Academic literature on the topic 'Escriptores en llengua castellana'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Escriptores en llengua castellana.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Escriptores en llengua castellana"

1

Tena Subirats, Marta. "Com elaborar una unitat didàctica de llengua per a l’educació primària." Comunicació educativa, no. 30 (March 24, 2020): 47. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201747-60.

Full text
Abstract:
La convivència de la llengua catalana i la castellana en els centres de Catalunya, tant a les aules com fora d’aquestes, fa necessària la reflexió sobre la metodologia i els recursos que s’usen a les classes en l’aprenentatge de les dues llengües.El tractament integrat de llengües i l’enfocament basat en tasques són els pilars bàsics sobre els quals fonamentar les unitats didàctiques de l’educació primària amb la finalitat de millorar la competència comunicativa de l’alumnat.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Garriga, Cecili. "Una proposta de treball de lèxic a l'escola." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 45. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199245-49.

Full text
Abstract:
<p>Les propostes didàctiques per treballar el lèxic solen ser bastant pobres, i no passen dels tradicionals exercicis sobre textos escrits i l'ús monòton del diccionari. El treball didàctic del lèxic necessita un tractament científic que oblidi els sistemes rutinaris dels exercicis que donen frases per buscar sinònims o antònims, o que proposen l'alumne de formar famílies de paraules a partir d'un lexema donat, sense cap altra motivació. Seguidament es presentarà una experiència basada en la utilització de la lletra d'una cançó d'un grup de música modern, que servirà per il·lustrar tots aquests fenòmens i treballar-los a la classe de llengua castellana.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Freixa Serra, Mireia. "Conxita Boncompte, “Iconografia picassiana (1905­-1907). Influencia de la pintura pompeiana”. Goya, núm. 335 (2011), pp. 156­-179." Barcelona Investigación Arte Creación 1, no. 2 (2013): 228. http://dx.doi.org/10.17583/brac.2013.v1i2.a808.228-230.

Full text
Abstract:
<p><span>La personalitat de Pablo Picasso es una de les més estudiades a la història de l’art, Per aquest motiu són destacables els estudis que hi ha dedicat la Dra. Conxita Boncompte, una aportació que te, a més el valor afegit, que és el resultat d’una tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. El llarg article, 24 pàgines de text amb 108 notes documentals, ha estat publicat a revista </span><span>Goya, </span><span>editada per la Fundación Lázaro Galdeano de Madrid, i una de les més prestigioses en llengua castellana en Història de l’Art. </span></p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Zaragoza Gómez, Verònica. "Sociabilitat i projecció poètica: veus de dones en els certàmens literaris barrocs." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 65 (September 28, 2018): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.65.12610.

Full text
Abstract:
L’objectiu d’aquest treball és mostrar una tradició poètica femenina de certamen que ha perviscut al llarg dels segles, tot centrant-nos en el moment de màxim esplendor, el Barroc. La nostra intenció és visibilitzar aquest focus de difusió des de la perspectiva de la creació i la circulació d’alguns dels primers textos impresos atribuïts a les dones en la història de les nostres lletres, amb poesia tant en llengua catalana i castellana com —molt escassament— llatina. Per fer-ho, després d’haver dut a terme una recerca exhaustiva sobre l’univers dels certàmens dels segles XVI-XVII, i de sistematitzar-ne la producció, oferim algunes observacions de caire sociològic i literari relacionades amb l’origen social de les autores, i el paper i les motivacions d’aquesta participació femenina.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Gavaldà, Antoni, and Antoni Santisteban. "El debat de les Humanitats: llums i ombres." Comunicació educativa, no. 11 (February 24, 2014): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc19984-10.

Full text
Abstract:
El 16 de desembre de 1997 es retirava del Congrés dels Diputats el projecte de Real Decreto pel qual es pretenia establir uns ensenyaments mínims, corresponents a les àrees de Ciències Socials, Geografia i Història, i les de Llengua Castellana i Literatura a l’ESO. L’esborrany que des del govern conservador s’havia intentat defensar a tort i a dret ha originat una gran polèmica al món de la política i entre la comunitat educativa. Des de l’àrea de la Didàctica de les Ciències Socials pretenem analitzar què ha succeït, amb la intenció de valorar el debat, les causes i les conseqüències que ha comportat, el grau d’utilitat i de qualitat que ha generat, la reacció del professorat i de la societat en general, així com els elements ideològics i curriculars que han dominat o que, des d’una perspectiva crítica, haurien d’haver predominat.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Díaz Vicedo, Noèlia. "Riuen les meduses: cos i desig a la poesia de Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria-Mercè Marçal." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 522. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20922.

Full text
Abstract:
Resum: Aquest article estudia per primera vegada les continuïtats entre la poesia de Maria-Mercè Marçal (1952-1998) i Carmelina Sánchez-Cutillas (1921-2009). Específicament, se centra en l’obra poètica publicada en vida de les dues escriptores i que es troba recollida dins Llengua abolida (1973-1988) (1989) de Marçal i Obra poètica (1997) de Sánchez-Cutillas. Encara que les condicions sociohistòriques són diferents entre les dues poetes, en aquest article intentaré demostrar que l’escriptura en totes dues beu directament de la seua experiència vital donada per la posició del seu cos de dona i la interacció intel·lectual amb el llenguatge i els significats culturals heretats. Des d’aquests qüestionaments, en aquest article oferiré una aproximació al contínuum de la problemàtica de la subjectivitat femenina, nucli de la seua obra, des de la interacció entre cos i llenguatge, paràmetres centrals que ocupen els estudis de la diferència sexual, en particular en la teoria denominada écriture féminine desenvolupada per les filòsofes Hélène Cixous i Luce Irigaray. Paraules clau: cos, desig, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria-Mercè Marçal, écriture féminine Abstract: This article explores for the first time the continuities between the poetry of Maria-Mercè Marçal (1952-1998) and Carmelina Sánchez-Cutillas (1921-2009). Particularly, it focuses upon the poetic works published during their lifetime, collected in the volumes Abolished Language (1973-1988) (1989) by Marçal and Poetic Works (1997) by Sánchez-Cutillas. Despite their different socio-historical conditions, in this article I analyse how their vital particular experiences as female subjects become the cornerstone of their writing and how the position of their body interacts with language, consequently challenging their inherited socio-cultural significations. In order to discuss my points, I draw upon the parameters developed by the theoretical framework of écriture féminine developed by philosophers Hélène Cixous and Luce Irigaray.Keywords: body, desire, Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria-Mercè Marçal, écriture féminine
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Hernández, Pau Joan. "La recepció del fulletó francès a Catalunya al segle XIX. Tres traduccions de l’inici del cicle d’aventures de Rocambole, de Ponson du Terrail, publicades a Barcelona." Anuari TRILCAT, no. 9 (December 22, 2019): 56–83. http://dx.doi.org/10.31009/anuaritrilcat.2019.i9.03.

Full text
Abstract:

 
 
 Al llarg de la segona meitat del segle x i x , la generalització a França de l’ensenyament primari va portar a un gran augment del percentatge de població alfabetitzada i amb ganes de llegir, però que no tenia accés als llibres a causa dels seus elevats preus. Es va produir aleshores un esclat de l’anomenada literatura popular, una de les formes de la qual van ser les novel·les de fulletó inserides a la premsa, que es van convertir en un autèntic fenomen de masses. Molts d’aquells fulletons es van traduir a altres llengües i van assolir també un gran èxit. En aquest article, ens fixarem en tres traduccions de fulletons de Pierre-Alexis Ponson du Terrail publicades a Barcelona en llengua castellana al segle XIX . Després de fer una presentació del cicle de novel·les de Rocambole —publicació, biografia de l’autor, argument— passarem a comparar diversos aspectes de les traduccions, fixant-nos en aspectes com el del text original, els noms dels personatges, les solucions d’anostrament i estranyament, els estrangerismes de l’original, els termes que presenten alguna dificultat especial, l’argot i les notes dels traductors.
 
 
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Pérez Ortiz, Tanya. "L’ensenyament del valencià i prejudicis lingüístics. Un estudi de cas en un centre de secundària de la Plana Utiel-Requena." Lenguaje y Textos, no. 52 (December 30, 2020): 75. http://dx.doi.org/10.4995/lyt.2020.14355.

Full text
Abstract:
<p dir="ltr">La present recerca aborda la qüestió de l’ensenyament del valencià en les comarques lingüístiques castellano-parlants en les quals encara és vigent la LUEV (1983) que determina la possibilitat d’exempció de l’assignatura de valencià. En concret, abordem la qüestió de les creences i representacions socials sobre la llengua i el seu ensenyament a partir d’un estudi de cas realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Requena. L’objectiu de l’estudi és identificar i diferenciar les actituds lingüístiques cap al valencià en aquest context sociolingüístic i és una oportunitat per presentar un canvi educatiu. Els resultats d’aquest estudi responen a les idees de l’alumnat i del professorat autòcton extretes mitjançant la producció d’autobiografies lingüístiques per part de l’alumnat de 4t d’ESO i la participació de docents en un focus grup. Les conclusions es basen en una proposta de bones pràctiques en relació a l’ensenyament del valencià en aquest territori lingüístic. Les activitats oferides tenen com a finalitat eliminar els prejudicis reforçant actituds d’ús lingüístic com ara la comunicació amb altres grups sociolingüístics. Aquestes es podrien aplicar a altres territoris la consciència lingüística dels quals és castellana tot i pertànyer a un territori valenciano-parlant.</p><div><span><br /></span></div>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Alcamí, Trinidad Escudero. "La presència de les unitats fraseològiques en Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda i les variacions de la traducció castellana." Scientia Traductionis, no. 16 (June 23, 2016): 79. http://dx.doi.org/10.5007/1980-4237.2014n16p79.

Full text
Abstract:
http://dx.doi.org/10.5007/1980-4237.2014n16p79Com a conseqüència del punt de vista narratiu escollit per Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) és, sens dubte, l’obra amb més força fraseològica de l’autora. Aquest fet, inevitablement, hagué de complicar la tasca de traduir la novel·la al castellà a Joan Francesc Vidal i Jové, traducció que va ser publicada el 1975 per l’editorial Planeta amb el títol Jardín junto al mar. Donada l’escassa atenció que la crítica especialitzada ha prestat a aquesta obra i la mancança d’estudis que analitzen l’ús que Mercè Rodoreda fa de la llengua a les seues obres, en aquest article, ens plantegem dos objectius: d’una banda, analitzar l’ús que Mercè Rodoreda fa de les unitats fraseològiques a la novel·la; i de l’altra, comprovar quina ha estat la variació fraseològica duta a terme en la traducció al castellà de l’obra.ABSTRACT Because of the narrative point of view chosen by Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) is, undoubtedly, the work with more phraseological force written by the author. This fact inevitably had to complicate the task of translating the novel into Spanish for Joan Francesc Vidal i Jové, whose translation was published by Planeta in 1975 titled Jardín junto al mar. Given the scant attention that the critics have paid to this novel and the lack of studies examining the use that Mercè Rodoreda makes of the language in her novels, in this article, we consider two objectives: firstly, to analyse how Mercè Rodoreda uses phraseological units in the novel; and on the other, which has been the phrasal variation held in the Spanish translation of this work.Keywords: Mercè Rodoreda; Jardí vora el mar; phraseology; translation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Cayuela, Anne. "La lengua castellana entre ‘escriptores’, ‘escriuanos’ y ‘escriuientes’: el prólogo de Orthographía y pronunciación castellana (Burgos, 1582)." Corpus Eve, November 23, 2013. http://dx.doi.org/10.4000/eve.879.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Escriptores en llengua castellana"

1

García, Trinidad María Dolores. "La obra de Rosa Regás: La reconstrucción del mundo narrativo en el espejo de la memoria y del tiempo." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/459062.

Full text
Abstract:
La siguiente tesis doctoral titulada La obra de Rosa Regàs: la reconstrucción del mundo narrativo en el espejo de la memoria y del tiempo aborda el estudio de la vida y de la obra de la escritora contemporánea Rosa Regàs Pagés (Barcelona, 1933). Se trata de una investigación centrada en su biografía y en su narrativa completa escrita en castellano. Señalamos en este trabajo, además de la intertextualidad que se establece en su producción literaria, el vínculo que se da entre sus obras, el contexto histórico y social en el que vive la autora, y su experiencia personal. Ha sido nuestro propósito describir, caracterizar y comprender qué elementos determinan la literatura regasiana para ofrecer una valoración crítica desde una perspectiva epistemológica de acercamiento a las preocupaciones estéticas e ideológicas de la autora, que han repercutido en su manera de entender la escritura y de producirla. Destacamos su faceta profesional en el mundo de la edición a cargo de La Gaya Ciencia, comentamos sus publicaciones ‒ muy acordes con su gusto por despertar el interés y la curiosidad del público lector‒, e incluso nos detenemos en abordar cuáles fueron los autores noveles a quienes brindó la alternativa en el mundo editorial. Asimismo, analizamos su evolución de editora a escritora ‒pasando por la vertiente de traductora‒, e insistimos en la importancia de su anexión al grupo de la Gauche divine. Estudiamos cómo repercute su faceta profesional a lo largo de su trayectoria literaria que se inicia en 1988, con la publicación de Ginebra ‒un libro de viaje hecho por encargo‒, hasta su última novela, Música de cámara, premiada con el Biblioteca Breve en 2013. Examinamos toda su obra narrativa en castellano compuesta por una variedad de géneros: relatos cortos, novelas, ensayos y libros de viaje, con el afán de demostrar la trascendencia de su biografía en su literatura, y el valor que la autora otorga a la memoria tanto histórica como personal, como un poderoso elemento capaz de transformar la realidad. Su narrativa se cimienta en el bagaje personal de la escritora y en una mímesis sincrónica, ella misma o una anécdota suya quedan, en muchos casos, transfiguradas en un personaje o en una situación de su universo narrativo.<br>The following doctoral thesis, named The work of Rosa Regàs: reconstruction of the narrative world in the mirror of memory and time (“La obra de Rosa Regàs: la reconstrucción del mundo narrativo en el espejo de la memoria y del tiempo”), addresses the life and work of the contemporary writer Rosa Regàs Pagés (Barcelona, 1933). The research focuses on her biography and her narrative written entirely in Spanish. This research shows the intertextuality in her literature, the link between her works, the social and historical context in which the writer lives, and her personal experience. The purpose of this paper is to describe, characterise and understand the elements that determine Regasian literature in order to offer a critical review from an epistemological perspective approaching the aesthetical and ideological concerns of the writer, which had an impact on her way of understanding and creating literature. We highlight her professional role in the publishing world in charge of La Gaya Ciencia; we comment her publications ‒which reflect her quest to awaken interest and curiosity‒, and we even analyse which new authors she offered the alternative to in the publishing world. We also analyse her evolution from publishing to writing –going through translation‒, and we highlight the importance of her membership in the Gauche divine. We study how her professional career affected her literary career, which began in 1988 –when she was entrusted with the task of writing Ginebra, a travel book – until her most recent, Música de cámara, which received the Biblioteca Breve award in 2013. We examine her entire repertoire of Spanish narrative, which includes a number of genres –short stories, novels, essays and travel books– to demonstrate the transcendence of her biography in her works, and the value given by the author to historical and personal memories, as a powerful element capable of transforming reality. Her narrative is founded on her personal knowledge and on a synchronic mimesis – she herself or an anecdote of hers are often transfigured into a character or a situation in her narrative universe.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Ferretti, Sandra. "La narrativa breve de Carmen Laforet (1952-1954)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/130829.

Full text
Abstract:
La tesis se centra en uno de los aspectos menos considerados de la escritora hasta ahora: su narrativa breve, escrita en un corto periodo de tiempo, entre 1952 y 1954, y bajo unas condiciones de espíritu que resultan perfectamente aislables del conjunto de su obra. En ella apreciamos la suave ironía con que tiñe sus narraciones, su reacción ante la belleza de la Naturaleza, su amor a la libertad y sobre todo la búsqueda de una bondad y verdad interior vinculada al amor y a la etapa religiosa vivida por la escritora en este periodo. En particular nos hemos centrado en los personajes femeninos de sus novelas cortas, pues al igual que ocurre en la mayor parte de su obra, son ellos los que aportan con mayor profundidad un conocimiento psicológico del ser humano. El análisis de su narrativa breve nos ha proporcionado fundadas bases para una interpretación más ajustada de la Carmen Laforet real, hasta hace poco reducida a su creación más inmortal, la frágil Andrea de Nada. Se ha demostrado cómo Carmen Laforet ha sido no solamente la autora de Nada, sino una valiosa escritora de novelas cortas y de cuentos, menos considerados por la crítica pero altamente representativos de su quehacer. Dicha narrativa breve la sitúa como una mujer de su época que, sin embargo, rehúye el compromiso ideológico o el realismo social, que se impone en los años cincuenta, para sumergirse en la búsqueda de una verdad humana que carece de color político y sí aporta, en cambio, una reflexión sobre la honestidad, la hipocresía, la ambición o la abnegación como hechos fundamentales en las vidas de los seres reales. Laforet es una excelente escritora de relatos breves a los que, sin embargo, ella no concede demasiada importancia. Su periodo de creación en este género es sumamente limitado, como se ha dicho. Nunca más vuelve a escribir narrativa breve, pero la novela corta le sirve para dar forma a sus nuevas creencias y necesidades religiosas. Y de ahí la aportación sutil de Laforet a una narrativa católica que en los años 50 ha tenido en ella y en su narrativa breve a una de sus más importantes representantes. La tesis ha abordado también diversos temas relacionados con la época de la posguerra, que sirven de telón de fondo en las novelas de Laforet como el hambre, las penurias, la miseria, la lucha por la supervivencia, la falta de medios, etc. Sus ideales resultan próximos a los ideales de San Francisco de Asís y que lamentablemente la crítica no valoró en su momento de manera oportuna, según creemos; las siete novelas cortas estudiadas – “El piano”, “La llamada”, “El viaje divertido”, “La niña”, “Los emplazados”, “El último verano” y “Un noviazgo” muestran prioritariamente temas como el desarrollo de la propia identidad, la autonomía personal, los valores cristianos y la represión social; algunas de sus narraciones breves realizan aportaciones importantes al tema del feminismo y de crítica social, presente en mucha de su obra. Aunque muy matizados por temas específicos de la religión católica como la caridad, el amor o el sacrificio, derivados de la propia conversión de la escritora en diciembre de 1951, no es nada difícil detectar la crítica social en los escritos breves de Carmen Laforet, aunque la mayoría de los expertos a menudo no hayan incidido en este particular. ¬La tesis se centra en las siete novelas cortas mencionadas, aunque mantiene correspondencias con su literatura cuentística y hace referencias a su narrativa.<br>The thesis centres on one of the author’s least recognised areas until now: her short stories, written in the brief period of time between 1952 and 1954, and under the spiritual conditions which appear as entirely distinct from those experienced in her main body of work. In this piece we can appreciate the smooth irony which runs through her narrative, her reaction towards the beauty of nature, her love of freedom and, above all, her search for righteousness and inner truth connected to the love and religious phase experienced by the writer during this period. In particular, we have focussed on the female characters in her short stories as it is those that demonstrate most profoundly the writer’s understanding of the human condition. It is shown that Carmen Laforet isn’t only the author of Nada but a valuable writer of novellas and short stories which are less well-known critically but highly representative of her craft. The thesis also approaches different related themes from the post-war era, that serve as a backdrop to the novels of Laforet alongside famine, scarcity, misery, the fight for survival, lack of means, etc. Her ideals surface as similar to those of St Francis of Assisi but regrettably this remained unnoticed by the critics of the time. The seven short stories studied – El piano, La llamada, El viaje divertido, La nina, Los emplazados, El ultimo verano and Un noviazgo primarily show themes like the development of one’s own identity, personal autonomy, Christian values and social repression; some of her short stories bring out important contributions on the theme of feminism and social criticism, and these are present in much of her work.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Rovecchio, Antón Laeticia. "Memoria e identidad en el teatro de Laila Ripoll, Angélica Liddell e Itziar Pascual." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/294593.

Full text
Abstract:
En el contexto del teatro posdramático, la historia se ha revelado un hito fundamental que abre un diálogo subjetivo para la re-construcción de una memoria personal y colectiva con especial énfasis en la recuperación de acontecimientos concretos y de voces oprimidas y, por tanto, silenciadas por la Historia oficial. En este marco se inscribe la presente tesis doctoral que explora la dramaturgia de tres autoras contemporáneas, todas ellas nacidas en la década de 1960, desde esta recuperación memorística y, por consiguiente, este cuestionamiento identitario, muy presentes en sus piezas. En efecto, en los tres actos que analizan pormenorizadamente las obras de Laila Ripoll, Angélica Liddell e Itziar Pascual se pone de manifiesto esta necesaria búsqueda que ha permitido crear una visión panorámica, basada en un recorrido temático que abarca los textos publicados a partir de la década de 1990 hasta el año 2010. Si bien cada una parte de presupuestos distintos, las tres dramaturgas se reencuentran incesantemente en la floración de personajes femeninos que problematizan el legado patriarcal y, por ende, su lugar en la sociedad, pero las autoras también denuncian el quietismo social anclado en una repetición constante de los patrones preestablecidos. Se abre, así, una profunda reflexión sobre el pasado, el presente, pero también el futuro en una clara necesidad de re-construir parte de nuestra propia identidad.<br>In the context of postdramatic theatre, the history has been revealed a fundamental landmark that opens a subjective dialogue for the re-construction of personal and collective memory with special emphasis on the recovery of specific events and oppressed, and thus, silenced voices and by official History. In this framework, this doctoral thesis explores the play-writing of three contemporary authors, all born in the 1960s, from this memory recovery and, therefore, the identity question, very present in their pieces. Indeed, the three acts, that analyze in detail the plays by Laila Ripoll, Angélica Liddell and Itziar Pascual, reveal this necessary search that allow me to create a panoramic view, based on a thematic itinerary covering texts published from the nineties until 2010. Assuming that each one of them part from different vision, the three playwrights converge incessantly in the emergence of female characters who problematize the patriarchal legacy and, therefore, their place in society, the authors also report the social quietism anchored in a constant repetition of pre-establish patterns. In this wait, they open a deep reflection on the past, on the present but also on the future in a clear need to re-build part of our identity.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Urban, Baños Alba. "Dramaturgas seglares en la España del Siglo de Oro." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285777.

Full text
Abstract:
En la presente tesis se analiza y compara desde una perspectiva filológica las únicas comedias que se han conservado de cuatro dramaturgas españolas del siglo XVII: Ana Caro, María de Zayas, Ángela de Acevedo y Leonor de la Cueva. En total, se examinan siete obras teatrales que se ajustan a las convenciones dramáticas de la comedia nueva: Valor, agravio y mujer y El conde Partinuplés, de Caro; La traición en la amistad, de Zayas; Dicha y desdicha del juego y devoción de la Virgen, El muerto disimulado y La margarita del Tajo que dio nombre a Santarén, de Acevedo; y La firmeza en el ausencia, de Leonor de la Cueva. La vida de las dramaturgas constituye el tema del primer capítulo de la tesis, en él se recogen todos los datos biográficos e hipótesis que giran alrededor de sus vidas y se aportan nuevas teorías acerca de ellas. A continuación, se presenta la historia de los textos, donde, además de enumerar las ediciones que se han llevado a cabo de cada una de las obras, resumir sus argumentos y aportar la información pertinente acerca de sus representaciones (en el caso de que la obra se hayan escenificado), se exponen y revisan todas las hipótesis sobre las respectivas fechas de composición. En este sentido, debemos destacar que se han aportado datos significativos en cuanto a la datación de la comedia de El muerto disimulado; y se ha demostrado cuál fue la fuente literaria que toma la dramaturga para su dramatización de la leyenda de santa Irene en La margarita del Tajo que dio nombre a Santarén. El análisis dramático de las siete piezas teatrales, núcleo de la tesis, está dividido en dos extensos capítulos. En el primero, dedicado al estudio del tiempo y el espacio –elementos estructurales de las piezas–, se analizan los diferentes espacios dramáticos –geográficos, interiores y exteriores–, los espacios escénicos y los escenográficos –decorado, utilería, tramoya, efectos sonoros y vestuario–, así como el tiempo dramático de las obras. Asimismo, todos estos elementos espacio-temporales se presentan en unas tablas esquemáticas, para, con ello, ofrecer una visión de conjunto de cada una de las comedias. El segundo de estos capítulos centrales, dedicado al análisis de los personajes y, por tanto, al desarrollo de las tramas dramáticas, está conformado por dos aparados: en el primero se analiza la configuración de las figuras protagonistas, donde se observa cómo las dramaturgas idean a las damas de sus obras, bien como mujeres combativas o, por el contrario, como víctimas de las pasiones masculinas; mientras que en el segundo apartado se examina la función dramática que adquieren los criados de las obras en relación con sus señores. Además, se incluye en el capítulo el análisis de las relaciones de amistad que mantienen las damas de estas obras, tema recurrente en las comedias de autoría femenina y, en el caso de La traición en la amistad, asunto central de la pieza; y se estudia el recurso del disfraz en El muerto disimulado, donde se analiza cómo Ángela de Acevedo utiliza tanto el travestismo masculino y femenino en dos de los personajes principales. Finalmente, en las conclusiones se resumen los datos esenciales para situar en su contexto las obras teatrales analizadas, obtenidos gracias a la minuciosa investigación llevada a cabo.<br>In this thesis I analyze and compare from a philological perspective the only four Spanish dramatists of the 17th century (Ana Caro, María de Zayas, Ángela Acevedo and Leonor de la Cueva) "comedias" that have been preserved. In all, I examine seven plays, adjusted to the dramatic conventions of the "comedia nueva": Valor, agravio y mujer and El conde Partinuplés, by Caro; La traición en la amistad, by Zayas; Dicha y desdicha del juego y devoción de la Virgen, El muerto disimulado and La margarita del Tajo que dio nombre a Santarén, by Acevedo; and La firmeza en el ausencia, by Leonor de la Cueva.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Contreras, Barceló Elisabet. "La crítica literaria en La Vanguardia (1914-1936). Mario Verdaguer y Agustí Calvet, Gaziel." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/123827.

Full text
Abstract:
La presente tesis doctoral tiene por objetivo inventariar y analizar la crítica literaria de dos personajes importantes, dentro de un período concreto y en un medio de comunicación concreto, a saber, La Vanguardia de los años comprendidos entre 1914 y 1936. En los últimos años, los investigadores de la literatura contemporánea han sentido la necesidad de abordar el estudio diacrónico de los periódicos, debido al importante papel que desempeñaron como comunicadores de masas y divulgadores culturales, desde finales del siglo XIX y hasta el siglo XXI. Durante estos años, un número considerable de literatos se emplearon en periódicos para ganarse la vida. A menudo se encargaban de escribir crítica literaria, un género periodístico propio que recoge la recepción de las novedades literarias, con la voluntad de estilo propia de un escritor. En este contexto, la presente investigación aborda el estudio del articulismo periodístico y concretamente la crítica literaria de Mario Verdaguer y Gaziel, como parte importante y trascendente de su producción literaria, que debe de conocerse como cualquier otra. Esta tesis aporta conocimiento sobre el género de la crítica literaria, circunscrito a un tiempo y un espacio determinados –la Península Ibérica de los años 20 y 30-, a partir de un mayor conocimiento de dos figuras destacadas de la cultura catalana, que en un determinado momento utilizaron la lengua castellana como vehículo de comunicación: Mario Verdaguer y Agustí Calvet, Gaziel. Ambos fueron escritores importantes durante estos años; sin embargo, sus facetas de críticos literarios habían caído en el olvido, a pesar de que su producción crítica es abundante y significativa. Para ello, ha sido necesaria la recopliación de todos los artículos de temática literaria de ambos, publicados en La Vanguardia, para elaborar un inventario y una clasificación posterior. A partir de la clasificación, se ha procedido a un análisis descriptivo de esta obra crítica configurando el pensamiento literario de cada uno, su concepción de la naturaleza de la crítica y la metodología usada a lo largo de los años, para discernir en qué contextos, es decir, ante qué tipo de obras, usaban un método u otro y por qué. De esta manera, la investigación matiza los conocimientos previos que se tenía de los dos escritores en sus facetas de intelectuales y periodistas, y ahondará en el conocimiento de sus facetas de crítico literario, hasta ahora poco estudiadas, aportando nuevos datos significativos para concebir sus pensamientos literarios, su manera de entender la crítica literaria y su propio ejercicio de la crítica. Todos estos objetivos se orientan hacia objetivos más generalistas como la contribución al conocimiento del género crítico, de un período concreto de la historia de la literatura y de un medio de comunicación concreto. Con todo ello, se pretende evidenciar la unión entre el periodismo y la literatura, no solamente en este caso de estudio, pues podría extrapolarse a otras situaciones y momentos históricos. Los lazos existentes entre la literatura y el periodismo se materializan en unos mismos agentes –escritores que publican artículos en prensa y periodistas que publican libros- y en unos géneros –la crítica literaria o la publicación de artículos recopilados-, que muestran la hibridez, la fina línea que separa ambos ámbitos, con un mismo origen: la pluma inquieta de una mente pensante. Así pues, a partir de un proceso lento de lecturas, re-lecturas y clasificaciones, y con una metodología de trabajo exhaustiva y rigurosa, se ha adquirido un conocimiento no sólo de la obra crítica de Mario Verdaguer y Gaziel, sino también, un mayor conocimiento de éstos, en todas sus facetas, y del contexto histórico-social en el que vivieron.<br>This thesis aims to compile and analyze the literary criticism of two important writers, working journalists, in a specific period of time and in a determined media, ie, La Vanguardia, between 1914 and 1936. In the lasts years, researchers of contemporary literature have had the need to study the media diachronically, specifically newspapers, because the role they played as mass communicators and cultural disseminators, was very important, at the end of 19th century and at the begining of the 20th century. During these years, a considerable number of writers used to work in newspapers to earn one's living. They took care of literary criticism of new books, with their own writer's style. In this context, this investigation deals with the study of newspaper articles, literary criticism specifically, as an important and significant part in the literary production of a writer. This thesis contributes to the knowledge of the genre of literary criticism, limited in a space and time -Iberian Peninsula in the twenties and thirties -. The research, also wants to shed a little more light on the knowledge of two prominent figures of Catalan culture, which used the Spanish language to communicate: Mario Verdaguer and Agustí Calvet, Gaziel. Both were recognized authors by their contemporaries and by present researchers, but their critical facets have been forgotten, even though their literary criticism's production is abundant and significant. To get these objectives we have looked for all the articles published by Verdaguer and Gaziel in La Vangaurdia, we inventoried and classified them in a database. After that, we analyse the literary theme articles to configurate the literary though, the conception of the criticism's nature and the methodology used by each one. The research increases the understanding of these two writers at the same time that contributes to the knowledge of the critical genre, in a moment of the literature history and evidence links between journalism and literature.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Coll, Pérez Alba. "La Norma lingüística en els diccionaris : contrast del discurs lexicogràfic de llengua catalana i de llengua castellana." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2013. http://hdl.handle.net/10803/123718.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.<br>Aquesta tesi doctoral és un estudi sobre la norma lingüística que es vehicula en els diccionaris de llengua catalana i de llengua castellana. L’objectiu principal és analitzar com es reflecteix la norma lingüística en el discurs lexicogràfic d’aquestes dues llengües a partir de l’estudi d’un diccionari normatiu i d’un diccionari d’ús de cada llengua. Per dur a terme l’anàlisi, establim quatre criteris que ens permeten mesurar el grau d’innovació i permissivitat a la incorporació de lemes del diccionari: la innovació lèxica, la permeabilitat a la interferència, l’orientació dels usos i, per últim, la coincidència en relació amb l’ús. Per completar l’estudi observem el tractament del mot norma en cada diccionari i relacionem la diferent situació social del català i del castellà amb la norma lingüística que transmet el diccionari. Una de les aportacions principals de la tesi és metodològica, ja que els criteris establerts permeten inferir la norma lingüística que vehiculen els diccionaris de la llengua general.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Forner, Àngel. "Anàlisi conceptual del fenomen bilingüe: avaluació del rendiment escolar en llengua catalana i castellana." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1990. http://hdl.handle.net/10803/2541.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral consta de dues parts clarament diferenciades.<br/><br/>La primera part (vol. I) es dedica a analitzar les accepcions i connotacions més destacades que s'han pogut fer sobre el bilingüisme durant el segle XX. La línia de treball ha consistit en la revisió d'estudis i investigacions sobre el fenonen bilingüe, i també en l'aportació de coneixements i experiències personals de l'autor. Cal indicar que "fenomen bilingüe" s'interpreta com aquella particularitat d'un individu que disposa, en major o menor grau, de la capacitat d'utilitzar dues llengües, i de les comunitats formades per individus que poden comunicar-se en dues llengües. Aquesta part conté una important recollida d'informació sobre el tema del bilingüisme, una revisió dels diferents sentits que ha tingut i té el bilingüisme, i una interpretació del fenómeno bilingüe des de perspectives psicosocials i psicopedagògiques. <br/><br/>La segona part (vol. II) recull els plantejaments, l'execució, els resultats I les conclusions d'una investigació sobre l'avaluació del rendiment escolar en llengua catalana i castellana, en alumnes d'escoles de Catalunya, en una primera aplicación l'any 1982 i en una reapliació l'any 1987. S'estudia una mostra de 986 alumnes d'escoles de diversa tipologia lingüística i sòcio-cultural, de tots els nivells d'escolarització bàsica. S'han aplicat proves de lectura, escriptura i parla, en català i castellà. Les conclusions destaquen l'efecte de la llengua d'escola en diversos aspectes de la competència lingüística, segons la diferent tipologia sociolingüística dels alumnes. <br/><br/>Aquesta investigació es pot emmarcar en la tradició dels treballs d'avaluació del rendiment dels alumnes en situacions bilingües.<br><i>This doctoral thesis has two clearly differentiated parts.<br/><br/>First part (Vol. I) analyses the most outstanding denotations and connotations associated with bilingualism to the twentieth century. <br/><br/>Studies and research on bilingualism have been reviewed and the author's personal experience has been included. "Bilingualism" is understood as that characteristic of an individual who has the ability to use, to a greater or lesser extent, two languages, and of the communities formed by individuals who can communicate in two languages. <br/><br/>This part contains a large amount of information about bilingualism, a review of the different meaning given to the term "bilingualism", and an interpretation of multicultural bilingualism from psychosocial and psycho-pedagogical perspectives. <br/><br/>Second part (Vol. II) describes the premises, execution, results and conclusions of a study on the evaluation of school performance in Catalan and Spanish languages, in its first application in 1982 and its second application in 1987. A sample is studied of 986 schoolchildren of various linguistic and socio-cultural types, from all levels of primary education. Tests of reading, writing and speaking were applied in Spanish and Catalan. The conclusions underline the effect of the language of the school on various aspects of linguistic competence, depending on the different sociolinguistic types of the schoolchildren.<br/><br/>This study follows the tradition of evaluation studies of pupil performance in bilingual situations. </i>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Navarro, Belmonte Carmel. "Diccionari onomàstic de la Vall de Novelda: els noms de lloc i de persona dels termes municipals de Novelda i de la Romana (segles XV-XX)." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2012. http://hdl.handle.net/10045/28535.

Full text
Abstract:
Els noms propis contribueixen a definir la personalitat d'una comunitat humana, tant pel caràcter identificatiu que tenen per la informació geogràfica, lingüística i històrica que poden aportar (especialment els topònims). L'Onomàstica, que és la ciència que els estudia, té dues branques fonamentals. La Toponímia s'ocupa dels noms de lloc o noms propis geogràfics, amb els quals designem i identifiquem els llocs concrets que ens envoltem. L'Antroponímia tracta dels noms propis de persona, mots o grups de mots l'unica finalitat dels quals és diferenciar el referent (una persona) de la resta (prenom, que representa al subjecte en particular; cognom, nom de família o de llinatge; i sobrenom, renom o motiu, malnom o àlies). Novelda i la Romana són localitats situades en el centre geogràfic de la regió d'Alacant, dins la comarca de les Valls del Vinalopó o Vinalopó Mitjà. En el passat van formar part d'un mateix municipi (Novelda), del qual la Romana va ser separada en 1929. Aquest conjunt territorial representava una superfície de 119,8 km2 i compartia amb Asp i Monòver el flanc occidental de la comarca i, per tant, la frontera amb Múrcia i la corona castellana. Novelda, segona ciutat en població de la comarca (26.873 habitants l'any 2011), compa actualment amb una superfície de 75,7 km2 (densitat de població, 355,23 hab/km2). El municipi de la Romana, més menut territorialment (43,3 km2), ocupa terrenys més elevats i muntanyosos. En 2011 tenia 2.554 habitants (densitat de 59 hab/km2). Novelda va constituir durant la baixa edad mitjana una zona de refugi per a la població andalusí. Els seus descendents van conservar fins a 1609 l'àrab com a llengua habitual de relació. La convivència durant dècades amb un contingent menut d'inmigrants cristians vells, va facilitat que aquests assimilaren una part significativa dels topònims usats fins llavors per la població autòctona. Més de la meitat dels topònims documentats abans de 1625-1628 presentaven traces lingüístiques atribüibles a l'àrab. Ara no passen del 9%, però els que resten tenen un innegable pes qualitatiu. Després d'una repoblació inicial parcial i no planificada, la població va créixer de manera continuada al llarg de la segona meitat del segle XVII, durant tot el segle XVIII i bona part del XIX, gràcies a un model d'agricultura que tenia com a fonaments la cerealicultura i la contínua expansió de la superfície cultivada. Aquest procés de colonització interior tindrà importants conseqüències, amb una extraordinària multiplicació dels topònims al Camp i a l'àrea més exterior del terme. El pas a una agricultura més oberta, amb el raïm i el vi com a productes significatius, no es produirà abans de finals del segle XIX. Encara és més tardana la conversió definitiva a una agricultura explícitament comercial, amb l'expansió de la tomata i les hortalisses, i finalment del raïm de taula (en ambdós casos, amb acompanyament del regadiu); primer, en terme de Novelda, i amb un cert retard, també en el de la Romana. A les dues localitats subsisteix una agricultura especialitzada i moderna, però desvinculada de les formes tradicionals d'entendre el territori. Les pedreres en extensió, els abocadors a gran escala de residus de les fàbriques de pedra, l'abandonament progressivament generalitzat dels cultius, la proliferació de les segones residències, l'escampament d'una població d'hàbits i costums urbans fora dels nuclis i, finalment, l'establiment (al terme de la Romana) d'una nodrida colònia de jubilats estrangers, són altres fenòmens que estan tenint ara mateix un considerable impacte sobre el paisatge (i sobre el patrimoni onomàstic). Per altra banda, després de segles de pràctic monolingüisme, hui el valencià és parlat per només la meitat dels novelders (però encara, pel 80% dels romaners). El treball, començat poc després de 1976, combina les dues vies d'investigació habituals: l'enquesta oral i la recerca en fonts documentals (impreses i manuscrites). Les entrevistes es van realitzar bàsicament entre novembre de 1987 i 1994, i han afectat 43 informadors per al conjunt del terme de la Romana i 51 per al de Novelda (sense comptar col·laboracions més esporàdiques). Sempre que va ser possible es van fer in situ (per a major seguretat en les localitzacions). Pel que fa a les fonts documentals impreses, s'ha buidat quasi tota la producció bibliogràfica local, incloses les revistes de festes d'ambdues poblacions. De l'Arxiu Municipal de Novelda s'ha revisat bona part de la documentació anterior al segle XIX (censals del segle XV, Mans Comunes, Consells, Contestadors, Judiciaris i Contestadors, Clams Civils...), però especialment la relacionada amb la xarxa s'assagadors i la de tipus cadastral (Giradora de Població 1727-1748, Giradora de Natural c. 1730, Capbreus 1727-1729, restes de giradores de finals del segle XVIII i principis del XIX, Estadística de Tierras de 1836 i 1854, Croquis de Rústica 1935). A l'Arxiu de Protocols es van treballar sobretot les Escribanías de Rentas locals del segle XVIII. De l´arxiu senyorial, conservat per la Fundació Cultural Medina Sidonia, hem pogut estudiar en profunditat una giradora de finals del segle XVI i començaments del següent (l'anomenada Giradora de Sarrià, fonamental per a conéixer l'antroponímia morisca u la toponímia de l'horta vella) i el libre dels Capbreus de 1625-1628. Més recentment, hem tingut accés a l'Arxiu de la Parròquia de Sant Pere de Novelda, on s´han revisat llibres de baptismes, matrimonis i enterraments fins a la primera meitat del segle XVII, així com els de Visites Pastorals i Fàbrica. L'estudi introductori consta d'unes breus consideracions generals sobre l'Onomàstica i els estudis onomàstics en terres valencianes, seguides per un apartat ("La terra") destinat a esbrinar els condicionants geogràfics i el procés d'ocupació del territori. Un segon apartat ("Els Pobles") dóna compte del recorregut històric de les comunitats humanes que han habitat ls dos termes municipals, amb especial atenció al nombr d'habitants i al desenvolupament urbà dels dos nuclis. Finalment, a "La llengua (les llegues)" s'analitza la influència del substrat aràbic sobre la nostra toponímia i les catacterístiques peculiars que presenta el suport lingüístic dels noms propis (sobretot, en el cas dels malnoms i topònims actuals). L'últim apartat és només un recull d'informadors i de fonts documentals (manuscrites i impreses), bibliografia i cartografia utilitzada. El cos del treball ("Els noms de lloc i de persona de Novelda i de la Romana") adopta la disposició que ja és general a la nostra àrea idiomàtica, proposada i seguida per les publicacions de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC. Recull fitxes d'uns 130 genèrics toponímics habituals en el nostre àmbit d'estudi (una part menuda però significativa dels quals no està contemplada als diccionaris i fonts lexicogràfiques més habituals de la nostra llengua), d'uns 4.650 topònims (almenys 4.250 dels quals d'origen popular, la resta noms de carrers i altres vies urbanes imposats per les autoritats municipals d'època contemporània) i de més de 4.300 elements antroponímics (vora 2.700 cognoms i llinatges, inclosos els utilitzats per la població musulmana i morisca dels segles XV, XVI,i XVII; i no arriba a 1.600 malnoms, renoms àlias).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Oller, Badenas Judith. "El coneixement de la llengua catalana i la llengua castellana per part de l'alumnat estranger escolaritzat a l'educació primària de Catalunya: factors explicatius i relacions d'interdependència lingüística." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/8013.

Full text
Abstract:
La tesi presenta els resultats de coneixement de català i castellà de 515 alumnes estrangers escolaritzats a Catalunya al finalitzar sisè de primària durant el curs 2006/07. En concret, analitza la incidència d'algunes variables en el seu coneixement lingüístic (el temps d'estada, la llengua inicial, l'escolaritat prèvia, el nivell educatiu familiar, el context sociolingüístic del centre, la concentració d'alumnat estranger per aula, els usos de les diferents llengües a l'entorn social, escolar i familiar, entre altres) i també estudia les relacions d'interdependència lingüística (Cummins, 1979) que es produeixen entre les llengües que aquest alumnat aprèn des de l'escola. Les proves utilitzades avaluen diferents habilitats relacionades amb el coneixement de llengua oral i escrita de català i castellà. El tractament que es fa de les dades és estadístic. Les conclusions apunten alguns dels elements que cal considerar pel tractament educatiu i lingüístic de la infància i l'adolescència estrangera escolaritzada a Catalunya.<br>This study presents the proficiency levels in Catalan and Spanish attained by 6th grade immigrant students in Catalonia during the year 2006-07. In particular, analyzes the effects of some variables in their linguistic knowledge (length of residence, first language, previous schooling, parents' educational level, sociolinguistic context, number of immigrant students per classroom, uses of different languages in home, school and the social context, among others). It also investigates the linguistic interdependence relations (Cummins, 1979) between Catalan and Spanish, the languages that immigrant pupils have to learn at school. Linguistic proficiency is measured by specific tests and evaluates a great range of oral and written skills in both languages. Statistic treatment of data have been used. Conclusions point out the complex interaction between factors in the process of learning new languages from school and outline some implications for the educational and linguistic policies related to immigrant students in Catalonia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Vanegas, Cañón Sara Alieth. "Cómo tejer imaginarios a través del currículo de lengua castellana." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392668.

Full text
Abstract:
Esta investigación escolar surge de la necesidad de dar respuesta a una problemática presente en el aula a la hora de impartir la formación literaria a los niños entre 9 y 15 años. Fue desarrollada en el ámbito escolar cercano a la ciudad de Bogotá Colombia, donde labora la docente investigadora y cuenta con más de 10 años de observaciones a grupos escolares en situación de vulnerabilidad socio económica que cursan entre grado quinto y noveno de bachillerato en su mayoría. A partir de los estudios iniciales de doctorado en Barcelona, enfocados en la línea de la literatura y el audiovisual, se fueron dando los procesos exploratorios sobre las prácticas de aula que había, tanto en una escuela de Barcelona como en el contexto colombiano. Todo esto a través de las herramientas cualitativas de la entrevista y la observación participante y no participante, también mediante la observación esporádica de otros contextos cercanos a la docente investigadora. De esta manera se daba validez a la formulación de un trabajo didáctico exploratorio. El objetivo de la presente investigación es desentrañar el funcionamiento del lenguaje ficcional literario del niño de la básica secundaria, para plantear un modelo didáctico que permita comprender sus expectativas, vivencias y desempeños, y así, poder fomentarle el desarrollo de competencias comunicativas. Desde esta perspectiva y horizonte de trabajo, se plantea la necesidad de reconocer un sujeto muy complejo, con unos resortes subjetivos que afectan su proceso de aprendizaje, por tal razón, se investigó desde las fuentes teóricas de la psicología, la psiquiatría, la filosofía, la pedagogía, la estilística literaria y el audiovisual. Más adelante, se desarrolló un trabajo experiencial donde se iban articulando las aportaciones teóricas con las actividades específicas en un contexto muy diverso y problémico. Una práctica en el aula – laboratorio de manera continua durante tres y cuatro años con los mismos grupos para observar los factores subjetivos y los procesos psicológicos que activaban los niños frente a las actividades propuestas de recepción y producción de textos. A partir de ese trabajo experiencial se fue modelando una estructura ficcional literaria en los niños, con unos mecanismos específicos y mediante la aplicación de un modelo didáctico flexible y sistémico. La sistematización de los resultados permitió encontrar variables y contenidos que iban afectando este proceso evolutivo y acumulativo de observaciones sobre el comportamiento del niño usuario. El documento en su estructura refleja estos grandes momentos. En su primera parte se exponen las circunstancias, las razones y el enfoque que guió este trabajo, más adelante los referentes teóricos con los que se trabajó la investigación y la propuesta didáctica. En una tercera parte se presenta la exploración diagnóstica, el desarrollo del trabajo experiencial y los resultados esperados que se iban encontrando. Sobre este trabajo experiencial que abarca el mayor espacio en este documento, es importante resaltar que se explicarán el desarrollo de algunas de las experiencias didácticas implementadas, en orden de complejidad, de género literario, tipología textual, empezando por los primeros grados. Tanto los proyectos de aula como las unidades didácticas y los mecanismos han sido aplicados de manera similar con diversos grupos y en distintas épocas y lugares, con el fin de observar variables relevantes. Dichas experiencias se han organizado en cinco grandes grupos relacionados con la recepción y producción poética, la producción de relatos, la recepción del texto literario, el dominio del discurso introspectivo y la recepción del iconotexto. Finalmente se expondrán la efectividad del modelo didáctico aplicado y las competencias literarias y ficcionales obtenidas dentro de un estudio histórico y gradual que vincula sujeto, discurso y subjetividad.<br>This research was developed because of the need to respond to a problem present in the classroom when teaching literature to children between 9 and 15 years. It was developed in the school environment near to Bogota, Colombia, where the researcher teacher has been working over 10 years through follow-ups and observations to socio-economically vulnerable groups mostly coursing between fifth and ninth grade in high school. From the initial doctoral studies in Barcelona focused on the line of literature and audiovisual an exploratory process started to analyze how the existing classroom practices were carried out in both an elementary school in Barcelona and the Colombian school contexts, all this using the participating and non-participating interview and observation qualitative tools as well as the sporadic observation of other teaching contexts by the researcher teacher, thus supporting the formulation of a didactic and exploratory work. The objective of this research was to unravel the functioning of the literary fictional language of high school children to propose an educational model which lets the teachers to better understand the children`s expectations, experiences and performance, thus encouraging the development of their communication skills. From this perspective and work horizon, there is a need to recognize a very complex learning individual with some subjective perspectives that affect his/ her learning process. For that reason, the psychology, psychiatry, philosophy, pedagogy, literary stylistics and audiovisual theoretical sources were used to support the research. Later on an experiential job was developed where the theoretical contributions were joined to specific activities in a very diverse and troublesome context: a continuous classroom - laboratory practice for three to four years with the same groups to observe the subjective factors and psychological processes underlying from proposed activities of texts` reception and production. From that experiential work a fictional literary fictional structure was modeled in children with specific mechanisms and through the application of a flexible and systemic teaching model. The rationale of the results allowed finding variables and content that affected this evolutionary and cumulative process on the observations of the behavior of the user child. The structure of the document reflects these great moments. In the first stage the circumstances, reasons and the approach that guided this work are showed; later, the second stage presents the theoretical framework and references the research and pedagogical proposal were worked with. In the third stage, the diagnostic exploration, the development of experiential work and expected results found are showed. In the scope of the experiential work which covers most of the document, it is important to note that the development of some of the implemented learning experiences are explained, in order of complexity, gender, literary gender, text types, starting with the early school grades. Both classroom projects and teaching units and mechanisms have been similarly applied to various groups at different schedules and scenarios in order to observe relevant variables. Such experiences have been organized into five major groups related to the poetic reception and production, the production of stories, reception of the literary text, the usage of introspective speech and the reception of the text icon. Finally the effectiveness of the pedagogical model applied and the literary and fictional skills obtained are explained within a historical and gradual study which covers the individual, his / her speech and subjectivity.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!