Academic literature on the topic 'Enquesta de població activa'

L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat recentment les microdades de l’Enquesta de Fecunditat de 2018. En un país de rècords demogràfics, la seva publicació ha omplert un buit de més de dues dècades des de la realització de l’última enquesta el 1999. L’esperança de vida a Espanya és de les més altes del món i la seva fecunditat de les més baixes. La confluència de les dues tendències té implicacions directes sobre l’estructura de la població, debilitant el seu creixement natural i augmentant la seva edat mitjana. Davant d’aquesta situació, qualsevol intent de remuntar la fecunditat obliga a un bon diagnòstic de les causes subjacents. En aquest número de Perspectives Demogràfiques, presentem els primers resultats de l’Enquesta de Fecunditat i explorem el grans perquès de la baixa fecunditat. En concret, ens centrem en les dones que no han tingut fills (infecunditat). Els resultats mostren que més de la meitat de les dones que no han estat mares ho haguessin volgut ser i que les causes que no ho van fer possible són diverses i varien al llarg del cicle de vida.

Els desequilibris territorials entre comunitats autònomes espanyoles es tradueixen en l’emigració de titulats universitaris d’algunes regions i en la concentració del capital humà qualificat en altres. L’interior peninsular i la cornisa cantàbrica, on la intensitat de les sortides s’aguditza amb el canvi de segle, es veuen afectats per dinàmiques de descapitalització educativa i per l’emigració de joves urbans. La despoblació ja no és un fenomen exclusiu del medi rural, sinó que s’estén a les ciutats de les comunitats autònomes secularment expulsores. Castella i Lleó és la regió més afectada, amb pèrdues migratòries anuals per mobilitat de llarga distància -interregional i exterior- del -13,4‰ entre els joves de les capitals de província, -9,25‰ en altres municipis urbans i -9,63‰ en el medi rural. Al panorama migratori deficitari, cal afegir l’elevat nivell de qualificació dels emigrants, ja que més del 53,8% dels joves que marxen tenen estudis universitaris, i només el 36,7% dels que arriben des d’altres parts d’Espanya. Madrid es consolida com el principal receptor de talent, que és destinació del 38,7% dels moviments migratoris interregionals dels joves nacionals. A més, els fluxos d’entrada presenten un elevat nivell formatiu, amb un 64,8% de titulats universitaris. En aquest Perspectives Demogràfiques analitzem els moviments migratoris de la població de 25 a 39 anys nascuts a Espanya que travessen algun límit autonòmic en el període 2013-2017: els fluxos entre regions, el nivell educatiu d’aquests intercanvis i el balanç migratori segons l’àmbit territorial (urbà i rural). Per desenvolupar aquesta recerca utilitzem l’Estadística de Variacions Residencials (EVR) i l’Enquesta de Població Activa (EPA).

En una Espanya amb plena ocupació i menor incapacitat, la dependència en el sistema de pensions es reduiria a menys de la meitat de la que actualment patim. Per cada 1 dependent hi hauria 3 contribuents. Segons la majoria d’experts, la principal amenaça a la sostenibilitat del sistema de pensions prové de la demografia. S’argumenta que l’envelliment de la població augmentarà la ràtio entre pensionistes i cotitzants, el que farà inviable el pagament de les pensions, en no haver-hi suficients persones en edat activa per fer front a la creixent nòmina de les pensions. No obstant això, es té menys present la idea que Espanya gaudeix en l’actualitat de bona salut demogràfica, perquè concentra un gran nombre de cotitzants en les edats adultes i més productives de la vida laboral, fet que podria aprofitarse per omplir la ‘guardiola’ de les pensions. Malgrat aquesta demografia favorable, el fons de reserva s’està buidant a causa de la recessió econòmica. En aquest número de Perspectives Demogràfiques es mostra, precisament, l’extensió d’aquest malbaratament demogràfic i se situa el debat de les pensions més enllà de la simple culpabilització de la demografia. Primer analitzem l’estructura del sistema de la seguretat social diferenciant entre cotitzants, prestacions d’atur i pensionistes per, més endavant, realitzar un exercici de simulació per calcular quina seria la ràtio amb una economia més sanejada

This thesis analyzes ethnics and gender inequalities in access to the labor market during the Great Recession in Spain. The first article illustrates the probabilities of unemployed people to get a job depending on gender, age, level of studies, care responsibilities and level of unemployment in the region of residence. The analytical sample is drawn from the first quarter of the Labor Force Survey for the period 2006-2016. Thanks to these data, access to employment is studied both in the moments before and after the socioeconomic crisis of 2008, taking into account the effect of fatherhood and motherhood on the labor trajectories of men and women. The results show that despite the high destruction of Inasculinized jobs, women had worse employability. In addition, it is shown that despite the fact that a higher educational level ensures better job opportunities for men and women, men ali,vays have more employability. Third, the results lend support to the hypothesis of a motherhood penalty and husband Premia in the access to the labour market. Finally, it establishes that people with foreign nationality are more likely to find a job than people with Spanish nationality. The second article of the thesis analyzes the social integration of the immigrant population and examines to what extent the changes in the economic cycle have coincided with a reconfiguration of the labor market in Spain and with a modification in the integration of foreigners. The selected data are the second quarters of the Labor Force Survey for the 2006-2016 period. The results provide support for the ethnostratification theory, showing a very unequal distribution of immigrants in the socio-occupational structure according to their origin. While immigrants from enricher countries are better located in the occupational structure, those from impoverished countries are over-represented in the lower socio-occupational classes. Although in certain cases, the post-crisis period has meant an improvement in the occupational condition of some groups, the situation is quite stable for other migrants, who seem to be stuck in a time warp. Finally, it is shown that the socio-economic recovery from 2014 only benefited the integration of people with Spanish nationality. The third and last article of the thesis analyses the transitions from the university to the labour market in Spain. Using a sample of 23,885 university graduates in 2009, I assess the probabilities of obtain a job in 2014. The results show that, even though a greater educational investment ensures better job opportunities for graduates, the probabilities of ending up over-educated are higher, especially for women. In addition, I found that graduates from health care and engineering fields of studies are more likely to obtain a job and a quality job than those from scientific, social sciences and humanities careers. Finally, it is found that people from sex-atypical field of studies (i.e. women in masculinized and men in feminized careers) are less likely to obtain a job or a quality job, especially women from masculinized fields of studies.
Esta tesis analiza las desigualdades de étnicas y de género en el acceso al mercado de trabajo durante el periodo de la Gran Recesión. El primer artículo estudia las probabilidades que tienen las personas desempleadas de acceder al mercado de trabajo. Los datos empleados para el artículo provienen del primer trimestre de la Encuesta de Población Activa para el periodo 2006-2016. Estos datos permiten estudiar el acceso al empleo tanto en los momentos previos como en los posteriores a la crisis socioeconómica surgida en 2008 y el efecto de las responsabilidades familiares sobre las trayectorias laborales de hombres y mujeres. Los resultados establecen que a pesar de la alta destrucción de empleo masculino consecuencia de la crisis, las mujeres han tenido peores oportunidades de acceder al trabajo ren-žunerado en comparación con sus coetáneos varones. Asimismo, se demuestra que a pesar de que un mayor nivel educativo asegura unas mejores oportunidades laborales para hombres y mujeres, los hombres tienen siempre más opciones de acceder al mercado laboral. En tercer lugar, este artículo confirma la "penalización a la maternidad" —penalización laboral sufrida por las mujeres cuando tienen hijos— y del "premio a la paternidad" —asociación positiva entre la paternidad y la probabilidad de encontrar un empleo—. Finalmente, establece que las personas con nacionalidad extranjera tienen más probabilidades de encontrar un empleo que las personas con nacionalidad española. El segundo artículo de la tesis analiza la integración social de la población inmigrada y examina hasta qué punto los cambios de ciclo económico han coincidido con una reconfiguración del mercado de trabajo en España y con una modificación en la integración de las personas extranjeras. Los datos seleccionados son los segundos trimestres de la Encuesta de Población Activa para el periodo 2006-2016. Los resultados muestran una distribución de la población inmigrada en la estructura social muy desigual en función del origen nacional. Mientras que los inmigrantes de países enriquecidos muestran altas probabilidades de integrarse en las clases sociales más altas, los inmigrantes de países empobrecidos se encuentran sobrerrepresentados en las clases sociales más bajas indistintamente de sus niveles educativos. Finalmente, se demuestra que la recuperación socio-económica dada a partir del año 2014 solo benefició la integración de las personas con nacionalidad española. El tercer y último artículo de la tesis analiza la inserción laboral de los titulados universitarios cinco años después de la finalización de los estudios. Los resultados muestran que si bien las probabilidades de acabar sobreeducados son altas para hombres y mujeres, una mayor inversión educativa asegura mejores oportunidades laborales para ambos. Además, se confirma en la línea de los artículos anteriores, que las mujeres, en igualdades formativas tienen más dificultades que los hombres para acceder a los empleos de calidad. Asimismo, se establece que las carreras que presentan mayor empleabilidad son las sanitarias y las ingenierías y las que peores posibilidades laborales presentan son las científicas, las ciencias sociales y las humanísticas. Por último, se comprueba que las personas con estudios sexo-atípicos —carreras en las que hay una sobrerrepresentación de personas del género opuesto— tienen más dificultades para insertarse laboralmente y mayores probabilidades de acabar sub-empleados situación que se da cuando las personas tienen una formación superior a la demandada en su puesto de trabajo—, especialmente las mujeres con títulos obtenidos en campos masculinizados.
Aquesta tesi analitza les desigualtats ètniques i de gènere en l'accés al mercat de treball durant el període de la Gran Recessió. El primer article estudia les probabilitats que tenen les persones desocupades d'accedir al mercat de treball. Les dades emprades per a I f article provenen del primer trimestre de l'Enquesta de Població Activa per al període 2006-2016. Aquestes dades permeten estudiar l'accés a l locupació tant en els moments previs com en els posteriors a la crisi socioeconòmica sorgida el 2008 i l'efecte de les responsabilitats familiars sobre les trajectòries laborals d'homes i dones. Els resultats estableixen que malgrat l'alta destrucció d'ocupació masculina conseqüència de la crisi, les dones han tingut pitjors oportunitats d'accedir al treball remunerat en comparació amb els seus coetanis homes. Així mateix, es demostra que malgrat un major nivell educatiu assegura unes millors oportunitats laborals per a homes i dones, els homes tenen sempre més opcions d t accedir al mercat laboral. En tercer 110c, aquest article confirma la "penalització a la maternitat" —penalització laboral soferta per les dones quan tenen fills— i del "premi a la paternitat" —associació positiva entre la paternitat i la probabilitat de trobar una ocupació—. Finalment, estableix que les persones amb nacionalitat estrangera tenen més probabilitats de trobar una ocupació que les persones amb nacionalitat espanyola. El segon article de la tesi analitza la integració social de la població immigrada i examina fins a quin punt els canvis de cicle econòmic han coincidit amb una reconfiguració del mercat de treball a Espanya i amb una modificació en la integració de les persones estrangeres. Les dades seleccionades provenen dels segons trimestres de l'Enquesta de Població Activa per al període 2006-2016. Els resultats mostren una distribució de la població immigrada en l'estructura social molt desigual en funció de l'origen nacional. Mentre que els immigrants de països enriquits mostren altes probabilitats d'integrar-se en les classes socials més altes, els immigrants de països empobrits es troben sobre-representats en les classes socials més baixes indistintament dels seus nivells educatius. Finalment, es demostra que la recuperació socioeconòmica donada a partir de l'any 2014 només va beneficiar la integració de les persones amb nacionalitat espanyola. El tercer i últim article de la tesi analitza la inserció laboral dels titulats universitaris cinc anys després de la finalització dels estudis. Els resultats mostren que si bé les probabilitats d'acabar sobre-educats són altes per a homes i dones, una major inversió educativa assegura millors oportunitats laborals per a tots dos. A més, es confirma en la línia dels articles anteriors, que les dones, en igualtats formatives tenen més dificultats que els homes per a accedir a les ocupacions de qualitat. Així mateix, s'estableix que les carreres que presenten major ocupabilitat són les sanitàries i les enginyeries i les que pitjors possibilitats laborals presenten són les científiques, les ciències socials i les humanístiques. Finalment, es comprova que les persones amb estudis sexe-atípics carreres en les quals hi ha una sobre-representació de persones del gènere oposat— tenen més dificultats per a inserir-se laboralment i majors probabilitats d'acabar sub-ocupats situació que es dóna quan les persones tenen una formació superior a la demandada en el seu lloc de treball—, especialment les dones amb títols obtinguts en camps masculinizats.

Las grandes transformaciones estructurales por las que ha pasado la población chilena durante el siglo XX nos han llevado a plantearnos el desarrollo de esta tesis en torno a tres grandes temas, el cambio demográfico, la fecundidad en el marco de la transición demográfica y los efectos del cambio demográfico sobre la fuerza de trabajo en el largo plazo. En esta tesis se ofrece una nueva interpretación del proceso de modernización económica e institucional entre las décadas de 1930 y 1970, en cuanto a sus efectos sobre la población chilena y el papel jugado en el aumento de la fecundidad. El auge observado en los indicadores como la Tasa Bruta de Natalidad (TBN) y Tasa Global de Fecundidad (TGF) entre los años 1947 y 1962, se respalda con la evidencia de aumento de la Descendencia Final (DF) apreciada en las cohortes o generaciones previas a 1930. Precisamente las generaciones que fueron protagonistas de las transformaciones estructurales por las que atravesaba el país en búsqueda de I a modernización. Si n embargo, desde el punto de vista reproductivo, no se aprecia un cambio de comportamiento en el sentido de la modernización, puesto que generación tras generación, la DF creció. El principal hallazgo de esta tesis, es haber podido determinar la vinculación del cambio demográfico en ChiIe con los efectos de largo plazo sobre la fuerza de trabajo. El contexto de modernización económica y social, el crecimiento de la fecundidad, así como las mejoras de las condiciones de vida a mediados del siglo XX, dio lugar a la aparición de cohortes de nacimiento de mayor tamaño, más preparadas y con mayor esperanza de vida, aspectos distintivos que posteriormente tuvieron efectos sobre su comportamiento en el marcado de trabajo. En este sentido, observamos que durante la década de 1980 en el mercado de trabajo del Gran Santiago se hicieron sentir los efectos combinados de una estructura demográfica en la que abunda la oferta de mano de obra, y las restricciones de demanda de trabajo producto del ciclo económico, coyuntura que hemos sintetizado en el concepto de "anti-bono demográfico". Analizar la relación entre estos hechos, corresponde a una tarea esencial para la comprensión de la historia económica de Chi le del siglo XX. Ofrecer una caracterización exhaustiva del cambio demográfico, así como de sus efectos económicos, sociales, políticos y culturales representa una necesidad de información al momento de evaluar pormenorizadamente el desarrollo alcanzado por el país con perspectiva histórica.