Academic literature on the topic 'Espanyols'

A finals del segle XV i principis del XVI, les forces espanyoles van envair diverses ciutats costaneres del nord d’Àfrica. Els historiadors solen considerar aquesta trobada com la continuació d’una dinàmica familiar de les relacions cristiano-musulmanes a la Mediterrània occidental. D’aquesta manera, es considera que els espanyols gairebé tenien un coneixement previ de la topografia, que s’assemblava als paisatges ibèrics, així com del clima, la flora i la fauna, que s’inclouen còmodament dins d’un cinturó braudelià d’oliveres. Fins a quin punt aquesta caracterització indica les percepcions sensorials espanyoles del món geogràfic del nord d’Àfrica? El coneixement geogràfic era fonamental per a les campanyes militars que pretenien capturar territoris d’ultramar i la recopilació i representació d’informació se solapava amb el desenvolupament de les ciències, inclosa l’enginyeria. Les representacions d’aquestes dades es van fixar en mesures precises. Al mateix temps, l’experiència humana de mesura, com en el cas de la distància, estava condicionada a les subjectivitats. L’agència humana, la percepció sensorial i fins i tot els imaginaris del desconegut van alterar la manera com els espanyols es van trobar amb el món geogràfic del nord d’Àfrica. Juxtaposant la percepció geogràfica en termes mesurables i subjectius, aquest article presenta una altra mirada als contactes dels espanyols amb el nord d’Àfrica.

Des de l’any 2006, i amb diferents equips, hem estat treballant sobre parelles mixtes o matrimonis binacionals en sengles projectes del Plan Nacional de I+D+I:1 primer amb matrimonis entre homes espanyols i dones estrangeres, els majoritaris entre les parelles mixtes espanyoles, i després incorporant també les unions de dones espanyoles amb homes estrangers. Per bé que ambdues recerques han estat de caire qualitatiu, sempre hem pres en consideració amb finalitats analítiques i de plantejament el conjunt de l’Estat. Teníem interès, doncs, a dur a terme una recerca més modesta quant al territori a abastar que ens permetés així mateix focalitzar l’atenció en qüestions més específiques i localitzades. El projecte concedit per l’Institut Català de les Dones, que hem dut a terme en el període 2010-2011, ens ha donat l’oportunitat de realitzar-la.

El present article reuneix diversos escrits de l’«alfaqueque flamenco» i traductor marroquí Jorge de Henin (floruit 1597-1628), per il·lustrar com la categoria professional d’home d’estat va sorgir gràcies a les estratègies de construcció de la identitat i la imatge pública desenvolupades per diferents agents que buscaven créixer en el si de la Monarquia Hispànica. La seva professió no era la d’un estadista, sinó la d’un intermediari professional que s’assegurava fer de manera correcta diferents traduccions entre poders mediterranis separats per profundes rivalitats religioses, polítiques i econòmiques. Les seves elogioses credencials —redemptor de captius, conseller reial, expert en economia—, juntament amb la seva facilitat per als idiomes i la seva habilitat per fer de traductor entre parlants holandesos, àrabs i espanyols, van ser el nucli de la identitat de Henin com a home pràctic o d’experiència —un paper que final- ment ell va equiparar al d’home d’estat— capaç de garantir la reforma i l’èxit de la monarquia espanyola.

El passat 26 d’octubre a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia se celebrà el “Seminari comparatiu de llibres francesos, catalans i espanyols de Ciències Socials: Continguts i Competències”, sota la coordinació del professor Antoni Gavaldà, conduït per ell mateix i per la professora francesa Nicole Darmon, de l’Ecole Aérogare de Blagnac.

L'arbitratge és un dels temes als que la Psicologia de l'Esport ha dedicat menys atenció malgrat la transcendència de la figura arbitral. En alguns contextos, sovint es jutja si la personalitat d'un àrbitre és l'adequada per exercir la seva tasca degut a les conseqüències de les seves decisions. Diversos estudis han mostrat que el perfil de personalitat dels àrbitres es diferencia del de la població general, i també que es troben diferències entre els àrbitres mateixos en funció del nivell d'excel·lència assolit. L'objectiu d'aquesta tesi va consistir en escatir quines variables de personalitat intervenen en què els àrbitres de basquetbol assoleixin o no l'èxit en la seva comesa. Es va administrar el NEO PI-R (Costa & McCrae, 1999) a 402 àrbitres espanyols de basquetbol de gènere masculí de totes les categories. Es va obtenir un perfil diferencial de personalitat entre la mostra arbitral i la població general, així com també entre dos grups d'àrbitres, un d'èxit (n = 73) i un altre de no-èxit (n = 74). Els àrbitres varen obtenir puntuacions més elevades que la població general en el factor Neuroticisme, i més baixes en els factors Obertura, Amabilitat i Responsabilitat. Les facetes Competència i Assertivitat varen diferenciar els arbitres en funció del nivell d'excel·lència assolit. Els resultats en Neuroticisme i Responsabilitat difereixen dels obtinguts en altres estudis i es discuteix si són deguts a biaixos propis dels barems emprats. Els resultats d'aquest estudi ens permeten suggerir plans de formació encaminats a promocionar que els àrbitres exhibeixin característiques de personalitat desitjables i que no es troben en el seu repertori habitual de competències.
El arbitraje es uno de los temas a los que la Psicología del Deporte ha dedicado menos atención a pesar de la transcendencia de la figura arbitral. En algunos contextos, a menudo se juzga si la personalidad de un árbitro es la adecuada para ejercer su labor debido a las consecuencias de sus decisiones. Diversos estudios han mostrado que el perfil de personalidad de los árbitros se diferencia del de la población general, y también que se encuentran diferencias entre los mismos árbitros en función del nivel de excelencia conseguido. El objetivo de esta tesis consistió en averiguar qué variables de personalidad intervienen en que los árbitros de baloncesto consigan o no el éxito en su labor. Se administró el NEO PI-R (Costa & McCrae, 1999) a 402 árbitros españoles de baloncesto de género masculino de todas las categorías. Se obtuvo un perfil diferencial de personalidad entre la muestra arbitral y la población general, así como también entre dos grupos de árbitros, uno de éxito (n = 73) y otro de no-éxito (n = 74). Los árbitros obtuvieron puntuaciones más elevadas que la población general en el factor Neuroticismo, y más bajas en los factores Apertura, Amabilidad y Responsabilidad. Las facetas Competencia y Asertividad diferenciaron a los árbitros en función del nivel de excelencia conseguido. Los resultados en Neuroticismo y Responsabilidad difieren de los obtenidos en otros estudios y se discute si son debidos a los sesgos propios de los baremos utilizados. Los resultados de este estudio nos permiten sugerir planes de formación encaminados a promocionar que los árbitros exhiban características de personalidad deseables y que no se encuentran en su repertorio habitual de competencias.
Officiating is one of the issues to which Sports Psychology has paid the least attention despite the importance of the figure of the referee. In some situations, the referee's personality is often judged to determine whether it is appropriate or not for performing their job owing to the consequences of their decisions. Several studies have shown that the personality profile of referees is different from that of the general population, and differences have also been found among referees according to the level of excellence they have achieved. The purpose of this thesis was to elucidate which personality variables determine whether or not basketball referees are successful. The NEO PI-R (Costa & McCrae, 1999) was administered to 402 Spanish male basketball referees in all categories. A differential personality profile was found between the referee sample and the general population, as well as between two groups of referees, one that is successful (n = 73) and another that is not (n = 74). The referees scored higher than the general population on the Neuroticism factor, and lower on the Openness, Agreeableness and Conscientiousness factors. The facets of Competence and Assertiveness distinguished between referees according to the level of excellence they had achieved. The results on Neuroticism and Conscientiousness differ from those obtained in other studies, and they might be due to biases in the criteria used. The results of this study suggest the implementation of training plans aimed at ensuring that referees exhibit the desirable personality traits which are currently not found in their usual repertoire of competences.

La mucopolisacaridosi l, la mucopolisacaridosi II i la leucodistròfia metacromàtica sòn tres malalties Iisosòmiques hereditàries. Totes tres són degudes al defecte funcional d'un enzim Iisosòmic que és incapaç de degradar les macromolècules procedents del recanvi cel•lular. Aquests substrats a mig degradar s'acumulen a les cèl.lules i són els causants del deteriorament i empitjorament de la clínica de forma progressiva. Els pacients amb aquestes malalites presenten un curs fatal, amb quadre degeneratiu progressiu sever i, en alguns casos, dismòrfies, alteracions òssies diverses, afectació ocular i organomegàlies. La mucopolisacaridosi I o malaltia de HurlerlScheie (MPS I; MIM 252800) és una malaltia hereditària d'acumulació lisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim alfa-L-iduronidasa. Aquest enzim participa en la degradació dels glucosaminoglicans heparan sulfat i dermatan sulfat. És una malaltia autosòmica recessiva. Els pacients amb MPS I presenten hepatoesplenomegàlia, deformitats esquelètiques, trets facials toscos, rigidesa d'articulacions, retard mental, sordesa i opacitat cornial. Es classifiquen els pacients en tres formes segons d'edat d'aparició dels símptomes: Forma severa o Hurler, forma íntermèdia o HurlerlScheíe i forma lleu o Scheíe. El gen que codifica per l'alfa-L-iduronidasa (IOUA; EC 3.2.1.76) està localitzat al locus 4p16.3, ocupa 16 kb, té 14 exons i un trànscrit de 2.7 kb que codifica per una proteïna de 653 aminoàcids. Fins a l'actualitat s'han descrit una quarantena de mutacions diferents al gen IOUA i algunes d'elles s'han vist amb certa freqüència. També s'han identificat una trentena de polimorfismes al gen IOUA. S'han estudiat 27 pacients espanyols amb MPS I; dels 54 al.lels estudiats, en 32 (un 59.3%) s'ha Identificat la mutació W402X, en 5 al.lels (9.3%) s'ha identificat la mutació P533R i en 4 (7.4%) la mutació Q70X. Així doncs, amb l'estudi d'aquestes tres mutacions es cobreix un 76% dels al.lels de la malaltia i un 63% dels genotips, el que fa recomanable començar l'estudi de nous pacients analitzant aquestes tres mutacions. Així mateix, ja anteriorment s'havia descrit que aquestes mutacions estaven associades a la forma severa de la malaltia, i els resultats en pacients espanyols reforcen aquestes observacions. La mucopolisacaridosi II o malaltia de Hunter (MPS II; MIM 309900) és una malaltia hereditària d'acumulació Iisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim iduronat-2-sulfatasa. Aquest enzim participa també en la degradació dels glucosaminoglicans heparan sulfat i dermatan sulfat. És una malaltia recessiva lligada al cromosoma X. Els pacients amb MPS II presenten una clínica molt similar a la que presenten els pacients amb MPS I, amb l'excepciò que els pacients Hunter no acostumen a presentar opacitat cornial. Es classifiquen els pacients en tres formes segons l'afectació neurològica: Forma severa, forma intermèdia i forma lleu. El gen que codifica per l'iduronat-2-sulfatasa (lOS; EC 3.1.6.13) està localitzat al locus Xq28, ocupa 24 kb, té 9 exons i un trànscrit de 2.3 kb que codifica per una proteïna de 550 aminoàcids. Respecte les mutacions descrites al gen lOS, s'ha vist que entre un 15 i un 20% dels pacients presenten grans delecions o reordenaments del gen, respecte les mutacions puntuals fins a l'actualitat se n'han descrit unes dues-centes de diferents. Gairebé totes sòn de caràcter particular, o sigui que cada família presenta una mutació diferent. Els exons que presenten major nombre de mutacions són l'exó III, V, VIII i IX. S'han estudiat 36 pacients espanyols amb MPS II,4 d'ells (11.1%) presenten una deleció total, parcial o un reordenament del gen, els 32 restants presenten 26 mutacions puntuals diferents, 21 de les quals han estat descrites per primera vegada. Totes les mutacions puntuals s'han identificat en una sola família a excepció de les mutacions G374G i R443X que s'han identificat en tres pacients cada una, i la R468Q que s'ha identificat en dos pacients. Això mostra que en aquesta malaltia existeix una gran heterogeneïtat al•lèlica. Els exons que presenten més mutacions als pacients espanyols són el VIII i el IX. L'existència d'aquesta gran heterogeneïtat genètica en aquesta malaltia dificulta el poder establir una correlació genotip-fenotip, sols els pacients que presenten grans delecions o reordenaments del gen s'ha vist que presenten sempre la forma severa de la malaltia. El fet que cada pacient í cada família presenti una mutació diferent fa difícil el poder establir una estratègia de recerca de mutacions, ja que cada nou cas comporta l'estudi del gen sencer, és per això que es considera que una bona estratègia de cara al diagnòstic de les familiars femenines dels nous pacients és l'estudi indirecte per marcadors polimòrfics intra i/o extragènics propers al gen. La leucodistròfia metacromàtica (LOM; MIM 250100) és una malaltia hereditària d'acumulació lisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim arilsulfatasa A que afecta el metabolisme de la mielina. Aquest enzim participa en la degradació dels sulfolipids gaiactosil sulfat (o cerebròsid sulfat) i lactosil sulfat. La seva deficiència provoca l'acumulació en la substància blanca del sistema nerviós central i als nervis perifèrics d'aquests substrats a mig degradar i són els causants del deteriorament i empitjorament de la clínica de forma progressiva. És una malaltia autosòmica recessiva. Els pacients amb LDM presenten desmielinització progressiva, atrófia óptica, demència i moren en estat decerebrat. Els pacients es classifiquen en tres formes segons l'edat d'aparició dels slmptomes: Forma infantil, forma juvenil i forma adulta. El gen que codifica per l'arilsulfatasa A (ARSA; EC 3.1.6.8) està localitzat al locus 22q13.31-qter, ocupa 3.2Kb, té 8 exons i un trànscrit de 2.1Kb que codifica per una proteïna de 507 aminoàcids. Fins a l'actualitat s'han descrit unes setenta mutacions diferents al gen ARSA, algunes d'elles amb certa freqüència a diferents poblacions i tambè s'han identificat nou polimorfismes diferents. S'han estudiat 20 pacients espanyols amb LDM i s'han identificat 18 mutacions diferents en els 40 al.lels analitzats, de les quals 12 són mutacions descrites per primera vegada. Aixl mateix s'han identificat tres nous polimorfismes. De les 18 mutacions identificades, tres d'elles s'han trobat amb certa freqüència en la Nostra població. Aquest és el cas de la mutació IVS2+1G -> A que s'ha identificat en 10 dels 40 al.lels (25%), la mutació D255H que s'ha identificat en 7 dels al.lels (17.5%) i la mutació nova T3271 que s'ha identificat en 4 al.lels més (10%). Aixi, amb l'estudi d'aquestes tres mutacions es cobreix un 52.5% dels al.lels LDM. Aixi mateix s'ha pogut veure per estudi d'haplotips que aquestes mutacions freqüents estan cada una d'elles en desequilibri de lligament amb un determinat haplotip, el que indicaria un possible origen únic per cada d'aquestes mutacions. Anteriorment s'havia observat que la mutació IVS2+1 G -> A estava associada a la forma infantil de la malaltia, els resultats en pacients espanyols recolzen aquesta observació i, d'altra banda, és la primera vegada que s'estableix la correlació entre la mutació D255H i la forma infantil de la malaltia. També s'ha pogut observar que existeix una correlació clara entre l'activitat enzimàtica i ia clinica dels pacients. Aixi doncs, en aquesta malaltia, ès recomanable iniciar l'estudi dels nous pacients analitzant les tres mutacions freqüents IVS2+1G-> A, D255H i T3271.
Mucopolysaccharidosis I (MPS I, M/M 252800), mucopo/ysaccharidosis II (MPS II, MIM 309900) and metachromatic leukodystrophy (MLD, M/M 250100) are three hereditary Iysosomal storage diseases due to the deficiency of a Iysosomal enzyme. We have studied the genes codifying the defective enzymes in the Spanish patients. MPS / is an autosomal recessive disease. We studied 27 patients. We identified mutation W402X in 59.3% of MPS I alleles, mutation P533R in 9.3% and mutation Q70X in 7.4%. We cover 76% of the alleles and 63% of the genotypes with the analysis of these three mutations. Correlation between these three mutations and the severe form of the disease seen in the Spanish patients agrees with previous results in other populations. MPS II is an X-Iinked recessive disease. We studied 36 patients. Four patients had a total or partial deletion or a rearrangement of the gene. These gene alterations are related with the severe form of the disease. The rest of the patients presented with a particular point mutation, showing the existence of a high genetic heterogeneity in this disease. Such heterogeneity would difficult the routine molecular diagnosis, although it remains as the best issue for detection. MLD is an autosomal recessive disease. We studied 20 patients. Mutation IVS2+1G -> A was identified in 25% of the alleles. This change is associated with the late-infantile form of the disease. Mutation D255H was identified in 17.5% of the alleles and for the first time we have established a c1ear correlation between this mutation and MLD severe forms. The newly identified mutation T3271 was found in 10% of the alleles. Analysis of these three mutations allows to cover 52.5% of the mutated alleles. Haplotype analyses showed that these three frequent mutations might have a unique origin.

Les guerres i la pacificació del Protectorat d’Espanya al Marroc propicien la formació d’un exèrcit colonial mercenari d'indígenes marroquins i uns altres estrangers: l’Exèrcit d’Àfrica, sota el comandament de militars espanyols; i forgen així mateix, entre els principals d’aquests comandants ―anomenats militars africanistes―, una mentalitat militarista i imperialista contraria a l’arribada al poder de la Segona República, a qui s'enfronten amb les armes a la mà el juliol del 1936, traslladant fins i tot aquell exèrcit colonial a la Península i a Menorca, provocant i després guanyant la Guerra Civil espanyola.
Les guerres et la pacification du Protectorat de l'Espagne au Maroc favorisent la formation d'une armée coloniale mercenaire des indigènes marocains et autres étrangers: l'Armée d'Afrique, sous le commandement des militaires espagnols; et forgent aussi, entre les principaux de ces commandants ―appelés militaires africanistes―, une mentalité militariste et impérialiste contrarie à l'arrivée au pouvoir de la Deuxième République, qui se sont affrontés avec les armes à la main en juillet 1936, déplaçant même l'Armée d'Afrique à l'Espagne et Minorque, provoquant et après gagnant la Guerre Civile espagnole.
The wars and the pacification of the Protectorate of Spain in Morocco propitiate the formation of a colonial mercenary army of Moroccan Aborigens and other foreigners: the Army of Africa under the command of Spanish military; and they forge likewise, among their major commanders ―called Africanist military―, a militarist and imperialist mentality contrary to the rising of the second Republic, whom they confronted with weapons in hand in July 1936, even with those colonial army moving to Spain and Menorca, provoking and afterwards winning the Spanish Civil War.

The aim of this Ph. D dissertation is to analyze, through qualitative methodologies, textbooks for learning Chinese as a Foreign Language (ChFL) for Spanish speakers. Special attention has been paid to one of the most complex areas in ChFL: the particle 了/le/, in order to gain deeper insight into some of the aspects of curriculum design and pedagogic planning in the textbooks for teaching ChFL. Our instrument of analysis was developed by drawing from two sources. Firstly, from a solid theoretical foundation which took into account 7 different disciplines of Language Science: 1) the Cognitive Linguistics, 2) the Pedagogic Grammar, 3) theories about second language acquisition (SLA), 4) Second and Foreign Language teaching approaches, 5) studies on the development and analysis of curriculum and study materials 6) Spanish-Chinese Tense and Aspect system studies and comparison, and 7) studies of the particle了, not only from the linguistic and pragmatic-communicative perspective, but also from discursive, sociocultural and cognitive perspectives. Secondly, the opinions of 10 experienced ChFL teachers and students were considered to enable the analysis to incorporate both theoretical and practical perspectives. Finally, a 4 levels analysis instrument with 6 parameters and 24 variables, each of them covering one specific pedagogic or linguistic perspective was designed for analyzing three series of textbooks (three levels each, 9 volumes in total), namely: 1) El Nuevo Libro de Chino Práctico I, II y III, 2) El Chino de Hoy I, II y III y 3) Hanyu-Chino para hispanohablantes I, II y III. The particle 了 has also been used as a filter for selecting our target lessons, as opposed to selecting lessons at random. After analyzing the data with the designed instrument a conclusion has been made, which we hope will contribute to the further development and improvement of ChFL teaching and learning.
En este trabajo nos proponemos analizar, a través de metodologías cualitativas, libros de texto1 para aprender el chino mandarín2 como lengua extranjera (CH/LE en adelante) para adultos hispanohablantes usados comúnmente en España. Se ha prestado una especial atención a uno de los temas más difíciles en CH/LE, la partícula 了, con el fin de obtener una visión más profunda de algunos aspectos del diseño curricular y la planificación pedagógica en los libros de texto para la enseñanza de CH/LE. La importancia del análisis de los manuales reside en que es capaz de revelar los problemas tanto del ámbito lingüístico como del didáctico. Considerando que los manuales son un punto de apoyo primordial en la enseñanza/el aprendizaje de lenguas, tanto L1 como L2, constituyen referencias esenciales para docentes y estudiantes. Un buen manual debe poder facilitar gran parte del trabajo de los profesores, así como ofrecer andamiajes3 adecuados para ayudar en la adquisición4 a los aprendices. Abordamos este trabajo con el fin de diseñar un instrumento con el cual poder evaluar los libros de texto de la enseñanza de CH/LE desde un punto de vista didáctico objetivo. Se trata de un trabajo interdisciplinario con un espíritu, si no pionero, cuando menos novedoso. En el ámbito de la enseñanza del chino son escasos los trabajos de esta índole. De momento, la mayoría de estudios relacionados con el análisis de manuales CH/LE son sesgados o centrados a menudo en el contenido gramatical. Optamos, en cambio, por una visión más panorámica. Nos proponemos elaborar, en primer lugar, marcos teóricos donde, aparte de la presentación en el Capítulo 1 los trabajos precedentes (las tesis doctorales de análisis de manuales para la enseñanza L2/LE, las obras instrumentales y otros estudios de referencia), en el Capítulo 2 hemos revisado 7 disciplinas fundamentales para esta tesis. Como la base fundamental y una primera aproximación, en el apartado §1 del Capítulo 2, presentamos 7 hipóstesis sobre cómo los seres humanos adquirimos las lenguas (tanto L1 como L2). Consecuentemente, en cada apartado introducimos las 7 disciplinas que ayuda a construir los marcos teóricos de este trabajo: 1) La lingüística cognitiva, 2) la gramática pedagógica, 3) las teorías sobre adquisición de segundas lenguas (ASL), 4) tres enfoques ecléticos de la enseñanza/el aprendizaje de segundas lenguas y/o extranjeras (LEL2, en adelante)5, 5) estudios sobre el desarrollo y análisis de materiales didácticos y currículo, 6) estudios y comparaciones sobre el sistema temporal y aspectual del chino y el español, y 7) estudios sobre la partícula 了, desde el punto de vista no sólo lingüístico y pragmático-comunicativo, sino también discursivo, sociocultural y cognitivo. Todos estos son elementos imprescindibles para construir un fundamento teórico sólido. Posteriormente, a partir de dichos marcos teóricos, también hemos recogido 10 entrevistas de profesores y alumnos CH/LE para tener en cuenta no solo puntos de vista teóricos sino también prácticos. Hemos elaborado un instrumento de análisis, conforme a un criterio minucioso y objetivo, a cuya luz hemos sometido los análisis y las evaluaciones del corpus de investigación, los manuales del CH/LE. Efectivamente, hemos elegido un elemento gramatical, la partícula 了, no para enfocarnos únicamente en la enseñanza de la gramática, sino para tener una muestra representativa de la complejidad y polivalencia lingüística que se puede encontrar en la enseñanza y el aprendizaje de CH/LE. La partícula了también se ha utilizado como filtro en este trabajo para la selección de las lecciones analizadas. Un instrumento de análisis de 4 niveles que a su vez consta con 6 parámetros y 24 variables (cada variable sujeta a un punto de vista pedagógico o lingüístico específico) diseñadas para un análisis profundo de las tres series de manuales (tres niveles cada una, 9 volúmenes en total), a saber: 1) El Nuevo Libro de Chino Práctico I, II y III, 2) El Chino de Hoy I, II y III y 3) Hanyu-Chino para hispanohablantes I, II y III. Después de analizar los datos con el instrumento hemos llegado a un resultado y una conclusión que esperamos que contribuya al desarrollo y mejoramiento de la enseñanza y el aprendizaje del CH/LE en el futuro

L’objectiu de la tesi és analitzar críticament el sistema sexe/gènere que construeix el discurs iconogràfic del còmic a través de l’ús central del cos femení com a instància on s’inscriuen tots els significats socials. Aquests significats el codifiquen des d’una visió androcèntrica i consumista, que es reprodueix en la repetició, okupant i modelant la representació de les dones en absència de la seva veu. Mentre les autores es perden en un buit de silenci dins el discurs masculí, els cossos de les heroïnes, vampiresses, superdones, megavixens i malèfiques, han estat les icones imprescindibles usades comercialment com a esquer per atraure els lectors. Per més que intentin transcendir els rols de gènere, les autores de còmic s’enfronten a la manca d’espai, però també al repte de l’autorepresentació, a l'abordar el qual es troben el discurs aliè okupant prèviament el seu territori corporal usurpant el cos i el seu significat. La misogínia domina no tan sols el còmic mainstream; també la producció contracultural ha utilitzat principalment el cos femení como a eina d’alliberament masculí, des de l’apropiació de la veu i la representació de l'estereotip i també des de la reestructuració transgressora dels models. L’etern discurs renova les inscripcions de gènere sota nous vels i okupa l’artefacte “dona”. L’anàlisi mostra aquesta okupació històrica d’un cos mut enfrontada a l’escassa presència de les veus femenines en el còmic adult. L'àmbit de la recerca és el panorama que construeix històricament l’imaginari del còmic espanyol. La tesi mostra la dificultat que aquesta okupació ha suposat històricament per a l’emergència d’un discurs autònom de les autores i com les seves conseqüències s’observen en la masculinització del mitjà que marca la manca d’equilibri de les veus en els espais centrals del còmic comercial, juntament amb una creixent emergència dels espais de resistència davant els estereotips del mainstream. Al mateix temps i en paral·lel, la tesi cerca l’empremta que deixa aquest context en l’emergència resistent de les autores espanyoles, des de la República fins a l’actualitat, descobrint la necessitat d'iniciar una genealogia amb la qual poder dialogar des de l’autorepresentació, en la lluita contra els estereotips, cap a la construcció d’un llenguatge iconogràfic més plural per uns cossos amb veu pròpia, finalment des-okupats.
This thesis critiques the system of sex and gender that shapes the iconographic discourse underlying the portrayal of women in comic books. It examines the generalised use of the female body as the slate on which social meaning of all kinds is inscribed and codified in language that is androcentric and consumption-based; and it considers how this has been perpetuated by repetition, occupying and modelling the representation of women in their absence. While the voices of women cartoonists are drowned out in the vacuum of silence generated by this male discourse, the bodies of the heroine, vampiress, superwoman, mega-vixen and female figure of evil remain the indispensable commercial icons that are used as bait to attract male readers. However hard they try to overcome gender roles, women cartoonists still face various difficulties, including the lack of space in professional terms and the difficulty of portraying themselves as they really are when the territory of their body and its meaning have been taken hostage by an alien discourse. The misogyny that dominates the mainstream comic book is also reflected in this genre’s counterculture, where the female body has generally been used to serve the purposes of male liberation, either because male authors have appropriated women’s voices and perpetuated female stereotypes or because their restructuring of gender models has basically been transgressive. The age-old discourse simply reinforces itself, hiding old biases under new disguises and continuing to “occupy” the artefact “woman”. Against the backdrop of this historical “occupation” of the silenced female body, the thesis also examines the scarcity of women’s voices in the adult comic industry. Its research area is the panorama which historically constitutes the imaginary of the Spanish comic. The thesis describes, in historical terms, how this “occupation” has hampered the emergence of an independent discourse for women cartoonists and how this has made the mainstream commercial comic a markedly male-oriented medium. It also considers the growing sense of emergency being experienced in certain pockets of resistance to the stereotypes of the mainstream. At the same time, the thesis also retraces the activities of women cartoonists in Spain from the time of the Second Spanish Republic to the present, revealing our need to establish a genealogy of self-representation in the battle against stereotypes and a plural iconographic language created by bodies that speak for themselves, liberated from occupation.

La tesi estudia la repressió a la universitat espanyola duta a terme pel règim encapçalat pel general Francisco Franco. Primer s'analitzen els esforços republicans per consolidar la democràcia a partir de l'educació, amb l'oposició de l'Església catòlica i les classes conservadores que veuen perillar el seu control i privilegis. La guerra civil converteix la violència verbal en física i es desencadena una contundent repressió que en el cas del funcionariat -i el professorat particularment es disfressa com a depuració professional. El mèrit acadèmic dóna pas al mèrit polític i s'inicia una purga política contra tot docent sospitós o no prou compromès. A diferència de la depuració republicana defensiva i respectuosa amb la legalitat, la franquista escapça l'escalafó amb contundents i generalitzades sancions -assassinats, cessaments, empresonaments, trasllats, inhabilitacions i jubilacions forçoses . A més, la ciència queda sotmesa a la ideologia nacional-catòlica i les vacants esdevenen botí de guerra pels addictes.
This work studies the repression suffered by the Spanish university during the first years of Franco's dictatorship. First of all, the efforts of the Republican government to consolidate the democracy from the bases of the education are analyzed, together with the opposition exerted by both the Spanish Catholic Church and the conservative class, who feared about the loss of power and privileges. The civil war transforms the oral violence into physical violence and triggers the burst of a fierce repression, which in the particular case of teachers, is dressed-up as a professional depuration. Political merits and a political purge against any suspicious professor -or even against professors that are not enough engaged with the new regimen substitute the excellence in the academic records. Contrary to the republican depuration, which was defensive and respectful with the legacy effective, the Francoist depuration beheads the university roster with general and merciless punishments -murders, dismisses, imprisonments, transfers and forced retirements . Moreover, science starts to be ruled by the national-catholic ideology and the available positions become booty for those who prove to be followers of the new regimen.

L'estudi d'una ciutat del Ponent català durant els anys de la guerra civil
espanyola era una tasca que encara estava per emprendre. Als ciutadans de la
Catalunya occidental els hi va tocar viure durant el període 1936-1939 gairebé totes
les experiències possibles d'aquella etapa. En la seva capital, Lleida, l'exèrcit va
participar en la revolta del mes de juliol de 1936 amb la col·laboració de la guàrdia
civil i de sectors civils que creien possible una solució violenta a la crisi d'hegemonia
social que patia l'estat espanyol, com estava passant en altres països d'Europa.
Com a reacció al fracàs de la revolta, en bona mesura condicionat per la
derrota dels rebels a Barcelona, es va desencadenar una revolució social contra la que
les autoritats republicanes es van mostrar incapaces de reaccionar, com tampoc ho
havien sabut fer contra els sollevats. La revolució, que va afectar la vida institucional,
política, econòmica i judicial dels lleidatans, multiplicà els centres de poder per tot el
país i generà unes pràctiques violentes en les que el component de classe i anticlerical
tingueren un paper central.
La manca de consens entre les forces polítiques de la rereguarda republicana,
l'evolució de la guerra i la poca maduresa d'un projecte revolucionari que es
desencadenà de manera espontània expliquen el seu col·lapse. Per altra banda, i a
mesura que la guerra s'allargava, es començaren a patir problemes en la distribució
de proveïments, agreujats per l'arribada de refugiats de la resta d'Espanya, i a notar
els efectes directes de les accions militars traduïdes en durs atacs aeris.
En aquestes condicions s'inicià la primavera de 1938, l'exèrcit franquista
trencà el front aragonès i ocupà una part important de les províncies de Lleida i de
Tarragona. L'estabilització del front seguint els rius Segre i Noguera Pallaresa des de
l'abril fins el Nadal deixà aquestes terres en primera línia de foc i, per tant, sota el
domini directe de l'exèrcit. Durant l'últim any de guerra els lleidatans van conèixer
directament els principis del que seria l'estat franquista a partir de 1939.
Centrar l'estudi d'aquestes etapes en un espai reduït, la ciutat de Lleida, però
sense oblidar en cap moment els problemes d'abast general que marquen la història
del país i d'Europa, ha permès a l'investigador fixar millor l'atenció en les
experiències vitals dels que patiren aquests esdeveniments.
Estudiar una ciudad del Poniente catalán durante los años de la guerra civil
española era una labor que aún estaba por hacer. A los ciudadanos de la Catalunya
occidental les tocó vivir en el período 1936-1939 prácticamente todas las
experiencias posibles de aquella etapa. En su capital, Lleida, el ejército participó en
la revuelta del mes de julio de 1936 con la colaboración de la guardia civil y de
sectores civiles que creían posible una solución violenta a la crisis de hegemonía
social que sufría el estado español, como estaba pasando en otros países de Europa.
Como reacción al fracaso de la revuelta, en buena medida condicionada por la
derrota de los rebeldes en Barcelona, se desencadenó una revolución social contra la
que las autoridades republicanas se mostraron incapaces de reaccionar, como
tampoco lo habían sabido hacer contra los sublevados. La revolución, que afectó la
vida institucional, política, económica y judicial de los leridanos, multiplicó los
centros de poder por todo el país y generó unas prácticas violentas en las que el
componente de clase y anticlerical tuvieron un papel central.
La falta de consenso entre las fuerzas políticas de la retaguardia republicana,
la evolución de la guerra y la poca madurez de un proyecto revolucionario que se
desencadenó de manera espontánea explican su colapso. Por otra parte, y a medida
que la guerra se alargaba, se comenzaron a padecer problemas en la distribución de
los abastecimientos, agravados por la llegada de refugiados del resto de España, y a
notar los efectos directos de las acciones militares traducidas en duros ataques aéreos.
En estas condiciones se inició la primavera de 1938, el ejército franquista
rompió el frente aragonés y ocupó una parte importante de las provincias de Lleida y
de Tarragona. La estabilización del frente siguiendo los ríos Segre y Noguera
Pallaresa desde abril hasta Navidad dejó estas tierras en primera línea de fuego y, por
tanto, bajo el dominio directo del ejército. Durante el último año de guerra los
leridanos conocieron directamente los principios de lo que sería el estado franquista a
partir de 1939.
Centrar el estudio de estas etapas en un espacio reducido, la ciudad de Lleida,
pero sin olvidar en ningún momento los problemas de ámbito general que marcan la
historia del país y de Europa, ha permitido al investigador fijar mejor la atención en
las experiencias vitales de los que sufrieron estos acontecimientos.
An essay about a city of the Catalan West during the civil war years is a task that has
never been undertaken. During the years from 1936 to 1939 the inhabitants of the
western Catalonia had to live almost all the possible experiences of that period. In its
capital, Lleida, the army took part in the riot of July 1936, in the collaboration with
the Civil Guard and with civilian sectors that believed a violent strategy would be an
answer to the social hegemony crisis the Spanish state was suffering, like it was
happening in other European countries.
As a reaction to the failure of the riot, in great part due to the defeat of the rebels in
Barcelona, it started a social revolution against which the republican authorities were
unable to react, just like it happened with the rebels. The revolution, which affected
the institutional, politic, economic and judicial life of the inhabitants of Lleida,
increased the number of centres of power throughout the country and caused a series
of violent methods in which the class and anticlerical component had the main role.
The lack of accord among the political forces of the republican rearguard, the
evolution of war and the lack of wisdom of a revolutionary project that set off
spontaneously are mainly the reasons of its collapse. On the other side, and as the war
prolonged, they started to suffer some problems of supplies distribution, worsened by
the arrival of refugees from the other regions of Spain, and also the direct
consequences of the military actions that entailed harsh air raids.
In theses conditions comes the spring of 1938, when the pro-Franco army broke the
Aragonese front and occupied an important part of the provinces of Lleida and
Tarragona. The station of the front along the rivers Segre and Noguera Pallaresa from
April to Christmas, left these lands on the front line and therefore, under the direct
authority of the army. During the last year of the war the inhabitants of Lleida got to
know the beginnings of what it would be the pro-Franco state from 1939.
Focusing this essay in a limited area, the city of Lleida, but without forgetting in any
moment the problems with a general range and which mark the history of the country
and of Europe in those moments, has enabled the researcher to draw his attention to
the essential experiences that caused these events.

L'estudi inclou una anàlisi d'eficiència de les universitats del sistema públic espanyol usant la tècnica no paramètrica d'anàlisi de fronteres coneguda com a Data Envelopment Analysis (DEA). Mitjançant una tria d'inputs i outputs vinculats a la docència i a la recerca, s'obté una classificació de les universitats en eficients i no eficients, indicant per aquestes últimes el grau o nivell d'ineficiència. Usant una tècnica desenvolupada a partir del DEA, s'aborda l'estudi de les unitats eficients per tal de determinar-ne aquelles que presenten un comportament atípic i, per a la resta, obtenir-ne una ordenació segons els nivells del que es coneix com eficiència robusta o supereficiència. En una segona part, s'analitza la possible influència de variables o factors ambientals -inputs no controlables- sobre els resultats d'eficiència obtinguts, usant, per tal de comparar resultats, una tècnica paramètrica basada en una análisi de regressió, i una no paramètrica coneguda com a model de valors ajustats.

Aquest treball s'emmarca en la labor del Grup de Recerca Samuel Gili
Gaya de la Universitat de Lleida. L'objectiu d'aquest grup i, en particular, el
d'aquesta tesi doctoral es el d'omplir un buit en la historiografia de la lingüística
espanyola: l'estudi de l'ampla aportació filològica de Samuel Gili Gaya. Amb la
presentació d'aquest treball pretenem reconèixer l'important paper que la labor
gramatical d'aquest autor té encara avui en l'evolució de l'estudi de la gramàtica
de la llengua castellana.
Amb la finalitat de dur a terme aquesta tasca, hem dividit la nostra recerca
en dues parts. La primera consisteix en l'estudi de les teories gramaticales de
l'autor a partir, principalment, de la seva obra més important en aquest àmbit, el
Curso superior de sintaxis española. Per tant, després d'una introducció en què
exposem els nostres objectius, metodologia, estructura del treball i delimitació i
selecció del corpus d'obres estudiades, analitzem, en la primera part, les fonts i
bases epistemològiques de l'obra de Gili Gaya. A continuació, en la segona part,
investiguem, en divuit obres representatives dels diferents corrents lingüístics de
la segona meitat del segle XX, la recepció que han tingut les idees gramaticals del
nostre autor. De tot plegat, en la part final, s'han extret unes valoracions finals en
què refletim els aspectes de l'aportació de Gili Gaya que major influència han
tingut en publicacions posteriors tant per ser contribucions acceptades como
autoritat com per haver generat polèmica amb major o menor grau d'acceptació.
Tota aquesta labor ens ha conduit a comprovar la hipòtesi de la qual
partiem: l'aportació de Gili Gaya és un enllaç clau entre la gramàtica tradicional i
els avenços fructífers dels nous moviments lingüístics. La tasca científica del
nostre autor, deslligada de limitacions doctrinals, presenta ja en els anys de
publicació de la primera edició del Curso superior de sintaxis española (1943)
una visió panlingüística de la llengua sense encadernar-se a doctrines gramaticals.
Això explica que la seva obra doni una visió el més real possible de la llengua
espanyola, per a la qual ha de valer-se de contribucions de diferent índole
(històriques, psicolingüístiques, etc.) i per la qual s'explica que les seves idees
estan presents en diferents corrents gramaticals (tradicional, estructuralista,
generativista, pragmàtic i estilístic).
Este trabajo se enmarca en la labor del Grupo de Investigación Samuel
Gili Gaya de la Universitat de Lleida. El objetivo de este grupo y, en particular, el
de esta tesis doctoral es el de llenar un vacío en la historiografía de la lingüística
española: el estudio de la amplia aportación filológica de Samuel Gili Gaya. Con
la presentación de este trabajo pretendemos reconocer el importante papel que la
labor gramatical de este autor tiene todavía hoy en la evolución del estudio de la
gramática de la lengua castellana.
Con el fin de llevar a cabo esta tarea, hemos dividido nuestra investigación
en dos partes. La primera consiste en el estudio de las teorías gramaticales del
autor a partir, principalmente, de su obra más importante en este ámbito, el Curso
superior de sintaxis española. Por tanto, después de una introducción en la que
exponemos nuestros objetivos, metodología, estructura del trabajo y delimitación
y selección del corpus de obras estudiadas, analizamos, en la primera parte, las
fuentes y bases epistemológicas de la obra de Gili Gaya. A continuación, en la
segunda parte, investigamos, en dieciocho obras representativas de las distintas
corrientes lingüísticas de la segunda mitad del siglo XX, la recepción que han
tenido las ideas gramaticales de nuestro autor. De todo ello, en la parte final, se
han extraído unas valoraciones finales en las que reflejamos los aspectos de la
aportación de Gili Gaya que mayor influencia han tenido en publicaciones
posteriores tanto por ser contribuciones aceptadas como auctoritas como por
haber generado polémica con mayor o menor grado de aceptación.
Toda esta labor nos ha conducido a comprobar la hipótesis de la que
partíamos: la aportación de Gili Gaya es un enlace clave entre la gramática
tradicional y los avances fructíferos de los nuevos enfoques lingüísticos. La tarea
científica de nuestro autor, desligada de limitaciones doctrinales, presenta ya en
los años de publicación de la primera edición del Curso superior de sintaxis
española (1943) una visión panlingüística de la lengua sin encorsetarse en
doctrinas gramaticales. Ello explica que su obra dé una visión lo más real posible
de la lengua española, para la que tiene que valerse de contribuciones de distinta
índole (históricas, psicolingüísticas, etc.) y por la que se explica que sus ideas
estén presentes en distintos enfoques gramaticales (tradicional, estructuralista,
generativista, pragmático y estilístico).
This essay is within the Research Group Samuel Gili Gaya from the
University of Lleida. The main goal of the group and, particularly, the goal of this
doctoral thesis is to fill a gap in the historiography of Spanish linguistics: the
study of the broad philological contribution made by Samuel Gili Gaya. With the
presentation of this work we wish to acknowledge the importance of the role
played by the grammatical work carried out by this author in the current evolution
of the study of the grammar of the Spanish language.
In order to carry out this work, our research is divided into two parts. The
first part consists of a study of the grammatical theories of the author based,
principally, on his most significant work in this field, the Graduate level course of
Spanish syntax. Therefore, after an introduction where the objectives,
methodology, work structure, delimitation and the corpus selection of works
studied are revealed, in the first part, the sources and epistemological bases of Gili
Gaya's work will be analysed. Hereafter, in the second part, the reception of the
grammatical ideas of our author will be investigated in eighteen works considered
to be representative of the different linguistic trends from the second half of the
20th century. From this study, in the final part of the essay, some final evaluations
have been extracted which reflect the aspects of utmost influence, made by Gili
Gaya's contribution, on later publications. This being both in terms of
contributions which are accepted as being auctoritas and in terms of their capacity
for generating a grade of more or less accepted controversy.
All this work has led us to check the initial hypothesis: Gili Gaya's
contribution is a key link between the traditional grammar and the fruitful
progress of the new linguistic approach. The scientific task of our author,
disconnected from doctrinal delimitations, presents, in the year of the first
publication of the first edition of the Curso superior de sintaxis española
(Graduate level course in Spanish syntax) (1943), a pan-linguistic view of the
language outside of grammatical doctrines. This explains why his work gives the
most realistic vision possible of the Spanish language, which has been made
possible by contributions in a range of facets (historical, psycholinguistic, etc.).
This is why his ideas are present in different grammatical approaches
(traditionalism, structuralism, generativists, pragmatics and stylistics).

La planificació del territori com a ciència i com a pràctica legal i jurídica es troba encara a Espanya en procés de consolidació. Hi ha diversos treballs que parlen de la teoria i la pràctica de la planificació territorial des d'un punt de vista general, a un determinat país o Comunitat Autònoma però no hi ha tants de síntesi que comparen diversos casos. Aquest és en primer lloc un treball de síntesi que analitza no només els diferents sistemes i pràctiques d'ordenació del territori a les Comunitats Autònomes del Mediterrani sinó que també estudia de quina manera s'està governant el territori, però no descrivint i comparant sistemes legislatius sinó arribant a un grau de concreció màxima analitzant instruments i experiències de govern concretes i reals des de l'escala local fins la supranacional. Per a aquesta tasca es seleccionen al llarg de la tesi 4 casos d'estudi que s'analitzen en profunditat, tant les seues dinàmiques territorials com la seua pràctica planificadora i de govern del territori.El present treball per tant tracta sobre el govern del territori a l'Arc Mediterrani Espanyol. Es tracta sobretot d'un treball entre l'anàlisi regional i l'avaluació de polítiques públiques, entre la reflexió teòrica i l'estudi comparatiu on tractem d'abordar la següent qüestió:Amb el nou escenari de la globalització i l'era de la informació, què hi ha de nou en la planificació i el govern del territori a l'Arc Mediterrani Espanyol?Cal concretar i aclarir més el tema en el qual ens centrarem. La finalitat principal és analitzar quines noves respostes s'estan donant des de les distintes administracions del territori per afrontar velles dinàmiques territorials crítiques com el despoblament rural, la dispersió i especialització urbana, la crisi industrial i del sector primari, l'esgotament del recurs aigua i la pèrdua de paisatges, entre d'altres a diferents àrees d'estudi que es podrien considerar com a representatives del que passa a les Comunitats Autònomes del Mediterrani Espanyol (Parc natural del Cadí - Moixeró, regió metropolitana de Barcelona, regió metropolitana de València y litoral d'Almeria - Águilas) i al mateix temps pegant una ullada a un altre context que pot aportar molt al debat: Alemanya. Cal remarcar la consideració de nou no com a quelcom inèdit, sinó més bé com a un conjunt de modes de parlar i actuar sobre el territori que en el context en el qual ens movem ha estat poc explorat fins al moment.Aquest propòsit general es pot desdoblar en dos grans objectius:- Fer una anàlisi d'algunes de les grans dinàmiques territorials que són crítiques per al futur de l'arc mediterrani, les quals incideixen sobre els tres grans objectius de la sostenibilitat: la cohesió social, la competitivitat econòmica i la protecció del patrimoni i el medi ambient.- Avaluar comparativament si noves i velles estructures de govern, instruments de planificació i eines conceptuals per explicar i gestionar el territori són hui en dia efectives per gestionar satisfactòriament les dinàmiques territorials analitzades.Al llarg del treball pretenem traslladar la idea que Europa està experimentant una transició cap a la societat de la informació, dins de la lògica capitalista, la qual cosa comporta el reforçament i l'evolució d'antigues dinàmiques territorials que semblaven superades, una transició que afecta profundament la manera de gestionar el territori, el seu govern, i que davant això, es donen noves respostes, els efectes de les quals, en línies generals i en comparació amb altres àmbits territorials, han estat fins al moment limitades. Volem saber què hi ha de nou en l'ordenació i govern del territori a l'Arc Mediterrani, i quin paper hi està jugant aquesta ordenació.
This is first of all a research that analyses not only different Spatial Planning frameworks in different Spanish regions, but also it tries to answer the question about how the territory is being planned and governed. In order to answer this question the research handle with different spatial planning instruments from a local to an European scale. The whole area studied has been called the "Mediterranean Spanish core regions". The main topics of the research are; regional analysis, spatial planning policies and instruments assessment, theoretical review on the Castell's theory on the transition to a new informational's era and the comparison between different Spatial Planning frameworks. All these topics try to answer this question:In a new context of globalisation and a transition to a new era of information, which new paradigms within spatial planning and spatial policies can be found within the Spanish Mediterranean core regions?The main purpose of the research is, therefore, to analyse those new paradigms and policies implemented or developed from the different Spanish /European administrations in order to tackle or face different old spatial dynamics such as rural depopulation, the new urban model of edge-cities, industrial and agricultural crisis, water shortage problems, destruction of natural landscapes etc. in different areas of the Spanish Mediterranean coast. The four different study cases are: the Cadí - Moixeró natural park in the catalan Pyrenees, the metropolitan region of Barcelona, the urban region of Valencia and the Almería - Águilas coast in SE Spain. In order to establish a suitable comparison on an European scale, a fifth case of study is added: the Rin- Ruhr metropolitan region in Germany.Throughout this research it is described how Europe is walking towards a new era of information and globalisation, but always within the logics and rules of a capitalist society. This kind of transition is not only reinforcing new and old spatial dynamics of different territories, but also the way how these territories are planned and governed. These new paradigms in spatial planning are having till this moment very limited effects on the territory.