Academic literature on the topic 'Economia del coneixement'

<p>S’ha complert el 30è aniversari de la LISMI i encara no s’ha aconseguit un grau d’inserció laboral prou positiu de les persones amb discapacitat. Són nombrosos els factors que fan que aquest col·lectiu tingui encara molt per millorar en referència a la qualitat i quantitat de contractacions. En general, en aquestes últimes dècades s’ha avançat, però encara cal fer anàlisis des de diferents perspectives per aconseguir millorar les dades que tenim fins ara.</p><p>En aquest sentit, l’article pretén examinar alguns dels factors en què la societat de la informació i el coneixement està influint en la dimensió laboral de les persones, i més concretament en el col·lectiu de persones amb discapacitat. Aquests factors, si es tenen en compte, poden prevenir una situació molt més negativa, i a més poden ser precursors de la millora de les possibilitats laborals d’aquest col·lectiu.</p><p>Des d’un punt de vista de l’economia actual, Torrent (2008) suggereix una anàlisi particular que ens servirà per aprofundir en aquesta situació i per portar-nos a poder treballar entorn d’alguns aspectes de millora. Aquesta visió pot ser utilitzada tant de manera particular per les persones amb discapacitat com per a la generació de nous projectes de treball protegit.</p><p>L’article posa de manifest que els perfils professionals que s’han promocionat majoritàriament des de l’ocupació protegida no encaixen amb una gran part del model laboral que imposa la societat de la informació i el coneixement. Però també veiem com hi ha un canvi de paradigma en el qual estan treballant aquelles empreses i que permet entreveure un futur immediat més adaptat a la nova economia.</p>

Tot el que veiem i toquem són materials. Els productes que ens rodegen estan fets de materials amb unes propietats específiques. Aquests tenen colors, textures, olors, gustos i inclús poden emetre sons. Si els observem de més a prop veurem que estan formats d’àtoms que es composen d’electrons, protons i neutrons, els quals són una combinació de leptons, quarks i antiquarks. Si aprofundim en aquestes escales de la matèria veurem que tot el que estem veient és energia expressada en forma de llum, calor, magnetisme o altres manifestacions. És, doncs, la suma i combinació d’aquestes energies el que conforma el que socialment anomenem “materials”. L’evolució de l’ésser humà ha depès totalment dels materials, de les seves propietats i de l’energia que aquests contenen. Mitjançant processos de transformació bàsics, els nostres avantpassats van aprofitar les propietats de materials bàsics com ara la fusta i el sílex per produir les primeres eines de caça. Durant el segle xx, gràcies en part als combustibles fòssils i als processos industrials moderns, es van sintetitzar o es van desenvolupar nous materials com ara els polímers, les ceràmiques tècniques, els materials compostos, els materials adaptatius o els aliatges tècnics. Aquests van permetre el disseny de noves solucions (productes i serveis) que van canviar la nostra manera de viure, de fer, de sentir i de comunicar-nos. Els materials han estat, són i seran fonts d’innovació que dissenyadors i enginyers fem servir per donar resposta als reptes passats, presents i futurs de les nostres societats. Durant els últims anys, els dissenyadors i enginyers hem entès els materials des de noves perspectives. Hem après que els materials també poden tenir propietats emocionals, socials o ambientals i que poden obrir nous camins creatius i d’innovació. Alhora, l’aparició dels darrers materials avançats, com ara el grafè, o l’exploració del desenvolupament de materials biològics in vitro, obren un ampli ventall d’aplicacions que, de nou, ens permetran innovar per afrontar reptes de futur d’una forma més responsable i coherent amb les nostres societats i amb el planeta que habitem. En l’actualitat, la recerca sobre els materials i el disseny dialoga contínuament amb altres disciplines. Aquests diàlegs estan donant lloc a l’estudi de les relaciones entre materials i coneixement, materials i societat, materials i llenguatge, materials, sostenibilitat i economia circular, materials i tecnologia o materials i procés de disseny, entre altres. Aquests plantejaments obren espais de debat que donen lloc a noves preguntes de recerca amb relació als materials i el disseny, com ara: Com podem aprendre per mitjà dels materials? Com poden generar els materials nous coneixements? Com han influït els materials en les nostres societats i en les nostres cultures? Com afecten els materials al significat? Com influeixen els materials en els nostres models de negoci sostenible, com ara l’economia circular? Quines són les noves i futures tecnologies relacionades amb els materials que ajudaran en els processos de disseny guiat per la innovació? Quins nous mètodes i noves teories barregen els materials amb el procés de disseny? El número 34 de Temes de Disseny, titulat “Interaccions materials en un entorn creat per humans”, proposa obrir nous debats i generar coneixements que ens permetin entendre les diverses maneres que tenim de dissenyar des dels materials per donar resposta a les preguntes de recerca mencionades. Probablement, dins aquesta edició no trobarem respostes concretes a totes les qüestions plantejades, però sí eines o solucions que poden servir de font d’inspiració i exemples de petits canvis que, sumats entre si, podran donar lloc a un canvi de paradigma impulsat des del disseny i l’enginyeria. En aquest nou format de revista acadèmica, les lectores i els lectors de Temes de Disseny trobaran principalment dos nivells de contingut. En primer lloc, l’estructura general de l’edició està composta d’un conjunt de set articles acadèmics que treballen la relació entre disseny i materials. Gràcies als articles de Mette Bak-Andersen i Karen Marie, coneixem noves propostes d’ús dels materials per dur a terme un disseny sostenible per a una economia circular. Amb la seva aportació, Kirsi Niinimäki ens presenta el procés de creació d’una nova seda desenvolupada mitjançant la combinació de les disciplines dels materials, el disseny, la biologia sintètica i l’art. Per altra banda, Marta González i Silvia Pizzocaro descriuen com han posat en pràctica amb estudiants la metodologia del disseny guiat pel material (MDD, Material Driven Design) com a eina d’inspiració que permet treure el màxim profit de les propietats de la matèria durant el procés de disseny. Per acabar, Marina Castan i Maite Bravo exposen sobre el paper la influència dels materials i els processos en els futurs dissenys arquitectònics. Les seves contribucions mostren que la combinació del món digital amb el físic, o bé l’ús de noves tecnologies de producció associades als drons, poden donar lloc a nous paradigmes en la formalització i construcció d’estructures. En segon lloc, les lectores i els lectors podran gaudir de dues càpsules il·lustrades en què predominen les imatges per sobre del text, l’objectiu de les quals és servir de font d’inspiració a dissenyadores i dissenyadors. Aquestes ens apropen al projecte de Jeanne Vicerial, que mostra peces de roba inspirades en la musculatura humana que han estat produïdes artesanalment mitjançant un procés que evita la generació de residus, i a l’experimentació de Claire Romain, que genera una descontextualització dels materials com a eina de provocació que ens força a qüestionar la relació que tenim amb els objectes quotidians que ens rodegen. D’aquí en endavant, donem pas a les autores i a l’autor del contingut d’aquesta nova edició, als quals agraïm profundament les seves aportacions. Esperem que les lectores i els lectors puguin gaudir d’aquest nou format acadèmic de Temes de Disseny que pretén difondre la recerca en disseny amb rigor científic, sense perdre mai la pròpia essència estètica de la disciplina.

<p>El procés de presa de decisions en l’àmbit de protec­ció a la infància comporta sovint molta complexitat. A Catalunya, una de les mesures amb les que comp­ten els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescèn­cia (EAIA) per donar suport als infants per tal que continuïn convivint amb la seva família d’origen és el Compromís Socioeducatiu (COSE), posat en marxa a partir del seu establiment a la Llei 14/2010 d’Infàn­cia. En el present article es presenta una primera ava­luació dels aspectes del disseny, del desenvolupament i de l’aplicació tècnica del COSE per tal de fer propos­tes per millorar, si s’escau, la seva eficàcia. S’ha seguit una metodologia mixta, recollint dades quantitatives i qualitatives a través d’unes anàlisis secundàries de les bases de dades, juntament amb l’ús de qüestionaris i entrevistes a professionals i pares i mares. Els resultats mostren l’increment del seu ús amb el pas dels anys però sense consens sobre la seva efi­càcia, evidenciant una gran variabilitat al llarg del territori. S’enumeren recomanacions per avaluar i millorar-ne l’eficàcia en tant que mesura orientada a la superació d’unes situaci­ons de risc. També s’aconsella repensar l’ús de la prestació econòmica, reelaborar el format i redacció del document del COSE, així com compartir coneixement i bones pràctiques entre els EAIA de diferents territoris.</p><p>The decision-making process in the field of child protection often involves a lot of com­plexity. In Catalonia, one of the measures that the Childhood and Adolescent Attention Teams (EAIA) have in order to support the children to remain with their family of origin is the Socio-educational Agreement (COSE) since the Law 14/2010 on Childhood. This article presents a first evaluation of the aspects of the design, development and technical application of the COSE in order to make proposals to improve, if applicable, its effecti­veness. A mixed methodology has been followed, collecting quantitative and qualitative data through secondary analysis of the databases, and also the use of questionnaires and interviews with professionals and parents. The results show an increase in its use over the years but without consensus on its effectiveness, showing great variability throughout the territory. Recommendations are given to evaluate and improve their effectiveness as a measure aimed at overcoming situations of risk, rethinking the use of the economic be­nefit, re-elaborating their format and writing, and sharing knowledge and good practices among different areas.</p><p> </p>

Resum

El procés de mundialització econòmica, la revolució tecnològica digital i els nous patrons de demanda assenten les bases d'una nova economia, que es caracteritza per una massiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica. Podem afirmar, doncs, que la nova economia és l'economia del coneixement i que l'economia del coneixement és global, digital i amb una creixent demanda de mercaderies amb caràcter intangible. Aquest treball d'investigació analitza, des d'un punt de vista de
l'anàlisi econòmica, però amb un enfocament necessàriament interdisciplinari, les transformacions de l'activitat productiva vinculades amb l'ús intensiu del coneixement. Amb la intenció d'evidenciar empíricament com el coneixement s'ha revelat com un factor productiu i una mercaderia de progressiva importància econòmica a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta a un ampli conjunt de països de l'OCDE i partint de la literatura sobre els fets i les fonts del creixement econòmic
s'han contrastat les següents hipòtesis. Primera, l'aplicació econòmica de les TIC defineix una
economia basada en el coneixement. Segona, la massiva incorporació de les TIC a l'activitat
econòmica defineix un nou esquema en la producció de coneixement. I, tercera, el coneixement és un
factor productiu determinant del nivell i del creixement de la productivitat i, en conseqüència, del creixement econòmic.


El proceso de mundialización económica, la revolución tecnológica digital y los nuevos patrones de
demanda sientan las bases de una nueva economía, que se caracteriza por la masiva incorporación del
conocimiento a la actividad económica. Podemos afirmar, pues, que la nueva economía es la economía
del conocimiento y que la economía del conocimiento es global, digital y con una demanda creciente
de mercancías con carácter intangible. Este trabajo de investigación analiza, desde el punto de vista
del análisis económico, pero con un enfoque interdisciplinario, las transformaciones de la actividad
productiva vinculadas con el uso intensivo del conocimiento. Con la intención de evidenciar
empíricamente como el conocimiento se ha revelado como un factor productivo y una mercancía de
progresiva importancia económica a partir de la segunda mitad de la década de los noventa en un
amplio conjunto de países de la OCDE y partiendo de la literatura sobre los hechos y las fuentes del
crecimiento económico se han contrastado las siguientes hipótesis. Primera, la aplicación económica
de las TIC define una economía basada en el conocimiento. Segunda, la masiva incorporación de las
TIC a la actividad económica define un nuevo esquema en la producción de conocimiento. Y, tercera,
el conocimiento es un factor productivo determinante en la explicación del nivel y el crecimiento de la
productividad y, en consecuencia, del crecimiento económico.

En el marc de la nova Societat de la Informació i el Coneixement aquesta Tesi pretén aportar verificació empírica a la Teoria de Gestió del Coneixement i reflexió teòrica per a millorar la seva pràctica. Partirem com a Hipòtesi Principal de la creença que el desenvolupament del Coneixement Propi ("firm specific knowledge" a la literatura acadèmica) contribueix a aportar avantatges competitius sostenibles en el tems a les organitzacions. Amb aquest objectiu utilitzarem els resultats de 3 Estudis sobre Gestió del Coneixement i Competitivitat fets al llarg d'una dècada (2001, 2005, 2009). Mentre observem clares evidències de formació d'un Coneixement Propi en els mecanismes d'Aprenentatge de l'organització, poc d'això s'observa a les Pràctiques de Gestió del Coneixement que, de fet, haurien de servir per a potenciar-lo Aquest fet explicaria la important discrepància entre dos aspectes clau del que les empreses consideren, al ser interrogades a través de l'enquesta, vers el Coneixement (valors 4+5 escala de Likert): - La importància del Coneixement com Activo Estratègic - 93,6%. - L'adequada Gestió del Coneixement a la seva empresa - 16,5% El Coneixement és molt important però no es gestiona bé.
En el marco de la nueva Sociedad de la Información y el Conocimiento esta Tesis pretende aportar verificación empírica a la Teoría de Gestión del Conocimiento y reflexión teórica para mejorar su práctica. Partiremos como Hipótesis Principal de la creencia que el desarrollo del Conocimiento Propio ("firm specific knowledge" en la literatura académica) contribuye a aportar ventajas competitivas sostenibles en el tiempo a las organizaciones. Para este fin usaremos los resultados de 3 Estudios sobre Gestión del Conocimiento y Competitividad realizados a lo largo de una década (2001, 2005, 2009). Mientras se observan claras evidencias de formación de un Conocimiento Propio en los mecanismos de Aprendizaje organizacional, poco de ello se observa en las Prácticas de Gestión del Conocimiento que, de hecho, deberían servir para potenciarlo. Este hecho explicaría la importante discrepancia entre dos aspectos clave de lo que las empresas consideran, al ser interpeladas a través del cuestionario, acerca del Conocimiento (valores 4+5 escala de Likert): - La importancia del Conocimiento como Activo Estratégico - 93,6%. - La adecuada Gestión del Conocimiento en su empresa - 16,5%. El Conocimiento es muy importante pero no se gestiona bien.
In the context of the modern Information and Knowledge Society, this Dissertation aims to provide an empirical basis for the Theory of Knowledge Management as well as theoretical observations to improve it in practice. Our starting Working Hypothesis was the belief that the development of Firm-Specific Knowledge (as it is known in the academic literature) provides firms with sustainable competitive advantages. We used the findings of three studies on Knowledge and Competitiveness Management carried out over the course of a decade (2001, 2005, 2009). While there is clear evidence of Firm-Specific Knowledge building through organizational Learning mechanisms, very little of it is observable in Knowledge Management Practices ¿ which should, in reality, be maximizing its potential. This would explain the significant discrepancy between two key aspects in companies regard Knowledge, as tested by the questionnaire: - The importance of Knowledge as a Strategic Asset - 93.6%. - The adequate Management of Knowledge by the firm - 16.5%. Knowledge is very important but is not properly managed.

Day by day, the great companies are reduced to increase their competitiveness. After these reductions, the small enterprises have kept assuming a prominent role in the employment creation, opportunities of investment and innovation, and therefore, have always become the core of many economies (for example, the North American, European and Latin American among others). Although the creation of small enterprises has increased significantly, their failure rates have been historically high (Bates and Nucci, 1989), leading to the investigation of mechanisms that would allow their reduction. The main objetive of a Business Incubator Company (IBVE) is ¿to produce¿ successful companies that leave the incubation program when they are independent and financially viable it is the moment in which they ¿graduate¿. The graduate enterprises go out from the incubator with a great potential to create employments, to revitalize the local economy, to market new technologies and to strengthen the regional and national economy (NBIA, 1997). A company or enterprise is the basic unit of the economic activity in the system of the market, it creates wealthy and generates employment. Those places where the population has a big corporate spirit, ability to perceive business opportunities quickly and creativity, and what is most important, ability to consolidate companies, will be the first ones that register the highest economic growth rates and better employment evolution. Entrepreneurship in Catalonia is part of the population¿s idiosyncrasy whereas in public and private organisms special interest is given to the small and medium companies. The main of this research is to build a reference model that assess the effectiveness of creation and transference of knowledge (KM) in business incubators (IBVE) from a multiple study of IBVE organizations in Catalonia. The components of the model, are groups of organizational elements named dimensions and sub-dimensions, which hold the complex process of KM in the IBVE. Using the KM as a fundamental basis, the model is complemented considering the use of four organizational elements that investigate about the use of the information and communication technology (ICT), organizational endogenous elements (DENE), organizational exogenous elements (DEXE) and elements of human organizational talent (DETO). An exploratory study was developed during two periods, mainly in 2009 and 2014/15 based on the triangulation of methodologies as a case study, a well-founded theory and a Delphi expert committee. The study showed that KM is perceived positively by the group of IBVE studied, and it has also been found that the ICT dimensions, DENE, DEXE and DETO are considered important organizational elements that contribute in the productivity of internal and external communication processes, encourage accomplishment of goals and the cohesion of the work teams, encourage the business relationships with the chain of stakeholders and facilitate the teamwork. The Delphi expert committee revealed the importance of working the KM in the IBVE companies. Given the complexity of the process of building a model of KM for IBVE organizations this counts as one of the most important innovative contributions of this research.
Dia a dia, les grans companyies es redueixen per incrementar la seva competitivitat. Després d'aquestes reduccions, les petites empreses han anat assumint un prominent rol en la creació d'ocupació, oportunitats d'inversió i innovació, i per tant, s'han anat convertint en la columna vertebral de moltes economies per exemple (la nord-americana, europea i llatinoamericana entre d'altres). Encara que la creació de petites empreses s'ha incrementat significativament, les seves taxes de fracàs han estat històricament altes (Bates i Nucci, 1989), portant a la recerca de mecanismes que permetin la seva disminució. L'objectiu fonamental d'una Incubador/Viver d'Empreses (IBVE) és "produir" empreses reeixides que deixin el programa d'incubació quan siguin independents i financerament viables, és el moment en què es "graduen". Les empreses graduades surten de l'incubador amb un gran potencial per crear llocs de treball, revitalitzar l'economia local, comercialitzar noves tecnologies i enfortir l'economia regional i nacional (NBIA, 1997). L'empresa és la unitat bàsica de l'activitat econòmica del sistema de mercat, creadora de riquesa i generadora d'ocupació. Els llocs on la població tingui un esperit més important d'empresa, rapidesa per percebre oportunitats de negoci i capacitat per crear i, el que és molt important, consolidar empreses, seran, en principi, els que registrin les més altes taxes de creixement econòmic i millor evolució d'ocupació. A Catalunya l'emprenedoria forma part de la idiosincràsia de la població i per part dels organismes públics i privats es dóna un especial interès a les petites i mitjanes empreses. El principal objectiu d'aquesta investigació és la construcció d'un model de referència per avaluar l'eficàcia de creació i transferència de coneixement (GC) en incubadors/vivers d'empreses IBVE a Catalunya derivat d'un múltiple estudi d'organitzacions IBVE. Els components del model, són un conjunt d'elements organitzatius denominats dimensions i subdimensions, que suporten el complex procés de GC en les IBVE. Utilitzant com a base fonamental la GC, es complementa el model considerant l'ús de quatre elements organitzatius que indaguen sobre l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació (TICS), elements endògens organitzatius (DENE), elements exògens organitzatius (DEXE) i elements del talent humà organitzatiu (DETO). Es va desenvolupar un estudi exploratori en dos períodes principalment 2009 i 2014/15 basat en la triangulació de metodologies com l'estudi de cas, la teoria fonamentada i una taula d'experts delphi. L'estudi va evidenciar que la GC és percebuda positivament pel col·lectiu d'IBVE estudiades, també, s'ha trobat que les dimensions TICS, DENE, DEXE i DETO són valorats com elements organitzatius importants que contribueixen en l'eficiència dels processos de comunicació interna i externa, propicien el compliment d'objectius i la cohesió dels equips de treball, fomenten les relacions empresarials amb la cadena de stakeholders i faciliten el treball en equip. La taula d'experts delphi va revelar la importància de treballar la GC en les empreses IBVE. Atesa la complexitat del procés de construcció d'un model de GC per a les organitzacions IBVE això suposa una de les aportacions innovadores més importants d'aquesta investigació.
La empresa es la unidad básica de la actividad económica del sistema de mercado, creadora de riqueza y generadora de empleo. Los lugares donde la población tenga un mayor espíritu de empresa, rapidez para percibir oportunidades de negocio y capacidad para crear y, lo que es muy importante, consolidar empresas, serán, en principio, los que registren las más altas tasas de crecimiento económico y mejor evolución de empleo. En Cataluña el emprendimiento forma parte de la idiosincrasia de la población y por parte de los organismos públicos y privados se da un especial interés a las pequeñas y medianas empresas. El principal objetivo de esta investigación es la construcción de un modelo de referencia para evaluar la eficacia de creación y transferencia de conocimiento (GC) en incubadoras/viveros de empresas (IBVE) en Cataluña derivado de un múltiple estudio de organizaciones IBVE. Los componentes del modelo, son un conjunto de elementos organizativos denominados dimensiones y sub-dimensiones, que soportan el complejo proceso de GC en las IBVE. Utilizando como base fundamental la GC, se complementa el modelo considerando el uso de cuatro elementos organizativos que indagan sobre el uso de las tecnologías de información y comunicación (TIC), elementos endógenos organizativos (DENE), elementos exógenos organizativos (DEXE) y elementos del talento humano organizativo (DETO). Se desarrolló un estudio exploratorio en dos periodos principalmente 2009 y 2014/15 basado en la triangulación de metodologías como el estudio de caso, la teoría fundamentada y una mesa de expertos delphi. El estudio evidenció que la GC es percibida positivamente por el colectivo de IBVE estudiadas, también, se ha encontrado que las dimensiones TIC, DENE, DEXE y DETO son valoradas como elementos organizativos importantes que contribuyen en la eficiencia de los procesos de comunicación interna y externa, propician el cumplimiento de objetivos y la cohesión de los equipos de trabajo, fomentan las relaciones empresariales con la cadena de stakeholders y facilitan el trabajo en equipo. La mesa de expertos delphi reveló la importancia de trabajar la GC en las empresas IBVE. Dada la complejidad del proceso de construcción de un modelo de GC para las organizaciones IBVE esto supone una de las aportaciones innovadoras más importantes de esta investigación.

Aquesta tesi estudia el treball creatiu, que sovint es polaritza entre unes condicions materials precàries i una disposició apassionada. Aquí s’explora la possibilitat que l'atractiu dels aspectes positius d’aquest tipus de treball faci més acceptables -o fins i tot normalitzi- les seves condicions negatives, fonamentant-se l'equilibri entre ambdós en un seguit de discursos mitificadors sobre l'art basats en el Romanticisme, l'avantguarda, l'autonomia de l'art i les teories de la creativitat. Conceptes com geni, talent, bohèmia, joc, plaer, expressió, llibertat, autonomia, així com les seves contrapartides: risc, motivació, emprenedoria, renúncia, i alhora les condicions materials com ara la precarietat o la pressió de la feina, entre altres, o bé les regulacions emprenedores i les polítiques de la creativitat, conformen un seguit de dispositius que tenen la seva arrel en un discurs mitificador de l'art.
Esta tesis estudia el trabajo creativo, que a menudo se polariza entre unas condiciones materiales precarias y una disposición apasionada. Aquí se explora la posibilidad de que el atractivo de los aspectos positivos de este tipo de trabajo haga más aceptables -o incluso normalice- sus condiciones negativas, fundamentándose el equilibrio entre ambos en una serie de discursos mitificadores sobre el arte basados en el Romanticismo, la vanguardia, la autonomía del arte y las teorías de la creatividad. Conceptos como genio, talento, bohemia, juego, placer, expresión, libertad, autonomía, así como sus contrapartidas: riesgo, motivación, emprendimiento, renuncia, al tiempo que las condiciones materiales como la precariedad o la presión del trabajo, entre otros, o bien las regulaciones emprendedoras y las políticas de la creatividad, conforman una serie de dispositivos que tienen su raíz en un discurso mitificador del arte.
This thesis researches creative work, which is often polarized between precarious material conditions and a passionate disposition. There is the possibility that the appeal of the positive aspects renders somehow more acceptable -or even normalizes- the negative conditions, the balance between the two being founded on a series of mystifying discourses on art based on romanticism, the avant-garde, autonomy of art and the theories of creativity. Concepts like genius, talent, bohemia, game, pleasure, expression, freedom, autonomy, and their counterparts risk, motivation, entrepreneurship, resignation, as well as material conditions like precarity, pressure at work or the entrepreneur regulations and the creativity policies shape a series of dispositifs that have their roots on an art mystifying discourse.

Aquesta tesi examina com les característiques de la feina afecten la satisfacció dels individus. Més concretament, intenta donar resposta a la pregunta: Com afecta la feina i les característiques actuals de la feina associades a la intensificació de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) la satisfacció laboral i la satisfacció amb la vida a Europa? Les conclusions d'aquesta tesi proporcionen informació que és rellevant no només per al món acadèmic, sinó també per a les organitzacions d'empreses, per a la gestió dels recursos humans i per a responsables polítics. En primer lloc, la tesi constata la importància de distingir els tipus de treballadors pel que fa al benestar. En segon lloc, els resultats mostren que els ingressos tenen un paper relativament petit en tots els àmbits de satisfacció i que els factors més importants, i els que s'haurien de preveure als contractes laborals, són més aviat els relacionats amb les condicions laborals i l'organització de la feina. En tercer lloc, els efectes de les TIC són que moderen el paper dels determinants de la satisfacció laboral. Finalment, la tesi mostra que les característiques de la vida laboral afecten la satisfacció amb la majoria dels dominis de la vida.
This thesis examines how work characteristics affect life satisfaction. Specifically addressing the following question: How do jobs and current work characteristics associated with the increased use of ICTs affect job satisfaction and life satisfaction in Europe? The findings of this thesis provide insights that are relevant not only for academia, but also for company organizations, human resources management and policy makers. First, this thesis notes the importance of distinguishing by type of workers concerning wellbeing. Second, the findings show that income plays a relatively small role in all domains of satisfaction. Rather, factors related to working conditions and work organization should be incorporated in job contracts. Third, the effects of ICT are that they moderate the role of the determinants of job satisfaction. Finally, the thesis shows that working life characteristics affect satisfaction with most domains of life. For example, the increasing insecurity in the job market and the challenges experienced by EU workers in achieving a good work-life balance correlate negatively with satisfaction in every domain of life.
Esta tesis examina como las características del trabajo afectan a la satisfacción de los individuos. Más concretamente, intenta dar respuesta a la pregunta ¿Cómo afecta el trabajo y las características actuales del trabajo asociadas con la intensificación del uso de las TIC la satisfacción laboral y la satisfacción con la vida en Europa? Las conclusiones de esta tesis proporcionan información que es relevante no solo para el mundo académico, sino también para las organizaciones de empresas, para la gestión de los recursos humanos y para responsables políticos. En primer lugar, la tesis constata la importancia de distinguir el tipo de trabajadores en cuanto al bienestar. En segundo lugar, los resultados muestran que los ingresos tienen un papel relativamente pequeño en todos los ámbitos de satisfacción y que los factores más importantes, y los que deberían contemplarse en los contratos de trabajo, son los relacionados con las condiciones laborales y la organización del trabajo. En tercer lugar, los efectos de las TIC son que moderan el papel de los determinantes de la satisfacción laboral. Finalmente, la tesis muestra que las características de la vida laboral afectan la satisfacción con la mayoría de los dominios de la vida.

El concepte dels comuns és tan poderosament suggeridor com ambigu. Prova d'això és el creixent interès que han experimentat durant els darrers anys i, també, el fet que comprèn àmbits i aspiracions tan diversos que són, de vegades, contraposats, però que, malgrat tot, comparteixen una visió transformadora de la ciutat i la societat basada en la cooperació. Aquesta recerca doctoral se centra en un dels subgrups dels comuns, el dels comuns urbans, i té com a objecte qüestionar-los i comprendre'ls. Per a aconseguir-ho, després d'un marc teòric exhaustiu que ens permetrà conèixer les arrels i contradiccions del concepte, proposem una lectura situada i basada en la pràctica. A partir de l'estudi etnogràfic de vint-i-nou casos (vuit dels quals analitzem exhaustivament) de la Barcelona de començaments del segle XXI, confeccionem cinc fils discursius al voltant de les seves reivindicacions: autogestió i institucionalització, relacionalitat, materialitat i espacialitat, i tecnologia i cultura lliures. És a partir de la seva anàlisi que obtindrem les claus per a comprendre'n les vinculacions amb el fet urbà i social i, en darrera instància, per a caracteritzar el concepte de comú urbà i determinar si, efectivament, els comuns urbans poden ser autèntics motors de transformació urbana, social i econòmica que donin lloc a proposar ciutats i societats alternatives més justes.
El concepto de los comunes es tan poderosamente sugerente como ambiguo. Prueba de ello está en el creciente interés que ha experimentado en los últimos años y en que abarca ámbitos y aspiraciones tan diversos que son, a veces, contrapuestos, pero que, a pesar de todo, comparten una visión transformadora basada en la cooperación. La presente investigación doctoral se centra en uno de los subgrupos de dichos comunes, el de los comunes urbanos, y tiene como objeto cuestionarlos y comprenderlos. Para ello, tras un marco teórico exhaustivo que nos llevará a conocer las raíces y las contradicciones del concepto, proponemos una lectura situada y basada en la práctica. A partir del estudio etnográfico de veintinueve casos (ocho de ellos analizados con exhaustividad) de la Barcelona de principios de siglo XXI confeccionamos cinco hilos discursivos alrededor de sus reivindicaciones: autogestión e institucionalización, relacionalidad, materialidad y espacialidad, y tecnología y cultura libres. A partir de su análisis obtenemos las claves para comprender sus vinculaciones con lo urbano y lo social y, en última instancia, para caracterizar el concepto de común urbano y para determinar si, efectivamente, los comunes urbanos pueden ser auténticos motores de transformación urbana, social y económica que den lugar a proponer ciudades y sociedades alternativas más justas.
The concept of the commons is as strongly suggestive as it is ambiguous. This is evidenced by the growing interest in recent years which encompasses areas and aspirations so diverse that, despite being contradictory sometimes, share a transformative vision based on cooperation. The present doctoral research focuses on one of the subgroups of such commons, that of urban commons, aiming to problematize and understand them. In order to achieve this, and after an exhaustive theoretical framework that will lead us to the roots and contradictions of the concept, we propose a situated approach based on the praxis. Based on an ethnographic study of 29 cases (eight of them analysed in depth) within Barcelona at the beginning of the 21st century, we made five discursive threads: their demands, self-management and institutionalization, relationality, materiality and spatiality, and technology and free culture. It is from their analysis that we obtain the keys to understanding their links to urban and social aspects, ultimately, to characterize the concept of urban common in order to resolve if they can be effective drivers of urban, social and economic transformation that pushes to propose alternative and fairer cities and societies.

En l'economia global del coneixement l'especialització productiva i la generació d'economies externes als districtes industrials regionals tradicionals ja no asseguren la capacitat competitiva de les seves empreses, que només es pot aconseguir a través de la innovació. Aquesta tesi té el doble objectiu d'identificar, d'una banda, els determinants del procés d'innovació territorial, i de l'altra, les tipologies regionals europees, i els determinants de l'entorn innovador i la seva relació amb el desenvolupament regional. Es considera el cas particular d'una xarxa de ciutats relacionades amb Mataró, que presenta un perfil de districte industrial. Els resultats mostren que els entorns innovadors corresponen a les regions més avançades, amb importants dinàmiques d'aprenentatge i d'interacció. Els indicadors de generació de coneixement resulten més importants que l'entorn institucional en el procés d'innovació regional, i la capacitat d'absorció és el principal determinant de l'entorn innovador a Europa, i aquest entorn innovador incideix positivament en la productivitat regional i l'eficiència empresarial.
En la economía global del conocimiento la especialización productiva y la generación de economías externas en los distritos industriales regionales tradicionales ya no aseguran la capacidad competitiva de sus empresas, que sólo puede conseguirse a través de la innovación. Esta tesis tiene el doble objetivo de identificar, por un lado, los determinantes del proceso de innovación territorial, y por otro, las tipologías regionales europeas, y los determinantes del entorno innovador y su relación con el desarrollo regional. Se considera el caso particular de una red de ciudades relacionadas con Mataró, que presenta un perfil de distrito industrial. Los resultados muestran que los entornos innovadores corresponden a las regiones más avanzadas, con unas importantes dinámicas de aprendizaje y de interacción. Los indicadores de generación de conocimiento resultan más importantes que el entorno institucional en el proceso de innovación regional, y la capacidad de absorción es el principal determinante del entorno innovador en Europa, y este entorno innovador incide positivamente en la productividad regional y la eficiencia empresarial.
In knowledge global economy, production specialization and generation of external economies in traditional regional industrial districts do no assure the competitiveness of its companies, which can only be achieved through innovation. This dissertation has got the twofold objective of identifying, on the one hand, the determinants of territorial innovation process and, on the other, identifying and analyzing the European regional typologies, and the main decisive factors of innovative milieu and its relationship with regional development. Here is considered the case of a network of cities related to Mataró, which presents a profile of industrial district. Results show that innovative milieus correspond to higher-developed areas with more important learning and interaction dynamics. Likewise, knowledge generation indicators are more important than institutional environment in the regional innovation process, and the absorptive capacity is the main determinant of innovative milieu in Europe, and this innovative milieu has a positive impact on regional productivity and business efficiency.

El fin del Galeón de Manila supuso un hecho trascendental en la economía de Asia Oriental. En el caso de la Real Compañía de Filipinas, entonces en ocaso, se vio plenamente mermado su acceso a la plata latinoamericana, que era una de sus bazas principales en sus factorías de Calcuta y Cantón. Esto motivó la reorientación de las actividades privadas de los empleados de la Compañía hacia el comercio del opio, coincidiendo con su estallido, con el apoyo financiero de inversores manileños. El presente trabajo identifica y analiza dichas actividades, que están en la raíz de la destacada firma británica Jardine, Matheson & Co., y las sitúa en el conjunto del comercio europeo en Asia, al que los españoles indudablemente hicieron una importante aportación en un momento clave en la evolución de la economía del opio y del conjunto de la historia de la China moderna.
The end of the Manila Galleon was a highly influential event for East Asian economy. The activities of the then declining Spanish Royal Philippine Company were deeply affected by such event: the Company was deprived, mainly in its factories in Calcutta and Canton, of one of its most important assets, namely the access to Latin American silver. Thus, the Company’s employees redirected their private activities towards the then booming opium business, with the financial support of Manila investors. This study identifies and analyses these activities, which are in the roots of what later became Jardine, Matheson & Co., and places them in the context of the European trade in Asia, to which the Spanish undoubtedly made a very important contribution in an key period of the opium economy and modern China historical development.

Aquest treball de recerca persegueix identificar quines pràctiques de recursos humans donen suport a la innovació en les PIMEs. La investigació s'ha centrat en dues fases. En la primera fase d'aquest estudi s'han identificat les pràctiques de recursos humans que dia a dia duen a terme 16 empreses innovadores de Jalisco (Mèxic) i de Catalunya (Espanya). Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi qualitatiu que consisteix en entrevistar en profunditat els principals responsables de cada l'empresa o els directius que poguessin respondre a temes estratègics generals. Un cop identificats les característiques i aspectes que ens agradaria contrastar respecte al que s’ha publicat en la literatura, s'ha realitzat un estudi quantitatiu mitjançant enquestes a 129 empreses de Jalisco (Mèxic). En el cas d'Espanya, al no tenir un nombre significatiu de respostes no es va poder realitzar l'estudi, de manera que la investigació quantitativa es va centrar només en els resultats de Mèxic. La investigació conclou amb una sèrie de característiques i pràctiques que identifiquen les PIMEs innovadores, les quals s'espera que siguin d'utilitat per facilitar la innovació i amb això l'èxit de les empreses.
Este trabajo de investigación persigue identificar qué prácticas de recursos humanos apoyan la innovación en las PYMEs. La investigación se ha centrado en dos fases. En la primera fase del presente estudio se han identificado las prácticas de recursos humanos que día a día llevan a cabo 16 empresas innovadoras exitosas de Jalisco (México) y de Cataluña (España). Para ello se ha realizado un estudio cualitativo que consistente en realizar entrevistas en profundidad a los principales responsables de la empresa o a los directivos que pudieran responder a temas estratégicos generales. Una vez identificadas las características y los aspectos que nos gustaría contrastar con respecto a lo publicado en la literatura, se ha realizado un estudio cuantitativo a través de encuestas a 129 empresas de Jalisco (México). En el caso de España, al no tener un número significativo de respuestas no se ha podido realizar el estudio, por lo que la investigación cuantitativa se centró sólo en México. La investigación concluye con una serie de características y prácticas que identifican a las PYMEs innovadoras, que se espera sean de utilidad para facilitar la innovación y con ello el éxito de las empresas.
This research aims to identify how HR practices support innovation in SMEs. Research has focused on two phases. In the first phase of this study we have identified human resources practices that every day carry out 16 successful innovative companies in Jalisco (Mexico) and Catalonia (Spain). For this we have conducted a qualitative study consisting of in-depth interviews to the main responsible for the company or managers who could answer general strategic issues. Once we have identified the features and aspects that we would like to contrast against the published literature, we performed a quantitative study using surveys of 129 companies from Jalisco (Mexico). In the case of Spain, we could not develop the study because we did not get a significant number of surveys that allowed us to do it, so that quantitative research focused only in Mexico. The research concludes with a series of features and practices that identify innovative SMEs, which are expected to be useful in order to facilitate the innovation and direct the companies into a successful way.

Work is a fundamental driver of social and economic activity, so much so that the regulation and functioning of society and the economy are largely dependent upon how work is organized. The theory and evolution of organization (and the act of organizing) have set an important social science agenda. Moreover, organization theory and the definition of organized social life are intimately connected with human beings' perceptions of themselves and their environment. In this respect, organizational phenomena are currently considered to be at the core of the economic and social change experienced by the most advanced societies over the last two centuries (Perrow, 1998; Pfeffer, 2000). For precisely this reason, the primary objective of this research project is to analyse the organizational transformation of work in Catalonian companies and study the impact of this transformation, as well as that of the productive application of digital technologies and the changes thereby generated in the requirements and skills demanded of the work force, on work productivity, one dimension of corporate results. Though the analysis performed in this research project is restricted to labour efficiency, only one of the many dimensions used to measure an organization's results, this interest is justified by the empirical evidence of previous research conducted with companies in other countries on the relevance of organizational and technological change and workers' skills levels on work productivity levels in Catalonian companies.
El trabajo es un articulador básico de la actividad económica y social, de manera que la ordenación y el funcionamiento de una economía y de una sociedad dependen en gran medida de la organización de su trabajo. El concepto de organización (y la acción de organizar), así como su evolución a lo largo del tiempo, han marcado una importante agenda de investigación de las ciencias sociales. Además, el concepto de organización y la definición de la vida social organizada están íntimamente vinculados con la concepción que el hombre ha tenido de sí mismo y de su entorno. En este sentido, en la actualidad se considera que los fenómenos organizativos están en la base del cambio económico y social que, a lo largo de los dos últimos siglos, han presentado las sociedades más adelantadas (Perrow, 1998; Pfeffer, 2000). Precisamente, el objetivo prioritario de este proyecto de investigación es el análisis de las transformaciones organizativas del trabajo en las empresas catalanas y el estudio de su impacto, junto con la aplicación productiva de las tecnologías digitales y la consecuente generación de cambios en los requerimientos y las habilidades demandadas a la fuerza de trabajo, sobre una de las dimensiones de los resultados empresariales, la productividad del trabajo. Aunque el análisis realizado solo abarca una de las múltiples dimensiones, la de la eficiencia laboral, a partir de las cuales es posible abordar los resultados a las organizaciones, este proyecto de investigación justifica su interés en la constatación empírica, ya evidenciada en investigaciones al nivel de empresa de otros países, sobre la relevancia del cambio organizativo, del cambio tecnológico y de la calificación de los trabajadores en la determinación del nivel de productividad del trabajo en las empresas catalanas.
El treball és un articulador bàsic de l'activitat econòmica i social, de manera que l'ordenació i el funcionament d'una economia i d'una societat depenen en gran manera de l'organització del treball. El concepte d'organització (i l'acció d'organitzar), i la seva evolució al llarg del temps, ha marcat una important agenda de recerca de les ciències socials. A més, el concepte d'organització i la definició de la vida social organitzada estan íntimament vinculats amb la concepció que l'home ha tingut de si mateix i del seu entorn. En aquest sentit, en l'actualitat es considera que els fenòmens organitzatius són a la base del canvi econòmic i social que, al llarg dels dos últims segles, han presentat les societats més avançades (Perrow, 1998; Pfeffer, 2000). Precisament, l'objectiu prioritari d'aquest projecte de recerca és l'anàlisi de les transformacions organitzatives del treball en les empreses catalanes i l'estudi del seu impacte, juntament amb l'aplicació productiva de les tecnologies digitals i la conseqüent generació de canvis en els requeriments i les habilitats demandades per força de treball, sobre una de les dimensions dels resultats empresarials, la productivitat del treball. Encara que l'anàlisi realitzada només considera una de les múltiples dimensions, la de l'eficiència laboral, a partir de les quals és possible abordar els resultats a les organitzacions, aquest projecte de recerca justifica el seu interès en la constatació empírica, ja evidenciada en recerques en l'àmbit d'empresa d'altres països, sobre la rellevància del canvi organitzatiu, del canvi tecnològic i de la qualificació dels treballadors en la determinació del nivell de productivitat del treball en les empreses catalanes.