Log in

Relevant bibliographies by topics / Escriptores catalanes / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Escriptores catalanes.

Journal articles on the topic 'Escriptores catalanes'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 1 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 16 journal articles for your research on the topic 'Escriptores catalanes.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Puigmalet, Joan. "Un vocabulari pornogràfic francès-català inèdit." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 3, no. 3 (2014): 291. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.3.3824.

Full text

Abstract:

Resum: Antoni Bulbena Tosell és autor d’un manuscrit, i inèdit, vocabulari pornogràfic francès-català català-francès, la Flora pornogràfica francesa: suplement al argot francès / Flore pornographique catalane: supplément à l’argot catalan. És una obra d’aproximadament l’any 1921 que, per la seva temàtica, ell mateix reservava per a no publicar-se. Bulbena és autor d’una discutida obra lingüística, entre la qual trobem diferents diccionaris, alguns d’ells entre el català i el francès. El darrer que publicà és el Diccionari de les lléngues francesa & catalana / Dictionnaire catalan-français

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Lacueva i Lorenz, Maria. ""No em silencieu!": La literatura catalana d'autora sota el franquisme." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 4, no. 4 (2020): 34. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v4.129.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest treball proposa una aproximació sistematitzada al conjunt de les escriptoresque van nèixer abans de la Guerra Civil però que van escriure tota o part de la seua obra sotael franquisme. Es divideix en tres apartats: en primer lloc, s’ofereix una panoràmica generala la producció en català de les escriptores de tot el domini lingüístic durant la dictadura. Ensegon lloc, s’observen les circumstàncies específiques de les escriptores valencianes s’analitzal’aportació que van fer Anna Rebeca Mezquita Almer, Maria Ibars i Ibars, Matilde Llòria,Beatriu Civera (Valence 1914-1995), Sofia S

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Martí-Badia, Adrià. "Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 6, no. 6 (2015): 120. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.6.7827.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest treball es proposa analitzar la reacció dels erudits valencians Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales davant els postulats de la filologia romànica sobre el català en la segona meitat del segle XIX. A més, tractem de relacionar la posició d’Oliver i Perales amb altres erudits i escriptors del moviment reinaixencista i amb la consciència de comunitat lingüística compartida amb catalans, balears i nord-catalans. A partir de la meitat del Vuitcents els romanistes germànics funden la filologia romànica i constaten que el català és el nom de la llengua pròpia dels territoris de lle

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Butinyà, Júlia. "Pere Villalba i Varneda, «Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència. Palma de Mallorca, 123», Bellaterra, UAB, 2016, 596 pp. i «Ramon Llull. Vida i obres», Barcelona, IEC, 2015, 1001 pp." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 64 (March 22, 2018): 259. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11393.

Full text

Abstract:

Ressenya sobre els llibres:  Pere Villalba i Varneda, «Ramon Llull. Escriptor i filòsof de la diferència. Palma de Mallorca, 1232-1316», Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, 596 pp., ISBN: 978-84-490-5164-7.  Pere Villalba i Varneda, «Ramon Llull. Vida i obres. Volum I. Anys 1232-1287/1288. Obres 1-37», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015, 1001 pp., ISBN: 978-84-9965-259-7.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Casals i Martorell, Daniel. "El ‘Full de la Cultura’ (1982-1983), de la ‘Hoja del Lunes’ de Barcelona, i els continguts sobre la llengua catalana." Tripodos, no. 44 (February 5, 2021): 169–86. http://dx.doi.org/10.51698/tripodos.2019.44p169-186.

Full text

Abstract:

L’objectiu del present article és donar a conèixer el Full de la Cultura i analitzar els textos sobre la llengua catalana que l’esmentat suplement cultural de la Hoja del Lunes de Barcelona va fer públics. Els resultats de la investigació evidencien que el Full de la Cultura es va posar en marxa arran de l’arribada del periodista Josep Maria Cadena a la direcció del setmanari, va sortir entre el 7 de juny de 1982 i el 21 de febrer de 1983, i va ser elaborat per periodistes i escriptors sensibles a l’ús del català. Va afegir-se, així, a les publicacions que, durant la Transició, estaven escrit

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Ortiz García, José A. "La poètica de la mort en la poesia catalana dels segles XVII i XVIII." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 171. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11080.

Full text

Abstract:

Resum: L’objectiu d’aquest estudi és proposar una visió sobre el tòpic de la mort en la poesia catalana pels segles XVII i XVIII. El punt central és la projecció pública de les composicions poètiques, tot apropant-nos a la literatura des d’un punt de vista cultural per presentar certs aspectes d’un tema clau en l’art barroc: el final de la vida. La primera part del text introdueix dos dels escriptors del barroc català, Francesc Fontanella i Agustí Eura. La segona secció recerca l’ús de la poesia catalana en les exèquies reials al voltant de la figura del monarca hispànic Carles II. Un cop pres

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Barceló i Trigueros, Sergi. "L’estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (2013): 61. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3102.

Full text

Abstract:

Resum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d’un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d’elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l’autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s’intenta demostrar que l’estil dels goigs d’Ortigues no es deu a les limitacions personals de l’autor, sinó que és deutor de la tradició

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Espinós Felipe, Joaquim. "Testimoniatge, actualització i fabulació: la memòria històrica de la Guerra Civil en la narrativa catalana actual." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 33. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13502.

Full text

Abstract:

El tema de la Guerra Civil i la dictadura franquista ha generat a l’Estat espanyol des de mitjans dels noranta ençà una quantitat ingent de novel·les, articles periodístics, investigació històrica i producció audiovisual que palesa la vigència problemàtica del tema. Aquest article vol centrar-se en un aspecte d’aquesta producció: la referida a les narracions que dintre de la literatura catalana actual l’han abordat. Es tracta d’un corpus d’obres extens en el qual han participat alguns dels escriptors més destacats. La nostra aproximació pretén estudiar aquesta vasta i diversa producció, mirant

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Martí Mestre, Joaquim. "El model lèxic culte de Constantí Llombart." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 61. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17264.

Full text

Abstract:

En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptor

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Soler, Abel. "Les fonts clàssiques de Curial e Güelfa." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 152. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13670.

Full text

Abstract:

Resum: Curial e Güelfa (Milà-Nàpols, ca. 1445-1448), novel·la cavalleresca escrita en català i atribuïble al gran camarlenc del Nàpols d’Alfons el Magnànim, Enyego d’Àvalos, conté una suggerent càrrega culturalista (mites ovidians tergiversats satíricament; teofanies i decorats neoplatònics; remissions explícites i/o implícites Cèsar, Macrobi, Plató, Apuleu...), que no resulta en absolut supèrflua i prescindible, com argumentà algun crític del segle passat. Al contrari: la manera d’evocar-hi els clàssics i de re-presentar-los no s’explica sense considerar els contactes de l’hipotètic escriptor

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Ferrando, Antoni. "Fabra i l’autoritat lingüística al País Valencià: la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)." Ítaca. Revista de Filologia, no. 10 (December 15, 2019): 51. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2019.10.04.

Full text

Abstract:

Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a im

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Gras Casanovas, Maria Mercè. "L’escriptura en el Carmel Descalç femení: La província de Sant Josep de Catalunya (1588-1835)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no. 1 (2013): 302. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2587.

Full text

Abstract:

Resum: Teresa de Jesús, la fundadora del Carmel descalç, fou una dona instruïda, voraç lectora i una prolífica escriptora en molt diversos registres. Les seves religioses gaudiren del seu magisteri espiritual, d’un sòlid model femení i d’un referent cultural de primera magnitud. Les descalces hispàniques en han deixat un valuós llegat textual que compta amb nombrosos estudis en el primers Carmels. El nostre propòsit és reseguir l’empremta escrita de les carmelites descalces a la província de Sant Josep de Catalunya durant l’edat moderna, molt menys coneguda que la de les seves germanes d’hàbit

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Llorenç i Blat, Josep. "Dant i el Renaixement català." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 4, no. 4 (2014): 31. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.4.4353.

Full text

Abstract:

RESUM Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove a la cort de Nàpols, al servei del rei Ferran i. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes[sic],

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Vilanova i Vila-Abadal, Francesc. "El franquisme català i Europa: de Munic a París." Dictatorships & Democracies, December 20, 2019, 191–245. http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i7.3161.

Full text

Abstract:

Les dretes catalanes del 1936 no van ser immunes a la contaminació del discurs feixista europeu dels anys trenta del segle passat. En el context excepcional de la Guerra Civil espanyola, els elements polítics i inte?ectuals del món conservador català (dirigents polítics com Francesc Cambó, joves periodistes i escriptors com Ignasi Agustí, etc.) van assumir, de forma conscient i volguda, el discurs interpretatiu generat pels feixismes europeus: l’antisemitisme, la guerra dels imperialismes occidentals (l’anglosaxó i el francès), la legitimitat del renaixement alemany, etc. A la caiguda de París

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Martí-Badia, Adrià. "L’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana segons Constantí Llombart." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 4, no. 4 (2020). http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v4.135.

Full text

Abstract:

Resum: Al segle xix se situa l’inici de la filologia romànica, i cada vegada més eruditscataloguen i estudien les diferents llengües romàniques i la llengua catalana en particular.Progressivament, en aquest període els erudits i escriptors de la catalanofonia realitzenafirmacions sobre el seu origen —compartit amb la llengua occitana o independent des del’inici—, la seua identitat —subordinada a l’occità o autònoma com la resta de llengüesromàniques— i el nom amb què cal referir-s’hi. Aquest treball analitza els coneixements del’escriptor valencià Constantí Llombart (1848–1893) sobre l’orige

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Herrero, María de los Ángeles. "L’univers literari de les escriptores valencianes dels segles xvi-xviii." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, no. 2 (December 20, 2018). http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v2i2.50.

Full text

Abstract:

María de los Ángeles Herrero (Saix, 1978), és llicenciada i doctora en filologia catalana per la Universitat d’Alacant. Ha treballat com a becària en els projectes «Primera fase d’inventari general de l’espectacle popular valencià» i «Realització d’una edició crítica de l’obra teatral de Josep Bernat i Baldoví», sota la direcció del Dr. Gabriel Sansano i Belso (UA) i com a tècnica superior en el projecte ADSO «Análisis distante del soneto castellano de los Siglos de Oro», amb la direcció de Borja Navarro Colorado (UA).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!