán. El término paisaje es entendido en este trabajo como el resultado de las interacciones entre sociedad humana y medio. Los cambios reflejados en el paisaje a partir del registro polínico ponen de manifiesto, por tanto, las prácticas humanas, la historia ambiental, los usos del suelo y la variabilidad climática. El uso de datos paleoambientales de dos sectores geográficos diferentes permite su intercomparación. Esta estrategia de investigación permite la identificación de tendencias comunes y divergencias, lo que permite determinar el papel humano en el cambio paisajístico a lo largo del tiempo. Tres registros polínicos fueron obtenidos en Guadalajara: Somolinos α (174 cm comprendiendo desde 1600 cal aC. hasta época actual), Somolinos PAS (380 cm cubriendo desde 800 cal aC hasta 700 cal dC) y Cañamares (250 cm depth cubriendo desde 450 cal aC hasta época actual). En el Llano Occidental Catalán se obtuvieron dos registros polínicos: Ivars (415 cm cubriendo desde 800 cal aC hasta 1500 cal dC) y Els Vilars d’Arbeca (yacimiento arqueológico con algunas muestras datadas en el s. IV cal aC). El análisis de los registros de Guadalajara ha permitido determinar que el Macizo de Pela estuvo forestado durante el I milenio aC. Este sector experimentó una transformación paisajística importante en el s. I cal aC, resultado de la administración romana del territorio y de la extensión de las actividades agropecuarias. Durante el período visigótico y andalusí (s. V a XI dC) las actividades antrópicas se desintensificaron, aunque el medio permaneció abierto. Posteriormente, durante la expansión cristiana, las actividades humanas y el bosque experimentaron un avance. Entre los s. XVI y XIX dC, el sector asiste a una extensión de los pastizales vinculados al desarrollo de una importante actividad transhumante. En el Llano Occidental Catalán los registros polínicos evidencian la existencia de un paisaje abierto y la presencia de vegetación adaptada a condiciones de semiaridez desde el s. IX cal aC. En este momento se constatan evidencias de actividades antrópicas, especialmente de ganadería. Episodios puntuales de aridez parecen incidir en el sector en torno a ca. 700 cal aC. No obstante, desde ca. 450 cal aC estos episodios podrían haberse acentuado, pudiendo haber ocasionado una desecación parcial de la laguna e impidiendo la conservación polínica. Este período seco pudo estar vinculado al abandono del asentamiento de Els Vilars d’Arbeca. No obstante, otros asentamientos ibéricos continuaron ocupados entre el s. V aC y el II aC, lo cual podría sugerir la existencia de diferentes estrategias adaptativas a la variabilidad ambiental por parte de estas comunidades de la Edad del Hierro. Las actividades antrópicas fueron escasas durante época romana bajoimperial. En este momento, el bosque experimentó un avance. No obstante, en s. V cal dC, durante el período visigótico, se detectan importantes deforestaciones. Bajo el desarrollo de la administración andalusí en el sector se constata la extensión de las actividades agrícolas. Posteriormente, el área se establece como una región fronteriza entre los condados cristianos septentrionales y los reinos musulmanes meridionales, ofreciendo escasas evidencias de explotación territorial. Posteriormente, el sector experimentó un desarrollo importante de la agricultura durante la Baja Edad Media. En este momento se constata, además, el desarrollo de la actividad ganadera, probablemente vinculada al desarrollo de rutas trashumantes establecidas entre las llanuras leridanas y las cordilleras montañosas septentrionales. Este trabajo ha permitido documentar diferentes respuestas al cambio ambiental en la Península Ibérica, vinculadas a los diferentes factores políticos, económicos y sociales que predominaron en los diferentes territorios. Por otra parte, los datos paleoambientales ponen de manifiesto la relevancia del papel humano en el cambio paisajístico de los sectores de media montaña peninsular durante época romana.<br>"Evolution of Mediterranean continental landscapes in Lleida and Guadalajara during the last 3000 years on the basis of Ivars, Somolinos and Cañamares pollen sequences." Abstract: The evolution of landscapes through time has been studied in this work by the analysis of several pollen records from two Mediterranean continental areas of the Iberian Peninsula: the Northern Guadalajara area and the Western Plain of Catalonia. Landscapes are understood in this work as a result of the relationship between human societies and the environment. Subsequently, the changes in landscape reported by pollen record reflect the evolution of the human practices, environmental history, land-use, climate variability. The use of palaenvironmental data from two areas enables a comparison between sites. !is approach has allowed to identify convergence/divergence trends and, in consequence, to assess the role of human agency in the evolution of landscape through time. Three pollen records were obtained in Guadalajara area: Somolinos α (174 cm depth covering from 1600 cal AD to present time), Somolinos PAS (380 cm depth covering from 9th century cal BC to 8th century cal AD) and Cañamares (250 cm depth covering from 5th century cal AD to present time). Two pollen records were obtained in the Western Plain of Catalonia: Ivars (415 cm depth covering from 9th cal century BC to 15th century cal AD) and Els Vilars d’Arbeca archaeological site, of which some sedimentary samples were dated at 4th century cal BC). The analysis of the Guadalajara records has allowed to clarify that the Pela Massif was formerly forested during the 1st millennium BC. !is sector experienced a major landscape transformation in the 1st century cal BC, as a result of the onset of Roman administration at Tiermes and the widespread of extensive farming and grazing through the land. During the Visigothic and Andalusian periods (5th to 11th century AD) human activities reduced, but the area still remained as an open landscape. Later on, after the expansion of the northern Christian kingdoms towards the South, both the forest and the human activities recovered in this area. Between the 16th and 19th centuries the area transformed into pastures linked to the development of transhumance activities. In the Western Plain of Catalonia the pollen records has evidenced an open landscape and the presence of semi-arid vegetation since 9th century cal BC. At this time, evidences of human activities, specially of grazing, are reported. Episodes of droughts seemed to be recurrent in ca. 700 cal BC, however, a major dry period started in ca. 450 cal BC and involved the interruption of the pollen preservation, resulting from a possible dissecation of the Ivars lake. !is dry period could be linked to the abandonment of Els Vilars archaeological site. However, other Iberian villages still remained occupied between 5th and 2nd century BC, which may suggest different adaptative strategies to environmental variability of these Iron Age societies. Human activities were reduced in late roman times, the period when the pollen record is resumed. At this point, the forest had recovered, however, major deforestations occurred during the Visigothic times in 5th century cal AD. With the development of Andalusian administration, a slight development of agriculture is witnessed. Later on, the area remained as a boundary between northern Christian and southern Muslim kingdoms, with no evidences of land exploitation. Nevertheless, in late medieval times the area experienced a major spread of farming and also grazing, which was probably linked to the establishment of transhumace routes between the Lleida Plains and the high mountain ranges in the North. This work has documented diverse responses to climate change in the Iberian Peninsula, which are linked to the different economic, social and political factors prevailing in several territories. At this respect, alaeoenvironmental data highlights the strong capacitiy to modify the landscape by Roman people in entral areas of Iberia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Rodríguez, Hidalgo Antonio. "Dinámicas Subsistenciales durante el Pleistoceno Medio en la Sierra de Atapuerca: Los Conjuntos Arqueológicos de TD10.1 y TD10.2." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2015. http://hdl.handle.net/10803/348869.

Full text
Abstract:
La present tesi doctoral aborda les dinàmiques subsistenciales dels hominins del Plistocè mitjà a través de l'estudi zooarqueológico de dos conjunts faunístics procedents del jaciment de la Gran Dolina a la Serra d'Atapuerca (Burgos, Espanya); el llit d'ossos de bisó de TD10.2 (400 ka) i el llit d'ossos de TD10.1 (250 ka). El mètode emprat per a l'anàlisi es basa en la tafonomia arqueològica i ha tingut en compte la composició taxonòmica i anatòmica dels conjunts, els perfils de mortalitat, els processos de conservació diferencial del registre fòssil, els índexs d'utilitat alimentària, les anàlisis de fragmentació i fracturació dels ossos i les modificacions tafonòmiques observades en la superfície dels ossos. Basant-se aquesta anàlisi hem pogut establir un origen antròpic de tots dos conjunts. En el cas de TD10.2 ens trobem davant d'una acumulació generada per l'ús de la cavitat dels drets de caça-escorxador utilitzat de forma estacional per a la caça comunal de bisons, en el que suposa la constatació més antiga d'aquest tipus de pràctica cinegètica a la evolució humana. En el cas de TD10.1 el sòl d'ocupació representa un campament residencial en què es van acumular les restes de les preses caçades pels hominins, principalment cérvols, cavalls i bisons d'edat adulta. El canvi d'ús del jaciment té com a conseqüència importants canvis en la composició i tafonomia dels conjunts faunístics. Mentre que en TD10.2 tan sols observem una faceta, probablement no la més habitual, de la subsistència, el cas de TD10.1 ens permet albirar la vida quotidiana dels ocupants del jaciment. Els resultats obtinguts en aquest treball indiquen que els hominins del Plistocè mig de la Serra d'Atapuerca van ser eficients caçadors que van basar la seva subsistència en els grans ungulats.<br>La presente tesis doctoral aborda las dinámicas subsistenciales de los homininos del Pleistoceno medio a través del estudio zooarqueológico de dos conjuntos faunísticos procedentes del yacimiento de la Gran Dolina en la Sierra de Atapuerca (Burgos, España); el lecho de huesos de bisonte de TD10.2 (400 ka) y el lecho de huesos de TD10.1 (250 ka). El método empleado para el análisis se basa en la tafonomía arqueológica y ha tenido en cuenta la composición taxonómica y anatómica de los conjuntos, los perfiles de mortalidad, los procesos de conservación diferencial del registro fósil, los índices de utilidad alimentaria, los análisis de fragmentación y fracturación de los huesos y las modificaciones tafonómicas observadas en la superficie de los huesos. En base a dicho análisis hemos podido establecer un origen antrópico de ambos conjuntos. En el caso de TD10.2 nos encontramos ante una acumulación generada por el uso de la cavidad como cazadero-matadero utilizado de forma estacional para la caza comunal de bisontes, en lo que supone la constatación más antigua de este tipo de práctica cinegética en la evolución humana. En el caso de TD10.1 el suelo de ocupación representa un campamento residencial en el que se acumularon los restos de las presas cazadas por los homininos, principalmente ciervos, caballos y bisontes de edad adulta. El cambio de uso del yacimiento tiene como consecuencia importantes cambios en la composición y tafonomía de los conjuntos faunísticos. Mientras que en TD10.2 tan sólo observamos una faceta, probablemente no la más habitual, de la subsistencia, el caso de TD10.1 nos permite vislumbrar la vida cotidiana de los ocupantes del yacimiento. Los resultados obtenidos en este trabajo indican que los homininos del Pleistoceno medio de la Sierra de Atapuerca fueron eficientes cazadores que basaron su subsistencia en los grandes ungulados.<br>This doctoral dissertation is focused in subsistence dynamic of Middle Pleistocene hominids through zooarchaeological study of two faunal assemblages from the Gran Dolina site in the Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain); the TD10.2 bison bone bed (400 ka) and the TD10.1 bone bed (250 ka). The method used for the analysis is based on the archaeological taphonomy and has taken into account the taxonomic and anatomical composition, mortality profiles, the differential preservation of the fossil record by density mediated attrition, the food utility indices, the fragmentation analysis and breakage pattern of bone and the taphonomic modifications observed in bone surface. Based on the analysis we have been able to establish an anthropic origin of both sets. The TD10.2 bison bone bed was generated by using the cave as kill-butchering site. The hominins that occupied the cave perform a seasonal bison communal hunting in which is the oldest finding of this type of hunting practice in human evolution. In the case of TD10.1 the faunal remains correspond to a is a residential camp where the remains of the prey hunted by hominids, mainly prime adult deer, horses and bison has been accumulated. The change of use of the site has resulted in severe changes in the composition and taphonomy of faunal assemblages. The results obtained in this study indicate that the hominids of the Middle Pleistocene of the Sierra de Atapuerca were efficient hunters who based their subsistence on large ungulates.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Corrêa, Ângelo Alves. "Pindorama de mboîa e îakaré: continuidade e mudança na trajetória das populações Tupi." Universidade de São Paulo, 2014. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/71/71131/tde-17102014-154640/.

Full text
Abstract:
O objetivo desta tese é contribuir para o aperfeiçoamento dos modelos sobre a história das populações Tupi através da análise da bibliografia e de algumas coleções de vasilhas cerâmicas. A pesquisa permitiu a aquisição de inúmeras informações sobre sítios e cronologias; e a análise componencial das coleções de vasilhas cerâmicas permitiu a realização de uma amostragem das especificidades regionais. O resultado possibilitou maior clareza sobre a espacialização das diferenças, divididas em cinco conjuntos cerâmicos cujas características reforçam as hipóteses de deriva e apontam para trocas de elementos com outros povos. Com relação aos modelos foi possível validar pontos importantes, complementando-os com novos dados empíricos onde antes havia apenas suposições, assim como também permitiu refutar algumas hipóteses não compatíveis com o estado da arte. Coadunar os resultados das pesquisas arqueológicas, linguísticas e etnoistóricas tornou possível a construção de um quadro sintético que apresenta tanto as complexidades quanto as possibilidades de desvelar os processos históricos que levaram à formação dos povos Tupi tal como os conhecemos.<br>With this thesis I hope to contribute to the improvement of models on the history of Tupi populations through the analysis of literature and collections of ceramic vessels. The development of the research allowed the acquisition of a large amount of information on sites and chronologies; moreover, the collections analyzed showed great sample potential regarding the regional characteristics of the ceramic sets. The obtained result was a clearer view of the differences in spatialization among the five ceramic sets whose features reinforce the drift assumptions and point to exchange of elements with other peoples. Regarding the models, important points were validated providing empirical data where had been only assumptions, as well as, refuting some assumptions that are incompatible with the current knowledge. Pooling the results of archaeological, linguistic and ethnohistorical research made possible to build a synthetic framework that presents both the complexities and possibilities of revealing the historical processes that led to formation of Tupi as we know them.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Puig, Barrachina Cristina. "Les produccions ceràmiques del País Basc durant l'època baixmedieval i moderna. Una aproximació arqueomètrica." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/458360.

Full text
Abstract:
La present Tesi Doctoral té com a objectiu principal identificar i caracteritzar les produccions ceràmiques realitzades al País Basc durant l'època baixmedieval i moderna (ss. XIV-XVIII). És a dir, determinar la seva provinença i les tècniques emprades en el disseny d'aquests objectes ceràmics. D'aquesta manera es pretén contribuir a l'estudi històric dels centres productors, de les xarxes comercials locals i regionals, del grau de desenvolupament tecnològic, de les tradicions culturals dels artesans bascos de l'època, etc. La mostra objecte d'estudi està formada per ceràmiques majòliques, materials ceràmics vidrats i no vidrats, els quals abasten un ampli repertori formal (escudelles, plats, gerres, olles, tenalles, teules, etc.) i, conseqüentment, amb funcionalitats diverses (ceràmiques de taula, de cuina, d'emmagatzematge, materials de construcció, etc.). Aquests materials arqueològics procedeixen d'excavacions realitzades a la província d'Àlaba i Biscaia i, en menor mesura, de Guipúscoa, així com també de l’assentament pesquer basc de Hare Harbour-1, ubicat a l'illa de Petit-Mécatina (Quebec). Per a la seva caracterització arqueomètrica, aquesta mostra ha estat analitzada mitjançant Fluorescència de Raigs X (FRX), Difracció de Raigs X (DRX), Microscòpia Òptica per làmina prima (MO), Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) i, en el cas dels materials de construcció, s'ha realitzat un assaig experimental (testing method in 3-point bending). Els resultats de la present Tesi Doctoral demostren l'existència d'una important i complexa activitat de producció ceràmica al País Basc durant l'època baixmedieval i moderna. Durant aquest període als tallers bascos, ubicats a Salinillas de Buradón i a Bilbao, entre altres viles, es produïren diversos tipus ceràmics, d'ús domèstic, amb diverses formes i funcionalitats: ceràmiques majòliques, majoritàriament obra blanca o amb decoracions molt senzilles en verd o blau; ceràmiques vidrades, principalment de color melat i verd; i ceràmiques sense cap tipus de recobriment vidrat. En les produccions basques identificades s'ha documentat la utilització, per part dels ceramistes, de diverses tècniques per tal d'obtenir diferents objectes ceràmics, a partir de les propietats del material emprat i del seu disseny formal. A més a més, existiria també una important xarxa comercial. Una part significativa dels vasos ceràmics consumits en aquest període provenien de fora del País Basc. Entre aquests destaquen, per una banda, les ceràmiques majòliques amb un alt valor estètic i de gran qualitat tècnica, les quals eren importades de diversos tallers de la Corona de Castella i d'Aragó (Sevilla, Manises, Terol, etc.). Per altra banda, destaquen també les ceràmiques amb una funcionalitat culinària (principalment olles) provinents molt probablement de tallers ubicats a la província de Zamora (Muelas del Pan i/o Pereruela de Sayago), d’important tradició terrissera, i amb relacions comercials sobretot amb el nord de la península i el sud de França. A més a més, es constata la presència de teules produïdes al País Basc a la costa atlàntica del Canadà, a través de l’activitat pesquera basca en aquestes costes.<br>This thesis focuses on Basque Country pottery production during the late medieval and modern periods (14th-18th centuries). The main objective is to identify different meaningful ceramic groups integrating archaeometry for provenance studies and aspects related to ceramic manufacture. In order to investigate these issues, a wide range of Majolica, coarse glazed and unglazed pottery were performed by a suite of analytical techniques: x-ray fluorescence (XRF), x-ray diffraction (XRD), scanning electron microscopy (SEM), thin section petrography and tests for assessing mechanical properties. The examined material was taken from several sites located in the Basque Country and the Basque site of Hare Harbour-1, placed on Petit-Mécatina Island (Québec). The results allow me to infer the existence of an important and complex pottery production activity in the Basque Country, during this period; for instance, various ceramic types were manufactured in Salinillas de Buradón and Bilbao, among other towns. Besides, the use of several techniques to obtain different ceramic objects, based on the properties of the material used and its formal design has been proved. With regard to commercial networks, it is shown that a significant part of the ceramic vessels consumed in this period came from outside the Basque Country. These include, on the one hand, Majolica with a high aesthetic value and high technical quality imported from various workshops of the Crowns of Castile and Aragon (Seville, Manises, Teruel, etc.). On the other hand, ceramics with culinary functionality, most likely from workshops located in the province of Zamora (Muelas del Pan and / or Pereruela de Sayago), places with an important pottery tradition. In addition, the presence of Basque roof tiles in the Atlantic coast of Canada, brought by fishermen during seasonal whaling activity, is proved.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Rodríguez, Antón David. "Ocupación e impacto humano en la alta montaña durante la prehistoria. Un estudio arqueoambiental de Aigüestortes (8 – 4 ka cal BP) mediante el análisis de fitolitos." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669526.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral investiga sobre el poblamiento prehistòric a l’alta muntanya dels Pirineus catalans occidentals, més concretament, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). En particular, aquest treball de recerca es distingeix per presentar una proposta metodològica innovadora, que contribueix a l’estudi de l’ocupació humana de les muntanyes durant el Neolític. La metodologia arqueològica desenvolupada s’adreça a la detecció de les activitats productives realitzades per les comunitats agroramaderes prehistòriques, la seva gestió ambiental i el seu impacte en el medi. Amb aquest objetiu s’han analitzat els fitòlits procedents de diferents tipus de dipòsits sedimentaris. Aquestes microrestes són cossos silicis produïts per les plantes, que ens informen de la composició vegetal dels sediments. Els fitòlits son un bon indicador per a l’estudi de les activitats que les societats feien amb les plantes i la conseqüent generació de paisatges socials. L’anàlisi de fitòlits s’ha integrat en aquesta tesi com una eina per a l’estudi de les ocupacions prehistòriques en zones d’alta muntanya dels Pirineus per primer cop. A més, com a proposta d’investigació bioarqueològica integradora, els resultats obtinguts s’han interpretat tenint en compte altres restes biològiques presents als sediments analitzats, com ara els carbons, el pol·len, les diatomees o la matèria orgànica.<br>Esta tesis doctoral investiga sobre el poblamiento prehistórico de la alta montaña en los Pirineos catalanes occidentales, concretamente, en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). En particular, este trabajo de investigación se distingue por presentar una propuesta metodológica innovadora, que contribuye al estudio de la ocupación humana de las montañas durante el Neolítico. La metodología arqueológica desarrollada se enfoca en la detección de las actividades productivas realizadas por las comunidades agropastorales prehistóricas, su gestión ambiental y su impacto en el medio. Para ello, se han analizado los fitolitos procedentes de diferentes tipos de depósitos sedimentarios. Estos microrestos son cuerpos silíceos producidos por las plantas, que nos informan de la composición vegetal de los sedimentos. Los fitolitos son un indicador de las actividades realizadas por las sociedades con las plantas y su impacto en el paisaje. El análisis de fitolitos se ha integrado como una herramienta para el estudio de las ocupaciones prehistóricas en la alta montaña de los Pirineos por primera vez. Además, como propuesta de investigación bioarqueológica integral, los resultados obtenidos en esta tesis se han interpretado en relación con otros restos biológicos documentados en los sedimentos analizados, como los carbones, el polen, las diatomeas o la materia orgánica.<br>This Ph.D dissertation focuses on the prehistoric settlement at high mountain areas of the western Catalan Pyrenees, particularly, in Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park (Lleida). More specifically, this research work distinguished by an innovative methodological approach, which contributes to the study on human mountain occupation during Neolithic. The archaeological method is focused to detect the activities carried out by these agropastoral populations, the natural resources exploited and the impact caused on environment. Different sedimentary deposits were studied, in order to analyse silica phytoliths. They are siliceous bodies produced by plants, used as a proxy for detecting human activities on plants and their impact on landscape. Phytolith analysis is integrated as a tool for studying the prehistoric occupations in the high-altitude areas at the Pyrenees for the first time. In addition, into an integrated bioarchaeological approach, the results obtained are interpreted taken into account other biological remains analysed in sediments, such as charcoal, pollen, diatoms and organic matter.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Morales, Daniel. "Importancia de las Salinas de San Blas durante el Periodo Formativo en la sierra central del Perú." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113588.

Full text
Abstract:
The Salinas de San Blas Site’s Importance during the Formative Period in the Central Highlands of PerúBased on excavations at San Blas in 1974 the author presents a sequence from Late Archaic to Early Intermediate Period, completed by a short description of the latest San Blas style (late Early Intermediate Period to Late Horizon). Using analogies of ethnohistoric sources discusses the importance of salt production and connections with other areas like Kotosh, Huanuco, and the eastern flank of the Andes (Palcamayo, Tarma, Chanchamayo) showing that Chinchaycocha was not an isolated area but connected closely to wider systems.<br>Basado en excavaciones en el sitio de San Blas en 1974, el autor presenta una secuencia desde el Periodo Arcaico Tardío al Periodo Intermedio Temprano, complementada con una breve descripción del tardío estilo San Blas (tardío Periodo Intermedio Temprano al Horizonte Tardío) usando analogías de fuentes etnohistóricas. Discute la importancia de la producción de sal y la conexión con otras áreas como Kotosh, Huánuco, y el flanco oriental de los Andes (Palcamayo, Tarma, Chanchamayo) mostrando que la zona de Chinchaycocha no estaba aislada sino más bien conectada de forma estrecha a sistemas más amplios.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Garcia, Rosselló Jaume. "Análisis traceológico de la cerámica: modelado y espacio social durante el postalayótico (V-I A.C.) en la Península de Santa Ponça (Calvià, Mallorca)." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2010. http://hdl.handle.net/10803/291944.

Full text
Abstract:
La tesis doctoral que presentamos a continuación bajo el título: “Análisis traceológico de la cerámica: modelado y espacio social durante el postalayótico (V-I A.C.) en la Península de Santa Ponça (Calvià, Mallorca) tiene una doble orientación: Por una parte es una nueva propuesta metodológica fundamentada en la reconstrucción de los sistemas de modelado por medio de la traceología cerámica. Por otro, es una aplicación metodológica sobre un conjunto de cerámicas adscritas a la edad de hierro y procedentes de diferentes yacimientos del sur de la isla de Mallorca. En este sentido, los datos e interpretaciones que aquí se exponen son deudores de una línea de investigación sobre tecnología cerámica que inició un joven equipo de investigadores de la universidad de las Islas Baleares allá por el año 1999. Se trata por tanto de una propuesta que siguiendo una línea de investigación ya consolidada en la Universidad de las islas Baleares a través del grupo de investigación arqueobalear, desarrolla un nuevo método de análisis del modelado cerámico fundamentado en la identificación de las macrotrazas de manufactura presentes en las vasijas cerámicas. Se trata de una metodología que debe enmarcarse dentro de las recientes propuestas de la arqueología francófona orientadas a identificar las técnicas y procesos de modelado a través de la traceología cerámica. En este trabajo, al igual que ocurre con otros que hemos ido publicando, se propone un modelo teórico-analítico basado en el concepto de cadena operativa en el que encuadrar la secuencia de operaciones técnicas documentadas. Sin embargo, estamos convencidos, que identificar los sistemas de fabricación no debería ser el fin último de un trabajo arqueológico. Saber cómo se fabrica una vasija no pasa de lo anecdótico si no la insertamos en su contexto y empleamos los estudios tecnológicos para inferir comportamientos sociales. Como conclusión planteamos que, el modelado, más que otras fases de la cadena operativa, está fuertemente imbricado en los procesos de aprendizaje y en las dinámicas sociales. A partir de esta premisa hemos podido establecer que la alta variabilidad en las cadenas operativas permite visualizar una fragmentación de los procesos de aprendizajes que tendría mucho que ver con la progresiva desestructuración social que sufre la sociedad indígena durante las postrimerías de la influencia púnica en la isla<br>The PhD thesis here presented with the title Traceological Analysis of Pottery: Modelling and Social Space during the post-Talayotic (5st-1st century BC) in Santa Ponça Peninsula (Calvià, Mallorca) (v.gr. Análisis traceológico de la cerámica: modelado y espacio social durante el postalayótico (V-I BC) in Santa Ponça Peninsula (Calvià, Mallorca)) was developed under a twofold orientation. On the one hand, it constitutes an innovative methodological proposal grounded on the reconstruction of modelling systems by means of ceramic traceology. On the other hand, this methodology is exemplified on a pottery assemblage dated to the Iron Age which was recovered in several sites in southern Mallorca. Hence, both the data and the interpretations discussed are heir to a research line on ceramic technology set up by a young research team from the University of the Balearic Islands, Arqueobalear, around 1999. The proposal follows the research line already consolidated in the aforementioned university while expanding on a new analytical method for the analysis of pottery modelling by identifying the macrotraces present on ceramic vessels. The methodology used should thus be framed on the recent proposals of French-speaking archaeology, which is interested in recording modelling techniques and processes using ceramic traceology. In this way, the research work presented here, in line with previous publications, enlarges on a theoretical-analytical model based on the concept of châine opératoire which defines the sequence of technical operations documented. However, it is further assumed that the identification of modelling systems should not be regarded the ultimate aim of an archaeological research. Knowing how a vessel was made is not more than an anecdote unless it is embedded in its social context, as technological studies should be used to infer social behaviours. Finally, it may be concluded that modelling, even more than the remaining phases of the châine opératoire, is highly imbricated in learning processes and social dynamics. From this premise, it can be stablished that the large variability detected in the châine opératoire makes visible the fragmentation of the learning processes, a fact closely related to the progressive social disintegration of the indigenous society at the close of the Punic influence on the island.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Prades, Painous Marc. "Poblament, espais de trànsit i mobilitat a la Terra Alta durant el primer mil·lenni ANE." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672016.

Full text
Abstract:
A través d'una metodologia de base arqueològica territorial i paisatgística, s'estudia la xarxa viària històrica a la zona de l'actual comarca de la Terra Alta (Tarragona) en contrast amb el poblament protohistòric de la regió. Durant el procés, s'analitza quins són els corredors naturals i camins tradicionals que es mantenen sobre espais de trànsit de possible origen antic i quina morfologia adopten. A partir dels resultats, proposem un seguit d'hipòtesis en les que s'identifiquen els possibles conductes translatius emprats per les comunitats humanes del primer mil·lenni ANE, les estratègies de desplaçament i l'impacte que l'accés a la mobilitat ha exercit envers els patrons d'assentament protohistòrics des d'una perspectiva diacrònica i integrant. En aquells espais on es poden diferenciar fenomens poblacionals i/o translatius pertinents a distints horitzons cronològics, a més, s'efectua una lectura històrica.<br>A través de una metodología de base arqueológica territorial y paisajística, se estudia la red viaria histórica en la zona de la actual comarca de la Terra Alta (Tarragona) contrastándola con el poblamiento protohistórico de dicha región. A lo largo del proceso, se analiza cuáles són los pasos naturales y caminos tradicionales que se mantienen sobre espacios de tránsito de posible origen antiguo i qué morfologia adoptan. A partir de les resultados, proponemos un conjunto de hipótesis en las que se identifican los posibles conductos translativos utilizados por las comunidades humanas del primer milenio ANE, las estrategias de desplazaminto i el impacto que el acceso a la mobilidad ha ejercido sobre los patrones de asentamiento protohistóricos des de una perspectiva diacrónica e integrante. En aquellos espacios en los que se pueden diferenciar fenomenos poblacionales y/o trnslativos correspondientes a distintos horizontes cronológicos, además, se efectua una lectura histórica.<br>Making use of methods coming form the landscape archaeology, we look into the historical road network in the current zone of Terra Alta (Tarrgona) matching it with the protohistoric settlements of the region. During the process, we analyze wich are the natural passages and traditional roads remaining over ancient traffic channels and the morphology they take. Basing on the results, some hypothesis has been suggested, from which we identify the translative channels potentially used by the 1st meillenium BC human communities, their travel strategies and the movement impact on the protohistoric settlement patterns from a diachronic and linking viewpoint. In spaces where it's possible to distinguish translative and population phenomena belonging to diferent time-frames, besides, we can make a historical intepretation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Mendes, Gérson Levi da Silva. "Caçadores-coletores na Serra de Paranapiacaba durante a transição do Holoceno Médio para o Tardio (5920-1000 anos AP)." Universidade de São Paulo, 2007. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/71/71131/tde-25022008-161017/.

Full text
Abstract:
Esta dissertação apresenta o resultado de um levantamento de sítios líticos caçadores-coletores no alto rio das Almas nos contrafortes ocidentais da Serra de Paranapiacaba. Dados sobre as indústrias líticas relacionadas são fornecidos sucintamente e comparadas às pesquisas desenvolvidas no Médio Ribeira por De Blasis (1988). Em acréscimo, esta Dissertação trata de estabelecer parâmetros para a compreensão da formação de sítios arqueológicos detectados em profundidade em porções de alta vertente, datados do Holoceno Médio. A continuidade de grupos caçadores-coletores na área de pesquisa é delimitada entre 5920 e 1000 anos AP e, em face a este período, tratamos de reconstruir os cenários sob transformação ambiental regional em a que estiveram submetidos esses grupos humanos e seus assentamentos. Nossa contribuição é desvincular os estudos sobre grupos caçadores-coletores do cunho hiper-determinista da tecno-tipologia lítica para uma discussão mais ampla que dialogue de forma transdisciplinar com a geomorfologia, a palinologia e a espeleologia.<br>This thesis provides the results of an archaeological survey focused in hunter-gatherer settlements from Upper Almas valley, on the western side of Paranapiacaba Mountains. Dates from lithics analysis associated to these sites are compared with results from Middle Ribeira valley, developed by De Blasis (1988). In addition, this Thesis treats to establish frames of reference to understand the formation processes of archaeological sites settled during the Middle Holocene in high depth on high portions of the mountains. The hunter-gatherer continuity between 5920 and 1000 yr BP in the studied area is approached by a paleoambiental treatment: our additional goal is to reconstruct the scenarios of environmental transformations in which these human groups developed their History. Furthermore, this thesis provides an instance to reduce the technological approach over these groups, opening an ecosystem approach which includes dates from palinology, geomorphology and espeleology.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Bouvry, Florence. "UNE ANTRHOPOLOGIE DES MANIFESTATIONS ESTHETIQUES DU MESOLITHIQUE EUROPEEN DE LA FIN DU TARDIGLACIAIRE ET DURANT LE POSTGLACIAIRE." Phd thesis, Université Panthéon-Sorbonne - Paris I, 2007. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00936326.

Full text
Abstract:
Comment analyser les productions décorées du Mésolithique qui sont variées, dispersées dans le temps et dans l'espace. Emprunter la méthode de l'ethnographie, effectuer une étude systémique, une " exhaustivité " des Manifestations Esthétiques du Mésolithique. Dans une approche sociologique-anthropologique mettre en valeur les changements de style dans les productions décorées, les comparant avec les évènements pré- historiques, et avec les traits changeants dans d'autres champs de la culture Mésolithique...
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Carcedo, Paloma, Luisa Vetter, and Canseco Magdalena Diez. "Los vasos-efigie antropomorfos: un ejemplo de la orfebrería de la costa central durante el Periodo Intermedio Tardío y el Horizonte Tardío." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113300.

Full text
Abstract:
Anthropomorphic Effigy Vases: A Silvermith’s Production during the Late Intermediate Period and Late HorizonAnthropomorphic effigy vases have been classified, without any scientific basis, as belonging to the Chimu Culture. This investigation shows how these kinds of vases are more related in iconography as well as in provenance with the iconography of the central coast of Peru. In a selection of nine vases analysed, we determine different techniques of manufacture, which indicate the high technological complexity achieved by the precolumbian metal smiths during the Late Intermediate period and the Late Horizon. This study seeks to clarify, with the help of historic and ethnographic documentation, the social importance of the silversmith’s workshops that elaborated the effigy vases in question. We hope through the study of these archaeological remains and their comparison with historical texts, to decipher the symbolic and ritual value, as well as possible religious influences in their manufacture along the Peruvian coast. Finally, the possible process used by the coastal metal smiths in the manufacture of the effigy vases was identified by means of electronic microscope and metalographic analysis.<br>Desde hace mucho tiempo, un tipo especial de objetos rituales —los vasos-efigie antropomorfos de metal— han sido clasificados, sin sustento científico, como pertenecientes a la cultura Chimú. La investigación llevada a cabo por las autoras demuestra cómo este tipo de vasos está más relacionado, tanto en iconografía como en procedencia, con la temática iconográfica de la costa central del Perú. Se trata de un corpus de nueve vasos analizados con el que se determinaron diferentes técnicas de manufactura que muestran la alta complejidad tecnológica lograda por los orfebres tanto en el Periodo Intermedio Tardío como en el Horizonte Tardío. Para la realización de dicha investigación se ha utilizado documentación tanto histórica como etnográfica, las que permitieron explicar la posible importancia social de los talleres de los orfebres o plateros que manufacturaron dichos vasos. Estudios comparativos entre los restos arqueológicos con textos históricos ayudaron a descifrar el valor simbólico o ritual para el que fueron elaborados y su posible influencia religiosa en otros lugares de la costa peruana. Por último, los análisis metalográficos y microscopía electrónica identificaron las posibles formas de manufactura utilizadas en estos vasos por los antiguos orfebres o plateros de la costa.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Labbas, Vincent. "Archéologie et dendrochronologie du bâti subalpin dans le massif du Mercantour durant le deuxième millénaire de notre ère." Thesis, Aix-Marseille, 2016. http://www.theses.fr/2016AIXM3049.

Full text
Abstract:
Ma recherche porte sur le bâti situé à l’étage subalpin dans le massif du Mercantour (Alpes françaises). Ces constructions, essentiellement liées à l’agropastoralisme estival, sont une traduction matérielle de l’occupation et de l’exploitation de la montagne par les communautés humaines durant le second millénaire de notre ère. L’approche met ici à contribution la dendrochronologie et l’archéologie des élévations dans une démarche interdisciplinaire. L’étude archéologique de 90 bâtiments, dont les pièces de bois ont fourni 541 dates dendrochronologiques, apporte des données nouvelles sur l’histoire de ces constructions, dont les plus anciens témoins remontent au milieu du XIIe siècle et qui perdurent jusqu’au début du XXe siècle. Les reconstructions et les remaniements fréquents de ces édifices mettent en exergue une économie des matières premières dans laquelle les pièces de mélèze, espèce locale majoritairement mise en œuvre, sont constamment réemployées à chaque chantier de construction ou de reconstruction. Les longues chronologies de cernes, construites au cours de cette recherche, couvrent la quasi totalité du deuxième millénaire, contribuent à épaissir le référentiel dendrochronologique du mélèze dans les Alpes du Sud et fournissent de nouveaux éléments de connaissance sur les rapports qu’entretiennent les communautés humaines montagnardes avec la ressource forestière environnante<br>My research focuses on the building located in the subalpine zone in the French Mercantour Massif (French Alps). These constructions, essentially related to summer agropastoralism, are the material expression of the occupation and exploitation of the mountain by the human communities during the second millenium of our era. The present approach has called upon dendrochronology and the building archeology in an interdisciplinary project. The study of 90 buildings whose woodwork has provided 541 dendrochronological dates, brings new data on the history of these constructions. The earliest ones dated back to the middle of the 12th century and were still standing in the early 20th century. Reconstructions and frequent renovations have underlined an economy of raw materials, among which pieces of larch (the main local tree and therefore mostly used), that were used all over again on each building or renovation site. The long chronologies of tree rings established during this present research have enhanced the importance of the master chronology of the larch in the southern Alps and provide new knowledge on the relationship between the mountain human groups and their surrounding forest resources
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Closa, i. Cortada Jordi. "Cultura material i ideologia en l'arqueologia de la Península Ibèrica: Interpretacions sobre l'etnologia hispànica durant la primera meitat del segle XX." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2017. http://hdl.handle.net/10803/456172.

Full text
Abstract:
A principis del segle XX, l'arqueologia hispànica, que fins al moment havia anat a càrrec d'aficionats, començà un procés professionalitzador de la mà d'investigadors de formació germànica. Així, la seva metodologia i la concepció que tenien dels pobles es corresponia amb les dels professionals alemanys del seu temps implantades, especialment, per Pere Bosch Gimpera, que les inculcà als seus deixebles de l'Escola de Barcelona. En aquest treball s'han llegit detalladament les principals obres de diversos investigadors del moment per tractar d'esbrinar quines implicacions ideològiques tenen les seves teories etnològiques; bàsicament, quina distribució territorial proposaven per a l'Estat espanyol en base a la seva composició ètnica. Aquest exercici serveix per posar de manifest que, malgrat l'aparença cientificista i asèptica, les ciències socials no són alienes al context social i polític, ni a les passions dels seus professionals. Alhora, indirectament, pren el pols d'unes dècades molt convulses de la història hispànica.<br>Until early 20th Century, Hispanic archaeology had only been studied by amateurs. It was at that time when it started a process to give professional status to the subject, carried on by German-formated researchers. Thus, their methodology and the conception that they had about the peoples corresponded with the ones introduced by German professionals and, specially, Pere Bosch Gimpera, who instilled this ideas to their disciples from the called “Escola de Barcelona”. In this work we have read in detail the main works by various researchers of the moment to try to find out which ideological implications have their ethnologic theories; basically, what territorial distribution did they propose for the Spanish State in base of their ethnic composition. This exercise lays bare that, even with the scientificist and aseptic appearance, social sciences are not unconnected to the social and political context nor the passions of their professionals. At the same time, indirectly, it helps clarifying some decades of upheaval of the Spanish history.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Pozorski, Thomas, and Shelia Pozorski. "Una reevaluación del desarrollo de la sociedad compleja durante el Precerámico Tardío en base a los fechados radiocarbónicos y a las investigaciones arqueológicas en el valle de Casma." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/113443.

Full text
Abstract:
A Reexamination of the Development of the Late Preceramic Complex Society through the Radiocarbon Dates and Archaeological Researches in Casma ValleyIn many aspects, the preceramic sites of Casma are typical of preceramic occupations in other parts of Peru. Nevertheless, the beginnings of nondomestic or monumental architecture are present at the Casma sites of Tortugas and Huaynuna. In addition, at the site of Huaynuna there is evidence of an "aceramic" occupation that coexisted with the first settlements associated with ceramics in the Early Formative or Initial Period. The existence of aceramic sites in Casma called attention to other sites that, though lacking ceramics, have radiocarbon dates later than 1800 a.C., that is, during the time period typically considered as the Early Formative. This realization has implications with respect to the maritime hypothesis and the development of complex society along the Peruvian coast.<br>En muchos aspectos, los sitios precerámicos de Casma son típicos de las ocupaciones precerámicas del resto del Perú. Sin embargo, en los sitios de Tortugas y Huaynuná de Casma se encuentran los inicios de la arquitectura no doméstica o monumental. Además, en el sitio de Huaynuná tambien hay evidencia de una ocupación "acerámica" que coexistía con los primeros asentamientos con cerámica del Periodo Inicial o Formativo Temprano. El reconocimiento de los sitios acerámicos en Casma llamó la atención a otros sitios que, aunque carecen de cerámica, tienen fechados radiocarbónicos después de 1800 a.C., es decir durante lo que típicamente se consideraba como el Formativo Temprano. Este hallazgo tiene implicaciones con respecto a la hipótesis marítima y el desarrollo de la sociedad compleja en la costa peruana.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Ble, Gimeno Eduard. "Guerra y conflicto en el nordeste de Hispania durante el período romano republicano (218 - 45 a.C). La presencia del ejército romano a partir de sus evidencias arqueológicas metálicas." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398391.

Full text
Abstract:
Esta tesis doctoral tiene como objetivo el análisis arqueológico e histórico de la presencia militar romana en el nordeste de la península Ibérica, desde el desembarco de Cneo Cornelio Escipión en Emporion en el año 218 a.C., hasta el período cesariano (mediados del siglo I aC). Durante el periodo romano republicano, en este territorio se suceden una larga serie de conflictos armados, bien documentados por las fuentes literarias: desde la Segunda Guerra Púnica y los levantamientos de los pueblos ibéricos contra los romanos, hasta la Guerra Sertoriana o la disputada entre los partidarios de César y de Pompeyo. Nuestro interés radica en intentar definir el impacto de estos periodos de estrés bélico en el registro arqueológico de varios yacimientos del noreste peninsular. En concreto, se analizan específicamente los objetos metálicos, tanto armamento como equipamiento militar, esto es, lo que en la bibliografía especializada se conoce como militaria. En este sentido, consideramos que estos elementos son una de las evidencias más fehacientes de la presencia del ejército romano, a la vez que una de las menos estudiadas.<br>The main objective of this thesis is the archaeological and historical analysis of the Roman military presence in the northeastern Spain, from the landing of Gnaeus Cornelius Scipio in Emporion in 218 BC, to the Caesarian period (mid-first century BC). During the Roman Republican period, in this territory a long series of armed conflicts took place, well documented by literary sources: from the Second Punic War and the uprisings of the Iberian peoples against the Romans, to the Sertorian War or the Civil War between the supporters of Caesar and Pompey. I aim at the definition of the impact of these periods of war stress on the archaeological record of several sites of northeastern Spain. Specifically, I analyze the metal artifacts, both weapons and military equipment, that is, what is generally known as militaria. In fact, I consider that these elements are one of the clearest evidence of the Roman army presence, while one of the least studied.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Fernández, Marchena Juan Luis. "La gestión funcional de los recursos líticos durante el Paleolítico superior. Una aproximación diacrónica a partir de conjuntos del noreste de la Península Ibérica." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673574.

Full text
Abstract:
La presente tesis doctoral presenta el análisis funcional de tres yacimientos del noreste peninsular del Paleolítico superior. Los yacimientos son: La Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona) con ocupaciones del Magdaleniense superior; Montlleó (Prats i Sansor, Lleida), con secuencia y dataciones Magdalenienses (medio-inicial e inferior), y del Badeguliense/Solutrense; Cova Foradada (Calafell, Tarragona), con niveles gravetienses, auriñacienses y chatelperronienses. Actualmente el noreste peninsular cuenta con un número significativo de yacimientos del Paleolítico superior. Pese a esto, hay un vacío de información funcional, que ha generado interpretaciones de la industria lítica en base a analogías etnográficas o tipológicas. Estas últimas mantienen un peso muy importante en la explicación de los conjuntos, que, aunque pueden coincidir con la realidad, necesitan ser corroboradas con datos funcionales, puesto que puede haber una amplia variabilidad de usos para un tipo o una forma concreta de útil. Intentar obtener respuesta al tipo de uso y gestión funcional de los útiles líticos se presentaba como una oportunidad para rellenar ese hueco informativo, por lo que se decidió realizar un estudio tanto de residuos como de huellas de uso. De esta forma se pretendía intentar obtener la mayor cantidad de datos posible. La base del trabajo funcional es el análisis microscópico de las superficies de los elementos líticos. Tanto antes como durante el análisis, se fueron comprobando algunos de los aspectos de la metodología y las técnicas de análisis para comprobar que métodos y técnicas eran más efectivas para analizar nuestros materiales. De esta manera se pudo realizar una propuesta metodológica sobre 4 ámbitos correlacionados que abarcaban desde el procesado de materiales, el análisis multitécnica y multianalítico, el estudio de las cualidades de los materiales y el desarrollo de programas experimentales específicos. Esta propuesta permitió obtener datos de los materiales trabajados, sino también sobre actividades realizadas, estadio de vida útil del artefacto (p. ej. reavivados y reciclajes), etc. El análisis funcional ha permitido establecer la funcionalidad, así como la intensidad y/o tiempo de ocupación de cada yacimiento. Cabe destacar la poca representatividad en los tres conjuntos de evidencias de uso largos, o más bien de actividades que requieren de mucho tiempo para ser completadas, tales como el procesado de la piel. Con contadas excepciones, y sobre todo en el nivel III de la Balma de la Vall, el trabajo de este material es una de las actividades clásicas menos documentadas. Por el contrario, el trabajo sobre madera está presente de forma mayoritaria en prácticamente todos los conjuntos. El análisis de los diferentes tipos de útil también permitió describir una gran variabilidad de usos de determinadas tipologías. En este caso destacan las láminas de dorso, las cuales han sido usadas para actividades muy diferentes en cada uno de los yacimientos e incluso entre niveles de ocupación de un mismo sitio. En definitiva, hemos podido constatar la utilidad y necesidad de realizar análisis funcionales sistemáticos para comprender no sólo el uso de los elementos líticos individuales, sino para describir tipos de ocupación y tipos de asentamientos. Esta investigación pone de manifiesto la importancia de incluir este tipo de análisis para las interpretaciones de los yacimientos, puesto que mantener la atribución funcional en base a la tipología puede y ofrece en ocasiones interpretaciones opuestas a las descritas por el análisis funcional. Esperamos que esta línea de investigación se mantenga, y se aplique en cada vez más yacimientos con el fin de obtener resultados que ayuden a comprender la adaptación de los grupos de cazadores-recolectores a sus recursos y al ambiente.<br>This research was focused on the functional analysis of three sites that cover the entire Upper Paleolithic sequence: Cova Foradada (Calafell, Tarragona) with Chatelperronian, Aurignacian and Gravettian levels; Montlleó (Prats i Sansor, Lleida), ascribed to the Badegoulian / Solutrean and the Lower / Early Middle Magdalenian, and La Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona) from the final Magdalenian. The analysis of these 3 deposits made it possible to describe piece by piece if they were used or not and, when possible, the activity and the material worked were described. As well as the distribution of traces of residues on each artifact to be able to associate each one of the evidences with: use, hafting or resharpening / recycling process. With these data, it was possible to determine the functional relationships between retouched and untouched elements, if there was a real relationship between form and function, and if a type of artifact can be associated with a specific function. In the 3 sites, it was possible to determine that both retouched and untouched pieces are used to a great extent, although in all cases the retouched ones have a higher rate of use. This work has allowed us to verify that there are direct relationships between the morphology of the artifacts and their function, both in non-retouched and retouched tools. However, the relationship between type of tool and function could not be established. This is due to the fact that the variability of uses in the same type of piece is very high, both between sites and between the different cultures studied. These results allow inferring a high adaptability in the use of the tools of the hunter-gatherer groups, demonstrating that the functional analyzes are an essential tool to interpret the function and type of occupation of the settlements.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Mas, Florit Catalina. "El poblamiento de Mallorca durante la Antigüedad tardía: la transformación del mundo rural (ca. 300-902/903 d.C)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/109048.

Full text
Abstract:
Este trabajo tiene por objeto abordar el estudio del poblamiento rural durante la Antigüedad tardía en la isla de Mallorca desde el siglo IV hasta la conquista islámica de inicios del siglo X, un periodo que había sido considerado como uno de los peor conocidos de la historia insular. Está compuesto por una compilación de artículos, hasta un total de cinco, y la me metodología de trabajo utilizada combina una exhaustiva revisión bibliografía, el estudio de antiguas prospecciones arqueológicas realizadas en los años 1980 y 1990, así como la realización de nuevas prospecciones en la zona este de la isla. La información obtenida ha sido tratada con un Sistema de Información Geográfica (SIG) y se han realizado diferentes análisis espaciales que han permitido una aproximación a los patrones de asentamiento durante la Antigüedad tardía en la isla de Mallorca. Las conclusiones permiten detectar una serie de tendencias que ayudan a comprender mejor la distribución de la población insular, así como obtener una visión global de las transformaciones acaecidas en el campo de forma diacrónica en un territorio que hay que recalcar está intensamente marcado por su insularidad. Se observa a partir del siglo III y el siglo IV un descenso en el número de yacimientos ocupados que permiten proponer una concentración de la propiedad. Posteriormente a partir de mediados del siglo V y especialmente en el siglo VI se documenta una reorganización en la ocupación del campo que se mantendrá de manera más o menos estable hasta el siglo VII momento en el que empezará otra vez un descenso en el número de estaciones constatadas. Los yacimientos que conforman el paisaje tardoantiguo son basílicas paleocristianas, fortificaciones, asentamientos fundados en época romana que perduraron en época tardoantigua, creaciones de nueva planta, reocupación y/o frecuentación de cuevas y antiguos yacimientos indígenas que fueron reocupados o que perduraron. Para la realización de esta tesis se han consultado publicaciones de carácter local así como numerosas obras de carácter nacional e internacional. En este sentido abundan publicaciones científicas sobre temas específicos cómo metodología propia de los SIG, prospección arqueológica, cerámica arqueológica, así como numerosos estudios específicos sobre territorio en diferentes zonas del Mediterráneo. También se han utilizado obras de síntesis de carácter más general sobre el periodo tardoantiguo y el estudio de sus poblaciones.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Marsal, Aguilera Roser. "Organización espacial y gestión de los recursos hídricos en el altiplano de Edom durante el I milenio a.C.: el yacimiento de Sela (Tafila, Jordania)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/673981.

Full text
Abstract:
La disponibilidad de recursos hídricos para el abastecimiento de las necesidades de las sociedades ha sido fundamental a lo largo del tiempo. Esto es aún es más relevante en aquellos territorios donde el agua es un recurso escaso y limitado. Ante estas dificultades, se han desarrollado continuamente estrategias, métodos y técnicas para gestionar eficientemente estos recursos, conformando distintas “culturas del agua”. Este desarrollo se ha podido observar tanto en las denominadas civilizaciones hidráulicas como en otras comunidades de tipo local-regional sin que hubiera la necesidad de una intervención centralizada o estatal. La gestión local del agua, que incluyó sistemas de captación, conducción, almacenamiento y preservación del agua, garantizó el abastecimiento necesario para la subsistencia de esas sociedades. El yacimiento de Sela, ubicado en la región semiárida del sur de la Transjordania, contiene numerosos vestigios arqueológicos de estructuras hidráulicas. Estas evidencian que existió la necesidad de implementar infraestructuras para la gestión del agua en una región donde su disponibilidad es y fue limitada. El objetivo de este trabajo es el de documentar, analizar y estudiar las diferentes estrategias, mecanismos e instalaciones que permitieron la gestión de los recursos hídricos en Sela, desde la captación hasta el suministro para su uso. A partir de la información obtenida durante las prospecciones arqueológica llevadas a cabo en los años 2015 y 2016, se ha realizado la identificación, documentación y análisis de las instalaciones hidráulicas del yacimiento de forma pormenorizada. Para estudiar la distribución espacial de las instalaciones y establecer sus principales conexiones, se ha elaborado una planimetría arqueológica en 2D y se ha reconstruido un modelo tridimensional de un área concreta del yacimiento. Los datos resultantes se han comparado, tras realizar una investigación bibliográfica, con los datos existentes sobre instalaciones hidráulicas identificadas por parte de cinco proyectos arqueológicos desarrollados en el sur de la Transjordania en diferentes momentos. Complementariamente a este estudio, se ha realizado la caracterización petrográfica y mineralógica de catorce muestras de morteros extraídas de distintas instalaciones hidráulicas, tomando como base un informe previo elaborado por M. Soto (2017). Los resultados obtenidos en este trabajo, han permitido determinar cuáles fueron las posibles fuentes de agua disponibles y han evidenciado la existencia de distintas estrategias, técnicas y métodos para su gestión. El análisis y el estudio de la gran variedad de instalaciones existentes, ha permitido caracterizar los distintos sistemas hidráulicos presentes en el yacimiento de Sela. Las instalaciones que se han conservado, indican que el principal objetivo de la hidrotecnología desarrollada en Sela se basó principalmente en la implementación de instalaciones de acopio, conducción, almacenamiento y preservación del agua para garantizar el mayor volumen y calidad de agua para su consumo. Los resultados obtenidos, junto con su contextualización regional, sugieren que el poblamiento de Sela, desde un punto de vista sociopolítico, económico y cultural, se desarrolló mediante pequeños grupos locales. La ausencia de una red hidráulica jerarquizada y centralizada, así como su composición, basada principalmente en pequeñas unidades de captación, conducción y almacenamiento del agua, sugieren un uso familiar y doméstico de estas instalaciones. Estos sistemas han permitido formular distintas hipótesis en torno al modelo de ocupación del asentamiento sobre la base de la tecnología del agua, teniendo en cuenta nuevos factores: la disponibilidad y acceso a los recursos hídricos, la cantidad de estructuras y la variedad de sistemas, dispositivos, así como el diseño de las redes hidráulicas. La propuesta expuesta en este trabajo se ha realizado desde una perspectiva diacrónica, puesto que las instalaciones hidráulicas analizadas no han podido ser asignadas a un periodo cronológico específico dentro de las distintas fases de ocupación del yacimiento. Finalmente, pese a las limitaciones con las que se ha encontrado este estudio como es la imposibilidad de fechar mediante técnicas absolutas las instalaciones hidráulicas y su estado de conservación, el presente estudio pone de relieve la singularidad y el gran potencial del registro arqueológico de Sela para el conocimiento de la gestión de los recursos hídricos en el sur de la Transjordania y de sus implicaciones socioeconómicas, políticas y culturales a lo largo del tiempo.<br>The availability of water resources has been essential over time. This is even more outstanding in those territories where water is a scarce and limited resource. Faced with these difficulties, several strategies, methods, and techniques have been continuously developed to efficiently manage these resources, shaping different “water cultures”. This development has been observed both in the so-called hydraulic civilisations and in other local-regional communities without the need for centralised or state intervention. Local water management, which included systems for the collection, conduction, storage, and preservation of water, guaranteed the supply necessary for the subsistence of these societies. The site of Sela, located in the semi-arid region of southern Transjordan, contains numerous archaeological remains of hydraulic structures. This is evidence of the need to implement water management infrastructures in a region where water availability is and was limited. This work aims to document, analyse, and study the different strategies, mechanisms, and facilities that allowed the management of water resources in Sela, from collection to supply for use. Based on the information obtained during the archaeological surveys conducted in 2015 and 2016, the identification, documentation, and analysis of the hydraulic installations were carried out in detail. To study the spatial distribution of the facilities and establish their main connections, a 2D archaeological planimetry has been drawn up and a three-dimensional model of a specific area of the site has been reconstructed. The resulting data has been compared with existing data on hydraulic installations identified by five archaeological projects carried out in the south of the Transjordan at different times. As a complement to this study, a petrographic and mineralogical characterisation of fourteen samples of mortar extracted from different hydraulic installations has been carried out. The results obtained in this work have made it possible to determine the potential sources of water available and have shown the existence of different strategies, techniques, and methods for its management. The analysis and study of the wide variety of existing installations has allowed us to characterise the different hydraulic systems present at the site of Sela. The facilities that have been conserved indicate that the main goal of the hydro-technology developed at Sela was mainly based on the implementation of water collection, conduction, storage, and preservation facilities to guarantee the highest possible volume and quality of water for consumption. The results obtained, together with their regional contextualisation, suggest that the population of Sela, from a socio-political, economic, and cultural point of view, developed through small local groups. The absence of a hierarchical and centralised hydraulic network, as well as its composition, based mainly on small water collection, conduction, and storage units, suggest that these facilities are used by families and households. These systems have allowed us to formulate different hypotheses regarding the model of settlement occupation based on water technology. To that end, it has been taken into account the availability and access to water resources, the number of structures and the variety of systems, devices as well as the design of hydraulic networks. The proposal set out in this work has been made from a diachronic perspective since the hydraulic installations analysed could not be assigned to a specific chronological period within the different phases of occupation of the site. Finally, despite the limitations encountered in this study, such as the impossibility of dating the hydraulic installations using absolute techniques and their state of conservation, the current study highlights the uniqueness and great potential of the archaeological record of Sela with regard of the management of water resources in the south of the Transjordan and its socio-economic, political and cultural implications over time.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Munuera, Navarro David. "Musulmanes y cristianos en el Mediterráneo. La costa del sureste peninsular durante la Edad Media (ss. VIII-XVI)." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2010. http://hdl.handle.net/10803/11019.

Full text
Abstract:
En 1245, las tropas castellanas conquistaban Cartagena. Tras el intento alfonsí de conseguir una fuerte proyección mediterránea de Castilla, la costa murciana se convierte en un inmenso despoblado. Castilla, especialmente durante el siglo XIV, manifestó un claro desentendimiento de los asuntos mediterráneos. Sólo Cartagena, reducida a su mínima expresión urbana, sobrevive como único núcleo habitado hasta el nacimiento de Mazarrón en la segunda mitad del siglo XV.Los intereses políticos de los Reyes Católicos y la proyección de la Monarquía Hispánica en el Norte de África y el Mediterráneo occidental, recuperarán el importante papel de Cartagena y la costa murciana en el contexto geopolítico de la época. Se convirtió, en el siglo XVI, en la línea de retaguardia del gran frente abierto frente al Islam. Entonces, la costa murciana dejó de tener definitivamente un papel marginal en las maniobras políticas de la corona.<br>In 1245, the Castilian troops conquered Cartagena. After the attempt to achieve a strong Mediterranean projection of Castile during the reign of Alfonso X "the Wise", the coast of kingdom of Murcia becomes a vast desert. Castile, especially during the fourteenth century, has a clear misunderstanding of Mediterranean affairs. Only Cartagena, reduced to a minimum core urban, survives until the birth of Mazarrón in the second half of the fifteenth century. The political interests of the Catholic Monarchs and the projection of the Hispanic Monarchy in North Africa and the western Mediterranean, recovered the important role of Cartagena and the coast of Murcian district in the geopolitical context of the time. He became, in the sixteenth century, in rear line of the large open front face of Islam. Then, the coast of kingdom of Murcia finally stopped having a marginal role in the political maneuvers of the crown.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Eeckhout, Peter. "Pachacamac (côte centrale du Pérou): aspects du fonctionnement, du développement et de l'influence du site durant l'intermédiaire récent (ca 900-1470)." Doctoral thesis, Universite Libre de Bruxelles, 1997. http://hdl.handle.net/2013/ULB-DIPOT:oai:dipot.ulb.ac.be:2013/212237.

Full text
Abstract:
<p align='justify'>Le fameux centre monumental de Pachacamac a fait l'objet d'investigations incessantes depuis la fin du siècle dernier, mais c'est surtout depuis les années '60 que l'intérêt des chercheurs s'est porté sur les pyramides à rampe. Les pyramides à rampe sont des édifices monumentaux construits en briques d'adobe et en tapia sur le même modèle architectonique général. On compte quatorze pyramides à rampes sur le site de Pachacamac, et d'autres dans la vallée du Lurin et les vallées voisines. La plupart des auteurs considèrent que ces constructions remontent à la période Intermédiaire récent (ca AD900-I470), le site portait alors le nom de la divinité principale de la Côte centrale, Ychsma, rebaptisé Pachacamac par les Incas à l'Horizon récent. Le consensus s'est fait autour du modèle explicatif de la "théorie des ambassades", que l'on peut résumer de la façon suivante :lors de la période Intermédiaire récent, une série de sanctuaires dédiés chacun à un membre de la parentèle mythique du dieu auraient été établis dans divers paliers écologiques. Ces sanctuaires auraient eu chacun leur correspondant, leur "ambassade", dans l'enceinte du centre cérémoniel. Le tribut récolté dans les "provinces" était ainsi concentré à Pachacamac-Ychsma, où il faisait l'objet d'échanges entre les différentes "ambassades".</p><p><p align='justify'>Celles-ci, du point de vue architectural, comprendraient un certain nombre d'éléments structurels communs permettant de les ranger sous un même patron désigné sous l'appellation de "pyramide à rampe". Ce modèle aux bases discutables a été largement commenté et étoffé. En réalité, la révision des données disponibles indique que les hypothèses relatives au fonctionnement, au développement et à l'influence du site nécessitent une réévaluation. Celle-ci a constitué l'objectif principal des recherches menées par l'auteur sur le terrain durant quatre campagnes successives comprenant des prospections, des ramassages de surface, des relevés planimétriques et des fouilles à Pachacamac et dans l'ensemble du bas-Lurin.</p><p><p align='justify'>Les résultats des fouilles indiquent qu'à l'Intermédiaire récent, ces structures étaient occupées par une élite restreinte, qui y donnait des banquets et présidait vraisemblablement à des cérémonies. L'ensemble des données convergent vers l'hypothèse selon laquelle les pyramides seraient avant tout des palais, occupées par des personnages de haut statut auxquels les structures servent de tombeau. Chaque pyramide correspondrait au palais d'un chef qui la construit, l'occupe de son vivant et y est enterré à sa mort. La pyramide en tant que siège du pouvoir serait alors abandonnée au profit d'une autre, construite par le successeur du chef défunt. Le modèle de succession dynastique fournit une explication plausible à la multiplication des pyramides à rampe dans le site de Pachacamac mais s'avère difficilement compatible avec la théorie des ambassades. Ainsi, la distribution des pyramides à rampe montre qu'un site spécifique entretenait des relations privilégiées avec Pachacamac dans le Lurin :Pampa de las Florès. Les autres sites comprenant des pyramides à rampe centrale dans le Lurin fonctionnaient par paires selon le même principe, mais à un niveau d'autorité inférieur. Certains sites d'élite sans pyramides à rampe faisaient également partie de la chefferie. Celle-ci englobait vraisemblablement le bas Lurin, une partie du moyen Lurin, le moyen Chilca (au sud du Lurin) et peut-être le bas Chilca.</p><p><p align='justify'>L'hypothèse selon laquelle les pyramides constitueraient autant de palais successifs de chefs locaux permet d'expliquer aussi bien, sinon mieux, le fonctionnement du site. En effet, si l'on accepte de considérer l'idée que les seigneurs ychsma résidant à Pachacamac exerçaient leur autorité sur l'ensemble de la chefferie et recevaient une part des surplus de production locaux, il n'est pas nécessaire de faire appel à d'hypothétiques foules de fidèles "étrangers" (?) pour justifier la construction des diverses pyramides du site et l'entretien de leurs occupants. Les ressources humaines locales suffisaient largement à construire et à entretenir une pyramide par génération (voire même plusieurs pyramides dans l'éventualité d'une autorité bi-partite ou quadri-partite). Il ressort également des recherches que le développement spatial de Pachacamac suit un processus complexe que l'on ne saurait réduire à une simple croissance centrifuge ou à une addition des complexes pyramidaux les uns aux autres au cours du temps. Il est vraisemblable que ce processus a été dicté à la fois par des critères physiques, sociaux et conjoncturels. En ce qui concerne l'influence du site, Pachacamac présente davantage de points communs avec certains établissements et cultures de la Côte centrale-sud et centrale-nord qu'avec sa propre vallée haute, pourtant plus proche dans l'espace. Il est possible de situer la limite supérieure de l'influence du site vers 1000-1200m. Sous l'impulsion des peupIades issues des hautes terres à la fin de l'Intermédiaire récent et à l'Horizon récent, cette limite a sans doute reculé jusqu'en vallée moyenne, vers 450-700m. D'autre part les éléments archéologiques semblent confirmer les données ethnohistoriques évoquant l'existence de la seigneurie de Ychsma dans la zone Rimac-Lurin et l'appartenance des diverses chefferies qui la composaient à une même culture, dont la spécificité reste à définir.</p><p><p align='justify'>Lors de la conquête inca de Pachacamac, le pouvoir local ychsma est relégué à un rôle subalterne. L'occupation inca se manifeste sous différentes modalités :les anciens palais, abandonnés depuis une période plus ou moins lointaine, sont utilisés comme campements et dépotoirs par les pèlerins. Les autorités incas ne réoccupent pas les pyramides à rampe mais construisent leurs propres structures administratives et résidentielles. La situation est différente dans le reste de la zone d'étude, où l'on observe que les structures locales d'autorité et de production continuent de fonctionner à l'Horizon récent, mais sous le contrôle plus ou moins direct de l'Empire. Tout cela sera radicalement bouleversé au XVIe s. lors de la colonisation du Pérou par les Espagnols.<p><br>Doctorat en philosophie et lettres, Orientation histoire de l'art et archéologie<br>info:eu-repo/semantics/nonPublished
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

Chaleat, Franck. ""Devant la porte du priore, dessoubz le chastel dudict lieu" : la question des bourgs dits "castraux" et "monastiques" : oekoumène, synoecisme et sens des lieux durant le "long moyen Age" dans les agglomérations péricastrales et périmonastiques du Charolais-Brionnais (Bourgogne du Sud)." Thesis, Lyon, 2016. http://www.theses.fr/2016LYSE2183.

Full text
Abstract:
« Bourg castral » et « bourg monastique » sont deux concepts phares de l’histoire des villes françaises, qui visent à modéliser l’apparition, autour de l’an Mil, de localités nouvelles autour des lieux de pouvoir seigneuriaux que sont les châteaux ou les monastères. Dans l’historiographie, ce regroupement inédit des populations est expliqué par le pouvoir exercé sur les hommes, mais aussi par la protection ou les privilèges que peuvent apporter les maîtres de la terre. Socialement, ceci s’intègre dans la dynamique plus globale de l'encellulement, soit un processus de polarisation des aires de dépendances sociales au profit delieux emblématiques comme l’église paroissiale ou le complexe seigneurial. La thèse présentée s'est attachée à explorer de manière comparative les modalités spatiales de genèse et de développement de quatre bourgs castraux ou monastiques de Bourgogne du Sud, afin de pouvoir comprendre sur le temps long la constitution spatiale et sociale de l’habitat groupé autour des réduits seigneuriaux, tout en testant la valeur explicative des modèles historiques du bourg castral ou monastique. Le choix du cadre géographique s'est porté sur l'espace homogène que forment les pays charolais et brionnais, entre Loire et Saône, soit une zone à forte dominante rurale, dépourvue de ville centrale, est constituée d'un chapelet de petites villes majoritairement dotées d'un monastère ou d'un château médiévaux.En accord avec les récentes évolutions historiographiques (nuances apportées au modèle de l’incastellamento, remise en cause de la naissance du village et de la rupture de l’an Mil), mais aussi les renouvellements méthodologiques (critique de la hiérarchie des divers types de sources dans l’écriture de l’histoire des lieux de peuplement, place de la lecture morphologique des plans), l’approche choisie a été celle d’une analyse prioritairement spatiale des agglomérations, qui met au centre de la réflexion l’espace matériel appréhendable, et convoque ensuite toutes les sources pouvant fournir des renseignements strictementspatiaux. La seconde dimension retenue est celle de la lecture régressive, notamment par le biais d’une analyse de morphologie historique de tous les plans anciens : le but est de déconstruire l'évolution spatiale des agglomérations en remontant le plus loin possible dans le temps. Les résultats montrent en premier lieu une diversité de schéma d’évolution des agglomérations, loin du modèle auréolaire souvent mis en avant pour figurer l’attraction du pôle seigneurial ; on note aussi une évolution et une plasticité continues des plans des localités, par la succession de phases de lotissements, quelquefois très loin de la configuration montrée par le plan cadastral napoléonien. La place du pôle seigneurial, importante socialement, n’est pas forcément déterminante spatialement : lorsque, dans la moitié des cas, on peut supposer une structuration déjà forte du territoire à l’époque carolingienne, cetteorganisation restera une grille extrêmement présente dans les développements ultérieurs, qui explique par bien des côtés les implantations et les délimitations de la fin du Moyen Âge ; lorsqu’il y a prise en main autoritaire et nouvelle d’un lieu par le pouvoir seigneurial, on note au contraire une organisation planifiée qui impose une structuration propice à une polarisation sociale profonde. Quoi qu’il en soit, l’espace seigneurial doit compter avec deux réseaux qui le précèdent et qu’il modèle en partie : le réseau paroissial qui paraît rester très stable jusqu’à la fin du Moyen Âge, et le réseau routier, dont les carrefours dictent en large part les premiers regroupements<br>The concepts of bourg castral and bourg monastique are two of the most important concepts of french urban history, aiming to modelize the genesis of new settlements around the feudal seats of power such as castles or monasteries near the beginning of the 11th century. Historiographically, this unprecedented grouping movement was justified by the power exercised over the people but also by the protection and privileges provided by the lords. In the social aspect, this is included in the general dynamics of encellulement (R. Fossier), which is a polarization process of social dependancy areas in favour of emblematic places like the parish church or the seigniorial buildings. The present thesis aims to comparatively explore the spatial modesof genesis and evolution of four « bourgs » in South Burgundy, in order to understand the long-term spatial and social constitution of agglomerations around seigniorial structures, and also to test the heuristic value of historical models of bourgs castraux or bourgs monastiques. The geographic area chosen for this study is the homogenic space of Charolais-Brionnais, between the Loire and the Saône rivers, a mostly rural area. With no central town, this territory is characterized by several small towns often combined with a medieval castle or a monastery.In accordance with recent historiographic evolutions (such as the re-evaluation of the incastellamento model, the reconsideration of the village genesis, and the rethinking of the 11 th century interruption) and methodological renewals (re-examining the hierarchization of historic sources regarding settlement history, the new place of morphologic analysis of plans), we first chose to focus on a spatial analysis of agglomerations, in which the material space is the central point of the study. The analysis thenproceeds to examine other sources which can provide strictly spatial data. Secondly, we chose a regressive reading of space, by means of historic morphological study of ancient town plans : the goal is to deconstruct the spatial evolution of towns by looking as far as possible back into the past.First of all, the results show a variety of urban evolution patterns downgrading the ring model (usually summoned to explain the attraction of seigniorial centers). Also, successive housing estate operations demonstrate a continuous evolution and plasticity of town plans, which in consequence are sometimes very different from the configuration shown by the napoleonic cadastre. While the seigniorial center is socially important, its spatial role is not always decisive : in half of the cases, the carolingian strong territorial structure has remained as a determining grid for later developments, which accounts for many implantationsand demarcations at the end of the Middle Ages. In other cases, a planned structure can be set up when the territorry is authoritatively supervised by a new seigniorial power. These planned structures foster deep social polarization. In any case, the feudal space must deal with two former networks : the parish network, which is very stable up to the end of the Middle Ages, and the road network, which favours settlement at crossroads<br>« Bourg castral » und « bourg monastique » sind zwei wichtige Konzepte der französischen Geschichte der Städte, sie zielen darauf, das Erscheinen von neuen Siedlungen um die Orte der herrschaftlichen Macht, befestigte Schlösser und Kloster zu modellieren, und dies etwa zu Beginn des 11. Jahrhunderts. In der Historiographie lässt sich diese völlig neue Zusammenführung der Bevölkerung durch die auf das Volk ausgeübte Macht erklären, aber auch durch den Schutz oder durch die Privilegien, die ihm die Machtträger gewährten. Sozial gesehen integriert sich diese Zusammenführung in die gesamte Dynamik des« encellulement », es geht um einen Prozess der Polarisierung der Orte sozialer Abhängigkeit zugunsten emblematischer Orte, herrschaftlicher Sitze oder Pfarrkirchen. Diese Doktorarbeit zielt darauf ab, in vegleichender Form die räumlichen Modalitäten der Entstehung und Entwicklung von vier Ortschaften (« bourgs ») des südlichen Burgunds zu erforschen, damit wir die räumliche und soziale Entstehung des verdichteten Aufbaus der Dörfer um die Altstadt auf eine lange Zeit verstehen können. Wir werden auch den Erklärungswert der historischen Modelle « bourg castral » oder « bourg monastique » prüfen. Als geographischer Rahmen haben wir den vom Charolais und Brionnais homogen gebildeten Raum gewählt, ein ländlich geprägtes Gebiet zwischen Saône und Loire. Ohne zentrale Stadt besteht das Gebiet aus einer Kette kleiner Städte, die oft über ein Kloster oder ein befestigtes Schloss verfügen.Im Einklang mit den jüngsten historiographischen Entwicklungen (das Modell des incastellamento wird nuanciert, die Ortschaftsgründung und die Zäsur des Jahres 1000 werden in Frage gestellt) aber auch mit den methodologischen Innovationen (Kritik an der Hierarchie zwischen den verschiedenen Quellen in der Geschichtsschreibung der Bevölkerungsorte, Platz und Rolle des morphologischen Lesens der Pläne). Wir haben eine vor allem räumliche Analyse der Siedlungen gewählt. Im Zentrum der Studie steht das konkrete, materielle Gebiet, dann werden alle Quellen gesammelt, die Informationen ausschliesslich über den Raum liefern können. Dann haben wir uns für die Rückschreibung entschieden, insbesondere durch eine Analyse der historischen Morphologie der alten Pläne. Das Ziel ist die räumliche Entwicklung der Siedlungen zu zerlegen, indem wir so weit wie möglich in die Vergangenheit zurückgehen.Das Ergebnis zeigt in erster Linie eine Vielfalt der Schemen der Entwicklungen der Siedlungen, weit weg vom ringförmigen Modell, das oft erwähnt wird um die Anziehungskraft des herrschaftlichen Zentrums darzustellen. Es ist auch zu bemerken, dass es eine ständige Entwicklung und Veränderung der Sadtpläne gibt, wegen der Aufeinanderfolge der Parzellierung (als Locatio), sehr oft weit weg von der Darstellung des napoleonischen Katasters. Die sehr wichtige Rolle des herrschaftlichen Zentrums ist aber in sozialer Hinsicht, räumlich nicht immer entscheidend. In der Hälfte der Fälle kann man vermuten, dass es eine stärkere Strukturierung des Gebiets schon zur karolingischer Zeit gab, diese Organisation wird ein vorhandenes Rasterzur späteren Entwicklungen bleiben und kann in gewisser Weise die Ansiedlungen und Abgrenzungen am Ende des Mittelalters erklären. Im Gegenteil, wenn eine herrschaftliche Macht ein Gebiet autoritär beherrschen will, ist es anzumerken, dass eine geplante Organisation entsteht, die zu einer Strukturierung führt, die günstig für eine tiefe soziale Polarisierung ist. Auf alle Fälle muss der herrschaftliche Raum mit zwei Netzwerken rechnen, die ihm vorausgehen und die er teilweise gestaltet : das Netzwerk der Pfarrgemeinden, das bis zum Ende des Mittelalters stabil zu sein scheint und das Strassennetz, dessen Kreuzungen die ersten Bevölkerungsversammlungen bestimmen
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Almeida, Paulo Jerónimo Pereira de. ""Maçonaria no Porto durante a 1ª República"." Master's thesis, 2011. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/100721.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

Almeida, Paulo Jerónimo Pereira de. ""Maçonaria no Porto durante a 1ª República"." Dissertação, 2011. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/100721.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Feitor, Gabriel de Oliveira. "Comemoracionismo Republicano durante o Estado Novo (1955-1974)." Master's thesis, 2018. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/116851.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

Feitor, Gabriel de Oliveira. "Comemoracionismo Republicano durante o Estado Novo (1955-1974)." Dissertação, 2018. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/116851.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Pereira, Ricardo da Costa. "O futebol portuense durante a República Portuguesa (1910-1926)." Master's thesis, 2015. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/80577.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Pereira, Ricardo da Costa. "O futebol portuense durante a República Portuguesa (1910-1926)." Dissertação, 2015. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/80577.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Barros, Tânia Daniela Araújo. "Os caminhos-de-ferro em Viseu durante a I República(1910-1926)." Master's thesis, 2020. https://hdl.handle.net/10216/130668.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Barros, Tânia Daniela Araújo. "Os caminhos-de-ferro em Viseu durante a I República(1910-1926)." Dissertação, 2020. https://hdl.handle.net/10216/130668.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Araújo, Jorge Filipe Pereira de. "A guerra na fronteira mirandesa durante a Época Moderna: da Guerra da Aclamação à Guerra Fantástica." Doctoral thesis, 2020. https://hdl.handle.net/10216/128441.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

Araújo, Jorge Filipe Pereira de. "A guerra na fronteira mirandesa durante a Época Moderna: da Guerra da Aclamação à Guerra Fantástica." Tese, 2020. https://hdl.handle.net/10216/128441.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

Brandão, Miguel Castro. "(Con) Viver com o Inimigo - A Atividade Submarina Alemã durante a Primeira Guerra Mundial (1914-1918 - Interações na Costa Esposende." Master's thesis, 2015. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/82191.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Brandão, Miguel Castro. "(Con) Viver com o Inimigo - A Atividade Submarina Alemã durante a Primeira Guerra Mundial (1914-1918 - Interações na Costa Esposende." Dissertação, 2015. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/82191.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Rocha, Júlia Margarida Almeida. "Cinema e Propaganda Militar: análise de longas metragens (de ficção, não animadas) durante o período da 2ª Guerra Fria (1979-1985)." Master's thesis, 2016. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/84677.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Leite, Margarida Isabel Adão Amaral. "Estudo Carpológico do Crasto de Palheiros - Murça Contributos para o conhecimento dos cultivos e da armazenagem durante a Idade do Ferro." Master's thesis, 2017. https://hdl.handle.net/10216/108992.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Leite, Margarida Isabel Adão Amaral. "Estudo Carpológico do Crasto de Palheiros - Murça Contributos para o conhecimento dos cultivos e da armazenagem durante a Idade do Ferro." Dissertação, 2017. https://hdl.handle.net/10216/108992.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Rocha, Júlia Margarida Almeida. "Cinema e Propaganda Militar: análise de longas metragens (de ficção, não animadas) durante o período da 2ª Guerra Fria (1979-1985)." Dissertação, 2016. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/84677.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Soares, Bruno Pacheco. "Castanheiro do Vento- Vila Nova de Foz Coa- durante III milénio a.C. Contributos para o entendimento contextual das es-pécies de animais recuperadas." Master's thesis, 2019. https://hdl.handle.net/10216/121834.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Soares, Bruno Pacheco. "Castanheiro do Vento- Vila Nova de Foz Coa- durante III milénio a.C. Contributos para o entendimento contextual das es-pécies de animais recuperadas." Dissertação, 2019. https://hdl.handle.net/10216/121834.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

Rocha, José Miguel Dias. "A Frente Nacional francesa. Génese do partido e análise das intervenções parlamentares dos seus eurodeputados durante a sétima legislatura (2009-2014) do Parlamento Europeu." Master's thesis, 2015. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/81968.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Rocha, José Miguel Dias. "A Frente Nacional francesa. Génese do partido e análise das intervenções parlamentares dos seus eurodeputados durante a sétima legislatura (2009-2014) do Parlamento Europeu." Dissertação, 2015. https://repositorio-aberto.up.pt/handle/10216/81968.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography