Log in

Relevant bibliographies by topics / Educació per a la salut / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Educació per a la salut.

Journal articles on the topic 'Educació per a la salut'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 18 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Educació per a la salut.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Queral Casanova, Rosa, Neus Miranda Marsal, and Anna Deosdad Arques. "Dones, Salut i Educació: Transformar per avançar." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2013): 121. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2013.2.580.

Full text

Abstract:

El projecte va ser presentat per ADAS (Associació de Dones Agents de Salut), entitat que té el seu origen en els cursos d'extensió universitària de Dones, Salut i Educació realitzats a Deltebre des de 2006, fins a la'actualitat (2013-8à edició). L'organització inicial dels cursos es va fer a través del grup de recerca GRÈC i la Fundació de la URV, posteriorment han estat organitzats pel Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el recolçament de l'Institut Català de les Dones i l'Ajuntament de Deltebre. ADAS és una mostra d'aprenentatge servei-recerca per contribuïr a la millora de la societat a través de tasques d'utilitat social.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Secanilla Campo, Esther. "Xarxes d'atenció a la infància. una proposta d'assessorament psicopedagògic en el seu disseny i implementació." Pedagogia i Treball Social 5, no. 2 (2016): 28. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v5i2.22158.

Full text

Abstract:

<div><p>Hi ha un cert consens per posar en marxa iniciatives de treball de forma col·laborativa, cooperativa i comunitària, implicant agents que atenen la infància i l'adolescència en cada municipi des de serveis de diversa índole -educació, salut, serveis socials, seguretat ciutadana- per donar una resposta àgil a les necessitats de la població a partir d'una col·laboració interprofessional. En aquest article s'analitzen diferents perspectives del concepte de xarxa social i s'aporten elements per al disseny d'un model interdisciplinari de xarxa d'infància, a partir d'una proposta d'assessorament psicopedagògic comunitari basat en la col·laboració dels participants.</p></div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Domènech-Casal, Jordi, Iván Marchán-Carvajal, and Quique Vergara. "Experiències d'aula amb el treball amb controvèrsies sòcio-científiques. Educació per al desenvolupament i la salut, pseudociències i eines per a l'avaluació d'activitats." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 30 (January 7, 2016): 32. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.48.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Casanoves de la Hoz, Marina. "Coneixements en biotecnología dels futurs professors/es: un nou enfocament educatiu." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2015): 75. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.2.644.

Full text

Abstract:

Justificació i necessitats de la investigacióActualment, Europa està passant per un moment de transformació. Amb el pas de les dècades, hi ha hagut una revolució en el camp de la recerca i més concretament en la biotecnologia i la genètica. La biotecnologia ha estat una força impulsora en la millora de la salut i la qualitat dels ciutadans europeus. A través d’aquest fet, la Unió Europea ha promogut diverses iniciatives en els últims anys per estimular i coordinar els avenços en biotecnologia. Segons la Comissió Europea, el ràpid desenvolupament de la biotecnologia moderna i l’enginyeria genètica ha provocat una fissura entre el què entén la comunitat científica com un risc o un benefici i el què és entès per la societat. En el moment d’involucrar la societat en la presa de decisions sobre les polítiques científiques, es necessiten ciutadans ben informats que siguin capaços de prendre decisions basades en conclusions científiques combinades amb consideracions morals i ètiques. El primer pas per educar les noves generacions és amb la formació del professorat. El professorat juga un paper crític i central en el sistema educatiu. Per això, l'alfabetització biotecnològica dels estudiants de magisteri és té en gran consideració, ja que es convertiran en un col·lectiu influent de les següents generacions. Així doncs, les actituds que tenen els professors cap a la ciència i la biotecnologia influeixen en l’ensenyament de la ciència a l’escola.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Baré, Marisa, Susana Herranz, Rosa Jordana, et al. "Multimorbidity patterns in chronic older patients, potentially inappropriate prescribing and adverse drug reactions: protocol of the multicentre prospective cohort study MoPIM." BMJ Open 10, no. 1 (2020): e033322. http://dx.doi.org/10.1136/bmjopen-2019-033322.

Full text

Abstract:

IntroductionMultimorbidity is a major challenge for current healthcare systems and professionals. From the different approaches that have been proposed to analyse this issue, the hypothesis of the existence of association patterns of different chronic conditions is gaining visibility. In addition, multimorbidity can be associated to polypharmacy, which can lead to a higher risk of potentially inappropriate prescribing (PIP) and consequently to adverse drug reactions (ADRs). The general objective of this novel study is to identify the association between PIP, multimorbidity patterns, polypharmacy and the presence of ADRs in older patients admitted for exacerbation of chronic diseases.Methods and analysisThe MoPIM (morbidity, potentially inappropriate medication) study is a multicentre prospective cohort study of an estimated sample of 800 older (≥65 years) patients admitted to five general hospitals in Spain due to an exacerbation of a chronic disease. Patients referred to home hospitalisation, admitted due to an acute process or with a fatal outcome expected at the time of admission are excluded. Sociodemographic data, chronic morbidities and geriatric syndromes, number of chronic prescribed medications, PIP at admission to hospital and on discharge, according to the newest screening tool of older screening tool of older person's potentially inappropriate prescriptions/screening tool to alert doctors to right treatment criteria, and ADRs during hospitalisation are being collected. Multimorbidity patterns will be identified using cluster analyses techniques, and the frequency of polypharmacy, PIP and ADRs will be calculated. Finally, the possible relationship between those indicators will be identified through bivariate and multivariate analyses.Ethics and disseminationThe project has been approved by the clinical research ethics committees of each centre: Comité Ético de investigación Clínica del Parc Taulí, Comitè Ètic d'Investigació Clínica Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES), Comité de Ètica de la Investigación con Medicamentos (CEIm)-Parc de Salut MAR, Comité Ético de Investigación Clínica de Euskadi, Comité de Ética de Investigación del Hospital Universitario de Canarias. The results will be actively and mainly disseminated through publication in peer-reviewed journals and communications in scientific conferences.Trial registration numberNCT02830425.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Serra, C., X. Besalú, and X. Casademont. "L'espai antiracista del gironès: una iniciativa comunitària, col·laborativa i interdisciplinària per donar resposta al racisme." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 61. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22168.

Full text

Abstract:

<p>Salt té un dels índexs de residents estrangers més elevat de Catalunya i alguns districtes de Girona tenen percentatges similars. Des fa anys hi ha inquietud davant el desenvolupament del racisme: propagació de rumors, prejudicis i formes de racisme més o menys banal, tracte discriminatori en l’espai públic o per part de les institucions, ascens de plataformes polítiques que basen la seva oferta electoral en el rebuig als estrangers. <br />En aquest article s’analitza el procés pel qual aquesta inquietud ha cristal·litzat en una plataforma que es proposa identificar i lluitar contra el racisme que es desenvolupa en els dos municipis. L’interès de la iniciativa rau en la forma que ha adoptat (és una iniciativa heterogènia que acull un mosaic de punts de vista, capacitats i aptituds que constitueixen un repte, però que també són el seu major potencial: al costat immigrants que aporten vincles socials i relats de situacions, hi ha experts en dret, entitats del tercer sector o professorat i estudiants universitaris que contribueixen al diagnòstic social); i també és interessant per la diversitat d’iniciatives que està desenvolupant (activisme social, activitats formació i iniciatives per a diagnòstic de la realitat social). <br />A aquest diagnòstic hi han contribuït els TFG d’un grup d’estudiants de Educació Social, que han realitzat entrevistes a tècnics de l’àmbit social i a població immigrada, per tal de recollir les experiències de racisme i discriminació que ells mateixos han viscut o que han pogut presenciar. <br />L’article exposa el procés de constitució i la línia d’actuació de l’Espai Antiracista i mostra en quina mesura les entrevistes realitzades per a identificar les formes i espais del racisme avalen el seu diagnòstic inicial i poden servir per establir prioritats i definir estratègies de actuació.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Prieto Jiménez, Esther, and Guillermo Domínguez Fernández. "Presentació. Educació per al desenvolupament." Educar 56, no. 2 (2020): 265. http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.1222.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Revista Comunicació Educativa, Direcció. "Educació, valors i guerres." Comunicació educativa, no. 16 (April 1, 2003): 3. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20033.

Full text

Abstract:

<p>Els creixents corrents migratoris han posat damunt la taula la necessitat d’educar per a la convivència. Els valors han de ser un tema d’importància cabdal i entre ells, democràcia, convivència, respecte a l’altre, diàleg i consens han de tenir un lloc destacat. La resposta del món de l’ensenyament davant la guerra ha estat massiva, creativa, àgil i amb la urgència que calia. Les escoles han fet bandera de la seva funció d’educar en valors, i s’han multiplicat els actes en favor de la pau.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Comes Nolla, Gabriel, Belén Parera Pozuelo, Gemma Vedriel Sánchez, and Maria Vives García. "Què en pensa l’alumnat d’educació secundària obligatòria amb baix rendiment acadèmic del seu ensenyament?" Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2012): 103. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2012.1.601.

Full text

Abstract:

Hi ha alumnes escolaritzats en Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb un baixrendiment acadèmic accentuat per un grau elevat de desmotivació, amb un alt risc de fracàs escolar.Per fracàs escolar s’entén normalment el fet de no aconseguir el títol acadèmic obligatori al finalitzar l’ Educació Secundària Obligatòria (ESO). Així, un alumne fracassa en el sistema educatiu quan no és capaç d’assolir el nivell derendiment mig esperat per la seva edat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Macaya, Albert. "Converses amb Roser Juanola." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 13. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200713-17.

Full text

Abstract:

<p>Roser Juanola Terradellas és catedràtica d’Art i Educació a la Universitat de Girona. Compta amb una llarga experiència en la formació de mestres, en l’àmbit de l’educació visual i plàstica. S’ha ocupat de la formació inicial i permanent tant a la universitat com en infinitat de cursos, seminaris, tallers i conferències. És autora de nombroses publicacions sobre art i educació, didàctica de les arts visuals i didàctica del patrimoni artístic. Ha dirigit també la col·lecció “Arte y Educación” de l’editorial Paidós. És investigadora principal del grup interuniversitari de recerca “Patrimoni i Educació” considerat com a Grup Consolidat per la Generalitat de Catalunya. En aquests moments és la coordinadora del doctorat interuniversitari amb menció de qualitat “Arts visuals i educació, un enfocament construccionista”, del Departament de Didàctiques Específiques de la Universitat de Girona.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Solé, Gemma. "Educació Física i Plàstica. Àrees interdisciplinàries." Comunicació educativa, no. 12 (February 15, 2015): 52. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199952-55.

Full text

Abstract:

Aquest article reflexa la proposata d'una mestra d'ESO, la qual crea un crèdit variable: Construïm material per a l’Educació Física, en el qual engloba les àrees de visual i plàstica, educació física, tecnologia, matemàtiques i ciències experimentals.<br />Els alumnes a qui anava dirigit aquest crèdit eren els de 2n d’ESO. Ens presenta els objectius i continguts, i un seguit d’activitats sense ordre temporal.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Garcia Debesa, Dolors. "Ioga i educació. Un aprenentatge per a la vida." Comunicació educativa, no. 28 (February 22, 2016): 47. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201547-52.

Full text

Abstract:

<p class="p1">L’escola és un espai per al coneixement d’un mateix i del món, perquè hi podem desenvolupar les qualitats que ens fan realment humans. Aprendre a viure junts, a ser responsables dels nostres actes, a crear un ambient de respecte cap a un mateix i cap als altres, va desenvolupant un codi ètic i social que servirà per conviure en societat. En aquest sentit, el ioga té un text dissenyat per Patanjali (III o II a. de C.) que consta de vuit passos o camins per aconseguir l’estat de ioga (unió). Els dos primers es refereixen al codi d’ètica i social yama i niyama, paraules en sànscrit que es refereixen a millorar les relacions amb els altres i amb un mateix.</p><p class="p1">El ioga contribueix a despertar les intel·ligències múltiples que tenim dins nostre, a ser més creatius, més sensibles, més feliços i més lliures. Per pode fer un bon aprenentatge el cos necessita estar relaxat, la respiració ha de ser lliure, les emocions han d’estar equilibrades i la ment, concentrada: “aprendre a aprendre”.</p><p class="p1">La qualitat de l’educació ha de ser la nostra principal preocupació. Si el projecte educatiu de centre comença per fer persones més humanes, la nostra tasca serà una inversió per a la societat del futur, una societat més culta, més pacífica i més lliure.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Collet i Sabé, Jordi. "Educació: art, burocràcia o artesania? Per una nova metàfora de la teoria i la pràctica educativa." Pedagogia i Treball Social 1, no. 1 (2011): 27. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1541.

Full text

Abstract:

En les pràctiques professionals vinculades als diversos àmbits educatius de magisteri, educació i treball social, pedagogia, etc. hi ha preguntes centrals de difícil resposta. Una de les més urgents és la sensació compartida entre les diverses professions que els models teòrics de la pràctica educativa i la seva concreció quotidiana tenen poc a veure, una constatació que genera una certa perplexitat i frustració entre els mateixos professionals. Així, sorgeix l’interrogant de saber per què el treball educatiu diari acaba resultant sovint contradictori amb els propòsits i les voluntats expressades en teories, documents, formacions i declaracions. Crec que aquests interrogants es poden abordar pertinentment si utilitzem la perspectiva de G. Lakoff i M. Jonhson, que ens qüestiona sobre quina és la metàfora que organitza la pràctica educativa quotidiana, la domina i hi dóna sentit. Segons la meva opinió, i sempre en una primera aproximació genèrica i intuïtiva, les metàfores de l’educació com a acte burocràtic o com a art són les dominants en el nostre entorn. Davant aquest domini i la incapacitat d’aquestes dues metàfores, d’aquests dos models de teoria i pràctica educativa, per portar-nos a una educació de qualitat, s’esbossa una primera aproximació a una metàfora educativa alternativa basada en l’educació com a artesania o ofici reprenent l’obra de R. Sennett L’artesà. Una metàfora educativa alternativa que ja s’està construint a partir de pràctiques com l’«educació lenta», «educar per ser», els «professionals reflexius», etc. Propostes que parteixen de la concepció, les idees, l’estructura i la pragmàtica educativa entesa com un ofici, un exercici d’artesania col·lectiva que intrínsecament s’implementa a partir d’elements com el temps lent, la centralitat de l’error, les relacions de cooperació, l’acompanyament actiu..., i que ens pot portar a una educació de millor qualitat tant per a educands i educandes com per a educadors i educadores.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Cornadó, Josep Maria. "Les proves d'aptitud personals als graus d'Educació Infantil i d'Educació Primària." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2017): 81. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2017.1.1785.

Full text

Abstract:

La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya de 15 de desembre de 2014 va establir els requisits per accedir al Grau en educació infantil, primària i al doble Grau en educació infantil i primària de les universitats públiques i privades del sistema universitari català a partir del curs 2017-2018 inclòs. Aquell acord establia la superació d’una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que avaluarà, d'una banda, les competències comunicatives i lògico-matemàtiques bàsiques per mitjà d’una prova escrita i, de l'altra, avaluarà la reflexió i el raonament crític a partir d’una producció escrita que els estudiants hauran d'elaborar. En aquest article s'exposa l'objectiu i el funcionament d'aquesta prova.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Moreno, Montserrat. "XEEPS, XEPS, PESE: Programa d'Educació per a la Salut a l'Escola." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 49. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200549-53.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article ens parla del projecte del CEIP Pau Delclòs de Tarragona, escola que pertany a la XEEPS, la Xarxa d’Escoles Europees Promotores de Salut. Catalunya va participar en el projecte amb 8 escoles, coordinades des del Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE).</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Carbó, Gemma. "Polítiques culturals i educació a Catalunya (1980-2010)." Pedagogia i Treball Social 3, no. 2 (2015): 20. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22175.

Full text

Abstract:

<p>Els discursos internacionals més significatius en el camp de l’educació i la cultura recomanen avançar en politiques públiques transversals. Projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats del treball cooperatiu entre el sector cultural i l’educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 a Catalunya, no responen a les demandes educatives i culturals del present. <br />L’objectiu d’aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l’estudi de les lleis d’educació i cultura i l’anàlisi de l’opinió qualificada d’experts, tècnics i responsables polítics. Els resultats de la investigació ens confirmen que el diàleg jurídic i administratiu entre el món de l’educació i el de la cultura a Catalunya no és fluid ni està articulat. Les causes son sobretot de tipus polític i sociològic. <br />La recerca ens ha permès constatar aquestes dificultats d’interrelació i contrastar la nostra hipòteis però també, que podem sistematitzar i proposar alguns paràmetres per a una educació cultural. Els eixos estratègics que haurien de fonamentar polítiques culturals i educatives de futur apunten especialment al món local i al repte de la ciutadania cultural. Un segon paràmetre és l’acció coordinada per al desenvolupament de les competències culturals i comunicatives en l’educació garantint opcions de qualitat per a tothom des d’una perspectiva de valoració de la diversitat, de comunicació efectiva i de diàleg intercultural. Els resultats de l’anàlisi indiquen una tercera via d’actuació política que hauria de treballar i potenciar els programes culturals i educatius que posin en valor la creativitat i investiguin en camps com la pedagogia teatral, del cos i el moviment, l’educació de l’expressivitat des de tots els llenguatges.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Ferré Trill, Xavier. "Jordi Monés (2011) La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents. Lleida. Ed. Pagès/ IEC. 544pp." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2011): 85. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2011.2.616.

Full text

Abstract:

La relació entre educació i societat és una línia de recerca bàsica per a comprendre els fils conductors de les polítiques pedagògiques d’acord amb les necessitats de la majoria social i determinades per la cultura política hegemònica. De fet, la identitat (conflictiva) entre ‘Estat’ i pensament pedagògic és un binomi predominant per a comprendre les (dis)continuïtats de qualsevol tradició de les doctrines educatives.Aquest context, però, cobra especial rellevància a l’època contemporània, com bé ho indica Pere Solà Gussinyer en els darrers quatre capítols de la recerca Educació i societat a Catalunya (Ed. Eumo/ Ed. Pàgès, Lleida, 2011), estudi que té per objecte sintetitzar l’evolució de les institucions educatives d’ençà de la feudalitat fins als nostres dies. Amb tot, calia una reflexió de conjunt sobre el que es concep com a segle de l’educació, el segle vintè. És en aquest sentit que cal valorar l’assoliment -el seu primer balanç general, que amb una certa actualització o addenda caldria reeditar, fou El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938) [1977]- de Jordi Monés amb La pedagogia catalana al segle xx. Els seus referents

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Viscarro Tomàs, Isabel, and M. Asunción Martínez Vera. "La formació psicomotriu dels mestres d’educació infantil, una proposta de metodologia integrada." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2010): 17. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2010.1.638.

Full text

Abstract:

En aquest article es presenta l’experiència de l’assignatura “Desenvolupament psicomotor” de la titulació de Mestre d’Educació Infantil1 per ser una proposta metodològica “integrada” (USM/SRE, 2006) que està en clara sintonia amb els requisits que reclama l’actual educació superior en el marc de la convergència europea.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Esteve Ràfols, M. del Mar. "El compromís per a la renovació pedagògica." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 34, no. 1 (2016): 15–21. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2016.34.1.15-21.

Full text

Abstract:

L’article planteja una reflexió crítica sobre el concepte i la pràctica de la innovació educativa. En primer lloc, s’analitzen els termes innovació i renovació i s’intenta explicar què signifiquen per aprofundir en el sentit i l’abast dels canvis en educació. En segon lloc, es proposen un conjunt d’actituds –a manera de marc– que haurien de ser presents en el discerniment entre la renovació i la innovació educativa. Per això, el text no entra en la qüestió de què cal transformar a l’escola i en l’educació i com cal fer-ho –tot i que aposta clarament per aquesta desitjada i necessària transformació–, sinó que aborda qüestions prèvies d’orientació i de finalitat del canvi.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Carreras, Carla. "Filosofia per a ciutadans. Per què la democràcia necessita la filosofia." Pedagogia i Treball Social 3, no. 2 (2013): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22174.

Full text

Abstract:

<p>Des de sempre, l’educació ha estat vinculada a la socialització de l’individu, a la incorporació i integració de l’individu en la comunitat. Tanmateix, en una societat com l’actual, en què la comunitat ja no és homogènia, hi ha conflictes de valors; no està tan clar què cal conservar ni què cal transmetre. L’educació s’ha de convertir en una educació “per pensar”: les societats anomenades democràtiques necessiten “ciutadans” que participin, críticament i creativament, en la construcció i gestió de la comunitat. <br />La democràcia exigeix participació però hem de poder tenir una certa pràctica en aquest camp; no es pot participar sense informació, però tampoc sense la recerca crítica i creativa de les raons de les nostres opinions, de les conseqüències de les nostres accions. I la filosofia, entesa com a activitat, com a procés de recerca, ens pot ajudar a esdevenir ciutadans més reflexius, més crítics, més autònoms, a través de l’agusament de les tan necessàries habilitats de pensament.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Gustems, Josep. "La flauta dolça: un instrument per ensenyar música al S. XXI." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 33. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200533-37.

Full text

Abstract:

<p>La flauta dolça és un instrument musical àmpliament conegut; possiblement sigui, a la llum de les xifres, l’instrument més universal, tant per la seva presència en l’espai com en el temps. També és un instrument usat des de fa diverses dècades a l’educació primària i secundària a molts països europeus, especialment entre els que tenen una educació musical fonamentada en la tradició metodològica Orff.</p><p>Ens parla sobre la història de la flauta dolça i la influència d’aquesta a l’ensenyament.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Valencia García, Sergio. "El treball de la tècnica de cursa en educació primària: estudi comparatiu." Comunicació educativa, no. 31 (August 4, 2020): 57. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201857-67.

Full text

Abstract:

Córrer és una de les habilitats motrius més comuna dels infants i, per tant, s’ha de posar un especial interès a ensenyar-la correctament. Actualment, la combinació d’excés d’activitat física específica i sedentarisme està creant infants desequilibrats en l’àmbit motriu. Per això que l’objectiu d’aquest estudi va ser buscar i aplicar una metodologia que permetés a l’alumnat córrer còmodament a altes velocitats i evitar l’aparició d’actituds tòxiques perjudicials per a la seva motricitat.Per tal de veure’n els efectes es va fer un estudi comparatiu en un centre educatiu de Reus. Van participar-hi un total de 214 alumnes de cicle mitjà i superior durant un període de 6 setmanes, amb l’objectiu d’analitzar i comparar els resultats respecte a la velocitat i la coordinació de la cursa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

García Farrero, Jordi. "Educació i carrer: mirades des de l'antropologia i des de la literatura." Pedagogia i Treball Social 2, no. 2 (2012): 47. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v2i2.1533.

Full text

Abstract:

Aquest article, que entén l’educació de carrer com una metodologia sociocrítica que treballa perquè les persones que es troben en situació de risc social puguin accedir i participar als serveis culturals del seu entorn, té el propòsit de reflexionar sobre dos aspectes tan rellevants per a aquesta pràctica educativa com són el lloc on es desenvolupa (la ciutat, els carrers) i la seva metodologia per mitjà d’altres sabers com l’antropologia i la literatura urbana. D’aquesta manera, el concepte de «cultura urbana» estudiat pel professor Manuel Delgado (Barcelona, 1956) i la figura del flâneur atribuïda a la vida i obra del poeta francès Charles Baudelaire (París, 1821-1867) esdevenen, en aquesta ocasió, els marcs d’interpretació per tal de continuar construint un corpus teòric de la professió d’educador/a de carrer que mantingui el seu model educatiu en el sentit més ampli possible en comptes del de control social.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Ferré Trill, Xavier. "Clifford Geertz: La interpretació de les cultures, PUV, València, 2013, 458pp." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2014): 169. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2014.1.448.

Full text

Abstract:

Els tòpics generats sobre aspectes culturals del model social vigent impedeixen de reflexionar sobre el significat de conceptes que demanen superar l'esquematisme i el mecanicisme monocausal. Les interpretacions antopològiques, algunes dels quals poden ser susceptibles de ser aplicades a les relacions entre societat i educació, aporten elements de treball per a plantejar definicions i anàlisis de referents socioculturals que ens són coetanis.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Valero, Eloïsa. "Arbres per a una educació artística postmoderna. Un estudi de cas a partir de l'art contemporani." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 49. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200949-53.

Full text

Abstract:

<p>La investigació educativa que relatem a continuació parteix d’un enorme interès personal per conèixer millor l’art contemporani i desxifrar-ne els plantejaments i els seus processos de creació, així com el paper que té a la nostra societat. El fet de formar part activa del professorat d’ensenyament secundari ha provocat, de forma inevitable i apassionada, la necessitat d’aprofundir en les relacions entre aquests dos àmbits (art contemporani i educació artística) identificant contrastos i paral·lelismes.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Castellví Mata, Jordi. "Nota de l’editor: Llegir el món per escriure el futur: educació crítica per enfrontar els problemes contemporanis." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 14, no. 2 (2021): e982. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.982.

Full text

Abstract:

La didàctica de les ciències socials i la didàctica de la llengua i la literatura estan unides per un fort vincle que es remunta a l’origen d’ambdues àrees. El desenvolupament del pensament crític i de la literacitat crítica ha estat -i segueix sent- un dels elements centrals de les seves línies de recerca. Aquestes sempre han tingut en l’horitzó la formació d’una ciutadania global, reflexiva i crítica, capaç de desmantellar els relats de l’odi presents en els mitjans i en les xarxes socials, llegint més enllà de les línies i de les fonts d’informació, i analitzant textos, imatges, vídeos, i altres productes culturals per tal d’ identificar ideologies i poder comprendre i enfrontar els problemes socials passats i presents, i projectar-se cap al futur

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Garví Ruiz, M. Consuelo, José Gustems Carnicer, and M. Alba Ambròs Pallarès. "Accions musicals per millorar els hàbits lectors a l’ESO." Comunicació educativa, no. 30 (March 24, 2020): 25. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201725-35.

Full text

Abstract:

El nivell de comprensió lectora entre els estudiants de l’ESO al nostre país és especialment baix, com es constata a partir dels resultats de l’informe PISA i d’altres proves de rendiment acadèmic establertes per l’Administració. Moltes investigacions interdisciplinàries vinculen aspectes musicals amb l’aprenentatge de les llengües i amb les habilitats per a la lectura en educació primària i secundària i posen en relleu el gran poder formatiu, socialitzador, mnemònic, motivacional i emocional de la música en aquestes edats. El poder emocional de la música permet la creació d’ambients sonors proclius a la lectura. La revisió bibliogràfica d’aquestes aportacions apunta possibilitats per investigar com la motivació a la lectura és un dels aspectes fonamentals que es pot propiciar des de l’educació musical a secundària.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Viscarro, Isabel. "La psicomotricitat en el marc de l'Educació Infantil." Comunicació educativa, no. 13 (February 15, 2015): 27. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200027-30.

Full text

Abstract:

En aquest article pretenen justificar la importància de l’Educació Psicomotriu com una estratègia d’intervenció educativa que està en clara sintonia amb els postulats del Disseny Curricular Base per a Educació Infantil. Volen destacar l’absència del terme psicomotricitat al currículum, tot i que si fem una anàlisi es pot comprovar que els objectius, continguts, i situacions d’aprenentatge inclouen els aspectes relatius a aquest àmbit d’experiència de la realitat global de l’infant.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Gavaldà, Antoni, Luisa Girondo, Albert Macaya, Josep Maria Pons, and Carmen Conde. "Competències i interdisciplinarietat." Comunicació educativa, no. 23 (January 1, 2010): 5. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20105-9.

Full text

Abstract:

<p>El marc teòric de l’avaluació PISA caracteritza un model funcional per a les disciplines escolars que considera la interacció dels tres aspectes següents: fenòmens del món, sabers propis de les disciplines i processos o activitats de l’alumne. En aquest treball proposem una aplicació del model a les àrees de matemàtiques, medi social i educació artística, i analitzem la coincidència o no dels processos o actuacions promoguts per les diferents àrees estudiades. Fem prospecció de la necessitat d’un treball interdisciplinari que reculli la fenomenologia de l’experiència propera i que doni el marc per a la pràctica de processos intel·lectuals complexos.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Raventós Garcia, Pere. "La introducció dels ambients d’aprenentatge a les escoles públiques. Estudi de cas." Comunicació educativa, no. 31 (August 4, 2020): 21. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201821-31.

Full text

Abstract:

L’escola pública catalana es troba en constant renovació. L’educació formal clàssica, on l’educador dirigeix lliçons d’aprenentatge a l’educand, s’ha demostrat fallida i ha donat pas a metodologies on l’educand és el protagonista de la seva educació amb autonomia i poder de decisió, acompanyat i no dirigit. Els ambients d’aprenentatge s’han demostrat eficaços en aquesta direcció; aquí se’n desgrana el per què, però sobretot com realitzar aquest canvi de paradigma des de l’escola pública.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Moliner Urdiales, Diego, Òscar Chiva Bartoll, and María Reyes Beltrán Valls. "Valoració de la condició física en Educació Infantil: orientacions per a l’aplicació a l’aula." Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. Revista de recerca humanística i científica, no. 29 (2018): 11–17. http://dx.doi.org/10.6035/anuari.2018.29.2.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Esteva, Elisabet, Anna Loste, and Caroline Mowatt. "Les habilitats per a la vida com a estratègia pedagògica de salut." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 77. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22544.

Full text

Abstract:

<p>En aquest article les autores ens presenten l’enfocament dels determinants socials de la salut, juntament amb la mirada salutogènica i el treball de les habilitats per a la vida per a entendre millor el recorregut vital i emocional dels joves en contextos de migració, fugint de visions estereotipades i paternalistes. Les autores consideren clau que s’ofereixin espais als infants i joves per desenvolupar les seves habilitats per a la vida, que són aquelles competències necessàries per assolir un comportament adaptatiu que els permeti afrontar efectivament les demandes i els desafiaments de la vida diària. Argumenten també que una recerca recent duta a terme amb infants i joves migrats sense referents adults a Irlanda, constatava que la idea de continuïtat i de donar un sentit a les seves vides els ajudava, en la majoria dels casos, en els seus processos identitaris personals i els ajudava a augmentar la seva resiliència. D’aquí el valor que donen al treball de les 10 habilitats per a la vida i a l’enfortiment del Sentit de Coherència. Finalment les autores presenten de quina manera treballen aquestes habilitats, posant com a exemple el programa “Sigues tu, eines i actius per a la salut” de Dipsalut.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Méndez Cabrera, Jeroni. "Les adaptacions de clàssics literaris en la formació de mestres: la narrativa breu medieval." Lenguaje y Textos, no. 45 (June 22, 2017): 71. http://dx.doi.org/10.4995/lyt.2017.7643.

Full text

Abstract:

<p>A partir de la consideració del paper dels clàssics en l’educació literària del segle XXI, aquest treball planteja la idea que alguns textos pertanyents a la narratio brevis medieval poden suposar lectures idònies per al foment del gaudi lector i la formació de futurs docents. Així, a manera d’exemple, es presenta una experiència d’aula basada en l’adaptació didàctica del fabliau originalment titulat Estula, realitzada en el marc dels estudis de Grau de Mestre/a en Educació Infantil.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Balanzó Fernández, Xavier, and Jordi Almirall i Pujol. "Factibililtat d'una classificació de problemes de salut per als serveis d'urgències hospitalàries." Gaceta Sanitaria 2, no. 8 (1988): 241–47. http://dx.doi.org/10.1016/s0213-9111(88)70935-8.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Gutiérrez i Rincón, Josep A. "L’activitat física: la millor eina per a la promoció de la salut." Apunts. Medicina de l'Esport 47, no. 176 (2012): 113. http://dx.doi.org/10.1016/j.apunts.2012.12.002.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Girondo, Luisa. "Terceres Jornades de Didàctica de les Matemàtiques." Comunicació educativa, no. 11 (February 24, 2014): 45. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199845.

Full text

Abstract:

<p>Els passats dies 13,14 i 15 de novembre es van celebrar a Reus les 3es Jornades de Didàctica de les Matemàtiques organitzades per l’Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals i la Universitat Rovira i Virgili. L’àmbit de reflexió d’aquestes Jornades era el de tots els nivells del sistema educatiu (educació Infantil, Primària, Secundària –obligatòria i postobligatòria– i Universitària) i ens vam reunir prop de 400 professionals de les comarques de Catalunya i del País Valencià.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Moliner Torres, Ángela, and Aida Sanahuja Ribés. "El pas del temps a Betxí: una experiència de treball per projectes en educació primària." Fòrum de recerca, no. 20 (2015): 479–99. http://dx.doi.org/10.6035/forumrecerca.2015.20.33.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Martí, Otilia. "Tractament integrat de llengua i contingut: Quina llengua? Com s’integra? Per a què?" Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 219. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16478.

Full text

Abstract:

Aquest article té dos objectius. D’una banda, provar de resoldre la indefinició pedagògica i terminològica del Tractament Integrat de Llengua i Contingut. De l’altra, avaluar aquest enfocament des d’una perspectiva plurilingüe. Quant al primer objectiu, aclarirem la diferència entre conceptes com TILC i AICLE que, sovint, de manera errònia, es presenten com equivalents. Pel que fa al segon objectiu, revisarem una de les qüestions més recurrents en la majoria dels debats sobre educació plurilingüe com és la possibilitat d’adquirir la llengua meta sense posar en perill ni l’aprenentatge de continguts ni el de les llengües primeres. La inclusió de pedagogies basades en els gèneres textuals, el desenvolupament de la consciència metalingüstica de l’estudiantat o l’adopció de pràctiques translinguals semblen claus per a fer realitat tot el potencial didàctic d’un TILC de qualitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Mogas-Recalde, Jordi. "Resum de la tesi doctoral «Smart Classrooms i l'adveniment de la Quarta Revolució Industrial: anàlisi dels factors clau per al disseny d’aules intel·ligents»." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 3 (2021): 61. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2020.3.2996.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi neix amb l’objectiu de descriure les aules intel·ligents analitzant-ne els elements diferenciadors, les dimensions i les interrelacions, per comprendre quines són les tendències que poden proporcionar millores en els processos d’ensenyament-aprenentatge dels estudiants del segle XXI. Per fer-ho, s’utilitza una metodologia d’investigació exploratòria que permet recollir dades i concatenar resultats per ampliar-ne el marc referencial. En total es compendien dotze publicacions del doctorand, en què les tècniques i els instruments de recerca utilitzats són diversos: revisions sistemàtiques de la literatura i aproximacions teòriques amb valoració d'experts, entrevistes, grups focals, anàlisi documental i tests objectius. La fonamentació teòrica permet contextualitzar la Quarta Revolució Industrial i el seu potencial en educació. Com a resultat, s’introdueix una definició de les escoles intel·ligents, que han d’estar dotades de sistemes de gestió integral i solucions automatitzades, han d’estar centrades en les persones i ser inclusives, i han de ser sostenibles, amb l’objectiu d’acollir una educació intel·ligent tot adoptant de manera eficient noves metodologies d’aprenentatge i avenços de la Quarta Revolució Industrial. També es conceptualitzen i es defineixen les aules intel·ligents mitjançant la dimensionalització de les seves característiques, i es descriuen les característiques principals que han de tenir quant a tecnologia, factors ambientals i processos pedagògics. Es posa especial èmfasi en les condicions ambientals, ja que es detecta que són influents en els processos d’ensenyament-aprenentatge i representen un camí rellevant per la innovació a les aules. S’estudien en profunditat els dos temes més rellevants: il·luminació i acústica. Els resultats emergents de la recollida de dades mostren diverses implicacions de les smart classrooms i el seu nivell de maduresa. Val a destacar, d’una banda, que els centres educatius de Catalunya estan disposats a respondre a les innovacions pedagògiques que comporti l’arribada de la Indústria 4.0, però encara no estan preparats per obtenir uns resultats eficients. D’altra banda, es destaca l’efectivitat de sistemes dinàmics per controlar la il·luminació a l’aula, com a primer pas en l’automatització de les condicions ambientals en una aula intel·ligent.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Delgado, Gerardo Alejandro. "Condicions escolars associades a la deserció en educació secundària. Anàlisi a partir de dos casos a Mèxic." Pedagogia i Treball Social 1, no. 2 (2012): 89. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i2.1550.

Full text

Abstract:

L’objectiu d’aquest treball és descriure, a través de dos casos, els factors escolars associats a l’abandonament escolar de joves (nois), que feien l’educació secundària a Mèxic. Les dades provenen d’una tesi de màster elaborada a l’estat d’Aguascalientes (Delgado, 2007) que reporta la perspectiva dels actors implicats (per exemple alumnes, amics, familiars, docents i personal de suport educatiu) sobre els factors que identifiquen que promouen l’exclusió a secundària. L’aproximació utilitzada és qualitativa i empra la metodologia comunicativa crítica, que té com a característica principal que concep que la realitat social es construeix a partir dels conceptes individuals de cada persona, i, per tant, promou el diàleg amb els implicats; a més, s’orienta a la superació de les desigualtats socials. L’estudi conclou que, segons els entrevistats, hi ha un cúmul de factors relacionats amb els docents, amb l’organització dels centres i amb les característiques del sistema educatiu a secundària que no afavoreixen la permanència dels joves a l’escola; a més, no s’identifiquen adequacions significatives en les pràctiques escolars per atendre les necessitats i interessos dels alumnes. En les conclusions s’assenyalen accions de canvi que, a parer dels informants i d’acord amb la bibliografia existent, són necessàries per millorar l’atenció als joves.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Hernández Hernández, Elena, and José Manuel Palao Andrés. "Disseny i validació d’un instrument per avaluar els continguts conceptuals sobre voleibol en educació secundària obligatòria." Apunts Educació Física i Esports, no. 111 (March 30, 2013): 38–52. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2013/1).111.04.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Mulet Trobat, Bartomeu, Catalina Oliver Cardell, and Liniana Lorenzana Álvarez. "Zygmunt Bauman (1925-2017). Globalització, cultura i educació: una qüestió de desigualtat." Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials 2, no. 1 (2021): 19. http://dx.doi.org/10.14198/disjuntiva2021.2.1.2.

Full text

Abstract:

Zygmunt Bauman fa una interpretació de la modernitat en el context de la globalització que ens interessa per la seva pertinença i coherència. Tot i que el concepte de globalització, caracteritzat des del poder hegemònic, esdevé opac i contradictori. Alhora, el concepte de modernitat es vincula al progrés, emperò també és marginador i provocador de mestissatges asimètrics de cultures en un context multicultural. Es tracta d’un estudi teòric d’anàlisi i interpretació sociològica reflexiva a través d'un repàs bibliogràfic bàsic de la seva obra. Cal entendre l'anomenada societat del canvi i líquida que explica Z. Bauman, en la pretensió de mostrar el que ell entenia que succeïa en la societat líquida que camina cap a un futur incert, com a societat moderna inacabada, també anomenada modernitat tardana. En aquest article procuram esbrinar el que entenem de la Modernitat líquida i altres aportacions de Z. Bauman des de la sociologia. Volem entendre la societat del canvi en el marc de les relacions socials segons l’estructura social jerarquitzada, la globalització asimètrica, desigualtat sociocultural i d’inseguretat generalitzada.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Sala-Bars, Ingrid, Jordi Simon, Maria Macià Golobardes, and Elisabeth Alomar-Kurz. "Eines digitals per a l’avaluació des d’una perspectiva del DUA." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 38, no. 2 (2021): 89–102. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2020.38.2.89-102.

Full text

Abstract:

La tecnologia com a mitjà per garantir l’accessibilitat a l’aprenentatge i atendre la diversitat de l’alumnat a l’aula ha estat objecte de nombrosos estudis i experiències educatives. El disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) és un dels marcs teòrics i pràctics actuals que més potencia l’ús de recursos i eines digitals per donar resposta a la variabilitat de necessitats educatives de l’alumnat. La implementació del DUA requereix un replantejament del currículum tradicional, situant-lo en un marc competencial i on l’avaluació tingui un paper clau en el progrés de l’aprenentatge de tot l’alumnat. Així doncs, en aquest article s’exposa breument el marc teòric del DUA com a mesura universal d’atenció a la diversitat, es reflexiona sobre com s’hauria de repensar el currículum i l’avaluació emprant els principis del DUA i, finalment, es presenta un conjunt d’eines tecnològiques per a l’aplicació del DUA en els processos avaluadors. L’ús de la tecnologia en el marc del DUA es perfila com una de les propostes més eficaces per donar resposta a la diversitat i oferir una educació accessible i de qualitat per a tothom.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Andradre da Silva, Carolina, Tainá Figueroa Figueiredo, Reinaldo Luiz Bozelli, and Laísa Maria Freire. "Marcos de teorías poscríticas para repensar la investigación en educación ambiental: la experiencia estética y la subjetividad en la formación de profesores y educadores ambientales." Pensamiento Educativo: Revista de Investigación Educacional Latinoamericana 57, no. 2 (2020): 1–17. http://dx.doi.org/10.7764/pel.57.2.2020.1.

Full text

Abstract:

El escenario de crisis climática, ecológica, social y de salud nos hace repensar caminos deinvestigación en educación ambiental. Las teorías poscríticas valorizan los contextos locales,la dimensión subjetiva de la realidad y la subjetividad de los sujetos. El objetivo de este trabajofue caracterizar las contribuciones poscríticas para la investigación en educación ambientala través de una experiencia en formación de profesores y educadores ambientales, en unsendero interpretativo en la selva amazónica de Brasil. Los participantes fueron profesores yeducadores ambientales de la ciudad local. Los datos presentados corresponden a narrativasacerca del sendero recorrido donde se identificaron elementos afectivos y sensoriales narradospara caracterizar la dimensión subjetiva. Cada sujeto destacó momentos y relacionó sentidos conla experiencia. Sin embargo, considerar la dimensión subjetiva en el proceso de análisis implicabrechas metodológicas en cuanto a cómo acceder a lo subjetivo a través de las experienciasnarradas, que transforman las sensaciones prerreflexivas en reflexivas. Adicionalmente, seargumenta que las actividades al aire libre pueden promover relaciones no mercantiles o quela naturaleza no sea vista como objeto o mercancía y contribuir a generar avances en la materia.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Comelles, Josep M., Isabella Riccò, Aida Terrón Bañuelos Terrón Bañuelos, and Enrique Perdiguero-Gil. "Educación sanitaria y antropología médica en Europa: los casos de Italia y España." Salud Colectiva 13, no. 2 (2017): 171. http://dx.doi.org/10.18294/sc.2017.1196.

Full text

Abstract:

El objetivo de este artículo es comparar el desarrollo de la educación sanitaria en Italia y España desde el punto de vista del papel jugado por la antropología médica en ambos países, en un contexto marcado por los cambios en el concepto de educación sanitaria que propugnaron los organismos técnicos de las Naciones Unidas, en especial la Organización Mundial de la Salud y la Unesco, durante la segunda mitad del siglo XX. A pesar de sus similitudes como países, Italia y España tuvieron evoluciones políticas muy diferentes durante el siglo pasado, por tanto, es interesante comparar ambos casos y la influencia que tuvieron las ciencias sociales en las iniciativas de educación sanitaria. Para valorar el papel de la antropología médica, mediante el uso de fuentes orales, hemos reconstruido la puesta en marcha, en 1958, y el desarrollo del Centro Sperimentale per l’Educazione Sanitaria (Perugia, Italia), que estuvo en la vanguardia de la educación sanitaria en Europa hasta los años noventa. Tras una breve descripción de las escasas iniciativas sobre educación sanitaria en la España de la dictadura, evaluamos la influencia de los antropólogos perusinos en la educación para la salud española durante la transición democrática.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Zabaleta González, Rebeca, Fernando Lezcano Barbero, and Mª Victoria Perea Bartolomé. "Programas de formación para el apoyo entre iguales en salud mental en España." Interdisciplinaria Revista de Psicología y Ciencias Afines 38, no. 2 (2021): 183–98. http://dx.doi.org/10.16888/interd.2021.38.2.12.

Full text

Abstract:

Los problemas de salud mental son un tema relevante en todo el mundo. Pese a los avances, es necesario continuar trabajando para mejorar la calidad de vida del colectivo. La educación y el apoyo entre iguales son estrategias muy adecuadas para contribuir a su integración socio-laboral. Se ha realizado una revisión bibliográfica en bases de datos y páginas web para identificar experiencias españolas de formación de personas con Trastorno Mental Severo (TMS) basadas en el apoyo entre iguales. Se han encontrado siete experiencias de formación para el colectivo, cinco de ellas centradas en el apoyo entre iguales y otras en la figura de el/la asistente personal. El número de experiencias encontradas en España es muy reducido. Aunque los objetivos son comunes, se observan enfoques diferentes (entorno sanitario, laboral, social) que pueden ser muy relevantes para el diseño y aplicación de otras experiencias en diferentes contextos.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Varela, Laura. "Educació Social i Serveis Socials: intercanvi de mirades socioeducatives en un estudi de cas múltiple." Pedagogia i Treball Social 1, no. 2 (2012): 25. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i2.1547.

Full text

Abstract:

<p>L’anàlisi de les pràctiques professionals que les educadores i educadors socials desenvolupen en els serveis socials comunitaris (bàsics, d’atenció primària, etc.) de dos municipis espanyols, situats a Andalusia i Galícia, respectivament, constitueix un objectiu fonamental de la present investigació. Es pretén delimitar i valorar la dimensió socioeducativa dels serveis socials d’atenció primària, analitzant la naturalesa i l’abast de les intervencions socioeducatives que –explícitament o implícitament– s’hi estan desenvolupant. Amb aquest propòsit, s’ha optat per una metodologia de caire qualitatiu, sobre la base d’un estudi de cas múltiple, en considerar que constitueix l’enfocament més adequat per analitzar amb una certa profunditat els elements que conformen les accions socioeducatives en serveis socials i l’assoliment professional de l’educador o educadora social en aquesta àrea institucional.</p><p>Els resultats preliminars evidencien la necessitat d’aprofundir en l’estudi del perfil professional i de les pràctiques socioeducatives que les educadores i els educadors fan en els serveis socials, aclarint les funcions i les tasques que han d’assumir de manera col·laborativa, mitjançant el treball en equip i des d’enfocaments multidisciplinaris, amb altres professionals socials. Entenem que és així com han d’afrontar-se les limitacions (temporals, espacials, de planificació, coordinació, etc.) que afecten l’educació social i el protagonisme que ha d’assumir com a actor principal, i no subsidiari, d’uns serveis socials que estiguin més atents a les múltiples necessitats i drets de la ciutadania. </p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Estruch, Susanna. "Com desenvolupem la creativitat a través de l'art a l'escola." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 43. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200943-48.

Full text

Abstract:

Quan ens plantegem què és la creativitat, ens vénen a la memòria personatges com Picasso, Gaudí, Calatrava, Mozart o fins i tot Einstein. Realment la creativitat és un concepte molt ampli utilitzat en educació, publicitat, economia, arquitectura, etc. A més, ser imaginatius, originals i fantasiosos no és exclusiu del món dels més menuts. Ens adonem que la capacitat creativa és de gran utilitat per als adults i molt valorada en el món professional. Per això un dels principals reptes de l’escola actual és aconseguir que els nostres alumnes puguen expressar la seva capacitat creadora en tota la seva amplitud, i cal potenciar-la des de l’educació infantil i no oblidar-la en la primària ni en la secundària. Potenciar- la des de les múltiples intel·ligències i amb els diferents llenguatges, i tot això dins del currículum escolar.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

CAIXETA, Izabela Amaral. "Consciências Libertárias, Práticas Colonizadas: Docência e Saúde Através da Pandemia." INTERRITÓRIOS 6, no. 11 (2020): 11. http://dx.doi.org/10.33052/inter.v6i11.247746.

Full text

Abstract:

Em meio a pandemia do COVID 19, a educação pública no Distrito Federal aposta no retorno remoto às atividades pedagógicas, normalizando as desigualdades sócio raciais quanto ao acesso e à garantia de condições de estudo e trabalho das comunidades escolares, esvaziando também a importância das construções coletivas das ações. Busca-se aqui cartografar, desde um olhar auto etnográfico, as dinâmicas interseccionais das opressões presentes nos processos de saúde e adoecimento que afetam a educação através desse contexto de pandemia racializada. Indaga-se em que medida o enfrentamento ativo ao epistemicídio e ao racismo estrutural como horizontes contra coloniais na educação pública podem atuar como ações de promoção da saúde para além dessa experiência atual. Argumenta-se que a descolonização de consciências e subjetividades, enquanto necessário papel pedagógico, podem trazer lugares de cura e fomentar engajamento coletivo para uma co-construção de novos mundos.Educação. Saúde. Contracolonialismo. Epistemicídio. Racismo. ABSTRACTIn the midst of the COVID 19 pandemic, public education in the Federal District is committed to the remote return to educational activities, normalizing social-racial inequalities in terms of access and the guarantee of study and work conditions for school communities, also emptying the importance of collective constructions of actions. The aim here is to map, from a self-ethnographic perspective, the intersectional dynamics of oppression present in the health and illness processes that affect education through this context of a racialized pandemic. The question is to what extent active confrontation with epistemicide and structural racism as horizons against colonialism in public education can act as actions to promote health beyond this current experience. It is argued that decolonization of consciences and subjectivities, while necessary pedagogical role, can bring places of healing and foster collective engagement for a co-construction of new worlds.Education. Health. Intersectionality. Counter-colonialism. Epistemicide.RESUMENEn medio de la pandemia de COVID 19, la educación pública en el Distrito Federal apuesta por el retorno remoto a las actividades pedagógicas, normalizando las desigualdades socio-raciales en términos de acceso y garantía de estudio y condiciones de trabajo para las comunidades escolares, también vaciando la importancia de construcción colectiva de acciones. El objetivo aquí es mapear, desde una perspectiva auto-etnográfica, la dinámica interseccional de la opresión presente en los procesos de salud y enfermedad que afectan la educación a través de este contexto de pandemia racializada. cómo los horizontes anticoloniales en la educación pública pueden actuar como acciones de promoción de la salud más allá de esta experiencia actual. Se argumenta que la descolonización de las conciencias y las subjetividades, como un papel pedagógico necesario, puede traer lugares de curación y alentar el compromiso colectivo para la co-construcción de nuevos mundos.Educación. Salud. contra-colonialismo. Epistemicida. Racismo.RIASSUNTONella pandemia di COVID 19, l'istruzione pubblica nel Distretto Federale punta sul ritorno remoto alle attività pedagogiche, normalizzando le disparità socio-razziali in termini di accesso e garanzia di studio e condizioni di lavoro per le comunità scolastiche, svuotando anche l'importanza di costruzione collettiva di azioni. L'obiettivo qui è quello di mappare, da una prospettiva autoetnografica, le dinamiche intersezionali dell'oppressione presente nei processi di salute e malattia che influenzano l'educazione attraverso questo contesto di pandemia razziale e indaga il grado di confronto attivo con epistemicida e razzismo strutturale come gli orizzonti anticoloniali nell'istruzione pubblica possono agire come azioni di promozione della salute oltre questa esperienza attuale. Si sostiene che la decolonizzazione di coscienze e soggettività, in quanto ruolo pedagogico necessario, può portare luoghi di guarigione e favorire l'impegno collettivo per la co-costruzione di nuovi mondi.Istruzione. Salute. Contro-colonialismo. Epistemicide. Razzismo.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Martí, Josep. "Medicina popular religiosa a través dels Goigs." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 7 (February 12, 2016): 172. http://dx.doi.org/10.17345/aec7.172-203.

Full text

Abstract:

Així comencen uns goigs dedicats a Sant Ferriol estampats l’any 1618 a Girona. Hom acostuma a definir els goigs com himnes de lloança redactats en honor de la Mare de Déu, dels sants o d'altres advocacions. Això és ben cert, però tot i que l'element purament laudatori sigui fonamental per aquest tipus de textos, cal no oblidar l’element impetratori a través del qual es formulen precs amb l'esperança que siguin correspostos pel numen. Aquests precs poden ésser tant de caire espiritual com material. Entre els primers, els més freqüents són els que demanen a l’advocació titular del goig la seva intercessió davant Déu, obtenir la gràcia d'una bona mort o l'alliberament del pecat. Els precs d'índole material són, però, de tipus molt més variats que el dels primers car inclouen un ampli espectre de les necessitats de la població, una bona part de les quals fan referència de manera directa als problemes de la salut. Així, doncs, encara que calgui enquadrar el fenomen dels goigs dins de l'àmbit de la religiositat popular, resulta evident que entre aquest fenomen i el conjunt d'estratègies terapèutiques de la població hi haurem de trobar uns certs punts de contacte. Això no ha de representar, però, cap sorpresa car el cristianisme no s'ha interessat tan sols per la salut de l'ànima sinó també per la del cos: "Crist és metge de cossos i d’ànimes", escrigué sant Mateu en els seus evangelis (Mateu, 4.23). L'expressió més clara d'aquesta realitat es l'alt grau de desenvolupament que assoli la medicina monàstica de l'Edat Mitjana, fet d’innegable importància per a l’evolució de la medicina europea de caire popular i acadèmic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!