To see the other types of publications on this topic, follow the link: Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE).

Dissertations / Theses on the topic 'Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE)'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 24 dissertations / theses for your research on the topic 'Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE).'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

De, Oliveira Aragâo Cleudene. "Todos Maestros y Todos Aprendices: La Literatura en la Formación de Profesores de E/LE tratada como Objeto de Estudio, Recurso para la Enseñanza y Formadora de Lectores." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/1297.

Full text
Abstract:
La formación literaria de profesores de E/LE debería tratar la literatura bajo una triple perspectiva: como objeto de estudio, preparando los alumnos para analizar críticamente obras literarias; como recurso para la enseñanza, capacitando los futuros profesores para trabajar con textos literarios en su aula de E/LE; y como formadora de lectores, desarrollando en los estudiantes sus competencias literaria y lectora y su intertexto lector. Todo bajo una perspectiva de recepción creativa de los textos literarios y con atención al desarrollo de la capacidad del alumno de producir nuevos textos a partir de sus experiencias de lectura.<br/><br/>Cuando reflexionamos sobre la formación de profesores y, especialmente, en el universo que analizamos en ese estudio, el de alumnos de Filología Portuguesa e Hispánica (Letras) de la Universidade Estadual do Ceará que serán profesores de español en Secundaria o centros de idiomas, debemos recordar que el desarrollo de la competencia literaria tiene que ser un camino para formar a esos alumnos para el análisis e interpretación del objeto de estudio, que son los textos literarios, pero también para que puedan utilizar sus conocimientos literarios y su competencia lectora como recurso en sus clases de español como lengua extranjera. <br/><br/>Esta tesis doctoral tiene por finalidad: averiguar, a través de las teorías sobre el enfoque receptivo e intertextual en los estudios literarios, sobre pluralismo metodológico en los análisis y sobre desarrollo de las competencias literaria y lectora, como debería ser la formación literaria en la Universidad; demostrar, con base en los supuestos de la investigación-acción y a través de diversos instrumentos como encuestas y entrevistas con alumnos y profesores, además de la observación de una experiencia piloto realizada en 2003, como se daba la educación literaria en el Curso de Letras (Filologías Portuguesa y Española) en la Universidade Estadual do Ceará; y proponer, a raiz de la implantación de un nuevo Proyecto Pedagógico en el Curso, alternativas con vistas a la implantación de un nuevo modelo de educación literaria.<br/>Apuntamos algunos caminos de innovación para la educación literaria proporcionada por la Universidad, buscando la realización plena del rol del texto literario como objeto de estudio seductor, recurso creativo para la enseñanza de E/LE y formador de nuevos y ávidos lectores. Todo con el deseo de que ocurra un proceso de retrolimentación que vuelva más atractivo el tratamiento didáctico de la literatura en los diversos niveles educativos.<br><I>"ALL MASTERS AND ALL LEARNERS: Literature in Spanish as Foreign Language (SFL) teachers' instruction regarded as Object of Study, Teaching Resource, and Reader's Instructor. Diagnose and innovative proposal in the State University of Ceará (UECE) - Brazil".<br/><br/>TEXT:<br/><br/>The literary instruction of SFL teachers should concern literature under a triple perspective: as object of study, preparing the students to analyze critically the literary work; teaching resource, enabling future teachers to work with literary texts in the SFL classroom; and reader's instructor, developing the students' reading and literary abilities. All this in a perspective of creative reception of literary texts and with dedication to the development of learner's ability of producing new texts based on his previous readings.<br/><br/>This doctoral thesis aims at: investigating, under the theories on the receptive and intertextual focus on literary studies, about the methodological pluralism in the analysis, and about the development of literary and reading abilities, how literary instruction should be in the University; demonstrating, based on action-research and some data-elicitation tools, such as questionnaires and interviews with students and professors, and observation of a pre-research conducted in 2003, how the literary instruction in the of Language and Arts Program (Portuguese-Spanish) of the State University of Ceará was; and proposing alternatives to the creation and disclosure of a new model of literary education, on the occasion of the implementation of the new Pedagogic Project of Language and Arts Program.<br/><br/>Some was of innovation to literary education provided by UECE were stated, in the attempt to realize the literary text role completely as a seductive object of study, creative resource to SFL teaching, and instructor of new and excited learners. All this, on the hope that a feedback process makes less harmful the didactic usage of literature in the various educational levels. </I><br>RESUMO:<br/><br/>"TODOS MESTRES E TODOS APRENDIZES: A Literatura na Formação de Professores de E/LE tratada como Objeto de Estudo, Recurso para o Ensino e Formadora de Leitores. Diagnóstico e proposta de inovação na Universidade Estadual de Ceará -Brasil".<br/><br/>A formação literária de profesores de E/LE deveria tratar a literatura sob uma tripla perspectiva: como objeto de estudo, preparando os alunos para analizarem criticamente obras literárias; como recurso para o ensino, capacitando os futuros professores para trabalhar com textos literários em sua sala de aula de E/LE; e como formadora de leitores, desenvolvendo nos estudantes suas competências literária e leitora , seu intertexto leitor e seu hábito leitor. Todo isso dentro de um trabalho de recepção criativa dos textos literários e com dedicação ao desenvolvimento da capacidade do aluno de produzir novos textos a partir de suas experiências de leitura.<br/><br/>Esta tese doutoral tem por finalidade: averiguar, através das teorias sobre o enfoque receptivo e intertextual nos estudos literários, sobre pluralismo metodológico nas análises e sobre desenvolvimento das competências literária e leitora, como deveria ser a formação literária na Universidade; demonstrar, com base nos pressupostos da pesquisa-ação e através de diversos instrumentos como questionários e entrevistas com alunos e professores, além da observação de uma experiência piloto realizada em 2003, como se dava a educação literária no Curso de Letras (Português e Espanhol) na Universidade Estadual do Ceará; e propor, por ocasião da implantação de um novo Projeto Pedagógico no Curso, alternativas com vistas à criação e divulgação de um novo modelo de educação literária.<br/><br/>Apontamos alguns caminhos de inovação para a educação literária proporcionada pela UECE, na busca da realização plena do papel do texto literário como objeto de estudo sedutor, recurso criativo para o ensino de E/LE e formador de novos e empolgados leitores. Tudo isso na esperança de que um processo de retro-alimentação torne menos árido o tratamento didático da literatura nos diversos níveis educativos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Usó, Viciedo Lidia. "Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1295.

Full text
Abstract:
El objetivo general de esta tesis es el de estudiar las creencias de los profesores de español como lengua extranjera (E/LE) sobre la enseñanza de la pronunciación. Por una parte porque ésta continua siendo en la actualidad la asignatura pendiente de la enseñanza comunicativa de las lenguas extranjeras, así como de la investigación en adquisición de segundas lenguas. Por otra parte porque está ampliamente aceptado que las creencias preceden a menudo las actuaciones de los profesores en el aula, como resultado de las teorías cognitivas que ponen en relación cognición y acción. Desde hace tres décadas se ha incrementado la investigación sobre las creencias de los docentes, debido al cambio que ha habido en la concepción de la enseñanza, como una actividad de pensamiento, y en la de los profesores, como personas que construyen sus propias teorías y representaciones sobre dicha enseñanza. Además, estos poseen un conocimiento previo, fruto de su formación y experiencia anterior como profesores y generalmente también como alumnos de una lengua extranjera, que influye en su práctica docente.<br/><br/>En concreto, esta investigación se centra en analizar los discursos realizados por un grupo de profesores de E/LE en formación que, interesados por mejorar su didáctica de la pronunciación, escogieron libremente la asignatura optativa de fonética aplicada, donde participaron en un foro de discusión. Por una parte, una formación de profesores donde haya interacción y reflexión sobre la práctica pensamos que es el lugar idóneo para acceder a su sistema de creencias. Al mismo tiempo, la formación de profesores es, sin duda, el escenario adecuado desde donde interferir en su modelo de pensamiento. La introducción de información nueva, junto con la reflexión e interacción entre iguales mantenida durante el proceso de formación, favorecerían el aprendizaje constructivista y ayudarían a crear nuevo conocimiento, capaz de transformar, en última instancia, la práctica educativa de los docentes. Por ello, este trabajo se centra también en estudiar esa posible modificación de creencias y ver en qué medida se ha desestabilizado el modelo de pensamiento de los profesores respecto a la enseñanza de la pronunciación. <br/><br/>Para el análisis del discurso de los profesores se ha utilizado el método psico-lingüístico de análisis de Cantero/ De Arriba (1997). Este método da cuenta de los procesos psico-lingüísticos activados para la formulación o modelación del discurso (PMD), que a su vez serán reflejo de los procesos de modelado de la conciencia (PMC). Además, este método tiene en cuenta que no siempre cuando hablamos explicitamos todo y que, muchas veces, hay creencias implícitas que rigen el discurso de los hablantes, por lo que busca identificarlas a partir de las creencias manifestadas abiertamente y de los exponentes pragma-lingüísticos utilizados.<br/><br/>La finalidad última de esta tesis es la de servir de ayuda en la formación de profesores de E/LE, en cuanto a las directrices a seguir para una mayor optimización de la didáctica de la pronunciación. Así también, esperamos que este trabajo sirva de guía para la creación de materiales de E/LE, tanto en el enfoque a adoptar a la hora de crear actividades sobre pronunciación como en las actividades mismas, teniendo en cuenta las creencias de los profesores que en la actualidad se dedican a la docencia en este ámbito.<br><i>The research focuses on the Spanish Second Language teachers' beliefs about pronunciation teaching. On the one hand, pronunciation teaching is still the more forgotten and avoided matter in Foreign Language Communicative Teaching and even on Second Language Acquisition Research. On the other hand, it is said that teachers' beliefs often precede their performance, according to Cognitive Theories that put in relation cognition and action. Consequently, the study pretends to find out how pronunciation teaching is nowadays understood, how it is still done and which are the problems arisen. <br/><br/>In addition, the current study examines the way and the extent in which in-service teacher education could influence their belief system, their thinking model about pronunciation teaching. For the research, the discourse of a group of Spanish Second Language teachers enrolled in an educational process is analyzed. The teachers studied had chosen to be touch in Applied Phonetics. They were interacting in a discussion forum and were reflecting on their pronunciation teaching.<br/>In-service teacher education is a perfect scene to know teachers' belief system, because of teachers have an amount of previous language teaching experience and often a foreign language learning one. Furthermore, a reflective teacher education is also the ideal setting to influence teachers' thinking model. In fact, the current literature points out that reflection and interaction between peers are optimum factors to create constructivist learning, potential belief change and probably new knowledge to modify their instructional practices and to contribute to the development of professional knowledge.<br/><br/>To analyse teachers' discourse the Cantero & De Arriba Psycho-linguistic Analysis Method (1997) has been followed. This method focus on the psychological processes used to formulate the discourse (DMP), which are a reflection of the psychological processes activated in the speaker's brain (CMP). The Psychological Method takes into account that many times speakers don't specify all what they mean, and usually their discourse is governed by implicit beliefs. This method tries to identify them from what is clearly stated and from the pragma-linguistic features used.<br/><br/>The final purpose of this research is to contribute on teacher education with guidelines in order to optimize pronunciation teaching. Besides, findings of this study could be had also into consideration in E/LE materials, referring to the approach to create pronunciation activities and according to how pronunciation teaching is done at present. </i>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Vílchez, Veleda Alberto. "Intervención basada en conceptos sobre elementos de la conversación oral en estudiantes de ELE." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671634.

Full text
Abstract:
La tesis que aquí se presenta tiene como objetivo principal documentar la ampliación de la toma de conciencia comunicativa de dos estudiantes de ELE de nivel B2 mediante la aplicación de una secuencia didáctica en CBI que toma como referencia las investigaciones se han realizado en esta línea en el ámbito de la gramática (Negueruela, 2003; García, 2012; Fernández, 2018), la pragmática (van Compernolle, 2012, van Compernolle y Henery, 2014) y la formación de profesores (Esteve, 2018). Para llevar a cabo este cometido, se promueve el desarrollo de dos conceptos: el continuo entre la función transaccional e interpersonal (Hall, 2001) y los roles de los interlocutores (Di Pietro, 1987). Para ello, se recogen tres tipos de datos con el fin de: i) indagar en las bases de orientación de los estudiantes y en el conocimiento que declaran sobre la conversación oral en español ii)mostrar el control sobre los conceptos en la evaluación de diferentes conversaciones orales y iii)observar la producción de conversaciones en escenarios. La investigación presenta como resultado el análisis de dos estudiantes que forman parte de cada uno de los dos subgrupos que conforman esta investigación: el de estudiantes que materializan sus bases de orientación en una representación que guía su actuación y el de estudiantes que materializan sus bases de orientación en representaciones que únicamente nombran los elementos que las forman.<br>La tesi que aquí es presenta té com a objectiu principal documentar l'ampliació de la presa de consciència comunicativa de dos estudiants d'espanyol com a llengua estrangera (ELE) de nivell B2 mitjançant l'aplicació d'una seqüència didàctica en CBI que pren com a referència les recerques que s'han realitzat en aquesta línia en l'àmbit de la gramàtica (Negueruela, 2003; García, 2012; Fernández, 2018), la pragmàtica (van Compernolle, 2012, van Compernolle i Henery, 2014) i la formació de professors (Esteve, 2018). Per a dur a terme aquesta comesa, es promou el desenvolupament de dos conceptes: el continu entre la funció transaccional i interpersonal (Hall, 2001) i els rols dels interlocutors (Di Pietro, 1987). Per a això, es recullen tres tipus de dades amb la finalitat de: i) indagar en les bases d'orientació dels estudiants i en el coneixement que declaren sobre la conversa oral en espanyol ii)mostrar el control sobre els conceptes en l'avaluació de diferents converses orals i iii)observar la producció de converses en escenaris. La recerca presenta com a resultat l'anàlisi de dos estudiants que formen part de cadascun dels dos subgrups que conformen aquesta recerca: el d'estudiants que materialitzen les seves bases d'orientació en una representació que guia la seva actuació i el d'estudiants que materialitzen les seves bases d'orientació en representacions que únicament nomenen els elements que les formen.<br>The main objective of this dissertation is to extend the communicative awareness of a group of students of Spanish as a Foreign Language (ELE) at level B2 through the application of a didactic sequence in CBI that takes as a reference the previous studies carried out in this line in the field of grammar (Negueruela, 2003; García, 2012; Fernández, 2018), pragmatics (van Compernolle, 2012, van Compernolle and Henery, 2014) and teacher training (Esteve, 2018). To carry out this task, the development of two concepts is promoted: the continuum between the transactional and interpersonal function (Hall, 2001) and the roles of the interlocutors (Di Pietro, 1987). For this purpose, three types of data are collected in order to: i) investigate the students' orienting basis of action and the knowledge they declare about oral conversation in Spanish ii) show the control over the concepts in the evaluation of different oral conversations and iii) observe the production of conversations in scenarios. The research presents as a result the analysis of two students that are part of each of the two subgroups that make up this research: the students that materialize their orienting basis of action in a representation that guides their performance and the students that materialize their orienting basis of action in representations that only name the elements that form them.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Li, Weiqi. "Producción y percepción de la entonación del español por los sinohablantes: patrones entonativos prototípicos de la declarativa neutra, la interrogativa absoluta neutra y la declarativa con foco estrecho." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670612.

Full text
Abstract:
En l’aprenentatge de llengües estrangeres, l’entonació llança un desafiament particular als estudiants (i als docents). El present treball dóna compte de la producció i percepció de l’entonació de l’espanyol per part dels sinoparlants: en particular, dels patrons entonatius prototípics de la declarativa neutra, la interrogativa absoluta neutra i la declarativa amb focus estret. Mitjançant l’aplicació de la metodologia experimental en els àmbits de la producció (anàlisi acústica) i la percepció (experiment de discriminació), s’identifiquen i analitzen les dificultats mostrades per aquest col·lectiu d’aprenents, amb la finalitat última de contribuir a la millora de l’procés ensenyament-aprenentatge de l’entonació d’ELE. Per a un millor enteniment sobre el context en què els sinoparlants aprenen l’entonació de l’espanyol com a llengua estrangera, aquest treball porta a terme primer un estudi contrastiu de sistema entonatiu entre l’espanyol i el xinès, que, com és ben sabut, són llengües tipològicament diferents. L’entonació consisteix en un fenomen suprasegmental rellevant que es pot trobar tant en espanyol com en xinès, i amb funcions lingüístiques comparables; la diferència principal entre les dues llengües rau en la realització fonètica de l’entonació. Mentre que l’entonació de l’espanyol pot observar-se de manera directa mitjançant el canvi de F0, en xinès, cal recórrer a el canvi de el rang tonal per donar compte de el moviment entonatiu. Al llarg d’aquest estudi, la descripció fonològica i fonètica de l’entonació es basa en el Model Autosegmental-Mètric (Pierrehumbert, 1980; Ladd, 2008). Per a cada un dels patrons entonatius (declarativa neutra, interrogativa absoluta neutra i declarativa amb focus estret), es realitza un experiment de producció i un altre de percepció. Cal subratllar que els resultats obtinguts s’analitzen des de diversos punts de vista: 1) per mitjà d’establir comparacions dels resultats entre nadius i estudiants, s’aconsegueix localitzar i caracteritzar els punts febles i forts que presenten els estudiants, de manera que s’ofereix un panorama del seu aprenentatge de l’entonació de l’espanyol; 2) la col·laboració d’estudiants amb diferents nivells d’ELE permet observar els possibles avenços en el domini de l’entonació amb el desenvolupament de la competència general de la llengua meta; 3) al mateix temps que s’avaluen respectivament la competència d’expressió oral i la de comprensió auditiva, es combinen els resultats de tots dos aspectes per discutir si les dificultats existeixen simètricament en la producció i en la percepció; 4) es contrasta els resultats respectius de les dues dimensions fonològica i fonètica de l’entonació, per tal d’explorar si els detalls de la implementació fonètica del contorn melòdic s’adquireix de manera paral·lela als patrons fonològics categòrics. A partir dels resultats d’investigació, reflexionem sobre els factors que incideixen en l’aprenentatge de l’entonació d’ELE en contextos sinoparlants. Proposem que la distància lingüística entre la llengua materna i la llengua meta consisteix en un factor intern que condiciona fonamentalment el procés d’aprenentatge i adquisició, mentre que la didàctica que reben els estudiants, encara que representa un factor extern, deixa influències més directes.<br>En el aprendizaje de lenguas extranjeras, la entonación lanza un desafío particular a los estudiantes (y a los docentes). El presente trabajo da cuenta de la producción y percepción de la entonación del español por parte de los sinohablantes: en particular, de los patrones entonativos prototípicos de la declarativa neutra, la interrogativa absoluta neutra y la declarativa con foco estrecho. Mediante la aplicación de la metodología experimental en los ámbitos de la producción (análisis acústico) y la percepción (experimento de discriminación), se identifican y analizan las dificultades mostradas por este colectivo de aprendices, con el fin último de contribuir a la mejora del proceso enseñanza-aprendizaje de la entonación de ELE. Para un mejor entendimiento sobre el contexto en que los sinohablantes aprenden la entonación del español como lengua extranjera, este trabajo lleva a cabo primero un estudio contrastivo del sistema entonativo entre el español y el chino, que, como es bien sabido, son lenguas tipológicamente diferentes. La entonación consiste en un fenómeno suprasegmental relevante que se puede encontrar tanto en español como en chino, y con funciones lingüísticas comparables; la diferencia principal entre las dos lenguas radica en la realización fonética de la entonación. Mientras que la entonación del español puede observarse de modo directo mediante el cambio de F0, en chino, hace falta recurrir al cambio del rango tonal para dar cuenta del movimiento entonativo. A lo largo de este estudio, la descripción fonológica y fonética de la entonación se basa en el Modelo Autosegmental-Métrico (Pierrehumbert, 1980; Ladd, 2008). Para cada uno de los patrones entonativos (declarativa neutra, interrogativa absoluta neutra y declarativa con foco estrecho), se realiza un experimento de producción y otro de percepción. Cabe subrayar que los resultados obtenidos se analizan desde varios puntos de vista: 1) por medio de establecer comparaciones de los resultados entre nativos y estudiantes, se consigue localizar y caracterizar los puntos débiles y fuertes que presentan los estudiantes, de forma que se ofrece un panorama de su aprendizaje de la entonación del español; 2) la colaboración de estudiantes con distintos niveles de ELE permite observar los posibles avances en el dominio de la entonación con el desarrollo de la competencia general de la lengua meta; 3) al mismo tiempo que se evalúan respectivamente la competencia de expresión oral y la de comprensión auditiva, se combinan los resultados de ambos aspectos para discutir si las dificultades existen simétricamente en la producción y en la percepción; 4) se contrasta los resultados respectivos de las dos dimensiones fonológica y fonética de la entonación, a fin de explorar si los detalles de la implementación fonética del contorno melódico se adquiere de modo paralelo a los patrones fonológicos categóricos. A partir de los resultados de investigación, reflexionamos sobre los factores que inciden en el aprendizaje de la entonación de ELE en contextos sinohablantes. Proponemos que la distancia lingüística entre la lengua materna y la lengua meta consiste en un factor interno que condiciona fundamentalmente el proceso de aprendizaje y adquisición, mientras que la didáctica que reciben los estudiantes, aunque representa un factor externo, deja influencias más directas.<br>In foreign language learning, intonation poses a particular challenge for learners (and teachers). The present work takes into account the production and perception of Spanish intonation by Chinese native speakers: in particular, of the prototypical intonation patterns of neutral declarative, neutral absolute interrogative and declarative with narrow focus. By applying the experimental methodology in the fields of production (acoustic analysis) and perception (discrimination experiment), this study aims to identify and analyze the difficulties shown by this group of learners, with the ultimate purpose of improving the teaching-learning process of ELE intonation. To get a better understanding of the context in which Chinese speakers learn Spanish intonation, this work first carries out a contrastive study of intonation system between Spanish and Chinese, which, as is well known, are typologically different languages. Intonation consists of a relevant suprasegmental feature that can be found, with comparable linguistic functions, in both Spanish and Chinese; yet the main difference between these two languages lies in the phonetic realization of intonation. While the Spanish intonation can be observed directly by the change of F0, in Chinese, it is necessary to resort to the pitch range alteration to account for the intonational movement. Throughout this study, the phonological and phonetic description of intonation is based on the Autosegmental-Metric Theory (Pierrehumbert, 1980; Ladd, 2008). For each of the intonation patterns (the neutral declarative, the neutral absolute interrogative and the declarative with narrow focus), a production experiment and a perception experiment are carried out. It is worth highlighting that the results obtained are analyzed from various points of view: 1) by establishing comparisons between native speakers’ and students’ results, it is possible to locate and characterize the weak and strong points that the students present, so as to provide an overview about their Spanish intonation learning; 2) the collaboration of Chinese learners with different proficiency levels of ELE allows to observe the possible advances in intonation acquisition with the development of general proficiency of the target language; 3) while oral expression and listening comprehension competence are evaluated respectively, results from both aspects are combined in order to discuss whether difficulties exist symmetrically in production and perception; 4) the study also compares the results regarding the phonological and phonetic dimensions of intonation, to explore whether phonetic implementation details of melodic contour are acquired in parallel with categorical phonological patterns. Based on the research results, we reflect further on the factors that may influence the learning of ELE intonation in Chinese learners’ context. We propose that linguistic distance between the native language and the target language consists of an internal factor that fundamentally determines the learning and acquisition process, while the didactic instructions that students receive, although it represents an external factor, leaves more direct influences.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Ramos, Méndez María del Carmen. "Ideaciones de estudiantes universitarios alemanes sobre su proceso de aprendizaje del español como lengua extranjera ante una enseñanza mediante tareas." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/1285.

Full text
Abstract:
La didáctica de las lenguas extranjeras está marcada por un cambio de enfoque: de la enseñanza centrada en el profesor, en los contenidos y en el método a la enseñanza centrada en el alumno. De un énfasis en la enseñanza hemos pasado al auge del aprendizaje. Éste es el marco en el que se encuadra esta tesis, que nace de la convicción de que es relevante estudiar las creencias del aprendiz, puesto que influyen en la percepción que éste tiene de su proceso de aprendizaje de la lengua, así como en su forma de abordarlo. <br/>En esta tesis se investigan las creencias de universitarios alemanes aprendices de español como lengua extranjera (ELE) contemplando el concepto de creencia, por un lado, como rasgo individual del aprendiz, y, por otro, como resultado de la cultura de enseñanza y aprendizaje de lenguas existente e n el entorno de los aprendices. <br/>La pregunta de investigación general es la siguiente: <br/><br/>¿Cómo se articula el pensamiento de adultos aprendices de una lengua extranjera en torno a su proceso de aprendizaje en una situación de cambio en cuanto al proceso de aprendizaje-enseñanza de una lengua extranjera? <br/>Nuestro principal objetivo es describir el pensamiento de estos alumnos, confrontados con una enseñanza mediante tareas, teniendo en cuenta tanto sus experiencias previas de aprendizaje como la descripción de un "clima pedagógico" de la enseñanza de lenguas en Alemania. <br/>La metodología de investigación se basa en el enfoque etnográfico, con objeto de comprender e interpretar los datos obtenidos desde una perspectiva émica. Los datos obtenidos son diarios de aprendizaje de universitarios alemanes y entrevistas con ellos. Como datos complementarios, se realizaron entrevistas con profesores de enseñanza secundaria. <br/>Algunos resultados de esta investigación en torno a la pregunta de investigación arriba formulada son los siguientes: <br/>Los universitarios alemanes alumnos de ELE aprenden la lengua con el objetivo prioritario de comunicarse en ella y prefieren un tipo de aprendizaje activo, en el que tengan que implicarse personalmente . Consideran que el aprendizaje de la lengua tiene dos vertientes: gramática y comunicación. Aunque los resultados sugieren que una educación bilingüe puede hacer que estas dos vertientes se fundan en el pensamiento del aprendiz, éste generalmente percibe su proceso de aprendizaje a través del prisma de la gramática, entendida como sistema formal de la lengua. Su experiencia escolar ha contribuido a forjar su pensamiento desde este punto de vista. No obstante, los aprendices intuyen que la gramática es herramienta de comunicación y no eje de todo el proceso de aprendizaje. <br/>En el estudio se revela la importancia de la dimensión afectiva en el aprendizaje y elpapel crucial que desempeña el profesor. Éste es, por una parte, fuente esencial de motivación; por otra parte, su actuación pedagógica y personal puede compensar factores que claramente provocan ansiedad. <br/>Una implicación pedagógica relevante de este estudio es que los profesores de lenguas deben intentar crear condiciones óptimas de aprendizaje en las aulas. Esto implica, por una parte, la necesidad de propiciar una atmósfera de aprendizaje distendida que minimice factores de estrés, y, por otra, la conveniencia de potenciar los siguientes rasgos y creencias en los aprendices, que se revelan como favorables en un entorno de enseñanza comunicativa: alta autoestima como aprendices, bajo nivel de ansiedad general, énfasis en el valor intrínseco de aprender una LE, consideración de la interacción en el aula como elemento fundamental para aprender una LE, valoración positiva del aprendizaje cooperativo, alta voluntad de comunicarse, percepción de logro en el aprendizaje y alto nivel de toma de riesgos.<br><I>In this thesis learners' beliefs about language learning are investigated as factors that strongly influence the learner's perception of his own learning process and how he approaches his learning. This is specially relevant in communicative learner-centred language teaching. The study focuses on the concept of belief as a factor in the individual learner, but also as the result of a certain classroom culture. <br/>The subjects of this investigation are German students learning Spanish at university. They are confronted with a new approach for them: task-based teaching. <br/>The main research question is: <br/>How do the beliefs of adult language learners about language learning dovetail with each other in a situation of methodological change? <br/>This study is underpinned by the ethnographic approach, as its main aim is to understand and interpret emerging data from an emic perspective. Data material consists of students' learning journals and ethnographical interviews. In order to get more information about the "pedagogical climate" of language teaching , interviews with German secondary education teachers were also conducted. <br/>The results of this research work suggest that German university students of Spanish learn with communication as their main goal. They prefer an active learning approach in which they have to get personally involved. They perceive language learning as having two pillars: grammar and communication. As a result of their previous language learning experience at school, these learners "see" their language learning through "grammar-tinted spectacles". Nevertheless, they have an intuition that although grammar is a means of communication, it cannot be the core of it. <br/>This study confirms previous research on the role of the affective dimension in language learning. The teacher plays a crucial role: on the one hand, he is a very important source of motivation for the learners and, on the other, his professional practice can counteract any potential anxiety factors. <br/>As a main implication of this study, the necessity for language teachers to create optimal learning conditions for their learners has to be emphasized.</I>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Anaya, Moix Vanessa. "Didáctica del español como lengua extranjera en la educación secundaria en Francia, La. Un estudio de directrices curriculares, libros de texto y pensamiento del profesor." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1294.

Full text
Abstract:
El presente estudio tiene como objetivo explorar los planteamientos subyacentes a la práctica de la enseñanza del español como lengua extranjera (en adelante, ELE) en el sistema educativo francés. La realización de la memoria del Máster en Formación de Profesores de Español como Lengua Extranjera de la Universidad de Barcelona (Anaya, 2001) me permitió constatar toda una serie de características que no coincidían con mis planteamientos de profesora de lenguas extranjeras, lo que me incitó a intentar entender más profundamente los pilares sobre los que se asienta aquella práctica.<br/>La manera en la que se organiza la enseñanza de lenguas en los diferentes países es, por lo general, el reflejo de ideas preconcebidas sobre lo que es estudiar, o enseñar, un idioma extranjero. La enseñanza del ELE en la educación secundaria en Francia ha estado marcada por una tradición culturalista, que se nutre de aportaciones básicamente literarias, basadas en libros de viajes abundantemente ilustrados que configuraron una visión romántica de España.<br/>Esta tradición culturalista se mantiene en los programas de los diferentes departamentos de español de las universidades, en los cuales el estudio de la literatura ocupa un lugar predominante. Llama la atención que la mayoría de programas consultados ponga el énfasis en la formación literaria y lingüística general y que excluya una formación lingüística que tenga una mayor aplicabilidad en el campo de la didáctica del ELE. Asimismo, las oposiciones que se organizan para el profesorado de secundaria, es decir, las pruebas del CAPES y la Agrégation, conceden gran importancia a los conocimientos literarios de los candidatos y al hecho de que estos tengan una ligera idea de gramática descriptiva del español.<br/>Siguiendo toda esta tradición, la metodología de enseñanza del ELE de los años 60-70 no fue impregnada ni por las influencias del francés como lengua extranjera (FLE) ni por las de la didáctica del inglés. Llama la atención que, todavía hoy, en el contexto de la educación secundaria en Francia, muchas estrategias pedagógicas parezcan más cercanas a la didáctica del francés como lengua materna y a las propias de una formación como traductores. <br/>Ante la ausencia de aportaciones de la lingüística aplicada en la práctica del ELE en las aulas del sistema educativo francés, nos ha parecido conveniente indagar sobre las fuentes que configuran esta práctica. Para entender las concepciones subyacentes a la misma, vamos a estudiar los documentos curriculares que emanan de la Administración Educativa; los libros de texto, como plasmación de las directrices ministeriales; y, finalmente, las declaraciones verbales de profesores, autores de manuales y responsables de desarrollar los currículos oficiales. Este es el corpus de datos que nos servirá de base para llevar a cabo aquella exploración.<br/>Los objetivos de esta investigación exigen que nos decantemos por el paradigma interpretativo de los estudios sociales, que deriva en lo esencial de la fenomenología social de Schutz (1967) y de la sociología del conocimiento de Berger y Luckman (1967). Las nociones científicas de explicación, predicción y control de los fenómenos observados, propias del funcionalismo positivista, se sustituyen por las de comprensión, significado y acción. <br/>Concluimos que la innovación en didáctica del ELE no está tanto limitada por las disposiciones ministeriales como por la cultura compartida de inspectores, profesores de universidad y profesores de enseñanza media. Estos responsables educativos y enseñantes tienen de manera perfectamente internalizada una tradición docente a partir de la cual valoran altamente el discurso literario. Ello no impide que se puedan utilizar en clase discursos procedentes de otras fuentes pero que se refieren constantemente a las manifestaciones culturales del mundo hispánico. Existe, por otro lado, la cultura de comentario de textos tal como se practica en la lengua materna, que en este caso se traslada de forma casi mimética a la enseñanza del ELE. Los manuales editados con la autorización del Ministerio reflejan de manera coherente esta cultura formativa. El arraigo de la misma en el pensamiento de los profesores y autores de manuales hace que las directrices del Ministerio no sean percibidas, por ellos mismos, ni como control ni como estímulo.<br><i>The present research has as aim to explore the underlying approaches to the practice of the teaching of Spanish as a foreign language (in forward, SFL) in the educational French system. The accomplishment of the memory of the Master's degree in Teachers' Formation of Spanish as a Foreign Language of the University of Barcelona (Anaya, 2001) allowed me to state the whole series of characteristics that were not coinciding with my approaches of teacher of foreign languages, which incited me to try to understand more deeply the props on which one agrees that practice.<br/>The way in which one organizes the education of languages in the different countries is, in general, the reflection of preconceptions on what is to study, or to teach, a foreign language. The teaching of SFL in the secondary education in France has been marked by a cultural tradition, that is nourished of basically literary contributions, based on books of abundant illustrated trips that formed a romantic vision of Spain.<br/>Because of the absence of contributions of applied linguistics in the practice of SFL in the classrooms of the educational French system, it has seemed to us to be suitable to investigate on the sources that form this practice. To understand the underlying conceptions to the same one, we are going to study the curricula that come from the Educational Administration; the textbooks, since they show the ministerial directives; and, finally, the verbal declarations of teachers, authors of textbooks and people in charge of developing the official curricula. This one is the corpus of information that we will use in order to to carry out that exploration.<br/>The aims of this research demand that we praise ourselves for the interpretive paradigm of the social studies. We conclude that the innovation in SFL teaching is not limited so much by the ministerial regulations as by the shared culture of inspectors, teachers of university and teachers of secondary shools. These inspectors and teachers have perfectly assumed an educational tradition from which they value highly the literary speech. It does not prevent that they could use in class speeches proceeding from other sources but that they refer constantly to the cultural manifestations of the Hispanic world.<br/>There exists, on the other hand, the culture of commentary of texts as it is practised in the mother language, which in this case moves of almost mimetic form to SFL teaching. The textbooks edited with the authorization of the Educational Administration reflect in a coherent way this formative culture. The rooting of the same one in the thought of the teachers and authors of textbooks provokes that the directives of the Educational Administration are not perceived, for themselves, neither as a control nor as stimulus. </i>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Godoy, Zúñiga María Elena. "Lingüística intercultural latinoamericana como propuesta de fortalecimiento de las competencias lectoras del español como lengua extranjera." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2021. http://hdl.handle.net/10251/163654.

Full text
Abstract:
[ES] El objetivo de esta tesis doctoral es el diseño de una propuesta sobre un corpus de términos lingüísticos interculturales latinoamericanos, desarrollado en un sitio web, denominado Lingüística Andina. Este recurso digital se crea como una herramienta didáctica en donde se fusionan los conceptos, las respectivas traducciones y la semántica de vocablos, contenidos en las obras literarias latinoamericanas leídas por el estudiante de ELE de nivel avanzado, con la finalidad de fortalecer las competencias lectoras en este idioma. En lo que respecta al aspecto metodológico del estudio, este pertenece al tipo exploratorio, ya que hubo la necesidad de recopilar un corpus de términos propios del habla vernácula andina con los que se diseñó un glosario de términos y se creó una taxonomía digital; procedimiento que, hasta la actualidad, no había sido realizado. Bajo este contexto, el enfoque de esta investigación es cualitativa, ya que se centró en la búsqueda bibliográfica y documental de los conceptos y aspectos relevantes de la diversidad cultural latinoamericana que se encuentran reflejados en las expresiones lingüísticas de las novelas andinas escogidas para el presente estudio, Huasipungo y Los perros hambrientos, pertenecientes a Ecuador y Perú, respectivamente. Estas son naciones multiétnicas y multiculturales, con reconocimiento de sus festividades, arquitectura, medicina, gastronomía, vestimenta y espiritualidad. Adicional a esto, se aplicó una entrevista a tres expertos en lingüística, con el propósito de conocer cómo esta pluralidad se expone dentro de las aulas de las clases, especialmente, en las de educación superior. Por otro lado, el estudio participa de un enfoque cuantitativo, puesto que se aplicó una encuesta a los estudiantes de ELE, para medir su percepción sobre la utilidad de la taxonomía digital del habla intercultural en la América española y su uso efectivo para comprender el contenido de las novelas indigenistas que leen dentro del salón de clases. Entre los resultados se destaca que, de acuerdo a la percepción de los estudiantes de ELE, el conocimiento de términos lingüísticos andinos de las obras literarias leídas, los llevó a una mejor comprensión del contenido de las novelas indigenistas. Además, los estudiantes universitarios extranjeros del nivel avanzado de español, que adquirieron conocimientos de la lingüística latinoamericana en territorio andino, han podido vivenciar y valorar la cultura del país en donde aprenden el idioma.<br>[CA] L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és el disseny d'una proposta sobre un corpus de termes lingüístics interculturals llatinoamericans, desenvolupat en un lloc web, anomenada Literatura Andina. Aquest recurs digital es crea com una eina didàctica en on es fusionen els conceptes, les respectives traduccions i la semàntica de la terminologia de les obres literàries llatinoamericanes llegides per l'estudiant d'ELE de nivell avançat, amb la finalitat d'enfortir les competències lectores en aquest idioma. Pel que fa a l'aspecte metodològic de l'estudi, aquest pertany al tipus exploratori, ja que hi va haver la necessitat de recopilar un corpus de termes propis de la parla vernacla andina amb els quals es va dissenyar un glossari de termes i es va crear una taxonomia digital; procediment que, fins a l'actualitat, no s'havia realitzat. Sota aquest context, l'enfocament d'aquesta investigació és qualitativa, ja que es va centrar en la recerca bibliogràfica i documental, dels conceptes i aspectes rellevants de la diversitat cultural llatinoamericana que es troben reflectits en les expressions lingüístiques de les novel·les andines escollides per al present estudi, Huasipungo i Els gossos famolencs, pertanyents a Equador i Perú, respectivament. Aquestes són nacions multi-ètniques i multiculturals, amb reconeixement de les seves festivitats, arquitectura, medicina, gastronomia, vestimenta i espiritualitat. Addicional a això, es va aplicar una entrevista a tres experts en lingüística, amb el propòsit de conèixer com aquesta pluralitat s'exposa dins de les aules de les classes, especialment, en les d'educació superior. D'altra banda, l'estudi participa d'un enfocament quantitatiu, ja que es va aplicar una enquesta als estudiants d'ELE, per mesurar la seva percepció sobre la utilitat de la taxonomia digital de la parla intercultural a l'Amèrica espanyola i el seu ús efectiu per comprendre el contingut de les novel·les indigenistes que llegeixen dins el saló de classes. Entre els resultats es destaca que, d'acord amb la percepció dels estudiants d'ELE, el coneixement de termes lingüístics andins de les obres literàries llegides, els va portar a una millor comprensió del contingut de les novel·les indigenistes. A més, els estudiants universitaris estrangers del nivell bàsic de català, que van adquirir coneixements de la lingüística llatinoamericana en territori andí, han pogut experimentar i valorar la cultura de país on aprenen l'idioma.<br>[EN] The objective of this doctoral thesis is to design a proposal on a corpus of Latin American intercultural linguistic terms, developed on a website called Andean Literature. This digital resource is created as a didactic tool where the concepts, the respective translations and the semantics of the terminology of the Latin American literary works read by the advanced level ELE student are merged, in order to strengthen reading skills in this language. Regarding the methodological aspect of the study, this belongs to the exploratory type, since there was a need to compile a corpus of terms typical of Andean vernacular speech with which a glossary of terms was designed and a digital taxonomy was created; procedure that, until now, had not been performed. In this context, the focus of this research is qualitative, since it focused on the bibliographic and documentary search for the concepts and relevant aspects of Latin American cultural diversity that are reflected in the linguistic expressions of the Andean novels chosen for the present study, Huasipungo and The Hungry Dogs, belonging to Ecuador and Peru, respectively. These are multi-ethnic and multicultural nations, with recognition of their festivities, architecture, medicine, gastronomy, clothing, and spirituality. In addition to this, an interview was applied to three linguistics experts, with the purpose of knowing how this plurality is exposed within classrooms, especially in higher education. On the other hand, the study participates in a quantitative approach, since a survey was applied to ELE students, to measure their perception of the usefulness of the digital taxonomy of intercultural speech in Spanish America and its effective use to understand the content of the indigenous novels they read in the classroom. Among the results, it should be noted that, according to the perception of the ELE students, the knowledge of Andean linguistic terms of the literary works read, led them to a better understanding of the content of the indigenous novels. In addition, foreign university students of the advanced level of Spanish, who acquired knowledge of Latin American linguistics in the Andean territory, have been able to experience and appreciate the culture of the country where they learn the language.<br>Godoy Zúñiga, ME. (2021). Lingüística intercultural latinoamericana como propuesta de fortalecimiento de las competencias lectoras del español como lengua extranjera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/163654<br>TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Torralba, Miralles Gloria. "L'aprenentatge de llengües a través de la traducció audiovisual: la subtitulació com a eina per a l'adquisició de lèxic en llengua estrangera." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2016. http://hdl.handle.net/10803/403984.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi s'emmarca dins dels Estudis de Traducció tot explorant els possibles vincles d'aquests amb la Didàctica de la Llengua i la Lingüística Aplicada ja que en ella s'indaga sobre el possible paper com a eina didàctica de la traducció audiovisual, especialment de la subtitulació. L'objectiu principal de la tesi és demostrar que l'ús de la subtitulació interlingüística activa en entorns docents és una ferramenta útil per a l'adquisició i retenció de lèxic d'una llengua estrangera. Per a això, l'autora repassa sumàriament les teories sobre adquisició de segones llengües, el paper de la traducció en el Marc Europeu Comú de Referència i les dues grans modalitats de traducció audiovisual (doblatge i subtitulació). A partir del disseny d'un experiment amb estudiants de Magisteri, es prova la progressió d'aquests en l'adquisició (activa i passiva) de lèxic a través de diversos tests i qüestionaris. La triangulació de mètodes quantitatius i qualitatius permet determinar que la subtitulació activa és el mitjà més adient per a l'adquisició de lèxic i que el text audiovisual és un recurs que facilita l'acceptació de la traducció com a eina pedagògica per parts dels docents.<br>This thesis extends prior work on Translation Studies while exploring possible links with Language Learning and Applied Linguistics. It focuses on audiovisual translation, especially subtitling, as a teaching resource. The aim of this thesis is to show that the use of active interlinguistic subtitling in educational environments is a useful tool for the acquisition and retention of foreign language vocabulary. It briefly reviews the most relevant theories related to second language acquisition, the role of translation in the Common European Framework of Languages, and the two major modes of audiovisual translation (dubbing and subtitling). It is based on an experimental study with Primary Education students whose progress in (active and passive) vocabulary acquisition is proven through different tests and questionnaires. By triangulating quantitative and qualitative methods, it is showed that active subtitling may be particularly suitable in terms of supporting the incidental acquisition of new word meanings, and that audiovisual texts promote teachers' acceptance of translation as a pedagogical tool.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Fullana, Rivera Natalia. "Age-related effects on the acquisition of a foreign language phonology in a formal setting." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/1663.

Full text
Abstract:
The present dissertation aims to contribute to the to date more limited findings of studies examining the factor of starting age in second language (L2) phonological learning in a formal instruction setting. Thus, its main objective was to assess the effects of starting ages of 8, 11, 14, and 18+ years on segmental perception and production of English as a foreign language (FL) in a strictly instruction-classroom context. Native Spanish and Catalan speakers learning English through schooling solely, who also differed in the amount of formal exposure to the FL (200, 416 and 726 hours of formal instruction in English), comprised the subject population under examination. All subjects were part of a long-term research project on the age factor in the acquisition of English as an FL in a formal instruction context - the Barcelona Age Factor (BAF) project - conducted at the Universitat de Barcelona over a period of 9 years (1995-2004). For the current study, subjects performed a same-different (AX) discrimination task and a production (word imitation) task.<br/>Results showed that in a formal learning environment starting age of 8 led to a better perception of English sounds in the long run than starting ages of 11, 14, and 18+. However, starting age effects on English segmental production both in the short- and in the long-term were inconclusive, as assessed by native English listeners. Similarly, exposure effects yielded mixed results as to more accurate perception and production of FL sounds. By contrast, a rather conclusive finding was obtained concerning subjects' first language (L1) dominance, namely being a Spanish or Catalan dominant speaker did not result in significantly more accurate English sound perception or production. Furthermore, female subjects were reported to produce English segments at more native-like levels than male subjects at all starting ages and with various degrees of formal exposure. <br/>Finally, it should be mentioned that the starting age effects observed in the short- and long-term (as conceived in the large research project design) provide invaluable evidence for characterising rate of acquisition of target language (TL) segmental perception and production by Catalan and Spanish native speakers (NSs) in a formal instruction learning context. The current dissertation concludes by suggesting a number of implications for further research.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Ji, Ran. "La enseñanza del léxico español del fútbol a estudiantes chinos de ELE." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461595.

Full text
Abstract:
En aquesta tesi em plantejo com a objectiu últim elaborar una proposta de materials didàctics centrats en el lèxic del futbol per a estudiants xinesos d'ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera) interessats a desenvolupar la seva tasca professional en l'àmbit futbolístic. Per aconseguir aquest objectiu, he anat desenvolupant diferents objectius específics, que m'han conduït a poder presentar les següents aportacions. En primer lloc, he elaborat el marc teòric per tal circumscriure els termes del futbol en alguna de les teories terminològiques existents. En segon lloc, he confeccionat un corpus de futbol de més d'un 1.328.683 paraules, corpus explotat amb l'estació de treball terminològica Terminus 2.0, gràcies a la qual puc comptar amb una llista de 1000 candidats a terme extrets de la meva corpus de futbol, base fonamental per a la continuació d'aquesta recerca. En tercer lloc, he ordenat, classificat i agrupat en diferents grups els termes del futbol seleccionats per tal de comptar amb els termes vàlids per analitzar les seves característiques lexicològiques. En quart lloc, he establert criteris objectius per agrupar cada un dels termes del futbol sota el seu nivell de referència corresponent (A1-C2). I, en cinquè lloc, abans de plantejar la proposta de l'elaboració de materials didàctics, he estudiat quin mètode o enfocament s’ha d’aplicar per ensenyar amb èxit el lèxic del futbol a estudiants xinesos d'ELE interessats a desenvolupar la seva tasca professional en l'àmbit futbolístic. Tot això ha estat fonamental tant per a l'elaboració d'un glossari bilingüe del lèxic del futbol com per a l'elaboració d'una unitat didàctica de mostra orientada a ensenyar l’esmentat lèxic a estudiants xinesos d'ELE interessats a desenvolupar la seva tasca professional en l'àmbit futbolístic.<br>En esta tesis me planteo como objetivo último elaborar una propuesta de materiales didácticos centrados en el léxico del fútbol para estudiantes chinos de ELE (Español como Lengua Extranjera) interesados en desarrollar su labor profesional en el ámbito futbolístico. Para lograr este objetivo, he ido desarrollando diferentes objetivos específicos, que me han conducido a poder presentar las siguientes aportaciones. En primer lugar, he elaborado el marco teórico con el fin circunscribir los términos del fútbol en alguna de las teorías terminológicas existentes. En segundo lugar, he confeccionado un corpus de fútbol de más de un 1.328.683 palabras, corpus explotado con la estación de trabajo terminológica Terminus 2.0, gracias a la cual puedo contar con una lista de 1000 candidatos a término extraídos de mi corpus de fútbol, base fundamental para la continuación de esta investigación. En tercer lugar, he ordenado, clasificado y agrupado en distintos grupos los términos del fútbol seleccionados con el fin de contar con los términos válidos para analizar sus características lexicológicas. En cuarto lugar, he establecido criterios objetivos para agrupar cada uno de los términos de fútbol bajo su nivel de referencia correspondiente (A1-C2). Y, en quinto lugar, antes de plantear la propuesta de la elaboración de materiales didácticos, he estudiado qué método o enfoque debe aplicarse para que se pueda enseñar con éxito el léxico del fútbol a estudiantes chinos de ELE interesados en desarrollar su labor profesional en el ámbito futbolístico. Todo ello ha sido fundamental tanto para la elaboración de un glosario bilingüe del léxico del fútbol como para la elaboración de una unidad didáctica de muestra orientada a enseñar dicho léxico estudiantes chinos de ELE interesados en desarrollar su labor profesional en el ámbito futbolístico.<br>In this thesis I offer, as ultimate goal, a proposal of didactic materials focused on the lexicon of football for Chinese students of ELE (Spanish as a Foreign Language) interested in developing their profession in the field of football. To achieve this goal, I have developed different specific goals, which have led me to present the following contributions. In the first place, I have elaborated the theoretical framework in order to circumscribe the terms of football according to some of the existing terminological theories. Secondly, I have made a corpus of more than 1,328,683 words of football, which was exploited with the terminology workstation Terminus 2.0. Thanks to such application, a list of 1000 candidates of football terms was extracted, which is the fundamental basis for the continuation of this research. Thirdly, I have ordered, classified and grouped the selected football terms in order to obtain valid terms to analyze their lexicological characteristics. Fourth, I have established objective criteria for grouping the football terms into their corresponding reference levels (A1-C2). And, fifthly, considering the development of teaching materials, I have studied what method or approach should be applied, so that the lexicon of football can be successfully taught to Chinese students of ELE who are interested in developing their profession in the field of football. All these have been fundamental not only for the preparation of a bilingual glossary of the lexicon of football, but also for the elaboration of a didactic unit, as a sample, aimed to teach the lexicon of football to Chinese students of ELE interested in developing their profession in the field of football.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Delgado, Sánchez Lauro. "Anàlisi dels processos d'interacció mediatizats per una WebQuest de C.Naturals en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera a l'etapa secundària." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/1300.

Full text
Abstract:
Per tal de millorar la qualitat del treball col·laboratiu dels alumnes amb l'ordinador cal parar atenció a la natura de les seves interaccions durant els processos de lectura i escriptura. En aquesta investigació presentem i il·lustrem un mètode d'anàlisi relativament nou basat en l'anàlisi funcional de la llengua. A més de l'anàlisi interpersonal també és interessant investigar com les transcripcions reflecteixen la manera com es construeix la situació d'ensenyament i aprenentatge així com les normes i negociacions dels estudiants per donar forma a la interacció a cada moment.<br/>La tesi s'ha estructurat en set parts diferents. La primera, dividida en cinc capítols, dóna una visió de les investigacions actuals sobre la interacció a l'aula i l'aprenentatge de llengües en contextos CALL. Aquest marc teòric es descriu a partir d'un enfocament sociocultural de l'aprenentatge així com des de la lingüística aplicada.<br/>A la segona part de la tesi es presenta el seu objectiu principal així com les preguntes d'investigació. Malgrat que les nostres dades sorgeixen de dues situacions diferents -estudi de cas i entrevistes a professors- hem de dir que la informació més rellevant per a la tesi surt de la primera d'elles.<br/>La tercera part té a veure amb la metodologia. En aquesta part s'intenta explicar com vam explorar diferents corrents per poder establir un sistema de categories adequat per a l'anàlisi de les dades emergents a l'estudi de cas: anàlisi del discurs, anàlisi de la conversa, tipus de conversa a partir del projecte SLANT (Spoken Language and New Technologies) i en especial el sistema d'anàlisi funcional basat en els estudis de Halliday i Hassan. <br/>A la quarta part de la tesi es descriu l'estudi de cas per investigar el tipus d'interacció d'una parella d'alumnes de 2nd d'ESO durant el procés de treball col·laboratiu basat en una tasca amb una aplicació informàtica concreta: una WebQuest de Ciències Naturals en Anglès. L'estudi para una especial atenció a les dinàmiques socials i cognitives dels alumnes relacionades amb els processos de lectura i escriptura. També es té en compte el rol del professor com a dissenyador de la situació d'aprenentatge basada en l'ús de l'ordinador i com a observador participatiu en les activitats centrades en els aprenents. Per a l'obtenció de dades es van enregistrar les interaccions verbals i no verbals dels alumnes i del professor amb vídeo així com els seus moviments a la pantalla de l'ordinador. Posteriorment es va transcriure tota aquesta informació i se li va aplicar el sistema funcional d'anàlisi de la llengua adaptat al nostre estudi.<br/>A la cinquena part la investigació es centra en tres entrevistes a professors de llengua anglesa per conèixer les seves creences i opinions sobre el treball col·laboratiu dels alumnes i l'ús de les TIC. Personalment crec que és justament aquesta projecció pragmàtica la que dóna sentit a qualsevol investigació dins l'àmbit educatiu. <br/>Com a autor d'aquesta tesi el meu desig és que aquesta publicació ofereixi al lector noves perspectives dins la investigació de la interacció dels alumnes treballant amb una llengua estrangera a través d'una aplicació informàtica interdisciplinària. L'estudi de cas i les entrevistes a professors amb les seves qüestions i mètodes específics, intenten proporcionar més informació sobre els processos i condicions per poder dissenyar i crear aplicacions informàtiques que promoguin ambients d'aprenentatge autònom i col·laboratiu.<br>This thesis has been structured into seven distinct parts. The first part, divided into five chapters, provides an overview of current research on classroom interaction and foreign language learning in CALL contexts. This theoretical framework is described and located in socio-culturally based ideas of learning.<br/>In the second part of the thesis a description of the main goal and research questions are provided. Although I collect data from two different situations -case study and teachers' interviews- I must say that the most relevant findings for my main research question come from the former one.<br/>The third part deals with methodology. In this part I try to explain how different approaches to establish a suitable set of categories to analyse the case study data were explored. It specially introduces and describes the emergence of a new analytic framework: the functional analysis system.<br/>In the fourth part I describe the case study investigating the nature of a pair of students' interaction -2nd of ESO- during four sessions in the process of a collaborative task-based work assisted by a computer application: a Science WebQuest in English. The study pays special attention to the social and cognitive dynamics in the students' collaborative reading and writing processes. Another focus is also to consider the role of the teacher as a designer of the computer-based learning situation as well as participant in student centred learning activities. <br/>In the fifth part some interviews to know about teachers' beliefs and opinions on collaborative work and the use of ICT are presented. Personally, I think pragmatism is what really makes sense to this research. <br/>As the author of this thesis, I hope this publication offers the reader new insights into research on students' interaction and foreign language teaching and learning throughout an interdisciplinary computer application. The case study and the teachers' interviews with their specific research questions and methods, are aimed at providing more information about the processes and conditions for designing and creating computer applications that foster collaborative and autonomous learning environments.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Denissenko, Denissenko Anna. "L'Adquisició del rus com a llengua estrangera en un context d'instrucció formal a l'aula: complexitat, correcció i fluïdesa i ús del cas en la producció escrita." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/349216.

Full text
Abstract:
L’objectiu d’aquest estudi és descriure el desenvolupament de la competència lingüística escrita en rus com a llengua estrangera per part d’aprenents bilingües (català/castellà) d’edat adulta (n=83) en context d’instrucció formal (IF), en concret en una modalitat de cursos extensius. La mostra inclou quatre grups corresponents a nivells consecutius d’una escola oficial d’idiomes catalana (1-4). A tal fi es duu a terme un estudi longitudinal, amb un disseny pretest – posttest, amb dos temps de recollida de dades per a cada nivell, i alhora un disseny transversal per als quatre nivells. Les dades obtingudes es contrasten amb les de la producció escrita d’un grup de parlants de rus com a L1 (n=30), amb l’objectiu d’establir relació amb el seu nivell d’habilitat pel que fa a la producció escrita. L’estudi té dos objectius específics: a) avaluar el progrés assolit per part dels quatre grups de participants no nadius pel que fa a les àrees de complexitat, correcció i fluïdesa de l’escriptura, al llarg d’un any natural, mesurat en dos temps (febrer-febrer), i transversalment al llarg de 4 anys; b) mostrar el nivell de proficiència assolit pel que fa a l’ús del cas en rus longitudinalment. Les dades es van recollir a partir d’una tasca consistent en un relat que els participants havien d’escriure en un màxim de 40 minuts, a partir d’unes imatges. Posteriorment, els resultats s’han contrastat amb els del grup de participants nadius (n=30) que realitzen la mateixa tasca en un sol temps. Les anàlisis estadístiques han revelat que 150 h d’IF incideixen significativament en el G1, però no en el G2, el G3 o el G4. Més específicament, el G1 millora significativament en la complexitat sintàctica mesurada a través del total de clàusules per oració i el total de clàusules dependents per oració; en la complexitat lèxica mesurada a través de l’índex de Guiraud; i en la fluïdesa mesurada a través de la comptabilització del nombre de paraules per 40 minuts. El G1, el G2, el G3 i el G4 mostren mitjanes significativament més baixes que el grup nadiu en les mesures de complexitat lèxica, correcció i fluïdesa, però no en la complexitat sintàctica. Les anàlisis qualitatives han mostrat que al cap de 150 h d’IF el G1, el G2, el G3 i el G4 no milloren ni en la quantitat ni en la qualitat en el cas pel que fa al seu ús i correcció. En conclusió, sembla que aquest estancament pel que fa al progrés en les habilitats d’escriptura dels nivells 2, 3, i 4 es podria explicar x per la manca d’input i pràctica en la llengua meta, que es podria solucionar amb més feina individual fora de l’aula i estades a un país de parla russa.<br>The main purpose of the current study is to describe written language development in the case of a group of bilingual (Spanish/Catalan) adult learners (n=83) of Russian as a foreign language, who are learning in a formal instruction context, on extensive language courses. The sample includes four groups of participants that correspond to four consecutive levels of proficiency (1-4) in a Catalan official language school. Their production is compared with that of a baseline group of speakers of Russian as an L1 (n=30). With the above objective in mind we have conducted a longitudinal study with a pre-test/post-test design and two times of data collection for each level group. We have also applied a cross-sectional design to the data and considered development throughout the four levels of proficiency examined. The study has two main specific objectives: a) to assess the progress of the four groups of non-native participants regarding the domains of complexity, accuracy and fluency in writing, during a calendar year between two testing times (February – February), and crossectionally over 4 years; b) to show the level of proficiency achieved as far as the use of cases in Russian longitudinally. Data was obtained by means of a task in which participants were asked to write a story based on a set of images provided by the researcher. They were allowed 40 minutes to complete the task. Subsequently, the results were compared with those obtained by the baseline group of native participants who performed the task only once. Statistical analyses showed that 150 hours of formal instruction have a significant impact on G1, but not on G2, G3 or G4. Specifically, the G1 showed a significant improvement in syntactic complexity, measured by total number of independent clauses and total number of dependent clauses. Additionally we detected a significant improvement in lexical richness, measured by means of the Guiraud index. Significant improvement in fluency was also revealed, in terms of number of words per minute. G1, G2, G3 and G4 showed significantly lower means than the native group in measures such as lexical complexity, accuracy and fluency, but not in syntactic xi complexity. Qualitative analyses showed that after 150 hours of formal instruction none of the groups had improved interms of the amount and quality of errors produced when using case marking in Russian. We would like to conclude by suggesting that such stagnation throughout levels 2, 3 and 4 may bedue to insufficient amounts of hours of formal instruction, ultimately insufficient input, a situation which might be improved by increasing both individual out of class work and opportunities for the students to experience stay abroad periods in Russian speaking countries.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Estors, Sastre Laura. "L’adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès: Estudi sobre les variables que intervenen en el procés d’aprenentatge d’alumnes adults indoirànics, arabòfons, sinoparlants i castellanoparlants." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/284877.

Full text
Abstract:
El fet migratori representa un important aspecte de la realitat catalana i ha tingut històricament diverses onades migratòries, però també ha estat punt de partida de molts emigrants. Al llarg del segle XX, després d’importants migracions internes, va rebre grans quantitats de persones procedents, primer, de l’Estat espanyol i, posteriorment, de països estrangers. Des dels anys 80, podem parlar dels tímids inicis de les migracions internacionals, amb la presència d’alguns immigrants fonamentalment d’origen marroquí, però també senegalès, gambià i filipí. L’arribada de nouvinguts es va intensificar durant la primera meitat de la dècada passada, per després experimentar un cert decrement durant el període de recessió econòmica. A 1 de gener de 2014, aquest fet migratori dibuixa l’escenari sociodemogràfic català, ja que la població estrangera representa un 15% de la població a Catalunya. Actualment, el col·lectiu procedent del Marroc continua essent el més nombrós tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona. La presència de persones que provenen de la zona indoirànica (pakistanesos, hindis i bengalís) i de la Xina ha augmentat exponencialment a Barcelona. En certs casos als seus països se’ls informa de les oportunitats laborals que poden trobar a Catalunya, però rarament se’ls diu que per fer-ho els cal afegir al sarró unes hores d’aprenentatge de català i castellà. Gran part de les persones que cada any arriba a Barcelona desconeixen que a Catalunya s’hi dóna una situació de bilingüisme. En arribar s’adonen que al carrer els rètols són escrits en una llengua que no coneixen i que als comerços, a la televisió, hi senten un idioma similar al castellà però que té una entitat i unes característiques pròpies. Si volen accedir a determinats llocs de treball els caldrà conèixer la llengua (o les llengües) del país que els acull, per tal de cenyir-se a les lleis lingüístiques del país. És a partir d’aquest context sociodemogràfic i sociolingüístic que emmarquem la nostra recerca sobre l’adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès, en què es detecten fins a 277 llengües diferents amb les quals individus de vàries cultures desenvolupen la vida quotidiana. A partir d’una perspectiva multidisciplinària, l’objectiu del treball és demostrar que, amb el mateix nombre d’hores d’aprenentatge de llengua catalana, l’estadi d’Interllengua en català mostrarà diferències significatives segons diverses variables lingüístiques, sociolingüístiques i socioafectives. Per avaluar la competència comunicativa i lingüística dels aprenents utilitzem els barems del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües (MCER, 2003). La mostra està formada per 76 aprenents al·loglots (indoirànics, arabòfons i sinoparlants) i castellanoparlants, matriculats a cursos del nivell A2 de català que es coordinen des del Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). A partir de l’eina metodològica etnogràfica Casual Speech recollim informació per conèixer: la reacció dels aprenents davant del fet d’haver d’aprendre dues llengües en un mateix territori, les preferències lingüístiques a l’hora de triar el català o el castellà com a llengua d’acollida, les semblances i les diferències entre les situacions sociolingüístiques dels països d’origen i la catalana, les reaccions de l’entorn més proper a l’aprenent quan saben que estan estudiant català, les reflexions al voltant de la importància o no de conèixer el català a Catalunya, etc. Adoptant el marc de la Psicologia Social de la Llengua hem conegut el ventall de motivacions que empenyen els aprenents a estudiar català. Sembla ser que les orientacions motivacionals no constitueixen una llista tancada, sinó que, com destaca Dörnyei (1994:275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Per tant, presentem les motivacions específiques en l’àmbit de l’aprenentatge del català com a LE en un context multilingüe com el de Barcelona. En aquest treball, també s’hi recopilen discursos sobre la llengua catalana – actituds positives i negatives – i alguns apunts sobre les percepcions dels alumnes de la mostra al voltant de les conductes lingüístiques – convergència lingüística – dels autòctons davant dels desconeguts (estrangers o no). Aquestes observacions permeten suggerir plans d’actuació per augmentar la confiança lingüística de la població catalana a l’hora de trencar el gel en català en qualsevol àmbit independentment de l’interlocutor.<br>Migration represents an important aspect of the Catalan reality. Catalonia experienced several migration waves, but has been also the starting point for many emigrants. Throughout the 20th century, after considerable internal migrations, Catalonia received large numbers of new comers, first from other Spanish regions and, subsequently, from foreign countries. Since the 80s Catalonia received the first modest flows of international migration, with the presence of some migrants mainly from Morocco, but also to the Senegal, Gambia and Philippines. The arrival of newcomers increased along the first half of the last decade, while it experienced a certain decrease during the phase of economic recession. On January 1, 2014, migration constitutes an important demographic reality in Catalonia, since the foreign population represents 15% of the population in Catalonia. Currently, migrants from Morocco represent the most relevant collective in Catalonia and in the city of Barcelona as well. The presence of people proceeding from the area Indo-Iranian area (Pakistani, Hindi and Bengali) and China has increased exponentially in Barcelona. In certain cases in their origin countries they are informed about the presence of job opportunities in Catalonia, but they rarely know that it is important to have a certain learning background of Catalan and Spanish. Most of the people who every year arrive to Barcelona are unaware about the bilingual reality of Catalonia. Upon arrival, they realize that the street signs are written in a language that they don't know and that in shops or in the TV they listen a language that is similar to Spanish, but possesses her own entity and characteristics. In order to get access to certain jobs they would need to learn the language (or languages) of their host country, in respect of the legal framework. It is from this demographic and socio-linguistic context that we focus our research on the acquisition of Catalan as a foreign language in the multilingual context of Barcelona, which is characterized by up to 277 different languages that are used by individuals from several cultures to develop their daily life. From a multidisciplinary perspective, the main aim of this work is to show that, with the same number of hours of Catalan teaching, the interlanguage status in Catalan shows significant differences according to several linguistic, sociolinguistic and social-affective variables. In order to evaluate the communicative and linguistic competence of students we employ the standard scales of the Common European Framework Reference for Languages (CEFR, 2003). The sample consists of 76 students with non-romance L1 (Indo-Iranian, arabic and chinese) and Spanish-speakers enrolled at Catalan A2 level courses that are coordinated by the Centre for Language reception in Barcelona (Centre d’Acolliment Lingüístic de Barcelona). On the basis of the ethnographic methodology Casual Speech, we collect information about: the reaction in front the fact of having to learn two languages in the same territory, language preferences in the choice of Catalan or Spanish as host language, the similarities and the differences between the socio-linguistic situations of the origin countries and the Catalan one, the reactions of the closest environment (i.e. friends, relatives, etc.) to the learner when they get to know that he/she is studying Catalan, the opinions about the importance or not to know the Catalan in Catalonia, etc. Adopting the Social Psychology of Language framework, we identified the range of motivations that push the pupils to studying Catalan. It seems that the motivational orientations do not constitute a closed list, but, as highlighted by Dörnyei (1994: 275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Therefore, we present specific motivations in the field of learning Catalan as LE in a multilingual context as that of Barcelona. In this paper, we also collected dialogues about the Catalan language – positive and negative attitudes – and some notes about students’ perceptions about linguistic behaviours – linguistic convergence – of autochthonous in front of strangers. These evidences allow us to propose measures aimed at increasing the confidence of the Catalan population and break the ice to using Catalan in any conversation regardless of the origin of the interlocutor.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Ortiz, López Juan Eduardo. "La dimensión didáctica en la construcción de la identidad docente en estudiantes en practicum." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399907.

Full text
Abstract:
Esta tesis tiene como propósito explorar las estrategias y técnicas didácticas dispuestas por estudiantes practicantes de pedagogía en inglés como lengua extranjera en prácticum y las razones detrás de sus elecciones. Este estudio hace uso de un enfoque de métodos mixtos de carácter secuencial y explicativo, en donde la primera fase cuantitativa contribuyó a una mejor percepción acerca del desempeño en terreno de los practicantes en comparación a la teoría, y la segunda fase cualitativa dilucidó las relaciones de poder que influencian este desempeño y la construcción de la identidad docente. Los resultados cuantitativos revelaron que los practicantes tienden a emplear una variada gama de estrategias actualizadas. Sin embargo, alrededor de un tercio de los practicantes tienden a utilizar los llamados métodos tradicionales, es decir, existe un abuso de la enseñanza de la gramática. Asimismo, pocos practicantes se inclinan a explotar la traducción como parte de la enseñanza. La fase cualitativa desveló que aquel desempeño obedece a la autoridad que es ejercida por la escuela y sus profesores guías. Estos últimos componen la influencia más potente en términos de relaciones de poder, en otras palabras, los profesores guías fueron la figura más obstructiva, la que ciertamente restringió las elecciones didácticas de los practicantes. En este sentido, los hallazgos de esta fase mostraron que el uso de la gramática es obligatorio, por tanto no existe elección de parte de los practicantes. Igualmente, los profesores guías acuñan las creencias y prejuicios de los practicantes respecto de los estudiantes. Por otro lado, el impacto de los supervisores en los practicantes contribuye a desarrollar diversas estrategias didácticas y ayudan a definir el desempeño de los practicantes y su identidad a través de una tutoría cercana. Como conclusión, esta tesis expone que una vasta mayoría de los practicantes son capaces de hacer frente a sus dificultades contextuales ya sea individual o colectivamente a través de la tutoría con su supervisor o con sus compañeros. Además, ellos recurren a la teoría y la contrastan con la práctica, donde son capaces de solucionar esta tensión a través de la re-significación del conocimiento en su contexto de enseñanza. En consecuencia, la dimensión metodológica en la construcción de la identidad es rica, variada y actualizada. No obstante, un número reducido de practicantes se encuentran bajo la presión de sus profesores guías, quienes los fuerzan a utilizar únicamente contenidos gramaticales debido a los prejuicios respecto del aprendizaje, actitudes y comportamientos de los estudiantes. En algunas ocasiones, estos prejuicios juegan en contra de la confianza en sí mismos de los practicantes y, por tanto, repiten los patrones que les han sido impuestos.<br>This thesis aims to explore the methodological strategies and techniques displayed by EFL student teachers in practicum and the reasons why they select them. The study follows an explanatory, sequential mixed-method approach where the first quantitative phase provided insights about the on-hands student-teachers performance in comparison to theory, and the second qualitative phase elucidated the power relationships that influence their performance and teacher identity construction. The quantitative results revealed that student teachers tend to employ several wide-ranging updated strategies. However, about a third of student teachers tend to utilise the so called traditional methods, that is, there exists an overuse of grammar teaching. Besides, a few students incline to exploit translation as part of their teaching. The qualitative phase disclosed that that performance obeys to the authority which is wielded by the school and their mentors. The latter composes the strongest influence in terms of power relationships, that is to say, mentors were the most impeditive figure, which certainly constrained the student teachers’ methodological choices. In this sense, the findings of this phase showed that the use of grammar is mandatory, thus there is no election on student teachers’ behalf. Besides, mentors shape student teachers’ beliefs and prejudices against their students. On the other hand, the supervisors’ impact on student teachers contribute to develop a variety of methodological strategies and help define student teachers’ performance and identity by tutoring them closely. As a conclusion, this thesis expounds that a vast majority of student teachers are able to cope with their contextual difficulties either individually or collectively through supervisor or peer tutoring. Also, they resort to theory and contrast it to practice, where they are able to sort out this tension by signifying knowledge in their teaching context. Consequently, the methodological dimension in students’ teaching identity construction is rich, varied and updated. Nevertheless, a reduced number of student teachers are under their mentors’ pressure, who forces them to use only grammatical contents due to their prejudices towards students’ learning, attitudes and behaviours. In some occasions, these prejudices play against student teachers’ confidence and, therefore, they repeat the patterns which have been imposed on them.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

González, Acevedo Nathaly. "Making Visible Potentially Transformative Engagements: Preschoolers’ Peer Interaction in Autonomous and Collaborative EFL Tasks Supported by iPads and Beebots." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671988.

Full text
Abstract:
El ràpid avenç de les tecnologies digitals ha transformat el concepte de literacitat integrant la multiliteracitat, degut a la influència d’una comunicació cada vegada més multimodal, interactiva i digital. Esdevinent una demanda a les escoles i polítiques educatives per tal d’incloure les tecnologies digitals i la multiliteracitat, així com, el desenvolupament de les comunament denominades &#8216;habilitats del segle 21’ als currículums. A nivell preescolar aquesta inclusió ha de respectar el desenvolupament dels infants i les seves necessitats per tal de ser implementada adequada i efectivament. Els centres preescolars articulen les seves pràctiques d’aula en la interacció social i el joc donat que aquestes són les bases pel desenvolupament de l’infant incloses les pràctiques d’ensenyament/aprenentatge de llengua estrangera. Així mateix, la recerca de l’ús d’iPads i Apps per l’aprenentatge de llengua és ampli, al contrari de l’ús de robots, el qual és més limitat especialment en aquesta àrea. Des d’un enfocament plurilingüe els preescolars han de ser reconeguts com a estratègics i creatius en l’ús d’un únic repertori de recursos semiòtics i la competència plurilingüe com una estratègia desenvolupada en la interacció social. En aquest context, la col·laboració entre companys proporciona oportunitats per a la negociació i la co-construcció de significat. Reconèixer els preescolars com agentius és reconèixer i valorar la seva capacitat per a co-construir el seu aprenentatge. Aquest estudi analitza la interacció entre preescolars en tasques (autònomes i col·laboratives) d’aprenentatge d’anglès com a llengua estrangera amb el suport d’iPads i Beebots. L’objectiu és esclarir: la naturalesa de la interacció entre preescolars: centrat en mostrar el què passa i com passa en la interacció entre preescolars centrant-se en les similituds i els patrons visibles a les dades analitzades. Els desencadenants d’exploració de llengua: centrat en mostrar què promou que els preescolars parlin de i/o explorin la llengua mitjançant la identificació dels estímuls que generen aquesta exploració. I l’exploració de llengua potencialment transformadora: centrat en els aspectes, elements i accions explorats pels preescolars com a experiències potencials d’aprenentatge. S’han seleccionat 23 episodis, relacionats amb l’exploració de llengua, d’un corpus de 14 hores d’interacció natural, que s’han analitzat i presentat mitjançant un micro-anàlisi dels modes utilitzats a la interacció. Aquest anàlisi està emmarcat en un mètode mixt en el qual la semiòtica social multimodal, l’anàlisi de la conversació multimodal i la etnometodologia multimodal es complementen per mirar la construcció de significat, la seqüenciació de les accions i l’estudi com situat en un context específic. Així mateix, l’anàlisi fa visible i posa en valor, l’ús del moviment, l’ús del contacte físic (com a eina de comunicació), el joc espontani i les orientacions vers els altres durant la interacció. Tanmateix, el desacord, l’acord, la repetició, la co-construcció, l’organització d’un mateix a la tasca i l’orientació cap a la consecució de la tasca destaquen com a desencadenants comuns per l’exploració de llengua. També queda palès l’estreta relació entre el disseny de la tasca, els objectius d’aprenentatge i les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals emprades amb les exploracions de llengua potencialment transformadores. Aquests resultats contribueixen a identificar aspectes clau per dissenyar pràctiques adequades i efectives en l’ensenyament i aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera i a valorar als preescolars com a aprenents de llengua agentius.<br>El rápido avance de la tecnología digital ha transformado el concepto de alfabetización abarcando las denominadas multiliteracides debido a una comunicación cada vez más multimodal y a menudo interactiva y digital. Esto ha resultado en una demanda a las escuelas y políticas educativas de incluir la tecnología digital, las multiliteracidades y las comúnmente denominadas "habilidades del siglo 21" en los currículums. Sin embargo, en educación infantil, las necesidades y etapas de desarrollo de los infantes deben tenerse en cuenta si se quieren implementar adecuadamente estas demandas. Consecuentemente, los centros preescolares articulan sus practicas de aula en la interacción social y el juego puesto que estas son las bases para el desarrollo de los infantes incluyendo las prácticas de enseñanza y aprendizaje de lengua extranjera. La investigación del uso de iPads y Apps en preescolar para el aprendizaje de lengua es amplio, al contrario del uso de robots el cual es más limitado. Desde un enfoque plurilingüe los infantes han de ser reconocidos como estratégicos y creativos en el uso de un único repertorio de recursos semióticos y la competencia plurilingüe como una estrategia desarrollada en la interacción social. En este contexto, la colaboración entre compañeros proporciona oportunidades para la negociación y co-construcción de significado; compartiendo conocimiento, influenciando y dejando influenciarse por otros. Reconocer a los infantes como agentivos es reconocer y poner en valor su capacidad para co-construir su aprendizaje, incluido el aprendizaje de lenguas extranjeras. En consonancia este estudio analiza la interacción entre preescolares en tareas (autónomas y colaborativas) de aprendizaje de inglés como lengua extranjera con el apoyo de iPads y Beebots. Así, el objetivo de este estudio es arrojar luz a: la naturaleza de la interacción entre preescolares, los desencadenantes de exploración de lengua y la exploración de lengua potencialmente transformadora. La naturaleza de la interacción se centra en mostrar qué pasa y cómo en la interacción de preescolares a partir de las similitudes y los patrones visibles en los datos analizados. Los desencadenantes de exploración de lengua se centran en mostrar qué promueve que los infantes hablen de y exploren la lengua a través de la identificación de los estímulos que generan esta exploración. Y, la exploración de lengua potencialmente transformadora se centra en los aspectos, elementos y acciones explorados por los preescolares como experiencias potenciales de aprendizaje. Una selección 23 episodios, relacionados con la exploración de lengua, de un corpus de 14 horas de interacción natural, se han analizado y presentado mediante un micro-análisis de los modos utilizados en la interacción. Este análisis está enmarcado en un método mixto en el cual la semiótica social multimodal, el análisis de la conversación multimodal y la etnometodología multimodal se complementan para mirar la construcción de significado, la secuenciación de las acciones y el estudio como situado en un contexto específico. El análisis hace visible y pone en valor, el uso del movimiento, el contacto físico (como herramienta de comunicación), el juego espontaneo y la orientación hacia los demás durante la interacción. De la misma manera, el desacuerdo, el acuerdo, la repetición, la co-construcción, la organización de uno mismo en la tarea y la orientación hacía la consecución de la tarea destacan como desencadenantes comunes de exploración de lengua. El análisis indica la relación entre el diseño de la tarea, los objetivos de aprendizaje y las posibilidades que ofrecen las tecnologías digitales empleadas en la exploración de lengua potencialmente transformadora. Estos resultados contribuyen a identificar aspectos claves para diseñar prácticas adecuadas y efectivas en la enseñanza/aprendizaje de inglés como lengua extranjera y a valorar a los preescolares como agentivos.<br>The rapid advance of digital technology has transformed the concept of being literate to comprise multiple literacies; communication is increasingly multimodal and often interactive and digitally supported thereby requiring newly evolved communicative competences. This has resulted in demands that schools and policies include digital technologies and their literacies as well as the development of the commonly denominated "21st century skills" in their curriculums. However, very young learners’ developmental stage and needs must be taken into account for such amendments to be appropriately and effectively included and implemented. In this sense preschools articulate their practices in social interaction and in particular through play, as these are the foundations for very young learners’ development. This includes foreign language (FL) learning, which is the focus area of this study. The use of iPads and apps in preschool classrooms for literacy practices is being actively explored in research although the use of robots has been far less extensively explored and very limited in relation to literacy practices. Moreover, from a plurilingual approach, preschoolers must be recognized as strategic and creative users of a unique repertoire of semiotic resources and that their plurilingual competence is developed through social interaction. Collaboration among peers, in this sense, provides opportunities to negotiate and co-construct meaning by allowing preschoolers to share their knowledge with others and let others influence them. Thus, to acknowledge preschoolers’ agency is to recognize and value their capacity to co-construct their own learning including FL learning practices. Accordingly, this research analyses preschoolers’ peer interaction in autonomous and collaborative English as a Foreign Language (EFL) tasks supported by iPads and Beebots. In such context, the study aims to unveil: the nature of preschoolers’ peer interaction: focusing on what happens in preschoolers’ peer interaction and how it happens by discerning emergent similarities and patterns, across the data set analyzed. Language exploration triggers: exploring what makes preschoolers’ talk and/or engage in discussions related to language by identifying the stimuli that initiate or generate language exploration. And potentially transformative language exploration engagement: focusing on the language features, aspects or actions explored by the preschoolers which are considered potential language learning experiences, given that by engaging with them there is a potential transformation 23 language-related episodes selected from a corpus of 14 hours of natural occurring interaction are analyzed. A fine-grained micro-analysis of modes in interactions is employed. The analysis is framed by a mixed-methods approach in which Social Semiotics Multimodality, Multimodal Conversation Analysis and Multimodal Ethnomethodology are intertwined respectively, focusing on preschoolers’ meaning-making, action sequentiality and the situatedness of the research. The findings make visible, and thus noticeably value and highlight the significance of preschoolers’ energetic movement, physical contact used in communication, spontaneous play and orientation to others (participation framework) in interaction. It also highlights disagreement, agreement, repetition, co-construction, self-task organization and task-completion orientation as common triggers for language exploration. The analysis indicates the close relationship between the task’s design, the learning objectives and the affordances of the digital technologies used during the task and the language-related features, aspects and actions explored by the preschoolers. The findings contribute to identify key aspects to design adequate and effective EFL technology-enhanced practices and to value preschoolers as agentic language learners.<br>Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Martínez, Rico Patricia-María. "Presencia de las Tecnologías de Información y Comunicación en el aula de inglés de secundaria: Descripción del marco contextual y análisis de la motivación de los alumnos, La." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/1664.

Full text
Abstract:
Esta Tesis tiene dos grandes objetivos. En primer lugar, ofrecer una descripción de la sociedad actual en relación con las TIC, y de éstas con la enseñanza, para seguidamente comprobar por medio de un estudio experimental, en qué modo su empleo en la clase de inglés influye en la motivación del alumno a aprender. Se recoge la impresión que tienen los futuros profesores de inglés sobre la formación recibida en este campo, comprobando que un tercio no tienen formación en TIC, y que aquéllos que responden afirmativamente han recibido esta formación en un entorno informal, es decir, por parte de amigos, familiares o compañeros. Los profesores de inglés en ejercicio, por su parte, manifiestan un uso con alumnos muy limitado. Por otro lado, los profesores dicen no utilizar las TIC con más frecuencia por la elevada ratio y la falta de disponibilidad del aula, entre otros motivos. Con el fin de alcanzar el segundo objetivo, se plantean dos preguntas de investigación: ¿cómo influyen las TIC en la motivación del alumno hacia la lengua inglesa, hacia su profesor y hacia la clase de inglés? y ¿cómo percibe el alumno que la experiencia utilizando las TIC influye en su aprendizaje? Con una muestra de 116 alumnos de enseñanza secundaria repartidos al azar entre un grupo experimental y un grupo de control, se integra un recurso tecnológico en la clase habitual de inglés durante 10 sesiones de 1 h. En general, el grupo experimental ha superado al de control en las medias de la mayoría de variables. En líneas generales, podemos inferir de estos datos que el grupo experimental muestra mayor motivación hacia la lengua inglesa que el grupo de control, tiene mucha mejor opinión de la clase de inglés y tiene la impresión de que las TIC favorecen su aprendizaje. Se aplica la prueba t para muestras independientes en el post-test, que nos informa de que cinco variables muestran diferencias en las medias entre el grupo experimental y el de control estadísticamente significativas, y en todas ellas la media del grupo experimental supera a la del grupo de control. Estas variables corresponden a las siguientes preguntas o afirmaciones del cuestionario: "¿Cuánto esfuerzo estás dispuesto a hacer para aprenderlo?" [inglés] (variable 4, p= .000), "¿Crees que desempeñan un papel importante en el mundo?" [ los países de habla inglesa] (variable 10, p= .038), "¿Con qué frecuencia conoces a personas de esos países en la calle, lugares de diversión u otros sitios?" (variable 16, p= .029), "Mi profesor de inglés es eficaz" (variable 31, p= .003) y "Se disfruta con las actividades hechas en el ordenador" (variable 64, p= .019).<br><i>TITLE: "The presence of the ICT in the Secondary school English class: Context description and analysis of the students motivation".<br/><br/>SUMMARY:<br/><br/>There're two main objectives in this PhD. First, offering a description of the current society concerning the ICT and teaching, to check, by means of an experiment, how its use in the English class has an influence on the students' motivation to learn. It gives information about the pre-service English teachers have on their own training on this field, and we see that a third of them have no training on the field at all, and that those who do have been trained in an informal setting, that's to say, friends, relatives or colleagues. The in-service teachers show a very restricted use with students. On the other hand, they say it's due to a high ratio and difficulty to have the computer room available, among other reasons. To reach the second objective, two research questions are formulated: How do the ICT influence upon students' motivation towards the English language, teacher and class? And How does the student perceive that the use of the ICT influences upon his elarning? With a sample of 116 Secondary school students divided at random between an experimental and control group, an ICT device is integrated during 10 one-hour sessions in the ordinary English program. In general, the experimental group shows higher means in most of the variables. We can infer from the data a higher motivation towards the English class in the experimental group than in the control group, a much better opinion of the English class and that they have the impression that the ICT help their learning. The t-test in the post-test shows five variables with differences in the means between the experimental and the control group statistically significant, with a mean in the experimental group always higher Than in the control group. These variables correspond to the following questions or statements in the questionnaire. "How much effort would you do to learn" [English)?, "Do you think they play an important role in the world?" (the English-speaking countries), "How often do you meet them?", "My English teacher is efficient and I enjoy with the computer activities". </I>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Romo, Simón Francisco. "Un análisis cognitivista de las preposiciones espaciales del español y su aplicación a la enseñanza de E/LE." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/384719.

Full text
Abstract:
Esta tesis doctoral estudia la aplicación de los principios teóricos de la lingüística cognitiva al análisis, descripción y representación de las preposiciones espaciales del español, con dos objetivos principales. En primer lugar, intentaremos hacer un aporte teórico al avanzar hacia una definición unitaria que abarque todos los campos semánticos de cada partícula. Para ello emplearemos un modelo de análisis diseñado específicamente a partir de los constructos teóricos, analíticos y descriptivos de la gramática cognitiva, con el objetivo de obtener unas representaciones visuales abstractas que aspiran a recoger el valor esquemático del núcleo semántico de cada partícula, y que contrastan con las normas prescriptivas y las listas de uso que ofrecen otros modelos descriptivos. En segundo lugar, pondremos a prueba el valor pedagógico de este tipo de representaciones en una situación real de enseñanza de español como lengua extranjera mediante un pequeño estudio de caso. Concluiremos analizado los resultados de este estudio de caso y cómo estos afectan a la validez interna de esta investigación.<br>This dissertation studies the Cognitive Grammar’s theoretical principles application to the analysis, description and representation of the Spanish spatial prepositional system, with two main objectives. First, we will attempt to make a theoretical contribution to Spanish Linguistics by advancing towards a unitary definition capable of taking account of all the semantic values of each particle. In order to achieve that, we will design and apply a specific analytic model based on Cognitive Grammar’s theoretical construals and descriptive methods. Thus, we will build visual abstract representations that aim to grasp the semantic core of each preposition, something different from the lists of use and prescriptive rules provided by other descriptive models. Secondly, we will test the pedagogical value of this kind of representations through a small study of case. We will conclude analyzing this study of case’s results and their impact in this dissertation’s internal validation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Awad, Hiltrud. "Exploring the intercultural competences of High School students: A case study of traditional classroms in a minimal-cultural-gap context." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667672.

Full text
Abstract:
Intercultural education is one way of responding to the current political and social realities resulting from globalization, migration, and political and economic crises. It puts emphasis on educating young people and equipping them with the necessary skills to counter radicalism and embrace diversity. The present dissertation investigates interculturality and intercultural education from a new perspective and in a previously unexplored context: traditional classrooms in minimal-cultural-gap communities. This study points out several research gaps in intercultural research and criticizes contemporary approaches to intercultural development and assessment. It re-conceptualizes interculturality and intercultural education upon the basis of findings from this study, which reveal a different perspective of interculturality and draws a picture of the implications, complications, and challenges of conducting intercultural education in such educational and sociocultural settings. The research study further presents recommendations for scholars and policy makers working in the field of intercultural education.<br>L’educació intercultural és una manera de respondre a les realitats polítiques i socials actuals resultants de la globalització, les migracions i les crisis polítiques i econòmiques. Aquest tipus d’educació posa èmfasi en educar els joves i dotar-los de les habilitats necessàries per contrarestar el radicalisme i adoptar la diversitat. Amb aquest estudi s’investiga la interculturalitat i l’educació intercultural des d’una nova perspectiva i en un context inexplorat: les aules tradicionals en comunitats amb mínimes diferències culturals. L’estudi revela mancances en la investigació intercultural, critica els enfocaments contemporanis del desenvolupament i l'avaluació de la interculturalitat i reconceptualitza la interculturalitat i l'educació intercultural a partir d’unes conclusions que revelen una perspectiva diferent de la interculturalitat així com les implicacions, complicacions i reptes de l’educació intercultural en entorns educatius i socioculturals d’aquest tipus. L’estudi presenta recomanacions per a recercadors i responsables polítics que treballin en el camp de l’educació intercultural.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Acosta, Ortega Laura. "La Competencia interaccional de estudiantes de ELE: gestión de turnos en actividades de interacción oral." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668237.

Full text
Abstract:
Muchos son los estudios que se han ocupado de estudiar las interacciones orales en primeras lenguas y en algunas lenguas adicionales. Sin embargo, son menos los trabajos empíricos que se ocupan de cómo se gestionan las interacciones orales en actividades en clase de lengua adicional. Esta tesis tiene como objetivo analizar la competencia interaccional de estudiantes de ELE, observando qué recursos emplean para gestionar la interacción en distintas actividades en el aula. En las actividades se analizan las alternancias de turno, los tipos de turno, los exponentes pragmático-discursivos en las alternancias de turno y en los turnos de apoyo, y las secuencias de colaboración. Para ello, se recogen un total 24 interacciones, divididas en tres tipos de actividades: relatos, discusiones abiertas y discusiones para lograr acuerdos, que se analizan principalmente desde una aproximación al Análisis de la Conversación. Los resultados indican que los estudiantes utilizan diferentes recursos discursivos para gestionar las interacciones orales en las actividades y que los adaptan a los distintos géneros discursivos objeto de estudio. Estos resultados permiten señalar algunas necesidades de aprendizaje en la interacción oral, principalmente: aumentar el uso y la variedad de los exponentes pragmático-discursivos y dotar a los estudiantes de herramientas para reducir la aparición de silencios.<br>Molts són els estudis que s'han ocupat d'estudiar les interaccions orals en primeres llengües i en algunes llengües estrangeres. No obstant això, són menys els treballs empírics que s’ocupen de com es gestionen les interaccions orals en activitats a classe de llengua addicional. Aquesta tesi té com a objectiu analitzar la competència interaccional d'estudiants d'espanyol com a llengua estrangera, observant quins recursos fan servir per gestionar la interacció en diferents activitats a l'aula. Les activitats que s'estudien són relats, discussions obertes i discussions per aconseguir acords. S'analitzen les alternances de torn, els tipus de torn, els exponents pragmàtic-discursius en les alternances de torn i en els torns de suport, i les seqüències de col·laboració. Per l’anàlisi, es recullen un total 24 interaccions de tres tipus de gèneres discursius que s’estudien principalment des d'una aproximació a l'Anàlisi de la Conversa. Els resultats indiquen que els estudiants utilitzen diferents recursos discursius per gestionar les interaccions orals en les activitats a l'aula i que els adapten als diferents gèneres discursius objecte d'estudi. Aquests resultats permeten assenyalar algunes necessitats d'aprenentatge en la interacció oral, principalment: augmentar l'ús i la varietat dels exponents pragmàtic-discursius i dotar els estudiants d'eines per reduir l'aparició de silencis.<br>A considerable amount of literature has studied oral interactions in first languages and in some second languages. However, there are fewer empirical works dealing with how oral interactions are managed in tasks in second language class. This thesis aims to analyze the interactional competence of Spanish as a second language students, observing what resources they use to manage different oral interaction activities in the classroom. The activities that are studied are stories, open-ended discussions and goal-oriented cooperation. In these interactions, turn-taking, pragmatic-discursive exponents in turn-taking and in backchannels and collaboration sequences are analyzed. To do this, a total of 24 interactions are collected, which are analyzed mainly from an approach to Conversation Analysis. The results indicate that the students use different discursive resources to manage the oral interactions in the activities in the classroom and that they adapt them to the different discursive genres object of study. These results allow to indicate some learning needs in the oral interaction, mainly: increase the use and variety of pragmatic-discursive exponents and teach students tools to reduce the appearance of silences.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Martí, Arnándiz Otilia. "Gender reality and offline pragmatic knowledge: EFL learners' perception of request modifiers." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2010. http://hdl.handle.net/10803/669129.

Full text
Abstract:
Taking as a point of departure both the shortcomings regarding the study of gender in relation to interlanguage pragmatic studies, as well as the signs showing the convenience and feasibility of exploring this field of research, our doctoral dissertation's goal was to test the potential effect of gender on the offline or non-interactive pragmatic knowledge in the case of EFL learners' perception of request modifiers. After a theoretical background in which the concept of gender is regarded from an interdisciplinary view, including gender and developmental psicology, gender and SLA, and gender and interactional sociolinguistics, the study design comprised three stages including the implementation of UCLES Quick Placement Test to distribute students according to their proficiency level, the implementation of a WDCTs and, finally, the processing of data by means of the SPSS version 15.0.1., ellicited from the participation of a sample of 100 undergraduate students at UJI. The request modifiers were classified according to three main types: those of internal, external and multifunctional request modifiers, resulting from the adaptation of Alcón et al.'s 2005 typology of these targeted items. The findings of the study revealed the positive effect of gender in favour of females on the production of both external and multifunctional modifiers, whereas internal request devices behavioured according to the participants proficiency level. Among the pedagogical implications suggested, the convenience of designing instructional treatments of the kind of awareness-raising was highlighted.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Escamilla, Ochoa Irene Isabel. "Análisis de errores de la interlengua fónica de coreanos aprendices de español." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666727.

Full text
Abstract:
Esta tesis doctoral analiza la producción oral de estudiantes coreanos aprendices de español, con el objetivo de sistematizar cuáles son sus errores de pronunciación, determinar su probable causa y el grado de influjo de su lengua materna. Para ello, se diseñaron dos corpus de lengua oral, uno de habla de laboratorio y otro de habla espontánea de ocho estudiantes coreanos con un nivel medio-bajo de español y de un grupo de control, compuesto por ocho estudiantes hablantes de la variante mexicana del español. En sus primeros capítulos se describen los inventarios fonéticos y fonológico del coreano y del español, se realiza el análisis contrastivo entre las dos lenguas y se revisan los materiales dedicados a la interlengua fónica de estudiantes con esta lengua, desde el enfoque de la fonética, la lingüística contrastiva y el análisis de errores. La finalidad de esta investigación es didáctica, busca contribuir tanto al desarrollo de estrategias que permitan mejorar la competencia fónica de los estudiantes coreanos, así como la posible creación de herramientas tecnológicas que sirvan para la mejora de la pronunciación de ELE por parte de hablantes con esta lengua materna.<br>This dissertation analyses oral production of Korean students learning Spanish. The objective is systemising their pronunciation mistakes to determine probable causes and the degree of influence of their mother tongue. Therefore, two oral expression corpora were designed: one for application in laboratory and the other, for spontaneous expression of 8 lower-intermediate level Korean students and a control group of 8 students of Mexican Spanish. Korean and Spanish phonetics and phonology are described in the first chapter. A contrastive analysis of the two languages is presented and teaching material focused on student interlanguage phonics with a phonetic, contrastive linguistic and error analysis approach. This research focuses on teaching methodology, aiming at contributing to developing strategies which enable Korean students to develop and improve their phonetic skills. It also provides the possibility of creating technological tools for improving Korean speakers’ ELE pronunciation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Jacob, Abad Karen Lesley. "A Transcultural Approach to EIL in Secondary Education: A Case Study." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2013. http://hdl.handle.net/10803/127229.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi mostra la importància de l’Anglès com a Llengua Internacional i el seu ús com a forma de comunicació que suposa un corrent i una mescla multidireccional entre els parlants. Això ha portat els investigadors a utilitzar els termes “translingual” i “transcultural” per a referir-se a les competències requerides per tal que els parlants d’anglès com a llengua internacional puguin desenvolupar-se a nivell global, especialment quan l’anglès és utilitzat per individus no nadius. Un enfocament transcultural a l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera es va implementar a tres grups d’alumnes de secundària de Mallorca (Espanya) i Opole (Polònia) durant el curs 2010-2011. El projecte de blog “EIL in Poland and Spain” va ser dut a terme per als fins específics de l’estudi. Es va realitzar un anàlisi qualitatiu i quantitatiu de les dades per tal de respondre a la principal pregunta d’investigació: com una metodologia transcultural a l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera fomenta la competència transcultural? Els resultats van mostrar que aquest enfocament innovador a l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera representà una experiència positiva per als participants i que va ser especialment efectiva com a manera de desenvolupar una identitat transnacional i una competència transcultural.<br>This thesis highlights the prominence of English as an International Language (EIL) and stresses its use as a form of communication that implies a multi-directionality of flow and mixing between speakers. This has led scholars to use the terms “translingual” and “transcultural” to refer to the competences required by EIL speakers to function at a global level, especially when English is employed by non-natives. A transcultural approach to the teaching of English as a foreign language to three groups of secondary school students in Mallorca, Spain and Opole, Poland was implemented during the school year 2010-2011. The “EIL in Poland and Spain” blog project was set up specifically for the research. A quantitative and qualitative data analysis was performed in order to answer the principal research question: How, if at all, does a transcultural approach to ELT foster transcultural competence? The results showed that this innovative approach to ELT was a positive experience for the participants and was especially effective as a means of developing a transnational identity and transcultural competence.<br>Esta tesis subraya la importancia del Inglés como Lengua Internacional y su uso como una forma de comunicación que supone una corriente y una mezcla multidireccional entre hablantes. Esto ha llevado a los investigadores a usar los términos “translingual” y “transcultural” para referirse a las competencias requeridas para que los hablantes de inglés como lengua internacional puedan desenvolverse a nivel global, especialmente cuando el inglés es usado por individuos no nativos. Un enfoque transcultural a la enseñanza del inglés como lengua extranjera se implementó en tres grupos de alumnos de secundaria de Mallorca (España) y Opole (Polonia) durante el curso 2010-2011. El proyecto de blog “EIL in Poland and Spain” fue llevado a cabo para los fines específicos del estudio. Se realizó un análisis cualitativo y cuantitativo de los datos para responder a la principal pregunta de investigación: ¿Cómo una metodología transcultural a la enseñanza del inglés como lengua extranjera fomenta la competencia transcultural? Los resultados mostraron que este enfoque innovador a la enseñanza del inglés como lengua extranjera representó una experiencia positiva para los participantes y que fue especialmente efectiva como una manera de desarrollar una identidad transnacional y una competencia transcultural.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Bori, Pau. "Anàlisi crítica de llibres de text de català per a no catalanoparlants adults en temps de neoliberalisme." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2015. http://hdl.handle.net/10803/350798.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi estudia llibres de text per a no catalanoparlants adults publicats entre 2005 i 2015 des d’una perspectiva crítica. Els dos objectius principals són: (a) explorar de quina forma el context macro influencia la naturalesa dels materials objecte d’estudi, i (b) examinar la relació entre el contingut dels llibres i les condicions socioeconòmiques de l’actual fase del capitalisme. Per assolir el primer objectiu, fem una anàlisi crítica de l’evolució de l’ensenyament i materials de llengües estrangeres en relació amb el seu context macro. L’estudi suggereix que les polítiques del Consell d’Europa tenen un gran impacte en l’ensenyament de llengües estrangeres, i també en els llibres de català per a no catalanoparlants adults. Aquesta institució ha promogut l’ensenyament comunicatiu d’una llengua instrumental amb un seguit de projectes que han dut a un accelerat procés d’estandardització, centralització i homogeneïtzació de l’ensenyament i els materials didàctics. Les propostes del Consell d’Europa s’han desenvolupat en sintonia amb l’esperit mercantilista que el neoliberalisme propugna per a totes les esferes de la vida. Per atènyer el segon objectiu, es desenvolupa una anàlisi quantitativa del contingut del corpus seguida d’una de més interpretativa centrada en els móns de la feina, els viatges i l’habitatge. Els resultats apunten que les pràctiques i valors neoliberals solen aparèixer des d’una perspectiva positiva, com a fenòmens naturals, sense que s’hi mencionin aspectes negatius o limitacions. Els llibres, a més, proposen un tipus d’activitats que podrien contribuir a desenvolupar entre els aprenents els rols de consumidors i treballadors emprenedors i flexibles que l’ordre socioeconòmic vigent requereix.<br>This thesis studies contemporary course books for Catalan as a foreign language published from 2005 to 2015 from a critical perspective. Two main objectives of this study are: (a) to describe in what way the macro context influences the nature of the studied materials, and (b) to examine the relationship between the content of the course books and the socio-economical conditions in the latest phase of capitalism. In order to accomplish the first objective, the study explores the ways foreign and second language learning processes and textbook design evolved relating them to the wider macro context. The study suggests that the language policies from the Council of Europe have a major impact on foreign language teaching in Europe and are subsequently influencing on curriculum and course book design of Catalan as a foreign language. This institution has been actively involved in creation and promotion of the communicative language teaching with the emphasis on instrumental language. It has also been a firm promoter of the processes of standardization, centralization and homogenization of foreign language learning and course book design. The Council of Europe’s projects for language learning, have been developed in accord with the mercantilist spirit of neoliberalism that extends to all spheres of live. To accomplish the second objective a quantitative analysis of the corpus was developed followed by a more interpretative one centered on the topics of work, housing and travel. The results suggest that practices and values of neoliberalism usually appear in a positive, naturalized way without mentioning their negative aspects or limitations. Moreover, the course books analyzed propose activities which support and develop the roles of consumers and entrepreneurs in students that the current economic order requires.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Gené, Gil Maria. "Efecto del AICLE sobre la producción escrita en estudiantes de secundaria de inglés como lengua extranjera." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2016. http://hdl.handle.net/10803/399409.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral investiga l’efecte de l’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) sobre la producció escrita en anglès com a llengua estrangera d’estudiants de secundària, un camp de l’adquisició de segones llengües poc investigat. Comptem amb un total de 71 participants adolescents, escolaritzats a les Illes Balears, que es divideixen en dos grups centrals comparables d’estudiantes d’anglès com a llengua estrangera (N=30 cadascun): el grup experimental i el grup de comparació. El grup experimental participa al programa de Seccions Europees, a través del qual rep una matèria de contingut no lingüístic en anglès per mitjà de la metodologia AICLE a més de l’assignatura d’ensenyament formal d’anglès. El grup de comparació només té la matèria d’ensenyament formal d’anglès. Cadascun d’aquests dos grups és avaluat al llarg de tres cursos acadèmics consecutius (entre 2n i 4t d’ESO), en quatre moments temporals. A més, es recullen dades en un únic moment temporal d’un grup d’adolescents parlants nadius d’anglès (N=11). Tots els participants responen a una tasca de redacció general, i una submostra dels dos grups centrals (N=21 en total) també realitza una tasca de redacció basada en continguts específics de la matèria AICLE, que s’administra únicament en tres moments temporals. Les proves de redacció general s’analitzen utilitzant una bateria de 21 mesures microanalítiques de complexitat lèxica i sintàctica, correcció, fluïdesa (CAF) i cohesió, així com mitjançant el Profile de Jacobs et al. (1981), que avalua, de manera més holística, el contingut, l’organització, el vocabulari, l’ús de la llengua i la mecànica i proporciona una puntuació total de la qualitat percebuda dels textos. Les proves de redacció basades en continguts específics s’utilitzen per a un subestudi de caràcter temptatiu, en què, entre altres consideracions, s’explora el sorgiment del lèxic especialitzat, com a tret propi del discurs acadèmic. A més, s’administren qüestionaris que aborden aspectes relacionats amb el tractament de l’escriptura a les aules, els quals posen de manifest la poca pràctica d’aquesta destresa als contextos educatius analitzats. A grans trets, els resultats del nostre estudi assenyalen que, d’una banda, l’AICLE exerceix un efecte positiu sobre la producció escrita general dels alumnes, especialment en la qualitat percebuda de les redaccions i en termes del lèxic i de la correcció, si bé els textos dels aprenents presenten limitacions i el seu nivell dista considerablement del dels nadius, que fan un ús més correcte, idiomàtic i ric del lèxic i de la morfosintaxi. D’altra banda, sembla que els estudiants AICLE incorporen als seus textos basats en continguts específics abundant lèxic relacionat amb la matèria, encara que no necessàriament gaire sofisticat.<br>Esta tesis doctoral investiga el efecto del aprendizaje integrado de contenidos y lenguas extranjeras (AICLE) sobre la producción escrita en inglés como lengua extranjera de estudiantes de secundaria, un campo de la adquisición de segundas lenguas poco investigado. Se cuenta con un total de 71 participantes adolescentes, escolarizados en las Islas Baleares, que se dividen en dos grupos centrales comparables de estudiantes de inglés como lengua extranjera (N=30 cada uno): el grupo experimental y el grupo de comparación. El grupo experimental participa en el programa de Secciones Europeas, a través del cual recibe una materia de contenido no lingüístico en inglés por medio de la metodología AICLE además de la asignatura de enseñanza formal de inglés. El grupo de comparación solo tiene la materia de enseñanza formal de inglés. Cada uno de estos dos grupos es evaluado a lo largo de tres cursos escolares consecutivos (entre 2º y 4º de ESO), en cuatro momentos temporales. Además, se recogen datos en un único momento temporal de un grupo de adolescentes hablantes nativos de inglés (N=11). Todos los participantes responden a una tarea de redacción general, y una submuestra de los dos grupos centrales (N=21 en total) también realiza una tarea de redacción basada en contenidos específicos de la materia AICLE, que se administra únicamente en tres momentos temporales. Las pruebas de redacción general se analizan utilizando una batería de 21 medidas microanalíticas de complejidad léxica y sintáctica, corrección, fluidez (CAF) y cohesión, así como mediante el Profile de Jacobs et al. (1981), que evalúa, de manera más holística, el contenido, la organización, el vocabulario, el uso de la lengua y la mecánica, y proporciona una puntuación total de la calidad percibida de los textos. Las pruebas de redacción basadas en contenidos específicos se utilizan para un subestudio de carácter tentativo, en el que, entre otras consideraciones, se explora el surgimiento del léxico especializado, como rasgo propio del discurso académico. Además, se administran cuestionarios que abordan aspectos relacionados con el tratamiento de la escritura en las aulas, que ponen de relieve la poca práctica de esta destreza en los contextos educativos analizados. A grandes rasgos, los resultados de nuestro estudio señalan que, por una parte, el AICLE ejerce un efecto positivo sobre la producción escrita general de los alumnos, especialmente en la calidad percibida de las redacciones y en términos del léxico y de la corrección, si bien los textos de los aprendices muestran deficiencias y su nivel dista considerablemente del de los nativos, que hacen un uso más correcto, idiomático y rico del léxico y de la morfosintaxis. Por otra parte, parece que los estudiantes AICLE incorporan en sus textos basados en contenidos específicos abundante léxico relacionado con la materia, aunque no necesariamente muy sofisticado.<br>The present doctoral thesis investigates the effect of content and language integrated learning (CLIL) over written production in English as a foreign language (EFL) in secondary education students –a field of second language acquisition (SLA) that is under-researched. The participants are 71 teenagers schooled in the Balearic Islands (Spain), who are divided into two central comparable groups of learners of EFL (N=30 each): the experimental group and the comparison group. The experimental group participates in European Sections programme, through which they receive a non-linguistic matter in English following AICLE methodology, apart from the subject of formal instruction of English. The comparison group has only formal instruction of English. Both groups are evaluated along three consecutive school years (between 2nd and 4th of compulsory secondary education, years 8-10), at four research times. Additionally, single-time-administrated data were gathered from a group of teenager native speakers of English (N=11). The three groups answer a writing task on a general topic, and a sub-sample of both central groups (N=21 in total) also writes a subject-specific text about the CLIL subject, which is administered only at three research times. General written tests are analysed by using a battery of 21 micro-analytical measures of lexical and syntactic complexity, accuracy, fluency (CAF), and cohesion, as well as using the Profile (Jacobs et al., 1981). This scale evaluates holistically content, organization, vocabulary, language use, and mechanics, and provides a total score of perceived quality of the texts. Subject-based written tasks are used for a tentative sub-study, in which we explore, among other considerations, the onset of specialized lexis, a feature typically present in academic discourse. Moreover, we administered questionnaires that deal with treatment of writing in classrooms –which point to the lack of practice of this skill in the education contexts analysed. Overall, our findings show that, on the one hand, CLIL impacts positively on general written production of learners, especially in perceived quality of their texts and in terms of lexis and accuracy. However, the learners’ texts show limitations and their level is far away from that exhibited by natives, who use vocabulary and morph-syntax in a more correct, idiomatic and rich way. On the other hand, CLIL participants seem to incorporate much subject-related vocabulary into their subject-specific texts, although not being highly sophisticated.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography