To see the other types of publications on this topic, follow the link: Educació per a la salut.
Dissertations / Theses on the topic 'Educació per a la salut'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Educació per a la salut.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Juvinyà, Canal Dolors. "L'educació per a la salut a l'escola i el paper del professorat." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 1997. http://hdl.handle.net/10803/7981.
Full textAbstract:
L'escola és un dels diferents àmbits de l'Educació per a la Salut. Hi ha un ampli reconeixement de la contribució de l'escola en la promoció i la prevenció de la salut entre els escolars, així com també del paper que hi té el professorat.<br/>L'objectiu general de la recerca és: mesurar el nivell de coneixement i el paper que assumeix el professorat de les escoles de Girona amb relació al programa d'educació per a la salut a l'escola. S'ha utilitzat una metodologia quantitativa, descriptiva.<br/>La població objecte de l'estudi és el professorat de bàsica i primària de les escoles públiques i privades de la ciutat de Girona. S'ha seleccionat una mostra representativa utilitzant un mostreig aleatori per conglomerats, resultant seleccionades 8 escoles i 98 professors.<br/>Per obtenir la informació s'ha utilitzat el mètode de l'enquesta, utilitzant un qüestionari en el que s'avaluen 60 variables i es presenta amb 24 ítems.<br/>Es constata que el programa d'educació per a la salut a l'escola és a hores d'ara poc conegut pel 52,7% de la població estudiada. El 59,2% manifesten tenir poca preparació per tractar temes de la salut a classe. El 20% afirma haver tractat aspectes de salut com a activitats complementàries d'algunes assignatures, en l'etapa de formació inicial. Tot i això la majoria tracta temes de salut en la seva activitat docent i contesta a les qüestions que es plantegen. Consideren la importància del professor en el programa tant per l'edat dels escolars com pel fet de ser transmissors d'informació, en canvi no veuen tant clar el paper exemplar del professor a l'escola. S'observen diferències entre els homes i les dones, així com també entre els grups d'edat, en especial els de 31 a 40 anys. A hores d'ara no està garantida una formació bàsica en temes de salut en els futurs professors de les diferents especialitats.<br>The school is one of the different branches of the Health Education. There is a large knowledge about the contribution of the school to the promotion and prevention of the health between the students, as well as the role the professors have.<br/>The general objective of the research is to measure the level taken by of knowledge and the role of the professors of the schools in Girona related to health education in the school. A quantitative and descriptive methodology has been used.<br/>The population studied is the primary education professors in public and private schools of Girona. Sample has been selected using a randomized grouped sampling. The result has been the selection of 8 schools and 98 professors.<br/>The study demonstrates that the health education program in the school is nowadays little known by the 52,7% of the population analyzed. Fifty-nine point two percent of the population analyzed believes that they do not have enough preparation to talk about health in the class. Twenty percent of individuals noted, they explained about health as complementary activities, in the initial formation period. Even thought the majority explain subjects in their teaching task and answer the questions asked.
2
Monserrat, i. Vallvè Anna de. "El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83994.
Full textAbstract:
La tesi doctoral titulada El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació, suposa una important aportació a la recerca teòrica sobre el tacte pedagògic, així com sobre les possibilitats de la seva aplicació en l’àmbit de la formació inicial dels mestres. En els darrers anys la qüestió del tacte i, en especial, la contribució del reconegut pedagog holandès Max van Manen, ha estat tractada per diversos especialistes en teoria de la l’educació, així com a reunions i simposis diversos. Tanmateix, mai s’havia estudiat quines eren les fonts teòriques de l’obra de Van Manen, per veure si realment la seva és una aportació original.
La present tesi mostra com la qüestió del tacte educatiu té les seves arrels en l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, la lliçó inaugural que Herbart fa l’any 1802 a la Universitat de Göttingen, l’obra Padagögic Takt de Jakob Muth i, més concretament, en l’actualització que Hans-Georg Gadamer fa de l’Ètica a Nicòmac a través del seu mestre Martin Heidegger. Al mateix temps, la tesi aprofundeix no només la base filosòfica del tacte educatiu sinó també en l’estrictament pedagògica. Per això aporta la traducció d’un manuscrit de Herbart que es troba a la Universitat de Göttingen, així com l’obra de Muth que es citada per Max van Manen. La conclusió de l’estudi de tots aquests textos, mai fins ara traduïts al català ni al castellà, així com de la primera part d’aquesta recerca és que l’obra pedagògica de Van Manen no és ni molt menys original, sinó que beu de les fonts esmentades. En la segona part de la tesi s’aborda la qüestió de la formació del tacte i, per això, hi ha un treball de camp —amb la metodologia de l’entrevista etnogràfica—, a diversos especialistes en el món de les arts plàstiques, la música i la poesia. La tesi d’aquesta segona part de la recerca és que només es pot abordar una formació del tacte en l’educació inicial dels mestres si prenem com a model el món de “l’art” i abandonem el món de la “tècnica”. Una de les originalitats de la tesi i, en especial, d’aquesta segona part és la presentació de les idees en base a una escala musical, en la que la nota “la”, sense ser la més important, és la que permet afinar els “instruments”. Això fa que es demani un canvi de perspectiva en la formació de mestres i no només s’utilitzi l’art i la literatura com una eina didàctica, sinó com una perspectiva pedagògica. La tesi ajuda a repensar la formació inicial dels mestres a partir de les aportacions de les arts, el cinema i la música, així com també la literatura en vistes a replantejar el currículum de les facultats d’educació a partir d’algunes de les propostes d’aquesta tesi. Finalment, el que motiva l’oportunitat de la lectura d’aquesta tesi és la necessitat d’oferir en la formació inicial dels mestres una nova visió de la seva feina des de la perspectiva del tacte i no només de les “tàctiques”, que són, en aquest moment, el nucli al voltant del que majoritàriament es construeixen els currículums i els plans de formació.<br>The doctoral thesis, entitled The educational tact. Bases for a formative proposal, points out an important contribution to the theoretical research about pedagogical tact the as well as possibilities for its application to Teacher Training at University. In recent years, the question of tact, and specifically, the contribution of the Dutch pedagogue Max van Manen, has been worked on by different specialists in the Theory of Education and at different conferences and symposiums. A study of the theoretical sources and the original contribution of van Manen’s work has never been made until now.
This thesis shows how the Educational Tact question has its roots in different works, such as the Aristotelian work Nicomac Ethics, Herbart’s lecture that was read in Göttingen University in 1802, Jakob Muth’s work entitled Pädagogic Takt and more specifically Hans-Georg Gadamer’s updating about the Nicomac Ethics though his great teacher Martin Heidegger. At the same time, the thesis not only goes into philosophical bases, but also pedagogical aspects. That is why it provides the translation of a Herbart manuscript found in the library of Göttingen University, and the translation of Muth’s work quoted in Max van Manen’s pedagogical works. The conclusion of the study of the works, never translated into Catalan nor Castilian, and of the first part of the research, is that van Manen’s works are not original but instead his ideas come from the sources that have been mentioned above. In the second part of the research, the question of tact training is dealt with. That is why there is a fieldwork – in an ethnographic interview methodology -, with different specialists in the fields of music, poetry and sculpture. The thesis of the second part of the research is that tact training in teacher experience can only be tackled from the field of art and not the “technical” field. One of the original features of the thesis, especially in this second part of the work, is the presentation of the ideas on the bases of a musical scale in which the “la” is the note that allows the “instruments” to be tuned even though it is not the most important note. This carries a change of perspective in Teacher Training and not only the employment of the art or the literature as a teaching tool, but also as a pedagogical perspective. The thesis helps us to reconsider Teacher Training as belonging to the field of arts starting from the contributions of the arts, the cinema and music and literature in order to rethink the curriculums in Education Faculties based on some of the proposals of this thesis. Finally, one of the motivations of the reading of this thesis is the need to offer a new vision of Teacher Training from the tact perspective and not only from a “tactical” points of view, which is nowadays the point around which curriculums and training plans are built.
3
Campanera, i. Reig Sílvia. "Estudi longitudinal de les funcions neurocognitives en pacients amb un primer episodi psicòtic de l’espectre esquizofrènic investigades per variables del neurodesenvolupament." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/314174.
Full textAbstract:
Els dèficits cognitius constitueixen una característica nuclear en els episodis psicótics de l'espectre esquizofrènic.
La present tesi analitza els dèficits cognitius en pacients amb un primer episodi de psicosi de l'espectre esquizofrènic. A la vegada explora variables de personalitat i del neurodesenvolupament que poden influir en el rendimcnt cognitiu d'aquests pacients.
Un altre punt que analitza la present investigació és el rendiment cognitiu dels familiars de primer grau (pares i germans) dels pacients que han presentat un primer episodi de psicosi de l'espectre esquizofrènic.
Es realitza un estudi longitudinal, als tres anys del primer episodi, en pacients que presenten estabilitat clínica, per tal de valorar si s'observa millora en el rendiment cognitiu.
Els resultals de la present investigació mostren un dèficit cognitiu generalitzat en els pacients amb un primer episodi psicòtic de l'espectre esquizofrènic. Es mantenen en el temps els dèficits en atenció, atenció sostinguda i funcions executives; però amb millora del rendiment cognitiu en el retest en memòria verbal.
Els familiars de primer grau, pare, mare i germans, presenten un major dèficits cognitiu en atenció, atenció sostinguda i funcions executives; amb un millor rendiment cognitiu en el domini neurocognitiu de la memòria.<br>Cognitive deficits are a feature role in the spectrum of schizophrenic psychotic episodes.The goal of is thesis is examines the cognitive deficits in patients with a first episode of schizophrenic psychosis spectrum. Al the same time exploring the neurodevelopment and personality variables, that may influence cognitive performance in these patients.Another point is that this research examines the cognitive performance of first-degree relatives (parents and siblings), of patients with a first episode of psychosis in schizophrenic spectrum.Performing a longitudinal study, three years after the first episode, in patients with clinical stability, in order to assess whether observed improvements in cognitive performance.The results of this research show a generalized cognitive deficit in patients with a first psychotic episode schizophrenic spectrum. This impairment is maintained over time. Main deficits are in attention, sustained attention and executive functions; but with improved cognitive performance in verbal memory in the retest.The first-degree relatives, father, mother and brothers, have a higher cognitive impairment in attention, sustained attention and executive functions; with better cognitive performance on memory neurocognitive domain.
4
Regüela, Sáez Susana. "Programa excel·lència i transicions (èxits). El projecte personal com a eina per afrontar les transicions de la carrera esportiva." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/42301.
Full textAbstract:
L’objectiu principal d’aquesta tesi és dissenyar un programa pilot d’acompanyament a l’esportista on el projecte personal sigui l’eina per afrontar les transicions de la carrera esportiva. En segon terme, una vegada dissenyat, ens proposem identificar la seva utilitat i respostes al ser exposat i treballat pels i les esportistes. El marc on s’ha desenvolupat el programa pilot és el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès. El propòsit d’aquest treball es descriure amb la millor precisió possible els diferents aspecte que poden ajudar en el desenvolupament holístic de l’esportista d’Alt Nivell i Alt Rendiment. Amb l’objectiu final de poder assolir una retirada esportiva el més saludable possible.
És per aquesta raó que aquesta tesi consta de diferents estudis, amb els que es vol descriure la població del CAR, com a exemple de població d’Alt Nivell i Alt Rendiment, per esports en la seva majoria Olímpics i d’esports individuals. Finalment amb els diferents perfils i peculiaritats justificar l’ús del programa Excel·lència i Transicions (Èxits) per aquest perfil d’esportistes, amb l’objectiu de facilitar o recolzar el desenvolupament holístic durant tota la carrera esportiva, posant especial atenció en les diferents transicions normatives que l’esportista viurà durant la seva carrera esportiva i en els altres aspectes de desenvolupament personal.
El disseny aplicat és no experimental, de tipus evolutiu transversal (Montero i León, 2007), es van avaluar grups de diferents edats, en un mateix moment, amb la finalitat de comparar-los i analitzar les seves característiques generals i personals respecte a la seva situació actual en diferents àmbits.
Tanmateix, amb l’objecte d’assolir una comprensió més completa dels constructes, aquesta investigació combina una dimensió qualitativa i quantitativa.
En la part quantitativa es van utilitzar diferents qüestionaris i entrevistes amb preguntes tancades. La part qualitativa es va fer amb preguntes obertes a les entrevistes i també es va fer servir l’observació i el registre de notes en les diferents sessions de grup programades. Així com amb la intervenció individual que es va realitzar de diferents esportistes, per fer la prova pilot del programa, i que van demanar un acompanyament després dels primers estudis.<br>El objetivo principal de esta tesis es diseñar un programa piloto de acompañamiento al deportista donde el proyecto personal sea la herramienta para afrontar las transiciones de la carrera deportiva. En segundo término, una vez diseñado, nos proponemos identificar su utilidad y respuestas al ser expuesto y trabajado por los y las deportistas. El marco donde se ha desarrollado el programa piloto es el Centro de Alto Rendimiento Deportivo de Sant Cugat del Vallès. El propósito de este trabajo es describir con la mayor precisión posible los diferentes aspecto que pueden ayudar en el desarrollo holístico del deportista de Alto Nivel y Alto Rendimiento. Con el objetivo final de poder alcanzar una retirada deportiva lo más saludable posible.
Es por esta razón que esta tesis consta de diferentes estudios, con los que se quiere describir la población del CAR, como ejemplo de población de Alto Nivel y Alto Rendimiento, para deportes en su mayoría Olímpicos deportes individuales. Finalmente con los diferentes perfiles y peculiaridades justificar el uso del programa Excelencia y Transiciones (Éxitos) para este perfil de deportistas, con el objetivo de facilitar o apoyar el desarrollo holístico durante toda la carrera deportiva, poniendo especial atención en las diferentes transiciones normativas que el deportista vivirá durante su carrera deportiva y en los demás aspectos de desarrollo personal.
El diseño aplicado es no experimental, de tipo evolutivo transversal (Montero y León, 2007), se evaluaron grupos de diferentes edades, en un mismo momento, con el fin de compararlos y analizar sus características generales y personales con respecto a la su situación actual en diferentes ámbitos.
Sin embargo, con el objeto de lograr una comprensión más completa de los constructos, esta investigación combina una dimensión cualitativa y cuantitativa.
En la parte cuantitativa se utilizaron diferentes cuestionarios y entrevistas con preguntas cerradas. La parte cualitativa se hizo con preguntas abiertas a las entrevistas y también se utilizó la observación y el registro de notas en las diferentes sesiones de grupo programadas. Así como con la intervención individual que se realizó de diferentes deportistas, para hacer la prueba piloto del programa, y que pidieron un acompañamiento después de los primeros estudios.
5
Buscà, Donet Francesc. "Educación física Escolar y Transversalidad Curricular. Un estudio de casos para el análisis y el diseño de tareas y juegos motrices significativos." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/1276.
Full textAbstract:
La investigación se centra en el análisis de tareas motrices diseñadas para abordar los contenidos del tema transversal Educación para la Salud, en una escuela rural. Con ello se pretende identificar los criterios empleados por la maestra especialista de Educación Física, en el momento de diseñar las tareas motrices; constatar los procedimientos de aprendizaje empleados por los alumnos y alumnas durante su resolución; y valorar en qué grado las tareas motrices incitan al uso estratégico de procedimientos de aprendizaje y, por tanto, al aprendizaje significativo de los contenidos transversales.<br/><br/>Los fundamentos teóricos que arropan el objeto de la investigación se concretan en torno a la dimensión pedagógica de la motricidad, concretamente a cómo ésta puede tratarse como finalidad y como medio educativo; a la caracterización y definición curricular de los contenidos transversales y a los procesos de enseñanza y aprendizaje tratados desde la perspectiva constructivista y las teorías del aprendizaje significativo.<br/><br/>El diseño de la investigación se realiza siguiendo las directrices de un estudio de caso. La metodología empleada para abordar el objeto de estudio es eminentemente cualitativa. Se emplean instrumentos como las notas de campo del investigador participante, los registros anecdóticos de los observadores externos y la entrevistas semi-estructuradas con la maestra especialista en EF. Como complemento a estas técnicas también se realiza un análisis sistemático (listas de control) de las tareas diseñadas previamente por la maestra<br>This thesis is centered in the analysis of motor tasks with the intention of confirming the procedures that the pupils|students use to learn transversal contents. Setting off from the integration of qualitative and quantitative methodologies, instruments based on the systematic observation, the participant observation and the interview are designed.
6
Sánchez, Socarrás Violeida. "Diseño y evaluación de intervenciones educativas, basadas en las Estrategias de Aprendizaje Preferentes de adolescentes y jóvenes." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2017. http://hdl.handle.net/10803/402826.
Full textAbstract:
Se realizó un estudio de intervención, con evaluación pre y post-intervención para evaluar tres talleres educativos colectivos, diseñados según las estrategias de aprendizaje de los participantes. Sobre el modelo de la Dieta Mediterránea, los Trastornos del Comportamiento Alimentario y el consumo de bebidas energéticas. Se evaluó el nivel de conocimientos previos y post- intervención, a través de la aplicación de cuestionarios, elaborados a propósito del estudio. Participaron 152 estudiantes, matriculados en centros de estudio de la Ciudad de Manresa. Encontrando que la mayoría de los participantes mejoró su nivel de conocimientos y que el 96,9% de los participantes evaluó satisfactoriamente los talleres. Y se halló una buena correlación entre la evolución del conocimiento y los Estilos de Aprendizaje. A la espera de una valoración a largo plazo, se concluye que los talleres educativos realizados, representarían una opción válida, para trasmitir conocimientos en alimentación en la población estudiada.<br>An intervention study and pre-and post-intervention assessment. Were performed three interactive workshops, adapted to the preferred learning strategies; about: properties of the Mediterranean Diet, eating disorders and energy drinks. The level of knowledge was evaluated through the application of knowledge questionnaires, prepared by the researches. 152 students participated, registered at three Manresa study centers. From the percentage of answers in the questionnaires, it was inferred that most participants improved their level of knowledge and 96.9% of participants successfully evaluated the workshops. And a good correlation between learning styles and the evolution of knowledge was found. Pending a long-term assessment, we conclude that educational interventions represent a valid option to transmit knowledge related to food in the population studied.
7
Martínez, Orduna Miguela. "Evaluación de un programa de intervención en salud sexual y reproductiva en grupos seleccionados." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2013. http://hdl.handle.net/10803/525867.
Full textAbstract:
INTRODUCCIÓ. Els canvis socials i el nou tipus de vida son la causa de l'augment d'infeccions de transmissió sexual entre els joves, d'embarassos no planificats i d'interrupcions voluntaries d'embaràs. OBJETIUS. Conèixer abans/després de la intervenció la prevalença de coneixements, actituds de risc, mitificació, valors, actituds saludables i comportament saludable en relació a la salut sexual i reproductiva. Valorar l'efectivitat del programa en funció del nivell educatiu i nombre de sessions, i conèixer la satisfacció dels joves, la prevalença d'hàbits tòxics i la seva opinió respecte a l'us del preservatiu i l'abortament. MÈTODES. Estudi comparatiu abans-després d'una intervenció educativa no aleatori, abordant-lo tant com a dades independents com per a dades aparellades. Al primer abordatge es va utilitzar la proba de ji quadrat i al segon la proba de McNemar. A tots els joves s'els hi va impartir quatre sessions educatives d'hora i mitja per sessió i amb metodologia col.laborativa a excepció d'un grup al que només se li va realitzar una intervenció d'una hora i mitja amb la clàssica xerrada magistral. RESULTATS. En la majoria dels enquestats s'observa que el nivell d'informació és alt. Sorprén que encara creguin en la marxa enrera i en les cremes espermicides com a mètodes per evitar embarassos i infeccions de transmissió sexual (ITS). El risc d'embarassos no planificats i ITS és alt per la falta de protecció en les relacions sexuals i per tenir un coneixement basat en el mite. Identifiquen la sexualitat com a diversió i són poc tolerants amb la homosexualitat, sobretot en els/les alumnes de tercer d'educació secundària obligatòria (ESO) i adaptació escolar. A més a més s'observa una actitud i un comportament en les relacions sexuals no saludables. El programa d'intervenció té el millor moment de receptivitat i de reflexió en els adolescents amb nivell d'escolarització normal, encara que hi ha significació estadística en tots els grups als que s'els hi ha impartit tot el programa. Aquells alumnes que van rebre quatre sessions educatives hi havia significació estadística respecte la millora de coneixements, de discriminació del risc, de desmitificació, estaven més receptius a canvis d'opinió i hi havia una millora de l'actitud i comportament saludable en la pràctica de la salut sexual i reproductiva, no succeint així en aquells alumnes als que s'els hi va impartir la sessió amb classe magistral. La satisfacció ha sigut alta i destaquen que les dinàmiques els hi han servit per a reflexionar i unir-se al grup. Sorprén el baix porcentatge que contesta en el qüestionari haver consumit alguna droga, possiblement per no considerar al tabac ni a l'alcohol com a drogues, ja que diuen haver-les consumit majoritàriament. Respecte a l'opinió que tenen els joves sobre el preservatiu i l'abortament és bona en la majoria dels participants tot i que hi ha millora en l'opinió del preservatiu, tant en homes com en dones amb significació estadística després de la intervenció, en aquells alumnes als que s'els hi va realitzar quatre sessions educatives, mantenint l'opinió que tenien sobre l'abortament. CONCLUSIONS. Es confirma la utilitat del programa en tots els centres estudiats als que s'els hi va realitzar quatre sessions educatives. El resultat d'aquest estudi confirma la utilitat de les dinàmiques grupals i el treball cooperatiu. També alerta dels hàbits tòxics de la població estudiada i sobre la importància d'una rigorosa evaluació per a prevenir els potencials malgastaments de recursos ineficaços.<br>INTRODUCCIÓN. Los cambios sociales y el nuevo tipo de vida son causa del aumento de infecciones de transmisión sexual entre los jóvenes, de embarazos no planificados y de interrupciones voluntarias de embarazo. OBJETIVOS. Conocer antes/después de la intervención la prevalencia de conocimientos, actitudes de riesgo, mitificación, valores, actitudes saludables y comportamiento saludable en relación a la salud sexual y reproductiva. Valorar la efectividad del programa en función del nivel educativo, y número de sesiones y conocer la satisfacción de los jóvenes, la prevalencia de hábitos tóxicos y su opinión respecto al uso del preservativo y al aborto. MÉTODOS. Estudio comparativo antes-después de una intervención educativa no aleatorio, abordándolo tanto como por datos independientes como para datos apareados. En el primer abordaje se utilizó la prueba de ji cuadrado y en el segundo la prueba de McNemar. A todos los jóvenes se les impartieron 4 sesiones educativas de hora y media por sesión y con metodología colaborativa a excepción de un grupo al que se le realizó solo una intervención de una hora media con la clásica charla magistral. RESULTADOS. En la mayoría de los encuestados se observa que el nivel de información es alto. Llama la atención que todavía crean en la marcha atrás y en las cremas espermicidas como métodos para evitar embarazos y ITS. El riesgo de embarazos no planificados e ITS es alto por la falta de protección en las relaciones sexuales y por tener un conocimiento basado en el mito. Identifican la sexualidad como diversión y son poco tolerantes con la homosexualidad, sobre todo en los alumnos/as de 3º de ESO y adaptación escolar. Además se observa una actitud y un comportamiento en las relaciones sexuales no saludable. El programa de intervención tiene el mejor momento de receptividad, de y de reflexión en los adolescentes con nivel de escolarización normal, aunque hay significación estadística en todos los grupos a los que se les ha impartido todo el programa. Aquellos alumnos que recibieron 4 sesiones educativas había significación estadística respecto a la mejora de conocimientos, de discriminación del riesgo, de desmitificación, estaban más receptivos a cambios de opinión y había una mejora de la actitud y comportamiento saludable en la práctica de la salud sexual y reproductiva, no sucediendo así en aquellos alumnos a los que se impartió 1 sesión con clase magistral. La satisfacción ha sido alta y destacan que las dinámicas les han servido para reflexionar y unirse al grupo. Llama la atención el bajo porcentaje que contesta en el cuestionario haber consumido alguna droga, posiblemente por no considerar ni al tabaco ni al alcohol como drogas, ya que dicen haberlo consumido mayoritariamente. Respecto a la opinión que tienen los jóvenes sobre el preservativo y el aborto es buena en la mayoría de los participantes aunque hay mejora en la opinión del preservativo, tanto en hombres como en mujeres con significación estadística después de la intervención, en aquellos alumnos/as a los que se les realizaron 4 sesiones educativas , manteniendo la opinión que tenían sobre el aborto. CONCLUSIONES. Se confirma la utilidad del programa en todos los centros estudiados a los que se le realizaron 4 sesiones educativas. El resultado de este estudio confirma la utilidad de las dinámicas grupales y el trabajo cooperativo. También alerta de los hábitos tóxicos de la población estudiada. y sobre la importancia de una rigurosa evaluación para prevenir los potenciales gastos de recursos ineficaces.<br>INTRODUCTION: Social changes and the lifestyle are some of the causes that
increase sexually transmitted diseases among youth, unwanted pregnancies and
voluntary interruptions of pregnancy.
AIMS: To identify before / after intervention the prevalence of knowledge, risk
attitudes, myth, values, healthy attitudes and healthy behavior in relation to sexual
and reproductive health. To assess the effectiveness of the program in terms of
educational level, and number of sessions and to know the satisfaction of youth,
the prevalence of toxic habits and their views on condom use and abortion.
METHODS: Comparative study before and after a non-randomized educational
intervention was done, approaching it with both unpaired and paired data. For the
first approach chi-square test was used, and then McNemar test for the second
approach. All youth had four educational sessions of one hour and a half per
session and collaborative methodology with an exception of a group that
underwent only one session of hour and a half with a master class.
RESULTS: In most surveyed it is shown that the level of information is high.
Striking that still believe in the withdrawal or Pull-Out Method and in spermicidal
creams as methods to prevent pregnancy and sexually transmitted diseases. The
risk of unintended pregnancy and sexually transmitted diseases is high due to
lack of protection during sex and having a knowledge based on the myth. They
identify sexuality as just fun and are little tolerant to homosexuality, particularly
alumni / ae in the 3rd year of Compulsory Secondary Education and school
adjustment. In addition there is an unhealthy attitude and behavior in sexual
relationships.
The interventional program has its best time of receptivity, and reflection in
adolescents with normal schooling level, although there is statistical significance
in all groups that have been taught throughout the program. Those students who
received four educational sessions had statistical significance concerning the
improvement of knowledge, risk discrimination, demystification, were more
receptive to change their minds and had an improved attitude and healthy
behavior in the practice of sexual and reproductive health, not happening thereby
in those students who were taught only with the master class.
Satisfaction has been high, highlighting that the dynamics have helped to think
and join the group. Of note is the low percentage answering the questionnaire that
had consumed any drugs, possibly for not considering neither to snuff or alcohol
as drugs, as they say having done mostly. Regarding the opinion that young
people have about condoms and abortion is good in most of the participants
although there is a statistically significantly improvement in the opinion of
condoms, both men and women after the intervention, in those alumni / ae who
underwent four educational sessions, hold the view that they had on abortion.
CONCLUSIONS: This study confirms the usefulness of the program in all the
schools studied where four educational sessions were performed. The result of
this study confirms the usefulness of group dynamics and teamwork. Also warns
about the toxic habits of the study population and the importance of a thorough
assessment to prevent potential ineffective resource expenditures.
8
Longàs, Mayayo Eduard. "Vers una escola segura i saludable: creació, validació i aplicació d'un instrument per a l'enregistrament i estudi dels danys no intencionats a l'escola." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2010. http://hdl.handle.net/10803/9243.
Full textAbstract:
L'objectiu principal de la investigació present és l'estudi dels danys no intencionats a l'escola, que es constitueixen com un problema per a la salut i la seguretat de l'alumnat.<br/>Aquest estudi s'aborda amb una orientació que contempla la complementarietat de les metodologies qualitativa i quantitativa.<br/>La investigació s'inicia a partir del disseny d'una sèrie de categories per descriure i analitzar els factors més rellevants d'aquest fenomen. <br/>En segon lloc, s'ha construït i validat un instrument per enregistrar les dades més importants dels danys no intencionats.<br/>En tercer lloc, s'ha aplicat aquest instrument al llarg d'un curs acadèmic, en 22 centres escolars i sobre una població total de 17494 alumnes. <br/>Finalment, els resultats obtinguts han permès identificar les característiques principals dels danys no intencionats a l'escola i fer una proposta per a la seva prevenció.<br>El principal objetivo de la presente investigación es el estudio de los daños no intencionados en la escuela, que se constituyen como un problema para la salud y la seguridad del alumnado. <br/>Este estudio se aborda con una orientación que contempla la complementariedad de las metodologías cualitativa y cuantitativa. <br/>La investigación se inicia a partir del diseño de una serie de categorías para describir y analizar los factores más relevantes de este fenómeno.<br/>En segundo lugar, se ha construido y validado un instrumento para registrar los datos más importantes de los daños no intencionados.<br/>En tercer lugar, se ha aplicado este instrumento durante un curso académico, en 22 centros escolares y sobre una población de 17494 alumnos.<br/>Finalmente, los resultados obtenidos han permitido identificar las características principales de los daños no intencionados en la escuela y hacer una propuesta para su prevención.<br>The main aim of this research is the study of unintentional injuries at school, which are set up as a problem for the health and the security of the student body. This study is dealt with a methodological orientation that relies on the qualitative and quantitative methods.<br/>The starting point of the investigation is a series of categories design, in order to describe and to analyze the most relevant factors of this phenomenon. <br/>Second, an instrument to register the most significant data of unintentional injuries has been built and validated.<br/>Third, this instrument has been applied during a school year in 22 schools and on a total population of 17494 students.<br/>Finally, the obtained results have allowed to identify the main characteristics of unintentional injuries at school, and to do a proposal for their prevention.
9
Gorina, Cañaveras Marta. "Educación para la salud desde atención primaria a personas con pluripatología crónica: diabetes mellitus II, hipertensión arterial e hipercolesterolemia simultáneamente." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670123.
Full textAbstract:
La present recerca s’estructura en tres estudis que tenen per objectius: avaluar l’eficàcia dels programes de salut dirigits a persones amb diagnòstic de diabetis mellitus tipus II, hipertensió arterial i hipercolesterolèmia implementats fins al moment (estudi 1); analitzar els factors determinants de la conducta d’autocura en persones diagnosticades dels tres problemes de salut objecte d’estudi (estudi 2); i dissenyar un programa d’educació per a la salut dirigit a persones diagnosticades simultàniament de diabetis mellitus tipus II, hipertensió arterial i hipercolesterolèmia que els capaciti en l’autocura per a millorar el control metabòlic d’aquests problemes de salut (estudi 3).
En relació amb l’estructura del document, en primer lloc es revisen els antecedents i l’estat actual del tema i es presenta l’objectiu general i els objectius específics de la tesi. A continuació, es desenvolupa la metodologia seguida per a la realització dels dos primers estudis, es presenten els principals resultats per a cadascun dels mateixos i, es discuteixen els resultats de tots dos estudis conjuntament. Finalment, es presenten les principals característiques del programa d’educació per a la salut “Objectiu Autocura”, desenvolupat sobre la base dels resultats obtinguts en els dos primers estudis, així com els reajustaments d’aquest després de la realització de la prova pilot. Tots dos documents complets es troben en la secció d’annexos. En la part final de la tesi es presenten les principals conclusions i es proposen les futures línies de recerca a seguir.<br>La presente investigación se estructura en tres estudios que tienen por objetivos: evaluar la eficacia de los programas de salud dirigidos a personas con diagnóstico de diabetes mellitus tipo II, hipertensión arterial e hipercolesterolemia implementados hasta el momento (estudio 1); analizar los factores determinantes de la conducta de autocuidado en personas diagnosticadas de los tres problemas de salud objeto de estudio (estudio 2); y diseñar un programa de educación para la salud dirigido a personas diagnosticadas simultáneamente de diabetes mellitus tipo II, hipertensión arterial e hipercolesterolemia que los capacite en el autocuidado para mejorar el control metabólico de dichos problemas de salud (estudio 3).
En relación con la estructura del documento, en primero lugar se revisan los antecedentes y el estado actual del tema y se presenta el objetivo general y los objetivos específicos de la tesis. A continuación, se desarrolla la metodología seguida para la realización de los dos primeros estudios, se presentan los principales resultados para cada uno de los mismos y, se discuten los resultados de ambos estudios conjuntamente. Finalmente, se presentan las principales características del programa de educación para la salud “Objetivo Autocuidado”, desarrollado en base a los resultados obtenidos en los dos primeros estudios, así como los reajustes de este tras la realización de la prueba piloto del mismo. Ambos documentos completos se encuentran en la sección de anexos. En la parte final de la tesis se presentan las principales conclusiones y se proponen las futuras líneas de investigación a seguir.<br>The present research revolves around three main studies which aim to: (i) assess the efficacy of the so far implemented health programmes addressed to people diagnosed with type II diabetes mellitus, hypertension and hypercholesterolemia (study 1); (ii) analyse the determining factors of health behaviour in people diagnosed with the three health problems under study (study 2); and (iii) design an educational health program aimed at people diagnosed simultaneously with type II diabetes mellitus, hypertension and hypercholesterolemia, training them to take self-care in order to improve metabolic control of the abovementioned health problems (study 3).
Regarding the structure of the present study, firstly a review of the background and the current state of the subject is carried out, together with the presentation of the general and specific objectives of the thesis. Secondly, the methodology used throughout the first and second study is developed, the main results for each of them are presented separately and are afterwards discussed together. Finally, the main characteristics of the health care education program “Self-care Objective” are presented. It is worth noting that the development of the program is based on the results obtained in the first two studies, as well as the readjustments of the same after the implementation of the pilot test, both documents attached in the annex section. Last but not least important, in the final part of the thesis the main conclusions are presented and future lines of research are proposed.
10
Vidal, Conti Josep. "Intervenció per a la prevenció del mal d'esquena en escolars." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2008. http://hdl.handle.net/10803/9396.
Full textAbstract:
Actualment es considera que entre el 60 i el 80% de les persones han sofert o sofriran en qualque moment de la seva vida algun tipus de mal vertebral. En general, quasi tres quartes parts dels mals d'esquena no tenen causa orgànica precisa, i es precisa de l'estudi dels factors de risc associats a la seva aparició.<br/>En el present estudi s'exposa el procés d'elaboració i aplicació d'un protocol d'intervenció per a la prevenció del mal d'esquena en escolars d'entre 10 i 12 de Mallorca, i l'avaluació de la seva efectivitat després de la intervenció i al cap de tres mesos, analitzant l'efecte sobre variables relacionades amb l'autopercepció, la higiene postural quotidiana, i les motxilles escolares.<br/>Els resultats mostren millores significatives en els tres grups de variables esmentats, de manera que la promoció de la salut a les escoles és possible mitjançant l'aplicació d'estratègies d'intervenció bassades en l'educació postural.<br>Actualmente, entre el 60 y 80% de las personas han sufrido o sufrirán en algún momento de su vida dolor de espalda y casi tres cuartas partes de este mal no tiene causa orgánica determinada, precisándose del estudio de factores de riesgo asociados a su aparición. El presente estudio expone el proceso de elaboración y aplicación de un protocolo de intervención para la prevención del dolor de espalda en escolares de entre 10 y 12 de Mallorca, y la evaluación de su efectividad tras la intervención y a la cabo de tres meses, analizando el efecto sobre variables relacionadas con la autopercepción, la higiene postural cotidiana, y las mochilas escolares. Los resultados muestran mejoras significativas en los tres grupos de variables mencionados, de manera que la promoción de la salud en las escuelas es posible mediante la aplicación de estrategias de intervención basadas en la educación postural.
11
Salas, Marco Elena. "Impacte d'una intervenció formativa i de gestió per a les infermeres del torn de nit per a la millora dels indicadors de qualitat dels pacients en un hospital de tercer nivell." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2021. http://dx.doi.org/10.6035/14103.2021.588890.
Full textAbstract:
La enfermería tiene una de las proporciones más altas de profesionales dedicados a la asistencia sanitaria y gran influencia en la seguridad de los pacientes. Dan asistencia las 24h y deben realizar su actividad fuera de los horarios diurnos estándares. El trabajo nocturno genera niveles altos de fatiga, estrés y bajo bienestar mental, y perciben menos oportunidades de desarrollo profesional que repercute sobre la calidad de los cuidados y la percepción de su entorno laboral.
Objetivo: Evaluar el impacto de una intervención para la mejora de los resultados de los indicadores de calidad de los pacientes destinada a las enfermeras del turno de noche en un hospital de tercer nivel.<br>Programa de Doctorat en Ciències de la Infermeria
12
Baltasar, Bagué Alícia. "Coneixements dels professionals de la salut de l'atenció primària sobre prevenció del consum de drogues." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/80901.
Full textAbstract:
The aim of this research is to know the training of health professionals in health promotion and disease prevention, and to examine its manifestation among the actions and interventions for prevention of tobacco, alcohol or cannabis consumption. The sample includes 225 professionals. The study used a self-made design of quantitative methodology (survey study). The most important results are: the formative limitations in health education and prevention of substance use and the fact that professionals who have received specific training in substance use tap more health education as a prevention tool in their daily activities. It is also noted that 80% of professionals believe they should improve quality training, and 67% quantity, always in relation to the tobacco, alcohol and cannabis use. Generally, the overload care and the lack of time are cited as factors preventing the health education activities. Finally, the study also shows that secondary prevention activities are the most used, while community interventions are underutilized by professionals.<br>L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer la formació dels professionals sanitaris en matèria de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, i com es concreten les seves intervencions en la prevenció del consum de tabac, alcohol i cànnabis. La base del treball és una mostra de 225 professionals de la salut. S’ha utilitzat un disseny propi de la metodologia quantitativa (estudi d’enquesta). Entre els resultats obtinguts destaquem: les limitacions formatives en educació per a la salut i en prevenció del consum de substàncies, i el fet que els professionals que han rebut formació específica en consum de substàncies utilitzen més l’educació per a la salut com a eina de prevenció en la seva activitat diària. També s’observa que el 80% dels professionals considera que hauria de millorar la seva formació en qualitat, i un 67% en quantitat, sempre sobre el consum de tabac, alcohol i cànnabis. En general, la sobrecàrrega assistencial i la manca de temps són esmentats com a factors que obstaculitzen les activitats d’educació per a la salut. Finalment, l’estudi posa de manifest que les activitats de prevenció secundària són les més realitzades, mentre que les intervencions comunitàries són poc utilitzades pels professionals.
13
Bosch, Jorba Carme. "Prevenció de les relacions abusives en la parella. Avaluació de l’eficàcia d’un programa educatiu per a adolescents." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/96362.
Full textAbstract:
El fenomen de la violència de gènere s’ha incrementat en les últimes dècades i es
necessari que s’intervingui de forma preventiva. Aquesta investigació avalua l’eficàcia
d’un programa educatiu de prevenció de las relaciones abusives en la parella aplicat a
un grup d’adolescents d’Educació Secundaria. S’utilitza un disseny quasi experimental
pretest i posttest amb grup control, i la mostra pràctica està composta per 144
participants (86 noies i 58 nois) amb un promig de 15,3 anys.
Els objectius del programa educatiu L’amor no destrueix ni mata… tu què en penses?
consisteixen en sensibilitzar a l’alumnat en matèria de violència de gènere, oferir
coneixements de la tipologia de les relacions abusives, promoure una actitud de rebuig
front les relacions abusives i afavorir les relacions de parella igualitàries. El programa
consta de sis hores distribuïdes en tres sessions, amb una metodologia pedagògica
basada en l’educació emocional que combina tècniques de discussió de grup, teatre,
dibuix i música.
Per avaluar l’eficàcia del programa s’utilitza una metodologia mixta amb instruments
quantitatius i qualitatius: el qüestionari AVE, Assetjament i Violència Escolar (Piñuel i
Oñate, 2006); i el qüestionari CTI, Pensament Constructiu d’Intel·ligència Emocional
(Epstein, 2003). Així com entrevistes individuals semi-estructurades de seguiment a
una submostra de sis noies i sis nois del grup experimental, als tres i dotze mesos.
Els resultats, dins de les limitacions d'aquesta investigació, estan en la línia descrita, ja
que s’han aconseguit els canvis esperats, destacant la disminució de l’índex
d’agressivitat en el grup d’adolescents, com a principal factor de risc del problema de
les relacions abusives en la parella.<br>The phenomenon of gender violence has increased in the last decades, consequently
preventive intervention is necessary. This research evaluates an educational program
for the prevention of abusive relationships in couples applied to a group of adolescents
at a secondary school. It uses a quasi experimental pre-test and post-test with a control
group, and the sample is composed of 144 participants (86 female and 58 male) with
an average age of 15.3 years.
The educational program Love does not destroy or kill ... what do you think? aims to
get students to become sensitive to domestic violence, to know of the types of abusive
relationships, to promote an attitude of refusal to abusive relationships, and to foster
relationships with equal. The program consists of six hours spread over three sessions,
with a teaching methodology based on emotional education that combines discussion
group techniques, theatre, art and music.
The effectiveness of the program is evaluated using a mixed methodology of
quantitative and qualitative tools: The AVE questionnaire (Harassment and School
Violence (Piñuel & Oñate, 2006), and the CTI questionnaire Constructive Thinking of
Emotional Intelligence (Epstein, 2003). And interviews semi-structured interviews to a
sub-sample of six female and six male adolescents in the experimental group, to three
and twelve months.
The results, inspite of the limitations of this research, are successful as the program
achieved the expected changes, and the highlight a decrease in the rate of aggression
in the teenage group, which minimises the main risk factor in the problem of abusive in
relationships in couple.
14
Casanova, Gonzalvo Carles. "Efecte d’un programa d’Intervenció Assistida amb Gossos en persones majors de 65 anys amb trastorns de l’aparell locomotor." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2016. http://hdl.handle.net/10803/401542.
Full textAbstract:
Objectiu. Analitzar l'eficàcia d'una Intervenció Assistida amb Gossos, en població major de 65 anys amb trastorns de l'aparell locomotor.
Mètode. Estudi Clínic Aleatoritzat (n=52), amb Grup Control (n=22) amb un Programa de 12 sessions grupals de Fisioteràpia de 60 minuts, i Grup Experimental (n=30) amb el mateix Programa i incloent Teràpia Assistida amb Gossos.
Resultats. Millora generalitzada intragrup, sent major en Grup Experimental. En l'anàlisi intergrup, la Teràpia Assistida amb Gossos resultà significativa en diferents ítems de capacitat funcional, dolor articular, intensitat del dolor general i estat d'ansietat/depressió de la qualitat de vida.
Conclusions. La Fisioteràpia en Atenció Primària obté resultats positius en salut, sent la Teràpia Assistida amb Gossos la Intervenció que obté més guanys en salut sobre capacitat funcional, estat àlgic i qualitat de vida, en participants majors de 65 anys amb trastorns crònics de l'aparell locomotor. La Teràpia Assistida amb Gossos ha de ser considerada com una teràpia complementària innovadora que compleix amb els principis d'equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció dels ciutadans.<br>Objetivo. Analizar la eficacia de una intervención Asistida con Perros, en población mayor de 65 años con trastornos del aparato locomotor.
Método. Estudio Clínico Aleatorizado (n=52), con Grupo Control (n=22) con un Programa de 12 sesiones grupales de Fisioterapia de 60 minutos, y Grupo Experimental (n=30) con el mismo programa e incluyendo Terapia Asistida con Perros.
Resultados. Mejora generalizada intragrupo, siendo mayor en Grupo Experimental. En el análisis intergrupo, la Terapia Asistida con Perros resultó significativa en diferentes ítems de capacidad funcional, dolor articular, intensidad del dolor general y estado de ansiedad/depresión de la calidad de vida.
Conclusiones. La Fisioterapia en Atención Primaria obtiene resultados positivos en salud, siendo la Terapia Asistida con Perros la Intervención que obtiene más ganancias en salud sobre capacidad funcional, estado álgico y calidad de vida, en participantes mayores de 65 años con trastornos crónicos del aparato locomotor. La Terapia Asistida con Perros debe ser considerada como una terapia complementaria innovadora que cumple con los principios de equidad, eficiencia, sostenibilidad y satisfacción de los ciudadanos.<br>Objective. Analyze the effectiveness of an intervention Assisted Dogs in population over 65 with musculoskeletal disorders.
Method. Randomized clinical study (n=52), with Control Group (n=22) with a 12 group sessions of physiotherapy 60 minutes, and Experimental Group (n=30) with the same program and including Assisted Therapy Dogs.
Results. Intragroup widespread improvement was higher in Experimental Group. In the intergroup analysis, Assisted Therapy Dogs significant in different items of functional ability, joint pain, general pain intensity and state of anxiety/depression quality of life.
Conclusions. Physiotherapy in Primary Care achieves positive health outcomes, with the Assisted Therapy Dogs Intervention you get more health gains on functional capacity, painful status and quality of life, over 65 participants with chronic musculoskeletal disorders. Assisted Therapy Dogs should be considered as an innovative complementary therapy that complies with the principles of equity, efficiency, sustainability and citizen satisfaction.
15
Robert, i. Sabaté Laia. "Creació d’un instrument de verificació i guiatge per millorar la qualitat informativa en la comunicació farmacoterapèutica. Cas pràctic amb els inhibidors de la bomba de protons." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671211.
Full textAbstract:
La comunicació en salut i la millora de l’alfabetització per a la salut són aspectes clau en les polítiques sanitàries. L’èxit d’un tractament farmacològic no només depèn de l’eficàcia del medicament sinó també del coneixement que el pacient té sobre aquest medicament i del seu grau d’alfabetització en salut.
Les fonts d’informació sobre medicaments que tenen els pacients avui en dia a mà són múltiples i variades però no totes elles són de qualitat i fiables. Actualment els actors implicats en la comunicació i disseminació d’informació sobre medicaments, ja siguin organitzacions sanitàries, professionals de la salut, periodistes, experts en comunicació o qualsevol persona a títol individual, són múltiples, però tots ells comparteixen la responsabilitat de garantir i proporcionar una bona informació sobre els medicaments.
L’objectiu d’aquest treball és crear una metodologia que permeti avaluar i millorar la qualitat informativa dels temes relacionats amb els medicaments i la farmacoteràpia que contribueixi a millorar el grau d’alfabetització en salut de la societat i que pugui ser utilitzada pels diferents agents implicats en la comunicació farmacoterapèutica
Per fer-ho, s’ha fet primerament un estudi sobre la llegibilitat i qualitat de la informació de medicaments dirigida a la ciutadania d’una web institucional. I posteriorment s’ha realitzat un segon estudi sobre la llegibilitat i la qualitat de la informació escrita sobre els medicaments i necessitats reals de la ciutadania, a partir d’un pràctic amb els inhibidors de la bomba de protons. En aquest segon estudi s’ha fet una aproximació de tota aquella informació escrita que pot rebre un pacient sobre els IBP, ja sigui el prospecte, les fonts oficials o de referència, les notícies de premsa o la informació provinent de la cerca a internet. També s’ha volgut conèixer les necessitats d’informació sobre els medicaments a través d’entrevistes personals a pacients que prenen algun dels principis actius dels IBP.
S’ha observat que, malgrat que els resultats en llegibilitat són positius, el marge de millora en termes de qualitat dels documents no considerats de referència
–com ara la informació d’internet o les notícies de premsa– és ampli. Per altra banda, la informació que més interessa als pacients que prenen tractaments crònics, com el cas dels que prenen IBP, són els aspectes de seguretat i eficàcia.
A mésa més, aquests pacients consideren que els prospectes contenen massa informació, són pesats de llegir i massa llargs.
A partir dels dos estudis sobre la llegibilitat i la qualitat de la informació escrita sobre medicaments on s’hi inclouen les entrevistes ad hoc i una sòlida revisió bibliogràfica, es proposa un nou instrument que permet verificar la qualitat de la informació escrita sobre medicaments i alhora ser una guia per l’elaboració d’aquesta informació. Aquest instrument inclou deu ítems clau: “beneficis”, “riscos”, “alternatives terapèutiques”, “efectes sobre la qualitat de vida”, “evidència científica”, “bibliografia i fonts complementàries”, “informació de suport”, “autoria”, “data de publicació” i “llenguatge planer”. D’aquesta manera, els agents implicats en la comunicació farmacoterapèutica tindran una nova eina per controlar i millorar la qualitat de la seva informació escrita.<br>Health communication and improving health literacy are key issues in healthcare policies. Treatment benefits and success depend not only on the efficacy of the drug, but also on the patient's knowledge about medicines and his or her level of health literacy.
Nowadays, sources of medicines information available to patients are many and varied, but not all of them are of high quality and reliable. Currently, many actors can communicate and disseminate information about medicines, for example healthcare professionals, journalists, healthcare organizations, communication experts or anyone on an individual basis. All of them share the responsibility to guarantee and provide accurate medicines information.
The aim of this work is to create a methodology to evaluate and improve the informative quality of subjects related to medicines and pharmacotherapy. This methodology will help to improve the degree of health literacy from the society and it is intended to be used by different agents involved in pharmacotherapeutic communication.
To accomplish this, quality and readability of written information about medicines published on an institutional website has been analyzed. A second study of the quality and readability of all the written information that a patient may receive about a group of drugs of widespread use such as PPI (leaflet, official or sources of reference, news and internet information) has been carried out. In this second study, patients taken PPI have also been interviewed in order to know their information’s needs about drugs.
Although results in readability are positive, the margin for improvement in quality of the documents not classified as reference one’s (internet information, news .) is wide. What matters most to patients is drug safety and drug effectiveness and they think that medicine’s’ leaflets have too much information, are long and not easy to read.
From data of the two performed studies and from a solid literature review, it is proposed a new instrument that will allow to verify the quality of written information about medicines, and at the same time, to guide through the elaboration process. This instrument consists of 10 items: benefits, risks, therapeutic alternatives, effects on quality of life, scientific evidence, bibliography
and complementary sources, supporting information, authorship, publication date and plain language. With this instrument, agents involved in the pharmacotherapeutic communication will have a new tool to control and improve the quality of their written information.
16
La, Peruta Maiorov Adelina. "Promoción de la salud del adolescente en el ámbito de la escuela secundaria y su relación con los ritmos biológicos, La." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1319.
Full textAbstract:
Esta investigación, contextualizada en el ámbito de la Educación para la Salud, se centra en la importancia de la promoción de la salud del adolescente y su relación con los ritmos biológicos circadiano y circaseptano, que regulados por los relojes biológicos, se integran en la fisiología del organismo, sus particularidades y adaptaciones. Las previstas acciones de salud se refieren a la incidencia de la Cronobiología en la salud del escolar, con indagaciones acerca de la organización temporal de muchas funciones orgánicas, hábitos, automatismos y situaciones de estrés.<br/><br/>El trabajo científico desarrollado ha sido una consideración básica en esta investigación, la importancia de los núcleos supraquiasmáticos del hipotálamo en los ciclos del sueño, los aspectos neurológicos de éste, el carácter endógeno y genético de los ritmos, los "zeitgebers" o encarriladores de los relojes biológicos y la aplicación clínica y farmacológica. En este contexto se delinearon tres vías de estudio que relacionan el sistema vigilia-sueño con los aspectos endocrino, metabólico y neurológico.<br/><br/>A fin de analizar semejanzas y diferencias genéricas, de edad y nivel académico, con los temas citados y con hábitos y tendencias propios de esta etapa, se plantean los objetivos referentes a la evolución del sueño con la edad, la tendencia a la matutinidad o vespertinidad, la manifestación del despertador adrenal, la incidencia de los encarriladores y el estado de alerta al levantarse; la importancia que otorgan a la realimentación que sigue al ayuno nocturno, la relación entre actividad física e intelectual y los combustibles energéticos, y el consumo de alcohol y tabaco; la estructura hebdomadaria de los ritmos de vigilia-sueño y actividad-reposo, la distribución de las horas de obligaciones, ocio y sueño, los desplazamientos horarios y costumbres que pueden desfavorecer la salud.<br/><br/>El estudio correlacional consistió en la aplicación de técnicas de recogida de datos, cuestionarios y pruebas fisiológicas, técnicas estadísticas elementales y cronobiológicas, observación y comparación de diferencias significativas entre los géneros, edades y niveles educativos, considerándose las circunstancias de la pubertad y adolescencia, influencia familiar, incidencia de elementos culturales y la posibilidad de relaciones causales entre los resultados más relevantes. <br/><br/>La información nos permitió observar una correspondencia entre las manifestaciones de los adolescentes y los mecanismos neurobiológicos responsables del sueño, el predominio del retraso de fase al acostarse, la presencia del despertador adrenal, la influencia de la luz como zeitgeber más importante y leves desplazamientos hebdomadarios en el ajuste del período del ritmo. El ciclo día/noche impone un ritmo nutricional diurno, pero un porcentaje considerable de alumnos no desayuna, especialmente las niñas, o lo hacen más de dos horas después de levantarse, la ingestión de sustancias que inciden sobre secreciones que siguen un ritmo circadiano es manifiesta, alcohol el fin de semana, tabaco en ayunas, algunos trasnochan y compensan horas de sueño por la mañana provocando un desajuste horario alimentario, la actividad física disminuye con la edad, especialmente en las chicas y un número considerable de alumnos compatibilizan horas de estudio con las dedicadas a un trabajo remunerado. El trabajo a turnos familiar que somete el organismo a un ciclo externo diferente del endógeno es considerable, también diversas parasomnias e insomnio; las señales sociales en la organización horaria suelen faltar en días festivos y vacaciones, ya que los jóvenes no suelen atribuirle importancia. <br/><br/>Las diferencias observables entre la organización horaria familiar y académica y la que los adolescentes desarrollan realmente, pueden incidir en la organización del sistema vigilia-sueño, y los trastornos del mismo correlacionan negativamente con conductas adaptativas reñidas con la salud. La evaluación de estas cuestiones representa un acrecentamiento en la posibilidad de ejercer acciones de salud.<br><i>Research of Education for the Health focused on the importance of the promotion of the health of the teenager and her relation with the biological circadian and weekly rhythms regulated by the biological clocks to discover practical possibilities of conducting concrete health actions referred to the incidence of the chronobiology in the health of the student and basically considering the scientific developed work, the importance of the suprachiasmatic nucleus (SCN) of the hypothalamus in the cycles of the sleep, the endogenous and genetic character of the rhythms, the "zeitgebers" or entrainment of the biological clocks and the clinical and pharmacological applications, being delineated three routes of study that relate the wake-sleep system to the endocrine, metabolic and neurological aspects.<br/><br/>The study, application of questionnaires and physiological tests, technical elementary and chronobiological statistics consisted in the observation and comparison of differences between the genres, ages and educational levels, related to the mentioned topics and to their own habits and trends of this stage, considering the evolution of the dream by the age, the trend to the morningness or eveningness, the manifestation of the adrenal alarm clock, the incidence of the entrainment and the state of alert (alert state) on having got up; the importance that they grant to the feedback that follows the night fasting, the relation between physical and intellectual activity and the energetic fuels, and the consumption of alcohol and tobacco; the weekly structure of the rhythms of wake - sleep and activity - rest, the distribution of the hours of obligations, leisure and dream, the hourly displacements and customs that can be a disadvantage for the health; the circumstances of the puberty and adolescence, familiar (family) influence, incident of cultural elements and the possibility of causal relations between the most relevant results.<br/><br/>The observable differences between the hourly family and academic organization and the one that the teenagers actually develop can affect the organization of the wake - sleep system, and its disorders correlate negatively to the adaptive behaviour incompatible with the health. The evaluation of these questions represents an increase in the possibility of taking health actions. </i>
17
Ricomà, Muntané Roser. "Impacte dels sistemes de resposta personal (SRP) en la docència del grau d'infermeria: beneficis per als docents i discents." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2016. http://hdl.handle.net/10803/386399.
Full textAbstract:
Incorporar metodologies actives en l’ensenyament d’infermeria és fàcil quan es tracta de laboratoris o seminaris. El repte es planteja en les classes magistrals amb un nombre elevat d’estudiants, en les quals, en general, l’alumne adopta una actitud més passiva.
Considerem que una eina molt útil per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge és utilitzar un recurs, el sistema de resposta personal (SRP), més conegut com a clickers. Aquest sistema consisteix en un programari que permet que els estudiants, mitjançant uns dispositius individuals que tenen un teclat numèric, responguin a les preguntes que el professorat introdueix en les seves presentacions del Power Point, i s’obtingui una retroacció immediata de les respostes, que orienten del nivell de comprensió dels continguts que s’han exposat a classe, en temps real, tant a l’alumnat com al professorat.
En aquest estudi hem volgut valorar l’impacte que l’ús d’aquesta eina té en els nostres estudiants i professors, així com copsar-ne l’opinió i el grau de satisfacció que han experimentat en utilitzar-lo.
S’ha dut a terme un estudi descriptiu i transversal amb estudiants i professors del grau d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015.
La utilització de l’SRP ha permès, al professorat, introduir una gran varietat d’elements de controvèrsia i reflexió, ha contribuït al debat per l’aprenentatge significatiu i ha ajudat a desenvolupar el pensament crític.
La valoració dels estudiants ha estat molt positiva, i prova d’això és que volen que el seu ús es generalitzi per tot l’ensenyament.<br>Incorporar metodologías activas en la enseñanza de enfermería es fácil cuando se trata de laboratorios o seminarios. El reto se plantea en las clases magistrales con un número elevado de estudiantes, en las que, en general, el alumno adopta una actitud más pasiva.
Consideramos que una herramienta muy útil para mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje es utilizar un recurso, el sistema de respuesta personal (SRP), más conocido como clickers. Este sistema consiste en un software que permite que los estudiantes, mediante unos dispositivos individuales que tienen un teclado numérico, respondan a las preguntas que el profesorado introduce en sus presentaciones del Power Point, y se obtenga una retroacción inmediata de las respuestas, que orientan el nivel de comprensión de los contenidos que se han expuesto en clase, en tiempo real, tanto al alumnado como al profesorado.
En este estudio hemos querido valorar el impacto que el uso de esta herramienta tiene en nuestros estudiantes y profesores, así como captar la opinión y el grado de satisfacción que han experimentado en utilizarlo.
Se ha realizado un estudio descriptivo y transversal con estudiantes y profesores del grado de Enfermería de la Universidad Rovira i Virgili durante los cursos 2013-2014 y desde 2014 hasta 2.015.
La utilización de la SRP ha permitido, al profesorado, introducir una gran variedad de elementos de controversia y reflexión, ha contribuido al debate por el aprendizaje significativo y ha ayudado a desarrollar el pensamiento crítico.
La valoración de los estudiantes ha sido muy positiva, y prueba de ello es que quieren que su uso se generalice por toda la enseñanza.
18
Besalú, Xavier 1953. "Diversitat cultural i educació. Per una educació intercultural a les escoles d'educació primària." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/7973.
Full textAbstract:
La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural?<br/>L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds.<br>The thesis wants to reply four questions. Which conception of intercultural education, do Catalonia need in the 21st century? How has the educational system of Catalonia faced the arrival of foreign origin pupils? What kinds of changes will have to propitiate in the school curriculum in order to make a more scientific and fairer education? Which has to be the training that we have to offer to the teaching staff of the basic education to guarantee an intercultural education?<br/>The intercultural education that is advocated in this thesis is that which it proposes to work so that all pupils learn to life in open and plural societies. In the intercultural education that is proposed there are three different emphases; the one that puts the accent on the ethical aspects, in the didactic aspects and in the cultural or curricular ones. And regarding the formation of the teachers, it is said that one of the first objective has to be the revision of the knowledge themselves and actitudes.
19
Mulet, Alcover Maria Esperança. "La salut vocal a l'Escola: educació i prevenció." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2013. http://hdl.handle.net/10803/124509.
Full textAbstract:
La preocupació per les patologies vocals i els trastorns de la veu és bastant
recent i s’afirma que la nostra societat no està conscienciada que sigui un
problema de salut, prenent tot el protagonisme quan sorgeixen disfuncions.
La investigació vol mostrar la sensibilització existent sobre la importància de la
veu i els trastorns de la producció vocal dels infants, partint de la recerca feta
en tres grups d’estudi: els infants, els mestres i els metges especialistes. Així
mateix, volem trobar respostes als interrogants que se'ns plantegen com a
professionals del llenguatge vers el tema esmentat.
Quant als resultats, hem pogut comprovar la manca d’estudis epidemiològics
respecte les alteracions vocals infantils, així com les dificultats terminològiques
tot i els esforços fets als darrers anys. L’estudi ha evidenciat la manca de
sensibilització cap a la veu i les alteracions vocals infantils, essent un camp en
un estat gairebé embrionari al nostre país<br>The concern about vocal pathologies and voice problems is quite recent.
Professionals, speech therapists, phoniatry specialists and
othorhinolaryngologists state that our society is not aware of both its being a
health problem and its having the leading role when disfunctions appear.
Current research wants to show the increasing awareness of the importance of
our voice and of children’s output disorders from the studies carried out to three groups: children, teachers and doctors specialists. Thus, replies to all
these questions that we face as language professionals on this topic are
intended to be found.
As to the results, we have proved the lack of epidemiologic studies as far as
the children’s vocal cords are concerned. Furthermore, we want to point out
that there is still a big amount of terminological conflicts to be sorted out at the
stage where this topic is nowadays, even though there have been many efforts
in the last years. The study has shown the lack of sensibility towards voice and
children’s vocal alterations, as well as the embryonic state that we face in this
field.
20
Pujol, Maite. "L'escola, un context per a la recerca d'infants i d'adults." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671650.
Full textAbstract:
La tesi doctoral recull, analitza i documenta el treball conjunt d’adults i d’infants d’educació infantil a l’escola Les Pinediques de Taradell (Osona, Catalunya) al llarg de trenta-sis anys. Una trajectòria d’experimentació a l’aula i a diferents espais de dins i de fora de l’escola, gràcies a la qual els infants, amb els adults, aprofundeixen en el coneixement de l’entorn natural, científic, social, artístic i cultural, per a comprendre’l i transformar-lo. El Treball per projectes és sempre el fil conductor d’aquesta experimentació i la tesi estableix tant la fonamentació com les pràctiques pedagògiques que donen sentit i coherència als processos desplegats i que entronquen amb els paradigmes contemporanis que han fet avançar l’educació infantil en les darreres dècades.La tesi constata el paper del temps, dels espais i dels materials com a agents educadors i transformadors, i reforça la importància d’acollir els estils individuals dels infants, llurs estratègies d’aprenentatge, llurs imaginaris, llurs llenguatges i llur manera de relacionar-se, en el marc d’un entorn de cooperació i d’intercanvi inherent a tot procés d’experimentació individual i col·lectiva. Les experiències pedagògiques que es descriuen en la tesi es presenten amb un conjunt de documents de tipologia i formats diversos que permeten identificar, precisar, analitzar i sistematitzar els aspectes fonamentals de l’evolució metodològica i organitzativa dels projectes realitzats al llarg de les diferents fases del període estudiat. La tesi també aborda les estratègies mitjançant les quals l’equip de mestres del parvulari de Les Pinediques construeix coneixement col·legiat per acompanyar, potenciar i donar continuïtat a les descobertes dels infants. En aquest sentit, el paper de la documentació com a instrument d’autoformació, de seguiment compartit de les propostes educatives, d’avaluació dels processos, esdevé crucial per a l’equip de mestres de cara a consolidar la seva recerca, i per a garantir la sostenibilitat, la continuïtat i el progrés constant de l’experimentació.La tesi, en definitiva, justifica i reivindica l’escola com a context per a la recerca d’infants i adults. La recerca entesa com a estratègia creativa que respecta i potencia les diferents modalitats d’expressar-se i de conèixer de les nenes i dels nens d’educació infantil, mitjançant un procés compartit per totes les persones que hi intervenen, que es caracteritza per l’experimentació i l’avaluació constants.<br>Programa de Doctorat: Innovació i Intervenció educatives
21
Calabuig, i. Serra Teresa. "Connexions entre educació matemàtica i educació per a la sostenibilitat: definició d'un perfil de mestre de matemàtiques." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/401745.
Full textAbstract:
Citizens with good mathematical knowledge will be better prepared to make social commitments and accept the social responsibilities presented by a changing and complex world. This thesis proposes to link mathematics education with education for sustainable development, a proposal that will provide the right tools to really make mathematics a discipline for life.
In the study I define common areas for action and investigation in mathematics education and education for sustainability. The theoretical framework used to explore them encompasses the paradigm of complexity, a socio-cultural perspective on learning and realistic learning.
The result is a compilation of 20 points that define a model teacher in mathematics education. These points indicate the skills, in line with education for sustainability criteria that a teacher should have to work in mathematics education<br>Tenir una bona cultura matemàtica farà ciutadans més ben preparats per assumir el compromís i la responsabilitat socials que el món canviant i complex en què vivim necessita. Aquesta tesi es proposa de connectar l’educació matemàtica, concretament, amb l’educació per al desenvolupament sostenible, que ens dóna eines adequades perquè la matemàtica sigui verdaderament una disciplina per a la vida.
En l’estudi he determinat espais d’acció i de recerca comuns entre l’educació matemàtica i l’educació per a la sostenibilitat. El marc teòric que m’ha servit per fer-ho és el paraigua del paradigma de la complexitat, la perspectiva sociocultural de l’aprenentatge i l’aprenentatge realista.
El resultat és la redacció en 20 punts d’un perfil de mestre en educació matemàtica. Són 20 punts que indiquen en què ha d’estar capacitat un mestre per treballar l’educació matemàtica en connexió amb els criteris de l’educació per a la sostenibilitat
22
Medina, Casanovas Núria. "English Rap: Una proposta interdisciplinària d'anglès i de música per a Primària." Doctoral thesis, Universitat de Vic, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285085.
Full textAbstract:
Aquesta tesi doctoral és fruit d’una recerca que des d’un enfocament ecològic qualitatiu d’investigació etnogràfica centrada a l’aula, explora d’una banda els avantatges del treball interdisciplinari de les assignatures d’anglès i música, i d’altra banda com incideix en la motivació de l’alumnat la creació d’un rap en anglès.
Primerament es presenta un breu repàs al marc teòric, referent a l’ensenyament de l’anglès, l’ensenyament de la música, la relació entre la música i la llengua, i la motivació. Es relaciona la motivació amb els conceptes d’emoció, interès i creativitat i a partir d’aquests conceptes es creen unes categories apriorístiques que permeten l’anàlisi de les dades.
Seguidament s’explica la proposta didàctica portada a terme en una aula de 6è de primària i es procedeix a l’anàlisi de les dades a partir dels diferents instruments de recollida i de les diverses perspectives dels integrants en el projecte.<br>This thesis presents a piece of ethnographic classroom-based qualitative research from an ecological perspective. The aim was, on one hand, to explore the potential of an interdisciplinary (English and Music) project and, on the other, the effect of creating their own English rap on pupils’ motivation.
The theoretical framework examines current thinking on foreign language acquisition, music learning, and the relationship between music, language and motivation. The research relates motivation to other concepts such as emotion, interest and creativity, out of which aprioristic categories are established for use in the analysis.
The work includes a description of the project, carried out in a Year 6 Primary school classroom, and an analysis of the data obtained. This data was gathered by using a range of different instruments which include the observations, from the varying perspectives, of the participants in the project.
23
Piccioli, Marianna. "Cap a una escola inclusiva. Una recerca mixed methods sobre les enfocaments culturals, les polítiques de gestió i les pràctiques organitzatives per a una educació inclusiva." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667141.
Full textAbstract:
Quins són els enfocaments culturals, les polítiques de gestió i les pràctiques organitzatives que fan que una institució educativa sigui inclusiva? Aquesta és la pregunta a la qual intentem donar resposta amb aquesta investigació, fent servir l’element comparatiu entre els sistemes escolars italià i català.
Aquest treball es basa en tres línies teòriques de referència: educació inclusiva en coherència amb l’enfocament dels Disability Studies; autonomia i lideratge per a la inclusió i processos d’autoavaluació i automillora com a desenvolupament inclusiu de l’escola (perspectiva Index for Inclusion).
La investigació de camp ens mostra el paper crucial de la legislació de referència: palanca per a la protecció dels drets a la plena inclusió d’alumnes amb discapacitat a Itàlia i motiu d’exclusió i separació a Catalunya.
Emergeix la necessitat per les escoles de tornar-se a apropiar d’un pensament pedagògic on pràctiques organitzatives i polítiques de gestió siguin basades sobre valors culturals.<br>What are the cultural approaches, management policies and organizational practices that make an educational institution an inclusive one?
This is the question we try to answer with this investigation, using the comparative element between the Italian and the Catalan school systems.
This work is based on three theoretical framework: inclusive education in coherence with the Disability Studies approach; Autonomy and leadership for inclusion and the self-evaluation and self-improvement processes as an inclusive school development in accordance with the perspective proposed by the Index for Inclusion.
Field research provides us that the reference legislation plays a crucial role, as a lever for the protection of rights to the full inclusion of students with disabilities in Italy or as a reason for exclusion and separation in Catalonia,
The need for schools to reconquer a pedagogical thinking where organizational practices and management policies are based on cultural and values bases emerges strongly.
24
Ramírez, Eduard (Ramírez Banzo). "SRP: Noves estratègies d'ensenyament per a implicar els alumnes d'educació primària en el procés d'aprenentatge de la natació." Doctoral thesis, Universitat de Vic, 2012. http://hdl.handle.net/10803/78123.
Full textAbstract:
L’ interès de la recerca, emmarcada en el context de la pràctica reflexiva, parteix de la voluntat de canvi de la pròpia pràctica i deriva cap al disseny, aplicació i validació d’una proposta d’intervenció (SRP) que el fa possible, essent el focus d’interès, la implicació dels infants d’Educació primària en el procés d’aprenentatge de la natació en horari escolar. La recerca planteja la possibilitat de transformar la piscina en un context educatiu on es posin en marxa estratègies d’ensenyament i aprenentatge per implicar cognitivament els alumnes d’una banda, i oferir estratègies de formació als tècnics de natació per a la millora professional de la seva pròpia pràctica de l’altre.
A la primera part de la tesi, es fa un recorregut teòric a través de les diferents perspectives que fonamenten aquelles estratègies d’ensenyament basades en la implicació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge; Ja a la segona part, i en base a la utilització de metodologies qualitatives i quantitatives, es valida la proposta d’intervenció que nou tècnics hauran aplicat en les seves pràctiques.<br>The interest of research, framed within the context of reflective practice, based on the desire to change my own practice and drift towards the design, implementation and validation of a proposed intervention (SRP) that makes it possible. The focus of interest is the involvement of children in primary Education during learning process of swimming at school time. The research raises the possibility of transforming the pool into an educational context where professionals implement teaching and learning strategies to engage students cognitively, and provide technical training strategies to swim to the ones who wants to improve their own practice.
The first part of the thesis is a journey through the different theoretical perspectives that underlie those teaching strategies based on the involvement of students in the learning process. At the second part, and based use of qualitative and quantitative methodologies, the proposal is validated through the observation of different sessions which nine professional teaching swimming have applied to their practices.
25
Farré, Riera Laura. "El reconeixement de les veus de l'alumnat per a la reflexió de la pràctica educativa a secundària." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672284.
Full textAbstract:
La tesi se centra en el reconeixement de les veus de l’alumnat i en la seva participació en els contextos d’aprenentatge, i situa els nois i noies com a agents actius i corresponsables de l’acció educativa. Tot i que cada vegada són més els centres educatius que s’estan replantejant la seva manera de treballar, sovint l’alumnat continua tenint poques oportunitats per participar i les seves veus es troben invisibilitzades. La finalitat de la recerca és reconèixer les veus de l’alumnat per comprendre la seva participació en els contextos d’aula i reflexionar al voltant de la pràctica educativa a secundària.
La recerca parteix d’un enfocament col·laboratiu en què l’alumnat i el professorat es consideren participants clau. Això ha facilitat la consecució d’unes relacions més democràtiques i horitzontals entre els agents i ha establert múltiples canals de reflexió, diàleg i intercanvi al voltant de l’acció educativa per construir una cultura escolar participativa.<br>La tesis se centra en el reconocimiento de las voces del alumnado y en su participación en los contextos de aprendizaje, y sitúa a los jóvenes como agentes activos y corresponsables de la acción educativa. Aunque cada vez son más los centros educativos que se están replanteando su manera de trabajar, a menudo el alumnado tiene pocas oportunidades para participar y sus voces se encuentran invisibilizadas. La finalidad de la investigación es reconocer las voces del alumnado para comprender su participación en los contextos de aula y reflexionar en torno a la práctica educativa en secundaria.
La investigación parte de un enfoque colaborativo en el que el alumnado y el profesorado se consideran participantes clave. Esto ha facilitado la consecución de unas relaciones más democráticas y horizontales entre los agentes y ha establecido múltiples canales de reflexión, diálogo e intercambio en torno a la acción educativa para construir una cultura escolar participativa.<br>The thesis focuses on the recognition of students' voices and their participation in learning contexts, and situates young people as active agents and co-responsible for educational action. Although nowadays there are more schools that are rethinking the way they work, students often have few opportunities to participate and their voices are invisible. The aim of the research is to recognise students' voices in order to understand their participation in classroom contexts and to reflect on teaching and learning processes for the purpose of implementing more democratic, inclusive and participatory educational practices in secondary schools. The research is based on a collaborative methodological approach in which students and teachers are considered key participants. This has facilitated the achievement of more democratic and horizontal relationships between actors and has established multiple channels of reflection, dialogue and exchange around educational action to build a participatory school culture.<br>Innovació i Intervenció Educatives
26
Riera, i. Romero Gemma. ""Cooperar per aprendre/Aprendre a cooperar"(Programa CA/AC). Avaluació d'un programa didàctic per ensenyar a aprendre de manera cooperativa." Doctoral thesis, Universitat de Vic, 2010. http://hdl.handle.net/10803/9326.
Full textAbstract:
La present tesi doctoral: "Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar". Avaluació d'un programa didàctic per ensenyar a aprendre de manera cooperativa, pretén ésser l'avaluació d'un programa didàctic per introduir a les aules ordinàries i comunes una proposta didàctica basada en la cooperació entre iguals, fruit d'un treball previ entorn l'aprenentatge cooperatiu promogut des d'un grup de professors de la Universitat de Vic, i vinculats al GRAD (Grup de Recerca sobre l'Atenció a la Diversitat).Aquest programa ha estat aplicat a una escola d'educació infantil i primària i concretament en el tercer i quart curs d'educació primària. Més concretament els objectius de la tesi han estat:<br/><br/>1. L'anàlisi de la coherència del programa. Pel que fa a la coherència suposa analitzar:<br/> <br/>-La coherència teòrica del programa: és a dir fins a quin punt és coherent amb els principis psicopedagògics de l'aprenentatge que el sustenten.<br/>-La coherència lògica: fins a quin punt davant els "antecedents" o "problemàtiques" a les quals el programa en qüestió pretén superar, portar a terme les actuacions previstes en el mateix, suposarà aconseguir els "efectes" esperats o les noves situacions davant de les "problemàtiques".<br/>- L'anàlisi de la coherència entre la planificació i la implementació: fins a quin punt el que s'ha aplicat és el que s'havia planificat.<br/><br/>2. Anàlisi de la qualitat absoluta del programa: si es constata o verifica que s'han donat una sèrie de criteris (si ha millorat la cohesió del grup, la participació activa de l'alumnat, el clima de l'aula i el rendiment acadèmic dels alumnes).<br/><br/>3. Anàlisi del Grau de cooperativitat: Analitzar fins a quin punt el treball dels equips ha estat realment cooperatiu. És a dir analitzar si els equips compleixen els factors que fan que un equip sigui realment cooperatiu: Interdependència positiva, de rols i de tasques, interacció cara a cara, habilitats socials bàsiques i autoavaluació de l'equip. El grau de cooperativitat d'un equip vindrà determinat, per tant, per dos elements: per la quantitat de temps que treballen en equip dins d'una unitat didàctica (expressada pel % dels segments de l'activitat AA de tipus cooperatiu) i per la qualitat del treball cooperatiu (expressada per un índex de qualitat, determinat per la constatació del grau en el qual es donin uns determinats factors de cooperativitat que incrementen l'eficàcia del treball en equip) i/o uns determinats contrafactors (que disminueixen l'eficàcia del treball en equip).<br/><br/>La metodologia utilitzada està en la línia de la investigació avaluativa desenvolupada per Robert Stake.<br>One of the new educational challenges is to advance towards the inclusive education that has as basic aim, the attention of all the pupils (independently of your capacities, conditions of learning) in the group class and inside the ordinary classroom. For this question, it is necessary that the schools, the teachers and teachers check your habitual practices, in order to reach this aim, with the maximum guarantees of quality. <br/> <br/> This way so, it turns out indispensable to orientate the look towards the organizational and methodological formulae that have been developing during the last years in the centers and countries in which the inclusive education is already a reality. In this respect, though evidently it is a question of educational very different systems and very complex all of them - in which it becomes difficult to generalize the practices-, we must not forget that, adapted to our reality they us can be of great help to advance. Good example of it they turn out to be the multiple options of collaboration inside the classroom of the different professionals, in some cases as personnel of support, in others exclusively for the elaboration of material in other cases, to do direct and specific attention, etc. To sorrow that in many cases we cannot import everything all that we would like, if that many of these initiatives can serve us to incorporate small practical, small formats of work that can be of easy application in our day and to be able to improve someone of our practices. <br/> <br/> In this respect, one of the principal modals of our study són the considerations of international Organizaciones like the UNESCO (2001) - in the description of 9 rules of gold for the incorporation - or the European Agency for the attention of the educational special needs, who have analyzed the fundamental props that have made possible an inclusive education. Though it is obvious that in every country have been organized of a different form, also it is evident, that in order that the inclusive school is possible have given themselves a few conditions communes and indispensable. In the graph that follows us later, we are going to see these conditions synthesized.<br/>Departing from this premise, our project of research began during the year 2006/07 in which we receive a demand of collaboration and advice on the part of the team of orientation of a zone of the Central Catalonia. In this zone, one had given a punctual situation of school incorporation, since des of the 80s the pupils with educational special needs - some of them with severe disabilities - had been attended in the ordinary schools of the sector. Though in a few first moments this situation was answering to a question of geography (the school of special education was placing to approximately 45 minutes), later there was promoted of a form more direct des of the specific services, even des of the same educational inspection. This way so, the context was reflecting a situation of educational incorporation in which, in spite of the difficulties, it was splitting of a trivial condition: all the pupils of infantile education i primary - so much of the public as compound centers-, were in the ordinary classrooms. <br/><br/> The aims of the thesis are: <br/><br/>o 1.Analysis of the coherence of the program CA/AC <br/><br/>o 2. Analysis of the quality of the program CA/AC: if performance of the pupils improves, if the climate of the classroom improves, if it improves the interactions between the student body and if it facilitates the participation of all the pupils,<br/><br/>o 3.Análysis the cooperative degree of the teams and of the class in general.<br/><br/>The phases of research: <br/><br/>1.PREPARATORY PHASE:Determination of the instruments <br/>for the analysis of the aims of the research.<br/><br/>2.APPLICATION OF THE PROGRAM: Application of the program CA/AC in two academic courses (the third course in 06/07 and fourth course in 07/08), in the areas of language and mathematical respectively.<br/><br/>3 and 4.Evaluation of the program: Analysis of the coherence, the quality and the cooperative degree and final conclusions.
27
Bellés, Obrero Cristina Adelaida. "Essays in education and health economics." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2017. http://hdl.handle.net/10803/420875.
Full textAbstract:
This dissertation consists of three chapters that investigate students’ and teachers’
incentive programs, and the intergenerational infant health consequences of
a labor market policy. In the first chapter, I perform a randomized control trial
at a distance learning university to compare three different monetary incentive
schemes varying students’ performance target in the same educational environment.
I show that the performance target implemented interacts with some of the
characteristics of the students incentivized, such as intrinsic motivation and experience
with the incentivized task. Moreover, a novel finding of this study is that
incentives foster students’ strategic behavior that is triggered by the way performance
is measured. In the second chapter, I examine how tying teachers’ pay to
students’ performance affects the latter’s achievements. I show that a nationwide
program implemented in Peru giving monetary rewards to teachers conditional on
their students’ performance, has a precisely estimated zero impact on students’
grades. Finally, in the third chapter I investigate the effect of a child labor regulation
that increased the minimum legal age to work from 14 to 16 years old, on
fertility and infant health outcomes. Using a difference-in-differences strategy, I
find that the reform increased educational attainment, and decreased marriage and
fertility. Interestingly, I show that the reform was detrimental for the health of the
offspring at the moment of delivery.<br>Aquesta tesi s’estructura en tres capítols que investiguen els programes d’incentius
per als estudiants i professors, i les conseqüències intergeneracionals per a la
salut infantil d’ una política de mercat de treball. En el primer capítol vaig duu
a terme un experiment de camp en una universitat d’educació a distància amb la
finalitatat de comparar tres incentius monetaris diferents en el mateix entorn educatiu,
variant l’objectiu de rendiment dels estudiants incentivat. Mostro que l’objectiu
de rendiment implementat interactua amb algunes de les característiques
dels estudiants, com ara la seva motivació intrínseca i l’experiència que tenen
amb la tasca incentivada. D’altra banda, també trobo que els incentius fomenten
el comportament estratègic dels estudiants com a conseqüència de la manera en la
que es mesura el seu rendiment. En el segon capítol examino com afecta a l’assoliment
dels estudiants el fet de que la retribució dels seus professors estigui lligada
al seu rendiment acadèmic. A aquests efectes, analitzo un programa nacional implementat a Perú que dóna una recompensa monetària als mestres condicionada
al rendiment dels seus alumnes. El programa té un efecte nul precisament estimat
sobre les qualificacions dels estudiants. Finalment, en el tercer capítol investigo
l’efecte sobre la fertilitat i la salut del canvi legislatiu que va augmentar l’edat
mínima legal per treballar de 14 a 16 anys. Utilitzant una estratègia de diferències
en diferències, arribo a la conclusió que la reforma va incrementar el nivell d’educació, alhora que va disminuir la fertilitat i probabilitat de contraure matrimoni.
Addicionalment, mostro que la reforma va ser perjudicial per a la salut de la descendència en el moment del part.
28
Valls, Arnau Ana. "La Intervenció Psicomotriu Educativa per a la construcció d'un vincle d'aferrament segur i l'adaptació escolar." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670670.
Full textAbstract:
Aquesta recerca està basada en una experiència pràctica, realitzada a una escola , en el marc de l'Educació Infantil. Forma part d’un projecte de transferència de coneixement que parteix de la Universitat de Vic i va ser iniciat per Núria Franch, des de l’assignatura de Desenvolupament Psicomotor. El que s'ha portat a terme és un seguiment durant un curs escolar de tres infants amb dificultats d'adaptació a l'aula,
A través d'aquest estudi, s’evidencia com la Intervenció Psicomotriu genera les condicions necessàries per la creació d’un vincle d'aferrament segur. Tant pel que fa a les condicions estructurals existents en una sessió, com per les actituds que es posen en joc i la intervenció que es porta a terme. Per tant pot constituir una estratègia útil per ajudar a aquells alumnes que presenten dificultats d’adaptació.
Tanmateix, hi ha un intent a través de la mateixa d’establir un pont entre el món de la Psicologia i l’Educació a través de la Psicomotricitat i alhora contribuir a omplir el buit existent de recerques en relació a “ l’Aferrament i l’Escola”.<br>This research is based on a practical experience, carried out in a school, within the framework of Early Childhood Education. It forms part of a knowledge transfer project from the University of Vic, begun by Núria Franch in the subject ‘Psychomotor Development’. What has been carried out is a follow-up study during a school year of three children who had difficulties adapting to the classroom.
Throughout this study it became evident that Psychomotor Intervention generates the necessary conditions for the creation of a secure attachment bond, not only in terms of the structural conditions occurring in a session but also in terms of attitudes and interventions carried out. As a result it can prove to be a useful strategy to help students with adaptation difficulties.
It should also be pointed out that this study seeks to establish a bridge between the fields of Psychology and Education through Psychomotricity and, at the same time, to contribute to the research on attachment bonds in schools.<br>Programa de Doctorat: Innovació i Intervencó Educatives
29
Ortells, Roca Miquel. "Aprendre el talent per a una "Vida Bona". Una biografia educativa contada indisciplinarment." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2021. http://dx.doi.org/10.6035/14113.2021.150666.
Full textAbstract:
Com educador em pregunto pel fi últim de l’educació. L’intueixo proper a la qüestió sobre «el sentit de la vida». Les respostes omplin quilomètrics prestatges de la biblioteca humana. «Viure harmònicament amb ‘la naturalesa humana’» és una resposta acceptable. Mes, com educar per a aconseguir tal cosa? Juan (89 anys) afirma que, de la seua vida, no canviaria ni un minut! Considera la seua una «vida bona». Com educador vull saber: «Què i com aprengué per a assolir aqueix talent (l’art de viure)? Quin bagatge educatiu l’equipà per al viatge vital?». La tesi descriu el procés recorregut per aconseguir les respostes: centro el problema d’investigació, aclareixo conceptes bàsics, contextualitzo històricament, i li demano que em conte la vida. El nucli metodològic biogràfic-narratiu s’enriqueix amb aportacions de diverses Ciències Socials. Explicito la difracció epistèmica fruit de la història personal de l’investigador. Finalment, analitzo hermenèuticament la narració reflexionant conclusions sobre qüestions humanes i socials relacionades amb l'educació.<br>As an educator, I wonder about the ultimate goal of education. I feel it close to the question of «the meaning of life». The answers fill miles of shelves in the human library. «Living in harmony with 'human nature'» is an acceptable answer. But, how to educate to achieve such a thing? Juan (89 years old) states that, in his life, he would not change a single minute! It has been a «good life». Then, I want to know: «What and how did he learn to achieve this talent (the art of living)? What educational background does he have for life?» The dissertation describes the process involved in obtaining the answers: I focus on the research problem, clarify basic concepts, contextualize historically, and ask him to tell me his life. The biographical-narrative methodological core is enriched with contributions from several Social Sciences. I also explain the epistemic diffraction resulting from the personal history of the researcher. Finally, I hermeneutically analyze the narrative by reflecting on conclusions about human and social issues related to education.<br>Programa de Doctorat en Educació
30
Core, Ribot Ana. "La no-violència de Lanza del Vasto. Bases d'una educació per a la pau." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2014. http://hdl.handle.net/10803/287515.
Full text
31
Rodríguez, Venegas Fermín. "L’educació de les competències per a participar: una proposta metodològica. Disseny, aplicació i avaluació d'un programa per a primer cicle d'ESO." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/398015.
Full textAbstract:
Les diverses intervencions realitzades per al foment de la participació en els darrers trenta cinc anys no han demostrat avenços especialment importants. Les pràctiques participatives s'han mogut, en general, en marges del que molts autors anomenen participació simbòlica. La majoria d'estudis sobre els nivells de participació ho constaten i ens parlen de l'escassa existència d'experiències de plena participació.
Les realitats socials i escenaris de relació han canviat i continuen canviant a gran velocitat. Hem de reconsiderar les intervencions en participació i repensar les fórmules i maneres amb les que promocionen i eduquem la participació ja que noves són les formes i els escenaris. La democràcia implica pràctiques democràtiques i educació democràtica. Partint de la premissa que participar és ser part i prendre part de forma activa, autònoma i protagonista, se'n requereix, llavors, l'apoderament de la persona i la seva capacitat per actuar.
Aquest treball es basa en la consideració que la societat democràtica necessita d'actituds, pràctiques i comportaments democràtics i en que participar demana de la persona unes competències determinades. El treball educatiu d'aquestes competències milloraria els comportaments al respecte.
És defensa una participació protagonista centrada en l'individu i en el desenvolupament comunitari. La participació és acció i reacció en comunitat i implica necessàriament actuar. Eines per això són: la gestió de les emocions, l'empatia, el treball en equip, la comunicació, l'emprenedoria, etc. És aquí, en aquests àmbits, on es centren les competències implicades de les que es parla. Si les treballem educativament, millorarem les pràctiques participatives i,
el que és més important, assegurarem un comportament democràtic a partir d’una educació democràtica i democratitzant.
Des d’aquesta visió es planteja la creació d’una proposta metodològica que ha de servir per a treballar l’educació de les competències per a participar. Això implica, d’entrada, definir quines són aquestes competències. Des de les diferents aportacions que autors experts fan sobre els comportaments democràtics i participatius s’extreu que l’àmbit d’aquestes competències és, principalment, socioemocional. Sovint es parla també de competència ciutadana.
Ser competent vol dir tenir capacitat per resoldre, per actuar de forma efectiva i eficaç davant d’una situació. Calen, per tant, a més del treball educatiu, les situacions on practicar i demostrar competència. A participar s’aprèn participant i és en l‘exercici de la participació que es desenvolupen les competències al respecte, on únicament es desenvolupen de forma real i efectiva. En aquesta investigació es planteja un programa metodològic en el que aquest aspecte és tingut en compte i és característica definidora.
Es centra la intervenció en l’etapa adolescent. El moment de l’adolescència és un moment d’autoafirmació personal, de recerca d’identitat i de gran potencialitat per a l’acció. Des d’intervencions metodològiques basades en l’experiència i en la visió positiva de l’adolescent (no com un problema) es poden assegurar l’adquisició de competències i l’apoderament. L’experiència al respecte que ens aporta l’educació en el lleure i altres intervencions escolars relacionades (com la promoció i creació de consells infantils) es basen en pràctiques vivencials i ens mostren l’efectivitat d’aquestes praxis.
La investigació realitzada ha tingut com a objecte principal el disseny d’un programa metodològic d’activitats per a educar les competències per a participar, per treballar als dos primers cursos de l’ESO. També se n’ha realitzat l’avaluació en l’aplicació i implementació a un centre de secundària.
La tesi corresponent pretén facilitar la formació i informació necessària per als professionals encarregats d’aplicar-lo.
La metodologia emprada en aquesta investigació deriva de l’enfoc del paradigma constructivista participatiu (sociocrític), fonamentat en la Teoria Crítica. A partir del model de passos de Whitehead (1989) i del cicle d’investigació acció de Kemmis (1989) i Carr i Kemmis (1988). Es realitza un procés d’investigació acció avaluadora, sent aquesta l’estratègia metodològica principal en la recerca. Per a l’avaluació s’aplica el model CIPP (Context, Input, Porces, Product) de Stufflebeam (1987).
El resultat principal de la investigació ha estat el programa que es presenta a la tesi amb el nom “Aprenc a participar” i que conforma una intervenció metodològica, amb un programa d’activitats modular i flexible però sistemàtic, per a treballar l’educació de competències per a participar amb adolescents. Pretén també potenciar les habilitats ja presents en l’adolescent i potenciar el seu protagonisme en el procés d’aprenentatge. El programa es proposa per al seu ús en centres educatius d’ensenyament secundari obligatori però és susceptible de ser aplicat en qualsevol context educatiu amb adolescents.
L’aplicació del programa ha constatat el desenvolupament de competències socioemocionals i d’habilitats pròpies de la participació en els adolescents amb els que s’ha treballat. Actualment ha quedat implantat en el centre educatiu on s’ha realitzat la investigació.<br>This work is based on the consideration that society needs democratic attitudes, practices and behaviors and that democratic participation requires a person to have certain competencies. Educational work on these skills needs to be done in order to improve people's behavior in this regard. Participation is focused both on individual and community development. Participation in community means action and reaction; there is necessarily interaction with others.
From this view arises creating a methodological approach to educate and work on the skills necessary to participate. Working on the competencies from the educational perspective implies also a change in the teaching methods and didactic techniques. Is participating that one learns and acquires the skills to participate. The intervention, applied to the first and second grades of secondary education (ESO), is focused on the teenage stage and its main goal is to design and evaluate a program of activities to educate the competencies required to participate. The methodology derives from the constructivist paradigm of participatory approach (social-critical) based on Critical Theory. It performs an action research and participative evaluation, this being the main methodological strategy. The evaluation is done using the CIPP model (Context, Input, Process and Product) by Stufflebeam (1987).
The main result of the research program has been presented in the thesis named "Learning to participate" and constitutes a methodological intervention, with a flexible but systematic program of activities to work on the skills to participate and interact with teenagers. It also aims to enhance the skills already present in the adolescents and enhance their role in the learning process. The program was designed to be used in mandatory secondary education institutions but is useful in any educative context with teenagers. The program has proved the development of social-emotional skills and participation abilities on the teenagers involved and has been stablished on the secondary schools where the investigation was made.
32
Pons, Viñas Immaculada. "Epidemiologia de la infecció per Bartonella henselae." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/51436.
Full textAbstract:
The number of zoonotic Bartonella species identified in the last 15 years has increased considerably, since the first HIV- infected patient with unusual vascular proliferative lesions of bacillary angiomatosis (BA) was described in 1983. Of the 21 species of Bartonella described until now, only 10 were acknowledged as human pathogen species. B. bacilliformis, B. quintana, and B. henselae are the most frequently described species, while B. elizabethae, B. vinsonii, B. washoensis, B. grahamii, B. clarridgeiae, B. koehlerae and B. alsatica were recently identified as responsible for a few cases of human infections. Cat scratch disease (CSD), bacillar angiomatosis, hepatic peliosis and some cases of bacteraemia, endocarditis, osteomyelitis, uveitis and neurologic disorders are directly caused by some species of the genus Bartonella.
We realize three studies, the objective of cats study, the first aimed to evaluate the prevalence of Bartonella infections in Spain, was to know the seroprevalence against B. henselae in cats, the level of bacteremia and to assess the factors that could modify both prevalences.
Since cats are the main reservoir of Bartonella, we have studied the infection by B. henselae in a sample of cats in our geographical area. We conducted microbiologic cultures and serology to a total of 115 cats, 33.05% of which were younger than one year. Of the 100 cultures performed (15 animals were rejected due to massive contamination), we isolated Bartonella in 7, with a prevalence of bacteriemic cats below one year of 12.12%. Isolated strains were identified as B. henselae by PCR, using the 16S-23S rRNA intergene region primers. Thirty-four cats (29.56%) showed antibodies against B. henselae with titers above 1/64. Of all the factors related to the bacteraemia rate studied (age, sex, habitat, contact with animals, parasites, and presence of antibodies against Bartonella) only the presence of antibodies against Bartonella henselae was statistically significant.
To determine the real incidence of Bartonella infections, we must study the seroprevalence in the general population as well as the principal reservoirs and vectors of infection transmission.
Serum samples from 218 patients were examined by indirect immunofluorescence assay (IFA). Significance levels for univariate statistical test were determined by the Mann-Whitney U test and χ2 test. Of 218 patients, 99 were women and 119 men, with a median age of 34.36 years (range 0--91 years). Nineteen (8.7%) reacted with B. henselae antigens. Of all the factors concerning the seroprevalence rate being studied (age, sex, contact with animals, residential area), only age was statistically significant. Our serological data seems to indicate that Bartonella henselae is present in our area and could be transmitted to humans.
– And in the last study, serum samples were collected from HIV patients treated at Hospital de Sabadell. Antibodies to B. henselae and B. quintana from 340 patients were examined by indirect immunofluorescence assay (IFA). Significance levels for univariate statistical test were determined by the Mann-Whitney U test and χ2 test.
– Of 340 patients, 82 were women and 258 men, with a median age of 42.21 ± 10.35 years (range 16 -86 years). Seventy-six (22.3%) patients reacted with one or more Bartonella antigens. Of all the factors concerning the seroprevalence rate being studied (age, sex, intravenous drugs use, alcohol consumption, CD4 levels, AIDS, HCV, HBV, residential area), only age was statistically significant. A high percentage of HIV patients presents antibodies to Bartonella and is increasing with age.
33
Castells, Cervelló Xavier. "El tractament de manteniment per a la dependència dual d'heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/96766.
Full textAbstract:
Objectiu: Estudiar les evidències científiques disponibles sobre l’eficàcia del tractament de manteniment per a la dependència dual d’heroïna i cocaïna i per a la dependència de cocaïna.
Mètodes: Revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoritzats (ACA) de grups paral·lels. Es va recollir l'abstinència d'heroïna, cocaïna i la retenció a l'estudi. Es van combinar els resultats obtinguts mitjançant tècniques metanalítiques.
Resultats: Tres ACA (456 pacients) van comparar l'eficàcia de dosis altes d'opiacis vs dosis baixes en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. Les dosis altes d'opiacis van ser més eficaces que les dosis baixes per a retenir els pacients en el tractament i disminuir el consum d'heroïna, però no van millorar el consum de cocaïna. Quatre ACA (329 pacients) van comparar l'eficàcia de la metadona (un agonista opioid complet) respecte de la buprenorfina (un agonista parcial) en pacients amb una dependència dual d'heroïna i cocaïna. L'abstinència d'heroïna i cocaïna i la retenció al tractament van ser superiors entre els pacients tractats amb metadona que entre els que van rebre buprenorfina. Disset ACA (1.555 pacients) van investigar l'eficàcia de fàrmacs psicoestimulants respecte el placebo en pacients amb dependència de cocaïna. El tractament de manteniment amb psicoestimulants va ser eficaç per a disminuir el consum de cocaïna però no va millorar la retenció al tractament. Cinc ACA (403 pacients) van comparar l'eficàcia del tractament de manteniment doble amb opioids i psicoestimulants respecte del tractament de manteniment amb opioids en pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna. El tractament de manteniment doble va aconseguir una disminució més gran del consum d'heroïna i cocaïna però no va augmentar la retenció al tractament. Cap dels ACA inclosos es va considerar lliure de biaix, fonamentalment perquè els intensos efectes conductuals dels medicaments investigats fan difícil l'emmascarament de les intervencions estudiades. A més, en molts ACA la taxa d'abandonament va ser alta, fet que pot provocar biax de desgast.
Discussió: El manteniment amb opioids sembla eficaç per al tractament de la dependència dual d’heroïna i cocaïna, particularment quan s'empra metadona. El tractament de manteniment amb psicoestimulants a pacients amb dependència de cocaïna augmenta l'abstinència de cocaïna però no millora la retenció en l'estudi. El tractament de manteniment doble amb psicoestimulants i opiacis a pacients amb dependència dual d'heroïna i cocaïna augmenta l'abstinència d’ambdues substàncies respecte del tractament de manteniment amb opiacis. La confiança que generen els resultats d’aquestes RSMA és, en general, modesta, fonamentalment degut a l’existència de biaixos per la dificultat d’emmascarar les intervencions farmacològiques i per la baixa retenció en l'estudi que es va observar en la majoria d’ACA inclosos. Així mateix, molts dels resultats tenen un grau d’indirectesa elevat i són poc precisos degut al baix nombre de pacients inclosos i d’esdeveniments observats. La retenció en l’estudi és, probablement, la variable que proporciona una informació de més qualitat sobre l’eficàcia de les intervencions investigades en pacients amb dependència de substàncies.<br>Objective: To study the available scientific evidence on the effectiveness of maintenance treatment for dual heroin and cocaine dependence and for cocaine dependence.
Methods: A systematic review of parallel-group, randomized, controlled clinical trials (RCCTs) was performed. Heroin and cocaine abstinence and study retention were the main study endpoints. Data were pooled together by means of meta-analysis.
Results: Three RCCTs (456 patients) compared the efficacy of high versus low dose of opioids in patients with dual heroin and cocaine dependence. Higher doses were more efficacious than lower ones for retaining patients in treatment and reducing the consumption of heroin but not to improve cocaine use. Four RCCTs (329 patients) compared the efficacy of methadone (a full opioid agonist) than buprenorphine (a partial agonist) in patients with a dual dependence on heroin and cocaine. Heroin and cocaine abstinence and treatment retention was higher among patients treated with methadone than among those receiving buprenorphine. Seventeen RCCTs (1,555 patients) investigated the efficacy of psychostimulant drugs compared to placebo in patients with cocaine dependence. Maintenance treatment with psychostimulants was efficacious in reducing cocaine use but did not improve retention in treatment. Five RCCTs (403 patients) compared the efficacy of double maintenance therapy with opioids and psychostimulants against opioid maintenance treatment in patients with dual heroin and cocaine dependence. Double maintenance treatment was more efficacious in reducing heroin and cocaine use but did not improve treatment retention. None of the included RCCTs was considered free of bias, fundamentally due to the fact that the intense behavioural effects of the drugs investigated may reveal the assigned intervention. In addition, the dropout rate was high in many trials, which can lead to attrition bias.
Discussion: Opioid maintenance treatment appears effective for dual heroin and cocaine dependence, being methadone more efficacious than buprenorphine. Maintenance treatment with psychostimulants increases cocaine abstinence but does not improve study retention in patients with cocaine dependence. Double maintenance treatment with psychostimulants and opioids in patients with dual heroin and cocaine dependency increases the abstinence of both substances compared to opioid maintenance treatment. The confidence of the results of this systematic review is modest, because bias may arise from the difficulty of masking the pharmacological interventions investigated and the low study retention observed in most RCCTs. Furthermore, the results are rather indirect and imprecise because both the sample size and observed event rate were low for most comparisons. Study retention is probably the study endpoint that provides the information of the highest about the efficacy of interventions investigated in patients with substance dependence.
34
Miranda, Pérez Joaquim. "Elaboració d'un model multimèdia d'intervenció per a l'educació de l'oïda musical." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/5040.
Full textAbstract:
Aquesta tesi doctoral vol aportar, a través de les tecnologies multimèdia, unes eines innovadores de formació i de suport a la comprensió de la música i dels elements que en configuren el llenguatge. L'objectiu principal d'aquesta tesi és elaborar, experimentar i avaluar un model de materials multimèdia de suport a l'educació de l'oïda musical, amb unes propostes didàctiques específiques i adaptables a diferents nivells educatius.<br/>Les diferents matèries referents a l'aprenentatge musical estan, totes elles, molt interelacionades, i l'educació auditiva -quan fa referència al desxiframent del codi musical- és una de les més problemàtiques, per la dificultat que comporta la comprensió i la capacitat de representar-nos internament els elements propis del llenguatge musical.<br/>La tesi s'emmarca entre els paradigmes d'una recerca qualitativa amb diversos aspectes quantitatius, i en tot el procés intervenen molts elements que encaixen amb el tipus de recerca d'investigació-acció.<br/>En el marc teòric es fa una fonamentació sobre l'educació auditiva a través de les pedagogies actives del s.XX i a través de les tecnologies multimèdia.<br/>Pel que fa en el marc aplicatiu, en primer lloc es contempla una fase de diagnòstic, a través d'unes enquestes, on es tracta de buscar quines mancances tenen els alumnes de l'especialitat d'Educació Musical de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. Paral.lelament es fa una recerca de quins materials existeixen al mercat que tinguin com a objectiu principal l'educació auditiva.<br/>En segon lloc es descriu el procés d'elaboració dels materials: les proves pilot on hi ha unes propostes inicials i després s'elabora el model pròpiament dit a partir del programa informàtic de creació multimèdia CLIC, d'ús habitual a les escoles de Catalunya.<br/>En el model es proposa una seqüenciació didàctica amb activitats de percepció sonora, interiorització i expressió musical prèvies al reconeixement auditiu.<br/>En una tercera fase es fa l'experimentació i avaluació del model elaborat a través d'enquestes a alumnes i entrevistes a experts per tal de donar l'opinió de diversos aspectes dels materials, referents al contingut, a l'eficiència i atractivitat de les activitats programades.<br/>Finalment s'elaboren les conclusions oportunes i es fa una referència a possibles línies de recerca que puguin donar continuïtat a la investigació realitzada.<br>Through multimedia technology, this doctoral thesis aims to contribute a number of innovative tools for the teaching and support of musical comprehension and of those elements that make up its language. The principal aim of the thesis is to create, experiment with and evaluate a model of multimedia materials with which to provide support to the education of musical hearing, making specific teaching proposals that are adaptable to various levels of education.<br/>The distinct subjects within the sphere of musical learning are, in every case, highly inter-related, and auditory education - when this refers to the deciphering of musical code - is one of the most problematic of these, due to the difficulty involved in comprehension and in the capacity to internally represent to ourselves those elements pertaining to musical language.<br/>The thesis is located within the paradigms of qualitative research, though it presents several quantitative aspects. Furthermore, throughout the entire process, there is the intervention of many elements that correspond to research-action research.<br/>The theoretical framework is based on auditory education through the active pedagogies of the C.20, and through multimedia technology.<br/>With respect to the applicative framework, first there is a diagnostic phase, through questionnaires, in which the purpose is to determine the needs of students specialising in Musical Education at the UAB's Faculty of Education. In parallel to this, research is carried out into the materials currently available on the market that are principally aimed at auditory education.<br/>Second, the thesis describes the process of material creation: piloting on the basis of initial proposals followed by the creation of a model, in the strictly sense, based on the multimedia-creation programme CLIC, widely used in schools throughout Catalonia.<br/>The model proposes a teaching sequence with activities on sound perception, internalisation and musical expression, previous to auditory recognition.<br/>A third phase develops the experimentation and evaluation of the model, through questionnaires given to students and via interviews both with specialists, in order to allow for the expression of opinion on a variety of aspects related to the materials, their content, efficiency and the attractiveness of the programmed activities.<br/>Finally, the conclusions are presented and reference is made to possible areas of further research that might continue the research undertaken throughout this study.
35
Ulsamer, Riera Arnau. "Regulació d'Osterix, un gen clau per a la diferenciació osteoblàstica induïda per BMP-2." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/1164.
Full textAbstract:
L'osteogènesi és un procés del desenvolupament dels vertebrats controlat per molècules senyalitzadores que proporcionen a les cèl·lules mesenquimals la informació necessària per a diferenciar al llinatge osteogènic.<br/><br/>D´entre aquestes, les citoquines de la família BMP (Bone Morphogenetic Protein) estan implicades en nombrosos aspectes del desenvolupament sent especialment importants en el desenvolupament de l'os. La unió d'aquestes BMPs als seus receptors inicia diferents vies de transducció de senyal que es classifiquen com a dependents o independents de Smads. <br/><br/>S'ha comprovat en cultius cel·lulars com les BMP estimulen l'expressió de factors de transcripció específics d'osteoblasts com són Runx2 i Osterix, així com marcadors de la diferenciació osteoblàstica com la Fosfatasa Alcalina, el Col·lagen tipus I o l'Osteocalcina.<br/><br/>Els objectius que ens vam platejar foren:<br/><br/>- Identificació de les vies de transducció de senyals induïdes per BMP-2 i<br/>altres mecanismes moleculars involucrats en l'activació d'Osterix.<br/><br/>a) Anàlisi de la regió promotora d'osterix i identificació de les regions de resposta a BMP-2.<br/>b) Identificació dels factors de transcripció que s'uneixen a aquestes regions i estudi de la seva regulació en resposta a BMP-2.<br/><br/>-Establiment de clons estables induïbles que ens permetin estudiar in vivo la regulació transcripcional d'Osterix.<br/><br/>-Estudi d'altres gens modulats transcripcionalment per BMP-2 i la seva implicació en l'osteogènesi.<br/><br/>El primer pas de la recerca fou aïllar dues seqüències del promotor d'osterix que es troben molt conservades entre humans i ratolins i clonar-les en un vector pGL2 que codifica per un gen reporter luciferasa. Mitjançant la transfecció i la deleció d'aquestes construccions vam observar una seqüència de 55 parells de bases a la regió més proximal que és la responsable de la resposta a BMP-2.<br/><br/>Mitjançant mutagènesi vam identificar una seqüència homeobox palindròmica (TAATTA) que és la responsable de la inducció d'osterix per BMP-2. La proteïna Dlx5, un factor de transcripció involucrat en l'osteogènesi, és capaç d'unir-se i activar el promotor d'osterix en aquesta seqüència. Aquesta observació es complementà amb estudis del patró d'expressió temporal d'aquests gens en que es comprovà que l'activació de Dlx5 per BMP-2 precedeix temporalment a la d'Osterix. <br/><br/>Mitjançant experiments de sobreexpressió i silenciació en cèl·lules C2C12 descrivim que Dlx5 és imprescindible per a l'expressió d'Osterix en resposta a BMP-2. No obstant, els experiments de sobreexpressió també indicaven que la BMP-2 té un efecte additiu a Dlx5 que ens permeté deduir que algun altre mecanisme havia d'estar implicat en l'activació d'Osterix per BMP-2.<br/><br/>Descartada una possible interacció de Dlx5 amb les proteïnes Smad, vam investigar les vies independents de Smads i observàrem que la proteïna p38-MAPK, que també és activada en resposta a BMP-2, és important per a l'activació d'Osterix induïda per BMP-2. Usant una variant constitutivament activa de MKK6, capaç d'activar p38, i SB203580, que és un inhibidor específic d'aquesta via, vam confirmar la fosforilació de Dlx5 per acció de p38 i que aquesta és funcional. <br/><br/>Per tal de confirmar aquestes observacions sobre el promotor del gen osterix endogen, es realitzaren experiments d'immunoprecipitació de cromatina (ChIP) que confirmaren la unió de Dlx5 al promotor d'osterix in vivo que s´incrementa en presència de MKK6 constitutivament activa. També vam observar l'acetilació de la histona H3 en presència de Dlx5 i el paper sinèrgic de l'activitat histona actetil-transferasa de la proteïna p300.<br/><br/>Així doncs, descrivim que Dlx5 integra les vies dependents i independents de Smad en la regulació d'Osterix. A més d'aquests resultats, s'ha estudiat el paper de Msx2 i p53 en la repressió de l'expressió d'Osterix i s'ha identificat un nou gen reprimit per BMP-2 que sembla estar implicat en la regulació del patró d'expressió d'aquest gen.<br><i>Commitment of mesenchymal cells to the osteoblast phenotype is controlled by a specific set of transcription factors activated by signals and regulatory pathways. Among them, Bone Morphogenetic Protein 2 (BMP-2) signalling has been shown to be involved in bone formation.<br/><br/>Binding of BMP-2 to its type I and type II receptors induces both Smad dependent and Smad independent signal transduction pathways. BMPs are able to induce osteogenic factors like Runx2 or Osterix, as well as bone phenotype markers such are Alkaline Phosphatase, Collagen or Osteocalcin.<br/><br/>The main objectives for this thesis are:<br/><br/>-Identification of the signal transduction pathways induced by BMP-2 and other molecular mechanisms involved in Osterix activation.<br/>a) Analysis of the osterix promoter region and identification of the BMP-2 responsive regions.<br/>b) Identification of the transcription factors that binds to these regions and study of its regulation by BMP-2. <br/><br/>-To obtain stable inducible clones which allow us to study the Osterix transcriptional activity in vivo.<br/><br/>-To study other BMP-2 modulated genes and its possible role in the osteogenesis.<br/><br/>Our results demonstrate that induction of Dlx5 by BMP-2 mediates Osterix transcriptional activation. First, BMP-2 induction of Dlx5 precedes the induction of Osterix. Second, Dlx5 binds to the BMP-responsive sequences that we indentified in the Osterix promoter. Third, Dlx5 overexpression and knock-down assays demonstrate its role in activating Osterix expression in response to BMP-2.<br/><br/>Furthermore, we show that Dlx5 is a novel substrate for p38-MAPK in vitro and in vivo and that phosphorylated Dlx5 increases the transactivation potential of Dlx5. Thus, BMP activates expression of Osterix through the induction of Dlx5 and its further transcriptional activation by p38-mediated phosphorylation.<br/><br/>In addition, we studied the repressive role of Msx2 and p53 in the Osterix promoter, and indentified a possible new gene involved in the regulation of the Osterix's expression pattern. </I>
36
Puig, Vilaró Emili. "Educar per a la sostenibilitat. Percepció i projecció de les problemàtiques socials i ambientals. Per un model psicopedagògic d'educació per a la sostenibilitat." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/403346.
Full textAbstract:
Aquesta Tesi Doctoral parteix d'una motivació i sensibilització personal pels temes i les problemàtiques socials i ambientals. Del convenciment personal que l'educació per a la sostenibilitat pot tenir un paper important com a generador de canvis. Del fet de ser conscient de la magnitud i complexitat de la situació actual a nivell global i de la necessitat de contribuir a la recerca d'alternatives sostenibles a nivell local. La Tesi té tres objectius. El primer, conèixer la percepció i la projecció de les problemàtiques socials i ambientals dels nostres infants tant a nivell local com global. És a dir, saber que pensem els infants sobre els problemes socials i ambientals de la Terra actualment i com veuen el futur. El segon, definir i delimitar el concepte d’educació per a la sostenibilitat com a base i somni col•lectiu per proporcionar-nos raons essencials i humanes per reorientar l'educació a la nostra societat. I el tercer, proposar la creació i construcció d’un model psicopedagògic per educar per a la sostenibilitat que revitalitzi el fet educatiu cap a la millora de les relacions dels éssers humans entre nosaltres mateixos i dels humans amb la biosfera. Aquesta Tesi es situa dins el marc del paradigma crític o d’aproximació crítica per què parteix d’un compromís personal en la transformació de la realitat. Tot i aquests marc conceptual s’utilitzen metodologies quantitatives i qualitatives en la recerca.<br>This thesis has arisen from my personal motivation and personal awareness of issues and social and environmental problems. It is my personal conviction that providing education on sustainability can play an important role as a generator of change. This means being aware of the magnitude and complexity of the current global situation and the need to contribute to finding sustainable alternatives locally.The thesis has three goals. First, understand the perception and projection of social and environmental problems of our children both locally and globally. That is to say, we know what children think about social and environmental problems on Earth today and how they see the future. The second goal is to define and delimit the concept of education for sustainability as the basis and use this as a platform to provide essential human reasons to re-orientate education in our society. The third goal proposes the creation and construction of a pedagogical and psychological educational model to provide education on sustainability that would re-vitalize education towards improving relations between human beings and between human beings and the biosphere. This thesis is situated within a critical paradigm or critical approach which is based on a personal commitment to the transformation of reality. In addition, this conceptual framework uses quantitative and qualitative methods in the research.
37
Vives, Requena Joan Gener. "L’educació ambiental com a eina per aprendre química a l’ensenyament secundari." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/396335.
Full textAbstract:
El treball de recerca dut a terme en aquesta tesis doctoral, pretén integrar l'educació ambiental en el currículum de química d'ensenyament secundari i fer patent la relació entre la química i l'entorn.
L'objectiu general d'aquesta tesi és doble.
Hom pretén per una banda,
- identificar els factors que influeixen en la introducció d'innovacions didàctiques en l'ensenyament de la química, en concret en un crèdit variable, a partir d'activitats contextualitzades i relacionades amb temàtiques ambientals.
Per altra banda,
- avaluar si l'ensenyament de la química, a partir de l'anàlisi de problemes ambientals, afavoreix l'adquisició d'actituds responsables envers el medi ambient així com un aprenentatge significatiu de conceptes i procediments propis d'aquesta àrea de coneixement i identificar alguns factors que hi poden influir.
Per assolir els objectius abans esmentats, s'ha dissenyar un crèdit variable per l'aprenentatge de la química i l'educació ambiental a l'ensenyament secundari.
En el primer capítol de la tesi s'introdueixen algunes reflexions entorn a l'evolució de l'ensenyament de la química a l'ensenyament secundari, amb l'educació ambiental.
En el segon capítol s'analitza l'evolució de l'educació ambiental a l'ensenyament secundari, així com les visions entorn al concepte i evolució en el marc escolar.
El tercer capítol està dedicat a introduir la metodologia utilitzada per dur a terme l'estudi. Es comenten els bucles d'innovació/recerca-acció, la mostra d'alumnat estudiada, i les seves categories , els instruments per a la recollida de dades per avaluar les actituds ambientals i l'assoliment de continguts de química.
En el quart capítol s'analitza l'evolució, en relació als objectius, de les diferents unitats didàctiques del crèdit variable dissenyades des de l'entrada en vigor de la LOGSE, any 1990, fins a l'entrada es vigor de la LOE al 2005. Es descriuen els canvis dels successius dissenys que s'estudien i revisen en funció del marc teòric sobre l'ensenyament de la Química i sobre l'Educació Ambiental recollits als capítols 1 i 2.<br>The overall objective of this thesis is twofold. It aims on the one hand,
* Identify factors influencing the introduction of educational innovations in teaching chemistry in secondary education, particularly in a variable credit, from contextualized activities and related environmental issues.
On the other hand,
* Assess whether the teaching of chemistry, from the analysis of environmental problems, promotes the acquisition of responsible attitudes towards the environment as well as significant learning of concepts and procedures in this area and identify knowledge some factors that can influence.
The first chapter of the thesis introduces some reflections on the evolution of teaching chemistry in secondary education with environmental education.
The second chapter discusses the evolution of environmental education in secondary education, as well as ideas about the concept and evolution into the school.
The third chapter is devoted to introducing the methodology used to conduct the study. Are commented practical action research uses spiral of steps.
The fourth chapter analyses developments in relation to the objectives of the different teaching units designed.
The results obtained by each student are discussed and evaluated in the fifth chapter, which also discusses his relationship with the objectives of the thesis.
The last chapter (sixth) includes the findings of the research conducted related to their two goals.
The findings can be summarized as follows:
Regarding the first objective, the factors that condition and explain the changes and developments are:
* Being involved in a process of action research or constant reflection on teaching practice.
* Learn new theoretical continuously.
* Design activities that involve thinking, not repetitive and not mechanistic.
* Engage in collective groups seeking innovation, both in the high school and off of it.
Regarding the second objective is of interest to highlight the conclusions that can be drawn from the results obtained.
* The environmental problems context facilitates learning chemical contents.
* Promoting the ability to argue ideas and actions from the knowledge worked on in class can explain the improved performance.
* The conviction by those who taught that all students can learn.
38
Marco, Latres Oriol. "Les competències dels professors d'Educació Física des de la perspectiva dels alumnes. Validació i prova pilot d'un instrument ad hoc per a la seva anàlisi." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2017. http://hdl.handle.net/10803/404568.
Full textAbstract:
L’actual preocupació social per l‘educació i pel fet educatiu passa també per la reflexió sobre la figura i l’actuació del professor com agent directament implicat i responsable, en gran part, de la direcció i gestió del procés d’ensenyament-aprenentatge en el seu sentit més ampli, i alhora particular. En aquest sentit, intentar millorar la comprensió sobre el rol del professor ens podria donar elements que ens ajudessin a millorar alguns aspectes del procés educatiu.
Aquesta tesi doctoral té la voluntat d’analitzar el paper del professor d’Educació Física. Per fer-ho, s’ha dissenyat un instrument ad hoc que permeti identificar les competències professionals del professor d’Educació Física des de la perspectiva d’un dels altres protagonistes directes del procés educatiu: els propis alumnes.
Per construir l’instrument que hauria de permetre copsar la percepció i l’opinió dels alumnes s’ha decidit, en una fase inicial, triangular amb diferents agents que guarden relació amb l’acció professional del professor d’Educació Física (professors, alumnes, formadors i directors de centres educatius) a través de grups de discussió i entrevistes per identificar les dimensions d’estudi sobre les que fonamentar i estructurar el qüestionari.
Aquest qüestionari s’ha passat a una mostra de 1010 alumnes de batxillerat de centres públics i privats de la regió metropolitana de Barcelona, com prova pilota, per valorar, a partir del procés de passació i dels resultats obtinguts, l’adequació del mateix.
Els resultats obtinguts mostren, a partir de l’anàlisi descriptiva i estadística, l’adequació i la utilitat de l’instrument com a eina vàlida per estudiar quines són les competències professionals del professor d’Educació Física des de l’òptica dels alumnes de batxillerat.<br>La actual preocupación social por la educación y por el hecho educativo pasa también por la reflexión sobre la figura y la actuación del profesor como agente directamente implicado y responsable, en gran medida, de la dirección y de la gestión del proceso de enseñanza-aprendizaje en su sentido más amplio, y a su vez particular. En este sentido, intentar mejorar la comprensión sobre el rol del profesor nos podría dar elementos que nos ayudasen a mejorar algunos aspectos del proceso educativo.
Esta tesis doctoral tiene la voluntad de analizar el papel del profesor de Educación Física. Para ello, se ha diseñado un documento ad hoc que permita identificar las competencias profesionales del profesor de Educación Física desde la perspectiva de uno de los otros protagonistas directos del proceso educativo: los propios alumnos.
Para construir el instrumento que deberá permitir captar la percepción y la opinión de los alumnos se ha decidido, en una fase inicial, triangular con diferentes agentes que guardan relación con la acción profesional del profesor de Educación Física (profesores, alumnos, formadores y directores de centros educativos) a través de grupos de discusión y entrevistas para identificar a las dimensiones de estudio sobre las que fundamentar y estructurar el cuestionario.
Dicho cuestionario se pasó a una muestra de 1010 alumnos de bachillerato de centros públicos y privados de la región metropolitana de Barcelona, como prueba piloto, para valorar, a partir del proceso de pasación y de los resultados obtenidos, la adecuación del mismo.
Los resultados obtenidos muestran, a partir del análisis descriptivo y estadístico, la adecuación y utilidad del instrumento como herramienta válida para estudiar cuales son las competencias profesionales del profesor de Educación Física desde la óptica de los alumnos de bachillerato.<br>The current social concern on education and the educational process also involves a reflection upon the teacher’s figure and its performance as an agent directly involved widely in the management of the teaching-learning process both in general and specific terms. Therefore, a better understanding of the teacher's role will help us to reveal those elements able to contribute on the improvement of certain aspects of the educational process.
The aim of this PhD thesis is to analyse the role of the Physical Education teacher. In order to do so, an ad hoc instrument has been designed to identify his/her professional competence from the point of view of another main actor directly involved in the educational process: the student.
In order to build this instrument to capture students' perceptions and opinions, it was decided at an initial stage to compare different agents related to the professional activity of the Physical Education teacher (teachers, students, trainers and directors of education centres) though Focus Group methodology and interviews to identify the scope of the research upon which establishing and structuring a questionnaire.
The questionnaire was passed to 1010 participants of A level (batxillerat) students from both private and public schools located in urban sorroundings location of Barcelona area as a pilot test to assess its adequacy on the bases of the results obtained.
Descriptives and Cronbach’s alpha, Friedman’s, Wilcoxon’s and Kruskal-Wallis’s tests were applied. The results obtained showed the adequacy and usefulness of the instrument as a valid tool to study the different aspects of the professional competence of the Physical Education teacher of A level students.
39
Planella, Ribera Jordi. "Cos i discursivitat pedagògica: bases per a la ideació corporal." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/2894.
Full textAbstract:
El segle XX, però especialment el traspàs cap al segle XXI, ha servit per trencar amb formes estàtiques d'entendre determinades pràctiques educatives, que privilegiaven la formació intel·lectual i que menyspreaven el cos dels educands en moltes de les seves dimensions. Aquest trencament ens ha permès obrir uns escletxa que des de l'hermenèutica ens ha ofert la possibilitat de fer-ne noves interpretacions que ens han conduït a una proposta d'ideació corporal per part dels educands.<br/><br/>Es tracta d'una investigació hermenèutica sobre la construcció social del cos en les praxis pedagògiques, que ha estat feta des d'una mirada interdisciplinar, posant en joc múltiples perspectives (filosòfica, antropològica, teològica, lingüística, històrica, estètica, psicològica, mèdica, sociològica i pedagògica). Allò que aporta la tesi doctoral és una "nova mirada" al cos més enllà de les seves dimensions físiques, situant-se en la seva perspectiva simbòlica i cultural. La memòria de la tesi doctoral ha estat estructurada en tres parts diferents que donen cos al conjunt de discursos al voltant de l'educació corporal. <br/><br/>La primera part té a veure amb els aspectes epistemològics de la tesi doctoral i s'enceta amb un capítol dedicat a la Planificació de la investigació, on es situen els objectius, la metodologia, i sobretot es defineix i justifica el perquè la construcció del nostre discurs des de l'hermenèutica. Seguidament es reflexiona sobre les possibilitats de situar el cos com a objecte d'estudi en les ciències socials, i en la pedagogia en particular, elaborant el que hem denominat com a Bases per a l'elaboració d'una epistemologia del cos. Situar els fonaments científics de la recerca no es pot fer, entenem, al marge de la seva dimensió històrica, que hem recollit en la Genealogia del cos. Abans d'entrar a investigar el paper del cos en els models pedagògics ens ha calgut situar la Teoria del cos i analitzar i desvetllar els mecanismes de Construcció social del mateix.<br/><br/>La segona part es centra en els discursos del cos en la pedagogia. Hem estructurat la narració en tres capítols diferents. El primer revisa el paper del cos en les pràctiques d'Higienització i control pedagògic dels cossos dels educands. Partint de les teories racials, i passant pels projecte eugenèsic de l'Alemanya nazi, arribem a construcció actual de cossos heteronormatius. El segon estudia les formes pedagògiques de subjectivització corporal, partint de les experiències i discursos del naturalisme pedagògic, de l'Escola Nova, de la pedagogia culturalista i finalitzant en l'educació del cos des de la psicoanàlisi. El darrer capítol d'aquest apartat analitza els discursos actuals de la pedagogia sobre el cos a partir dels nous dualismes, de les pràctiques de poder i control corporals i del cos situat en els territoris fronterers. Finalitza amb el que hem denominat com Pedagogia <i>queer</i>.<br/><br/><br/><br/><br/>El darrer apartat de la tesi doctoral consta de tres capítols. El primer revisa les formes contemporànies de transformació corporal (tatuatges, piercings, transsexualitat, cirurgia estètica, etc.). El segon projecta les bases per a la ideació corporal del subjectes pedagògics, i el tercer revisa les aportacions que la tesi fa a la pedagogia, així com noves vies de continuïtat. S'acompanya d'una àmplia i acurada bibliografia en diferents idiomes.<br/><br/><br/>RESUMEN<br/><br/>El siglo XX, pero especialmente el traspaso hacia el siglo XXI, ha servido para romper con formas estáticas de entender determinadas prácticas educativas, que privilegiaban la formación intelectual y que menospreciaban el cuerpo de los educandos en muchas de sus dimensiones. Esta rotura nos ha permitido abrir una brecha que desde la hermenéutica nos ha ofrecido la posibilidad de realizar nuevas interpretaciones que nos han conducido a una propuesta de ideación corporal por parte de los educandos.<br/><br/>Se trata de una investigación hermenéutica sobre la construcción social del cuerpo en las praxis pedagógicas, que ha sido hecha desde una mirada interdisciplinar, poniendo en juego múltiples perspectivas (filosófica, antropológica, teológica, lingüística, histórica, estética, psicológica, médica, sociológica y pedagógica). Lo que la tesis aporta es una "nueva mirada" al cuerpo más allá de sus dimensiones físicas, situándose en su perspectiva simbólica y cultural. La memoria de la tesis doctoral se ha estructurado en tres partes diferentes que dan cuerpo al conjunto de discursos sobre la educación corporal. <br/><br/>La primera parte está relacionada con los aspectos epistemológicos de la tesis doctoral y empieza con un capítulo dedicado a la Planificación de la investigación, en el cual se sitúan los objetivos, la metodología, y dónde se define y justifica la construcción del discurso desde la hermenéutica. Seguidamente se reflexiona sobre las posibilidades de situar el cuerpo como objeto de estudio en las ciencias sociales, y en la pedagogía en particular, elaborando lo que hemos denominado Bases para elaboración de una epistemología del cuerpo. Situar los fundamentos científicos de la investigación no se puede llevar a cabo al margen de su dimensión histórica, que hemos recogido en la Genealogía del cuerpo. Antes de entrar a investigar el papel del cuerpo en los modelos pedagógicos ha sido necesario situar la Teoría del cuerpo y analizar y desvelar los mecanismos de Construcción social del mismo.<br/><br/>La segunda parte se centra en los discursos del cuerpo en la pedagogía. Hemos estructurado la narración en tres capítulos diferentes. El primero revisa el papel del cuerpo en las prácticas de Higienización y control pedagógico de los educandos. Partiendo de las teorías raciales, y pasando por el proyecto eugenésico de la Alemania nazi llegamos a la construcción actual de cuerpos heteronormativos. El segundo estudia las formas pedagógicas de subjetivación corporal, partiendo de las experiencias y discursos del naturalismo pedagógico, de la Escuela Nueva, de la pedagogía culturalista y finalizando en la educación del cuerpo desde el psicoanálisis. El último capítulo de este apartado analiza los discursos actuales de la pedagogía sobre el cuerpo a partir de los nuevos dualismos, de las prácticas de poder y control corporales y del cuerpo situado en territorios fronterizos. Finaliza con lo que hemos denominado pedagogía <i>queer</i>.
40
Lorente, i. Guerrero Xavier. "Disseny, aplicació i avaluació d’un programa universitari per a gent gran amb suport d’un EVEA." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/107896.
Full text
41
Grau, Roca Pere. "Parlar per avaluar en Educació per a la Sostenibilitat: Anàlisi del discurs avaluatiu de mestres i educadors/es ambientals en contextos dialògics." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399561.
Full textAbstract:
En aquesta recerca s’analitza el discurs avaluatiu de mestres i educadors ambientals en contextos dialògics, així com la seva funcionalitat a l’hora de provocar canvis en activitats d’Educació per a la Sostenibilitat que giren al voltant de l’agroecologia escolar. Aquestes activitats, formen part d’un programa educatiu (PDE) de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Quan es planteja d’avaluar aquestes noves activitats, es fa amb la idea d’introduir una innovació en el camp de l’avaluació de l’Educació per a la Sostenibilitat. Aprofitant la importància del gir dialògic en la nostra societat actual i basant-nos en la inspiració de la quarta generació d’avaluació de Guba i Lincoln, es va pensar en fer unes trobades on hi participessin els principals actors del fenomen que es valora i que aquesta avaluació es fes a través de la paraula, en trobades on s’arribés a formular propostes de millora de les activitats, a través de la negociació i el consens. Els diàlegs cogeneratius eren l’eina perfecta ja que no només s’estava recollint informació sinó que es generava coneixement.
El focus de l’anàlisi es situa en un dels diàlegs cogeneratius al voltant de l’Educació per a la Sostenibilitat (DICES), que es van realitzar per avaluar les activitats seleccionades del PDE. En aquestes trobades hi participen mestres i educadors/-es ambientals que les realitzen, així com el tècnic de l’ajuntament que coordina el programa educatiu. En aquesta recerca s’ha seleccionat el DICES de l’activitat “Fem oli!”, que és una de les trobades que va generar més canvis a l’activitat. Analitzem el discurs avaluatiu dels participants, caracteritzant per una banda el discurs valoratiu que es categoritza a partir de la teoria de la valoració de White (2000) i el discurs en Educació per a la Sostenibilitat (les diferents temàtiques que es valoren: continguts, entorn, material, participació,...). A més a més s’analitza la funcionalitat d’aquest discurs avaluatiu a través de la identificació de diferents tipologies d’interacció i de seqüències d’interacció que conformen diàlegs cogeneratius que sorgeixen de tensions que tenen lloc durant el desenvolupament del DICES. S’incorpora al disseny avaluatiu de la recerca, la realització d’una trobada amb els educadors/-es per rebre el seu feed- back de les propostes generades al DICES. L’anàlisi d’aquesta part de l’avaluació, ajuda a comprendre millor la funcionalitat del discurs avaluatiu.
L’anàlisi que es realitza comença amb l’elaboració d’una transcripció de la conversa que té lloc al DICES, la fragmentació d’unitats d’anàlisi i la codificació. L’anàlisi dels resultats es fa a un nivell simple, amb la caracterització del tipus d’intervencions, els temes de discurs en EpS i com és el discurs valoratiu dels participants. També es tenen en compte les relacions que es generen entre les categories d’anàlisi: comparativa d’ús de categories, la distribució al llarg del DICES,.... Finalment, en un anàlisi més funcional, s’identifiquen les interaccions, els diàlegs cogeneratius i les tensions que permeten relacionar el discurs avaluatiu dels participants amb la incorporació de les propostes de millora a les activitats revisades.
Com a resultats més destacats de la recerca, podem dir que el discurs avaluatiu dels participants al DICES és molt similar, sobretot pel que fa al discurs valoratiu, però en canvi si que es detecten diferencies significatives en els temes que més es valoren corresponents al discurs en EpS. Pel que fa a la funcionalitat, és demostra la relació que existeix entre les propostes que es generen als diàlegs cogeneratius i la seva incorporació a les activitats avaluades.
Per altra banda, també validem els Diàlegs Cogeneratius en Educació per a la Sostenibilitat (DICES), com una eina eficaç en l’avaluació d’activitats i una innovació en el camp de l’educació per a la sostenibilitat.<br>In this research we analyse the evaluative discourse of teachers and environmental educators within dialogical contexts and their functionality to trigger changes in education for sustainability activities in scholar agroecology. These activities refer to an educative program named (PDE) that Sant Cugat’s Municipality offered to the schools of the town.
To conduct the research, we started to formulate the new activities evaluation, keeping in mind the need to introduce an innovative way of evaluation in the context of sustainability education. The relevance of the dialogical turn in our society, with the inspiration of Fourth Generation Evaluation (Guba & Lincoln, 1989) were key factors to choose the organisation of meetings with the main actors of the activities to be evaluated. The evaluation it was specifically channelled via conversations, where participants generate proposals to make better activities, using negotiation and consensus. The cogenerative dialogues were the perfect tool, not only because enabled us to collect information, but also they generate knowledge.
The research focus of the analysis is placed in one of the Cogenerative Dialogues about Education for Sustainability (DICES – the acronym in Catalan-), developed to evaluate the selected Education for Sustainability.
The participants in the meetings were teachers and environmental educators who participated in the activities object of evaluation, as well as the municipality technician who coordinates the educative program. The DICES research project selected it is about the activity “Fem oli!” (We elaborate oil!). We choose this topic because in the meetings participants contributed with several proposals and this brought more opportunities for change to the activity.
In this research, we analyse the evaluative discourse of participants in DICES, from two sides: one about valuable discourse categorised by the Appraisal theory (White, 2000) and on the other hand, Education for Sustainability discourse, categorised with different subjects as didactic strategies, material, participation, contents, etc. Furthermore, we analyse the functionality of evaluative discourse trough the identification of different interactional scenarios that become cogenerative dialogues. These started by tensions which emerged during the development of DICES.
We incorporated a feed-back with environmental educators in the evaluative design of the research to listen their opinions about the improvements for the evaluated activity, suggested during DICES. As a result, some of these proposals were rejected and some new ones were considered in the evaluative process.
The methodology of analysis began with the transcription of the discourse generated in DICES, the fragmentation of the units of analysis and the codification of them. The analyses of the results is simple: mainly because we seek what are the different interventions used by participants, the topics of education for sustainability (EpS) discourse, and the kind of valuable discourse deployed in the interactions. Afterwards, we develop a complex analysis, where we work stating the relation among categories: checking the results, identifying how the categories are distributed along the DICES development, etc. Finally, with a functional analysis, we determine the interactions developed cogenerative dialogues and tensions. All this information has helped us to connect the evaluative discourse of participants with the incorporation improvements in the revised activities.
The main results of this research are the following:
- The evaluative discourse of participants in DICES is similar among them, above all about valuable discourse.
- We discover significant differences about the themes most valuated by participants in relation in EpS discourse.
- In relation with the functionality, the connection between proposals generated in DICES and their implementation in evaluated activities is demonstrated thanks to this research.
Furthermore, we validate the Cogenerative Dialogues in Education for Sustainability (DICES), as an effective tool to evaluate activities, and an innovation in Education for Sustainability field.
42
Jiménez, Hernández Daniel. "Pràctiques de fisioteràpia i inclusió escolar: Un estudi de camp en el context escolar de Catalunya." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461860.
Full textAbstract:
Les directrius de les institucions i organitzacions internacionals en matèria d'educació i infància, estableixen la necessitat de transformació dels sistemes d'educació cap a sistemes d'inclusió escolar. En aquest entorn d’escola i aula inclusiva, tots els nens i nenes, amb i sense discapacitat, aprenen junts en un mateix entorn. Aquest procés de canvi comporta un procés de transformació dels professionals de suport a l'educació, entre ells el/la fisioterapeuta, amb l'objectiu de modificar el seu model d'intervenció cap a u model d'inclusió escolar, a on la seva missió és habilitar a l’infant amb discapacitat, la possibilitat de superar els obstacles en el seu procés d’aprenentatge.
En aquesta recerca es realitza el procés de validació i adaptació transcultural del qüestionari "Nationwide survey of school-*based physical therapy practice" dels professors Susan K. Effgen i Marcia K. Kaminker dels EUA, i es procedeix a realitzar un estudi de camp sobre fisioterapeutes que treballen en entorns escolars a Catalunya.
L'estudi descriptiu, no experimental i quantitatiu permet establir una primera anàlisi de les pràctiques de fisioteràpia en entorns escolars a Catalunya, comparar-les amb les pràctiques que el professional consideraria ideals i establir un primer punt de relació amb les pràctiques de fisioteràpia en entorns escolars inclusius com el d'EUA.
La separació real del nostre sistema educatiu en dues línies educatives clarament diferenciades, mostra models d'intervenció teòricament contraposats com un model d'intervenció més terapèutic (el d'escoles d'educació especial) i un altre més educatiu o inclusiu (el d'escoles ordinàries). Tot i això, l'existència de vasos comunicants entre tots dos sistemes, així com la presència de fisioterapeutes en alguns centres ordinaris, semblaria indicar l'existència d'un cert procés de trànsit o de modificació en el model d'intervenció professional.
Així mateix, la comparativa entre la pràctica actual i aquella que es consideraria ideal, suggereix la percepció del professional en el canvi de model, encara que indica així mateix aspecte de competències professionals a millorar i redefinir per aquest professional. Així i tot, el fisioterapeuta independentment del sistema escolar que realitzi la seva intervenció, expressa una preocupació per la seva participació en aspectes propis del procés educatiu de l'alumne/a amb discapacitat, i pel coneixement i reconeixement del seu treball i la seva missió com a suport a l'alumnat amb discapacitat per superar les barreres al procés educatiu i d'aprenentatge, que l'autoritat i l'administració educativa hauria de realitzar.
La poca i confusa normativa vigent quant a la figura del fisioterapeuta en entorns escolars inclusius, i especialment, a la seva implicació i participació en el procés d'educació dels nens i nenes amb discapacitat, es manifesta com un dels principals aspectes a corregir i a treballar per poder equiparar les pràctiques de fisioteràpia a sistemes escolars inclusius.<br>The guidelines of the institutions and international organizations in the field of education and childhood establish the need for transformation of education systems into school inclusion systems. In this school environment and inclusive classroom, all children, with and without disabilities, learn together in the same environment. This change process involves a process of transformation of education support professionals, among them the physiotherapist, with the aim of modifying their model of intervention towards a model of school inclusion, where their mission It is to enable the disabled child, the ability to overcome obstacles in their learning process.
In this research, the process of validation and cross-cultural adaptation of the "Nationwide survey of school-based physical therapy practice" questionnaire is conducted by professors Susan K. Effgen and Marcia K. Kaminker from the USA, and a field study is carried out on Physiotherapists who work in school environments in Catalonia.
The descriptive, non-experimental and quantitative study allows the establishment of a first analysis of physiotherapy practices in school environments in Catalonia, compare them with the practices that the professional would consider to be ideal and establish a first point of connection with physiotherapy practices in environments including inclusive schoolchildren.
The real separation of our educational system into two clearly differentiated educational lines shows theoretically opposed intervention models as a model for more therapeutic intervention (that of special education schools) and another more educational or inclusive (the one of " ordinary schools). However, the existence of communicating vessels between the two systems, as well as the presence of physiotherapists in some ordinary centers, would seem to indicate the existence of a certain process of traffic or modification in the model of professional intervention.
Likewise, the comparison between the current practice and the one that would be considered ideal, suggests the perception of the professional in the change of model, although it also indicates the aspect of professional competitions to improve and redefine by this professional. Even so, the physiotherapist, regardless of the school system that carries out his intervention, expresses a concern about his participation in aspects of the educational process of the student with disabilities, and for the knowledge and recognition of his work and his mission as a support for students with disabilities to overcome the barriers to the educational and learning process, which the authority and the educational administration should carry out.
The little and confusing current regulations regarding the figure of the physiotherapist in inclusive school environments, and especially their implication and participation in the education process of children with disabilities, is manifested as one of the main aspects to be corrected and to work to be able to compare the physiotherapy practices to inclusive school systems.
43
Fontanet, Caparrós Anna Isabel. "Adequació del perfil del mestre davant les necessitats socioeducatives actuals: Consideracions i propostes per a la formació inicial." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2017. http://hdl.handle.net/10803/404565.
Full textAbstract:
Des de fa anys, la formació inicial dels mestres és objecte de discussió en l’àmbit educatiu, així com les competències que aquests han d'assolir i demostrar, les seves característiques, habilitats, actituds i coneixements.
L’objectiu de la nostra tesi ha estat identificar les característiques que ha de tenir la formació inicial dels mestres a Catalunya, per tal que aquests arribin a ser motor de canvi i puguin respondre a les necessitats socioeducatives actuals.
Per assolir aquest propòsit hem realitzat una detecció de necessitats i una anàlisi de la realitat de l'actual situació de l'educació a Catalunya, on hem identificat els reptes als quals han de fer front l’educació i les escoles, i que ens han portat a explorar els consegüents processos d’innovació i a determinar les competències que han de tenir els mestres per treballar en aquest context.
Els reptes, les competències i la innovació ens han donat la base per poder plantejar com hauria de ser la formació inicial dels mestres i la relació entre les escoles i les universitats , una relació de clara interconnexió per poder formar part d’aquest engranatge del canvi i ser conseqüents amb el que realment l’escola i la societat necessita.
Per fer-ho ens hem fonamentat en l’opinió dels equips directius de 281 escoles -mitjançant una enquesta i grups de discussió-, 34 experts en educació que estan treballant a l’escola (a través d’entrevistes), 32 experts en educació que al llarg dels anys han anat reflexionant i mostrant una opinió fonamentada sobre aquesta formació (mitjançant entrevistes) i 22 mestres novells que ja estan exercint com a professionals a l’escola (amb un qüestionari on-line).
Les conclusions més rellevants ens han portat a afirmar que existeix la necessitat de fer un canvi en la formació inicial del mestre, fent especial incidència en la formació en les competències psicosocioemocionals, en canvis en la metodologia i en la organització del grau.<br>Desde hace años, la formación inicial de los maestros es objeto de discusión en el ámbito educativo, así como las competencias que éstos deben alcanzar y demostrar, sus características, habilidades, actitudes y conocimientos.
El objetivo de nuestra tesis ha sido identificar las características que debe tener la formación inicial de los maestros en Cataluña, para que estos lleguen a ser motor de cambio y puedan responder a las necesidades socioeducativas actuales.
Para alcanzar este propósito hemos realizado una detección de necesidades y un análisis de la realidad de la actual situación de la educación en Cataluña, donde hemos identificado los retos a los que deben hacer frente la educación y las escuelas, y que nos han llevado a explorar los consiguientes procesos de innovación y a determinar las competencias que deben tener los maestros para trabajar en este contexto.
Los retos, las competencias y la innovación nos han dado la base para poder plantear cómo debería ser la formación inicial de los maestros y la relación entre las escuelas y las universidades, una relación de clara interconexión para poder formar parte de este engranaje del cambio y ser consecuentes con lo que realmente la escuela y la sociedad necesita.
Para ello nos hemos basado en la opinión de los equipos directivos de 281 escuelas (mediante una encuesta y grupos de discusión-) 34 expertos en educación que están trabajando en la escuela (a través de entrevistas), 32 expertos en educación que a lo largo de los años han ido reflexionando y mostrando una opinión fundamentada sobre esta formación -mediante entrevistas- y 22 maestros noveles que ya están ejerciendo como profesionales en la escuela (con un cuestionario on-line).
Las conclusiones más relevantes nos han llevado a afirmar que existe la necesidad de hacer un cambio en la formación inicial del maestro, haciendo especial incidencia en la formación en las competencias psicosocioemocionales, en cambios en la metodología y en la organización del grado.<br>Recurrently, the initial training of teachers has been a central topic of discussion in the field of Education. The debate includes the competences to be attained as well as the teachers' characteristics, skills, attitudes and knowledge.
The aim of our doctoral thesis is to identify the characteristics that should be included in teacher training programmes in Catalonia so that the future teachers become agents of change who can respond effectively to current socio-educational needs.
To achieve this purpose we have performed a needs analysis along with an analysis of the current situation of education in Catalonia. We have then identified the challenges faced by education and schools, which has led to the subsequent exploration of innovative processes and to determining the competences that teachers should acquire to work in this context.
The challenges, the competences and innovation have provided the foundation to consider which should be the characteristics of initial teacher training programs and the relationship between schools and universities, a clear interconnected relationship so that they become a component of this change and are consistent with the real needs of schools and society.
To do so, we have based our analysis on the opinion of the management teams of 281 schools (through a survey and discussion groups); of 34 education experts who are working in schools (through interviews); of 32 experts in education who over the years have been reflecting on and sharing their opinion regarding this initial training in an informed way (through interviews); and 22 novice teachers who are already working professionally in schools (through an online questionnaire).
The most relevant conclusions lead us to state that there is a need for a change in initial teacher training, with particular emphasis on training in psycho-emotional competences, in changes in methodology, and in the design of the degree.
44
Nicolau, Mayol Pilar. "L'activitat educativa i la parla a classe: elements per a l'anàlisi de la pràctica educativa." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2003. http://hdl.handle.net/10803/9389.
Full text
45
Raventós, Panyella Sergi. "Desigualtat socioeconòmica i salut mental: la proposta d’una renda bàsica per a protegir i promoure la salut mental." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/383990.
Full textAbstract:
En aquesta tesi es fa una aproximació teòrica a la salut mental i alguns conceptes associats a ella. Els determinants socials de la salut (mental) en els darrers anys han evidenciat que els humans som vulnerables a la inseguretat econòmica, a la precarietat vital i a les desigualtats socials de les nostres societats. Una vulnerabilitat que s’ha manifestat de moltes i diverses maneres en una pitjor salut mental: augment de l’ansietat i de la depressió, de consum de fàrmacs i dels suïcidis.
S’aborden les desigualtats socials i com aquestes impacten en la salut mental i especialment amb les desigualtats de rendes. Unes desigualtats que han posat de manifest l’extrema importància que tenen les polítiques de protecció social i econòmica, fonamentals per a donar estabilitat i seguretat a la vida i a la salut de les persones.
Es fa un repàs de les orientacions polítiques de diverses institucions i agències en salut per tal de promoure la salut mental i reduir les desigualtats socials. S’avaluen també negativament algunes de les polítiques que es porten a terme per part dels governs espanyol i català en un context de forta crisi i augment de les problemàtiques de salut mental derivades de la pobresa, l’atur i la precarietat laboral. Per fer front a aquesta situació de greu recessió econòmica i de gran augment de la pobresa de les poblacions, amb tot el que significa de patiment psíquic i problemes de salut mental, els govern espanyol i català han fet ús de les mateixes receptes que en una època qualsevol de creixement econòmic i aquestes velles fórmules en aquesta llarga i duradora crisi no han funcionat. No només han fracassat per les retallades dels diversos programes socials i serveis públics que existeixen, que han estat prou considerables, sinó per la enorme magnitud del problema que tenen les nostres societats: un atur crònic i persistent en un context on el mercat de treball està perdent llocs de treball per una automatització accelerada i una pobresa instal·lada permanentment des de fa anys que amb les temporals prestacions d’atur i ínfimes rendes mínimes no ha pogut fer desaparèixer. Tot això ha contribuït a elevar els nivells d’inseguretat econòmica que diverses investigacions han evidenciat que té greus conseqüències per a la salut mental de les persones.
Finalment es planteja una mesura de protecció social de seguretat econòmica com la Renda Bàsica que té algunes experiències en diversos països. Els diversos experiments que s’han fet (Índia, Namíbia, Canadà, Carolina del Nord, Kenya, Alaska, etc.) assignant ingressos incondicionals a la població han aportat diversa evidència empírica de millores en diversos terrenys de la salut i especialment en la salut mental, la reducció de les desigualtats socials i la pobresa, millores en l’educació, en les relacions humanes, l’economia, etc.
Una política de protecció social universal com la Renda Bàsica universal que s’estudia en aquest treball i que doni cobertura a tota persona pel fet de ser ciutadà, treballi o no, sigui jove o vell, home o dona, i que garanteixi una seguretat econòmica posaria fre a aquesta greu situació de precarietat vital i patiment mental d’una part cada cop més important de la societat.<br>The aim of this thesis is to provide a theoretical approximation to mental health and several related concepts. The social determinants of (mental) health have shown in recent years that human beings are susceptible to economic uncertainty, precariousness of their living conditions and social inequality. This vulnerability has frequently appeared as a worsening of mental health in many different ways, for example increased anxiety, depression, greater consumption of prescription drugs and suicide.
This study considers social and especially income inequalities, and how they affect mental health, drawing attention to the extraordinary importance of policies aiming at social and economic protection, which are seen as essential for offering stability and security in people’s lives and health.
The political orientations of a range of health-oriented institutions and agencies working to promote mental health and to reduce social inequality are considered, while critical evaluation is made of some policies being implemented by the Spanish and Catalan governments at a time of serious economic crisis and a concomitant rise of mental health problems deriving from poverty, unemployment and job insecurity. In this situation of severe economic recession and drastically increased poverty, and with everything it entails in terms of psychological suffering and mental health problems, the Spanish and Catalan governments have resorted to the same measures they have used in periods of economic growth, obsolete strategies which have proven ineffective in the long, unabating crisis. They have failed not only because of considerable cuts in already-existing social programmes and public services but also because of the enormity of the problem: chronic, enduring unemployment in a labour market which is losing jobs owing to fast-increasing automation, and deep-rooted, longstanding poverty which has resisted attempts to abolish it by means of temporary unemployment benefits and low-level minimum income schemes. All of this has contributed towards worsening economic insecurity which, as a range of research projects have demonstrated, has serious consequences for mental health.
The study concludes with a discussion of Basic Income, a social protection measure offering economic security which has been tested in several countries. Experiments whereby unconditional cash payments made over different periods to target populations in India, Namibia, North Carolina, Kenya, Alaska, for example, have provided empirical evidence of improvement in different aspects of health and mental health in particular, together with a reduction of social inequalities and poverty, advances in education, human relations, and in the economic sphere, inter alia.
A policy of generalised social protection like the universal Basic Income examined in this study would benefit every citizen or registered resident in the society, irrespective of whether the person works, is old or young, male or female, and this guaranteed economic security could help to put an end to the present serious situation of precarious living conditions and the mental suffering of ever-increasing numbers of people.
46
Mesquida, Estévez Ma Neus. "Models macrocíclics per al reconeixement d'anions. Imidazoliofans dicatiònics." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1999. http://hdl.handle.net/10803/1650.
Full textAbstract:
DE LA TESI:<br/><br/>Una visió unificada de possibles estructures heterocícliques originals posa de manifest que les betaïnes formen un conjunt d'entitats químiques amb un elevat carácter dipolar i baix pes molecular <96CHC, 96CHC(3)3>. L'atractiu tant des d'un punt de vista bàsic de les betaïnes heterocícliques com el de les seves potencials aplicacions, es deuen fonamentalment a la seva naturalesa dipolar, que té una influència determinant en la seva química.<br/><br/>Des de fa anys, el nostre grup d'investigació ha centrat l'atenció en l'estudi de les betaïnes heterocícliques d'azolat azoli(azini) amb una diferents agrupaments interanulars 1 i els seus precursors immediats 2 <94AHC(60)197, 96FE8381, 99FE8297>. <br/><br/>Un dels aspectes que estem interesats en desenvolupar dins el camp de l'estudi de les betaïnes heterocícliques 1 i els derivats protonats 2 es aquell relacionat amb les potencials propietats biològiques d'aquest tipus de molècules. Les betaïnes heterocícliques 1 poden donar lIoc a una investigació en diferents camps farmacològics, com per exemple l'estudi d'interaccions amb la colina acetiltransferasa (ChAT) i amb l'acetilcolinesterasa (AChE). Entre l'àmplia i variada gamma d'activitats biològiques que presenten les sals quaternàries de piridini, diverses sèries han mostrat ésser inhibidors enzimàtics específics.<br/><br/>Per altra banda, destaca l'interès d'aquestes betaïnes 1 com a substrats per a l'obtenció de cristalls líquids i materials orgànics amb propietats en òptica no-lineal <94AHC(60)197, 94JOC644, 96FES381, 99FES297> . Recentment, les investigacions dutes a terme per un grup d'investigació japonès corroboren que diferents tipus de betaïnes heterocícliques 1 presenten propietats excepcionals en òptica no-lineal, tant des d'un punt de vista teòric <96JA470S> com experimental <98MI1193>.<br/><br/>A fi d'aprofundir en la comprensió de la química de les betaïnes heterocícliques 1, es considerà la seva inserció com a blocs fonamentals en sistemes macrocíclics, fet que permetrà endinsar-se en el camp del reconeixement molecular. La dificultat resideix en la selecció dels models de receptors. En aquest sentit, l'inexhaurible diversitat d'arquitectures moleculars en els sistemes macrocíclics -naturals i sintètics- podria permetre el disseny de nous compostos les característiques químiques dels quals influeixen de forma determinant sobre les seves propietats biològiques i físiques <96AG(E)1154, 96CSC(1), 96CSC(2». Els ciclofans, fans i heterofans, junt amb diferents tipus de calixarens representen una àmplia selecció de molècules i formes <96CSC(1), 96CSC(2» i constitueixen una font d'inspiració pel disseny d'originals receptors sintètics, però cap d'aquestes arquitectures moleculars està relacionada amb els [1 n]heterofans quadrupolars 4-6.<br/><br/>Els components anulars presents en els heterofans són normalment subunitats heteroaromàtiques no carregades, i en els pocs casos en els quals soporten una càrrega, corresponen a nuclis quaternaris de piridini <88AG(E)1547, 91JA7033, 94AC2082, 96CSC(1), 96CSC(2» i azoli <99T2327>. Per una altra part, s'han descrit alguns ciclofans amb l'habilitat de reconèixer ions, encara que pocs d'ells presenten la capacitat de complexar anions <96RTC37, 97CRV1609>, malgrat el creixent interés en el reconeixement molecular d'anions <97MI1 >.<br/><br/>Des de que es va sintetitzar l'[1(4)]azolofà quadrupolar 4 <95CC1239, 95SL757, 96T15171>, una part de la nostra recerca sobre nous substrats orgànics que incorporen subunitats betaíniques està relacionada amb arquitectures macrocícliques quadrupolars <99FES297>. Els heterofans que contenen betaïnes heterocícliques com subunitats emergeixen com una nova família d'[1(n)]heterofans i la seva natura dipolar o quadrupolar confereix propietats que tenen una clara incidència en la formació de complexos receptor-substrat.<br/><br/>La informació obtinguda de les estructures en estat sòlid de l'[1(4) ]metaheterofà quadrupolar 7 <95CC1239>, l'[1(4)] (meta-orto)(2)heterofà quadrupolar 8 <96T15189> <br/>i l'[1(4)]]metaheterofà tripolar 9 <95CC1239> és de gran rellevància per avaluar la seva capacitat per actuar com receptors abiòtics <br/><br/>Els receptors macrocíclics presenten normalment una conformació preorganitzada, però aquest no és un requisit essencial per assolir una complexació forta i selectiva. Així, en un estudi parat·lel realitzat, s'han sintetitzat diverses betaïnes heterocícliques de cadena oberta <97MI2>, on les subunitats heteroaromàtiques amb càrrega estan separades per llargues cadenes alifàtiques, les quals presenten la posibilidad d'actuar com pinces moleculars segons un mecanisme d'ajust induït.<br/><br/>El disseny i generació de nous sistemes moleculars que incorporin betaïnes com a blocs fonamentals brinda un excel·lent potencial investigador. Les betaïnes, que poden actuar com a pinces dipolars, es poden estudiar tant des d'un punt de vista estructural com biològic. Pel cas dels heterofans dicatiònics i quadrupolars, amb diferents tamanys de cavitat i forma, són molècules prototipus per estudiar les seves propietats estructurals com la seva capacitant complexant (reconeixement molecular).<br/><br/>En resum, els objectius de la present Memòria s'han centrat en tres camps. <br/><br/>- Com a extensió lògica del treball previ realitzat al nostre laboratori <94AHC(60)197, 96FE8381, 99FE8297> es considerà, en primer lloc la síntesi, l'estudi estructural i l'avaluació com a receptors abiòtics d'anions dels macrocicles [14lmetaimidazoliofans 10·2X (Capítols 2 i 3 respectivament).<br/><br/>- D'altra banda, el segon objectiu de la present Tesi Doctoral ha estat l'estudi de la reactivitat enfront d'electròfils -N-alquilació- dels [1(4)]heterofans quadrupolars 7 que incorporen a la seva molècula betaïnes d'1,2,4-triazolat metilenimidazoli i la caracterització estructural dels [14lmetaazolofans dicatiònics 11·2X i 12·2X resultants (Capítol 4).<br/>- Finalment, el darrer objectiu de la present Tesi Doctoral ha estat la síntesi i estudi estructural dels sistemes macrocíclics quadrupolars del tipus [1(6]heterofà 5 i [1(8)]heterofà 6.<br/><br/>En el cas dels [1(6)]heterofans quadrupolars, les molècules diana 13 incorporen betaïnes d'1,2,4-triazolat metilenimidazoli com a subunitats. Els seus precursors immediats són els compostos dicatiònics 14·2X (Capítol 5).<br/><br/>En el cas dels [1a]heterofans quadrupolars, les molècules diana 15 també incorporen betaïnes d'1,2,4-triazolat metilenimidazoli com a subunitats i els seus precursors immediats són els compostos dicatiònics 16·2X (Capítol 5).
47
Martínez, Gomis Jordi. "Model farmacològic per a valorar substàncies cariostàtiques." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1994. http://hdl.handle.net/10803/1645.
Full textAbstract:
1)INTRODUCCIÓ<br/><br/>La càries dental és una de les malalties més prevalents i existeix en tot el món. A més dels factors etiològics existeixen diverses característiques individuals que ajuden a la formació i desenvolupament de la càries dental entre elles cal destacar la qualitat i quantitat de la saliva. Una disminució de la secreció salival, o xerostomia, augmenta el risc de càries i d'altres malalties de la cavitat oral. Una de les causes més habituals d'una disminució del flux salival és l'efecte secundari d'alguns fàrmacs, entre els quals cal destacar els psicofàrmacs, que són molt prescrits en la nostra societat. Com que els adults són potencials consumidors de fàrmacs que tenen com a efecte secundari la xerostomia, en aquest grup de població augmenta la probabilitat d'aparició de càries tant d'arrel com de corona, i caldrà potenciar les mesures preventives. L'agent preventiu que s'ha demostrat més eficient és el fluor en les seves diverses formes d'aplicació. L'estudi de substàncies cariostàtiques en humans comporta certa complexitat donada la gran variabilitat individual, i també perquè costa controlar els factors bacterians i de dieta, la qual cosa fa que es necessiti una mostra molt gran. El model animal per a l'estudi de la càries és útil gràcies al poc temps necessari per a desenvolupar la patologia, és relativament econòmic, i la mostra pot ser més pelita al poder controlar algunes variables. Les lesions de càries que es formen en la rata es poden localitzar tant a les cares lliures, com en els solcs o en la zona proximal, igualment com s'observa en humans. Com qualsevol fàrmac, una nova substància hipotèticament cariostàtica convé estudiar-la en animals abans de poder-la administrar en humans i comercialitzar-la. El fluor, tant en rates com en humans, participa en més d'un mecanisme d'acció: el de remineralització en dents erupcionades, i el de formació de fluoroapatita durant el procés preeruptiu. En aquest estudi volem valorar l'efecte de la clomipramina, un dels antidepressius més prescrits en la pràctica clínica, en la càries de la rata. En segon lloc volem quantificar la capacitat cariostàtica que té el fluor administrat per via sistèmica o per via tòpica tant en animals tractats amb clomipramina com en els que no han rebut aquest tractament. En tercer lloc estudiem la capacitat cariostàtica que pot tenir Ja pilocarpina, a causa de la seva acció estimulant de la secreció salival, i la del fluor liposomat aplicat tòpicament, ja que els liposomes faciliten el transport i l'absorció del principi actiu.<br/><br/>2) MATERIAL I MÈTODES<br/><br/>Hem utilitzat per aquest estudi 230 rates, mascles, de la soca Wistar. Als 18 dies d'edat de les rates les vam repartir en 10 grups de 20 i tres grups de 10. Els vam donar el següent tractament: Tots els animals llevat del grup 1 se'ls va inocular una suspensió d'estreptococ mutant i se'ls va alimentar amb una dieta cariogènica (ST-580). Les rates del grup 1 consumien una dieta de manteniment. Vam administrar clomipramina per via oral mitjançant una sonda intragàstrica a una dosi diària de 50 mg/kg de pes a les rates dels grups 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13. Els animals dels grups 3, 5, 7 i 9 bevien aigua amb una concentració de fluor de 10 ppm. Les rates dels grups 4, 5, 8 i 9 van ser tractades amb pilocarpina per via oral i amb una sonda intragàstrica amb una dosi diària de 5 mg/kg. Les rates del grup 10 rebien una aplicació tòpica d'H2O destil.lada, les del grup 11 rebien una aplicació tòpica de fluorur sòdic al 0.2 %, a les del grup 12 s'aplicava tòpicament una solució de fluorur sòdic liposomat al 0.1 %, i les del grup 13 rebien dues aplicacions, primer de clorur càlcic liposomat al 0.2%, i al cap de 15 minuts una solución de fluorur sòdic liposomat al 0.1 %. La freqüència d'aplicació tòpica va ser de dos cops per setmana.<br/><br/>Tots els tractaments es van iniciar el dia 21è d'edat i van durar sis setmanes. Per a realitzar cada aplicació tòpica anestesiàvem les rates amb uns cotons impregnats d'éter i aplicàvem amb una micropipeta 25 mi-l de la solució en 1'hemiarcada dreta i 25 mi-1 més en l'hemiarcada esquerra, fent uns massatges als buccinadors durant 30 segons. Les del grup 13 que rebien dues aplicacions, primer administràvem el clorur càlcic liposomat al 0.2%, i al cap de 15 minuts una solució de fluorur sòdic liposomat al 0.1 %. Per a detectar alguna malaltia o mort dels animals es va fer una inspecció diària, es va mesurar el pes de les rates un cop per setmana, també mesuràvem la quantitat de menjar i beguda consumits tres cops per setmana. El 60è dia d'edat dels animals es van anestesiar els animals amb uretà i vam injectar per via i.p. 10 mg de pilocarpina/kg de rata per determinar el flux salival estimulat. Per a determinar la concentració de fluor en saliva s'ha utilitzat un electrode específic de fluor. Després de recollir la saliva es va sacrificar els animals per decapitació. Un cop netes les mandíbules es van passar per un bany d'ultrassons durant 5 minuts i es van col·locar en una solució de murexida per a tenyir les càries. Es va quantificar el valor de càries seguint el mètode de Keye's.<br/><br/>3) RESULTATS I DISCUSSIÓ<br/><br/>No hem observat diferències significatives en el consum de beguda dels grups d'estudi. Les rates tractades crònicament amb clomipramina han consumit menys menjar i han incrementat menys el seu pes que les rates no tractades. També hem observat que la dieta cariogènica fa que les rates augmentin menys de pes, probablement degut al baix contingut de proteïnes i alt percentatge en glúcids en la seva composició. No hem trobat diferències estadísticament significatives en el flux salival estimulat entre els diferents grups d'estudi, la qual cosa podria fer pensar en que la xerostomia produïda per la cJomipramina és reversible. La clomipramina fa augmentar la concentració de fluor en saliva, a causa probablement que fa disminuir el flux salival basal i per tant el fluor es troba més concentrat. Per altra banda, la pilocarpina augmenta la secreció salival i el fluor es troba a una concentració més baixa. Només el fluor administrat per via sistèmica fa augmentar la concentració de fluor en saliva. Per a quantificar la càries dels animals hem considerat només les càries de solc. La dieta cariogènica més la inoculació d'estreptococ mutans és suficient per a induir càries en la rata. Els animals tractats amb clomipramina han desenvolupat un 40% més càries de solc que els animals no tractats. El fluor 10 ppm administrat en l'aigua de beguda disminueix aproximadament un 30% del valor de càries de solc tant en animals tractats amb clomipramina com en els no tractats, aquest percentatge de reducció de càries és similar al d'altres estudis. Aquesta prevenció de càries és més accentuada en el tercer molar degut probablement a l'efecte sistèmic, donat que aquest molar erupciona al voltant dels 35 dies d'edat de l'animal. L'administració crònica de pilocarpina redueix aproximadament en un 25% el nombre de càries de solc en la rata, aquesta reducció s'observa tant en animals tractats amb clomipramina com en els no tractats. Hem observat que l'administració de fluor per via sistèmica i el tractament crònic amb pilocarpina no es sumen els dos efectes preventius, creiem que aquest efecte és degut a que a l'augmentar el flux salival basal per l'administració de pilocarpina el fluor roman menys estona en la boca. El simple fet d'anestesiar les rates i aplicar aigua destil.lada en rates amb xerostomia ja redueix significativament el valor de càries. Hem observat que l'aplicació tòpica de fluorur sòdic (0.2 %) redueix fins a un 60% el valor de càries en rates tractades amb cJomipramina. Hem observat que l'aplicació de fluorur sòdic (0.1 %) liposomat aplicat tòpicament dos cops per setmana redueix el valor de càries de solc en rates tractades amb clomipramina de manera similar que el fluorur sòdic (0.2 %) sense liposomar. No hem observat que el clorur càlcic liposomat aplicat tòpicarnent abans del fluorur sòdic liposomat augmenti ni disminueixi el valor de càries de solc. Aquest model presentat pot ser molt útil per a estudiar substàncies o fàrmacs cariostàtics donat que es controlen tres dels quatre factors etiològics de la càries: la dieta, els estreptococs, i el temps. L'únic factor que no es pot controlar és l'individual i, per tant, la variabilitat observada en el nombre de càries la podrem assignar a les característiques intrínseques de cada subjecte. La qualitat i quantitat de saliva és un dels factors individuals que influeixen notablement en l'aparició de càries. Quan disminueix la secreció salival augmenta el risc de càries. En aquest model es provoca xerostomia mitjançant l'administració d'un fàrmac antidepressiu i a diferència d'altres tècniques que provoquen xerostomia amb l'extracci6 de glàndules salivals, el nostre model reprodueix una situació més semblant a la que es dóna en humans.<br><i>The aims of this study are to evaluate the effect of an antidepressant drug (chlomipramine) in rat caries, to quantify the cariostatic capacity of systemic fluoride and topical fluoride, and to study the cariostatic capacity of pilocarpine and liposome fluoride in topical way.<br/><br/>Male Wistar rats subjected to a 12h light/dark cycle were used. Animals were distributed in ten groups of 20 animals, and three groups of 10 animals at the 18th day old. To induce caries, a suspension of streptococcus mutans was innoculated, and we maintained a cariogenic diet (ST-580) during all experience. To obtain xerostomia we used chlomipramine (50mg/kg/day). To prevent these induced caries, fluoride (10ppm) in drinking water, pilocarpine (5mglkg/day), lopical fluoride (NaF 0.2%) and liposome fluoride (NaF liposome 0.1 %) were used. Water and food consumption, weight gain, saliva flow rate, fluoride concentration in saliva, and sulcal caries scores were determined for all animals.<br/><br/>The xerostomia induced by chlomipramine is completely reversible with a colinergic agonist drug. Chlomipramine increases fluoride levels in saliva, however pilocarpine decreases it. Likewise, fluoride in drinking water increase fluor concentration in saliva. Animals treated with chlomipramine have developed a 40% more sulcus caries than animals no treated. Fluoride 10 ppm administered in drinking water and chronic administration of pilocarpine decrease a 30% and 25% respectively sulcus caries either in animals treated with chlomiprarnine or animals no treated. The cariostatic effects of<br/>pilocarpine and fluoride in drinking water are antagonist if we apply simultaneousJy. We have observed that tbe application of topical fluoride (NaF 0.2 %) and liposome fluoride (NaF liposome 0.1 %) may decrease a 60% of sulcal caries in rats treated with chlomipramine.<br/><br/>This model, with induced reversible xerostomia in rats, could be useful to evaluate potential cariostatic agents. </i>
48
Calafell, Subirà Genina. "L’emergència del diàleg disciplinar com a oportunitat per incorporar la complexitat en l’educació científica." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/51001.
Full textAbstract:
La recerca planteja com a fenomen d'estudi la problemàtica associada a la hiperspecialització del coneixement en disciplines i pretén reflexionar entorn a la diversitat de modalitats de relació entre disciplines. Des d'aquest marc la recerca proposa el diàleg disciplinar com a model d'articulació de disciplines per afavorir un coneixement savi i compartit i propulsar un ensenyament i aprenentatge de les ciències que contempli la complexitat dels fenòmens del món i la diversitat de mirades.
La tesi proposa l'emergència del diàleg disciplinar com un concepte que afavoreix introduir els principis de la complexitat en la pràctica educativa i afavorir l'ambientalització del currículum. En el seu marc teòric pren com a referent el concepte d'illots de racionalitat interdisciplinars plantejats per l'equip de treball de Gerard Fourez. Un marc epistemològic que permet orientar la conceptualització i caracterització de l'emergència del diàleg disciplinar des de la idea de xarxa, escala i contínum. Elements claus del diàleg disciplinar que permeten orientar i reformular l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals.
La investigació opta com a modalitat de recerca per l'avaluació de programes i té com a objecte d'avaluació l'assignatura de didàctica de les ciències experimentals de la formació inicial de mestres de la Facultat de Ciències de l'Educació (UAB). La tesi proposa un instrument d'avaluació de la presència del diàleg disciplinar i seguidament s'aplica aquest instrument als treballs de l'alumnat i als grups de treball.
Els resultats i les conclusions de la recerca s'orienten per una banda al disseny de l'instrument que permet avaluar el programa i per altra a la incorporació de l'emergència del diàleg disciplinar en l'assignatura de didàctica de les CCEE en formació inicial de mestres.
En referència a l'instrument d'anàlisi es mostra com els conceptes de xarxa, escala i contínum esdevenen orientadors per a analitzar i representar dades quan es pretén incorporar els principis de la complexitat. En quan al diàleg disciplinar els resultats indiquen que la seva emergència es produeix quan es donen unes condicions i uns processos que l'afavoreixen. Des d'aquesta perspectiva incorporar la complexitat com un canvi de regles en la interpretació als fenòmens del món esdevé una via d'incorporar l'emergència del diàleg disciplinar en la formació inicial de mestres com un instrument metodològic i un contingut a aprendre.
El treball d'investigació conclou que el plantejament de l'emergència del diàleg disciplinar esdevé una via per a construir illots de racionalitat interdiscplinars en la intervenció educativa. Un escenari que obra noves propostes i dóna èmfasi en la visió dialògica de l'ensenyament i aprenentatge de les ciències experimentals.<br>The research takes as the study phenomenon the problems related to the overspecialisation of knowledge into disciplines, and aims to reflect on the diversity of types of relationships between disciplines. From this framework, the research proposes the discipline dialogue as a model to articulate disciplines to promote shared and wise knowledge, and to propel the teaching and learning of science that considers the complexity of the world phenomena and the diversity of viewpoints. The research proposes the emergence of discipline dialogue as a concept that helps to introduce the principles of complexity in educational practice and promote the greening of the curriculum. In its theoretical framework takes as reference the concept of interdisciplinary islands of rationality posed by the team of Gerard Fourez. It is an epistemological framework that guides the characterization and conceptualization of the emergence of discipline dialogue from the idea of network, scale and continuum. Key elements of the discipline dialogue that guide and reformulate the teaching and learning of experimental sciences are discussed.
The research is a programs evaluation research and has evaluated the subject of science teaching in teachers’ initial training of the Faculty of Educational Sciences (UAB). The thesis proposes a tool for assessing the presence of discipline dialogue, and then applies this instrument in the students’ individual and collective work. The results and conclusions of the research are oriented on the one hand towards the design of an instrument that can evaluate the subjects program, and on the other on incorporating the emergence of discipline dialogue in the subject of science teaching in teachers’ initial training.
Referring to the instrument of analysis it shows how the concepts of network, scale and continuum become a guidance to analyze and represent data when the aim is to incorporate the principles of complexity. Regarding discipline dialogue results indicate that the emergency occurs when there are the conditions and processes to favor it. From this perspective, including the complexity and changing rules in interpreting the phenomena of the world becomes a way of incorporating the emergence of discipline dialogue in teachers’ initial training as a methodological tool and a learning content. The research concludes that the approach to the emergence of discipline dialogue becomes a way to build interdisciplinary islands of rationality in education. It is a scenario that opens the door to new proposals and that emphasizes the vision of dialogic teaching and learning of experimental sciences.
49
Amat, i. Vinyoles Arnau. "Educació científica en comunitat des d’un enfocament sociocultural L’hort escolar com a entorn d’aprenentatge per incloure les famílies." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285352.
Full textAbstract:
La tesi doctoral Educació científica en comunitat des d’un enfocament sociocultural. L’hort escolar com a entorn d’aprenentatge per incloure les famílies té la finalitat de descriure i interpretar el cas d’una petita escola d’infantil i primària, que durant quatre anys va estar desenvolupant un projecte a través de l’hort escolar per tal d’incloure familiars i veïnat. Per aquest motiu l’escola va organitzar unes activitats compartides centrades en fenòmens de l’hort des d’una perspectiva de ciència escolar, en què els familiars guiaven el procés d’aprenentatge de grups heterogenis. Des d’un enfocament sociocultural, la recerca concep l’escola com un punt de trobada de diverses comunitats. S’entén que el projecte compartit de l’hort escolar i l’activitat compartida són entorns d’aprenentatge que generen contextos d’activitat científica escolar. Per interpretar el fenomen d’estudi s’han utilitzat dos constructes teòrics. Per una banda, el constructe de la tensió que serveix per analitzar els canvis produïts en relació a la participació, al compartir coneixement i a la construcció de significat. Per l’altra, la idea de posició serveix per analitzar l’acció de les persones, a través de les responsabilitats que prenen en la interacció. La recerca s’ha dividit en tres preguntes diferents.
La primera pregunta fa referència a les visions inicials que tenien familiars i professorat sobre la construcció del projecte compartit de l’hort escolar. S’ha fet un anàlisi del contingut de sis entrevistes: de tres mestres i de tres familiars. Els resultats mostren que mentre tots els actors comparteixen una mateixa finalitat en el projecte compartit, que és educar, hi ha diferents dimensions del projecte que no són compartides. També es mostra com cada actor s’ha de posicionar de manera diferent en la col·laboració.
La segona pregunta fa referència a la descripció i a la interpretació de les tensions i posicions que van adoptar els actors de la comunitat, durant la construcció del projecte compartit de l’hort escolar. A través d’una aproximació etnogràfica es va realitzar una observació participant i unes entrevistes durant tota la col·laboració. Els resultats indiquen que les tensions que ha d’afrontar la comunitat no es distribueixen uniformement al llarg de les tres fases del projecte: primer, apareixen tensions relacionades amb la participació, i després tensions relacionades amb l’organització de la comunitat. Les tensions relacionades amb la construcció de significat hi han estat sempre presents. Mentre que els familiars es posicionen com a consultors, els mestres ho fan com a coordinadors, perquè són els que prenen més decisions.
La tercera pregunta pretén descriure i interpretar, a través d’un anàlisi del discurs, com els familiars gestionen les tensions que apareixen en una activitat compartida en què s’investigava el millor tipus de sòl per a l’hort escolar. S’ha vist com els familiars són capaços de guiar la construcció de coneixement científic, però mostren algunes dificultats en la construcció d’explicacions. Els resultats mostren com els familiars tenen quatre maneres d’intervenir diferents: un familiar es pot posicionar com a coordinador o com a ajudant. A més a més, dins de cada una de les posicions es poden distingir dos estils d’intervenció: un d’autoritari i un de democràtic.
A partir d’aquest resultats, es conclou que si es vol fer educació científica en comunitat és necessari identificar entorns d’aprenentatge que, com l’hort escolar, siguin reconeixibles i rellevants per tots els actors de la comunitat. A més a més, la creació de les activitats compartides, com a confluència de diverses comunitats, genera un conjunt de noves pràctiques híbrides. D’altra banda, fa evident que els familiars, amb l’ajuda corresponent, poden intervenir en l’activitat científica escolar. Finalment, es donen un seguit d’implicacions didàctiques per tal d’incloure els familiars a l’escola.<br>The main aim of the doctoral thesis Science education in community through a socio-cultural approach. The school food garden as a learning environment to engage families is to describe and to interpret the case of a small primary and kindergarten school, which developed a school food garden project in order to involve families and neighborhood. To achieve that goal, during four years the school organized monthly shared activities focusing on the food garden, from a school science based perspective. Families lead the learning processes of heterogeneous groups within these shared activities. From a socio-cultural approach, this research considers the school as a meeting point of different communities. The food garden shared project and shared activities are understood as learning environments which promote contexts for science learning. In order to analyze the phenomena, two theoretical constructs are used. On the one hand, the theoretical construct of tensions which is useful to analyze the changes related to participation, sharing knowledge and meaning making. On the other hand, the theoretical construct of position is useful to analyze the action of people, through the responsibilities that they take in the interaction. The research faces three different questions.
The first question is related to the families and the teachers’ initial visions about the food garden shared project. A content analysis of three teachers’ and three families’ interviews were carried out. The results show that all of them shared the same motivation about the shared project: to educate. A part from that, every community actor should position in a different way in the collaboration.
The second question is associated with the tensions and positions that different community actors play in the shared project building. From an ethnographical approach, a participant observation and different interviews were conducted during these four years. The results suggest that the tensions distribution was not uniform along the three phases of the project. Firstly, appeared tensions related to participation, and secondly appeared tensions related to community organization. The tensions related to meaning making were always present in the project. Teachers took a manager position in the collaboration, because they made the most important decisions, and families were positioned as a consultants.
The third question aims to the description and interpretation about how parents manage the tensions in a shared activity, in which it was inquired about what was the best soil for the school food garden. The results indicate parents are able to guide the meaning making of students, but they have difficulties to guide the explanations building process. Moreover, the evidence suggest parents participate in the shared activities in four different ways, according to positioning and intervention styles. Parent can take two different positions: manager and helper. But for every position there are two different styles of intervention, an authoritarian style and a democratic style.
This case study suggest that in order to promote science education in community is necessary to identify learning environments that are recognizable and relevant for different community actors. In addition, a shared project where different community actors creates new hybrid practices. A part from that, it is shown that families, with an appropriate help, can participate in the scientific education activity. Finally, the case study provides some guidelines to engage families through science education activities.
50
García, Segura Mª Rosa. "Competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat des de la Complexitat: plantejament i instrument d’avaluació." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/368558.
Full textAbstract:
La tesi doctoral Competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat des de la complexitat: plantejament i instrument d’avaluació té per finalitat analitzar la mobilització de competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat (ES) dels docents del Camp d’Aprenentatge Monestirs del Cister (CdAMC). Aquesta anàlisi pretén fer una contribució a l’enfocament competencial en ES i a la seva avaluació, des de la visió de la complexitat.
Amb aquest propòsit es defineixen tres objectius d’investigació. El primer està relacionat amb la construcció d’un marc de competències professionals en ES, des de la visió de la complexitat. El segon amb el disseny i aplicació d’un instrument que permeti avaluar l'assoliment d’aquestes competències en contextos educatius. Per últim, el tercer objectiu està vinculat a l’anàlisi de la mobilització de competències per part dels docents del CdAMC. Per a assolir aquests tres objectius es desenvolupa una recerca sota un enfocament qualitatiu i acollint‐se al paradigma interpretatiu. L’estudi de cas és la modalitat de recerca que permet la comprensió del cas del CdAMC.
En relació al primer objectiu, es proposa un marc de competències professionals en ES des de la complexitat a l’aula denominat CESC que aporta complexitat als marcs competencials existents -CSCT (Sleurs, 2008) i Learning for the Future (UNECE, 2012)- i que s’estructura en base a quatre dominis competencials –Learning to know, Learning to live together, Learning to be i Learning to do-, sis categories de complexitat –Connexions, Diàleg, Creativitat, Innovació, Pensament Crític i Incertesa- i cinquanta-tres competències.
Pel que fa al segon objectiu, el plantejament del CESC, la seva validació per un grup d’experts, un procés de triangulació i l’aplicació al CdAMC han generat el disseny d’una rúbrica analítica com a instrument d’avaluació de les competències. Els components estructurals són: (i) sis categories de complexitat (Connexions, Diàleg, Creativitat, Innovació, Pensament Crític i Incertesa); (ii) quatre dominis competencials (Learning to know, Learning to live together, Learning to be, Learning to do); (iii) vint-i-quatre competències professionals en ES des de la complexitat a avaluar; (iv) els nivells de desenvolupament (Novell, Principiant, Avançat i Expert); (v) els descriptors de cada competència, elaborats com a indicadors d’avaluació i que responen a un gradient de complexitat.
Pel que fa al tercer objectiu, la mobilització d’aquestes competències per part dels docents es concreta en uns patrons competencials coincidents que denoten un model educatiu del CdAMC consolidat i una vinculació entre la formació en complexitat rebuda pels docents amb anterioritat i la tipologia de categories i competències que desenvolupen i el seu alt nivell d’expertesa. Així mateix s’observen certes mancances en relació a una mobilització integral d’aquestes competències: es mobilitzen essencialment competències de Connexions, Diàleg i Creativitat focalitzades en els dominis de Learning to know i Learning to do i,alhora, presenten menors nivells d’expertesa en la posada en pràctica de les activitats.
En base a aquests resultats es pot afirmar que la present investigació suposa una contribució a l’enfocament competencial de l’ES i a la manca d’instruments avaluatius en aquest àmbit. Com a principals aportacions destaquen a nivell teòric la construcció d’un marc competencial professional –CESC- que facilita la mobilització de competències en ES des de la complexitat per part dels educadors a tots els nivells educatius; l’elaboració d’una rúbrica amb un alt nivell d’aplicabilitat i tranferibilitat com a aportació metodològica de la recerca que facilita l’avaluació d’aquestes competències per part dels docents, inclús a nivell d’autoavaluació o coavaluació i, per últim i en referència al cas estudiat, s’aporten unes orientacions envers l’oportunitat i la necessitat de formació inicial i permanent per a avançar en la mobilització de competències professionals en ES des de la complexitat.<br>The doctoral thesis Professional competences in Education for Sustainability from Complexity: approach and assessment tool aims to analyze the mobilization of teachers’ competencies in Education for Sustainability (ES) in the case of the Learning Field of Cistercian Monasteries (CdAMC). This analysis aims to contribute to the competence approach in ES and their assessment from the perspective of complexity.
For this purpose three investigation objectives are defined. The first is related with the construction of a teachers’competencies in ES framework from complexity. The second one, with the design and application of an instrument to evaluate the development of these competencies in educational settings. Finally, the third objective is linked to the analysis of the mobilization of competencies by two teachers of CdAMC. In order to achieve these three objectives, a research process is developed which is part of the interpretative paradigm and which utilizes a complementary qualitative approach. The case study is the modality of research that let the CdAMC case compression.
Regarding the first objective, a framework of professional competencies in ES in the classroom from complexity –called CESC- is proposed. It adds complexity to the existing competency frameworks -CSCT (Sleurs, 2008) and Learning for the Future (UNECE, 2012) and it is structured in four competence domains --Learning to know, Learning to Live Together, Learning to be and Learning to do-, six categories of complexity -Connections, Dialogue, Creativity, Innovation, Critical Thinking and uncertainty - and fifty three teacher competencies.
When it comes to the second objective, the approach of the CESC, the validations by a group of experts, a triangulation process and the application to the CdAMC makes possible the design of an analytical tool –a rubric- for the evaluation of professional competencies. The structural components of this rubric are: (i) six CESC categories of complexity (Connections, Dialogue, Creativity, Innovation, Critical Thinking and uncertainty); (ii) four competence domains for each categories (Learning to know, Learning to Live Together, Learning to be, Learning to do); (iii) twenty-four ES professional competencies; (iv) four levels of development (Novel, Beginner, Intermediate and Expert); (v) descriptors for each competence, prepared as evaluation indicators that define concrete actions observed and that respond to a gradient of complexity.
Finally, regarding the third objective, the mobilization of these competences by the teachers is represented by competence patters that show a solid and consolidated educational model from the CdAMC. It shows, too, that there is a relation between the complex training received by teachers beforehand and the type of competences that they mobilize and the level of expertise that they have. Certain shortcomings were also observed in the teachers: competencies essentially mobilized are related to Connections, Dialogue and Creativity categories and focused on the Learning to know and Learning to do domains and, at the same time, the levels of expert in the implementation of activities are lower than in the approach.
Based on these results, we can affirm that this research represents a contribution to the ES competence approach and the lack of evaluation instruments in this area. The CESC becomes a theoretical contribution that facilitates the mobilization of competencies in ES from complexity by educators. The design of the rubric with a high level of applicability and transferability becomes a methodological contribution which facilitates the evaluation of these competencies by teachers and teaching teams. Related to the case study some guidelines about the opportunity and the need of basic and ongoing teachers training to advance about the mobilization of professional competencies in ES from the complexity are proposed.