To see the other types of publications on this topic, follow the link: Edilim.
Dissertations / Theses on the topic 'Edilim'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Edilim.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Esteves, Bruno Alexandre Azevedo. "A utilização do computador Magalhães na transformação das práticas educativas: projeto desenvolvido no agrupamento de escolas de Miranda do Douro." Master's thesis, Instituto Politécnico de Bragança, Escola Superior de Educação, 2012. http://hdl.handle.net/10198/7627.
Full textAbstract:
O presente projeto visou, através da utilização do computador Magalhães, inovar nas práticas educativas integrando recursos digitais (atividades multimédia) desenvolvidas pelos próprios professores. O projeto foi implementado nas Escolas de 1.º Ciclo de Sendim e Palaçoulo, do Agrupamento de Escolas de Miranda do Douro, do distrito de Bragança.
Teve como principais objetivos: analisar a utilização das TIC nas escolas onde o projeto foi implementado, capacitar os professores para a utilização do programa Edilim, e, por fim, mudar práticas educativas com recurso às novas tecnologias.
O Projeto desenvolveu-se em três fases distintas: uma primeira em que foi feita a análise do contexto atual acerca da utilização das TIC nas Escolas, através de questionários realizados a professores e alunos. Após este estudo diagnóstico das lacunas e necessidades, a segunda fase pretendeu capacitar os professores para a criação de cursos próprios utilizando o software Edilim. Consistiu também, na elaboração dos recursos pelos professores, para mais tarde utilizar em sala de aula. Participaram nesta fase seis professores das referidas escolas. Por fim, foi realizada uma terceira fase, integrando as atividades desenvolvidas, em sala de aula, e posteriormente partilhando-as com os pares através da plataforma Moodle do Agrupamento. A avaliação do projeto foi sendo feita ao longo das fases, através da observação direta nas sessões de formação e do desenvolvimento de atividades, entrevistas aos professores, observação direta e gravada das aulas onde foram exploradas as atividades multimédia e questionários aos alunos, procurando perceber o impacto da implementação deste Projeto, bem como registar mudanças ocorridas no processo de ensino e aprendizagem.
Como conclusão deste Projeto, podemos inferir que as novas tecnologias eram raramente utilizadas em contexto de sala de aula devido, sobretudo, às sentidas lacunas dos docentes ao nível das TIC pois, pese embora o desejo manifestado pelos alunos na utilização das TIC, a formação dos professores ao nível do conhecimento e manejo destas era insuficiente. Assim, e após o processo formativo junto dos professores, na qual se introduziu a versatilidade do Computador Magalhães na sala de aula, o nível do interesse, motivação, participação mas, principalmente, na aprendizagem de conteúdos foi reconhecida por parte dos intervenientes. O projeto permitiu também, abrir horizontes quanto às potencialidades das novas tecnologias na aprendizagem. This project was thought, through the use of Magalhães Computer, to innovate the educational procedures by integrating digital resources (multimedia activities) developed by the teachers themselves. This project was applied in Sendim and Palaçoulo primary schools, from Agrupamento de Escolas de Miranda, in Bragança district.
Its main purposes were to analyze the use of new technologies (ITC - information and communication technologies) in schools where the project was implemented, to allow teachers to be able to work with the Edilim program, and, at last, to change educational practices by using new technologies.
The project was carried on in three different stages: the first one, in which the analysis of the current context in what concerns the use of ITC in schools was done, through inquiries applied to teachers and students. After this diagnosis of gaps and necessities, the purpose of the second stage was to empower teachers with the possibility of creating their own instruments by using Edilim software. It also consisted on the creation of teachers’ own materials, to be used later on in the classroom. Six teachers from the mentioned schools have participated in this stage. Finally, a third stage occurred, incorporating the activities done in the classroom. The evaluation of this project has been done gradually from the first up to the third stage through direct observation during the training sessions and the development of the activities, interviews done to teachers, direct observation and class recording where multimedia activities were explored and students answered to questionnaires, trying to understand the impact of this project’s implementation as well as recording the changes that occurred in this educational learning process.
As a conclusion of this Project, we can infer that the new technologies were rarely used in the classroom due to, specifically, the teachers’ gaps in what concerns information communication technologies and despite the students’ wish to use them the teachers weren’t really prepared to deal with and use the referred technologies. Thus, and after the teachers’ proper training in which Magalhães computer versatility was introduced in the classroom, the interest, motivation participation levels, specially, in the contents learning was acknowledged by all the participants. This project also allowed the opening of new horizons to the teachers in what concerns new technologies’ potentialities in the learning process.
2
Pino, Aguilera María Cecilia. "Editio Actionis Extraprocesal." Tesis, Universidad de Chile, 2001. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/107278.
Full textAbstract:
Memoria (licenciado en ciencias jurídicas y sociales)<br>No autorizada por el autor para ser publicada a texto completo<br>La editio actionis extraprocesal, tiene la particularidad de encontrar su mayor desarrollo en el Derecho Romano Clásico. Sin embargo, como veremos su estudio no sería completo sin un análisis en las otras dos etapas. La importancia de este tema esta, como descubriremos, en que conjuga aspectos importantísimos del Derecho, tal como, el principio de economía procesal, el carácter informativo y específicamente en el edicto de argentariis rationibus edendis la trascendencia como medios de prueba en el proceso.
Es así como esta institución mantiene plena vigencia en principios que hoy son recogidos ampliamente por nuestra legislación. Contrariamente a lo que se pueda pensar, el tratamiento en el estudio de esta institución es escaso y en otras ocasiones errado. Lo anterior, esto es, el escaso tratamiento dado por los estudiosos de este Derecho y la importancia que realmente tiene esta institución, nos llevó a fijar nuestro estudio en la editio actionis extraprocesal en el Derecho Romano Procesal. Visto así, nuestro trabajo pretende darle la trascendencia que se merece la institución, reconociendo el aporte tanto al Derecho Romano Procesal como al Derecho Actual.
Comenzaremos analizando la editio actionis extraprocesal en el procedimiento de las acciones de ley. Luego abordaremos el tema desde el procedimiento formulario donde alcanzará su mayor trascendencia. Por último, veremos la editio actionis extraprocesal en el procedimiento extraordinario.
A continuación daremos principio al estudio de la editio actionis extraprocesal, pero de manera introductoria, destacaremos algunos aspectos generales de lo que es el Proceso Civil Romano para poder establecer un marco jurídico que nos permita el fácil desarrollo de la materia
3
Altunkaya, Mehmet. "Edimin başlangıçtaki imkânsızlığı /." Ankara : Yetkin, 2005. http://swbplus.bsz-bw.de/bsz260975222inh.htm.
Full text
4
Martínez, Checa Montserrat. "Francesc Eiximenis. Pastorale. Edició i traducció." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. http://hdl.handle.net/10803/4900.
Full text
5
Pagès, Cebrián Joan. "Mythographus Homericus: estudi i edició comentada." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/5546.
Full textAbstract:
Sota la denominació de Mythographus Homericus la literatura papirològica especialitzada ha anat aplegant una sèrie de fragments papiracis que coincideixen parcialment amb segments de text d'alguns escolis a Homer, principalment del corpus dels escolis menors (Scholia Minora), també anomenats escolis D arran de l'atribució errònia al gramàtic tardohel·lenístic Dídim. <br/>Aquesta col·lecció de testimonis presenta un seguit de característiques formals i de contingut que els confereixen una innegable coherència i unitat.<br/>Abans de la publicació de tots aquests testimonis papiracis ja Johannes Panzer va postular la pertinença de tot o bona part del material mitogràfic, les anomenades historiae fabulares que es detecten en els escolis D i altres corpora escoliogràfics, a una única obra perduda. Fou precisament Panzer qui encunyà la denominació de Mythographus Homericus per a aquest arquètip. La idea fou recuperada per Pfeiffer els anys trenta del segle passat, qui posà en relació la tesi de Panzer amb la col·lecció de papirs mitogràfics dependents de lemmata homèrics, i consagrà la denominació de Mythographus Homericus per a tots aquells fragments papiracis que presenten les mateixes característiques i que ofereixen coincidències irrefutables amb les parts mitogràfiques dels escolis menors a Homer. La tesi de Panzer fou, doncs, confirmada per la papirologia: la part mitogràfica dels escolis menors a Homer circulà entre els segles I i V de la nostra era de forma independent. El manuscrit més antic dels escolis menors és del s. IX: deduïm, doncs, que el text del Mythographus Homericus fou interpolat entre tot aquest material en època bizantina.<br/>El Mythographus Homericus és, doncs, una obra mitogràfica redactada sota la forma d'un hypomnema o comentari sota lemmata; aquests lemmata són citacions homèriques que suscitaren expansions narratives per part de l'eventual redactor. Aquesta obra s'ha perdut, però ha deixat prou traces com per a intentar-ne una reconstrucció, ni que sigui parcial, a partir d'una tasca de buidat dels corpora escoliogràfics i el seu acarament amb els testimonis sobre papir.<br/>Aquest treball de tesi parteix, doncs, d'aquest buidat i acarament, i té com a finalitat la reconstrucció, fins a la mesura del que ens permet el material de què disposem, de l'obra arquetípica. Una compilació de la totalitat del material i un estudi sistemàtic fonamentat en la crítica interna han possibilitat l'edició del text. El comentari mitogràfic complementa l'estudi i l'edició des d'una òptica de crítica externa.<br/>Com a resultat de tot aquest estudi sistemàtic fet sobre el text restituït podem oferir unes conclusions que constitueixen el punt fonamental de la nostra tesi:<br/>En primer lloc, el corpus aplegat i analitzat no sembla obra d'un únic autor, ateses algunes incoherències i repeticions. Ara bé, això no significa que sigui fruit d'un al·luvió fortuït d'aportacions capricioses de les múltiples mans per les quals ha anat passant el text. Molts elements certifiquen una clara unitat del corpus; si bé l'autoria sembla múltiple, els objectius i mètodes són únics i compartits. Hi ha, doncs, una innegable voluntat de coherència interna que, sens dubte, delata una tasca col·legial.<br/>En segon lloc, i arran d'una lectura més en profunditat, hom pot afirmar que el corpus en el seu conjunt és fruit d'una fusió entre dues tradicions: són les que hem denominat tradició A (Mythographus Homericus I) i B (Mythographus Homericus II). El criteri per a l'adscripció de cada historia fabularis a una o altra tradició ha estat fonamentalment la diferència d'objectius: si bé la tradició més antiga sembla contenir un element indubtablement exegètic i té per objecte aclarir determinats passatges homèrics, la tradició adventícia i superposada és una mera floritura erudita. La tradició A presenta una vinculació força estreta entre el lemma homèric i la historia narrada, condicionada per l'afany exegètic; la tradició B empra el lemma com a pur pretext per a introduir llegendes fundacionals, etiologies i etimologies basades en mites; és, doncs, una obra mitogràfica stricto sensu que s'adiu plenament als gustos tardohel·lenístics decadents. Mentre que la tradició A no s'entén si no és com a lectura paral·lela al text homèric, la tradició B sembla destinada a una lectura independent del text homèric, amb un interès per se. Els lemmata homèrics hi apareixen com un simple recurs compilatori que s'empra com a criteri per a aplegar i juxtaposar mites ben diversos.<br>Recent papyrology han been collecting a few fragments under the name Mythographus Homericus. These textual relics give evidence of the circulation of an ancient mythographical work wich is clearly related to the homeric Scholia Minora or D-Scholia.<br/>This collection of fragments offers an amount of formal characteristics and contents wich give an undoubted unity to the corpus.<br/>All this papyrus fragments have been published independently along the XXth. Century. Nevertheless, in 1891 Johannes Panzer had already payed attention to the mythographic D-Scholia (the interpolated corpus called historiae fabulares) and pointed to one and only archetype, introducing the name Mythographus Homericus for all this interpolated material. <br/>The coincidences between these historiae fabulares and the mythographic papyrus related to the Iliad and the Odyssey led Pfeiffer into inferring a narrow relationship between the two different corpora. He stablished the denomination Mythographus Homericus for the papyrus collection mentioned; so, Panzer's thesis seemed to be confirmed by papyrological research. There is no doubt that a mythographic work was circulating independently at least from Ist. to Vth. centuries a. D. It was much later, in Byzantine times, that the historiae fabulares narrated by the Mythographus Homericus where interpolated in the corpus of the D-Scholia to Homer.<br/>The Mythographus Homericus is formally an hypomnema, a commentary to some lemmata from the homeric poems; under each lemma we can read a summarized myth. Some of them are closely related to the lemma mentioned, but some other doesn't seem to show any thematic link. This duality has led us to infer the previous existence of two different works in origin: a former commentary to Homer on a myhological basis and a later erudite compilation. The second one kept the same formal scheme, the hypomnema, and the final result was the fusion of both works into a new encyclopaedic mythological compendium related to homeric lemmata.<br/>In my work of thesis I offer an edition of all the mythographic material related to the Iliad, with an individual apparatus criticus to each historia fabularis. This edition leans on a complete reading of all the scholia to Homer, and a gathering of all the mythographic material that seems to fit with the characteristics mentioned, as an attempt to reconstruct an archetypical text of the Mythographus Homericus or, at least, of the extant we have nowadays in an altered status of the text due to the manuscript transmission. I join an introduction with a systematic study of the textual tradition, and a commentary to the text. As an annex I join the collection related to the Odyssey excerpted from the Dindorf edition of the Scholia.
6
Pondini, Ellero. "Sistema decisionale per la scelta delle macchine dei cantieri civili ed edili." Bachelor's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2009. http://amslaurea.unibo.it/288/.
Full text
7
Vicini, Salima. "La vulnerabilità sismica degli aggregati edilizi nei contesti storici emiliani analizzata in relazione alla caratterizzazione costruttiva: Il caso studio del centro storico di Carpi." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2014. http://amslaurea.unibo.it/6504/.
Full textAbstract:
Nel caso di un centro storico, ovvero di fronte a un patrimonio edilizio diffuso di interesse storico e architettonico, sia il processo di conoscenza che il rilievo della vulnerabilità sismica, richiedono l’utilizzo di un metodo che tenga opportunamente conto del valore e dei caratteri architettonici del tessuto edilizio, della presenza di una tradizione costruttiva e dell’evoluzione storica dei manufatti.
Scopo del presente lavoro quindi vuole essere quello di fornire gli strumenti e un metodo per una corretta valutazione della vulnerabilità sismica a scala dell’aggregato attraverso la lettura delle sue caratteristiche costruttive e attraverso l’individuazione delle precarietà strutturali. Fondamentale a questo scopo è la conoscenza delle trasformazioni subite dall’aggregato, perché solo tramite lo studio delle successive stratificazioni e modifiche è possibile capire la successione logica che ha portato l’impianto originale alla configurazione attuale e quindi individuare le carenze strutturali.
8
Spadoni, Valentina. "La vulnerabilità sismica degli aggregati edilizi del centro storico di Pergola (PU): Il caso di studio degli aggregati tra via Cavour e via Giannini." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2015. http://amslaurea.unibo.it/8577/.
Full textAbstract:
La tesi riguarda l'analisi della vulnerabilità sismica degli aggregati edilizi del centro storico di Pergola, condotta in termini di valutazione analitica e speditiva. Il metodo di analisi si basa sulla proposta di A.Giuffrè per la definizione dei possibili meccanismi di danno associati all'azione sismica.
Oltre alla definizione degli indici globali di vulnerabilità sismica si propongono metodi per tenere conto, nel metodo, del contributo dell'indice di qualità muraria, al fine di poter confrontare realtà geo-materiali anche molto differenti.
9
Pàmias, Massana Jordi. "Eratòstenes Catasterismes. Edició crítica i comentari mitogràfic." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/5540.
Full textAbstract:
L'autor proposa, per primera vegada des de les centenàries edicions d'Olivieri (1897) i de Maass (1898), un nou text crític dels Catasterismes d'Eratòstenes. Per al seu establiment l'autor ha comptat amb alguns manuscrits fonamentals, desconeguts pels anteriors editors de l'opuscle. Assenyaladament, un Edimburgensis, un Scorialensis i un Salmanticensis. El primer constitueix justament l'arquètip de la tradició planudeana dels Catasterismes (això és, de l'anomenat Epítom dels Catasterismes); els dos darrers completen, pràcticament, la sèrie de l'altra recensió, coneguda com Fragmenta Vaticana dels Catasterismes des de l'edició de Rehm (1899). Altres manuscrits col.lacionats per primer cop són un Butlerianus, un Harvardensis i un Parisinus (aquest darrer conegut ja per Maass). L'accés a aquesta nova documentació deixa obsoletes les edicions publicades fins ara. D'altra banda, l'editor adopta una aproximació moderadament conservadora envers el textus receptus per oposició a la hipercrítica pròpia del segle XIX.<br/>Pel que fa al comentari mitogràfic, l'autor escomet la recerca de cada un dels quaranta-quatre capítols dels Catasterismes a fi d'identificar les fonts, o tradicions, literàries que ha seguit Eratòstenes. D'altra banda, l'anàlisi interna va encaminada a aïllar els elements estrictament eratostènics (com ara els apèndixs astrals, que constitueixen el desenllaç típicament alexandrí d'antics mites). El propòsit és de discriminar i de descriure els mites que aplega Eratòstenes sense desarrelar-los del seu suport textual. Això és, sense aventurar-se en l'especulació sobre les seves possibles interpretacions. Ara bé, tal com admet el mateix autor a la introducció, els processos de descripció i d'interpretació dels mites es revelen operacions que revesteixen amplis isomorfismes: la distinció, teòricament tan nítida, entre mitografia i mitologia (enteses aquí com un joc de doblets corresponent a récit i histoire o significant i significat) acaba per diluir-se i col.lapsar així que un penetra les trames narratives teixides pels antics mitògrafs.<br/>L'aproximació postestructural que l'autor proposa a la introducció ha orientat, alhora, les estratègies de lectura i d'interpretació de l'opuscle mitogràfic. Els Catasterismes són observats com un artefacte llibresc que cristal.litza en una autèntica cruïlla intertextual.
10
Barro, Matteo <1991>. "Web Marketing nell'impresa: il caso EDILVI S.p.a." Master's Degree Thesis, Università Ca' Foscari Venezia, 2018. http://hdl.handle.net/10579/12462.
Full textAbstract:
L'elaborato verte su una prima descrizione dell'evoluzione del marketing per poi analizzare il mercato di riferimento nel quale opera l'azienda. Successivamente la tesi verterà sulle azioni di web marketing intraprese ed i risultati conseguiti rispetto al non utilizzo delle stesse.
11
Ramón, García Daniel. "Heraclit el Mitògraf. Edició crítica, traducció i comentari." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/5557.
Full textAbstract:
La present tesi és una edició crítica del text grec conegut com a Perì Apíston (sobre històries increïbles) d'Heraclit, un opuscle que analitza i interpreta 39 mites grecs des del punt de vista racionalista i al∙legòric. <br/>Aquesta edició és la primera que ofereix un ampli comentari textual, mitològic i mitogràfic. Acompanya, a més, una traducció en llengua catalana i abundants notes explicatives. Aporta també nous testimonis textuals i paral∙lels de gran importància per a la correcta lectura del text, bo i alliberant‐lo d'aquesta manera de les hipercorreccions presents a la més que centenària edició precedent, elaborada pel filòleg italià Nicola Festa el 1902.<br/>En una visió de conjunt però amb una anàlisi pormenoritzada de cada capítol, el text recupera el seu lloc en la tradició mitogràfica, en tant que és fruit de l'eclosió cultural dels segles II‐III d.C. en l'orient grec de l'Imperi Romà, i es posa de manifest la importància de les versions mítiques aporta en relació a aquesta tradició.<br>The present thesis is a critical edition of the Greek text of Heraclitus the Mythographer known as Perí Apíston (on unbelievable tales), an opuscule that analyzes and interprets 39 Greek myths from the rationalist and allegorical point of view.<br/>This edition is the first that offers a textual, mythological and mithographical commentary. In addition it is accompanied with a Catalan translation and abundant explanatory notes. It also contributes new textual and parallel testimonies of enormous importance for the correct reading of the text, liberating it of the hypercorrections of the previous edition, made by N. Festa in 1902.<br/>In a general vision but with a detailed analysis of each chapter, the text recovers its place in the mythographical tradition, whereas is fruit of the cultural appearance of II‐III AD centuries and the importance of the mythical versions that contributes in relation to this tradition shown.
12
Blanco, Piñol Enric. "Quaderns Kodak, d’E.-C. Ricart: edició i estudi." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666140.
Full textAbstract:
Quaderns Kodak és el nom amb què es coneix el diari íntim del pintor i gravador Enric- Cristòfol Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893-1960), redactat entre el 1920 i el 1956, el qual, fins ara, ha vist la llum només molt fragmentàriament. Aquesta tesi doctoral n’és una edició anotada, precedida de l’estudi corresponent, on s’assaja una lectura global i literària del text
—no només historicoartística, doncs—, atenta als mecanismes de representació del jo i als pactes de lectura i d’escriptura que s’hi segellen. Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en una posició fronterera quant als gèneres i quant a la mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, segons una idea de la literatura com a artifici i segons un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explícita és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; com es provarà de demostrar, ambudes són inalienablement literàries. L’estudi vol explotar, justament, aquesta lectura literària dels Quaderns Kodak, tot estudiant-ne les relacions arxitextuals i inserint-los en el panorama del diarisme català, cosa que la poca bibliografia que se n’ocupa no ha fet, o només molt parcialment.
L’edició, ortografiada, materialitzada segons uns criteris filològics ad hoc, s’acompanya d’una anotació profusa, que explora la dimensió documental, referencial, del diari. Se n’ofereix una edició íntegra, completada amb un índex onomàstic. L’anotació dialoga amb la lectura de la dimensió performativa esbossada a l’estudi; junts, l’edició —amb l’anotació— i l’estudi aspiren a oferir una anàlisi global dels Quaderns Kodak, deutora de les propostes d’una bibliografia àmplia, que iŀlumini, alhora, la prototipicitat i la singularitat de la pràctica diarística de Ricart.<br>Quaderns Kodak is the name given to the intimate diary of Enric-Cristòfol Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893-1960), painter and engraver, written between 1920 and 1956, which has been published only partially. This doctoral thesis offers an edition of the diary, preceded by its corresponding study, where a global, literary reading is outlined —therefore not only a historical and artistic reading. The study pays attention to the mechanisms of representation of the self, and it also pays attention to its reading and writing pacts. Certainly, the Quaderns Kodak can be read as a chronicle of Catalan contemporary art and as a writing practice which can be read from literature. Thus, apart from a historical document, they are the space for the figuration of a changing, complex self, who rereads himself, with an ironic, penetrating look on things, in a border position regarding genres and literature itself. The diary is nourished by explicit poetics which quite often deny the possibility of using them, according to an idea that considers literature an artifice, and according to a “natural” and self-addressed writing project. Simultaneously, the implicit poetics, just as the textuality itself, are inherently literary. The study aims to exploit this literary interpretation of the Quaderns Kodak, incorporating them to the Catalan diary scene, something often neglected by the bibliography on this diary.
The edition, which transcribes the original manuscript with a standard orthography, follows explicit, philological criteria. The text is completed with an abundant annotation; it explores the documental dimension of the diary. The manuscript is transcribed in its integrity, and it is completed with an index of proper names. The annotation echoes the performative dimension of the diary outlined in the study; as a whole, the edition, the annotation and the study share the aim of offering a global analysis of the Quaderns Kodak, also by studying its connection with the architext and with the Catalan diary practice. The study is in debt to a broad bibliography, which should light up, at the same time, the prototypicality and the singularity of Ricart’s diary.
13
Costa, Susana França da. "Videodança na educação : crianças que operam e editam." reponame:Biblioteca Digital de Teses e Dissertações da UFRGS, 2011. http://hdl.handle.net/10183/36314.
Full textAbstract:
Esta pesquisa investiga como as crianças elaboram a mescla de vídeo e dança, recorrendo a seus imaginários, poéticas, fantasias e performances, revelando uma potência de produzir arte como mecanismo de resistência num contexto de vulnerabilidade social. O objeto empírico foi constituído a partir de caderno de registros e vídeos realizados durante uma oficina de videodança, realizada nos meses de janeiro e fevereiro de 2010, com crianças entre nove e treze anos de idade, em uma ONG, em Porto Alegre – RS. Nessa atividade, elas próprias decidiram o que iriam produzir, filmando e editando as imagens. Foram produzidos 11 vídeos, disponíveis no blog “Sôra, que dança é essa?” (soraquedancaeessa.blogspot.com), com a média de 10 crianças participantes. No intuito de compreender as trajetórias da dança na prática de videodança com as crianças, analisa-se o material coletado a partir de três questões norteadoras: como as crianças operam a mescla dança e tecnologia; como descrever esse entre-lugar da videodança, no qual as fronteiras entre as linguagens artísticas não podem ser definidas nem marcadas; como posso pensar a presença das imagens de si e dos outros no trabalho dessas crianças.<br>The present study is an investigation focused on how children in vulnerability situation can handle a mix of video and dance experience, it was taken into account their imaginary world, fantasy and their performance in which can be revealed great skills to do art as a resistance mechanism despite being in a social vulnerability condition. The Empirical data of this research were gathered from notebook entries and videos recorded during a videodance workshop with children between nine and thirteen years old. It was held in January and February 2010 at a NGO (non-governmental organization), in Porto Alegre – RS, in the Southern region of Brazil. During the workshop, these children had chosen a theme for their own production, video recording and editing images from their art production. As a result, it was producted 11 videos (they are avaiable at “Sôra,que dança é essa?” (soraquedancaeessa.blogspot.com) web blog, in which number of participants ranged around 10 children. We aimed at reaching a foster comprehension on how this process works through an experience of videodance with children. These collected data were analyzed following three guiding questions: How do children handle a mix of dance and technology; how the uniqueness of the role of videodance can be described considering it doesn`t set any limit among artistic languages; How can we think of children self-images perception and at the same time their perception of others can be reflected in their art production.
14
Kepper, Johannes, and Ralf Schnieders. "Die Edirom-Lösung innerhalb des Projekts Digitale Musikedition." Bärenreiter Verlag, 2012. https://slub.qucosa.de/id/qucosa%3A71882.
Full text
15
Ramírez, Sevilla Esperança. "Edició crítica dels escolis al cant IX de l’Odissea." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/400698.
Full textAbstract:
En aquesta tesi de doctorat es duu a terme una edició completa, crítica i actualitzada
dels escolis al cant IX de l’Odissea, incloent tant els escolis considerats menors com els
majors. Aquest cant, juntament amb els tres subsegüents, conforma les anomenades
aventures d’Odisseu, que han atret l’atenció dels estudiosos de l’obra homèrica de tots els
temps.
Per dur a terme aquesta tasca ha calgut analitzar i confrontar sistemàticament les
edicions anteriors que, de manera total o bé parcial, inclouen escolis relatius al cant IX de
l’Odissea i, per un altre costat, fixar el corpus de manuscrits que hi empraríem, el qual s’ha
establert en 37, de tipologies i filiacions genètiques diferents.
Destaca la novetat metodològica de classificar els escolis per tipus en funció del seu
contingut: referits als títols, dedicats a resums argumentals, centrats en aspectes
lexicològics, en aspectes gramaticals, o bé contextuals o mitogràfics. Aquesta classificació,
a més d’ajudar a entendre el contingut de cada escoli, ofereix també una visió interessant
sobre la filiació dels manuscrits.
L’objectiu, per tant, és oferir un corpus de dades que reculli els escolis, les anotacions i
també les correccions significatives del text homèric. En aquest corpus, hi ha continguts de
diversos tipus, des de mites en versions diferents de les tradicionals fins a mots que convé
interpretar, passant per expressions sintàctiques o acotacions morfològiques.<br>This doctoral dissertation intends to provide a complete, critical, and up-to-date edition of
the scholia of Book IX of the Odyssey, including both the minor as well as the major scholia.
This book, along with the next three, presents the so-called adventures of Ulysses, which have
drawn the attention of scholars of Homeric work since early time.
To accomplish this task, it has been necessary to analyze and systematically confront the
previous editions that either in its totality or partially include scholia related to Book IX of the
Odyssey, and at the same time, to establish the corpus of manuscripts we will use, established
at 37, which have different genetic typologies and filiations.
The methodology novelty of classifying the scholia by types based on their content stands
out: referring to titles, dedicated to argumentative summaries, centered on lexicological
aspects, on grammatical aspects, or contextualized or mythographic. This classification,
besides helping to understand the meaning of each scholium, also offers an interesting vision
about the filiation of the manuscripts.
The objective, therefore, is to offer a corpus that collects the scholia, annotations, and also
the significant corrections of the Homeric text. In this corpus, there are contents of different
types, ranging from myths in versions different from the traditional ones to words that need to
be interpreted, including syntactic expressions or morphological annotations.
16
Falguera, García Enric. "L'obra de Jaume Agelet i Garriga. Estudi i edició." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2013. http://hdl.handle.net/10803/131996.
Full textAbstract:
El present treball és un estudi de la vida i l'obra del poeta lleidatà Jaume Agelet i Garriga. Una vida, lluny de Catalunya, que cal reseguir a través de la correspondència amb algunes de les principals personalitats del país, com ara Tomàs Garcés, Pau Casals, o Marià Manent. La seva poesia, d'herència romàntica, és una cruïlla de camins d'influències simbolistes, postsimbolistes i surrealistes, que té en el món infantil el pilar bàsic. A partir de l'enyorat món de la infantesa el poeta construeix una obra solida que té en el símbol i la imatge els seus recursos principals.
Al costat de l'estudi de la poesia, el treball vol oferir una edició crítica de tots els poemaris ageletians a partir de les primeres edicions i anotant en aparat l'evolució del text per constatar el procés constant de revisió que Agelet sotmet a la seva obra i l'extraordinari grau de fidelitat a uns mateixos principis poètics.<br>El presente trabajo es un estudio de la vida y la obra del poeta leridano Jaume Agelet i Garriga. Una vida, lejos de Cataluña, que hay que reseguir a través de la correspondencia con algunas de las principales personalidades del país, como Tomás Garcés, Pau Casals, o Marià Manent. Su poesía, de herencia romántica, es un cruce de caminos de influencias simbolistas, postsimbolistas y surrealistas, que tiene en el mundo infantil el pilar básico. A partir del añorado mundo de la infancia el poeta construye una obra sólida que tiene en el símbolo y la imagen sus recursos principales.
Junto al estudio de la poesía, el trabajo quiere ofrecer una edición crítica de todos los poemarios ageletianos a partir de las primeras ediciones y anotando en aparato la evolución del texto para constatar el proceso constante de revisión que Agelet somete a su obra y el extraordinario grado de fidelidad a unos mismos principios poéticos.<br>The present work is a study of the life and work of poet Jaume Agelet i Garriga. A life away from Catalonia, which can be followed through his correspondence with some of the leading national personalities such as Tomàs Garcés, Pau Casals, and Marià Manent. His poetry, of romantic inheritance, is a crossroads of symbolist, post-symbolist and surrealist influences. His poetry is built from children's world, symbols and imagery.
Apart from the study of poetry, the work aims to provide a critical edition of all poems by Agelet.
17
Demirdal, Tuna Yaylı Güler. "Nozokomiyal infeksiyonlarda izole edilen pseudomonas aeruginosa suşlarında antibiyotik sinerjizmi /." Isparta : SDÜ Tıp Fakültesi, 2002. http://tez.sdu.edu.tr/Tezler/TT00089.pdf.
Full text
18
Fürst, Elmar Wilhelm M. "EDICOM: Außenhandel - Verkehr. Eine Kohärenzuntersuchung zweier amtlicher statistischer Systeme." STATISTIK AUSTRIA, Bundesanstalt Statistik Österreich, 2006. http://epub.wu.ac.at/5752/1/Fuerst_Verkehr2_11_2006.pdf.
Full textAbstract:
Im Rahmen des EDICOM-Programms der Europäischen Kommission wurde durch die STATISTIK AUSTRIA eine Kohärenzuntersuchung zwischen den Statistiken des Bereichs Außenhandel (Intrastat, Extrastat) und den Erhebungen des Bereichs Verkehr (Straßen- und Schienengüterverkehr, Binnenschiffs- sowie Rohrleitungsverkehr) durchgeführt. Es wurden Quartalsdaten für die Jahre 1996 bis 2003 hinsichtlich verschiedener Kriterien miteinander verglichen. In vielen Bereichen konnten sehr starke Zusammenhänge festgestellt werden, zahlreiche Zeitreihen zeigten gute bis durchschnittliche Korrelationen, auch sehr schwache und unplausible Ergebnisse wurden vereinzelt festgestellt. Ziel des Projekts war die Ableitung von Handlungsempfehlungen zur Verbesserung der jeweils anderen Erhebungsbereiche.
19
Pentericci, Caterina. "Editio critica, traduzione e commento di Truc. 1-254/5. Appendix: Editio critica, traduzione e analisi di Truc. 256-321 e 669-698." Doctoral thesis, Università degli studi di Trento, 2019. https://hdl.handle.net/11572/367773.
Full textAbstract:
Il lavoro di tesi consiste nell’edizione critica di una porzione di testo del Truculentus di Plauto (vv. 1-254/5), strutturata secondo le caratteristiche dell’Editio Plautina Sarsinatis. Si basa pertanto su un’indagine di prima mano sui manoscritti e sulle edizioni di Plauto, dalla princeps in poi, e si struttura in un apparato, rigidamente positivo, che tenga conto delle problematiche relative (1) al paratesto, (2) alla colometria dei cantica, (3) alle varianti testuali e congetture. All’edizione segue una proposta di traduzione e un commento filologico-stilistico sui versi presi in considerazione, spesso indispensabile per affrontare i passi più corrotti.
In appendice si è scelto poi di riservare spazio alle scene che vedono in azione il seruus truculentus (vv. 256-321 e 669-698), un personaggio in realtà del tutto secondario e poco rilevante ai fini della trama se non per il fatto che conferisce il titolo alla commedia. Di queste se ne fornisce l’edizione critica, una proposta di traduzione - finalizzata quanto più possibile a conservare l’ilarità dei Witze presenti - e un’analisi che evidenzi le caratteristiche del seruus, mettendone in discussione il nome.
20
Pentericci, Caterina. "Editio critica, traduzione e commento di Truc. 1-254/5. Appendix: Editio critica, traduzione e analisi di Truc. 256-321 e 669-698." Doctoral thesis, University of Trento, 2019. http://eprints-phd.biblio.unitn.it/3577/1/TESI_DOTTORATO_PENTERICCI.pdf.
Full textAbstract:
Il lavoro di tesi consiste nell’edizione critica di una porzione di testo del Truculentus di Plauto (vv. 1-254/5), strutturata secondo le caratteristiche dell’Editio Plautina Sarsinatis. Si basa pertanto su un’indagine di prima mano sui manoscritti e sulle edizioni di Plauto, dalla princeps in poi, e si struttura in un apparato, rigidamente positivo, che tenga conto delle problematiche relative (1) al paratesto, (2) alla colometria dei cantica, (3) alle varianti testuali e congetture. All’edizione segue una proposta di traduzione e un commento filologico-stilistico sui versi presi in considerazione, spesso indispensabile per affrontare i passi più corrotti.
In appendice si è scelto poi di riservare spazio alle scene che vedono in azione il seruus truculentus (vv. 256-321 e 669-698), un personaggio in realtà del tutto secondario e poco rilevante ai fini della trama se non per il fatto che conferisce il titolo alla commedia. Di queste se ne fornisce l’edizione critica, una proposta di traduzione - finalizzata quanto più possibile a conservare l’ilarità dei Witze presenti - e un’analisi che evidenzi le caratteristiche del seruus, mettendone in discussione il nome.
21
Sandroni, Chiara. "L'aggregato edilizio come base conoscitiva per la salvaguardia del patrimonio edilizio esistente: il caso di studio del centro storico di Fermo." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2013. http://amslaurea.unibo.it/5471/.
Full text
22
Artigas, Prous Josep. "L'obra poètica de Salvador Estrem i Fa. Estudi i edició." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461460.
Full textAbstract:
L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'obra poètica de Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936), de la qual proposo l'estudi i l'edició filològica. Aquesta obra és constituïda per quatre volums impresos —Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita i El Crist de la Solitud—, un mecanoscrit de cinc composicions que és l'embrió d'un recull que va romandre inacabat i un conjunt de poesies publicades en premsa que no van ser aplegades en volum. La primera part se centra en l'estudi de la figura de Salvador Estrem i de la seva poesia i compta amb tres capítols: per una banda, una aproximació biogràfica al personatge en el context de la comarca i el temps en què va viure; per altra banda, la lectura interpretativa dels quatre llibres de poesia, que ens ha permès analitzar els fonaments més rellevants d'aquesta producció poètica i la seva evolució al llarg dels anys; finalment, l'estudi detallat de la llengua que usa Estrem en les seves composicions, juntament amb els canvis que experimenta, i l'anàlisi de les formes literàries. Aquest estudi vol posar de relleu la personalitat de Salvador Estrem i la seva obra en el context de la poesia catalana del període d'entreguerres, com a representant dels autors situats al marge dels nuclis culturals predominants, i mostrar la importància del moviment cultural a la comarca del Priorat en aquest període. La segona part és l'edició filològica d'aquesta obra, precedida per tres nous capítols: la descripció dels testimonis, la història textual dels llibres publicats i de les poesies no recollides en volum i la discussió sobre els criteris d'edició. La seva finalitat és oferir les poesies de Salvador Estrem a un lector actual perquè siguin llegides sense les dificultats gràfiques i les convencions ortogràfiques d'una edició de les primeres dècades del segle XX, però tot respectant, així mateix, els valors estilístics i la llengua literària del text original. El treball conclou amb les referències de la bibliografia completa d'Estrem, tant els llibres publicats com els articles i els textos literaris apareguts en publicacions periòdiques, i de les fonts hemerogràfiques i arxivístiques que he consultat.<br>El objeto de estudio de esta tesis es la obra poética de Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936), de la que propongo el estudio y la edición filológica. Esta obra es constituida por cuatro volúmenes impresos —Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita y El Crist de la Solitud—, un manuscrito de cinco composiciones que es el embrión de una recopilación que permaneció inacabada y un conjunto de poesías publicadas en prensa que no fueron reunidas en volumen. La primera parte se centra en el estudio de la figura de Salvador Estrem y de su poesía, y cuenta con tres capítulos: por un lado, una aproximación biográfica al personaje en el contexto de la comarca y el tiempo en que vivió; por otra parte, la lectura interpretativa de los cuatro libros de poesía, que nos ha permitido analizar los fundamentos más relevantes de esta producción poética y su evolución; finalmente, el estudio detallado de la lengua que usa Estrem en sus composiciones, junto con los cambios que experimenta, y el análisis de las formas literarias. Este estudio quiere poner de relieve la personalidad de Salvador Estrem y su obra en el contexto de la poesía catalana del período de entreguerras, como representante de los autores situados al margen de los núcleos culturales predominantes, y mostrar la importancia del movimiento cultural en la comarca del Priorat en este periodo. La segunda parte es la edición filológica de esta obra, precedida por tres nuevos capítulos: la descripción de los testigos, la historia textual de los libros publicados y de las poesías no recogidas en volumen y la discusión sobre los criterios de edición. Su finalidad es ofrecer las poesías de Salvador Estrem a un lector actual para que sean leídas sin las dificultades gráficas y las convenciones ortográficas de una edición de las primeras décadas del siglo XX, pero respetando, asimismo, los valores estilísticos y la lengua literaria del texto original. El trabajo concluye con las referencias de la bibliografía completa de Estrem, tanto los libros publicados como los artículos y los textos literarios aparecidos en publicaciones periódicas, y de las fuentes hemerográficas y archivísticas que he consultado.<br>The study object of this thesis is the poetical works of Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893-1936). I propose its study and philological edition. The poetry of Estrem consists in four printed volumes —Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La mala collita i El Crist de la Solitud—, a typescript of five poems —a book project that remained unpublished— and a collection of poems published in newspapers which were not collected in volume. The first part deals with the study of the poetry and has three chapters: on the one hand, a short biography of the poet in the context of the region and the time in which he lived; on the other hand, the critical analysis of these four books, allowing us to analyze the most important foundations of this poetry and its evolution over the years; finally, the detailed study of the language used by Estrem in his compositions, along with the changes taking, and the analysis of literary forms found in his poems. This study seeks to highlight the personality of Salvador Estrem and his work in the context of Catalan poetry during the studied period, as a representative of the authors located outside the predominant cultural centers, and to show the importance of the cultural movement to the Priorat region in this period. The second part is the philological edition of this poetry, preceded by the description of the testimonies, the textual history of the published books and the poetry not included in volume and the discussion about the editing criteria. Its purpose is to offer the poetry of Salvador Estrem to a current reader to be read without the graphic difficulties and the spelling conventions of an old edition. The thesis concludes with the references to the complete bibliography of Salvador Estrem, both published books and articles published in journals, and an appendix with the transcription of preserved discourses and the references to the correspondence.
23
Er, Gülsüm Arıkan Demir Necla Ekinci F. Yeşim. "Sazan balıklarından (Cyprinus carpio) elde edilen proteinlerin izolasyon yöntemlerinin karşılaştırılması /." Isparta : SDÜ Fen Bilimleri Enstitüsü, 2007. http://tez.sdu.edu.tr/Tezler/TF01112.pdf.
Full text
24
Cavalieri, Serena. "Dalla valutazione della vulnerabilità sismica degli aggregati edilizi alla gestione efficace delle attività di prevenzione: ipotesi operative ed esemplificazioni sugli aggregati 5, 9, 17, 19 del centro storico di San Giovanni in Persiceto." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2017.
Find full textAbstract:
La tesi ha come oggetto sette aggregati edilizi del centro storico di San Giovanni in Persiceto per i quali era già stato valutato il livello di vulnerabilità al sisma riassunto con un indice che tiene conto dei principali meccanismi di danno tipici di questa tipologia edilizia. Si è ipotizzata un’attività di prevenzione sismica con interventi volti a eliminare le vulnerabilità individuate utilizzando gli strumenti tecnici e normativi vigenti, con particolare riferimento al Sismabonus 2017 che concede agevolazioni fiscali sulle attività di riduzione del rischio sismico degli edifici. Sono state definite le unità strutturali (US), porzioni di aggregato con comportamento omogeneo ai carichi statici e dinamici che devono essere oggetto dell’intervento. Queste unità possono essere contigue condividendo elementi strutturali che necessitano di interventi e possono contenere più unità immobiliari (UI) o porzioni di esse. Si è proposto uno strumento per una gestione più efficiente delle attività di prevenzione: unità minime di intervento (UMI) che raggruppano più US subordinate a progettazione unitaria. Si sono ipotizzate quattro opzioni di UMI basate su obiettivi e condizioni operative differenti, le quali sono state confrontate sulla base dell’efficacia e della fattibilità dell’intervento. L’efficacia si è valutata mediante il ricalcolo dell’indice di vulnerabilità, risolvendo le criticità su elementi strutturali in comune alle US comprese nella stessa UMI; la fattibilità si è stimata considerando l’aumento di soggetti coinvolti nelle ipotesi di intervento e la condizione che ciascuna UI, ove frazionata su più US, sia ricompresa nella stessa UMI. È emerso che l’ipotesi più efficiente è quella che raggruppa US già connesse architettonicamente: le UMI così definite permetterebbero interventi strutturalmente più efficaci e completi accorpando le UI frazionate su più US nello stesso intervento e coinvolgendo un numero non troppo elevato di soggetti.
25
Giusti, Elia. "Dalla valutazione della vulnerabilità sismica degli aggregati edilizi alla gestione efficace delle attività di prevenzione: ipotesi operative ed esemplificazioni sugli aggregati 6, 11, 24 del centro storico di San Giovanni in Persiceto." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2017.
Find full textAbstract:
La tesi ha come oggetto sette aggregati edilizi del centro storico di San Giovanni in Persiceto per ciascuno dei quali era già stato valutato il livello di vulnerabilità al sisma riassunto con un indice che tiene conto dei principali meccanismi di danno tipici di questa tipologia edilizia. Si è ipotizzata un’attività di prevenzione sismica con interventi volti a eliminare le vulnerabilità individuate utilizzando gli strumenti tecnici e normativi vigenti, con particolare riferimento al Sismabonus 2017 che concede agevolazioni fiscali sulle attività di riduzione del rischio sismico degli edifici. Sono state definite le unità strutturali (US), porzioni di aggregato con comportamento omogeneo ai carichi statici e dinamici che devono essere oggetto dell’intervento. Queste unità possono essere contigue condividendo elementi strutturali che necessitano di interventi e possono contenere più unità immobiliari (UI) o porzioni di esse. Si è proposto uno strumento per una gestione più efficiente delle attività di prevenzione: unità minime di intervento (UMI) che raggruppano più US subordinate a progettazione unitaria. Si sono ipotizzate quattro opzioni di UMI basate su obiettivi e condizioni operative differenti, le quali sono state confrontate sulla base dell’efficacia e della fattibilità dell’intervento. L’efficacia si è valutata mediante il ricalcolo dell’indice di vulnerabilità, risolvendo le criticità su elementi strutturali in comune alle US comprese nella stessa UMI; la fattibilità si è stimata considerando l’aumento di soggetti coinvolti nelle ipotesi di intervento e la condizione che ciascuna UI, ove frazionata su più US, sia ricompresa nella stessa UMI. È emerso che l’ipotesi più efficiente è quella che raggruppa US già connesse architettonicamente: le UMI così definite permetterebbero interventi strutturalmente più efficaci e completi accorpando le UI frazionate su più US nello stesso intervento e coinvolgendo un numero non troppo elevato di soggetti.
26
Casadei, Flavia. "La vulnerabilità sismica dei tessuti storici analizzata a partire dalla caratterizzazione costruttiva: analisi degli aggregati XXI e XXII nel centro storico di San Giovanni in Persiceto." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2018.
Find full textAbstract:
Il lavoro di tesi svolto si occupa dell’analisi di due aggregati facenti parte del centro storico di San Giovanni in Persiceto al fine di fornire alle amministrazioni comunali un metodo di valutazione delle vulnerabilità che sia veloce ed efficiente per coordinare gli interventi antisismici.
I centri storici, infatti, presentano il caso di maggiore rischio in caso di evento sismico, in virtù del loro carattere di eterogeneità. Un’approfondita analisi delle trasformazioni subite dagli aggregati nel tempo permette,dunque, di individuarne le carenze costruttive.
Il processo analitico che ha caratterizzato il lavoro di tesi si è composto di alcune fasi fondamentali.
Dapprima il tessuto urbano è stato analizzato dal punto di vista storico e morfologico attraverso documenti storici archivistici e catastali in modo da ricostruire il processo evolutivo dell’aggregato dal primo impianto a quello odierno. In seguito sono stati individuati i caratteri storici ed evolutivi del tessuto urbano attraverso uno studio di natura tipologica al fine di determinare il processo di formazione dei tipi edilizi. Sono state, poi, individuate le carenze strutturali e le vulnerabilità sismiche ad esse connesse. Sulla base di queste ultime si sono ipotizzati i meccanismi di collasso attivabili in caso di sisma rappresentando il comportamento cinematico della struttura.
In conclusione, è stato quantificato il danno attraverso la valutazione analitica della vulnerabilità che sfrutta indici specifici e la mediazione di un sistema di pesi.
Per fornire un'alternativa più celere alle amministrazioni locali si è, poi, calcolata la vulnerabilità attraverso un metodo speditivo.
Per concludere, in questo lavoro di tesi,si è esteso il metodo di valutazione analitico alle chiese e ai campanili cercando di capire se l'applicazione di esso potesse essere valido anche per edifici che, seppur diversi dalla tipologia dell'edilizia storica, erano parte integrante degli aggregati oggetto di studio.
27
Andreu, Expósito Ricard. "Edició crítica, traducció i estudi de L'ARS GROMATICA siue geometria gisemvndi." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/123200.
Full textAbstract:
Aquesta tesi presenta la primera edició crítica completa del tractat de Gisemund sobre l'art gromàtica o geometria, realitzada a partir dels testimonis directes (manuscrits Ripoll 106, ACA i París BN 8812) així com les fonts indirectes conegudes en què es basà el seu autor (bàsicament obres del Corpus Agrimensorum Romanorum, la Geometria I de Pseudoboeci i Orosi).
L'edició es presenta amb els habituals praefatio, stemma codicum i conspectus notarum redactats en llatí i un complet aparat crític amb indicació de les fonts directes, les edicions anteriors i les fonts indirectes corresponents a cada passatge, així com de les variants textuals en totes les fonts.
S'acompanya d'una traducció catalana amb notes aclaratòries, presentada en format d'edició bilingüe, i va precedida d'una introducció i estudi del seu contingut.
En aquesta introducció s'explica la història de la transmissió del text, els anteriors estudis i edicions parcials de l'obra i el procés d'edició. També en aquest apartat es fan algunes aportacions al respecte del seu contingut en quatre aspectes fonamentals:
1- L'aportació de l'obra al coneixement del C.A.R.
2- Una nova visió sobre la qüestió de les Casae Litterarum.
3- Una anàlisi del contingut històric de la Discriptio Hispaniae.
4- Algunes observacions sobre la llengua i l'estil de Gisemund.<br>This thesis presents the first complete critical edition of Gisemundus' treatise about gromatic art or geometry, carried out from direct sources (manuscripts: Ripoll 106, ACA and Paris BN 8812) and also indirect sources, those known to us, on wich the author based his work (especially the Corpus Agrimensorum Romanorum, Pseudoboethius' Geometria I and Orosius).
Our edition offers a praefatio, stemma codicum and conspectus notarum, all written in latin as usual, and a rich critical apparatus wich gives indication of direct sources, previous editions and indirect sources referred to every passage, followed by textual readings in all sources.
We also offer a catalan translation with notes, in a bilingual edition format, and it is preceded by an introduction and a study of the work's content.
In this introduction we explain the historical transmission of this text, the previous studies and parcial edtions of the work and our edition process. Along this introduction some contribution is made on four important issues:
1- This treatise's contribution to the knowledge of C.A.R.
2- A new vision of the question of Casae Litterarum.
3- An analysis of the historical content of the Discriptio Hispaniae.
4- A few remarks about Gisemundus' language and style.
28
Masi, Laura. "La vulnerabilità sismica degli aggregati edilizi del centro storico di Imola." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2019.
Find full textAbstract:
La presente tesi prosegue lo studio avente come oggetto la definizione di un metodo di valutazione della vulnerabilità sismica per gli aggregati edilizi storici. Il centro storico è quello di Imola, prima città della Romagna di questo studio. L’analisi effettuata parte da una ricerca approfondita sull’evoluzione del centro storico, tramite fonti bibliografiche e archivistiche, affiancate dalle numerose mappe antiche della città, grazie alle quali è stato possibile individuare i periodi di cambiamento caratterizzanti l’edilizia imolese. Per i due aggregati oggetto di studio sono stati individuati i caratteri storici ed evolutivi sfruttando, oltre all’osservazione dei prospetti, anche le mappe antiche e i documenti catastali. L’elaborato prosegue con l’individuazione dei possibili meccanismi di collasso attivabili in caso di sisma e con la valutazione delle vulnerabilità presenti, effettuata in pianta e in prospetto tramite elaborati grafici, e successivamente quantificata tramite il calcolo dei relativi indici. Si ottiene l’indice di vulnerabilità globale analitico, indicatore del grado di vulnerabilità, effettuando una somma ponderata dei singoli indici. Infine, viene sviluppata una fase operativa, consistente nella proposta di interventi risolutivi delle vulnerabilità; questi vengono applicati a diverse ipotesi di Unità Minime d’Intervento. Si effettua nuovamente il calcolo degli indici analitici, in modo da poter valutare l’efficienza degli interventi in termini economici, di efficacia e di fattibilità. Si ottiene uno strumento versatile che opera sia in campo conoscitivo che in campo operativo, ed efficace, permettendo un’analisi degli aggregati storici con tempi e costi contenuti. L’obiettivo è fornire alle Amministrazioni comunali una base qualitativa dalla quale partire per stilare una graduatoria del grado di sismicità degli aggregati ed approfondire l’analisi sulle situazioni di maggiore criticità per intervenire preventivamente.
29
Rovira, i. Cerdà Helena. "El Valeri Màxim d’Antoni Canals: estudi i edició (llibres I-V)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283115.
Full textAbstract:
Aquesta tesi doctoral conté l’única edició crítica fins ara realitzada dels llibres I-V del Valeri Màxim d’Antoni Canals, això és la traducció catalana dels Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim, que el dominic valencià ja tenia enllestida en 1395. La nostra edició té en compte els nou testimonis, tots ells manuscrits, que transmeten l’obra íntegrament o en la seva major part. A banda d’aquests còdexs, hi ha una altra còpia de la qual només s’han conservat sis folis, amb fragments del novè llibre. L’edició inclou un aparat de variants en el qual es reflecteixen les lliçons bandejades del text editat i un aparat de notes que analitza especialment les interpolacions introduïdes pel dominic en la traducció i la seva procedència. En aquest sentit, aquesta tesi aporta informació sobre una nova font, no localitzada anteriorment, el comentari medieval de Dionís de Borgo San Sepolcro. L’exposició d’aquest monjo agustinià no només fou emprada directament per Antoni Canals, sinó que també influí decisivament en el comentari d’un frare dominic anomenat Lucas. Tal com ha demostrat Gemma Avenoza en diversos estudis, aquesta darrera font també fou utilitzada al Valeri Màxim de Canals.
Aquesta tesi doctoral també presenta per primera vegada un stemma codicum que estableix les relacions de parentiu entre els diversos testimonis manuscrits conservats, tots del final del s. XIV o del s. XV. Es tracta d’un stemma provisional en el sentit que només es fonamenta en la part que editem, és a dir, els primers cinc dels nou llibres que conformen el Valeri Màxim. Per altra banda, incloem també una descripció codicològica, no només de cada un d’aquests manuscrits sinó també d’uns folis solts conservats a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, que contenen fragments del llibre IX de la traducció de Canals, raó per la qual no han estat contemplats en l’edició ni en l’stemma. També s’ha descrit codicològicament el ms. 7540 de la Biblioteca Nacional de España, que transmet la còpia llatina dels Dicta i el comentari de Fr. Lucas que consultà el dominic valencià per realitzar la seva traducció. En molts casos, les lliçons d’aquestes fonts llatines han estat determinants per destriar en el text català les bones lliçons d’aquelles que són espúries.
A banda de l’edició, la tesi inclou un estudi introductori en el qual s’analitzen alguns aspectes de la figura del dominic i de la seva obra, sobretot del Valeri Màxim. Tot fonamentant-nos en les aportacions d’altres estudiosos, també presentem una biografia de Canals i un panorama sobre la seva producció textual. Per a copsar la importància de l’original traduït, presentem una taula en la qual s’indiquen els episodis dels Dicta reproduïts en obres escrites en llengua catalana als s. XIV-XV. Pel que fa a l’arromançament dels Dicta fet per Canals, es contextualitza aquesta obra, en primer lloc dins del marc europeu del moment i, en segon lloc, dins de la tradició literària catalana. Després s’analitza més particularment el text d’aquesta obra tot acarant-lo amb l’original llatí i delimitant les interpolacions afegides pel dominic, que en la seva major part deriven dels comentaris medievals de Dionís de Borgo San Sepolcro i Fr. Lucas. També s’analitza el Valeri Màxim des d’una perspectiva lexicogràfica, tot remarcant les aportacions del dominic al desenvolupament de la llengua catalana –aquest apartat es basa principalment en les aportacions precedents d’Emili Casanova–. Així mateix, establim una taula comparativa de les grafies dels manuscrits, centrada en les vocals àtones i les consonants palatals i postalveolars. Per facilitar la localització de passatges concrets de la traducció de Canals, incloem un índex dels antropònims, topònims i gentilicis que apareixen als primers cinc llibres. Per últim, incloem unes conclusions finals i una bibliografia que aspira a proporcionar un estat de la qüestió degudament actualitzat de tots els aspectes que acabem de mencionar.<br>This doctoral dissertation contains the first critical edition of books I-V of Antoni Canals’ Valeri Màxim, this is the Catalan translation of Valerius Maximus’ Dictorum factorumque memorabilium. This translation was already completed in 1395.
This edition takes into account the nine medieval manuscripts transmitting completely or partially books I-V. It also includes a critical apparatus with the rejected variants and an apparatus of notes to analyze interpolations introduced by the Dominican friar and their origin. In this sense, we provide information on a new source of this Catalan translation: the medieval commentary of Dionysius de Burgo Sancti Sepulchri. We also include the first stemma codicum relating the nine manuscripts, all dated between the end of fourteenth century and the fifteenth century. Apart from the edition, we study some aspects of Antoni Canals and his work.
Always taking into account previous contributions, we present a biography of this Dominican friar and an overview of his textual production. To understand the importance of the original translated, we have prepared a table indicating the episodes of Dicta taken up in medieval Catalan literature. Moreover, Canals’ translation of Dicta is contextualized first within the European framework and secondly within the Catalan literary tradition, and it is compared not only to the original Latin but also to Dionysius and Lucas medieval comments, from which we study interpolations added by the Dominican.
It is also highlighted the Valeri Màxim‘s contributions to the lexicographical development of the Catalan language, and it is established a comparison chart showing several spellings of manuscripts to represent unstressed vowels and palatal and postalveolar consonants. To facilitate the location of specific passages of Canals’ translation, we include an index of personal and geographical names included in the first five books. Finally we set out some general conclusions and a bibliography providing a current state of all aspects mentioned above.
30
Segarrés, Gisbert Marta. "De diuersis artibus de Teòfil: Edició, traducció al català i comentari." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/396122.
Full textAbstract:
De diuersis artibus o Schedula diuersarum artium de Teòfil és una de les obres sobre art i artesania més importants de l'Edat Mitjana. És un tractat medieval dividit en tres llibres que s'ocupen, respectivament, de pintura, vitralleria i orfebreria.
El treball que presentem consta de diferents parts: en primer lloc, oferim un estudi preliminar on exposem les teories que s'han formulat recentment pel que fa a l'autoria, la datació i el títol de l'obra i hi incloem un estudi sobre les principals fonts de la tecnologia artística medieval. Hi incorporem un apartat dedicat a la transmissió manuscrita del tractat on recollim el llistat actualitzat de tots els manuscrits que contenen el De diuersis artibus i aportem una relació de totes les edicions i traduccions que s'han publicat fins al moment. Dediquem també un capítol a exposar els criteris que hem seguit per a l'establiment del text llatí i per a l'elaboració de la traducció catalana.
En segon lloc, oferim una nova versió del text de De diuersis artibus. Prenent com a base l'edició de Dodwell, aportem noves variants i esmenes significatives, a les quals hem pogut arribar gràcies a haver-nos capbussat profundament en el text i en la seva interpretació. Aquest treball conté també la primera traducció al català d'aquest tractat medieval. La iniciativa de traduir aquesta obra fou motivada per l'interès que aquesta pot suscitar en un territori on l'art romànic destaca per la seva quantitat, qualitat i bon estat de conservació. En tercer lloc, presentem un extens comentari de l'obra, en el qual examinem i contextualitzem les tècniques i l'art que s'hi descriu.
Finalment, hem completat el nostre estudi amb un ampli annex d'imatges per exemplificar les eines, tècniques i obres d'art que es descriuen en el De diuersis artibus de Teòfil.<br>De diuersis artibus o Schedula diuersarum artium written by the monk Theophilus is one of the most important medieval works about art techniques. This medieval treatise is divided into three books, which deal with paint, glass and metalwork, respectively.
The present work consists of several parts: first, it provides a preliminary study on the most recent theories regarding authorship, dating and title of the work. It also includes a study about the main sources of medieval art technology. In addition, there is a section dealing with the manuscript tradition of this treatise and a list of all the editions and translations that have hitherto been published. There is another chapter where we explain the criteria followed for the Latin text's edition and for the Catalan translation.
Secondly, we offer a new edition of the De diuersis artibus. Based on Dodwell's edition, we provide new variants and meaningful corrections. This work also contains the first Catalan translation of this treatise. Thirdly, we present an extensive study of the work, in which we contextualize and examine the art techniques that are described.
Finally, we have completed our study with a large annex of images to illustrate the tools, techniques and pieces of art that are described in De diuersis artibus of Theophilus.
31
Bescós, Prat Pere. "Francesc Alegre: La primera guerra púnica, 1472. Estudi i edició crítica." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2011. http://hdl.handle.net/10803/31878.
Full textAbstract:
La traducción en el siglo XV establece una tercera vía: traducir un texto del latín o del griego "ad sententiam", segun su significado; alternativa a los dos "modi" medievales, que son la traducción "ad verbum" o literal, y la traducción "ad sensum", segun su sentido. La traducción del significado incluye la comprensión histórica y los aspectos formales y estilísticos del texto, fundamentos hermenéuticos esenciales para su correcta comprensión. Un primer paso de esta concepción moderna de la traducción se da en traductores que corrigen textos anteriores, como F. Alegre en las "Transformacions" (1494) de P. Ovidio, influido por las tesis de L. Bruni i por la poética neoplatónica. En su traducción "La primera guerra púnica" (1472), traduida del italiano, el barcelonés se situa al margen de estas inovaciones y se mantiene en el binomio "verbum-sensum" por la naturaleza escolar e iniciática de este ejercicio.
32
Mestres, Emilió Albert. "Poesia catalana completa de Joaquim Rubió i Ors. Estudi i edició." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671876.
Full textAbstract:
Joaquim Rubió i Ors és un poeta molt present a les històries de la literatura catalana però la seva poesia és totalment desconeguda, fora dels cercles acadèmics i erudits, havent gaudit d’una popularitat insòlita que després li ha estat negada, fins a caure quasi la totalitat de la seva obra en l’oblit més absolut, com la immensa majoria de la poesia del vuit-cents fins a Jacint Verdaguer, a causa d’un cúmul de prejudicis estètics que s’han anat creant tot al llarg del segle XX. Aquesta tesi representa el primer estudi biogràfic a fons del poeta i la primera edició completa de la seva poesia en català des de la seva mort. Des del 1902, data d’aparició del quart volum de la tercera edició de Lo Gaiter del Llobregat començada en vida i acabada pòstumament pel fill Antoni Rubió i Lluch, la seva poesia només ha estat publicada en antologies, i sempre la mateixa mitja dotzena de poemes, si exceptuem l’edició que vaig fer jo mateix el 2006 per a Edicions 62 amb els poemes del primer Gaiter. La tesi proposa i justifica un text a partir de l'estudi dels diferents manuscrits i les les diferents edicions fetes en vida del poeta.<br>Joaquim Rubió i Ors es un poeta muy presente en las historias de la literatura catalana pero su poesía es totalmente desconocida, fuera de los círculos académicos y eruditos, habiendo disfrutado de una popularidad insólita que luego le ha sido negada, hasta caer casi la totalidad de su obra en el olvido más absoluto, como la inmensa mayoría de la poesía del ochocientos hasta Jacint Verdaguer, debido a un cúmulo de prejuicios estéticos que se han ido creando a lo largo del siglo XX. Esta tesis representa el primer estudio biográfico a fondo del poeta y la primera edición completa de su poesía en catalán desde su muerte. Desde el 1902, fecha de aparición del cuarto volumen de la tercera edición de Lo Gaiter del Llobregat comenzada en vida y acabada póstumamente por su hijo Antoni Rubio i Lluch , su poesía solo ha sido publicada en antologías, y siempre la misma media docena de poemas, si exceptuamos la edición que hice yo mismo en 2006 para Edicions 62 con los poemas del primer Gaiter. La tesis propone y justifica un texto a partir del estudio de los diferentes manuscritos y las diferentes ediciones hechas en vida del poeta.<br>Joaquim Rubió i Ors is a poet very present in the histories of Catalan literature but his poetry is totally unknown, outside the academic and scholarly circles, having enjoyed an unusual popularity that later has been denied to him, until falling almost the totality of his work in the most absolute oblivion, like the vast majority of the poetry of the 19th Century until Jacint Verdaguer, due to an accumulation of aesthetic prejudices that have been created throughout the 20th Century. This thesis represents the first in-depth biographical study of the poet and the first complete edition of his poetry in Catalan since his death. Since 1902, the date of publication of the fourth volume of the third edition of Lo Gaiter del Llobregat, begun in life and finished posthumously by his son Antoni Rubió i Lluch, his poetry has only been published in anthologies, and always the same half a dozen poems, except for the edition I made myself in 2006 for Edicions 62 with the poems of the first Gaiter. The thesis proposes and justifies a text based on the study of the different manuscripts and the different editions made during the poet's lifetime.
33
Yalçın, Bekir Varol Remzi. "Toz metalurjisi yöntemiyle imal edilen titanyum alaşımı implantların temel özelliklerinin araştırılması /." Isparta: SDÜ Fen Bilimleri Enstitüsü, 2007. http://tez.sdu.edu.tr/Tezler/TF00995.pdf.
Full text
34
TRIBUIANI, CHIARA. "Analisi sperimentale di componenti edilizi per la riqualificazione energetica degli edifici." Doctoral thesis, Università Politecnica delle Marche, 2021. http://hdl.handle.net/11566/291054.
Full textAbstract:
Oggetto principale del progetto di ricerca è stata la valutazione del comportamento energetico di componenti edilizi attraverso l’analisi sperimentale in situ con la realizzazione di mock up configurati per lo scopo.
In prima battuta, lo studio si è concentrato sulle problematiche inerenti ai consumi energetici estivi, il comfort interno e la salubrità degli ambienti prefiggendosi l’obiettivo di analizzare nuove strategie per l’ottimizzazione dell’involucro edilizio. La tematica dell’isolamento termico è stata, quindi, declinata sotto diversi aspetti: tipologia dei materiali isolanti e le loro caratteristiche chimico-fisiche, tipologia delle strutture edilizie che necessitano di isolamento, principali parametri termici da considerare e infine la traduzione, in termini di sperimentazione in sito, di un modello comparativo tra involucri termici su una struttura esistente fortemente inerziale ma priva di isolamento termico: mock up realizzato a Fabriano.
La necessità di raggiungere standard energetici sempre più stringenti si è generalmente tradotta con la scelta e l’utilizzo di materiali isolanti con alte prestazioni per coibentare le pareti dei nostri edifici. Una corretta valutazione dei vantaggi e degli svantaggi legati a questa tecnica costruttiva è della massima importanza al fine di comprendere al meglio il comportamento termico delle strutture opache. Pertanto, la ricerca portata avanti, riporta i dati sperimentali e analitici ottenuti dallo studio di una parete ad elevata inerzia termica coibentata con due diversi strati isolanti esterni (metodologia in gergo definita come isolamento “a cappotto”) per soddisfare i requisiti nZEB italiani sulla resistenza termica e focalizzandosi sulle problematiche nell’ambito del clima mediterraneo.
Infatti, il surriscaldamento degli ambienti interni e, quindi, l'uso eccessivo dei sistemi di raffrescamento rappresenta uno dei principali problemi sia per la salute degli occupanti che per i consumi energetici, in particolar modo durante il periodo estivo. Ne consegue che, al fine di limitare questo problema, è necessaria una progettazione appropriata e/o un adeguamento energetico dell'involucro edilizio che utilizzi un approccio globale e sinergico.
Altro argomento di ricerca, seguito parallelamente al primo, è stato lo studio dei cool materials da applicare in sistemi di raffrescamento passivo degli edifici declinando la tecnica del cool roof alle facciate degli edifici. L’obiettivo dello studio è stato quello di valutare gli effettivi benefici che i cool materials possono avere una volta applicati su pareti verticali, al posto delle tradizionali vernici per esterni, e valutarne la convenienza in termini di costi-benefici-durabilità. Questi materiali possono contribuisce alla riduzione della temperatura superficiale dell’agglomerato abitativo grazie ad un migliore bilancio energetico relativo alle superfici in gioco favorendo la mitigazione dell’effetto di isola di calore urbana. Inoltre, l’utilizzo di pareti con corrette stratigrafie e il giusto posizionamento dell’isolamento con materiali che rispondano a condizioni al contorno dinamiche, soprattutto nei climi Mediterranei come il nostro, possono rappresentare una risposta alle problematiche riguardanti il miglioramento dell’efficienza energetica del nostro patrimonio edilizio. Il progetto di ricerca sui cool materials ha previsto una fase preliminare di studio dei materiali, formulazione delle pitture sperimentali e, infine, la preparazione del mock up sul quale installare i pannelli da monitorare durante il periodo estivo.
Riassumendo, la problematica della riqualificazione degli edifici rispetto all’isolamento estivo ha affrontato, principalmente, i seguenti argomenti:
• l’inerzia termica e la sua relazione con l’isolamento termico dell’involucro nel periodo estivo;
• lo studio dei materiali e la loro sperimentazione in condizioni reali, ovvero in regime dinamico;
• l’applicazione sperimentale dei cool materials sulle pareti verticali esterne per valutarne l’efficacia in termini di contenimento delle temperature superficiali.<br>The main object of the research project was the evaluation of the energy behavior of construction components through in situ measurement and experimental analysis with dedicated mock-up.
At first, the study has focused on issues related to energy consumption over the summertime, indoor comfort’s situations and environment’s salubrity with the aim of analysing new strategies towards building envelope’s upgrade.
Therefore, the topic of thermal insulation has been listed into different aspects: the type of insulating materials and their chemical-physical characteristics, the type of building structures that require insulation, the main thermal parameters to be considered within the research and, at last, the translation, in terms of on-site test, of a comparative model between several thermal envelopes applied on a highly inertial structure lacking of thermal isolation: mock up made in Fabriano.
The use of high-performance insulating materials to insulate the building walls is the necessary consequence to achieve the higher strict energy standards.
The urgent need of reaching higher energetic standards has brought to choosing high-performance isolating materials to insulate buildings. A correct evaluation of pros and cons of this specific construction technique is extremely fundamental in order to achieve a better understanding of opaque structures thermal behaviour’s.
Perhaps, the current research reports experimental and analytical data obtained from the study of a high thermal inertia surface insulated with two different external isolating layers, to meet the Italian nZEB requirements on thermal resistance and focusing on set of problems caused by the Mediterranean climate conditions.
In fact, the indoor environment overheating and, consequently, the excessive use of cooling systems represents one of the main problems both for the occupants’ health and for energy consumption, especially during the summertime. It follows that, in order to decrease the problem, a global and synergistic approach is necessary to design energy efficient building envelopes.
Another topic of the research, in line with the first one covered, has been conducted on studying cool materials to be applied to passive cooling techniques with the application of cool roof technique to the building facades. The aim of the study was to assess the benefits of those materials when applied to vertical envelopes instead of traditional outdoor coatings and evaluate their convenience in terms of costs-benefits-durability.
These materials can contribute to exterior’s temperature reduction of the housing agglomeration thanks to a better energy balance of the surfaces, facilitating the mitigation of the urban heat island effect.
Furthermore, resolutions to the problems concerning the energy improvement of our building heritage can be represented by the use of correct stratigraphy walls and the right placement of the insulating materials that respond to dynamic boundary conditions, especially in Mediterranean climate.
The research project on cool materials involved a preliminary phase of the materials study, the formulation of the experimental paints and, at last, the mock up preparation on which to install the panels to be monitored over the summertime period.
In summary, the problem of building energy upgrading in regard to summer insulation is focused on the main following topics:
• thermal inertia and its relationship with the thermal insulation of the envelope over summertime period;
• the study of materials and their experimentation in real conditions, or rather in a dynamic regime;
• the experimental application of cool materials on external vertical walls in order to evaluate their beneficial impact on surface’s temperature.
35
Granzotto, Erika <1986>. "CRISI FINANZIARIA ATTUALE E RIPERCUSSIONI NEL SETTORE EDILE." Master's Degree Thesis, Università Ca' Foscari Venezia, 2014. http://hdl.handle.net/10579/4223.
Full textAbstract:
Nella storia si sono verificate crisi che hanno costretto popolazioni di diversi paesi ad affrontare momenti di difficoltà. La crisi contemporanea, inizialmente solo finanziaria, si è trasformata in grave crisi economica e presenta caratteristiche nuove ed aspetti inediti.
Si è sviluppata in tutto il mondo un'ampia discussione sui comportamenti delle banche, dei fondi speculativi e delle istituzioni finanziarie, le quali utilizzando le possibilità consentite dalle legislazioni attuali hanno contribuito ad aggravare la crisi.
Lo scopo di questa tesi è analizzare alcuni aspetti fondamentali della crisi economica e finanziaria globale ed, in seguito, approfondire la crisi che nel contesto italiano sta attraversando il settore edile.
In primo luogo, mi sono impegnata a descrivere quali sono state le cause e le conseguenze della crisi attuale, risultato di una serie di decisioni della classe politica degli Stati Uniti, Paese in cui ha avuto origine e da cui in seguito si è manifestata nel resto del sistema economico industrializzato.
Successivamente, mi sono focalizzata sulle misure adottate per contrastare la crisi ed il relativo intervento dei Governi.
Le Banche centrali ed i governi hanno l'arduo compito di avviare una ripresa economica mediante politiche monetarie e fiscali che possano stabilizzare il sistema finanziario e rallentare la decelerazione produttiva. Nello specifico il loro intervento si è incentrato nell'evitare che la crisi di liquidità portasse al fallimento delle banche e delle istituzioni finanziarie.
In un secondo momento, le politiche da attuare devono sostenere programmi di crescita e regolamentare l'attività delle banche attraverso strumenti che blocchino le speculazioni finanziarie.
Successivamente, mi sono dedicata ad analizzare gli effetti che la crisi attuale ha avuto nel settore dell'edilizia in Italia.
La crisi finanziaria è diventata una crisi economica di dimensioni globale.
La bolla finanziaria e quella immobiliare sono esplose e l'effetto nel settore dell'edilizia è stato quello di un surplus di offerta rispetto alla domanda.
Le aziende edili sono in difficoltà, data la mancanza improvvisa di liquidità dovuta alla crisi finanziaria che stanno attraversando gli istituti bancari, i quali non hanno più fiducia e rendono pressoché impossibile l'accesso al credito. Allo stesso tempo la pressione fiscale è sempre più alta che impone scadenze pressanti.
A tutto ciò si aggiunge la saturazione del comparto immobiliare dovuta al bisogno di risparmio delle famiglie che non hanno i mezzi e/o le possibilità di investire.
In seguito, ho sviluppato questo tema interessandomi ai possibili scenari che futuri che possano permettere una ripresa del settore, soffermandomi sulla necessità di investire in progetti di bio edilizia ed eco-sostenibilità.
Vi è la necessità di innovare e intercettare nuovi mercati per cercare di uscire da questa congettura negativa del mercato edile in Italia.
Dal canto delle istituzioni, è necessario un piano di aiuti statali focalizzati sulla sostenibilità di alcuni progetti e sulla riconversione ecologica e aumento del credito bancario che consentano la ripresa di questo settore che rappresenta un'importanza cruciale per l'economia italiana.
36
González, Germain Gerard. "Estudi i edició de les inscripcions llatines falses d’Hispània (ca. 1440-1550)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83977.
Full textAbstract:
Aquesta Tesi Doctoral té per objecte l’estudi i edició del conjunt d’inscripcions llatines falses atribuïdes a l’antiga Hispania i aparegudes durant el primer Renaixement, des de mitjan s. XV i fins l’any 1550. Es tracta de poc més d’un centenar de textos epigràfics que mai no van ser realment gravats, sinó que únicament van ser copiats per escrit dins dels reculls epigràfics (syllogai) redactats a l’època. El fet que la gran majoria d’aquests es basessin en síl·loges composades prèviament va fer que aquestes falsificacions literàries tinguessin una gran difusió, primer en els reculls manuscrits i posteriorment en les obres impreses.
A mode d’introducció (Capítol 0), es fa un repàs de l’estudi i interès que han despertat els falsos epigràfics als s. XIX-XXI, així com una breu exposició de les problemàtiques que sorgeixen a l’hora d’abordar aquesta temàtica.
La primera part de la Tesi està constituïda per un estudi del context en què van aparèixer els falsos. Aquest estudi abraça tres grans aspectes: a) el desenvolupament de les ideologies preponderants dins de la historiografia espanyola coetània al període històric romà (Capítol 1); b) la catalogació exhaustiva de tota la documentació (tant manuscrita com impresa) que recull les inscripcions falses d’Hispània, des dels primers testimonis i fins les Inscriptiones antiquae totius orbis romani (1603) de Gruter (Capítol 2), i c) l’anàlisi filològica comparativa de les síl·loges més importants (Capítol 3).
La segona part de la Tesi la conforma l’edició crítica pròpiament dita juntament amb el comentari de les inscripcions falses (Capítol 4). L’edició dels textos es basa en les conclusions estemmàtiques extretes de l’estudi del tercer capítol. A més de fixar el text llatí, s’adjunta un exhaustiu aparat crític, així com una traducció del text, amb què es precisa la interpretació dels epígrafs. Al final de l’edició s’inclouen uns índexs sobre el contingut dels epígrafs falsos segons el model dels indices epigraphici propis dels corpora d’inscripcions autèntiques.
El comentari de les inscripcions té com a finalitat explicar el significat de l’epígraf (sempre que aquest no és obvi) i detectar les fonts que eventualment han estat utilitzades pels falsaris per a la fabricació de cada text, ja siguin epigràfiques, literàries o numismàtiques. Igualment, s’assenyalen els paral·lels interns existents entre els diversos falsos (tant els que conformen la nostra edició com la resta de falsos epigràfics llatins humanístics), i es noten els casos més interessants de repercussió historiogràfica i pervivència d’aquests falsos.
En la conclusió (Capítol 5), l’autor ofereix una anàlisi global dels falsos epigràfics hispànics de finals del s. XV i principis del s. XVI, amb un apunt sobre el possible origen i identitat dels responsables dels processos de falsificació més importants.
La Tesi es completa amb quatre índexs generals: de personatges (s. XIII-XVII), de cites clàssiques, de manuscrits i d’inscripcions.<br>The focus of this PhD Dissertation is the study and edition of the whole of the Latin spurious inscriptions located in Roman Hispania and created during the early Renaissance, from mid-Fifteenth century until 1550. They add up to about a hundred epigraphic texts, which were actually never engraved on stone and were only written down in the epigraphical collections (syllogai) created at that time. The fact that the vast majority of them were based on earlier collections allowed a wide dissemination of these literary forgeries, at first in manuscript works and at a later stage through the press.
In the introduction (Chapter 0), the author carries out an overview of the studies on epigraphic fakes from the 19th to 21st centuries, as well as a brief exposition of the problems which are encountered in dealing with this subject.
The first part of the Dissertation is dedicated to the study of the context in which the fake inscriptions appeared. This study comprehends three great aspects: a) the development of the predominant ideologies in the contemporary Spanish historiography relating to the Roman period (Chapter 1); b) an exhaustive cataloguing of all documentation (both manuscript and printed) containing the fake inscriptions, from the first documents to the Inscriptiones antiquae totius orbis romani (1603) of Gruter (Chapter 2), and c) the philological analysis and comparison of the most important collections (Chapter 3).
The second part of the Dissertation is constituted by the critical edition and the commentary of the fake inscriptions (Chapter 4). The textual edition is based on the stemmatic conclusions reached in chapter three. Apart from fixing the Latin text, the author furnishes a complete critical apparatus and a translation, with which the author specifies his interpretation of the texts. At the end of the edition, the indexes referring to the content of the texts are included, following the model of the indices epigraphici usually found in the corpora of authentic inscriptions.
The commentary of the inscriptions aims to explain the signification of the texts (whenever it is not obvious) and to identify the sources, whether epigraphic, literary or numismatic, used as models by the forgers. Likewise, the author points out the internal parallels between the spurious inscriptions (the ones included in our edition as well as the rest of the humanistic Latin epigraphic forgeries), and he notes the most interesting cases of historiographical repercussion and their survival through time.
In the conclusion (Chapter 5), the author provides a global analysis of the Hispanic epigraphic falsification at the end of the fifteenth century and the beginning of the sixteenth, with a final note abut the possible origin and identity of the humanists responsible for the most relevant sets of fake inscriptions.
The Dissertation is completed with four general indexes: persons (13th-17th centuries), classical citations, manuscripts and inscriptions.
37
Barragan, Izquierdo Carme. "Edició crítico-genètica de Poemes de l'Alquimista de Josep Palau i Fabre." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/409731.
Full textAbstract:
Aquesta tesi és una edició crítico-genètica del llibre Poemes de l'Alquimista de Josep Palau i Fabre. Per una banda, es donen a conèixer, a través d'un extens exercici de crítica textual, tots els manuscrits i mecanoscrits dels poemes, trobats fins a la data d'avui (abril de 2017), a l'arxiu personal de l'autor ubicat a la Fundació Palau. Els llocs crítics es descriuen en dos aparats de variants que permeten resseguir l'evolució genètica dels poemes, des dels primers estadis fins als últims localitzats.
Per una altra banda, entendre la gènesi del llibre, ha permet que en aquest treball es desenvolupin tota una sèrie de teories interpretatives, que esdevenen una bona base per a un estudi en profunditat del contingut dels poemes i de l'estructura del llibre. S'hi apunten, entre d'altres, algunes dades importants com que tots els poemes de Poemes de l'Alquimista es van escriure abans de l'any 1952 i es fixen les etapes poètiques de Palau i Fabre i els anys que marquen un punt d'inflexió en la seva trajectòria com a poeta (1938, 1943 i 1947).<br>This thesis is a critical-genetic edition of the book Poemes de l’Alquimista, by Josep Palau i Fabre. On one side, it presents, through a wide exercise of textual review, all of the handwritten and typewritten poems that have been found until today (April 22th, 2017) at the personal files of the author, which can be found at the Fundació Palau. The critical places are described in two parts of variants that allow us to trace the genetic evolution of the poems, from the first stages to the last ones that have been found.
On the other side, understanding the genesis of the book allows a series of interpretative theories to be developed, and these become an excellent basis for a deeper study of the content of the poems and the book’s structure. The thesis contains some relevant data, as for example the fact that all the poems of Poemes de l’Alquimista were written before 1952, the poetical stages of Palau i Fabre, and the years that marked a turning point in his career as a poet (1938, 1943 and 1947).
38
Fernàndez, Clot Anna. "Estudi i edició crítica de la "Medicina de pecat" de Ramon Llull." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/458517.
Full textAbstract:
La Medicina de pecat és un extens tractat en vers de Ramon Llull concebut per a la direcció espiritual dels cristians pecadors que, mitjançant la pràctica d’exercicis devocionals i doctrinals, volen purificar la seva ànima i encaminar-se a la via de salut eterna. L’estructura de l’obra està integrada per diferents parts i capítols que constitueixen unitats formals i de sentit, les quals poden ser llegides per separat. Aquesta característica va donar lloc, des de ben aviat, a una doble transmissió del text: la del tractat com a conjunt compost per diverses parts i la d’unitats parcials del text que han estat desvinculades de la macroestructura i difoses com a opuscles autònoms.
Aquesta tesi doctoral té l’objectiu d’oferir un estudi del conjunt de la tradició de la Medicina de pecat, una reconstrucció del text basada en l’anàlisi ecdòtica de tota la tradició i una interpretació del tractat en vers que tingui en compte la posició que ocupa aquest text en el marc de la producció lul·liana i en relació amb el conjunt d’estratègies desenvolupades per l’autor per tal de promoure el seu programa intel·lectual i els seus projectes missionals d’una manera eficaç. Amb aquest propòsit, s’han ordenat i analitzat totes les dades textuals i històriques conegudes que fan referència a la composició i a la transmissió de la Medicina de pecat i s’ha preparat una edició crítica del text complet de l’obra, la primera que té en compte tota la tradició manuscrita conservada i que respon a uns criteris filològics objectius.<br>The Medicina de pecat is a long treatise in verse by Ramon Llull that was conceived as a spiritual guide for Christian sinners who, through the practice of devotional and doctrinal exercises, want to purify their soul and find their way towards eternal salvation. The structure of this work consists of different parts and chapters that constitute formal and meaningful units, which are susceptible to being read separately from the main piece. Soon this feature caused the text to be disseminated in two different ways: on the one hand, the treatise as a piece consisting of different parts; and, on the other hand, some text units that were disassociated from the macro-structure and disseminated as independent opuscules.
This doctoral thesis aims to offer a study of the whole tradition of the Medicina de pecat, a reconstruction of the text based on an ecdotic analysis of all its tradition, and an interpretation of the versed treatise in which two main aspects are considered: the position of the work regarding Ramon Llull’s oeuvre and the strategies carried out by Llull to effectively promote his intellectual programme and his missionary projects. To the purpose of this study, all textual and historical extant-data regarding the composition and the dissemination of the Medicina de pecat have been sorted and analysed, and a critical edition of the complete text has been prepared, which is the first one that takes into account the entire textual tradition preserved and that is based on philological objective criteria.
39
PALAZZO, Francesco. "Linee guida per la redazione di Eco-Regolamenti Edilizi nella Regione Sicilia." Doctoral thesis, Università degli Studi di Palermo, 2014. http://hdl.handle.net/10447/90646.
Full textAbstract:
In vista degli obiettivi di Horizon2020, e all’interno del dibattito sulle Smart Cities, il tema della sostenibilità dell’ambiente costruito risulta di grande attualità, specie se coniugato con la necessità di garantire un’elevata qualità della vita e una crescita individuale e sociale della comunità, ottimizzando risorse e spazi comuni.
Gli attori di questo cambiamento sono i Comuni, che attraverso i propri Regolamenti Edilizi, devono governare la trasformazione del territorio e la realizzazione di nuovi edifici, tecnologicamente all’altezza delle nuove esigenze, anche introducendo incentivi, premi volumetrici, per il perseguimento dei nuovi obiettivi energetici ed ambientali.. In tale quadro risulta obbligata una revisione degli strumenti urbanistici, in particolare dei Regolamenti edilizi, i cui adeguamenti, in generale, non hanno seguito la domanda di qualità e sostenibilità urbana ed edilizia.<br>In view of the objectives of Horizon2020, and in the debate on the Smart Cities, the theme sustainability of the built environment is of great relevance, especially if married with the need to ensure a high quality of life and individual growth and social community, optimizing resources and common spaces.
The main actor of this change is the Public Administration, which, via their own Building Regulations, need to foster the creation of intelligent buildings, introducing incentives, volumetric awards, inserting fresh objectives for energy and the environment. New housing requirements have brought about a re-thinking of recuperation methods with regard to the existing building heritage, as well as approaches to design of new structures. There needs to be an overhaul of town-planning instruments, especially Building Regulations, the updating of which have not in general responded to the demand for urban and building quality and sustainability.
40
Ginebra, Jordi 1961. "La "Gramàtica Catalana" (1796-1829) de Joan Petit i Aguilar: estudi i edició." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1991. http://hdl.handle.net/10803/1075.
Full textAbstract:
En aquesta tesi estudio la "Gramática Catalana predispositiva per a la rnés facil<br/>inteligéncia de la española y llatina (1796-1829)" (ms. 1128 de la Biblioteca de Catalunya) de Joan Petit i Aguilar (1752-1829), i en faig l'edició. Deixant de banda referències esparses, d'aquesta gramàtica només s'havia estudiat la teoria ortogràfica (Segarra, 1985).<br/><br/>En els primers capítols estudio la vida de Petit i situo la seva obra en unes coordenades històriques i intel.lectuals determinades, amb la finalitat de poder anar més enllà de l'afirmació previsible -i potser tòpica- que es tracta d'un testimoniatge, en un moment històric difícil, d'amor a la llengua. En els altres capítols faig una anàlisi i una valoració de la gramàtica. Crec que el que mostro en el treball pot sintetitzar-se en els sis punts següents.<br/><br/>1. No hem d'explicar-nos la redacció de la gramàtica de Petit com a símptoma d'un procés de recuperació lingüística i cultural del país, ni com a testimoniatge d'actituds de "defensa i il.lustració" del català en el segle XVIII. Més aviat cal entendre-la com una resposta normal als estímuls lingüístics i gramaticals ambientals de l'Europa de la seva època: dignificació i difusió dels idiomes vulgars, ensenyament de la pròpia llengua i en la pròpia llengua i inici de la progressiva implantació de les gramàtiques escolars d'aquests idiomes. <br/><br/>2. La gramàtica de Petit és una obra de pretensions didàctiques i pràctiques que cal inserir en la tradició escolar catalana influida per aquests estímuls, com a continuïtat espontània dels textos d'ensenyament de llegir i escriure i de les gramàtiques llatines dels medis docents. L'autor va seguir la teoria gramatical d'aquesta mena d'obres, i no coneixia altres eines teòriques i analítiques que en aquell moment eren més modernes.<br/><br/>3. Això no vol dir que l'obra de Petit no reflexioni sobre l'herència teòrica que segueix, ni que no tingui originalitat en aquest aspecte. Petit és original per la seva peculiar concepció de les relacions orgàniques entre les "parts" de la gramàtica i pel caràcter innovador de la seva terminologia descriptiva.<br/><br/>4. El caràcter instrumental de l'idioma que volia descriure i la idea que les llengües progressen amb el temps van dur Petit a defensar un model de llengua "conforme vuy se parla", i -efectivament- el codi que va establir s'acosta<br/>més a la llengua viva de la seva època que el que proposaven els gramàtics amb els quals podem comparar-lo (Ullastra, Ballot). Així, intentà elaborar una ortografia suposadament fonètica i -en contra de la tradició escrita- va descriure trets com la forma reforçada de l'article i dels pronoms febles. el perfet perifràstic o el datiu possessiu (li sóc pare).<br/><br/>5. La voluntat d'elaborar una obra didàctica completa que possibilités plenament que el lector/alumne usés formalment la seva llengua, la decisió d'acostar-se a l'idioma viu i una capacitat d'anàlisi i observació bones fan que l'obra de Petit esdevingui el primer intent seriós i exhaustiu de descripció gramatical del català. La consignació de l'existència de seqüències de pronoms febles amb vocaI epentètica (ens-a-la dóna), el descobriment del caràcter recolzat de l'article, i la idea -expressada amb termes d'ara- que els pronoms febles són morfemes flexius del verb són alguns dels aspectes remarcables d'aquesta descripció.<br/><br/>6. La gramàtica de Petit no solament proporciona dades per a l'estudi de l'idioma viu i la teoria gramatical del moment, sinó que en forneix també per a la recerca d'altres temes poc coneguts d'història de la llengua i la cultura catalanes. Així, hom hi podrà trobar informació sobre les idees relatives a la variació diastràtica del català (oposició erudit-plebeu), sobre la tradició escolar catalana de gramàtica llatina o sobre l'ensenyament tradicional de primeres lletres. Moltes d'aquestes informacions, però, només podran valorar-se i aprofitar-se en el context de recerques àmplies de caràcter monogràfic. De moment, l'edició d'aquesta gramàtica posa a l'abast dels estudiosos aquestes informacions, i constitueix un primer pas per fer possibles aquesta valoració i aquest aprofitament. Crec que deixar la gramàtica catalana de Petit inèdita constituïa un luxe que la història de la nostra cultura, pobra aquesta mena de documents, no podia permetre' s.<br><i>In this thesis, I study the "Gramática Catalana predispositiva per a la mès facil inteligéncia de la española y llatina" (1796-1829) (ms. 1128 of the Biblioteca of Catalunya) of Joan Petit i Aguilar (1752-1829), and I edit its text.<br/><br/>In the first chapters I study Petit's life and place his work in a proper historical and intelectual frame. In the other chapters I analyze and evaluate Petit's grammar. I think every thing l point out can be synthetized in the following:<br/><br/>1. Petit's grammar can be explained neither by a symptom of a process of linguistic recovery, nor by an evidence of attitudes of "defensa i il.lustració" of Catalan language in the XVlIIth century. We rather must understand it as a logical answer to the lingustic and grammatical stimuli of its time: dignification and difussion of the vernaculars, the teaching of the mother tongue and the progressive implementation of vernacular school grammars.<br/><br/>2. Petit's grammar has didactic and practical aims, and we must insert it in the Catalan school tradition influenced by these stimuli and consider it spontaneous continuity of texts for literacy and latin school grammars.<br/><br/>3. Nevertheless, Petit is original because of his personal vision of the relationship between parts of grammar and because of his innovating terminology.<br/><br/>4. Petit puts forward a linguístic standard close to spoken language, and his proposals are nearer to the every day Catalan language than those of the authors with which we can compare Petit (Ullastre, Ballot ). Thus, he tried to set a phonetic ortography and to rescue some elements strange to the written tradition.<br/><br/>5. In addition to that, the intention of writting a complete didactic work and a good analysing capacity produces the first serious attempt of grammatical description of Catalan language. </i>
41
Villalba, Arasa Laura. "Adelaida Ferré i Gomis, folklorista. Edició, catalogació i estudi del seu corpus rondallístic." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2014. http://hdl.handle.net/10803/293910.
Full textAbstract:
En aquesta tesi, inscrita en una doble línia de recerca: estudis de literatura oral popular i estudis de gènere i/o feministes, s'analitza la figura de la folklorista Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 – Barcelona 1955), de manera especial com a rondallista. El treball s’estructura en dues parts: d’una banda es presenta la biografia de la folklorista, el seu context familiar, trajectòria professional i el seu treball com a conreadora del folklore a través de l’anàlisi de diversos materials, de fonts orals fonamentals i a través de la correspondència que va mantindre amb el seu mestre Rossend Serra i Pagès. En aquesta primera part també s’exposa la situació de les dones catalanes de final del segle XIX i principi del XX, el marc general —durant els primers trenta anys del segle XX— en què es va produir la seua incorporció al folklore i quines van ser les aportacions que hi van fer en aquest període. A més, s’estudia el paper que Rossend Serra i Pagès va tindre en la formació de les joves folkloristes i gràcies al qual va iniciar-se i consolidar-se el treball d’aquestes dones a aquesta disciplina. La segona part de l’estudi se centra en la transcripció, edició, catalogació i anàlisi d’un corpus de 96 rondalles eminentment inèdites. Aquests relats es presenten classificats en tres apartats diferents: (1) Rondalles catalogades a l’índex tipològic internacional [ATU]; (2) Rondalles catalogades al web RondCat (i no a ATU), i (3) Versions no catalogades. Amb aquesta tesi es posa de manifest la faena de les folkloristes catalanes de principi de segle XX, es reivindica la figura i el treball —poc o gens conegut— d’Adelaida Ferré i Gomis com a folklorista, i s’enriqueix el panorama de la rondallística catalana amb la incorporació de noves versions de tipus ja existents i de tipus nous.<br>En esta tesis, inscrita en una doble línea de investigación: estudios de literatura oral popular y estudios de género y/o feministas, se estudia la figura de la folclorista Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 – Barcelona 1955), de manera especial como recolectora de cuentos populares. El trabajo se estructura en dos partes: por un lado se presenta la biografía de la folclorista, su contexto familiar, su trayectoria profesional y su trabajo como cultivadora del folclore a través del análisis de distintos materiales, de fuentes orales fundamentales y a través de la correspondencia que mantuvo con su maestro Rossend Serra i Pagès. En esta primera parte también se expone la situación de las mujeres catalanas de finales del siglo XIX y principios del XX, el contexto general —durante los primeros treinta años del siglo XX— en que se produjo su incorporación al folclore y cuáles fueron las aportaciones que hicieron en este período. Además se estudia el papel que tuvo Rossend Serra i Pagès en la formación de jóvenes folcloristas y gracias al cual se inició y se afianzó el trabajo de estas mujeres en esta disciplina. La segunda parte del estudio se centra en la transcripción, edición, catalogación y análisis de un corpus de 96 cuentos populares en gran parte inéditos. Estos relatos se presentan clasificados en tres apartados distintos: (1) Narraciones catalogadas en el índice tipológico internacional [ATU]; (2) Narraciones catalogadas en la página web RondCat (i no en ATU), y (3) Versiones no catalogadas. Con esta tesis se pone de manifiesto el trabajo de las folkloristas catalanas de principios del siglo XX, se reivindica la figura y el trabajo —poco o nada conocido— de Adelaida Ferré i Gomis como folclorista, y se enriquece el panorama catalán de los cuentos de tradición folclórica con la incorporación de nuevas versiones de tipos ya existentes y de nuevos tipos.<br>This dissertation, set within a twofold research line: popular oral literature studies and gender and/or feminist studies, analyzes the importance of the folklorist Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881 - Barcelona 1955), especially as a folktales collector. The work is structured into two parts: the first one presents the folklorist's biography, her family background, her career and her work as a folkloric scholar through the analysis of various materials, fundamental oral sources and her correspondence with her teacher Rossend Serra i Pagès. It also sets out the situation of Catalan women between late 19th and early 20th centuries, the general context -during the first thirty years of the 20th century- in which they joined the study of folklore, and which were their contributions to the discipline in this period. Moreover, it studies the role played by Rossend Serra i Pagès in teaching young female folklorists, thanks to which they could commence and consolidate their work in this discipline. The second part of this study focuses on the transcription, edition, cataloguing and analysis of a corpus of ninety-six mostly unpublished folktales. These tales are classified into three groups: (1) Folktales catalogued in the ATU international classification system; (2) Folktales catalogued in the web RondCat (and not in ATU), and (3) Folktales not catalogued. This doctoral thesis highlights the work of Catalan female folklorists at the beginning of the 20th century, calls deserved attention to Adelaida Ferré i Gomis's almost unknown contribution to the folkloric research, and enriches the Catalan folktales corpus with the addition of both new versions of already existing types and new types.
42
Tenekeci, M. Cumhur Yavuz Turhan. "Çalışan kalpte koroner bypass cerrahisinde üfleme sistemine ilave edilen nitrogliserinin endotel hasarına etkisi /." Isparta : SDÜ Tıp Fakültesi, 2005. http://tez.sdu.edu.tr/Tezler/TT00242.pdf.
Full text
43
Juan-Mompó, Rovira Joaquim. "L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València 1677-1748). Estudi lingüístic i edició." Doctoral thesis, Universitat de València, 2007. http://hdl.handle.net/10803/9806.
Full textAbstract:
La tesi doctoral L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudi lingüístic i edició estudia la vida i obra del canonge Teodor Tomàs Palomar, que es dedicà al mecenatge d'obres d'art (retaules i llenços) i sobretot a la reescriptura i edició d'obres medievals en català de tema hagiogràfic. Aquesta tasca la concebé com un exercici d'actualització lingüística i d'assentament doctrinal; això va comportar que el canonge farcira amb altres passatges les seues edicions, que ampliara alguns capítols o parts, que glossara mots dels llibres medievals sense suprimir-los i que n'eliminara fragments poc consistents doctrinalment, sobretot a causa del seu caràcter supersticiós. En concret, les dues edicions que el canonge va editar, després d'haver-les modificades com hem explicat, van ser el Verger de la sacratíssima Verge Maria i la Història y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; la primera es va imprimir a Barcelona l'any 1732 i la segona a València el 1736. Segons les conclusions aportades, l'estudi de les edicions de Tomàs demostra que al segle XVIII existia un públic lector interessat en la literatura hagiogràfica en català, escrita en un model lingüístic culte; i també prova que el mercat del llibre i de la cultura escrita no se supeditava a les fronteres polítiques, sinó que s'estenia naturalment de València a Barcelona.<br>The doctoral thesis L'obra editada del canonge Teodor Tomàs (València, 1677-1748). Estudilingüístic i edició studies the life and work of the canon Teodor Tomàs Palomar, whodedicated himself to the patronage of works of art and specially to the rewriting andmedieval edition of works in Catalan of hagiographic subject. The two editions that thecanon edited, after having modified them, were Verger de la sacratíssima Verge Maria andHistòria y portentosa vida de la extàtica y seràfica verge sancta Catherina de Sena; the first oneprinted in Barcelona in year 1732 and the second one in Valencia 1736. According to thebrought conclusions, the study of the editions of Tomàs demonstrates that in the 18thcentury there was a reading public interested in the hagiographic literature in Catalan,written in a literate linguistic model; and also evidences that the market of the book and thewritten culture did not depend on the political borders, but arrived naturally from Valenciato Barcelona.
44
Arronis, Llopis Carme. "La vida de la sacratíssima verge Maria de Miquel Peres: estudi i edició." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2012. http://hdl.handle.net/10045/26289.
Full textAbstract:
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'edició i l'estudi de la Vida de la sacratíssima verge Maria (València, Nicolau Spindeler, 1494) de Miquel Peres, una de les obres produïdes en el segle d'or valencià i que a hores d'ara encara no compta amb cap edició moderna ni amb estudis que li hagen dedicat una atenció especial. És l'obra més original de les conservades de l'autor, i també la que gaudí d'una major acollida, ja que es reedità diverses vegades tant en el segle XV com en el XVI especialment, i tant en la tradició catalana com en la castellana. Probablement la bona recepció que tingué està directament relacionada amb el context espiritual imperant en l'albada de l'edat moderna, una espiritualitat renovada i de caire intimista que troba en la contemplació devota una de les principals vies d'expressió, i que veiem exemplificada en les pàgines d'aquest volum. Tanmateix, no compten amb cap treball que s'haja ocupat d'editar el text ni d'analitzar-ne la gènesi o la difusió notable de què va gaudir, ja que la producció d'aquest autor ha estat força desatesa. La hipòtesi que motiva aquest treball parteix de la consideració que en els estudis de literatura catalana Miquel Peres no ha estat considerat fins ara com un escriptor de primera línia, i, tanmateix, tant el volum de la seua producció, com les característiques concretes de les seues obres, fan pensar que mereix una reconsideració i un estudi detingut per poder plantejar una revalorització dels seus texts. A través d'aquest treball mirarem de situar la Vida de la sacratíssima verge Maria en el panorama literari i espiritual peninsular, de manera que es pose de manifest l'originalitat que suposà, i que explica l'èxit que se'n seguí, i contribuirem al coneixement de l'activitat literària de la València lletraferida de les darreries de l'edat mitjana i els inicis de l'edat moderna.
45
Oviedo, Seguer Jordi. "El Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (1500). Edició i estudi." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2017. http://hdl.handle.net/10045/73652.
Full textAbstract:
El present treball se centra en la traducció al català d’una part de la Vita Christi del monjo cartoixà alemany del segle XIV Ludolf de Saxònia. En concret, s’edita el Segon del Cartoixà (1500), escrit per Joan Roís de Corella, lletraferit valencià del quatre-cents. L’estudi que acompanya l’edició presenta el context personal, social, literari i teològic en què es va publicar aquesta obra i la seua singularitat pel que fa a la resta dels quatre volums de què consta el Cartoixà. Les tècniques traductològiques emprades per Corella es descriuen amb exemples que recullen la diversa casuística que es reflecteix a les notes de l’edició del text, elaborades arran la comparació amb el text llatí que Joan Roís de Corella “arromança”.
46
Pastor, Briones Vicent. "El Pierres de Provença català: estudi i edició crítica de l'imprés de 1650." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2018. http://hdl.handle.net/10045/98848.
Full textAbstract:
La tesi és el fruit d'una investigació que ha pretés posar al dia la novel·la Pierres de Provença. El treball ha tingut una doble vessant: per una banda, l'edició crítica del primer testimoni català conservat, l'edició de Sabastiá Cormellas impresa a Barcelona el 1650; per altra banda, un estudi aprofundit i revisió del que s'ha dit fins ara, fonamentalment, però no només, des de la filologia catalana. Per a poder fixar el text en la nostra edició calia tindre un inventari exhaustiu de totes les edicions conservades. Aleshores, la col·lació de textos ens va deixar un text català que ha patit poques evolucions des del segle XVII fins al segle XX. L'estudi de la novel·la s'iniciava fent un repàs a la historiografia literària catalana per poder saber quin era el nostre punt de partida. Com que hem comprovat que les aportacions des del costat català eren pobres, hem eixamplat la nostra anàlisi afegint la literatura crítica feta en castellà i en francés, llengües a partir de les quals es va bastir el text català. Hem fet aportacions en l'estudi del gènere de la novel·la, dels temes que hi apareixen, de la transmissió, de la seua repercussió literària posterior, etc. Aquesta investigació ha tingut com objectiu omnipresent reivindicar el paper d'aquesta novel·la en la tradició prosística catalana de l'edat moderna, malgrat el seu origen al·lòcton, perquè estem davant d'un text que va ser traduït, imprés i llegit en català de forma continua durant almenys tres segles, trajectòria gens menyspreable que mereixia una major atenció per part dels estudis literaris catalans actuals.
47
Torrenzieri, Sara <1988>. "Modellbucher editi e inediti: dispositivi decodificatori della prassi teatrale brechtiana." Doctoral thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2020. http://amsdottorato.unibo.it/9317/1/TESI%20DOTTORATO_Torrenzieri%20.pdf.
Full textAbstract:
I Modellbücher di Bertolt Brecht e del Berliner Ensemble si configurano come elementi dal carattere duplice e controverso, in bilico fra lo statuto di exempla per i futuri allestitori e quello di dispositivi interni al lavoro dell’ensemble, risultanti dinamiche della processualità scenica.
L’interesse per la fotografia e il montaggio, che in Brecht assume molteplici forme – dando vita, ad esempio, ad opere come L’Abicí della guerra – si colloca al centro della composizione di tali strumenti, veri e propri esempi di assemblaggio di frammenti scenici. I Modellbücher trovano la propria ragion d’essere entro le dinamiche della regia brechtiana, di cui si prestano a tradurre le pratiche.
La tesi indaga lo statuto dei Modellbücher, facendo riferimento alla storia degli studi e all’indagine archivistica condotta presso il Bertolt-Brecht-Archiv di Berlino fra 2018 e 2019.<br>Brecht’s and Berliner Ensemble’s Modelbooks have double and controversial character, between the status of examples for other directors and that of devices for the work of the ensemble, dynamic resulting of the scenic process. The interest in photography and editing, which takes multiple forms in Brecht - giving life, for example, to works such as Kriegsfibel - is at the center of the composition of these instruments, which are examples of the editing of scenic fragments. The Modelbooks find their raison d'etre within the dynamics of the Brechtian direction whose practices they translate. The thesis investigates the status of the Modelbooks, referring to the history of studies and to the archival investigation at the Bertolt-Brecht-Archiv in Berlin between 2018 and 2019.
48
Di, Eusanio Serena. "La relazione tra la valutazione della vulnerabilità degli aggregati edilizi ed il danneggiamento sismico. Il caso di studio di due aggregati edilizi nel centro storico di Isola del Gran Sasso (TE)." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2019.
Find full textAbstract:
Questo lavoro di tesi ha come obiettivo quello di mettere in relazione la valutazione della vulnerabilità sismica, metodo già messo a punto in altre tesi precedenti e migliorato nel corso degli anni, con il danneggiamento sismico mediante il caso studio di due aggregati del centro storico di Isola del Gran Sasso che sono stati colpiti dal sisma del 2009, 2016 e 2017 per testare l’efficacia di tale metodo di stima. Lo studio dei due aggregati edilizi danneggiati può fornire interessanti spunti di riflessione in merito all'efficacia suddetta attraverso l'individuazione di relazioni dirette tra la vulnerabilità stimata ed il danno osservato a partire dalla corrispondenza rilevabile nelle serie di unità strutturali ordinate sia in termini di vulnerabilità, sia in merito al danneggiamento subito. Inoltre, l'introduzione dell'ordinanza n° 19 del 7 Aprile 2017, in cui si rende obbligatorio il calcolo del livello operativo, fornisce un'ulteriore spunto di comparazione tra i nostri metodi e quelli redatti dalla protezione civile. Quindi, tramite lo studio di due aggregati danneggiati, sia attraverso i danni reali sia attraverso il quadro normativo attualmente in vigore, questa tesi si pone l'obiettivo di avere una conferma o meno sulla validità delle procedure di vulnerabilità e danneggiamento proposte. Confrontando i risultati ottenuti con l'applicazione dei diversi metodi per la valutazione
della vulnerabilità con quelli relativi allo stato di danno, e considerando inoltre come tali metodi contemplino anche le carenze utilizzate nella definizione del livello operativo, possiamo affermare che l'obiettivo iniziale in merito alla validazione delle proposte metodologiche sia stato raggiunto.
In conclusione, possiamo affermare che il positivo confronto tra gli indici di vulnerabilità, di danno e livello operativo mostra come sia ormai possibile porre in atto strategie efficaci di prevenzione al sisma.
49
Golinelli, Anna. "La vulnerabilità sismica dei tessuti storici analizzata a partire dalla caratterizzazione costruttiva: analisi di quattro aggregati nel centro storico di San Giovanni in Persiceto." Master's thesis, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, 2017.
Find full textAbstract:
Il lavoro affrontato ha avuto come obiettivo quello di definire un metodo di valutazione della vulnerabilità sismica per gli aggregati edilizi dei centri storici, allo scopo di offrire ai tecnici delle amministrazioni comunali una valida base qualitativa su cui appoggiarsi per redigere una graduatoria di vulnerabilità fra gli aggregati edilizi dello stesso centro storico e per eseguire analisi più approfondite sugli elementi più critici individuati dal calcolo. Il presente caso studio ha avuto come oggetto quattro aggregati del centro di San Giovanni in Persiceto (Bo).
Il metodo si basa sul calcolo di indici di vulnerabilità, ottenuti attraverso un processo operativo che comprende: rilievo di piante e prospetti degli aggregati; analisi storico-evolutiva del contesto urbano e quindi dei singoli aggregati; individuazione delle vulnerabilità in pianta e prospetto e dei conseguenti meccanismi di danno innescabili in caso di sisma; calcolo degli indici.
Viene poi effettuata una somma pesata degli indici al fine di ottenere un indice di vulnerabilità globale analitico, indicatore del grado di vulnerabilità. È stato inoltre applicato un secondo metodo di calcolo “speditivo”, di più veloce applicazione per le amministrazioni, derivante dalla semplice osservazione di piante e prospetti degli aggregati. In questo lavoro si è cercato di estendere l’applicazione del metodo a edifici tipologicamente differenti dall'edilizia storica comune, sulla quale sono stati impostati gli indici. In particolare uno dei quattro aggregati comprende una chiesa. Dai risultati è stato possibile notare che la presenza della chiesa non ha influito sul grado di vulnerabilità del suo aggregato, poiché questa è stata oggetto di interventi di messa in sicurezza a seguito del sisma del 2012 e quindi presenta vulnerabilità quasi nulla, abbassando così la vulnerabilità globale dell’aggregato. Per poter affermare l’applicabilità del metodo alle chiese ci si riserva di effettuare ulteriori verifiche.
50
Ferrer, Santanach Montserrat. "La traducció catalana medieval de les dècades de Titus Livi. Edició del llibre I." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/4853.
Full textAbstract:
Aquesta tesi estudia la traducció catalana de les Dècades de Titus Livi conservada al manuscrit Harley 4893 de la British Library, que data de finals del segle XIV o primers anys del XV. La traducció catalana, feta a partir de la versió francesa realitzada pel benedictí Pierre Bersuire per encàrrec del rei Joan II de França entre 1354 i 1358, s'ha transmès anònima, sense data i incompleta. L'estudi de la traducció comprèn dues parts: l'estudi històric i l'estudi textual. El primer ressegueix la presència de Livi a la Corona d'Aragó, en quin ambient circulava i de quina manera es llegia, i situa la traducció catalana en un entorn i en un moment determinats: la cort de l'infant Joan d'Aragó poc després de 1383. El segon se centra en l'estudi textual, des de la transmissió manuscrita de la versió francesa de Bersuire (i.e. la font de la traducció) fins a l'únic testimoni conservat del Livi català (descripció del manuscrit i anàlisi detallat de les nombroses correccions). La filiació de la traducció catalana amb els testimonis conservats de la versió francesa de Bersuire mostra la gran proximitat entre el text català i un manuscrit francès que havia pertangut al duc Joan de Berry (Ginebra, Bibliothèque Publique, Fr. 77), a qui l'infant Joan d'Aragó havia demanat el text francès el 1383. Els resultats de l'anàlisi textual junt amb la documentació conservada i l'estudi del context històric conclouen, doncs, que la traducció catalana de les Dècades es va fer poc després d'aquesta data a l'entorn de Joan d'Aragó i que l'exemplar francès que es va traduir procedia de la cort del duc de Berry. Tot i que només s'han conservat set llibres de la primera dècada (Bersuire va traduir les dècades primera, tercera i quarta, totes les que es coneixien al segle XIV), la traducció catalana de les Dècades era més completa: va existir una traducció catalana de la tercera dècada, la mateixa que la conservada o una altra. Segueix l'estudi l'edició crítica del llibre I de la traducció catalana de les Dècades, acarada amb el text francès del manuscrit de Ginebra. El llibre I és peculiar: el text conté una immensa quantitat d'errors que provenen de la font francesa i que dificulten la lectura, cosa que no passa amb els altres sis llibres conservats. Aquests errors plantegen uns problemes específics a l'hora de fixar el text i d'establir els criteris d'edició. En apèndix, s'editen fragments dels altres llibres (II-VII) i el glossari sencer, així com el fragment d'una crònica universal catalana de 1425 inèdita (Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 80) que té com a font un passatge de la traducció catalana de les Dècades.<br>The aim of this thesis is to study the medieval Catalan translation of the Decades by Livy. The translation is extant in MS. Harley 4893 of the British Library, which was copied in the late fourteenth century or the beginning of the fifteenth century. The Catalan translation is anonymous, incomplete and undated. It does not depend on the latin original work, but on the French version made by Pierre Bersuire between 1354 and 1358 at the commission of king John II of France. The study of the Catalan translation is in two main parts: the historic study and the textual study. The first one explains the presence of Livy in the Crown of Aragon _in which circles his work was read and how it was read_ and places the Catalan translation in its historical context: the court of John of Aragon _the futur king Joan I_ soon after 1383. The second part includes the textual study of the Catalan translation: i) the first task was to find the source of the Catalan translation, that is to say, those manuscripts of Bersuire's version closest to the Catalan text by commonality of error; ii) the accurate and systematic corrections made to the Catalan manuscript by a hand other than the scribe's were examined. The comparison between the French witnesses and the Catalan translation revealed that the Catalan text is very close to a manuscript which belonged to duke John of Berry (Geneva, Bibliothèque Publique, Fr. 77), to whom John of Aragon had asked to send him a copy of the French Decades in 1383. The results of the textual analysis and the historical context suggest that the Catalan translation of Livy's Decade was made soon after 1383 in the court of John of Aragon and that the French manuscript used to produce the Catalan translation came from the duke of Berry's court. Although only seven books of the first decade has survived (Bersuire translated all the books known in the fourteenth century, namely decades I, III and IV), the third decade was also translated into Catalan, as part of the same translation or a new one. The thesis contains the critical edition of book I of the Catalan Decades. Book I is littered with a wide range of errors stemming from the French source, and can be difficult to read in some passages, while books II-VII and the glossary are largely devoid of errors. The errors in book I make it difficult to establish the base text and to choose the rules of editing. The French text of Geneva manuscript is edited next to the Catalan text. Samples of books II to VII are given in an appendix, as well as the glossary. The passage of the Crònica universal de 1425 (Barcelona, Biblioteca Universitària, MS 80) which depends on the Catalan Decades is also given in an appendix.