Log in

Relevant bibliographies by topics / Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE) / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE).

Journal articles on the topic 'Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE)'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 18 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 17 journal articles for your research on the topic 'Espanyol com a Llengua Estrangera (E/LE).'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Verrier, Jacky. "Esquemes per saber què fer i què dir en llengua estrangera: Un exemple en francès." Comunicació educativa, no. 13 (February 15, 2015): 23. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200023-26.

Full text

Abstract:

<p>La llengua no és l'únic obstacle, sinó que el coneixement de la llengua no implica saber utilizarla, o dit d’una altra manera, saber comportarse en la llengua estrangera.</p><p>Aquest article ens dóna algunes pautes i ens senyala uns principis per a poder tenir un diàleg correcte en llengua estrangera. L’ús dels escripts o esquemes permet explicitar el funcionament de l’intercanvi comunicatiu, contrastar aquest funcionament amb el de la llengua materna i realitzar una sèrie d’activitats que tenen com a finalitat el coneixement i ús del ritual en la llengua.<br />També ens presenten alguns exercicis que s’han de fer després d’haver treballat els diàlegs a classe.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Celma, Sara. "El francès com a segona llengua estrangera al cicle superior de primària." Comunicació educativa, no. 16 (April 1, 2003): 56. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200356-58.

Full text

Abstract:

Per dónar resposta a les necessitats d’una societat multicultural i a la vegada plurilingüe el CEIP Molí de Vent de Torredembarra va aprofitar la possibilitat que el nou sistema educatiu oferia per introduir una segona llengua estrangera al cicle superior de Primària, que en aquest cas fou la llengua francesa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Boj, Arnau, José Luis Alija, and Jacky Verrier. "Healthy Eating: L'aprenentatge de la llengua anglesa per projectes." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20094-9.

Full text

Abstract:

<p>Aquest article presenta els resultats d’una activitat d’anglès realitzada per un alumne de l’especialitat de llengua estrangera (anglès) durant el Pràcticum II de tercer curs de la formació de mestres a la classe de segon curs de cicle superior del CEIP Castell de Calafell, sota la direcció dels seus tutors de pràctiques. L’objectiu d’aquest treball ha estat ajuntar les metodologies actives –treball sobre projecte–, l’ensenyament de la llengua estrangera segons la perspectiva accional– realitzar una tasca en comú no exclusivament lingüística– del Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar (GENERALITAT DE CATALUNYA, 2003), la llengua com a conductor de continguts culturals i una estratègia didàctica que consisteix a treballar la llengua en funció de les necessitats comunicatives que requereix la situació d’aprenentatge i no per a i en ella mateixa.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Caballero García, Presentación Ángeles, and Aitana Milla Juan. "Edad y aprendizaje de la pronunciación de ELE en adultos: una revisión bibliográfica sistematizada." PHONICA 14 (December 11, 2019): 3–22. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2018.14.3-22.

Full text

Abstract:

L'objectiu del present estudi bibliogràfic va ser realitzar una revisió sistemàtica sobre la influència del factor etario en l'aprenentatge de la pronunciació d'espanyol com a llengua estrangera (ELE)en aprendientes adults i identificar els avanços metodològics en els últims anys. Es va realitzar una cerca de documents basada en l'evidència empírica a través de diverses bases de dades especialitzades en recerca.Un total de 59 articles van ser seleccioneu-vos després d'aplicar els criteris d'inclusió i amb ells es va crear una base de dades amb la qual es va treballar durant el desenvolupament d'aquest treball.Els resultats van mostrar la influència del període crític (Lennerberg,1967) en l'aprenentatge de la pronunciació d'ELE en adults, així com les diferències existents en el procés d'aprenentatge d'una segona llengua (L2) en aprenents nens i adults. En la part final es plantegen algunes propostes metodològiques que afavoreixen el desenvolupament de l'aprenentatge de la pronunciació d'espanyol com a llengua estrangera en adults aprenents.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Llansana Martínez, Estel. "Proposta de primeres classes de català A1 per a francòfons." RESERCLE. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 1, no. 1 (2020): 94–97. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2020.i1.07.

Full text

Abstract:

Aquest article és una proposta d'activitats per a les dues primeres classes de l'any amb estudiants de nivell A1 de català com a llengua estrangera. L'objectiu és introduir la llengua i la cultura i aprendre a presentar-se, fent que els alumnes siguin actius i s'ajudin entre ells en el procés d'aprenentatge.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Soler, M. Teresa. "Morituri te salutant." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 23. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199223.

Full text

Abstract:

En aquest article no pretenc analitzar les causes de la disminució espectacular de la demanda d'aprenentatge de la llengua francesa: és un fet evident i fàcilment constatable. D'un vaixell que està a punt d'esfonsar-se s'ha de buscar denodadament els pocs supervivents que neden entre les onades i tractar de salvar-los per tots els mitjans possibles. No sé si l'article serà llegit per algun dels pocs supervivents que es debaten amb les onades en un imminent naufragi, és a dir, per algun «heroi» ensenyant de llengua francesa. Si és així, tractaré d'infondre-li esperances en un «futur millor». Hem d'esforçar-nos per salvar del naufragi el poc que ens queda, i això, ¿com?, APORTANT AIRES NOUS a l'ensenyament de la llengua estrangera en general i ¿com no? de la llengua francesa en particular.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Comajoan-Colomé, Llorenç, and Eulàlia Torras-Oliveras. "Joan Melcion: del Digui, Digui a les necessitats actuals en l’aprenentatge del català." RESERCLE. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 1, no. 1 (2020): 108–15. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2020.i1.10.

Full text

Abstract:

Joan Melcion Tenas (Camprodon, 1954) és llicenciat en Filosofia i Lletres i va ser professor de llengua catalana des de 1979 fins a 1994 a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Barcelona, on també va fer de director. Va ser director del Servei d'Idiomes Moderns (SIM, actualment Servei de Llengües) a la Universitat Autònoma de Barcelona en els períodes 1994-2006 i 2016-2019. Pel que fa a l'ensenyament del català com a llengua segona i estrangera va ser coordinador i coautor de Digui, digui (1984), material de referència en aquest camp. En l'àmbit de la literatura, destaca com a estudiós de l'obra de Pere Calders.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Castilleja, Isabel, and Salvador Moreno. "El francès, una llengua amb continuïtat." Comunicació educativa, no. 11 (February 24, 2014): 42. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199842-44.

Full text

Abstract:

<p>El Col·legi de Pràctiques ofereix actualment, des de fa quatre cursos, la possibilitat de l’aprenentatge del francès com a segona llengua estrangera. Saber llengües és cada cop més necessari, i molt més ara amb l’expectativa de la Unió Europea, que ja és una realitat. Quina millor llengua a escollir que aquella que es caracteritza per una estructura d’idioma tan semblant a la nostra…Tant és així que, a l’hora d’un plantejament seriós, s’ofereix el francès a tots els alumnes del Cicle Superior amb la intenció de donar una oportunitat d’igualtat per a tots, no tan sols influenciats per la proximitat del país que el parla, sinó també per la predisposició del professorat i dels pares per introduir-la.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Torres-Tamarit, Francesc, and Maria del Mar Vanrell Bosch. "universals lingüístics i el marcatge en l’ensenyament de la pronunciació del català com a llengua estrangera." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 35–48. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.66.

Full text

Abstract:

Aquest article explora la contribució que poden fer els universals lingüístics i la noció del marcatge tipològic a l’ensenyament i aprenentatge del sistema vocàlic i l’entonació del català. L’anàlisi demostra que el català se situa en un nivell mitjà de complexitat tipològica en relació amb les llengües més parlades dels nouvinguts. Les àrees de dificultat tindran a veure amb el contrast entre les vocals mitjanes obertes i tancades, la producció de la vocal neutra, la presència lleugerament majoritària d’accents tonals de tipus alt o ascendent i d’interrogatives absolutes amb entonació descendent. Aquests resultats poden tenir implicacions importants per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la pronúncia del català com a llengua estrangera. La primera té a veure amb l’ordre natural d’adquisició de determinades estructures i pot aplicar-se al disseny de programacions o materials didàctics. La segona es relaciona amb la direcció de la generalització en l’aprenentatge de les estructures en què existeix una relació d’implicació i s’aplica a la facilitació del procés d’adquisició de la llengua. Finalment, es destaca la necessitat de recollir evidències que permetin abonar o falsar les hipòtesis formulades des de l’enfocament basat en el marcatge tipològic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Vallès, Lluïsa. "Viatge a Foix." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 42. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199242-43.

Full text

Abstract:

<p>Aquest viatge és una part important de la programació de l'experiència d'ensenyament precoç d'una llengua estrangera al Cicle Mitjà d'EGB, que realitzem per segona vegada a l'Escola de Mestres de Tarragona. Iniciada a l'octubre de 1990, durarà fins al maig de 1993, amb els mateixos nens i nenes del Col·legi de Pràctiques. No es tracta d'una interferència en les activitats extraescolars d'un col·legi públic, sinó d'una activitat programada com a complement de les classes d'idioma que es realitzen, els dimarts i els dijous, durant dues hores setmanals.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Sans Bertran, Maria Teresa, and Marilisa Birello. "retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats." CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education 4, no. 2 (2021): 49–62. http://dx.doi.org/10.5565/rev/clil.69.

Full text

Abstract:

En els últims anys, el feedback correctiu ha despertat molt interès i s’han dut a terme un nombre considerable de recerques en aquest àmbit, especialment en la didàctica de l’anglès com a llengua segona o estrangera. El present article se centra en el feedback correctiu oral que el docent proporciona a l’alumne quan produeix un enunciat que conté un error en un context d’ensenyament del català com a llengua addicional amb alumnes poc escolaritzats d’un centre educatiu en seu penitenciària. Per a dur a terme l’estudi, s’han enregistrat 5 classes, que han estat transcrites i codificades per a l'anàlisi seguint la classificació de Fu i Nassaji (2016). Els resultats mostren que hi ha un alt nombre d’errors de pronunciació i lèxics, a banda d’un ús freqüent del castellà (llengua comuna) quan s’esperaria que l’alumne utilitzi el català. Pel que fa a les estratègies de feedback correctiu oral, les més freqüents són les reformulacions i les traduccions. Les incitacions són menys freqüents però destaquen les peticions d’aclariment i les elicitacions. El alumnes perceben el feedback correctiu oral proporcionat en la majoria dels casos. i en un terç de les ocasions porten a reparació.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Fernández Recasens, Cristina. "Com qui troba un poema: una proposta didàctica per a l'aula de català com a llengua estrangera." RESERCLE. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 1, no. 1 (2020): 102–7. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2020.i1.09.

Full text

Abstract:

Poemes amb bigoti proposa fer explícita la lectura pròpia que cada lector fa d'un poema mitjançant una activitat que permet l'apropiació del text poètic. Es tracta d'una proposta didàctica dissenyada per acostar la poesia als alumnes, posant èmfasi en la idea de dessacralització d'aquest gènere.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Wang, Liyun. "La producció dels sons oclusius del català per part dels aprenents sinòfons: estudi contrastiu, anàlisi d'errors i propostes de millora." RESERCLE. Revista de la Societat d'Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 1, no. 1 (2020): 42–65. http://dx.doi.org/10.31009/resercle.2020.i1.04.

Full text

Abstract:

Aquesta contribució s'insereix en el camp de la didàctica de la llengua catalana com a llengua estrangera i, m.s concretament, en el de la fonologia contrastiva. Es contrasten els fonemes oclusius del català i el xinès estàndard —putonghuà— en l'àmbit segmental i el suprasegmental sil·làbic (distribució en la síl·laba) per tal de preveure les dificultats que han d'afrontar els sinoparlants abans de dominar la pronunciació dels sons oclusius i aproximants del catal`à. L'estudi de camp es basa en la producció de /p-b/, /t-d/, /k-g/ del catal. per part de 19 estudiants universitaris d'origen xinès de 20-35 anys que residien a l'àrea metropolitana de Barcelona. Es parteix d'un corpus format per 115 mots o compostos amb /p-b/, /t-d/ i /k-g/ en diferents posicions sil·làbiques (obertura simple o complexa a l'inici o interior de mot, coda simple o complexa a l'interior o al final de mot), a fi de poder realitzar un estudi com m´és ampli possible dels tipus d'errors o imprecisions que poden presentar els aprenents xinesos. Basant-se en els errors detectats, es proposen estratègies didàctiques per millorar la pronunciació dels aprenents sinòfons.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Díez Prados, Mercedes. "Abstract nouns as metadiscursive shells in academic discourse." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 64 (March 22, 2018): 153. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.64.11372.

Full text

Abstract:

El discurs acadèmic es caracteritza per l’abundància de noms abstractes, com ara anàlisi, recerca, procés, concepte, aproximació o rol. Considerats mecanismes cohesius, atès que el seu significat discursiu es determina per referència al context en què apareixen, han rebut denominacions diverses en la bibliografia anglosaxona (anaphoric, signaling, carrier, shell o metadiscursive nouns). A partir de les propostes de Schmid (2000) i Jiang i Hyland (2016, 2017), aquest article explora la funció metadiscursiva d’aquests noms com a encapsuladors d’informacions complexes en un corpus de resums acadèmics elaborats per estudiants universitaris per als seus Treballs de Final de Grau. El treball aborda també el potencial retòric i persuasiu d’aquests noms abstractes en aquest gènere acadèmic. Els resultats palesen que els estudiants de nivell avançat d’anglès com a llengua estrangera utilitzen una àmplia gamma de substantius abstractes i segueixen patrons d’ús que s’assemblen als dels experts acadèmics (Jiang i Hyland 2017). Les diferents parts l’estructura textual semblen condicionar el tipus de nom emprat. En definitiva, tot i que els estudiants quasigraduats d’Estudis Anglesos mostren que coneixen les convencions del gènere, els resultats millorarien si, durant el desenvolupament del grau, s’incidís en l’elaboració de resums de treballs acadèmics (abstracts), sobretot pel que fa a l’organització de la informació.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

"Per aprendre anglès, com més aviat, millor? L'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera." Llengua Societat i Comunicaci�, 2019. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2007.5.3.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

"'When I have holidays': influència entre llengües i producció escrita. Un estudi amb aprenents adults d'anglès com a llengua estrangera." Llengua Societat i Comunicaci�, 2019. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2007.5.2.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Comellas Casanova, Pere. "La traducció a Catalunya (2018-2019)." Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura 6, no. 6 (2021). http://dx.doi.org/10.1344/abll.2020.6.013.

Full text

Abstract:

A Catalunya la traducció ha seguit tenint un paper molt rellevant en el món editorial durant els anys 2018 i 2019. La importància d’aquesta activitat s’evidencia en relació amb el total de llibres traduïts publicats, que continua sent molt més alt a Catalunya que a la mitjana de l’Estat espanyol. L’anglès segueix sent la llengua font més important, tot i que en alguns gèneres determinats apareguin altres llengües destacades, com ara el japonès (manga). Durant el període analitzat es destaca la importància d’algunes traduccions del rus, el xinès, el japonès, el grec clàssic, el polonès, el turc o el francès. Els premis a la traducció segueixen centrats en la traducció literària, classificats per llengües font i gèneres, i atorgats per institucions, d’entre les quals destaquen les universitats públiques. Hi segueix havent una important activitat de recerca sobre la traducció, que es manifesta en publicacions especialitzades, reunions científiques i tesis doctorals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!