Dissertations / Theses on the topic 'Espanyols'

L'arbitratge és un dels temes als que la Psicologia de l'Esport ha dedicat menys atenció malgrat la transcendència de la figura arbitral. En alguns contextos, sovint es jutja si la personalitat d'un àrbitre és l'adequada per exercir la seva tasca degut a les conseqüències de les seves decisions. Diversos estudis han mostrat que el perfil de personalitat dels àrbitres es diferencia del de la població general, i també que es troben diferències entre els àrbitres mateixos en funció del nivell d'excel·lència assolit. L'objectiu d'aquesta tesi va consistir en escatir quines variables de personalitat intervenen en què els àrbitres de basquetbol assoleixin o no l'èxit en la seva comesa. Es va administrar el NEO PI-R (Costa & McCrae, 1999) a 402 àrbitres espanyols de basquetbol de gènere masculí de totes les categories. Es va obtenir un perfil diferencial de personalitat entre la mostra arbitral i la població general, així com també entre dos grups d'àrbitres, un d'èxit (n = 73) i un altre de no-èxit (n = 74). Els àrbitres varen obtenir puntuacions més elevades que la població general en el factor Neuroticisme, i més baixes en els factors Obertura, Amabilitat i Responsabilitat. Les facetes Competència i Assertivitat varen diferenciar els arbitres en funció del nivell d'excel·lència assolit. Els resultats en Neuroticisme i Responsabilitat difereixen dels obtinguts en altres estudis i es discuteix si són deguts a biaixos propis dels barems emprats. Els resultats d'aquest estudi ens permeten suggerir plans de formació encaminats a promocionar que els àrbitres exhibeixin característiques de personalitat desitjables i que no es troben en el seu repertori habitual de competències.
El arbitraje es uno de los temas a los que la Psicología del Deporte ha dedicado menos atención a pesar de la transcendencia de la figura arbitral. En algunos contextos, a menudo se juzga si la personalidad de un árbitro es la adecuada para ejercer su labor debido a las consecuencias de sus decisiones. Diversos estudios han mostrado que el perfil de personalidad de los árbitros se diferencia del de la población general, y también que se encuentran diferencias entre los mismos árbitros en función del nivel de excelencia conseguido. El objetivo de esta tesis consistió en averiguar qué variables de personalidad intervienen en que los árbitros de baloncesto consigan o no el éxito en su labor. Se administró el NEO PI-R (Costa & McCrae, 1999) a 402 árbitros españoles de baloncesto de género masculino de todas las categorías. Se obtuvo un perfil diferencial de personalidad entre la muestra arbitral y la población general, así como también entre dos grupos de árbitros, uno de éxito (n = 73) y otro de no-éxito (n = 74). Los árbitros obtuvieron puntuaciones más elevadas que la población general en el factor Neuroticismo, y más bajas en los factores Apertura, Amabilidad y Responsabilidad. Las facetas Competencia y Asertividad diferenciaron a los árbitros en función del nivel de excelencia conseguido. Los resultados en Neuroticismo y Responsabilidad difieren de los obtenidos en otros estudios y se discute si son debidos a los sesgos propios de los baremos utilizados. Los resultados de este estudio nos permiten sugerir planes de formación encaminados a promocionar que los árbitros exhiban características de personalidad deseables y que no se encuentran en su repertorio habitual de competencias.
Officiating is one of the issues to which Sports Psychology has paid the least attention despite the importance of the figure of the referee. In some situations, the referee's personality is often judged to determine whether it is appropriate or not for performing their job owing to the consequences of their decisions. Several studies have shown that the personality profile of referees is different from that of the general population, and differences have also been found among referees according to the level of excellence they have achieved. The purpose of this thesis was to elucidate which personality variables determine whether or not basketball referees are successful. The NEO PI-R (Costa & McCrae, 1999) was administered to 402 Spanish male basketball referees in all categories. A differential personality profile was found between the referee sample and the general population, as well as between two groups of referees, one that is successful (n = 73) and another that is not (n = 74). The referees scored higher than the general population on the Neuroticism factor, and lower on the Openness, Agreeableness and Conscientiousness factors. The facets of Competence and Assertiveness distinguished between referees according to the level of excellence they had achieved. The results on Neuroticism and Conscientiousness differ from those obtained in other studies, and they might be due to biases in the criteria used. The results of this study suggest the implementation of training plans aimed at ensuring that referees exhibit the desirable personality traits which are currently not found in their usual repertoire of competences.

La mucopolisacaridosi l, la mucopolisacaridosi II i la leucodistròfia metacromàtica sòn tres malalties Iisosòmiques hereditàries. Totes tres són degudes al defecte funcional d'un enzim Iisosòmic que és incapaç de degradar les macromolècules procedents del recanvi cel•lular. Aquests substrats a mig degradar s'acumulen a les cèl.lules i són els causants del deteriorament i empitjorament de la clínica de forma progressiva. Els pacients amb aquestes malalites presenten un curs fatal, amb quadre degeneratiu progressiu sever i, en alguns casos, dismòrfies, alteracions òssies diverses, afectació ocular i organomegàlies. La mucopolisacaridosi I o malaltia de HurlerlScheie (MPS I; MIM 252800) és una malaltia hereditària d'acumulació lisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim alfa-L-iduronidasa. Aquest enzim participa en la degradació dels glucosaminoglicans heparan sulfat i dermatan sulfat. És una malaltia autosòmica recessiva. Els pacients amb MPS I presenten hepatoesplenomegàlia, deformitats esquelètiques, trets facials toscos, rigidesa d'articulacions, retard mental, sordesa i opacitat cornial. Es classifiquen els pacients en tres formes segons d'edat d'aparició dels símptomes: Forma severa o Hurler, forma íntermèdia o HurlerlScheíe i forma lleu o Scheíe. El gen que codifica per l'alfa-L-iduronidasa (IOUA; EC 3.2.1.76) està localitzat al locus 4p16.3, ocupa 16 kb, té 14 exons i un trànscrit de 2.7 kb que codifica per una proteïna de 653 aminoàcids. Fins a l'actualitat s'han descrit una quarantena de mutacions diferents al gen IOUA i algunes d'elles s'han vist amb certa freqüència. També s'han identificat una trentena de polimorfismes al gen IOUA. S'han estudiat 27 pacients espanyols amb MPS I; dels 54 al.lels estudiats, en 32 (un 59.3%) s'ha Identificat la mutació W402X, en 5 al.lels (9.3%) s'ha identificat la mutació P533R i en 4 (7.4%) la mutació Q70X. Així doncs, amb l'estudi d'aquestes tres mutacions es cobreix un 76% dels al.lels de la malaltia i un 63% dels genotips, el que fa recomanable començar l'estudi de nous pacients analitzant aquestes tres mutacions. Així mateix, ja anteriorment s'havia descrit que aquestes mutacions estaven associades a la forma severa de la malaltia, i els resultats en pacients espanyols reforcen aquestes observacions. La mucopolisacaridosi II o malaltia de Hunter (MPS II; MIM 309900) és una malaltia hereditària d'acumulació Iisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim iduronat-2-sulfatasa. Aquest enzim participa també en la degradació dels glucosaminoglicans heparan sulfat i dermatan sulfat. És una malaltia recessiva lligada al cromosoma X. Els pacients amb MPS II presenten una clínica molt similar a la que presenten els pacients amb MPS I, amb l'excepciò que els pacients Hunter no acostumen a presentar opacitat cornial. Es classifiquen els pacients en tres formes segons l'afectació neurològica: Forma severa, forma intermèdia i forma lleu. El gen que codifica per l'iduronat-2-sulfatasa (lOS; EC 3.1.6.13) està localitzat al locus Xq28, ocupa 24 kb, té 9 exons i un trànscrit de 2.3 kb que codifica per una proteïna de 550 aminoàcids. Respecte les mutacions descrites al gen lOS, s'ha vist que entre un 15 i un 20% dels pacients presenten grans delecions o reordenaments del gen, respecte les mutacions puntuals fins a l'actualitat se n'han descrit unes dues-centes de diferents. Gairebé totes sòn de caràcter particular, o sigui que cada família presenta una mutació diferent. Els exons que presenten major nombre de mutacions són l'exó III, V, VIII i IX. S'han estudiat 36 pacients espanyols amb MPS II,4 d'ells (11.1%) presenten una deleció total, parcial o un reordenament del gen, els 32 restants presenten 26 mutacions puntuals diferents, 21 de les quals han estat descrites per primera vegada. Totes les mutacions puntuals s'han identificat en una sola família a excepció de les mutacions G374G i R443X que s'han identificat en tres pacients cada una, i la R468Q que s'ha identificat en dos pacients. Això mostra que en aquesta malaltia existeix una gran heterogeneïtat al•lèlica. Els exons que presenten més mutacions als pacients espanyols són el VIII i el IX. L'existència d'aquesta gran heterogeneïtat genètica en aquesta malaltia dificulta el poder establir una correlació genotip-fenotip, sols els pacients que presenten grans delecions o reordenaments del gen s'ha vist que presenten sempre la forma severa de la malaltia. El fet que cada pacient í cada família presenti una mutació diferent fa difícil el poder establir una estratègia de recerca de mutacions, ja que cada nou cas comporta l'estudi del gen sencer, és per això que es considera que una bona estratègia de cara al diagnòstic de les familiars femenines dels nous pacients és l'estudi indirecte per marcadors polimòrfics intra i/o extragènics propers al gen. La leucodistròfia metacromàtica (LOM; MIM 250100) és una malaltia hereditària d'acumulació lisosòmica produïda per la deficiència de l'enzim arilsulfatasa A que afecta el metabolisme de la mielina. Aquest enzim participa en la degradació dels sulfolipids gaiactosil sulfat (o cerebròsid sulfat) i lactosil sulfat. La seva deficiència provoca l'acumulació en la substància blanca del sistema nerviós central i als nervis perifèrics d'aquests substrats a mig degradar i són els causants del deteriorament i empitjorament de la clínica de forma progressiva. És una malaltia autosòmica recessiva. Els pacients amb LDM presenten desmielinització progressiva, atrófia óptica, demència i moren en estat decerebrat. Els pacients es classifiquen en tres formes segons l'edat d'aparició dels slmptomes: Forma infantil, forma juvenil i forma adulta. El gen que codifica per l'arilsulfatasa A (ARSA; EC 3.1.6.8) està localitzat al locus 22q13.31-qter, ocupa 3.2Kb, té 8 exons i un trànscrit de 2.1Kb que codifica per una proteïna de 507 aminoàcids. Fins a l'actualitat s'han descrit unes setenta mutacions diferents al gen ARSA, algunes d'elles amb certa freqüència a diferents poblacions i tambè s'han identificat nou polimorfismes diferents. S'han estudiat 20 pacients espanyols amb LDM i s'han identificat 18 mutacions diferents en els 40 al.lels analitzats, de les quals 12 són mutacions descrites per primera vegada. Aixl mateix s'han identificat tres nous polimorfismes. De les 18 mutacions identificades, tres d'elles s'han trobat amb certa freqüència en la Nostra població. Aquest és el cas de la mutació IVS2+1G -> A que s'ha identificat en 10 dels 40 al.lels (25%), la mutació D255H que s'ha identificat en 7 dels al.lels (17.5%) i la mutació nova T3271 que s'ha identificat en 4 al.lels més (10%). Aixi, amb l'estudi d'aquestes tres mutacions es cobreix un 52.5% dels al.lels LDM. Aixi mateix s'ha pogut veure per estudi d'haplotips que aquestes mutacions freqüents estan cada una d'elles en desequilibri de lligament amb un determinat haplotip, el que indicaria un possible origen únic per cada d'aquestes mutacions. Anteriorment s'havia observat que la mutació IVS2+1 G -> A estava associada a la forma infantil de la malaltia, els resultats en pacients espanyols recolzen aquesta observació i, d'altra banda, és la primera vegada que s'estableix la correlació entre la mutació D255H i la forma infantil de la malaltia. També s'ha pogut observar que existeix una correlació clara entre l'activitat enzimàtica i ia clinica dels pacients. Aixi doncs, en aquesta malaltia, ès recomanable iniciar l'estudi dels nous pacients analitzant les tres mutacions freqüents IVS2+1G-> A, D255H i T3271.
Mucopolysaccharidosis I (MPS I, M/M 252800), mucopo/ysaccharidosis II (MPS II, MIM 309900) and metachromatic leukodystrophy (MLD, M/M 250100) are three hereditary Iysosomal storage diseases due to the deficiency of a Iysosomal enzyme. We have studied the genes codifying the defective enzymes in the Spanish patients. MPS / is an autosomal recessive disease. We studied 27 patients. We identified mutation W402X in 59.3% of MPS I alleles, mutation P533R in 9.3% and mutation Q70X in 7.4%. We cover 76% of the alleles and 63% of the genotypes with the analysis of these three mutations. Correlation between these three mutations and the severe form of the disease seen in the Spanish patients agrees with previous results in other populations. MPS II is an X-Iinked recessive disease. We studied 36 patients. Four patients had a total or partial deletion or a rearrangement of the gene. These gene alterations are related with the severe form of the disease. The rest of the patients presented with a particular point mutation, showing the existence of a high genetic heterogeneity in this disease. Such heterogeneity would difficult the routine molecular diagnosis, although it remains as the best issue for detection. MLD is an autosomal recessive disease. We studied 20 patients. Mutation IVS2+1G -> A was identified in 25% of the alleles. This change is associated with the late-infantile form of the disease. Mutation D255H was identified in 17.5% of the alleles and for the first time we have established a c1ear correlation between this mutation and MLD severe forms. The newly identified mutation T3271 was found in 10% of the alleles. Analysis of these three mutations allows to cover 52.5% of the mutated alleles. Haplotype analyses showed that these three frequent mutations might have a unique origin.

Les guerres i la pacificació del Protectorat d’Espanya al Marroc propicien la formació d’un exèrcit colonial mercenari d'indígenes marroquins i uns altres estrangers: l’Exèrcit d’Àfrica, sota el comandament de militars espanyols; i forgen així mateix, entre els principals d’aquests comandants ―anomenats militars africanistes―, una mentalitat militarista i imperialista contraria a l’arribada al poder de la Segona República, a qui s'enfronten amb les armes a la mà el juliol del 1936, traslladant fins i tot aquell exèrcit colonial a la Península i a Menorca, provocant i després guanyant la Guerra Civil espanyola.
Les guerres et la pacification du Protectorat de l'Espagne au Maroc favorisent la formation d'une armée coloniale mercenaire des indigènes marocains et autres étrangers: l'Armée d'Afrique, sous le commandement des militaires espagnols; et forgent aussi, entre les principaux de ces commandants ―appelés militaires africanistes―, une mentalité militariste et impérialiste contrarie à l'arrivée au pouvoir de la Deuxième République, qui se sont affrontés avec les armes à la main en juillet 1936, déplaçant même l'Armée d'Afrique à l'Espagne et Minorque, provoquant et après gagnant la Guerre Civile espagnole.
The wars and the pacification of the Protectorate of Spain in Morocco propitiate the formation of a colonial mercenary army of Moroccan Aborigens and other foreigners: the Army of Africa under the command of Spanish military; and they forge likewise, among their major commanders ―called Africanist military―, a militarist and imperialist mentality contrary to the rising of the second Republic, whom they confronted with weapons in hand in July 1936, even with those colonial army moving to Spain and Menorca, provoking and afterwards winning the Spanish Civil War.

The aim of this Ph. D dissertation is to analyze, through qualitative methodologies, textbooks for learning Chinese as a Foreign Language (ChFL) for Spanish speakers. Special attention has been paid to one of the most complex areas in ChFL: the particle 了/le/, in order to gain deeper insight into some of the aspects of curriculum design and pedagogic planning in the textbooks for teaching ChFL. Our instrument of analysis was developed by drawing from two sources. Firstly, from a solid theoretical foundation which took into account 7 different disciplines of Language Science: 1) the Cognitive Linguistics, 2) the Pedagogic Grammar, 3) theories about second language acquisition (SLA), 4) Second and Foreign Language teaching approaches, 5) studies on the development and analysis of curriculum and study materials 6) Spanish-Chinese Tense and Aspect system studies and comparison, and 7) studies of the particle了, not only from the linguistic and pragmatic-communicative perspective, but also from discursive, sociocultural and cognitive perspectives. Secondly, the opinions of 10 experienced ChFL teachers and students were considered to enable the analysis to incorporate both theoretical and practical perspectives. Finally, a 4 levels analysis instrument with 6 parameters and 24 variables, each of them covering one specific pedagogic or linguistic perspective was designed for analyzing three series of textbooks (three levels each, 9 volumes in total), namely: 1) El Nuevo Libro de Chino Práctico I, II y III, 2) El Chino de Hoy I, II y III y 3) Hanyu-Chino para hispanohablantes I, II y III. The particle 了 has also been used as a filter for selecting our target lessons, as opposed to selecting lessons at random. After analyzing the data with the designed instrument a conclusion has been made, which we hope will contribute to the further development and improvement of ChFL teaching and learning.
En este trabajo nos proponemos analizar, a través de metodologías cualitativas, libros de texto1 para aprender el chino mandarín2 como lengua extranjera (CH/LE en adelante) para adultos hispanohablantes usados comúnmente en España. Se ha prestado una especial atención a uno de los temas más difíciles en CH/LE, la partícula 了, con el fin de obtener una visión más profunda de algunos aspectos del diseño curricular y la planificación pedagógica en los libros de texto para la enseñanza de CH/LE. La importancia del análisis de los manuales reside en que es capaz de revelar los problemas tanto del ámbito lingüístico como del didáctico. Considerando que los manuales son un punto de apoyo primordial en la enseñanza/el aprendizaje de lenguas, tanto L1 como L2, constituyen referencias esenciales para docentes y estudiantes. Un buen manual debe poder facilitar gran parte del trabajo de los profesores, así como ofrecer andamiajes3 adecuados para ayudar en la adquisición4 a los aprendices. Abordamos este trabajo con el fin de diseñar un instrumento con el cual poder evaluar los libros de texto de la enseñanza de CH/LE desde un punto de vista didáctico objetivo. Se trata de un trabajo interdisciplinario con un espíritu, si no pionero, cuando menos novedoso. En el ámbito de la enseñanza del chino son escasos los trabajos de esta índole. De momento, la mayoría de estudios relacionados con el análisis de manuales CH/LE son sesgados o centrados a menudo en el contenido gramatical. Optamos, en cambio, por una visión más panorámica. Nos proponemos elaborar, en primer lugar, marcos teóricos donde, aparte de la presentación en el Capítulo 1 los trabajos precedentes (las tesis doctorales de análisis de manuales para la enseñanza L2/LE, las obras instrumentales y otros estudios de referencia), en el Capítulo 2 hemos revisado 7 disciplinas fundamentales para esta tesis. Como la base fundamental y una primera aproximación, en el apartado §1 del Capítulo 2, presentamos 7 hipóstesis sobre cómo los seres humanos adquirimos las lenguas (tanto L1 como L2). Consecuentemente, en cada apartado introducimos las 7 disciplinas que ayuda a construir los marcos teóricos de este trabajo: 1) La lingüística cognitiva, 2) la gramática pedagógica, 3) las teorías sobre adquisición de segundas lenguas (ASL), 4) tres enfoques ecléticos de la enseñanza/el aprendizaje de segundas lenguas y/o extranjeras (LEL2, en adelante)5, 5) estudios sobre el desarrollo y análisis de materiales didácticos y currículo, 6) estudios y comparaciones sobre el sistema temporal y aspectual del chino y el español, y 7) estudios sobre la partícula 了, desde el punto de vista no sólo lingüístico y pragmático-comunicativo, sino también discursivo, sociocultural y cognitivo. Todos estos son elementos imprescindibles para construir un fundamento teórico sólido. Posteriormente, a partir de dichos marcos teóricos, también hemos recogido 10 entrevistas de profesores y alumnos CH/LE para tener en cuenta no solo puntos de vista teóricos sino también prácticos. Hemos elaborado un instrumento de análisis, conforme a un criterio minucioso y objetivo, a cuya luz hemos sometido los análisis y las evaluaciones del corpus de investigación, los manuales del CH/LE. Efectivamente, hemos elegido un elemento gramatical, la partícula 了, no para enfocarnos únicamente en la enseñanza de la gramática, sino para tener una muestra representativa de la complejidad y polivalencia lingüística que se puede encontrar en la enseñanza y el aprendizaje de CH/LE. La partícula了también se ha utilizado como filtro en este trabajo para la selección de las lecciones analizadas. Un instrumento de análisis de 4 niveles que a su vez consta con 6 parámetros y 24 variables (cada variable sujeta a un punto de vista pedagógico o lingüístico específico) diseñadas para un análisis profundo de las tres series de manuales (tres niveles cada una, 9 volúmenes en total), a saber: 1) El Nuevo Libro de Chino Práctico I, II y III, 2) El Chino de Hoy I, II y III y 3) Hanyu-Chino para hispanohablantes I, II y III. Después de analizar los datos con el instrumento hemos llegado a un resultado y una conclusión que esperamos que contribuya al desarrollo y mejoramiento de la enseñanza y el aprendizaje del CH/LE en el futuro

L’objectiu de la tesi és analitzar críticament el sistema sexe/gènere que construeix el discurs iconogràfic del còmic a través de l’ús central del cos femení com a instància on s’inscriuen tots els significats socials. Aquests significats el codifiquen des d’una visió androcèntrica i consumista, que es reprodueix en la repetició, okupant i modelant la representació de les dones en absència de la seva veu. Mentre les autores es perden en un buit de silenci dins el discurs masculí, els cossos de les heroïnes, vampiresses, superdones, megavixens i malèfiques, han estat les icones imprescindibles usades comercialment com a esquer per atraure els lectors. Per més que intentin transcendir els rols de gènere, les autores de còmic s’enfronten a la manca d’espai, però també al repte de l’autorepresentació, a l'abordar el qual es troben el discurs aliè okupant prèviament el seu territori corporal usurpant el cos i el seu significat. La misogínia domina no tan sols el còmic mainstream; també la producció contracultural ha utilitzat principalment el cos femení como a eina d’alliberament masculí, des de l’apropiació de la veu i la representació de l'estereotip i també des de la reestructuració transgressora dels models. L’etern discurs renova les inscripcions de gènere sota nous vels i okupa l’artefacte “dona”. L’anàlisi mostra aquesta okupació històrica d’un cos mut enfrontada a l’escassa presència de les veus femenines en el còmic adult. L'àmbit de la recerca és el panorama que construeix històricament l’imaginari del còmic espanyol. La tesi mostra la dificultat que aquesta okupació ha suposat històricament per a l’emergència d’un discurs autònom de les autores i com les seves conseqüències s’observen en la masculinització del mitjà que marca la manca d’equilibri de les veus en els espais centrals del còmic comercial, juntament amb una creixent emergència dels espais de resistència davant els estereotips del mainstream. Al mateix temps i en paral·lel, la tesi cerca l’empremta que deixa aquest context en l’emergència resistent de les autores espanyoles, des de la República fins a l’actualitat, descobrint la necessitat d'iniciar una genealogia amb la qual poder dialogar des de l’autorepresentació, en la lluita contra els estereotips, cap a la construcció d’un llenguatge iconogràfic més plural per uns cossos amb veu pròpia, finalment des-okupats.
This thesis critiques the system of sex and gender that shapes the iconographic discourse underlying the portrayal of women in comic books. It examines the generalised use of the female body as the slate on which social meaning of all kinds is inscribed and codified in language that is androcentric and consumption-based; and it considers how this has been perpetuated by repetition, occupying and modelling the representation of women in their absence. While the voices of women cartoonists are drowned out in the vacuum of silence generated by this male discourse, the bodies of the heroine, vampiress, superwoman, mega-vixen and female figure of evil remain the indispensable commercial icons that are used as bait to attract male readers. However hard they try to overcome gender roles, women cartoonists still face various difficulties, including the lack of space in professional terms and the difficulty of portraying themselves as they really are when the territory of their body and its meaning have been taken hostage by an alien discourse. The misogyny that dominates the mainstream comic book is also reflected in this genre’s counterculture, where the female body has generally been used to serve the purposes of male liberation, either because male authors have appropriated women’s voices and perpetuated female stereotypes or because their restructuring of gender models has basically been transgressive. The age-old discourse simply reinforces itself, hiding old biases under new disguises and continuing to “occupy” the artefact “woman”. Against the backdrop of this historical “occupation” of the silenced female body, the thesis also examines the scarcity of women’s voices in the adult comic industry. Its research area is the panorama which historically constitutes the imaginary of the Spanish comic. The thesis describes, in historical terms, how this “occupation” has hampered the emergence of an independent discourse for women cartoonists and how this has made the mainstream commercial comic a markedly male-oriented medium. It also considers the growing sense of emergency being experienced in certain pockets of resistance to the stereotypes of the mainstream. At the same time, the thesis also retraces the activities of women cartoonists in Spain from the time of the Second Spanish Republic to the present, revealing our need to establish a genealogy of self-representation in the battle against stereotypes and a plural iconographic language created by bodies that speak for themselves, liberated from occupation.

La tesi estudia la repressió a la universitat espanyola duta a terme pel règim encapçalat pel general Francisco Franco. Primer s'analitzen els esforços republicans per consolidar la democràcia a partir de l'educació, amb l'oposició de l'Església catòlica i les classes conservadores que veuen perillar el seu control i privilegis. La guerra civil converteix la violència verbal en física i es desencadena una contundent repressió que en el cas del funcionariat -i el professorat particularment es disfressa com a depuració professional. El mèrit acadèmic dóna pas al mèrit polític i s'inicia una purga política contra tot docent sospitós o no prou compromès. A diferència de la depuració republicana defensiva i respectuosa amb la legalitat, la franquista escapça l'escalafó amb contundents i generalitzades sancions -assassinats, cessaments, empresonaments, trasllats, inhabilitacions i jubilacions forçoses . A més, la ciència queda sotmesa a la ideologia nacional-catòlica i les vacants esdevenen botí de guerra pels addictes.
This work studies the repression suffered by the Spanish university during the first years of Franco's dictatorship. First of all, the efforts of the Republican government to consolidate the democracy from the bases of the education are analyzed, together with the opposition exerted by both the Spanish Catholic Church and the conservative class, who feared about the loss of power and privileges. The civil war transforms the oral violence into physical violence and triggers the burst of a fierce repression, which in the particular case of teachers, is dressed-up as a professional depuration. Political merits and a political purge against any suspicious professor -or even against professors that are not enough engaged with the new regimen substitute the excellence in the academic records. Contrary to the republican depuration, which was defensive and respectful with the legacy effective, the Francoist depuration beheads the university roster with general and merciless punishments -murders, dismisses, imprisonments, transfers and forced retirements . Moreover, science starts to be ruled by the national-catholic ideology and the available positions become booty for those who prove to be followers of the new regimen.

L'estudi d'una ciutat del Ponent català durant els anys de la guerra civil
espanyola era una tasca que encara estava per emprendre. Als ciutadans de la
Catalunya occidental els hi va tocar viure durant el període 1936-1939 gairebé totes
les experiències possibles d'aquella etapa. En la seva capital, Lleida, l'exèrcit va
participar en la revolta del mes de juliol de 1936 amb la col·laboració de la guàrdia
civil i de sectors civils que creien possible una solució violenta a la crisi d'hegemonia
social que patia l'estat espanyol, com estava passant en altres països d'Europa.
Com a reacció al fracàs de la revolta, en bona mesura condicionat per la
derrota dels rebels a Barcelona, es va desencadenar una revolució social contra la que
les autoritats republicanes es van mostrar incapaces de reaccionar, com tampoc ho
havien sabut fer contra els sollevats. La revolució, que va afectar la vida institucional,
política, econòmica i judicial dels lleidatans, multiplicà els centres de poder per tot el
país i generà unes pràctiques violentes en les que el component de classe i anticlerical
tingueren un paper central.
La manca de consens entre les forces polítiques de la rereguarda republicana,
l'evolució de la guerra i la poca maduresa d'un projecte revolucionari que es
desencadenà de manera espontània expliquen el seu col·lapse. Per altra banda, i a
mesura que la guerra s'allargava, es començaren a patir problemes en la distribució
de proveïments, agreujats per l'arribada de refugiats de la resta d'Espanya, i a notar
els efectes directes de les accions militars traduïdes en durs atacs aeris.
En aquestes condicions s'inicià la primavera de 1938, l'exèrcit franquista
trencà el front aragonès i ocupà una part important de les províncies de Lleida i de
Tarragona. L'estabilització del front seguint els rius Segre i Noguera Pallaresa des de
l'abril fins el Nadal deixà aquestes terres en primera línia de foc i, per tant, sota el
domini directe de l'exèrcit. Durant l'últim any de guerra els lleidatans van conèixer
directament els principis del que seria l'estat franquista a partir de 1939.
Centrar l'estudi d'aquestes etapes en un espai reduït, la ciutat de Lleida, però
sense oblidar en cap moment els problemes d'abast general que marquen la història
del país i d'Europa, ha permès a l'investigador fixar millor l'atenció en les
experiències vitals dels que patiren aquests esdeveniments.
Estudiar una ciudad del Poniente catalán durante los años de la guerra civil
española era una labor que aún estaba por hacer. A los ciudadanos de la Catalunya
occidental les tocó vivir en el período 1936-1939 prácticamente todas las
experiencias posibles de aquella etapa. En su capital, Lleida, el ejército participó en
la revuelta del mes de julio de 1936 con la colaboración de la guardia civil y de
sectores civiles que creían posible una solución violenta a la crisis de hegemonía
social que sufría el estado español, como estaba pasando en otros países de Europa.
Como reacción al fracaso de la revuelta, en buena medida condicionada por la
derrota de los rebeldes en Barcelona, se desencadenó una revolución social contra la
que las autoridades republicanas se mostraron incapaces de reaccionar, como
tampoco lo habían sabido hacer contra los sublevados. La revolución, que afectó la
vida institucional, política, económica y judicial de los leridanos, multiplicó los
centros de poder por todo el país y generó unas prácticas violentas en las que el
componente de clase y anticlerical tuvieron un papel central.
La falta de consenso entre las fuerzas políticas de la retaguardia republicana,
la evolución de la guerra y la poca madurez de un proyecto revolucionario que se
desencadenó de manera espontánea explican su colapso. Por otra parte, y a medida
que la guerra se alargaba, se comenzaron a padecer problemas en la distribución de
los abastecimientos, agravados por la llegada de refugiados del resto de España, y a
notar los efectos directos de las acciones militares traducidas en duros ataques aéreos.
En estas condiciones se inició la primavera de 1938, el ejército franquista
rompió el frente aragonés y ocupó una parte importante de las provincias de Lleida y
de Tarragona. La estabilización del frente siguiendo los ríos Segre y Noguera
Pallaresa desde abril hasta Navidad dejó estas tierras en primera línea de fuego y, por
tanto, bajo el dominio directo del ejército. Durante el último año de guerra los
leridanos conocieron directamente los principios de lo que sería el estado franquista a
partir de 1939.
Centrar el estudio de estas etapas en un espacio reducido, la ciudad de Lleida,
pero sin olvidar en ningún momento los problemas de ámbito general que marcan la
historia del país y de Europa, ha permitido al investigador fijar mejor la atención en
las experiencias vitales de los que sufrieron estos acontecimientos.
An essay about a city of the Catalan West during the civil war years is a task that has
never been undertaken. During the years from 1936 to 1939 the inhabitants of the
western Catalonia had to live almost all the possible experiences of that period. In its
capital, Lleida, the army took part in the riot of July 1936, in the collaboration with
the Civil Guard and with civilian sectors that believed a violent strategy would be an
answer to the social hegemony crisis the Spanish state was suffering, like it was
happening in other European countries.
As a reaction to the failure of the riot, in great part due to the defeat of the rebels in
Barcelona, it started a social revolution against which the republican authorities were
unable to react, just like it happened with the rebels. The revolution, which affected
the institutional, politic, economic and judicial life of the inhabitants of Lleida,
increased the number of centres of power throughout the country and caused a series
of violent methods in which the class and anticlerical component had the main role.
The lack of accord among the political forces of the republican rearguard, the
evolution of war and the lack of wisdom of a revolutionary project that set off
spontaneously are mainly the reasons of its collapse. On the other side, and as the war
prolonged, they started to suffer some problems of supplies distribution, worsened by
the arrival of refugees from the other regions of Spain, and also the direct
consequences of the military actions that entailed harsh air raids.
In theses conditions comes the spring of 1938, when the pro-Franco army broke the
Aragonese front and occupied an important part of the provinces of Lleida and
Tarragona. The station of the front along the rivers Segre and Noguera Pallaresa from
April to Christmas, left these lands on the front line and therefore, under the direct
authority of the army. During the last year of the war the inhabitants of Lleida got to
know the beginnings of what it would be the pro-Franco state from 1939.
Focusing this essay in a limited area, the city of Lleida, but without forgetting in any
moment the problems with a general range and which mark the history of the country
and of Europe in those moments, has enabled the researcher to draw his attention to
the essential experiences that caused these events.

L'estudi inclou una anàlisi d'eficiència de les universitats del sistema públic espanyol usant la tècnica no paramètrica d'anàlisi de fronteres coneguda com a Data Envelopment Analysis (DEA). Mitjançant una tria d'inputs i outputs vinculats a la docència i a la recerca, s'obté una classificació de les universitats en eficients i no eficients, indicant per aquestes últimes el grau o nivell d'ineficiència. Usant una tècnica desenvolupada a partir del DEA, s'aborda l'estudi de les unitats eficients per tal de determinar-ne aquelles que presenten un comportament atípic i, per a la resta, obtenir-ne una ordenació segons els nivells del que es coneix com eficiència robusta o supereficiència. En una segona part, s'analitza la possible influència de variables o factors ambientals -inputs no controlables- sobre els resultats d'eficiència obtinguts, usant, per tal de comparar resultats, una tècnica paramètrica basada en una análisi de regressió, i una no paramètrica coneguda com a model de valors ajustats.

Aquest treball s'emmarca en la labor del Grup de Recerca Samuel Gili
Gaya de la Universitat de Lleida. L'objectiu d'aquest grup i, en particular, el
d'aquesta tesi doctoral es el d'omplir un buit en la historiografia de la lingüística
espanyola: l'estudi de l'ampla aportació filològica de Samuel Gili Gaya. Amb la
presentació d'aquest treball pretenem reconèixer l'important paper que la labor
gramatical d'aquest autor té encara avui en l'evolució de l'estudi de la gramàtica
de la llengua castellana.
Amb la finalitat de dur a terme aquesta tasca, hem dividit la nostra recerca
en dues parts. La primera consisteix en l'estudi de les teories gramaticales de
l'autor a partir, principalment, de la seva obra més important en aquest àmbit, el
Curso superior de sintaxis española. Per tant, després d'una introducció en què
exposem els nostres objectius, metodologia, estructura del treball i delimitació i
selecció del corpus d'obres estudiades, analitzem, en la primera part, les fonts i
bases epistemològiques de l'obra de Gili Gaya. A continuació, en la segona part,
investiguem, en divuit obres representatives dels diferents corrents lingüístics de
la segona meitat del segle XX, la recepció que han tingut les idees gramaticals del
nostre autor. De tot plegat, en la part final, s'han extret unes valoracions finals en
què refletim els aspectes de l'aportació de Gili Gaya que major influència han
tingut en publicacions posteriors tant per ser contribucions acceptades como
autoritat com per haver generat polèmica amb major o menor grau d'acceptació.
Tota aquesta labor ens ha conduit a comprovar la hipòtesi de la qual
partiem: l'aportació de Gili Gaya és un enllaç clau entre la gramàtica tradicional i
els avenços fructífers dels nous moviments lingüístics. La tasca científica del
nostre autor, deslligada de limitacions doctrinals, presenta ja en els anys de
publicació de la primera edició del Curso superior de sintaxis española (1943)
una visió panlingüística de la llengua sense encadernar-se a doctrines gramaticals.
Això explica que la seva obra doni una visió el més real possible de la llengua
espanyola, per a la qual ha de valer-se de contribucions de diferent índole
(històriques, psicolingüístiques, etc.) i per la qual s'explica que les seves idees
estan presents en diferents corrents gramaticals (tradicional, estructuralista,
generativista, pragmàtic i estilístic).
Este trabajo se enmarca en la labor del Grupo de Investigación Samuel
Gili Gaya de la Universitat de Lleida. El objetivo de este grupo y, en particular, el
de esta tesis doctoral es el de llenar un vacío en la historiografía de la lingüística
española: el estudio de la amplia aportación filológica de Samuel Gili Gaya. Con
la presentación de este trabajo pretendemos reconocer el importante papel que la
labor gramatical de este autor tiene todavía hoy en la evolución del estudio de la
gramática de la lengua castellana.
Con el fin de llevar a cabo esta tarea, hemos dividido nuestra investigación
en dos partes. La primera consiste en el estudio de las teorías gramaticales del
autor a partir, principalmente, de su obra más importante en este ámbito, el Curso
superior de sintaxis española. Por tanto, después de una introducción en la que
exponemos nuestros objetivos, metodología, estructura del trabajo y delimitación
y selección del corpus de obras estudiadas, analizamos, en la primera parte, las
fuentes y bases epistemológicas de la obra de Gili Gaya. A continuación, en la
segunda parte, investigamos, en dieciocho obras representativas de las distintas
corrientes lingüísticas de la segunda mitad del siglo XX, la recepción que han
tenido las ideas gramaticales de nuestro autor. De todo ello, en la parte final, se
han extraído unas valoraciones finales en las que reflejamos los aspectos de la
aportación de Gili Gaya que mayor influencia han tenido en publicaciones
posteriores tanto por ser contribuciones aceptadas como auctoritas como por
haber generado polémica con mayor o menor grado de aceptación.
Toda esta labor nos ha conducido a comprobar la hipótesis de la que
partíamos: la aportación de Gili Gaya es un enlace clave entre la gramática
tradicional y los avances fructíferos de los nuevos enfoques lingüísticos. La tarea
científica de nuestro autor, desligada de limitaciones doctrinales, presenta ya en
los años de publicación de la primera edición del Curso superior de sintaxis
española (1943) una visión panlingüística de la lengua sin encorsetarse en
doctrinas gramaticales. Ello explica que su obra dé una visión lo más real posible
de la lengua española, para la que tiene que valerse de contribuciones de distinta
índole (históricas, psicolingüísticas, etc.) y por la que se explica que sus ideas
estén presentes en distintos enfoques gramaticales (tradicional, estructuralista,
generativista, pragmático y estilístico).
This essay is within the Research Group Samuel Gili Gaya from the
University of Lleida. The main goal of the group and, particularly, the goal of this
doctoral thesis is to fill a gap in the historiography of Spanish linguistics: the
study of the broad philological contribution made by Samuel Gili Gaya. With the
presentation of this work we wish to acknowledge the importance of the role
played by the grammatical work carried out by this author in the current evolution
of the study of the grammar of the Spanish language.
In order to carry out this work, our research is divided into two parts. The
first part consists of a study of the grammatical theories of the author based,
principally, on his most significant work in this field, the Graduate level course of
Spanish syntax. Therefore, after an introduction where the objectives,
methodology, work structure, delimitation and the corpus selection of works
studied are revealed, in the first part, the sources and epistemological bases of Gili
Gaya's work will be analysed. Hereafter, in the second part, the reception of the
grammatical ideas of our author will be investigated in eighteen works considered
to be representative of the different linguistic trends from the second half of the
20th century. From this study, in the final part of the essay, some final evaluations
have been extracted which reflect the aspects of utmost influence, made by Gili
Gaya's contribution, on later publications. This being both in terms of
contributions which are accepted as being auctoritas and in terms of their capacity
for generating a grade of more or less accepted controversy.
All this work has led us to check the initial hypothesis: Gili Gaya's
contribution is a key link between the traditional grammar and the fruitful
progress of the new linguistic approach. The scientific task of our author,
disconnected from doctrinal delimitations, presents, in the year of the first
publication of the first edition of the Curso superior de sintaxis española
(Graduate level course in Spanish syntax) (1943), a pan-linguistic view of the
language outside of grammatical doctrines. This explains why his work gives the
most realistic vision possible of the Spanish language, which has been made
possible by contributions in a range of facets (historical, psycholinguistic, etc.).
This is why his ideas are present in different grammatical approaches
(traditionalism, structuralism, generativists, pragmatics and stylistics).

La planificació del territori com a ciència i com a pràctica legal i jurídica es troba encara a Espanya en procés de consolidació. Hi ha diversos treballs que parlen de la teoria i la pràctica de la planificació territorial des d'un punt de vista general, a un determinat país o Comunitat Autònoma però no hi ha tants de síntesi que comparen diversos casos. Aquest és en primer lloc un treball de síntesi que analitza no només els diferents sistemes i pràctiques d'ordenació del territori a les Comunitats Autònomes del Mediterrani sinó que també estudia de quina manera s'està governant el territori, però no descrivint i comparant sistemes legislatius sinó arribant a un grau de concreció màxima analitzant instruments i experiències de govern concretes i reals des de l'escala local fins la supranacional. Per a aquesta tasca es seleccionen al llarg de la tesi 4 casos d'estudi que s'analitzen en profunditat, tant les seues dinàmiques territorials com la seua pràctica planificadora i de govern del territori.El present treball per tant tracta sobre el govern del territori a l'Arc Mediterrani Espanyol. Es tracta sobretot d'un treball entre l'anàlisi regional i l'avaluació de polítiques públiques, entre la reflexió teòrica i l'estudi comparatiu on tractem d'abordar la següent qüestió:Amb el nou escenari de la globalització i l'era de la informació, què hi ha de nou en la planificació i el govern del territori a l'Arc Mediterrani Espanyol?Cal concretar i aclarir més el tema en el qual ens centrarem. La finalitat principal és analitzar quines noves respostes s'estan donant des de les distintes administracions del territori per afrontar velles dinàmiques territorials crítiques com el despoblament rural, la dispersió i especialització urbana, la crisi industrial i del sector primari, l'esgotament del recurs aigua i la pèrdua de paisatges, entre d'altres a diferents àrees d'estudi que es podrien considerar com a representatives del que passa a les Comunitats Autònomes del Mediterrani Espanyol (Parc natural del Cadí - Moixeró, regió metropolitana de Barcelona, regió metropolitana de València y litoral d'Almeria - Águilas) i al mateix temps pegant una ullada a un altre context que pot aportar molt al debat: Alemanya. Cal remarcar la consideració de nou no com a quelcom inèdit, sinó més bé com a un conjunt de modes de parlar i actuar sobre el territori que en el context en el qual ens movem ha estat poc explorat fins al moment.Aquest propòsit general es pot desdoblar en dos grans objectius:- Fer una anàlisi d'algunes de les grans dinàmiques territorials que són crítiques per al futur de l'arc mediterrani, les quals incideixen sobre els tres grans objectius de la sostenibilitat: la cohesió social, la competitivitat econòmica i la protecció del patrimoni i el medi ambient.- Avaluar comparativament si noves i velles estructures de govern, instruments de planificació i eines conceptuals per explicar i gestionar el territori són hui en dia efectives per gestionar satisfactòriament les dinàmiques territorials analitzades.Al llarg del treball pretenem traslladar la idea que Europa està experimentant una transició cap a la societat de la informació, dins de la lògica capitalista, la qual cosa comporta el reforçament i l'evolució d'antigues dinàmiques territorials que semblaven superades, una transició que afecta profundament la manera de gestionar el territori, el seu govern, i que davant això, es donen noves respostes, els efectes de les quals, en línies generals i en comparació amb altres àmbits territorials, han estat fins al moment limitades. Volem saber què hi ha de nou en l'ordenació i govern del territori a l'Arc Mediterrani, i quin paper hi està jugant aquesta ordenació.
This is first of all a research that analyses not only different Spatial Planning frameworks in different Spanish regions, but also it tries to answer the question about how the territory is being planned and governed. In order to answer this question the research handle with different spatial planning instruments from a local to an European scale. The whole area studied has been called the "Mediterranean Spanish core regions". The main topics of the research are; regional analysis, spatial planning policies and instruments assessment, theoretical review on the Castell's theory on the transition to a new informational's era and the comparison between different Spatial Planning frameworks. All these topics try to answer this question:In a new context of globalisation and a transition to a new era of information, which new paradigms within spatial planning and spatial policies can be found within the Spanish Mediterranean core regions?The main purpose of the research is, therefore, to analyse those new paradigms and policies implemented or developed from the different Spanish /European administrations in order to tackle or face different old spatial dynamics such as rural depopulation, the new urban model of edge-cities, industrial and agricultural crisis, water shortage problems, destruction of natural landscapes etc. in different areas of the Spanish Mediterranean coast. The four different study cases are: the Cadí - Moixeró natural park in the catalan Pyrenees, the metropolitan region of Barcelona, the urban region of Valencia and the Almería - Águilas coast in SE Spain. In order to establish a suitable comparison on an European scale, a fifth case of study is added: the Rin- Ruhr metropolitan region in Germany.Throughout this research it is described how Europe is walking towards a new era of information and globalisation, but always within the logics and rules of a capitalist society. This kind of transition is not only reinforcing new and old spatial dynamics of different territories, but also the way how these territories are planned and governed. These new paradigms in spatial planning are having till this moment very limited effects on the territory.

La Tesi doctoral "La dona fatal en el cinema espanyol, 1939-1951" és un estudi detallat del personatge cinematogràfic de la dona fatal. L'objectiu és demostrar l'existència de la dona fatal en el cinema dels anys quaranta, en un període amb una fèrria censura que sembla no permetre l'expressió en les arts si no és per beneficiar el règim imperant. En aquest estudi, es fa referència inicialment al marc teòric que preveu el personatge. Des d'una perspectiva històrica, artística i social. Es fa un repàs del cinema anterior a la dècada d'estudi per establir unes bases del personatge, cosa que es fa en el cinema espanyol però també, i sense ànim d'exhaustivitat, en aquells cinemes que es consideren influents per aquest cinema. L1avors, es realitza una anàlisi exhaustiva del cinema espanyol des de l'any 1939 fins l'any 1951, fent recerca bibliogràfica, hemerogràfica i filmogràfica per tal de determinar els tipus de dona fatal existents en el període d'estudi. Després de determinar els films que contenen del personatge, fem una anàlisi fílmica dels films i una anàlisi en profunditat de set films que creiem representen el corpus definit en la nostra recerca. D'aquesta manera, arribem a assolir els objectius que ens proposem a l'inici de la recerca.
La tesis doctoral "La mujer fatal en el cine español, 1939-1951", es un estudio detallado del personaje cinematográfico de la mujer fatal. El objetivo es demostrar la existencia de la mujer fatal en el cine de los años cuarenta, en un periodo de férrea censura que parece no permitir la expresión de las artes si no es para beneficiar al régimen imperante. Al principio de este estudio, se hace referencia al marco teórico que prevé el personaje. Esto se realiza desde una perspectiva histórica, artística y social. Seguidamente, se hace un repaso del cine anterior a la década de estudio para establecer unas bases del personaje. Este breve repaso, sin ánimo de exhaustividad, se realiza en los cines que se consideran influyentes para el cine español; también se realiza en el cine español anterior a la década de estudio. Entonces, se realiza un análisis exhaustivo del cine español desde el año 1939 hasta el año 1951, realizando investigación bibliográfica, hemerográfica y filmográfica para determinar el tipo de mujer fatal existente en el periodo de estudio. Después de determinar los films contenedores del personaje, realizamos un análisis fílmico de las películas y un análisis en profundidad de los siete films que creemos que representan el corpus definido en nuestra investigación. De esta forma, llegamos a cumplir los objetivos que nos proponemos al empezar la investigación.
This Phd Thesis "The Fatal Woman in Spanish Cinema, 1939-1951", is a detailed study of the cinema character of the fatal woman, The main objective is to demonstrate that the fatal woman was present in the movies of the forties, in spite of the censorship to the artistic representations that seemed only to ease when it was useful to the dictatorship. To begin with, the study refers to the theoretical basis that previews the character. This is done through a historical, artistic and social prespective. Next, there is a summary of the previous cinema in order to establish the cinematic basis of the character. This brief summary, with no aim of exhaustivity, refers to those cinemas which influence Spanish cinema; it is also done for previous Spanish cinema which is mostly silent cinema. Then, an exhaustive analysis is realized of the Spanish cinema between 1939 and 1951. Research is done on bibliography, hemerography and filmography to determine the films which contain the character. After that, a deep analysis is done on 7 chosen films which the author takes as representative of the period of study. Therefore, we accomplish the objectives we established at the beginning of the research.

To carry out the project of the Poble Espanyol de Montjuïc, created for the Universal Exposition of Barcelona in 1929, a series of trips across Spain were undertaken between 1927 and 1928. They visited 1,600 towns where hundreds of photographs were taken in addition to travel notes in notebooks that until today have remained hidden, as well as postcards and letters that were daily crossed between the travelers and their relatives and the organizers of the Exhibition. The research focuses mainly on the graphic material collected during these trips and presents the reproduction of each of them as if it were a diary. The detailed reconstruction of the trips is important since it helps to understand how it influenced the final result of the project, which is the main objective of this study. The work is divided into three fundamental chapters, the (PRE) TRIP, the TRIP and the (POST) TRIP, which follow a chronological order that allows us to understand the historical context in which we find ourselves, the dictatorship of Primo de Rivera, and the evolution suffered by the project from start to finish. The first chapter explains everything that happened before the trip, from the origin of the Poble Espanyol when it was still only an idea, the appointment of the members of the team and the first draft of the project prior to the trip. The second chapter is the backbone of work. In it the first and second trip are reconstructed as a (RE) DIARY, which has been possible thanks to the material found in different public and private collections which has also led to the the discovery of the travel notebooks used during the trip. This is unpublished material that comes to light for the first time in this thesis. Finally, the third chapter analyzes all the material collected during the trips and its translation in the final project seeing how it changes the initial draft. This work follows a chronological order that will guide us through the "making of" of the Poble Espanyol from the development of the final project to the execution of the works until the inauguration day and we'll see how some historical events will happen that will cause changes in the project and will bring the decision to make further trips. The reconstruction of all trips is carried out in the most informed way possible, with the intention of being able to introduce ourselves in the skin of each of the travelers which will makes us relive that experience, as well as perhaps allowing us to get emotionally involved. However, despite the proposed chronological order, temporary jumps are made to link the trip with the work finally executed, to demonstrate the analogies and correspondences with the final project.This research acknowledges in a especial way the studies previously conducted on the Poble Espanyol by other researchers like Soledad Bengoechea in her book "Els secrets del Poble Espanyol 1929-2004", Stella Rahola Matutes in her dissertation "two walks through Poble Espanyol" and other books and articles published by Oriol Bohigas, Josep Mª Rovira and Xavier Monteys, among others, therefore, I have to admit that I am not a pioneer researcher on this topic. However, none of the works mentioned above investigated in greater depth the central theme of this thesis, which is the trip, the material collected in it and how it influenced the evolution of the project. This investigation, therefore, contributes to take a step further, which complements the previous ones, by expanding and ordering the documentation that exists on these trips and shed light on the decisive moment of the genesis of Poble Espanyol to demonstrate, at the end of the road, that the trip was essential for the end result of the project, as well as, thanks to the unpublished material that provides, becoming the basis for future research.
Para llevar a cabo la realización del proyecto del Poble Espanyol de Montjuïc, nacido para la Exposición Universal de Barcelona de 1929, se hicieron una serie de viajes por España entre 1927 y 1928. En ellos se visitaron mil seiscientas poblaciones donde se tomaron centenares de fotografías y apuntes de viaje en libretas que hasta hoy han permanecido ocultas, además de postales y cartas que se cruzaban a diario entre los viajeros y sus familiares y los organizadores de la Exposición. La investigación se centra principalmente en el material gráfico recogido durante estos viajes y presenta la reproducción de cada uno de ellos como si de un diario se tratara. La reconstrucción detallada de los viajes es importante puesto que ayuda a entender de qué manera influyó en el resultado final de la obra, objetivo principal de este trabajo. El trabajo se divide en tres capítulos fundamentales, el (PRE) VIAJE, el VIAJE y el (POST) VIAJE, los cuales siguen un orden cronológico que nos permite entender el contexto histórico en el que nos encontramos, la dictadura de Primo de Rivera, así como ver la evolución que sufrió el proyecto desde el inicio hasta el final. En el primer capítulo se explica todo lo que sucedió antes del viaje, desde el origen del Poble Espanyol cuando aún solo era una idea, el nombramiento de los integrantes del equipo y el primer anteproyecto previo al viaje. El segundo capítulo es la columna vertebral del trabajo. En él se reconstruyen el primer y segundo viaje a modo de (RE) DIARIO, que ha sido posible gracias al material encontrado en los diferentes fondos públicos y privados entre los cuales cabe destacar el descubrimiento de las libretas de viaje que utilizaron durante el viaje. Se trata por tanto de un material inédito que sale a la luz por primera vez en esta tesis. Por último, el tercer capítulo analiza todo el material recogido durante los viajes y su traducción en el proyecto definitivo, viendo de qué manera ésta cambia el anteproyecto inicial. Siguiendo con el orden cronológico del trabajo, también viviremos el "making of" del Poble Espanyol durante el desarrollo del proyecto definitivo y la dirección de las obras, hasta el día de la inauguración y como sucederán hechos históricos que provocaran nuevos cambios en el proyecto y la decisión de realizar otros viajes. La reconstrucción de todos los viajes se lleva a cabo de la manera más fidedigna que nos ha sido posible, con la intención de poder introducirnos en la piel de cada uno de ellos y que nos haga revivir aquella experiencia, así como quizás permita emocionarnos. No obstante, a pesar del orden cronológico propuesto, se hacen saltos temporales para vincular el viaje con la obra finalmente ejecutada, para demostrar las analogías y correspondencias con el proyecto definitivo. Esta investigación se apoya de forma especial en los estudios realizados previamente sobre el Poble Espanyol por otros investigadores como Soledad Bengoechea en su libro "Els secrets del Poble Espanyol 1929-2004", Stella Rahola Matutes en su tesina "Dos paseos por el Poble Espanyol" y otro libros y artículos publicados por Oriol Bohigas, Josep Mª Rovira y Xavier Monteys, entre otros, por tanto, tengo que reconocer que no soy pionera en la investigación sobre éste tema. Sin embargo, ninguno de los trabajos mencionados anteriormente indaga en mayor profundidad en el tema central de esta tesis, que es el viaje, el material recogido en él y de qué manera influyó. Esta investigación, por tanto, contribuye a dar un paso más, que complementa a los anteriores, al ampliar y ordenar la documentación que existe sobre éstos viajes y arrojar luz al momento decisivo de la génesis del Poble Espanyol para demostrar, al final del camino, que el viaje fue esencial para el resultado final del proyecto, así como, gracias al material inédito que se aporta, pretende ser la base para futuras investigaciones.

Aquesta tesi doctoral tracta sobre l’estudi de les inversions del sector assegurador espanyol en el període cronològic 1984-2015. El marc temporal ve delimitat pels canvis legislatius. De manera resumida, els objectius de la tesi doctoral s’enumeren tot seguit. En primer lloc, revisar els antecedents històrics, la regulació i les contribucions bibliogràfiques des de la vessant inversora de les entitats per tal de complementar la visió de conjunt que es té del sector assegurador. En segon lloc, recopilar magnituds quantitatives sobre diverses variables relacionades amb el sector assegurador que permetin estimar la seva evolució en perspectiva històrica i subratllar els canvis i tendències en el comportament del sector. En tercer lloc, analitzar la contribució del sector assegurador a l’estabilitat del sistema econòmic en general. En quart lloc, es pretén identificar l’estratègia d’inversió del sector a partir de l’anàlisi de les característiques estructurals de la cartera. En cinquè lloc, aportar evidència empírica sobre el paper del sector assegurador en el finançament del deute públic espanyol. Finalment, en sisè lloc, situar la importància del sector assegurador espanyol en el context internacional i apuntar diferències i similituds en les pautes d’inversió dels diferents països de l’entorn europeu. Aquesta tesi indaga sobre els factors que confereixen solvència financera al sector assegurador espanyol, per tal d’esbrinar com s’ha blindat per afrontar les fluctuacions dels mercats financers. El sector assegurador espanyol gestiona uns recursos considerables (227.427 milions d'euros, que representen el 21,03% del PIB, l'any 2015) i d’una importància creixent (l'any 1986, les inversions només representaven el 3,29% del PIB). Per tant, la gran dimensió que ha assolit el volum de les inversions del sector assegurador espanyol justifica la seva anàlisi detallada per les conseqüències que té en l’estabilitat de determinats segments dels mercats financers i per la creixent influència que està assolint el sector assegurador en el conjunt de l’estalvi nacional. Abans de 1984, hi havia condicionants històrics, legals i financers que limitaven la diversificació de les inversions de les entitats asseguradores espanyoles. Després de la liberalització de l’any 1984, del desenvolupament d’alternatives reals d’inversió i de l’experiència comparada d’altres països, l’estratègia conservadora no s’ha modificat i la diversificació és una assignatura pendent. Malgrat l’aixecament de les restriccions, el deute públic espanyol continua sent el principal actiu de la cartera. En el període 1984-2015, les companyies del sector han dedicat una mitjana del 27,48% del total de les seves inversions a comprar deute públic espanyol. L’observació de l’evolució de l’estructura percentual del balanç de les entitats asseguradores espanyoles reflexa amb claredat l’augment de la renda fixa, en detriment dels immobles. L’any 1984, la renda fixa representava el 21,65% de l’actiu, mentre que l’any 2008 ja sumava el 55,64%. Aquest moviment ha estat causat per l’increment del negoci del ram vida, ja que l’actiu financer que millor s’adequa a la dinàmica dels seus compromisos són els bons de renda fixa, tenint en compte que cal garantir rendibilitat i estabilitat a llarg termini. D’altra banda, canvis normatius provinents d’Europa i un entorn inflacionari més controlat van limitar l’aptitud dels immobles com a instrument de cobertura de les provisions tècniques. L’any 1984, les inversions immobiliàries sumaven el 18,24%, mentre que l’any 2008 únicament representaven el 2,66%. En relació a la renda variable, la inversió s’ha mantingut en uns nivells anecdòtics, entre l’1,29% i el 4,20% de l’actiu de les entitats asseguradores espanyoles, en el període 1984-2008. Així doncs, malgrat l’aixecament de les restriccions legals que històricament havien condicionat la composició d’actius i malgrat el desenvolupament del mercat borsari espanyol com a alternativa real d’inversió, la renda variable no ha trobat el seu lloc en la distribució d’actius del sector assegurador espanyol.

La construcció de l'Estat liberal espanyol al segle XIX va topar amb una Catalunya on predominaven forces socials i polítiques opositores. Era, a més, el centre econòmic més dinàmic de la península i on hi arrelaven amb més força els corrents culturals nascuts més enllà del Pirineu. Les potències europees no podien ignorar l'especificitat catalana, que en el cas de la República Francesa plantejava reptes afegits: l'existència del Rosselló, la Catalunya francesa; la presència d'una de les colònies de ciutadans francesos a l'estranger més nombrosa i amb interessos econòmics més destacables; i el veïnatge fronterer. L'estudi que presentem ha volgut analitzar la visió de Catalunya que es va formar el govern francès a partir dels seus agents diplomàtics en una etapa clau com és la de finals del segle XIX i primeres dècades del XX, en què el catalanisme polític pren volada i esdevé un fenomen polític d'ampli suport social. L'objectiu ha estat detallar la imatge o les imatges que aquests agents diplomàtics transmeteren i veure si acabaren fixant-se en uns clixés perdurables en el temps. A més, s'ha intentat esbrinar quines actituds generaren, quines mesures polítiques es van prendre i si es pot parlar d'una "política catalana" de França. La recerca s'ha fet essencialment en arxius públics francesos, i en menor mesura, en arxius espanyols i catalans. En el seu transcurs hem anat descobrint la importància que les autoritats franceses van donar al moviment obrer català, amb els corrents de caràcter revolucionari de manera destacada. Al llarg de l'estudi es presenten els paràmetres a partir dels quals es va fer el seguiment d'aquest obrerisme revolucionari i s'ensenya com va condicionar les relacions franco-espanyoles. Aquesta tesi doctoral s'estructura en dos grans blocs. El primer analitza la imatge oficial i la política franceses respecte la identitat catalana i el moviment catalanista, distingint entre la visió que transmetien els agents consulars de Barcelona, Tarragona i Palma, i l'ambaixador francès a Madrid. Especialment ric en matèria d'anàlisi ha estat l'episodi de l'assalt militar al Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la constitució de la Solidaritat Catalana. Ha estat profitós el coneixement obtingut de les iniciatives catalanistes desenvolupades a París, poc conegudes en general. El segon bloc estudia el seguiment i les mesures que la república francesa va adoptar respecte l'obrerisme revolucionari català, tant a Catalunya com en els col·lectius refugiats a França fugint de la repressió espanyola. S'ha pogut comprovar el protagonisme absolut dels anarquistes catalans en els complots revolucionaris de la colònia espanyola a França, la seva vinculació estreta amb el que succeïa a l'interior de Catalunya, i la seva inserció en els corrents europeus antimilitaristes i del lliure pensament del moment Les actituds dels governs estrangers respecte la realitat nacional catalana és encara un camp poc explorat. El seu impacte en les relacions internacionals també.
The construction of the Spanish liberal state in the nineteenth century clashed with Catalonia, where social and political opposition forces prevailed. Catalonia was the most dynamic economic center of the peninsula, a place where cultural currents born beyond the Pyrenees rapidly expanded. European powers could not ignore the Catalan specificity. In the case of the French Republic, it posed added challenges: the existence of a French Catalonia -the Roussillon-; the presence of one of the biggest communities of French citizens abroad with substantial economic interests; and neighborhood border. The present investigation has sought to analyze which perception the French Government had about Catalonia, based on the information they got from their diplomatic agents. This study focuses in a key period in the late nineteenth century and early decades of the twentieth century, when the Catalan nationalism gathered strength and became a political phenomenon of broad social support. The objective of this study is to explain in detail the view or views of Catalonia these diplomatic agents transmitted, and check if they ended up being long-lasting cliches. This investigation has also tried to find out what attitudes were generated, what policy measures were taken and if we can identify a “French Catalan policy". This research was conducted mainly in French public archives, and to a lesser extent, in Catalan and Spanish archives. We have discovered French authorities gave importance to the Catalan working class movement, especially those currents with revolutionary character. Throughout the study we present the parameters from which it followed up this revolutionary working class and we expose how this influenced the relations between France and Spain. This PhD thesis is divided into two blocks. The first block analyzes the official view and the French policy regarding Catalan identity and the Catalan nationalist movement, distinguishing between the view conveyed by consular agents in Barcelona, Tarragona and Palma, and the French ambassador in Madrid. In terms of analysis, the episode of the military assault at Cu-Cut!, the Ley de Jurisdicciones and the constitution of the Catalan Solidarity stand out. The knowledge obtained about Catalan nationalists initiatives developed in Paris, little known in general, can be helpful in the future. The second block examines the monitoring and measures that the French Republic adopted regarding the Catalan revolutionary working class both in Catalonia and among refugee groups in France who lived there fleeing the Spanish repression. We have established the prominence of Catalan anarchists in revolutionary conspiracies among the Spanish community in France, their close links with what was happening inside Catalonia, and its integration into the European antimilitarist and freethinking movements. The attitudes of foreign governments regarding the Catalan national reality is still an unexplored field. The same applies to its impact on international relations. In this sense, this research aims to contribute to these two fields of study.

La tesi s’inicia amb la descripció del fenomen de la justícia transicional, diferenciant-ne la justícia retributiva, la institucional i la justícia transicional reparadora, encarregada d’implementar els mecanismes de reparació de les víctimes de l’anterior règim autoritari. Dins de la justícia transicional reparadora, s’analitzen les diferents mesures de reparació de les víctimes de la Guerra Civil espanyola, que han adoptat els governs democràtics després de la transició espanyola cap a la democràcia. D’entre aquestes mesures, destaca la regulació de pensions vitalícies a favor de mutilats i familiars de morts a la Guerra Civil, el reconeixement de drets a favor dels militars republicans, les ajudes pel temps de privació de llibertat, i la restitució de béns a favor de sindicals i partits polítics il•legalitzats durant el franquisme. També s’estudia l’anomenada Llei de la Memòria Històrica i es proposa una acció judicial en reclamació dels danys patits per la privació de llibertat.
The thesis begins with a description of the phenomenon of transitional justice, exploring the difference between retributive justice, institutional justice (lustrations) and reparative justice, which deals with the implementation of reparations of the victims of the previous authoritarian regime. Within the transitional reparative justice, we analyze different measures of reparation to the victims of the Spanish Civil War taken by the democratic governments after the Spanish transition to democracy. Among these measures, we can observe the regulation of annuities in favor of familiar mutilated and dead in the Civil War, the recognition of rights in favor of republican military, aid for the period of detention, and restitution to favor unions and political parties outlawed under Franco regime. We also study the so-called Law of Historical Memory and we propose legal action to claim for damages suffered by imprisonment.

Pritchard, Kurt Schneider i Cleckley, entre d’altres, han anat definint al llarg dels darrers dos segles el constructe de la psicopatia, fins que a les últimes dècades de la segona meitat del segle XX Hare l’operativitza en un inventari de 20 ítems anomenat Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), que agrupa en dos Factors i després dividiria en quatre Facetes: “Interpersonal”, “Afectiva”, “d’Estil de vida” i “Antisocial”. Posteriorment i com a versió de garbellat (del PCL-R) és va dissenyar el Psychopathy Checklist: Screening Version (Hart, Cox i Hare, 1995) amb 12 ítems i un temps d’administració molt menor, apte per a entorns forenses i clínics. L’objectiu general d’aquesta Tesi va ser l’estudi de les propietats psicomètriques (fiabilitat i validesa) de l’adaptació espanyola del PCL:SV (Cuquerella i Torrubia, 1996) en mostres forenses (judicial, psiquiàtrica, penitenciària i d’agressors sexuals) del nostre medi cultural. Com a objectius específics es va estudiar: a) la fiabilitat de consistència interna; b) la fiabilitat entre avaluadors; c) l’error estàndard de mesura; d) la validesa estructural, mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries; e) la validesa concurrent, amb l’estudi de l’associació amb el PCL-R; f) la validesa convergent, amb instruments com les Karolinka Scales of Personality, Escales de Sensibilitat al Càstig i de Sensibilitat a la Recompensa, amb el Qüestionari de Psicopatia experimental i amb variables sociodemogràfiques, penitenciàries i delictives; i g) la validesa discriminat, amb mesures d’intel·ligència (Test de Matrius Progressives de Raven) i algunes variables sociodemogràfiques. La mostra fou de 394 participants voluntaris, agrupats en les quatre submostres esmentades. El resultats més importants foren: Pel que fa a la fiabilitat, la consistència interna fou força acceptable i la fiabilitat Inter-avaluadors superior, fins i tot, a la mitjana de resultats del Manual original (Hart et al, 1995). En relació a la validesa, i pel que fa específicament a la validesa estructural (estructura factorial), la solució que millor va explicar els resultats obtinguts a la nostra Mostra va ser la tetrafactorial (anàlisi factorials confirmatòries), si bé al Manual descrivia la solució bifactorial com la més parsimoniosa i amb millor bondat d’ajustament (Hart et al, 1995). Les dades de validesa convergent, aportaren correlacions en el sentit esperable, destacant, entre d’altres: a) que escales com Evitación de la monotonía i Agresión verbal es mostraren associades a major Puntuació Total PCL:SV); b) correlacions del Factor 2 negatives amb l’escala Socialización i positives amb Sensibilitat a la recompensa (SR); i c) correlacions positives del Factor 2 i la Puntuació Total amb el Qüestionari de Psicopatia experimental (QPe). Pel que fa a correlats sociodemogràfics, delictius i penitenciàris (submostra Penitenciària) destacaríem l’associació entre la Puntuació total (PCL:SV) i tipologies delictives relacionades amb “trencament de condemna” i “lesions”, o amb variables criminològiques com Precocitat en la primera detenció, Edat del primer ingrés a presó, Edat del primer judici, Nombre de regressions (de grau), Nombre de sancions greus o Nombre de trencaments de condemna. Ratifiquem doncs, la similitud de resultats del present treball amb els del Manual, els quals confirmen una fiabilitat i una validesa acceptables de l’adaptació espanyola del PCL:SV, permetent, doncs l’aplicació en l’àmbit forense i d’investigació d’aquest instrument com a eina de cribratge de la psicopatia.
Pritchard, Kurt Schneider y Cleckley, entre otros, han ido definiendo a lo largo de los últimos dos siglos el constructo de psicopatía, hasta que en las últimas décadas del siglo XX Hare lo operativiza en un inventario de 20 ítems denominado Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), que agrupa en dos Factores y después dividiría en cuatro Facetas: "Interpersonal", "Afectiva", "de Estilo de vida" y "Antisocial". Posteriormente y como versión de cribado (del PCL-R) se diseñó el Psychopathy Checklist: Screening Version (PCL: SV; Hart, Cox y Hare, 1995) con 12 ítems, un tiempo de administración mucho menor y apto para entornos forenses y clínicos. El objetivo general de esta Tesis fue el estudio de las propiedades psicométricas (fiabilidad y validez) de la adaptación española del PCL: SV (Cuquerella y Torrubia, 1996) en muestras forenses (judicial, psiquiátrica, penitenciaria y de agresores sexuales) de nuestro medio cultural. Como objetivos específicos se estudió: a) la fiabilidad de consistencia interna; b) la fiabilidad entre evaluadores; c) el error estándar de medida; d) la validez estructural, mediante análisis factoriales exploratorios y confirmatorios; e) la validez concurrente, con el estudio de la asociación con el PCL-R; f) la validez convergente, con instrumentos como las Karolinska Scales of Personality, Escalas de Sensibilidad al Castigo y de Sensibilidad a la Recompensa, el Cuestionario de Psicopatía experimental y con variables sociodemográficas, penitenciarias y delictivas; y g) la validez discriminante, con medidas de inteligencia (Test de Matrices Progresivas de Raven) y algunas variables sociodemográficas. La muestra fue de 394 participantes voluntarios, agrupados en las cuatro submuestras mencionadas. Los resultados más importantes fueron: En cuanto a la fiabilidad, la consistencia interna fue bastante aceptable y la fiabilidad Inter-evaluadores superior, incluso, a la media de resultados del Manual original (Hart et al, 1995). En relación con la validez y por lo que respecta específicamente a la validez estructural (estructura factorial), la solución que mejor explicó los resultados obtenidos en nuestra Muestra fue la tetrafactorial (análisis factoriales confirmatorios), si bien en el Manual se describía la solución bifactorial como la más parsimoniosa y con mejor bondad de ajuste (Hart et al, 1995). Los datos de validez convergente, aportaron correlaciones en el sentido esperable, destacando, entre otros: a) que escalas como Evitación de la monotonía y Agresión verbal se mostraron asociadas a mayor Puntuación Total PCL: SV); b) correlaciones del Factor 2 negativas con la escala Socialización y positivas con Sensibilidad a la Recompensa; y c) correlaciones positivas del Factor 2 y la Puntuación Total con el Cuestionario de Psicopatía experimental. En cuanto a correlatos sociodemográficos, delictivos y penitenciarios (submuestra Penitenciaria) destacaríamos la asociación entre la Puntuación total (PCL: SV) y tipologías delictivas relacionadas con "quebrantamiento de condena" y "lesiones", o con variables criminológicas como Precocidad en la primera detención, Edad del primer ingreso en prisión, Edad del primer juicio, Número de regresiones (de grado), Número de sanciones graves o Número de quebrantamientos de condena. Ratificamos pues, la similitud de resultados del presente trabajo con los del Manual, los cuales confirman una fiabilidad y una validez aceptables de la adaptación española del PCL: SV, permitiendo, pues, la aplicación en el ámbito forense y de investigación de este instrumento como herramienta de cribado de la psicopatía.
Pritchard, Kurt Schneider and Cleckley, among others, have defined over the last two centuries the psychopathy construct. More recently, in the two last decades of the 20th century, Hare operationalized it into a 20-item checklist called the Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R; 1991, 2003), which groups them into two Factors and four Facets: "Interpersonal", "Affective", "Lifestyle" and "Antisocial." Subsequently, a screening version of the PCL-R, the Psychopathy Checklist: Screening Version (PCL: SV; Hart, Cox and Hare, 1995), was developed, including 12 items, with a much lower administration time and that is useful for forensic and clinical purposes. The general aim of this Thesis was the study of the psychometric properties (reliability and validity) of the Spanish adaptation of the PCL:SV (Cuquerella and Torrubia, 1996) in forensic samples (judicial, psychiatric, penitentiary and sexual aggressors). As specific objectives, we studied: a) internal consistency reliability; b) interrater reliability; c) the standard measurement error; d) structural validity, through exploratory and confirmatory factorial analyses; e) concurrent validity, through the study of the association with the PCL-R; f) convergent validity, with instruments such as Karolinska Scales of Personality, Scales of Sensitivity to Punishment and Sensitivity to Reward, the Experimental Psychopathy Questionnaire and sociodemographic, penitentiary and criminal variables; and g) discriminant validity with intelligence measures (Raven Progressive Matrices Test) and some sociodemographic variables. The sample was composed by 394 voluntary participants, grouped in the four above mentioned sub-samples. The most important results were: As far as reliability is concerned, internal consistency was quite acceptable and the interrater reliability superior, even the average results of the original Manual (Hart et al., 1995). Regarding the validity, and with regard to the structural validity (factor structure), the solution that best explained the results obtained in our sample was the four-factor one (confirmatory factor analysis), although the Manual described the two-factor solution as the most parsimonious and with the best goodness of fit (Hart et al., 1995). Data about convergent validity showed correlations in the expected direction, emphasizing, among others: a) that scales such as Monotony Avoidance and Verbal Aggression were shown to be associated with a higher Total Score(PCL:SV); b) negative Factor 2 correlations with the Socialization scale and positive ones with Sensitivity to Reward; and c) positive correlations of Factor 2 and Total Score (PCL:SV) with the Experimental Psychopathy Questionnaire. As regards sociodemographic, criminal and penitentiary correlates, we would highlight the association between Total Score (PCL: SV) and criminal typologies related to "conviction breaks" and "injuries", or with criminological variables such as Precocity in the First arrest, Age of first admission to prison, Age of first trial, Number of regressions (of degree), Number of serious penalties or Number of sentences breaks. It is noticeable the similarity of the results of the present study with those from the Manual, which confirm an acceptable reliability and validity of the Spanish adaptation of the PCL: SV, allowing, therefore, the application of this instrument as a screening tool for psychopathy both in forensic contexts as well as for research purposes.

Aquesta Tesi ofereix una visió panoràmica de la recepció del teatre britànic contemporani a l'Estat espanyol des de 1956 a 2004. En primer lloc, s'estableix el marc teòric, que parteix d'una revisió dels pressupòsits de l'Estètica de la Recepció, per a acabar contemplant les troballes de la Teoria de Polisistemes com a recursos teòrics més complets a l'hora d'abordar un objecte d'estudi tan complex com és un procés de recepció. Tot i això, també s'assenyalen les mancances d'aquest model teòric sobretot pel que fa a la seua falta d'aplicació al camp dels estudis teatrals.Per aquesta raó, en aquesta Tesi s'ha hagut de dissenyar un model metodològic propi que consta de diverses fases. Durant la fase de documentació, s'han recopilat les traduccions i produccions teatrals d'obres de dramaturgs britànics contemporanis a Madrid, Barcelona i València durant el període 1956-2004; a més, s'han recopilat també les dades de les produccions originals al Regne Unit. Tota aquesta informació s'ha abocat en una base de dades de fàcil consulta, adjunta a la Tesi en format CD-ROM.Durant la fase d'organització de les dades, s'han classificat en un primer moment totes les variables que afecten l'organització i sentit de les dades. Posteriorment, s'ha dut a terme una anàlisi quantitativa de les dades, els resultats de la qual es presenten a través d'anàlisis estadístiques de tendència central i de taules i gràfics de barres i de sector.Durant la fase d'anàlisi de les dades, s'han posat a col·lació les dades recollides i la totalitat de les variables identificades per a realitzar una anàlisi qualitativa. Durant aquesta anàlisi es tenen en compte les característiques dels sistemes polítics, socials, culturals i teatrals de cada subperíode històric i de cada territori sota estudi, així com informacions sobre permanència en cartell i reacció de la crítica, tot això en constant comparació amb la recepció original al Regne Unit.Finalment, a les conclusions s'exposen les tendències generals del procés de recepció sota estudi a partir de les informacions obtingudes en les fases anteriors. La Tesi es completa amb dos annexos documentals impresos.
This thesis provides a panoramic view of the reception of contemporary british drama in Spain from 1956 to 2004. Its theoretical framework reviews Reception Theory, as conceived by Hans Robert Jauss, and concludes that Polysystem Theory reworks the analysis of reception in a more complex and, therefore, complete way. However, the shortcomings of Polysystem Theory, specially regarding theatre studies, are also illustrated. For that reason, a specific method of approach has been devised by the author of this thesis in order to meet the requiriments of such a complex object of study as the reception of drama is. This method of approach is developed in several phases. During the documentation phase, detailed information about all the translations and productions of contemporary british plays in Madrid, Barcelona and Valencia from 1956 to 2004 has been collected. That information has been stored in an accessible database, which is attached to this Thesis as a CD-ROM.During the data organization phase, all the variables affecting the data have been identified and classified. Next, a quantitative analysis of the interaction between the data and the quantitative variables has been carried out through measures of central tendency, tables and bar and circle graphs. During the data analysis phase, a qualitative analysis of the interaction of the data and all the variables affecting it is presented. Therefore, a complex panorama emerges as the characteristics of the political, social, cultural and theatrical systems of every city under study during every historical period are taken into account. Moreover, every remark about the reception of British drama in Spain during this period is always completed with information about the original reception of the plays under study in the United Kingdom. Detailed information regarding the number of performances and the reaction of the reviewers is also fully contemplated. Finally, this Thesis' concluding remarks describe the general tendencies of the process of reception under study, which emerge from the interaction of the information obtained during the previous phases. The study is completed with an extensive appendix, as well as a vast bibliography and hemerography.

La tesi analitza la situació actual de les biblioteques que formen part de REBIUN pel que fa al suport a la investigació. Concretament s'estudia de quina manera els serveis que s'ofereixen des dels CRAI o les biblioteques es dirigeixen a donar suport a la recerca de les institucions, i determina si hi ha algun vincle entre el model que s'utilitza i el nivell de producció científica que arriba a la institució a la qual pertany. Compara, així mateix, els resultats de REBIUN amb una anàlisi paral•lela a biblioteques associades a LIBER i LERU, i proposa un catàleg de serveis de suport a la investigació
The thesis analyzes the current situation of libraries members of REBIUN in supporting research. It specifically looks at how services offered from CRAI or libraries are aimed at supporting research institutions, and determines whether there is any link between the model used and the level of scientific production that reaches the institution it belongs to. It compares also the results of REBIUN’s libraries with libraries associated to LIBER and LERU, and proposes a range of services for research.
La tesis analiza la situación actual de las bibliotecas que forman parte de REBIUN en cuanto al apoyo a la investigación. Concretamente se estudia de qué manera los servicios que se ofrecen desde los CRAI o las bibliotecas se dirigen a apoyar la investigación de las instituciones, y determina si existe algún vínculo entre el modelo que se utiliza y el nivel de producción científica que alcanza la institución a la que pertenece. Compara, asimismo, los resultados de REBIUN con un análisis paralela a bibliotecas asociadas en LIBER y LERU, y propone un catálogo de servicios de apoyo a la investigación.

La present tesi estudia les pràctiques ludomotrius (jocs i situacions lúdiques sense regles) en context específic del Pla de Lleida en el període de conflicte bèl·lic de la Guerra Civil Espanyola en el període de 1936-1939. Es va fer ús dels fonaments de la praxiologia motriu per estudiar i interpretar des d’una perspectiva etnomotriu, els trets distintius de les propietats internes dels jocs (lògica interna) i la seva relació amb la cultura local (lògica externa). Es van entrevistar 20 informants i consultar fonts escrites. Es van obtenir 102 pràctiques ludomotrius (50 quasi jocs i 52 jocs); de caire bèl·lic (49) i no bèl·lic (53). Es va realitzar una anàlisi de contingut de les unitats de significat corresponents a la lògica interna i externa d’aquestes pràctiques ludomotrius. Com a conclusions més rellevants destacar que la cultura ludomotriu estudiada permetia als protagonistes: a) esdevenir artesans de les seves pròpies regles; b) realitzar experiències motrius en un entorn material i també social; c) fer ús d’objectes de joc procedent del medi, per conèixer l’entorn quotidià; d) l’autonomia lúdica doncs predominen els objectius individuals en els jocs; e) utilitzar espais propers, absents d’imprevistos; Carpe Diem, gaudir aquí i ara al realitzar jocs en un temps present, sense seguir un calendari establert. En definitiva es constata que les pràctiques ludomotrius estudiades es comporten com un mirall de gran interès per comprendre com era la societat lleidatana en el context estudiat.
La presente tesis estudia las prácticas ludomotrices (juegos y situaciones lúdicas sin reglas) en el contexto específico del Plan de Lleida en el período de conflicto bélico de la Guerra Civil Española en el período de 1936-1939. Se hizo uso de los fundamentos de la praxiología motriz para estudiar e interpretar desde una perspectiva etnomotriz, los rasgos distintivos de las propiedades internas de los juegos (lógica interna) y su relación con la cultura local (lógica externa). Se entrevistaron 20 informantes y consultaron fuentes escritas. Se obtuvieron 102 prácticas ludomotrices (50 casi juegos y 52 juegos); de tipo bélico (49) y no bélico (53). Se realizó un análisis de contenido de las unidades de significado correspondientes a la lógica interna y externa de estas prácticas ludomotrices. Como conclusiones más relevantes a destacar que la cultura ludomotriu estudiada permitía a los protagonistas: a) convertirse en artesanos de sus propias reglas; b) realizar experiencias motrices en un entorno material y también social; c) hacer uso de objetos de juego procedente del medio, para conocer el entorno cotidiano; d) la autonomía de juegos pues predominan los objetivos individuales en los juegos; e) utilizar espacios próximos, ausentes de imprevistos; Carpe Diem, disfrutar aquí y ahora al realizar juegos en un tiempo presente, sin seguir un calendario establecido. En definitiva, se constata que las prácticas ludomotrices estudiadas se comportan como un espejo de gran interés para comprender cómo era la sociedad leridana en el contexto estudiado.
The present thesis studies the ludomotor practices (games and the playful situations without rules) in the specific context of Pla de Lleida in the war conflict period of the Spanish Civil War from 1936 to 1939. The basis of the motor praxeology were used in order to study and interpret, from an etnomotor perspective, the distinctive features of the internal properties of the games (internal logic) and their relation to the local culture (external logic). 20 informants were interviewed and written sources. 102 ludomotor practices were found (50 quasi games and 52 games): both war (49) and non-war (53) type. A content analysis of the units of meaning corresponding to the internal and external logic of these ludomotor practices was carried out. The most relevant conclusions to remark report that the studied ludomotor culture allowed the protagonist to: a) become artisans of their own rules; b) practice motor experiences in a material and also social environment; c) make use of objects obtained from the environment to play, to know the daily surroundings; d) become autonomous when playing as individual objects predominate in games; e) use spaces nearby, without uncertainty; Carpe Diem, enjoy here and now when playing games in the present time, without following an established schedule. In short, it is verified that the studied ludomotor practices behave as a mirror of great interest to understand how was the Lleida society in the context studied.

La present tesi, al voltant de l’existència del violó tenor i el seu paper en la música espanyola dels segles XVI al XIX, basa la recerca en dos àmbits principals: d’una banda, clarifica els aspectes etimològics del terme ‘violón’ tot determinant a quin instrument corresponia aquest terme en cada època i lloc. D’altra banda, aporta evidències que avalen l’existència, i ús, del violó tenor en la música espanyola d’aquest període. La recerca sobre l’etimologia es basa en la consulta de documentació civil diversa: actes, diccionaris històrics, partitures, tractats, etc.. La recerca al voltant de violó tenor contempla diversos vessants: en primer lloc, inclou una base de dades d’aproximadament cinc-centes partitures (amb parts destacades de violó, en funcions diferents a les de l’acompanyament continu) procedents del buidat exhaustiu d’una trentena d’arxius espanyols. D’aquestes partitures s’analitzen detalladament setanta-sis obres que aporten dades objectives sobre clau, àmbit i nota mediana de la tessitura emprada, que són fonamentals per a determinar les característiques de l’instrument idoni per a interpretar cada una d’aquestes parts. En segon lloc, s’inclou una base de dades que cataloga violons espanyols dels segles XVII i XVIII, en la que es constata l’existència d’instruments amb característiques de violons tenors. Finalment, una darrera base de dades amb obres d’art hispàniques dels segles XVI al XVIII en les que hi ha representacions de violons que completen la informació sobre la diversitat organològica dels violons en aquella època. Aquesta recerca s’ha fet comparant els resultats obtinguts amb resultats d’estudis sobre casos similars en la música europea del mateix període. El resultat i la discussió de les dades obtingudes porten a concloure que el violó tenor, en les seves diverses versions, va tenir un espai propi, encara que minoritari, en la música espanyola entre els segles XVI i XIX.
La presente tesis, acerca de la existencia del violón tenor y su papel en la música española de los siglos XVI al XIX, basa su investigación en dos áreas principales: en primer lugar, clarifica los aspectos etimológicos del término ‘violón’, determinando a qué instrumento correspondía este término en cada época y lugar. Por otro lado, aporta evidencias que avalan la existencia, y uso, del violón tenor en la música española de ese período. La investigación acerca de la etimología está basada en la consulta de documentación civil diversa: actas, diccionarios históricos, partituras, tratados, etc.. La investigación acerca del violón tenor contempla diversos aspectos: en primer lugar, incluye una base de datos de aproximadamente quinientas partituras (con partes destacadas de violón, en funciones distintas a las del acompañamiento continuo), provenientes del vaciado exhaustivo de una treintena de archivos españoles. De estas partituras se muestra un análisis detallado de setenta y seis obras que aportan datos objetivos sobre clave, ámbito y nota mediana de la tesitura empleada, que resultan fundamentales para determinar las características del instrumento ideal para interpretar cada una de esas partes. En segundo lugar, se incluye una base de datos que cataloga violones españoles de los siglos XVII y XVIII, en la que se constata la existencia de instrumentos con características de violones tenores. Finalmente, una última base de datos con obras de arte hispánicas de los siglos XVI al XVIII en las que se representan violones que completan la diversidad organológica de los violones de aquella época. Esta investigación se ha realizado comparando los resultados obtenidos con resultados de estudios sobre casos similares en la música europea del mismo período. El resultado y la discusión de los datos obtenidos llevan a la conclusión que el violón tenor, en sus distintas versiones, tuvo un espacio propio, aunque minoritario, en la música española entre los siglos XVI y XIX.
The present thesis, based on the existence of the tenor violin in the Spanish music between the 16th and 19th centuries, focuses the research on two main areas: on the one hand, it clarifies the etymological aspects of the term ‘violón’ by determining which instrument this term corresponded in each era and each place. On the other hand, it provides evidence to support the existence and use of the tenor violin in Spanish music in this period. The etymological research is based on the consultation of various civil documents: deeds, historical dictionaries, scores, treatises, etc. The research on the tenor violin examines several aspects: first, it includes a database of about five hundred scores (with prominent violón parts) from about thirty Spanish archives. Of these, seventy-six works are analyzed in detail to provide objective data on the keys, range and pitch median of the tessitura employed, which is fundamental for determining the characteristics of the ideal instrument for performance of each. Secondly, it includes a database cataloging Spanish stringed instruments from the 17th and 18th centuries, confirming the existence of instruments with the characteristics of tenor violins. Finally, it presents a final database of Hispanic artworks from the 16th to the 18th centuries in which the representation of stringed instruments completes the information on the organological diversity of stringed instruments at that time. This research was carried out by comparing the results with the results of other studies on similar cases in European music of the same period. The results and the subsequent discussion of the data lead to the conclusion that the tenor violin, in its various forms, had a place of its own, albeit a minority one, in Spanish music between the 16th and 19th centuries.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

Una nova escenografia, a partir de l'aplicació de les noves tecnologies de la imatge, es va evidenciar en les pantalles de diversas cadenas de la televisión española en la darrera dècada del segle XX. Definim l'escenografia electrònica com "el continent, l'embolcall d'un produte audiovisual. Aquest embalatge, generat per mitjans electrònicos acompanya al presentador / actor / comunicador i només es fa present en el visionat final de la pantalla del televisor".
L'escenografia, i per extensió tot alló que té a veure amb la imatge, és un dels constituents fonamentals d'un programa de televisió. Malgrat aquesta importància manifesta, els estudis al voltant de la imatge són els grans absents en el món de la investigació que se centra més en l'anàlisi dels continguts, segurament per una major facilitat per acotar-los i mesurar-los.
Els usos escenogràfics que permeten les noves tecnologies, aquest conjunt inesgotable d'imatges que sorgeixen dels ordinadors en la seva aplicació infogràfica, estan creant noves formes de treballar i de veure la televisió.
Aquests usos inèdits (l'escenografia electrònica formava part ja de la informació meteorològica) van servir per a plantejar la hipòtesi de partida del treball d'investigació que considera aquesta tipologia escenogràfica electrònica com la genuïnament televisiva, aplicable amb facilitat als gèneres més específicament televisius. Tot i aquesta facilitat en la implementació, l'escenografia electrònica implica uns canvis en la producció televisiva en general i en l'actuació dels presentadors de televisió en particular que necessiten d'unos assajos previs, d'una coreografia determinada, per a gestionar l'escenografia que, en el seu contacte directe, no existeix.
L'estudi està basat en l'anàlisi de dues setmanes mostra (1997 i 1999) d'enregistrament de set canals de televisió generalista de l'estado espanyol (TVE, La 2, TV3, Canal 33, Tele 5, Antena 3 TV i Canal + en les seves emissions en obert). Del global d'aquests enregistraments se n'extreuen les dades d'aquells programes construits amb escenografia electrònica.
En l'anàlisi final s'observa que els programes infantils treballen amb una escenografia més imaginativa i amb una coreografia interpretativa, que cobreix uns continguts nous. D'altra banda, els programes d'informació meteorològica ofereixen una escenografia informativa amb coreografia demostrativa per a transmetre uns continguts explicatius.
Els programes construits amb escenografia electrònica col·loquen aquest element como el principal i cohesionador de la imatge televisiva. Així, els enquadraments que propicien els tradicionals plans curts, obligats per les petites dimensions de la pantalla del televisor, desapareixen amb l'escenografia electrònica que necessita fer-se evident; amb aquest canvi de protagonisme el presentador passa a un segon terme i li està subordinat: l'escenografia electrònica reclama ser mostrada.
La implantació de l'escenografia electrònica, amb un gran poder d'atracció entre els espectadores, sobretot joves, és encara molt limitada i depén de factors creuats.
A new scenery, starting from the application of the new technologies of the image, was evidenced in the screens of diverse chains of Spanish television in the last decade of the XX century. We define the electronic set as "the continent, the encircling of an audiovisual product. This encircling one, generated by electronic means accompanies the bearer / actor / communicator and only it becomes present in the final sight of the screen of the television."
The scenery, and for extension everything that that has to do with the image, is one of the fundamental constituents of a television program. In spite of this apparent importance, it is surely absent one of the big ones in the world of the investigation that is centered more in the analysis of the contents, for a bigger easiness to delimit them and to measure them.
The scenery uses that allow the new technologies, that inexhaustible group of images that you/they arise of the computers in its infographic application, is creating new forms of working and of seeing the television.
These unpublished uses (it was already part of the meteorological information) they were good to outline the departure hypothesis that considers this tipology electronic sets as the genuinely television one, applicable with easiness to the more goods specifically television. In spite of this easiness in the implementation, the electronic scenery implies some changes in the television production in general and in the performance of the television bearers in particular that they need of some previous rehearsals, of a certain choreography, to negotiate the scenery that, in its direct contact, it doesn't exist.
The study is based on two weeks sample (1997 and 1999) of recording of seven channels of television of the Spanish state (TVE, The 2, TV3, Channel 33, Tele 5, Antenna 3 TV and Channel + in its emissions in open) Of these recordings the data of those built programs are extracted with electronic scenery.
In the final analysis it is observed that the infantile programs offer an imaginative scenery with an interpretive choreography that covers some new contents. On the other hand, the programs of meteorological information offer an informative scenery with demonstrative choreography to transmit some explanatory contents.
The built programs with electronic scenery place this element like the main of the television image. This way, the traditional short alignments, forced by the small dimensions of the screen of the television, disappear with the electronic scenery that he/she needs to become evident; the bearer he is subordinate and the scenery claims to be shown.
The installation of the electronic scenery, with great power of attraction among the spectators, overalls youths, it is even very limited and it depends on crossed factors.

El projecte REGICE ens permet conèixer la realitat de les unitats de curta estada (UCE) a l’estat espanyol. En base als resultats observem que les UCE tenen només una implantació de l’11,3% en els hospitals espanyols (67 UCE identificades en els 591 hospitals que figuren en la pàgina web del Ministerio de Sanidad) malgrat l’evidència de la seva contribució a millorar la gestió de llits hospitalaris i pal·liar la saturació dels serveis d’Urgències hospitalaris (SUH). De les 67 UCE identificades, 48 han participat en el registre. Les UCE analitzades són molt heterogènies entre elles, i això es manifesta en aspectes rellevants com la cartera de serveis, tant pel que fa a la patologia atesa, les estades esperades o a la mortalitat. També observem diferències importants en aspectes com el número i distribució de professionals metges, la manera com es gestiona la guàrdia, el fet d’impartir docència d’especialitats o la mateixa estructura física de la unitat. Ara bé, tot i la variabilitat existent entre centres, els resultats del REGICE ens permeten establir les principals característiques d’una UCE estàndard: es tractaria d’una unitat dependent del SUH, amb 15 llits d’hospitalització, una estada mitjana de 3 dies i que atendria a pacients amb patologia crònica aguditzada (com la malaltia pulmonar obstructiva crònica o la insuficiència cardíaca) o amb patologia aguda infecciosa (especialment la respiratòria i la urinària). De les 48 UCE del REGICE, 40 han participat en l’estudi sobre dades d’activitat i de gestió clínica. El número total d’ingressos d’aquestes unitats va ser de 45.140, l’estada mitjana global 3,05 ± 1,28 dies i l’edat mitjana dels pacients 66,7 ± 10,4 anys. El percentatge d’altes a domicili va ser del 80,6%, la mortalitat global intrahospitalària del 2,8% i la de reingrés als 30 dies del 6,1%. Pel que fa referència a la dependència funcional de les UCE, vam comparar les dades de gestió clínica de les unitats en funció que depenguessin d’Urgències (UCEU), Medicina Interna (UCEMI) o fossin independents (UCEI). L’estada mitjana va ser menor en les UCEU que en les UCEMI (2.65 vs. 3.73 respectivament; p=0.047), i vam observar una tendència a un més alt índex de rotació de pacients per llit i mes i un major percentatge d’altes durant els caps de setmana. La mortalitat global va ser menor en les UCEMI que en les UCEU (0.64% vs. 3%; p=0.033), tot i que la mortalitat no esperada, després d’excloure els pacients en tractament pal·liatiu o en situació d’últims dies, no va diferir de forma estadísticament significativa entre els diferents grups. Finalment, presentem un treball sobre una de les qüestions més presents a la literatura de les UCE com és la definició del perfil dels pacients que ingressen a aquestes unitats. En col·laboració amb el grup de treball INFURG-SEMES, i a partir de l’estudi epidemiològic publicat per aquest grup sobre la infecció atesa en 49 SUH, hem pogut seleccionar aquells hospitals que havien participat en el projecte REGICE i avaluar el perfil clínic dels pacients amb patologia infecciosa ingressats a les UCE i comparar-los amb els pacients que ingressaven a d’altres unitats d’hospitalització convencional (UHC). D’aquesta manera, en comparar els episodis que van ingressar en una UCE (183) respecte els que ho van fer en una UHC (597), aquests últims tenien més comorbiditat (86% vs. 78%) i factors de risc de patògens multirresistents (42% vs. 25%), i se’ls hi van practicar més cultius (80% vs. 64%) (p<0,05 per a totes les variables).
The REGICE project allows us to know the reality of the short-stay units (SSU) in Spain. On the basis of our results we have observed an 11.3% implementation of SSU in Spanish hospitals despite the evidence of its contribution to improve the management of the hospital beds and the saturation of the hospital emergency departments (ED). SSU are very heterogeneous taking into account aspects such as the service offered, the treated pathology, the expected stay or the mortality. However, the results of the REGICE project allow us to establish the main features of a standard SSU. It would be an EDSSU, with an average stay of three days and that usually takes care for patients with chronic exacerbated diseases or acute infectious. Forty SSU responded to the REGICE survey and 45.140 admissions were made (mean length of stay 3.05 days). The SSU discharged 80.6% of the patients to home, the inhospital mortality was 2.8%, and the 30-day readmission rate was 6.1%. In our analyzed series, we compared data from clinical management of different units according to their functional dependence: EDSSU, Internal Medicine dependence (IMSSU) or independent (ISSU). The mean length of stay was shorter in EDSSU than in IMSSU (2.65 vs. 3.73 respectively; p=0.047), and we observed a tendency to a higher rotation rate of bed per month and percentage of patients discharged during the weekends. The overall mortality was lower in IMSSU than in EDSSU (0.64% vs. 3%; p=0.033). However, unforeseen mortality (after excluding patients under palliative care or judged to be in the final hours of life) did not differ significantly between groups. Besides, in collaboration with the INFURG-SEMES working group, we have studied the clinical characteristics of patients with infection attending the ED and we have compared those admitted to a SSU with those admitted to a conventional hospital ward (CHW). We documented 780 admitted patients, and when comparing patients admitted to SSU (183) with those admitted to CHW (597), in the latter group there were more comorbidities (86% vs. 78%) and risk factors for multidrug-resistant pathogens (42% vs. 25%), and cultures from different sources were more frequently undertaken (80% vs. 64%) (p<0.05 for all).

By examining the framing that political actors made of the upcoming landmark LOAPA, Rumasa and abortion decisions issued by the Spanish Constitutional Court between 1980 and 1983, its influence on public debate and the final rulings, this thesis analyses the impact of external pressure on a new constitutional court using a process-tracing methodology. The research question addressed is whether strategic considerations, and more specifically, the preservation and enhancement of the Court's legitimacy had a significant influence on the three decisions. It is hypothesised that politicians successfully constrained the Court's choices by threatening its capital of public support. The thesis argues that both the risk of having its legitimacy eroded and the wider political consequences of the rulings had a decisive influence on the decisions taken by the Court. The results support theories positing that when adjudicating in salient cases, strategic concerns have a significant influence in constitutional courts decisions. It further sheds light on the challenges new constitutional courts face when in the process of building their legitimacy and trying to establish themselves as respected arbiters.
Mitjançant una metodologia de rastreig de processos (process-tracing) aquesta tesi analitza "impacte de la pressió externa exercida sobre un nou tribunal constitucional examinant l'enfocament (framing) que van portar a terme els actors polítics sobre les històriques sentències de la LOAPA, Rumasa i de l'avortament adoptades pel Tribunal Constitucional Espanyol entre els anys 1980 i 1983, la influència d'aquest enfocament sobre el debat públic i les pròpies sentències. La pregunta de recerca plantejada és si consideracions de tipus estratègic, i més concretament, la preservació i increment de la legitimitat del Tribunal varen tenir una influència significativa sobre les decisions finalment adoptades. Es formula la hipòtesi que els polítics varen ser capaços de restringir les possibilitats d'acció dels jutges posant en risc el capital de suport popular del Tribunal. La tesi argüeix que tant el risc de veure la seva legitimitat disminuïda com les conseqüències polítiques generals de les sentències varen tenir una influència decisiva sobre les decisions preses pel Tribunal. Els resultats donen suport a les teories que postulen que, quan decideixen en casos de gran importància, les consideracions de caràcter estratègic tenen una influència significativa sobre les decisions dels tribunals constitucionals. A més, contribueix a aclarir els reptes als quals s'enfronten els nous tribunals constitucionals quan es troben en el procés de construir la seva legitimitat i intenten establir-se com àrbitres respectats.

The PhD entitled "Luisa Sigea de Velasco: philosophical reflections of a sixteenth-century Spanish docta puella" focuses on verifying and justifying if Luisa Sigea (1522-1560) was a genuine philosopher. To carry out this research, we analyze her philosophical dialogue: Duarum virginum colloquium de vita aulica et privata (1552). We also translated this dialogue into Catalan ["Diàleg de dues donzelles sobre la vida àulica i la vida retirada"]. Our research focused on doing a philosophical analysis of the dialogue. Luisa Sigea aims at finding out whether the best life to come next to God and experience happiness is the court lifestyle or the secluded one. To answer this question, Sigea goes through a set of political, anthropological and epistemological reflections that are subordinated to the ethical aim of reaching God and achieving happiness
La tesi doctoral titulada "Luisa Sigea de Velasco: reflexions filosòfiques d’una docta puella espanyola del segle XVI" està dirigida a comprovar i justificar si Luisa Sigea (1522-1560) fou una autèntica filòsofa. Per poder portar a terme aquesta recerca ens hem basat en el diàleg que aquesta pensadora escrigué titulat "Duarum virginum colloquium de vita aulica et privata" (1552), el qual hem traduït al català ["Diàleg de dues donzelles sobre la vida àulica i la vida retirada"]. El nostre treball d’investigació ha consistit a fer una anàlisi filosòfica d’aquest diàleg. L’objectiu d’aquesta obra de Luisa Sigea és descobrir quin és el millor estil de vida per poder arribar al costat de Déu i gaudir de la vida feliç: l’estil de vida àulic o l’estil de vida retirada. Per poder respondre a aquesta qüestió, Sigea desenvolupa una sèrie de reflexions polítiques, antropològiques i epistemològiques que subordina a l’objectiu ètic d’arribar a Déu i a la felicitat

Dada la importancia del sector industrial para caracterizar las economías, la disponibilidad de un indicador con el que poder llevar a cabo un seguimiento a corto plazo de la actividad industrial es de gran utilidad. Así pues, en la tesis doctoral se analizan diferentes metodologías utilizadas en el ámbito regional: aproximar la producción industrial mediante el consumo de energía eléctrica para usos industriales y el método del IEC/INE consistente en censurar y estratificar las series de IPI sectoriales de la economía española. Las conclusiones a las que se llega en esta primera parte dela tesis llevan a proponer un método para la elaboración de IPI regionales: se trata de un modelo de frecuencia mixta específicado en términos de un modelo State-Space y estimado mediante el filtro de Kalman.

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), prop de mig milió de persones es trobaven recloses en els camps del sud de França, majoritàriament excombatents republicans en condicions penosíssimes d'alimentació, higiene i salut. El 1939, el president mexicà Lázaro Cárdenas va prendre la decisió d'obrir les portes del país a aquests refugiats i les seves famílies, i va acollir un grup d'entre 20.000 i 25.000 espanyols gràcies al servei diplomàtic mexicà desplegat a França . Aquest col·lectiu, arribat principalment entre 1939 i 1942, estava compost en bona part per persones amb formació acadèmica, amb experiència professional i amb domini de més d'una llengua. Després d'uns inicis més o menys difícils, els refugiats es van integrar en el mercat laboral mexicà practicant tot tipus de professions. La investigació duta a terme analitza la participació d'aquests exiliats republicans concretament en el món editorial mexicà en el primer exili, fins a l'any 1956, amb el desplegament notable de l'edició mexicana de meitat de segle XX. A partir de la consulta de les primeres enumeracions bibliogràfiques, dels estudis sobre l'exili cultural i, sobretot, dels fons bibliogràfics en biblioteques patrimonials i d'investigació de Mèxic, els Estats Units i Espanya, així com de plataformes de llibres antics i de segona mà, s'ha construït un cens contrastat i (quasi) definitiu de les empreses editorials —i les seves obres— creades pels espanyols refugiats durant aquests vint primers anys d'exili. Aquest inventari s'organitza per tipologies editorials: empreses comercials; institucions, associacions i partits polítics; diaris i revistes; autoedició, i falsos peus d'impremta. Dins de cada tipologia s'ordena alfabèticament pel nom, i cadascuna de les entrades inclou una descripció històrica, les obres publicades cronològicament i una mostra breu però significativa de cobertes. Del total de 152 empreses comercials analitzades, es pot confirmar que 111 projectes editorials eren espanyols i encara en resten 9 ara per ara de procedència dubtosa per nosaltres. D'aquestes 111 editorials, 3 eren empreses creades per institucions públiques i 4 es podrien definir com a impremtes editorials. Aquestes 111 editorials comercials de l'exili van publicar un total de 2.302 obres. De les 71 institucions amb activitat editorial analitzades, 52 s'han catalogat com a institucions i/o associacions de refugiats i 19, com a edicions lligades a partits polítics també refugiats. Aquestes 71 associacions, institucions i partits polítics van publicar un total de 213 llibres. Els 14 diaris i revistes d'origen exiliat estudiats van publicar un total de 66 monografies. També s'han pogut identificar 94 obres tipificades com a autoedició. Aquesta dada, però, encara està en fase de revisió. Finalment, s'han pogut identificar dos peus d'impremta mexicans falsos: dues obres editades a l'Espanya franquista amb nom d'editorial mexicana i adreça ficticis. N'hi podria haver algun més però són de molt difícil detecció. A partir de la creació d'aquest cens complet d'editorials s'han analitzat els models de negoci, la producció editorial en quantitat i qualitat, i les temàtiques publicades amb més freqüència. També s'analitza qui edita, per què s'edita i què s'edita, això és, els productes i les temàtiques, així com els noms de les empreses. Finalment, s'ha proposat una evolució del grup dels exiliats a través de les seves activitats editorials. Els republicans espanyols refugiats a Mèxic van aportar força, coneixements i inquietuds en el panorama editorial mexicà. El resultat visible, evident, van ser més d'un centenar d'editorials que tenen el seu moment climàcic a mitjan anys quaranta. A partir d'aquell moment, els refugiats s'incorporen paulatinament al món editorial mexicà, es «confonen en el paisatge», del qual formaran part de manera inextricable. Passaran a ser, de manera natural, editors mexicans d'origen espanyol.
At the end of the Spanish Civil War in 1939, almost half a million Spaniards were being held in internment camps in the south of France. In that year, Mexican president Lázaro Cárdenas opened his country’s borders to these exiled republicans and their families, providing asylum for approximately 20,000 to 25,000 refugees. These people, who travelled to Mexico between 1939 and 1942, were generally school-educated professionals that spoke more than one language. For this reason, after a more or less difficult beginning, all of them were able to find employment in their new country in a variety of sectors. This article examines Spanish republican exiles’ presence in Mexico’s publishing sector during the first period of exile, until 1956. Thus, it considers the sector at the time it was being consolidated, during the mid-twentieth century. The article draws from bibliographic sources and heritage and research libraries in Mexico, the US and Spain, as well as from online platforms and portals dedicated to old and secondhand books, in order to compile an inventory of practically all of the Spanish republican publishers in Mexico and the book titles they published during these first twenty years of exile. The publishers are divided into four main types: private publishing houses; institutions, associations and political parties; newspapers and journals; and independently published and distributed books and the underground press. Organised alphabetically, each entry includes a description of the publisher’s history, its titles listed in chronological order and a small but carefully selected sample of its book covers. The research identified 111 publishing houses producing 2,302 titles, 71 institutions with 213 titles, 14 newspapers and journals with 66 titles, and finally 94 privately published titles and 2 false Mexican imprints published in Francoist Spain. The article uses this inventory to analyse the publishers’ business models, their production in quantitative and qualitative terms, and the subject areas that were most often covered in their publications. It also analyses the names the publishers used. Finally, by examining their professional activities as publishers, the article considers how the lives of these people in exile changed over time.

L’hoquei sobre patins es pot identificar com un joc esportiu col·lectiu, amb bola, dinàmic i complex entre dos equips de 4 jugadors i un porter, que consisteix a impulsar una bola amb l’estic cap a la porteria per tal de fer gol. En aquesta tesi s’analitzen els gols produïts a les principals lligues europees d’hoquei patins, 50 partits de l’OK Lliga, 50 de la lliga italiana i 50 de la lliga portuguesa, enregistrant un total de 1.074 gols. En aquesta mostra s’ha utilitzat la metodologia observacional per analitzar com s’aconsegueixen els gols: en quina fase de joc i situació, des de quina zona, quina acció tècnica utilitzen els jugadors per finalitzar, les zones des d’on s’assisteix per finalitzar, acció tècnica per assistir al jugador que marca gol i quines diferències hi ha entre l’OK Lliga, lliga italiana i lliga portuguesa. Aquestes dades són exposades a entrenadors amb experiència internacional per tal de donar la seva opinió i explicació de causa envers els resultats. Les conclusions d’aquesta tesi mostren que la procedència dels gols en les diferents lligues és de caràcter variat, de forma que cada lliga té la seva particularitat, ja sigui per factors culturals, perfil de jugador de lliga, factors tàctics o models de joc i gestions de partit per part dels entrenadors.
Roller hockey can be identified as a collective, dynamic and complex sports game played with a ball between two teams of 4 players and a goalkeeper which consists in pushing a ball with a stick to score. This thesis analyzes some of the goals scored in the main European hockey leagues; 50 matches of the OK League, 50 of the Italian league and 50 of the Portuguese league, registering a total amount of 1.074 goals. In this sample, the observational methodology has been used to analyze how goals are achieved: in which phase of play and situation, from which zone, what technical action players used to finish, the zones from where they are assisted, technical action to assist the player who scores the goal and what differences there are between the OK, the Italian and the Portuguese leagues. This data is then presented to internationally experienced coaches for them to state their opinion and account for the cause of these results. The conclusions of this thesis show that the origin of goals in the different leagues is varied and thus each league has its particularity either triggered by cultural factors, player profile according to league, tactical factors or game models and procedures of matches chosen by coaches.

Les fractures per fragilitat a Espanya, com a la resta de les societats occidentals, augmenten en números absoluts, associades a l’augment de l’esperança de vida. Es necessari identificar adequadament la població de major risc per fractura per fragilitat i prioritzar accions preventives sobre els col·lectius més fràgils. L’OMS va publicar el 2008 l’eina FRAX per a un número creixent de països. És un algoritme online per calcular el risc absolut de fractura principal a 10 anys, però que necessita ajustos o calibracions a cada país per a la seva validació. El conjunt dels quatre estudis publicats resumeix el procés que finalitza en una proposta de calibració de FRAX per a la població femenina espanyola. El primer article descriu la cohort FRIDEX formada per dones adreçades des de l’any 2000 per determinar la DMO. Se’ls va determinar la DMO per densitometria tipus DXA, les mesures antropomètriques i un qüestionari ampli sobre factors de risc (FR). L’estudi descriu i quantifica en percentatge la presència dels FR inclosos a FRAX, l’edat, el pes, etc. i els tractaments farmacològics rebuts per a l’osteoporosi. Així queda descrit l’estat basal de FRIDEX, cohort prospectiva de dones espanyoles. El segon article mostra l'anàlisi de 770 dones de FRIDEX, d’entre 40 a 90 anys en el moment basal. Aquestes complien els criteris de no estar prenent tractament en el moment de l’ingrés en la cohort i van estar seguides durant 10 anys. Els FR que es varen associar al risc de fractura van ser: l’edat, les fractures prèvies, l’artritis reumatoide, tenir osteoporosi en la DXA basal i una major freqüència de caigudes en l’any previ. Les anàlisis també mostraren que la capacitat discriminativa de FRAX, mesurada per l'AUC-ROC amb i sense DMO, era moderada, però no inferior a la DMO amb criteris d’osteoporosi (OMS 1994). Per altra banda, l’anàlisi de la capacitat predictiva, mesurada de forma global amb la ràtio FxObs/FxEsp, va ser de 2,4 amb FRAX sense DMO per fractura principal i 2,8 per fractura de maluc. La prova de Hosmer-Lemeshow va mostrar una bona correlació només després de la calibració amb els resultats de la ràtio FxObs/FxEsp. El tercer article fa una anàlisi dels valors de FRAX resultants d’analitzar els casos de la cohort FRIDEX en la pàgina web per població espanyola comparats amb els resultats de fer-ho en la pàgina web del Regne Unit. Aquest estudi va ser motivat perquè algunes publicacions orientaven l’ús d’aquesta web en no ajustar-se adequadament FRAX en població femenina espanyola. Els resultats varen mostrar diferències de 2,2 vegades més gran la probabilitat per fractura principal i d'1,6 per maluc del Regne Unit respecte d’Espanya. Els resultats van suggerir que no era aconsellable aquesta pràctica i que calia disposar de llindars d'intervenció ajustats a la població espanyola, d'acord amb els promotors de FRAX. El quart article proposa un model amb els punts de tall de FRAX que permeten estratificar la cohort en tres grups de risc de patir una fractura principal. Aquest s’estableix en base als resultats reals de fractura soferta durant 10 anys (baix <10%; intermedi 10-20%; alt >20%) i també en la valoració cost-efectiva comparant el model amb la pràctica clínica habitual. Els punts llindars de FRAX que estableixen el model més cost-efectiu són: <5 risc baix; ≥ 5 i <7,5 risc intermedi; ≥ 7,5 risc alt. Utilitzar aquest model amb els llindars calibrats de FRAX permetria reduir un 82% les DXA i un 35% els tractaments farmacològics, reduint la despesa un 29% per detectar el mateix nombre de dones que pateixen fractura durant 10 anys que en el model de practica mèdica actual.
Fragility fractures in Spain, as in other Western societies, are increasing in absolute numbers, associated with the increase in life expectancy and it is necessary to properly identify the population at risk of fragility fracture and to prioritize preventive actions on the most vulnerable groups. In 2008, the WHO published the FRAX tool for a growing number of countries. This is an online algorithm to calculate the absolute risk of fracture for 10 years, but it needs some adjustments or calibrations in each country for validation. The set of four published studies summarizes the process that ends as a FRAX tool calibration proposal for Spanish female population. The first article describes FRIDEX cohort comprised by women from the year 2000 aimed to determine the bone mineral density (BMD). They were determined BMD by DXA scan, anthropometric measures and an extensive questionnaire on risk factors (RF). The study describes and quantifies in percentages the presence of the RF included in the FRAX tool, as well as the age profile, weight, etc. and also pharmacological treatments received for osteoporosis. Thus it is established the baseline of a prospective cohort. The second paper shows the analysis of 770 women of the FRIDEX cohort aged between 40 to 90 years old at baseline. These women who met the criteria of not being taking treatment at the time of entry into the cohort have been monitored for 10 years. The RF associated with the risk of fracture were: age, previous fractures, suffering from rheumatoid arthritis, having osteoporosis at the DXA baseline and a higher frequency of falls in the previous year. The analysis also showed that the discriminative capacity of FRAX, as measured by AUC-ROC with and without BMD was moderate, but not lower than BMD criteria for osteoporosis (WHO 1994). On the other hand, the analysis of the predictive ability, as measured globally with the ObsFx /EspFx ratio was 2.4 with FRAX without BMD for major osteoporotic fracture and 2.8 for hip fracture. The Hosmer-Lemeshow test proved a good correlation only after calibration with the results of the ObsFx / EspFx ratio. The third article is an analysis of the resulting values of FRAX after analysing cases in the cohort FRIDEX website for Spanish population compared with the results of doing so on the website of the United Kingdom. This study was motivated because some publications guiding the use of this website did not fit properly in FRAX Spanish female population. The results showed differences of 2.2 times more likely to have major fracture and 1.6 to have hip fracture of the UK compared to Spain. The results suggested that this practice was not advisable and necessary intervention thresholds have to be adapted to the Spanish population, according to the developers of FRAX. The fourth article proposes a model with thresholds that allow FRAX stratify the cohort into three groups of risk of major osteoporotic fracture. These are set based on actual results of fractures suffered for 10 years (low <10%, intermediate 10-20%, high >20%) and also on cost-effective evaluation comparing the model with the clinical practice. The FRAX thresholds that establish the most cost-effective model are: <5 low risk; ≥ 5 to <7.5 intermediate risk; High risk ≥ 7.5. Using this model with calibrated FRAX thresholds would reduce by 82% DXA and by 35% of pharmacological treatments, reducing spending by 29% to detect the same number of women who suffer fractures in the current model of common medical practice.

La tesi doctoral avalua la utilitat de l'anàlisi qualitativa de la literatura de viatges (com a objecte d'estudi) per a la indagació de coneixements geogràfics. Des d'un enfocament crític i de gènere, analitza les aportacions geogràfiques sobre el Marroc colonial que emanen de la literatura viatgera espanyola. Més concretament, examina trenta relats publicats a Espanya entre els anys 1859 i 1936. Seguint els postulats postcolonials, es remarca la complicitat existent entre la geografia, el viatge i l'imperialisme. A través de l'enfoc analític feminista, s'enriqueix el discurs geogràfic colonial en el seu conjunt, ja que totes les aportacions viatgeres són clarament genderitzades. Finalment, des d'una perspectiva més cultural (que inclou tant l'anàlisi textual com visual), s'aprofundeix en les significacions geogràfiques de les evocacions paisatgístiques del Marroc en el procés de construcció orientalista dels paisatges colonials.
This PhD thesis examines the utility of qualitative analysis of travel literature as a tool to investigate geographic knowledge. From a critical and gender perspective, it analyses geographic contributions about colonial Morocco which emanate from Spanish travel narratives. In particular, it looks at thirty travel accounts published in Spain between 1859 and 1936. Following postcolonial postulates, it remarks the existing complicity between geography, traveling and imperialism. Through a feminist analytical approach, the whole colonial geographic discourse is enriched, since all of the travel accounts are clearly gendered. Finally, from a cultural standpoint (which includes both visual and textual analysis), the thesis investigates the geographic significance of Morocco's landscape evocations, within the orientalistic process of colonial landscape construction.

Aquesta tesi doctoral té per objecte l’estudi del règim jurídic del comerç interior a l’ordenament jurídic espanyol. S’abasten les bases constitucional que incideixen en el comerç interior i les principals qüestions que aborda la Directiva 2006/123/CE, del Parlament europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. S’estudia la incidència de la Directiva de Serveis sobre l’ordenació dels equipaments comercials, en l’àmbit estatal i autonòmic. També s’analitzen les externalitats que generen els grans establiments comercials, com a nous escenaris de consum, i la influència amb el model de ciutat. Es dissenya un nou concepte d’urbanisme comercial, apartant les tradicionals polítiques comercials i substituït-les per la utilització dels instruments de planificació de l’ordenació del territori i l’urbanisme i de protecció mediambiental. Finalment, s’analitza el règim jurídic dels horaris comercials per la rellevant actualitat i conflictivitat que presenta i per la vinculació amb l’ordenació dels equipaments comercials i el model de ciutat.
This thesis aims to study the legal system of internal trade in the Spanish legal system. Supplied constitutional bases that affect the internal trade and the main issues addressed by Directive 2006/123/EC of the European Parliament and of the Council of 12 December 2006 on services in the internal market. We study the impact of the Services Directive on the management of commercial facilities, at state and regional level. It also discusses the externalities generated by large commercial establishments such as new stages of consumption, and influence with the city model. Designing a new concept of business planning, separating the traditional trade policies and replace them with the use of the instruments of planning and urban planning and environmental protection. Finally, we analyze the legal system of trading hours relevant to the present conflict and presented, and the relationship with the management of shopping centers and the city model.

El presente trabajo de investigación consiste en un análisis del nacionalismo actual, más concretamente el nacionalismo mallorquín. Es un tema relevante ya que existe un dilema de separatismo en el país entre los ciudadanos que quieren la independencia total de España y los que quieren mejorar el Estado nacional y unir a todos los españoles. El enfoque de la investigación será en la isla poliglota de Mallorca que forma parte de la comunidad de las Islas Baleares, una comunidad compartida entre los nacidos en Mallorca, los nacidos en otras partes de España y los nacidos fuera del país. El propósito del análisis es mostrar el tipo de nacionalismo que está presente en Mallorca, asimismo investigar si es un tipo de nacionalismo que une o si es un nacionalismo separatista que pretende segregar a los mallorquines del resto de España. Así, también se averiguará si existe una diferencia entre los mayores y los jóvenes mallorquines en cuanto al sentimiento nacional, y si es más regional el sentimiento que poseen. La primera hipótesis que se formula es que el sentimiento nacional es más fuerte regionalmente, sobre todo entre los ciudadanos mayores, la segunda hipótesis es que existe una diferencia entre los jóvenes y los mayores mallorquines en cuanto al sentimiento nacional que es más concreto entre los mayores mallorquines. La investigación consiste en un estudio poblacional en forma de encuesta donde se ha analizado la importancia de la identidad, la lengua y el lugar de nacimiento en cuanto al sentimiento nacional. Los resultados obtenidos indican que se trata de un sentimiento regional que proviene de la lengua catalana y que la sensación es más fuerte entre los mayores que entre los jóvenes mallorquines.

L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar i entendre millor aquest procés d’internacionalització, veure quins són els seus efectes i analitzar les característiques de les empreses que més se’n poden beneficiar, fent èmfasi en les Empreses Familiars (en endavant, EF). En concret, l’estudi es centre en les empreses espanyoles que més varen invertir a Xina durant el període 2008-2014. En primer lloc, hem realitzat una revisió extensa de la literatura acadèmica per a contextualitzar l’estratègia d’internacionalització dins el món empresarial i entendre la importància i casuístiques particulars de les EF. En segon lloc, a partir d’una mostra d’empreses espanyoles hem estudiat si les empreses que més inverteixen a l’estranger, en concret a la Xina com a referent mundial de les inversions estrangeres, obtenen una rendibilitat econòmica major que les que no ho fan i ens quins sectors aquesta inversió té uns efectes més positius. Per últim, hem analitzat les característiques de les empreses que afecten de forma positiva o negativa al procés d’internacionalització, fent èmfasi en les característiques específiques de les EF. Si ens centrem en l’EF veiem que el procés d’internacionalització és més beneficiós per a aquestes que no pas per a les empreses no familiars (ENF). Adicionalment, una major participació en la propietat per part de la família afavoreix encara més aquest procés d’expansió internacional. Finalment, altres factors com el palanquejament financer, la mida o el sector afecten significativament en l’èxit del procés d’internacionalització, tal i com es mostra en el capítol IV d’aquest treball. Aquest treball ofereix varies contribucions, tant per a la literatura acadèmica existent com per als directius i propietaris de les empreses que es volen internacionalitzar. Igualment, en el cas de les empreses familiars, els directius hauran de tenir en compte les possibles reaccions dels propietaris envers una estratègia d’expansió internacional.
El objetivo de esta tesis es analizar y entender mejor este proceso de internacionalización, ver cuáles son sus efectos y analizar las características de las empresas que más se pueden beneficiar, haciendo énfasis en las Empresas Familiares (en adelante, EF). En concreto, el estudio se centra en las empresas españolas que más invirtieron en China durante el periodo 2.008-2.014. En primer lugar, hemos realizado una revisión extensa de la literatura académica para contextualizar la estrategia de internacionalización dentro del mundo empresarial y entender la importancia y casuísticas particulares de las EF. En segundo lugar, a partir de una muestra de empresas españolas hemos estudiado si las empresas que más invierten en el extranjero, en concreto en China como referente mundial de las inversiones extranjeras, obtienen una rentabilidad económica mayor que las que no lo hacen y nos qué sectores esta inversión tiene unos efectos más positivos. Por último, hemos analizado las características de las empresas que afectan de forma positiva o negativa en el proceso de internacionalización, haciendo énfasis en las características específicas de las EF. Si nos centramos en la EF vemos que el proceso de internacionalización es más beneficioso para estas que para las empresas no familiares (ENF). Adicionalmente, una mayor participación en la propiedad por parte de la familia favorece aún más este proceso de expansión internacional. Finalmente, otros factores como el apalancamiento financiero, el tamaño o el sector afectan significativamente en el éxito del proceso de internacionalización, tal y como se muestra en el capítulo IV de este trabajo. Este trabajo ofrece varias contribuciones, tanto para la literatura académica existente como para los directivos y propietarios de las empresas que se quieren internacionalizar. Igualmente, en el caso de las empresas familiares, los directivos deberán tener en cuenta las posibles reacciones de los propietarios hacia una estrategia de expansión internacional.
The aim of this thesis is to analyze and better understand the internationalization process, to see their effects and to analyze the characteristics of companies that can get more benefits from this process, focusing on family firms (hereinafter FF). Specifically, the study will focus on Spanish companies that were investing in China during the period 2008-2014. First, we performed an extensive review of the academic literature to contextualize the internationalization strategy within the business and understand the importance of individual characteristics of the FF. Secondly, from a sample of Spanish companies we studied if the companies that invest more abroad, particularly in China, as a world leader in foreign investment, obtain a higher profitability than those that don’t invest. Moreover, we analyse the sectors where the international investment has more positive effects on the companies. Finally, we analyzed the characteristics of the companies that affect positively or negatively the process of internationalization, focusing on the specific characteristics of the EF. If we focus on the EF we see that the internationalization process is more beneficial for these companies than for the non family firms. Additionally, a higher participation in the property by the members of the family encourages further international expansion. Finally, other factors such as financial leverage, size or sector significantly affect the success of the internationalization process, as shown in Chapter IV of this paper. This study provides several contributions, both for the existing academic literature and for managers and owners of companies that want to internationalize. Similarly, in the case of family businesses, managers must take into account the possible reactions of the owners towards an international expansion strategy.

Les comunicacions i infraestructures sempre han estat claus per explicar el desenvolupament econòmic. Durant la segona meitat del segle XIX, l’administració espanyola a Filipines va iniciar una tasca d’inversió en infraestructures per desenvolupar un model productiu basat en la producció per a l’exportació. Per portar-lo a terme, va ampliar el port de Manila dotant-lo d’una estructura que permetés l’accés de bucs de gran tonatge i d’altra banda, el va connectar amb el ferrocarril, en una línia que vertebrava Luzón i donava sortida als productes de les explotacions de plantació. L’administració nord-americana va continuar l’expansió d’aquestes línies, i va modernitzar la xarxa de carreteres i de tramvies urbans, en una política continuista d’inversió en infraestructures sobre els traçats originals projectats inicialment per l’administració espanyola.
Communications and infrastructures have always been the key to explain the economic growth. Late in the XIX century, the Spanish administration in the Philippines began a task of investing in infrastructures to develop a production model based on “produce to export”. To carry it out, expanded the port of Manila, giving it a structure that allow access of large tonnage ships, on the other hand, was connected with the railway, with a line crossing Luzon, and a way out for the production of the plantation sites. The U.S. administration continued the expansion of this line, and expanded also the road network and the urban tramways, with a continuous policy based on investment in infrastructures on the routes started and initially projected by the Spanish government.

Aquesta tesi aborda l'aplicació a la indústria aeroportuària d'enfocaments metodològics alternatius als models convencionals classificats com a mètodes no paramètrics i paramètrics. L'objectiu és estimar i confirmar la coherència de l'eficiència dels aeroports espanyols a través del temps. Per tant, s'utilitzen diversos enfocaments per superar limitacions específiques que les metodologies presenten quan es comparen. Dins de les tècniques no paramètriques s'utilitza l'Anàlisi Envoltant de Dades, Data Envelopment Analysis (DEA), i com a models paramètrics, l'Anàlisi de Frontera Estocàstica, Stochastic Frontier Analysis (SFA). DEA s'ha utilitzat àmpliament a tot el món en la indústria aeroportuària i alguns estudis fan referència al cas espanyol. No obstant això, els models de DEA convencionals presenten algunes limitacions; per exemple, tendeixen a no incorporar efectes relacionats amb el temps. La literatura mostra la manca d'ús del SFA en estudis empírics. Per tant, aquesta Tesi reflecteix coneixements rellevants de l'aplicació al sistema aeroportuari espanyol. Una qüestió important en relació amb pocs estudis tenint en compte els aeroports espanyols és la falta d'informació financera individual rellevant publicada per AENA. AENA és una empresa governamental que gestiona tots els aeroports espanyols. El grau de centralització de la gestió és fins l’extrem que els gestors dels aeroports no poden decidir polítiques comercials (per exemple, el preu i la qualitat dels serveis prestats). A més, els estudis no qüestionen ni avaluen críticament la fiabilitat de les dades amb respecte si són una representació fidel de com els aeroports operen. Aquesta tesi és una recopilació de capítols (quatre documents d'investigació) i un document en curs. Tots els treballs són empírics amb objectius específics per tal d'analitzar els aeroports des de diferents perspectives, incloent-hi la ubicació geogràfica i l'atractiu turístic. En primer lloc, un dels principals problemes abordats en aquesta tesi és la fiabilitat de les dades aportades per AENA, especialment pel que fa a la inversió (cost de capital). En segon lloc, calcular l'eficiència individual dels aeroports i avaluar la coherència dels aeroports més eficients no només a través del temps, sinó recolzada per l'aplicació dels dos enfocaments metodològics establerts. Recomanacions de gestió i actuacions polítiques són proveïdes per tal de millorar l'eficiència global del sistema aeroportuari espanyol. Tots els treballs s'han presentat en conferències internacionals rellevants a la indústria aeroportuària i d’aviació i també en conferències metodològiques. Amb l'excepció del cinquè treball (treball en curs), tots els treballs s'han enviat a revistes indexades (peer review) citades al Journal Citation Reports (JCR) i actualment estan en revisió. Algunes extraccions s'han publicat com a casos d'estudi i articles de difusió (The Public Sphere Journal of Public Policy, febrer de 2017; Inside O.R., març de 2018).
This Thesis addresses the application to the airport industry of alternative methodological approaches to the conventional models commonly classified as non-parametric and parametric methods. The aim is to estimate and to confirm the consistency of the Spanish airports’ efficiency across time. Therefore, several approaches are used in order to overcome specific limitations that the methodologies present compared to the other. Within the non-parametric techniques Data Envelopment Analysis (DEA) is used and as parametric models, Stochastic Frontier Analysis (SFA). DEA has been extensively used worldwide in the airport industry and some studies refer to the Spanish case. Nevertheless, the conventional DEA models present some limitations; for example, they tend not to incorporate time related effects. The literature shows a lack of usage of SFA in empirical studies. Therefore, relevant insights are to be learned from the application to the Spanish airport system. One important matter regarding few studies considering the Spanish airports is the lack of individual relevant financial information published by AENA. AENA is a government-owned company and manager of all the Spanish airports. The degree of centralisation of management is to the extent that airports managers cannot decide commercial policies (e.g. price and quality of the services provided). Additionally, the studies neither critically question nor assess the reliability of the data regarding representing a fair and true view of how the airports are performing from an operational perspective. This Thesis is a compilation of chapters (four research papers) and one paper in progress. All the papers are empirical base with specific objectives in order to analyse the airports from different perspectives including the geographical location and the tourism attractiveness. Firstly, one major problem addressed in this Thesis is the reliability of the data provided by AENA, particularly with respect to investment (cost of capital). Secondly, to estimate the individual efficiencies of the airports and to evaluate the consistency of the most efficient airports not only across time, but supported by the application of the two stated methodological approaches. Managerial and policymakers’ recommendations are drawn to improve the overall efficiency of the Spanish airport system. All the papers have been presented in international conferences relevant in the airport and aviation industry and also in methodological conferences. With the exception of the fifth paper (ongoing work), all the papers have been sent to refereed journals (peer review) cited at the Journal Citation Reports (JCR) and they are currently under review. Some extractions have been published as case studies and dissemination articles (The Public Sphere Journal of Public Policy, February 2017; Inside O.R., March 2018)

En aquesta tesi s'ha realitzat un estudi genètic de les malalties complexes de forma específica en la població espanyola. El treball s'ha centrat en l'estudi de dues malalties inflamatòries, complementàries tant a nivell experimental, quant a l'aproximació realitzada en els mètodes de mapatge genètic, com també a nivell de l'etiopatogènia inflamatòria de la malaltia.

L'estudi de la psoriasi en la població espanyola ha evidenciat la presència de dos loci de predisposició, un a la regió de 6p21 (PSORS1), definit com un locus de múltiples gens lligats (HLA-Cw*6, HCR, CDSN), i un altre possible a la regió 4q35 (PSORS3), que presenta una interacció positiva, però no epistàtica amb PSORS1, implicant dues vies diferents i independents en l'etiopatogènia de la malaltia. A més s'ha posat de manifest un efecte parental en l'herència de la predisposició genètica en PSORS1, possiblement mitjançant un efecte d'imprinting matern en la regió. D'altra banda, s'ha determinat la presència d'un haplotip comú en distintes poblacions, format per quatre de les variants codificants del gen HCR (HCR*WWCC), convertint-se en un dels determinants majors i més estesos dintre de PSORS1.

L'estudi de l'asma ha demostrat la important heterogeneïtat fenotípica inclosa en la definició de la malaltia, posant de manifest però la important determinació genètica dels fenotips associats a la malaltia (principalment del control de la resposta de les IgEs). De forma clara s'ha evidenciat la important variació del risc genètic associat a determinades variants en els distints moments de l'evolució de la malaltia, sent en molts casos oposats en l'edat adulta i en l'edat infantil. A més s'ha pogut associar la predisposició a l'asma amb variants del gen CFTR (Cystic fibrosis transmenbrane conductance regulator gene), amb una alta prevalença de variants d'error de sentit en els individus (adults i infantils) amb asma.

En resum, l'anàlisi genètica ha demostrat la utilitat de la combinació d'estudis d'anàlisi de lligament amb els mètodes d'associació, així com la necessitat d'una definició i restricció important en la definició del fenotip "genètic" a estudiar, això és la definició del tret fenotípic determinat genèticament. A més s'ha posat de manifest la importància del coneixement de les bases de predisposició genètica de determinats trets associats a la malaltia per a la millor definició de la mateixa, i també en el procés de la identificació de l'heterogeneïtat genètica de la malaltia.

D'altra banda, encara que les variants estudiades difícilment poden ser utilitzades per a un diagnòstic genètic, sí que poden ser emprades com a pronòstic en l'evolució, o de la severitat de la malaltia, afavorint una intervenció mèdica més eficient i preventiva més que correctora.

Els vincles professionals i financers entre la indústria farmacèutica i les persones i institucions que duen a terme recerca, formació i pràctica mèdiques poden provocar que interessos individuals o corporatius influeixin en la presa de decisions i el judici professional. Aquestes situacions poden generar conflictes d'interès que amenacen la integritat de la recerca, l'objectivitat de l'educació mèdica, la qualitat de l'atenció al pacient i, de forma més general, la confiança pública en la medicina. Una de les estratègies proposades per a protegir la integritat de la recerca i mantenir la confiança pública és la comunicació dels possibles conflictes d'interès dels autors en les publicacions. El present treball analitza les polítiques editorials de les 16 revistes biomèdiques d'orientació clínica publicades a Espanya incloses en el JCR de l'any 2011 en relació a les declaracions de conflicte d'interessos dels autors, i quin és el resultat real de la seva implementació en 4 de elles. Els resultats posen de manifest que la majoria de revistes inclouen en les seves instruccions per a autors almenys un esment a la necessitat de fer declaració de conflictes d'interessos dels autors i ofereixen algun tipus de descripció d'aquestes situacions, si bé es tracta de definicions laxes que pocs cops precisen quines relacions econòmiques s'han de declarar, i que no especifiquen l'abast de les relacions personals. En la major part dels casos no hi ha formularis estàndard de declaració de conflictes d'interessos, no es determina el temps durant el qual es pot considerar que una relació és susceptible de generar-lo, no s'indica qui i com avaluarà les declaracions, ni s'indica si les declaracions es publicaran en els articles. Pel que fa a les conseqüències de l'aplicació de les polítiques, en les 4 revistes analitzades s'observa que si bé la freqüència de declaració de conflicte d'interessos en les publicacions és similar a la identificada en la literatura internacional, les declaracions que contenen realment activitats susceptibles de generar conflictes d'interès, així com el nombre d'autors que les realitzen, es troben molt per sota de la coneguda en les revistes internacionals, i són a més generalment inconsistents en un mateix autor. Com a conclusió, el treball assenyala la necessitat de l'establiment d'una política el més uniforme, clara i transparent possible de declaració de conflictes d'interès per part de les revistes espanyoles, ja que de no ser així és poc probable que els autors els reporten de manera proactiva i coherent. A més, realitza una proposta sobre les característiques que hauria de tenir la política editorial.
Professional and financial ties between the pharmaceutical industry and the people and institutions that carry out research, conduct medical training and practice medicine can cause that individual or corporate interests influence decision making and professional judgment. These conflicts of interest threaten the integrity of research, the objectivity of medical education, the quality of patient care and, more generally, public confidence in medicine. One of the strategies proposed to protect the integrity of research and maintain public trust is that authors communicate their interests in the studies they publish. This paper analyses the editorial policies of the 16 clinically oriented biomedical journals published in Spain included in the JCR in 2011 in relation to declaration of conflicts of interest by authors, and how these policies are implemented in 4 selected journals. Results show that most journals mention in their instructions to authors the need for disclosure of any conflicts of interest and offer some sort of description of these situations. However, these are lax definitions that point out which economic relations must be declared but not the extent of personal relationships. In most cases there is no standard form for the declaration of conflicts of interest, there is no indication of the period of time during which can be considered that a relationship is likely to generate a conflict, there is no indication of whom will evaluate these statements and how, and there is no indication of whether these statements will be published in the articles. In addition to this, the examination of conflicts of interest disclosures in the 4 selected journals shows a low number of disclosures really containing activities, and with low consistency.

La disponibilitat de caracteritzacions àmplies dels sistemes d'informació dels campus per a estudiants pot ser tan útil per als responsables de la gestió estratègica dels centres d'educació superior com per a l'orientació d'estudiants universitaris potencials. Primer descrivim i contextualitzem un model de caracterització per als sistemes d'informació dels campus en línia per a estudiants. Això serveix com a marc de referència conceptual per al treball en l'àmbit de les universitats espanyoles. La informació es va reunir amb visites estructurades als llocs web institucionals i en entrevistes estructurades amb estudiants de llicenciatura. Analitzar la informació obtinguda ens permet situar les institucions individualment i comparar-les, a més d'obtenir una visió descriptiva de tot el conjunt de les universitats espanyoles amb una perspectiva informacional. Les universitats també es van classificar en grups amb característiques homogènies, en el sentit dels aspectes organitzatius i informacionals. Finalment, tractem investigacions futures en la matèria.
The availability of broad characterisations of campus information systems for students may be as useful for those responsible for the strategic management of higher education centres as for the orientation of potential university students. First we describe and contextualise a characterisation model for on-line campus information systems for students. This serves as a framework of conceptual reference for fieldwork on Spanish universities. Information was gathered by means of structured visits to institutional websites and structured interviews with undergraduate students. Analysing the information collected enables us to position the institutions individually and to compare them, as well as obtain a descriptive view of the whole group of Spanish universities from an informational point of view. The universities were also classified into groups with homogeneous characteristics, in the sense of their informational and organisational aspects. Finally, we discuss future research on this subject.

El propòsit d'aquesta tesi és situar el paper del silenci dins del procés de la comunicació, partint de la convicció inicial que el seu caràcter contradictori amb la parla però a la vegada inherent a ella, necessita un especial anàlisi des d'una teoria general de la comunicació.

Paraula i silenci s'expliquen com a conceptes no oposats, sinó necessaris recíprocament. El caràcter fronterer del silenci entre el món de la comunicació verbal i no verbal explica l'òptica interdisciplinar que predomina en aquest estudi, el qual, a partir de pressupòsits de la teoria de la comunicació i de la pragmàtica, especialment, incideix en la seva concepció en diferents espais del saber, des del món de la literatura o la religió al món de les arts, tenint en compte tanmateix qüestions terminològiques o la relativitat cultural a la qual està sotmés.

La quantitat de tipologies i funcions atribuïdes al silenci demostra la seva qualitat d'espai operatiu i interioritzat pels parlants; per tant, una sistematització subordinada a l'anàlisi contextual no pot ser aliena al futur de la Lingüística.
El objetivo de esta tesis es situar el lugar del silencio en el proceso de la comunicación, partiendo de la convicción inicial de que su misma naturaleza contradictoria con el habla pero a la vez inherente a ella, necesita un especial análisis desde una teoría general de la comunicación.

Palabra y silencio se explican como conceptos no opuestos, sino necesarios recíprocamente. La naturaleza fronteriza del silencio entre el mundo de la comunicación verbal y no verbal, así como su carácter no lineal, heterogéneo y complejo, explica el enfoque interdisciplinar que predomina en esta tesis, el cual partiendo de los presupuestos teóricos propios de la teoría de la comunicación y la pragmática, especialmente, hace hincapié asimismo en su concepción en diferentes espacios del saber, desde el mundo literario o la religión al mundo de las artes, teniendo en cuenta cuestiones terminológicas o la relatividad cultural a la que el silencio está sometido.

La creciente cantidad de tipologías y funciones atribuidas al silencio demuestra que es un espacio operativo e interiorizado por los hablantes, por lo que una sistematización, subordinada al análisis contextual, no puede ser ajena al futuro de la Lingüística.
This dissertation strives to ascertain the role of silence in the communication process. The starting point is the conviction that silence's contradictory relationship towards speech, that it both negates and illuminates, requires a special mode of analysis, inserted in a general theory of communication.

Both world and silence exist as complementary notions that do not oppose each other. The liminarity of silence ?equidistant to both, verbal and non-verbal communication? requires the interdisciplinary approach that this study uses. Starting from the theoretical principles of both pragmatics and communication theory, it encompasses also the contributions from disciplines as diverse as literature, religion and art. It takes into account issues of terminology, and also the forces of cultural relativism to which it is subject to.

The increasing number of functions and tipologies attributed to silence proves its necessity as an operative and interiorized notion among speakers. Its sistematic study, subordinated to contextual analysis, should be an important discipline in the future study of Linguistics.

Aquesta Tesi aborda el tema de la Memòria de l’Holocaust a l’Estat Espanyol a través d’una perspectiva sociològica i una perspectiva històrica. Els conceptes de memòria, antisemitisme i totalitarisme són les variables que articulen i justifiquen el plantejament d’aquesta recerca. A través de la recerca historiogràfica i els testimonis, s’ha analitzat els diferents actors que van intervenir en l’Holocaust relacionats amb l’Estat Espanyol juntament amb aquelles ideologies que els podien influenciar. El primer actor a analitzar han estat les víctimes, principalment els jueus, tot i que es fa una pinzellada dels Republicans, així com del Treballadors espanyols que van anar a l’Alemanya Nazi. A través de diversos testimonis s’ha pogut conèixer qui eren, quina fou la seva trajectòria entre el 1936 i el 1948, i la seva sort en l’Holocaust, i quina relació van tenir amb les diferents institucions de l’Estat Espanyol i amb les organitzacions d’ajuda estrangeres. El segon grup que s’ha analitzat és el Govern Franquista per conèixer quin fou el rol d’aquest en relació amb l’Holocaust. La hipòtesi de treball és veure si és possible classificar-lo com a Perpetrador, Col·laborador o Bystander. Per això, és fa un primer anàlisi concret sobre l’antisemitisme, en un segon lloc, s’indaga sobre les relacions que van existir entre el govern de Franco i l’Alemanya Nazi,. En una tercer apartat, s’analitzen les principals institucions que van jugar un rol en la seva influència ideològica tant en la població com en altres institucions respecte a l’Holocaust: la Falange i l’Església i en l’última part s’estudia la política exterior front l’Holocaust per part del govern franquista en aquells països on hi havia població espanyola, fent una comparació amb els altres països suposadament neutrals, per acabar abordant la política de Franco amb l’Alemanya Nazi un cop acabada la guerra i fins l’inici de la guerra freda. Finalment, s’aborda l’Holocaust a la Unió Soviètica considerant-lo un dels capítols més innovadors i centrals per entendre la relació i la construcció de la memòria envers l’Holocaust. A la URSS és on membres de l’Estat espanyol, tant els Divisionaris com els Republicans, van ser testimonis directes de la destrucció del poble jueu. A més a més, la relació amb el bolxevisme permet poder relacionar-ho amb l’imaginari de l’enemic judeo-bolxevic.
This Thesis addresses the topic of Memory of the Holocaust in Spain through a sociological perspective and a historical perspective. The concepts of memory, antisemitism and totalitarianism are those that have been considered as variables that articulate and justify the approach of this research. Through historiographic research and testimonies, the author analyses the different actors who participated in the Holocaust related to Spain along with those ideologies that could influence them. The first actor to analyse were the victims, mainly the Jews, but also a brief comment about the Republicans, as well as the Spanish Workers who went to Nazi Germany. Through various testimonies, it was possible to know who they were and what was their fate in the Holocaust, and what relationship they had with different foreign institutions of aid in Spain. The second group to be analysed was the Spanish government. The work hypothesis is to see if it is possible to classify it as a Perpetrator, Collaborator or Bystander. For this reason, a first concrete analysis is made on existence of antisemitism, secondly the relation between Franco and Nazi Germany. Thirdly, it analyses the ideological influence to the population of some of the main institutions of the Government: the Falange and the Church. At the end of this part, it is explored the foreign policy played by Franco’s government concerning the Holocaust in those countries where there were Spanish Jews, making a comparison with other supposedly neutral countries, to tackle the policy of Franco with Nazi Germany once the war was over and until the beginning of the cold war. Finally, the Holocaust is approached in the Soviet Union considering it as one of the most innovative and central points to understand the relationship and construction of memory towards the Holocaust. In the USSR is where Spaniards, both the Members of the Blue Division and the Republicans, were direct witnesses of the destruction of the Jewish people. In addition, the relationship with Bolshevism allows it to be related to the imaginary of the Judeo-Bolshevik enemy.

En esta tesis, se estudian las editoriales que publicaron en París, en lengua española, la obra de varios escritores españoles e hispanoamericanos: novelas, publicaciones pedagógicas, filosóficas, técnicas, diccionarios y traducciones del francés al castellano. Se evocan las razones del florecimiento del libro español en París entre los años 1890 y 1930: calidad de la edición parisina, atracción y prestigio de la “Ciudad Luz”. Se destaca la labor de todos estos españoles que emigraron por razones políticas, en búsqueda de aventura, o para conocer la entonces “capital del mundo. También se hace referencia a sus recursos económicos, sus tretas para sobrevivir –que recuerdan la picaresca más tradicional– sus añoranzas y su obra en la capital francesa, resaltando algunas figuras literarias españolas. La traducción –principal fuente de ingresos– se estudia en dos capítulos. Este trabajo combina la investigación sobre el mercado del libro español en París con el estudio sociológico de sus protagonistas en una época muy concreta: “la Belle Époque” y “Les Années Folles”.
In this thesis, the publishing houses which published the work of various Spanish and Latin-American writers are studied. These works include novels, pedagogical, philosophical and technical books, dictionaries and translations from French to Spanish. The research covers the period from the last decade of the XIXth century until the formation of the Spanish Republic (1930). It attempts to identify the sociological factors and the market share of the Spanish book industry in Paris: the quality of publication and the attraction of this cultural center for intellectuals. A chapter is dedicated to the Spaniards who lived there during this period, concentrating upon their means, lifestyle and work in the city. Their main source of income was translation work, so characteristics of translation work and its market are studied. In conclusion, this thesis highlights the fact that this period (“la Belle Epoque” and “les Années Folles”) was a privileged moment for cultural life in Paris and for the publication of Spanish.

Aquesta tesi versa sobre el procés de feixistització de la joventut universitària en el marc de la II República espanyola. És aquest un període d'intensa politització dels joves, que prenen consciència generacional i s'incorporen a l'activitat política, habitualment en organitzacions radicals que han superat els vells claveage polítics decimonònics. El moviment estudiantil, que mai fou apolític, està ara saturat de política. En ell es dóna, durant la República, un canvi de tornes: de moviment progressista d'oposició a la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d'Alfons XIII, el buc insígnia del qual és la FUE -Federació Universitària Escolar- passa a ser, al llarg dels anys trenta, un dels bastions del feixisme, coincidint amb l'arribada d'una nova generació, socialitzada sota la Dictadura, que reacciona amb la inadaptació a les transformacions socials i culturals que comporta la República. El feixisme aconseguirà esdevenir hegemònic a la universitat abans de l'esclat de la Guerra Civil, no tant com organització (la seva encarnació universitària és el SEU, Sindicato Español Universitario, afecta a Falange Española), sinó com a eix d'una coalició de forces nacionals antimarxistes, que inclou als estudiants catòlics i als tradicionalistes, que s'estan feixistitzant, tant per la modernització de trets inherents a la seva personalitat històrica, com per contagi directa en el decurs de l'experiència quotidiana compartida amb els seus socis feixistes.
En aquesta tesi em volgut escatir per quins motius els estudiants es fan feixistes (un fenomen general a l'Europa del moment, Espanya no és pas una excepció). S'ha copsat el ressò que les grans proclames feixistes susciten en els estudiants (redempció nacional, culte imperial, exaltació de la heroïcitat...) però tenint en compte que aquesta "política sacralitzada" codifica un projecte social adreçat a resoldre la inestable situació social de la classe mitjana. Els interessos dels estudiants (no oblidem, professionals en formació, tot i ocupar, provisionalment, una posició particular dins l'estructura de classes, no deixen d'estar vinculats als de la seva classe d'origen, que percep el seu estatus social en regressió, amenaçat pel "despertar" de les masses.
Comptat i debatut, el moviment estudiantil ha estat la peça a través del qual hem intentat recompondre el procés constitutiu del feixisme espanyol. L'eina metodològica amb la que s'ha treballat ha estat el concepte de feixistització, entenent el feixisme com un fenomen social, que vessa dels estrets límits del partit, imantant una àrea políticocultural major (que, fins 1936, està representada políticament pels partits de dretes, que, tanmateix, ja està educant als seus seguidors en valors antidemocràtics i prepar-los per l'acceptació d'un règim feixista), que Falange capitalitzarà políticament a partir del fracàs de la estratègia política de la CEDA, Confederación Española de Derechas Autónomas (així com el buidatge del centre). La universitat és un observatori privilegiat per estudiar el procés pel qual el feixisme s'estén de forma cancerígena sobre una àrea antidemocràtica i antimarxista que acaba per nuclear l'organització feixista, en aquest cas, el SEU, numèricament minoritari però de gran "presència" pel seu activisme i la seva doctrina congruent amb la modernitat.
This thesis is about the process of fascistization of university students in the context of the Second Spanish Republic. This was a period of intense politicization of young people, who took generational consciousness and joined in with political activity, usually in radical organizations that had taken over from the old nineteenth-century claveages. The student movement, which had never been apolitical, now became heavily politicized. During the Republic, there was a change of course: from the progressive movement of the opposition to the dictatorship of Primo de Rivera and the monarchy of Alfonso XIII, whose flagship the FUE, University School Federation, became, throughout the thirties, a bastion of fascism, coinciding with the arrival of a new generation, socialized under the dictatorship and which reacted with the refusal to adapt to social and cultural transformations brought about with the Republic. Fascism became hegemonic in the university before the outbreak of the Spanish Civil War, not so much as an organization (its university incarnation is the SEU, Spanish University Union, whose sympathies lay with the Spanish Falange), but as the hub of a national coalition of anti-Marxist forces, including Catholics and traditionalist students, who later became fascists, both via the modernization of the inherent traits of their historical personality, as well as by direct contamination during the course of the everyday experiences they shared with their fascist colleagues.
In this thesis we wanted to clarify why the students became fascists (a general phenomenon throughout Europe; Spain was no exception). The attraction that great fascist proclamations had for university youth (national redemption, the imperial cult, the exaltation of the heroic...) has been covered while taking into account the "political sacralization" which codified a social project aimed at resolving the unstable social condition of the middle classes. The interests of the students (who, we must not forget, had professional training, despite taking, temporarily, a specific position within the class structure), were linked to their social class of origin, with their perceived social status in decline and threatened by the awakening of the masses.
In short, the student movement is the core from which we have tried to reconstruct the constitutive process of Spanish fascism. The methodological tool which has been used is the concept of fascistization, where fascism is interpreted as a social phenomenon that goes beyond the narrow confines of the party, magnetizing a larger political and cultural area (until 1936, this was represented by right-wing parties, which were then also educating their followers in undemocratic values and preparing them for the acceptance of a fascist regime) that the Falange was able to capitalize on politically at the failure of the political strategy of the CEDA, Spanish Confederation of Autonomous Rights (and the emptying of the "centre"). The university is a privileged observatory for studying the process by which fascism spread like a cancer over an undemocratic anti-Marxist area, of which the fascist organization became the core, in this case the SEU, numerically a minority but with a strong "presence" via its activism and its doctrine which was consistent with modernity.

La síndrome de la Fibromiàlgia (FM) és un tipus de dolor crònic que afecta a la qualitat de vida del pacient, tant a nivell físic, psicològic com social. La investigació de la FM actual té algunes mancances, ja que no s’ha validat cap qüestionari d’avaluació del dolor crònic en aquesta població i, sovint, s’incorporen en estudis, com a un individu més de dolor crònic, sense diferenciar-lo. A partir d’aquest marc teòric, proposem quatre estudis. El primer, consisteix en validar el qüestionari d’avaluació del dolor crònic West Haven-Yale Multidimensional Pain Inventory (WHYMPI) en població espanyola amb FM. En el segon s’estudien les diferències a nivell físic, psicològic i social entre FM i el dolor crònic, a partir del Dolor Crònic d’Esquena (CBP). Davant les diferències a nivell social, es planteja un tercer estudi per aprofundir en el perfil familiar en FM i la seva relació amb les estratègies d’afrontament al dolor. I un quart estudi pilot, el qual, a partir de l’anàlisi de clústers, es pretén separar les poblacions de FM, Lumbàlgia (CLBP) i controls (HC) a partir de variables psicològiques i de dolor. Els resultats obtinguts ens mostren com el qüestionari WHYMPI és vàlid per mesurar el dolor en FM, sempre i quan es realitzin les proposades correccions. També s’observen diferències notables a nivell físic, psicològic i social entre FM i CBP, així com també intervenen moltes més variables a l’hora de predir la severitat del dolor en FM, que no en CBP que només n’intervé una. Pel què fa al perfil familiar, observem com la severitat del dolor afecta negativament a diferents característiques de l’estil de funcionament familiar, així com també que el recolzament social està relacionat amb més interferència, dolor i emocionalitat negativa. També s’aprecien diferències de l’experiència de dolor, d’estratègies d’afrontament al dolor i de l’estil de funcionament familiar, en funció de quin subsistema familiar prové l’ajuda a la persona amb FM, sent una combinació dels subsistemes marital i filial la que més beneficis s’observen. Per últim, en l’anàlisi de clústers, s’obté una millor separació de poblacions a partir de les combinacions d’informació de les variables psicològiques i de dolor. En conclusió, en aquesta tesi hem validat el qüestionari WHYMPI en població espanyola amb FM. També es pot afirmar que la FM és una síndrome molt més complexa que altres tipus de dolors crònics, com el CBP, en la qual la família i els seus membres hi influeixen en l’experiència del dolor així com en les estratègies d’afrontament al dolor utilitzades. Finalment, l’estudi pilot ens mostra com una combinació de les variables psicològiques i de dolor són claus per la distinció de síndromes de dolor crònic. Tot i així, es necessitarien més investigacions en aquest sentit.
El síndrome de la Fibromialgia (FM) es un tipo de dolor crónico que afecta a la calidad de vida del paciente, tanto a nivel físico, psicológico como social. La investigación de la FM actual tiene algunas carencias, ya que no se ha validado ningún cuestionario de evaluación del dolor crónico en esta población y, a menudo, se incorporan en estudios como un individuo más de dolor crónico, sin diferenciarlo. A partir de este marco teórico, proponemos cuatro estudios. El primero, consiste en validar el cuestionario de evaluación del dolor crónico West Haven-Yale Multidimensional Pain Inventory (WHYMPI) en población española con FM. En el segundo se estudian las diferencias a nivel físico, psicológico y social entre FM y dolor crónico, a partir del Dolor Crónico de Espalda (CBP). Ante las diferencias a nivel social observadas, se plantea un tercer estudio para profundizar en el perfil familiar en FM y su relación con las estrategias de afrontamiento al dolor. Y un cuarto estudio piloto, el cual, a partir del análisis de clústeres, se pretende separar las poblaciones de FM, Lumbalgia (CLBP) y controles (HC) a partir de variables psicológicas y de dolor. Los resultados obtenidos nos muestran como el cuestionario WHYMPI es válido para medir el dolor en FM, siempre y cuando se realicen las correcciones propuestas. También se observan diferencias notables a nivel físico, psicológico y social entre FM y CBP, así como que intervienen muchas más variables a la hora de predecir la severidad del dolor en FM, que las que intervienen en CBP que sólo interviene una. En cuanto al perfil familiar, observamos como la severidad del dolor afecta negativamente a diferentes características del estilo de funcionamiento familiar, así como también que el apoyo social está relacionado con más interferencia, dolor y emocionalidad negativa. También se aprecian diferencias de la experiencia de dolor, de estrategias de afrontamiento al dolor y del estilo de funcionamiento familiar, en función de qué subsistema familiar proviene la ayuda a la persona con FM, siendo una combinación de los subsistemas marital y filial la que más beneficios presenta. Por último, en el análisis de clústeres, se obtiene una mejor separación de poblaciones a partir de las combinaciones de información de las variables psicológicas y de dolor. En conclusión, en esta tesis hemos validado el cuestionario WHYMPI en población española con FM. También se puede afirmar que la FM es un síndrome mucho más complejo que otros tipos de dolores crónicos, como el CBP, en el que la familia y sus miembros influyen en la experiencia del dolor, así como en las estrategias de afrontamiento al dolor utilizadas. Finalmente, el estudio piloto nos muestra como una combinación de las variables psicológicas y de dolor son claves para la distinción de síndromes de dolor crónico. Sin embargo, se necesitarían más investigaciones en este sentido.
Fibromyalgia syndrome (FM) is a type of chronic pain that affects the quality of life of the patient, all three physically, psychologically and socially. Research on the current FM has some shortcomings, since no chronic pain assessment questionnaire has been validated in this population and often these individuals are incorporated into studies as another individual with more chronic pain without differentiating them. Based on this theoretical framework, we suggest four studies. The first is to validate the West Haven-Yale Multidimensional Pain Inventory (WHYMPI) chronic pain questionnaire in Spanish population with fibromyalgia. The second studies the physical, psychological and social differences between FM and chronic pain, based on Chronic Back Pain (CBP), are studied. Considering the differences observed in social status, a third study is contemplated with the purpose of go in depth in the family profile in fibromyalgia and its relation to the coping strategies with pain. And a fourth pilot study, which, based on the analysis of clusters, is intended to separate the populations of FM, Chronic Low Back Pain (CLBP) and controls (HC) from psychological variables and pain. The results obtained show us how the WHYMPI questionnaire is valid to measure the pain in fibromyalgia, as long as the corrections are made. There are also notable differences at the physical, psychological and social level between FM and CBP, as well as many more variables involved when it comes to predicting the severity of the pain in FM, than those involved in CBP being is only one. As for the family profile, we observe how the severity of the pain affects negatively to different characteristics of the family functioning style, as well as that the social support is related to more interference, pain and negative emotionality. Differences are also found in the experience of pain, pain management strategies and the family functioning style, depending on which family subsystem provides help to the person with FM, being a combination of marital and subsidiary subsystems the one in which most benefits are observed. Finally, in the analysis of clusters, a better separation of populations is obtained from the combinations of information of the psychological and pain variables. In conclusion, in this thesis we have validated the WHYMPI questionnaire in Spanish population with FM. It can also be said that FM is a much more complex syndrome than other types of chronic pain, such as CBP, in which the family and its members influence the experience of pain as well as coping strategies in the pain used. Finally, the pilot study shows how a combination of psychological and pain variables are key for the distinction of chronic pain syndromes. Even so, more research would be needed in this regard.

L'eix central de l'estudi gira entorn els orígens i desenvolupament de la disciplina documental a l'estat espanyol, prenent com a fil conductor les variacions existents en la denominació de la disciplina. A més d'estudiar els principals textos teòrics on s'anomena la disciplina, s'inclouen cinc altres perspectives per tal d'incloure i tenir ben present la presència social de la disciplina. Aquestes són la formació, la professió, la política, la producció científica, el sector sòcio-econòmic. La tesi es divideix en dues grans parts. A la primera s'hi troba una àmplia introducció sobre els orígens i desenvolupament de la disciplina documental arreu del món, i serveix per emmarcar la situació a l'estat espanyol (part 2), el gruix fonamental de la tesi. A les conclusions es destaca la utilització prioritària dels termes documentació i informació i documentació per tal de designar la disciplina, recomanant-se l'ús i adopció del darrer.

La situació geoestratègica de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable de la guerra per al bàndol republicà van convertir la ciutat en un pol receptor de ferits de guerra i de població civil evacuada. Davant d’este marcat increment de la demanda d’assistència sanitària, les autoritats valencianes van fer un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d’infraestructures sanitàries de la ciutat. Esta readaptació va consistir bàsicament en la habilitació de diferents hospitals per a milicians malalts y ferits (“Hospitals de Sang”), i en la creació de quatre nous hospitals especialitzats (l’Hospital Antitracomatós, l’Hospital Neurològic, l’Hospital de Refugiats i l’Hospital de Malalties Infeccioses). Així mateix, els centres sanitaris que existien abans de l’esclafit de la contesa hagueren de readaptar-s’hi. Va ser el cas de l’Hospital Provincial, del Manicomi Provincial i del Sanatori Antituberculós de Porta-Coeli. Esta intensa reorganització sanitària, no obstant això, va ser incapaç d’absorbir la demanda d’atenció sanitària provocada pel marcat augment poblacional patit per València. Així doncs, des de les acaballes del 1936 es va iniciar un progressiu col•lapse dels hospitals de la ciutat, procés que es va consolidar al llarg del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema sanitari.
Geostrategic situation of Valencia during the Spanish Civil War (1936-1939), proximity to the front of Teruel and unfavorable course of the war for the republican faction converted the city into a centre of attraction for war injured and evacuated civil population. Because of this marked increase of demand of sanitary assistance, Valencian authorities did a great effort to reorganize the city’s sanitary infrastructures network. This readaptation consisted basically in fitting out several hospitals for sick and wounded militiamen ("Blood Hospitals"), as well as the creation of four new specialized hospitals (the Anti-trachoma Hospital, the Neurological Hospital, the Refugees Hospital and the Infectious Diseases Hospital). Likewise, hospitals already existing before the contest’s outbreak had to readjust to it. It was the case of Provincial Hospital, of Provincial Mental Hospital and of Porta-Coeli's Anti-tuberculosis Sanatorium. Nevertheless, this intense sanitary reorganization was unable to absorb the demand of sanitary assistance provoked by the marked population increase that Valencia suffered. Thus, a progressive collapse of the city’s sanitary institutions began at the end of 1936, process that was consolidated throughout 1937 and culminated in 1938 with the breakdown of the welfare system.

La tesi consta de dos objectius principals d'investigació: 1- L'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'estructura i funcionament de I'Hospital de la Santa Creu de Vic (HSC). 2- L'anàlisi del registre de malalts ingressats des de l'1 de gener de 1936 fins el 31 de març de 1939. Els objectius secundaris són els següents: 1.1. Estudiar les conseqüèncles derivades de la constitució en hospital comarcal 1.2. Investigar si I'esclat de la guerra afecta I'HSC 1.3. Estudiar I'impacte de la guerra civil en I'edifici de I'HSC, el seu personal i la seva activitat assistencial i científica 1.4. Estudiar les peculiaritats de la situació de guerra en relació a I'HSC i les transformacions socio-sanitàries vigatanes 1.5. Estudiar la transformació sanitària i social esdevinguda amb el final de la guerra i les seves repercussions en relació a I'HSC 2.1. Estudiar els pacients ingressats a I'HSC principalment a través de les variables sexe, edat, professió, procedència, data d'ingrés, metge i diagnostic 2.2. Estudiar els diaqnóstics més rellevants Es podrien definir unes aportacions colaterals, però ja apareixen implícites en el text. La intenció de la tesi és obtenir una primera aproximació a I'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'HSC i el seu entorn. Per tant, l'anàlisi en profunditat de cadascún deis temes tractats no és el que es pretén. Prioritzo la visió global per sobre de la particular pels següents motius: • manca d'estudis previs • voluntat d'harmonitzar síntesi i totalitat • necessitat d'obrir línies per a futures investigacions • limitar I'extensió de la tesi La importància de la tesi és remarcable, al meu entendre, en dos aspectes: • completar el gruix del coneixement sobre aspectes sanitaris i socials de la guerra civil espanyola del segle XX a Catalunya. • encetar I'estudi i divulgació de la historia recent de I'HSC a la ciutat de Vic i la seva àrea d'influéncia En definitiva, la tesi pretén omplir un buit de coneixement que, per la seva transcendència tant local com nacional, mereixia una investigació acurada.

Aquesta recerca analitza el funcionament i evolució del dispositiu de deportació en el marc de les polítiques de control migratori d'Espanya entre 1999 i 2014. En concret, la tesi s'interroga sobre com s'ha aplicat la detenció, l'internament i l'expulsió de migrants, qui han estat les persones afectades per aquests mecanismes de control i quins han estat els seus efectes i conseqüències. Aquest estudi s'interrelaciona amb el de les implicacions socioeconòmiques de la immigració a Espanya, la problematització i criminalització del fenomen i l'anàlisi de les polítiques i la normativa de repatriació espanyola i de la UE. Aquest treball sociojurídic aporta a la criminologia de base sociològica una anàlisi complexa sobre les principals racionalitats del control de la immigració a Espanya, i alhora, "tradueix" a aquest àmbit acadèmic algunes de les aportacions de l'anomenada criminologia de la mobilitat.
This research analyses the operation and evolution of the deportation apparatus, set within the framework of Spanish immigration control policies between 1999 and 2014. Specifically, the thesis attempts to inquire after how the apprehension, detention and expulsion of migrants have been implemented, who have been the people affected by these control mechanisms and which have been its effects and consequences. This study is interrelated with the analysis of the socio-economic implications of immigration in Spain, the problematization and criminalization of this phenomenon and the analysis of the Spanish and EU return policies and regulations. This socio-legal work adds to the sociological criminology a complex analysis on the main rationalities of immigration control in Spain and, at the same time, it “translates” to this academic field some of the contributions of the so called criminology of mobility.
Esta investigación analiza el funcionamiento y evolución del dispositivo de deportación en el marco de las políticas de control migratorio de España entre 1999 y 2014. En concreto, la tesis se interroga sobre cómo se ha aplicado la detención, el internamiento y la expulsión de migrantes, quiénes han sido las personas afectadas por estos mecanismos de control y cuáles han sido sus efectos y consecuencias. Este estudio se interrelaciona con el de las implicaciones socioeconómicas de la inmigración en España, la problematización y criminalización del fenómeno y el análisis de las políticas y la normativa de repatriación española y de la UE. Este trabajo socio-jurídico aporta a la criminología de base sociológica un análisis complejo sobre las principales racionalidades del control de la inmigración en España, y a la vez, “traduce” a este ámbito académico algunas de las aportaciones de la llamada criminología de la movilidad.

Aquesta tesi doctoral tracta sobre la traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues corresponents adaptacions cinematogràfiques.

Tot partint d'una revisió teòrica dels principals corrents en el panorama investigador en els àmbits de la traductologia i la fraseologia, s'exploren diversos punts d'intersecció entre ambdues disciplines per tal de centrar-se en algunes eines conceptuals com ara el concepte d'unitat fraseològica i la seua classificació o la noció de tècnica de traducció aplicada al problema específic de la traducció de la fraseologia.

A partir d'aquestes consideracions, es compila un corpus plasmat en una base de dades fraseològica i traductològica i es duu a terme una anàlisi quantitativa i qualitativa de la freqüència d'ús de les diverses tècniques de traducció fraseològica a través de la comparació dels textos originals en anglés (novel·les i pel·lícules) i les seues corresponents traduccions al català i al castellà, tot tenint en consideració diverses variables d'anàlisi, com ara la modalitat i el tipus de traducció (traducció escrita literària i traducció audiovisual per al doblatge), la llengua meta (català o espanyol), o diversos factors que poden condicionar la tria del traductor, com ara la funció estilística de les unitats fraseològiques, les restriccions imposades per la modalitat i el tipus de traducció o d'altres factors d'influència inherents al traductor.