Log in

Relevant bibliographies by topics / Espanyols / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Espanyols.

Journal articles on the topic 'Espanyols'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 13 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Espanyols.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Liang, Yuen-Gen. "Hidden subjectivities in objective measures: Spanish perceptions of geographic space in North Africa." Pedralbes 40 (April 13, 2021): 185–208. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.8.

Full text

Abstract:

A finals del segle XV i principis del XVI, les forces espanyoles van envair diverses ciutats costaneres del nord d’Àfrica. Els historiadors solen considerar aquesta trobada com la continuació d’una dinàmica familiar de les relacions cristiano-musulmanes a la Mediterrània occidental. D’aquesta manera, es considera que els espanyols gairebé tenien un coneixement previ de la topografia, que s’assemblava als paisatges ibèrics, així com del clima, la flora i la fauna, que s’inclouen còmodament dins d’un cinturó braudelià d’oliveres. Fins a quin punt aquesta caracterització indica les percepcions sensorials espanyoles del món geogràfic del nord d’Àfrica? El coneixement geogràfic era fonamental per a les campanyes militars que pretenien capturar territoris d’ultramar i la recopilació i representació d’informació se solapava amb el desenvolupament de les ciències, inclosa l’enginyeria. Les representacions d’aquestes dades es van fixar en mesures precises. Al mateix temps, l’experiència humana de mesura, com en el cas de la distància, estava condicionada a les subjectivitats. L’agència humana, la percepció sensorial i fins i tot els imaginaris del desconegut van alterar la manera com els espanyols es van trobar amb el món geogràfic del nord d’Àfrica. Juxtaposant la percepció geogràfica en termes mesurables i subjectius, aquest article presenta una altra mirada als contactes dels espanyols amb el nord d’Àfrica.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Roca Girona, Jordi. "Relacions de gènere en les parelles mixtes residents a les àrees rurals i urbanes del camp de tarragona. Un estudi de dones i homes catalans aparellats amb persones estrangeres." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 12 (November 16, 2012): 235. http://dx.doi.org/10.17345/aec12.235-238.

Full text

Abstract:

Des de l’any 2006, i amb diferents equips, hem estat treballant sobre parelles mixtes o matrimonis binacionals en sengles projectes del Plan Nacional de I+D+I:1 primer amb matrimonis entre homes espanyols i dones estrangeres, els majoritaris entre les parelles mixtes espanyoles, i després incorporant també les unions de dones espanyoles amb homes estrangers. Per bé que ambdues recerques han estat de caire qualitatiu, sempre hem pres en consideració amb finalitats analítiques i de plantejament el conjunt de l’Estat. Teníem interès, doncs, a dur a terme una recerca més modesta quant al territori a abastar que ens permetés així mateix focalitzar l’atenció en qüestions més específiques i localitzades. El projecte concedit per l’Institut Català de les Dones, que hem dut a terme en el període 2010-2011, ens ha donat l’oportunitat de realitzar-la.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Grimaldi Puyana, Moisés, Antonio Jesús Sánchez Oliver, and Jerónimo García Fernández. "Organitzacions de gestió dels gimnasos espanyols." Apunts Educació Física i Esports, no. 133 (July 1, 2018): 7–19. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2018/3).133.01.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Gilbert, Claire. "Professions of exchange: Circulating expertise between Spanish Habsburg lands and Saadian Morocco." Pedralbes 40 (April 13, 2021): 123–41. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.5.

Full text

Abstract:

El present article reuneix diversos escrits de l’«alfaqueque flamenco» i traductor marroquí Jorge de Henin (floruit 1597-1628), per il·lustrar com la categoria professional d’home d’estat va sorgir gràcies a les estratègies de construcció de la identitat i la imatge pública desenvolupades per diferents agents que buscaven créixer en el si de la Monarquia Hispànica. La seva professió no era la d’un estadista, sinó la d’un intermediari professional que s’assegurava fer de manera correcta diferents traduccions entre poders mediterranis separats per profundes rivalitats religioses, polítiques i econòmiques. Les seves elogioses credencials —redemptor de captius, conseller reial, expert en economia—, juntament amb la seva facilitat per als idiomes i la seva habilitat per fer de traductor entre parlants holandesos, àrabs i espanyols, van ser el nucli de la identitat de Henin com a home pràctic o d’experiència —un paper que final- ment ell va equiparar al d’home d’estat— capaç de garantir la reforma i l’èxit de la monarquia espanyola.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Tejedor Calvo, Santiago, Laura Cervi, Gabriel Jaraba, and Fernanda Esperanza Tusa. "Periodistes espanyols a Twitter: diagnosi de què i com els periodistes espanyols parlen de política, afers internacionals, societat, comunicació i cultura." Anàlisi, no. 63 (December 24, 2020): 1. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3333.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Almagro, Pilar, Estel Masip, Mireia Rubio, Cristina Bujeda, and Marta Roqué. "Seminari comparatiu de llibres francesos, catalans i espanyols de Ciències Socials: Continguts i Competències." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 63. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200763-66.

Full text

Abstract:

El passat 26 d’octubre a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia se celebrà el “Seminari comparatiu de llibres francesos, catalans i espanyols de Ciències Socials: Continguts i Competències”, sota la coordinació del professor Antoni Gavaldà, conduït per ell mateix i per la professora francesa Nicole Darmon, de l’Ecole Aérogare de Blagnac.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Escaravajal-Rodríguez, Juan Carlos. "Pokémon GO i la seva influència en usuaris espanyols de Facebook." Apunts Educació Física i Esports, no. 133 (July 1, 2018): 38–49. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2018/3).133.03.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Bernabé, Beatriz, María Dolores González-Rivera, and Antonio Campos-Izquierdo. "La formació contínua formal de monitors espanyols d’activitat física i esport." Apunts Educació Física i Esports, no. 134 (October 1, 2018): 134–45. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2018/4).134.10.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Gómez-Landero Rodríguez, Luis Arturo, Jesús López Bedoya, Mercedes Vernetta Santana, and Michel Marina Evrad. "Anàlisi de la força isomètrica en trampolinistes espanyols de diverses categories competitives." Apunts Educació Física i Esports, no. 107 (March 30, 2012): 78–89. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2012/1).107.08.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Fernández-Rovira, Cristina, and Isabel Villegas-Simón. "Estudi comparat de les posicions a Twitter dels polítics espanyols sobre el feminisme." Anàlisi, no. 61 (December 18, 2019): 77. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3234.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Martínez, Jesús, Josep-Lluís Micó, and Francesc Pozo. "La coincidència entre les notes de premsa i els breus d’economia: anàlisi quantitativa i qualitativa de dos diaris espanyols." Anàlisi, no. 59 (December 19, 2018): 29. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3143.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Collet-Sabé, Jordi. "Vigilar i castigar a l'escola avui: repensar el conflicte, el control i la disciplina des de la democràcia agonista." Pedagogia i Treball Social 7, no. 1 (December 1, 2018): 96. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v7i1.22147.

Full text

Abstract:

<div><p>Partint de l'anàlisi clàssica de Foucault sobre les institucions disciplinàries com l'escola, l'article pretén entendre la modificació dels terribles règims escolars disciplinaris i explícits, en règims escolars de control i gestió subtil i a distància. Avui hi ha a les escoles i instituts catalans i espanyols una gran invisibilitat de la dimensió controladora i de càstig, com si aquestes facetes haguessin desaparegut del món escolar. Però l'article planteja que precisament la seva invisibilitat i la seva subtilesa són la seva principal característica, per què vigilar i castigar ja no són accions "polítiques" que es realitzen a l'escola per corregir els desviaments d'una norma i d'una normalitat explícita, buscada i coneguda. Avui han mutat en protocols i procediments administratius que s'activen i gestionen de manera neutral en relació amb un "error" que algú pugui cometre. Després d'aquesta anàlisi, l'article acaba amb una proposta per replantejar el control i la disciplina des de la perspectiva de la democràcia agonista, repolititzant el conflicte com a oportunitat per democratitzar els centres educatius.</p></div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Calderón-Garrido, Diego, Josep Gustems-Carnicer, Caterina Calderon, and Carolina Martín-Piñol. "Character strengths in Spanish music students: An exploratory study / Fortaleses de caràcter en els estudiants de música espanyols: un estudi exploratori." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 35, no. 2 (November 15, 2017): 59–68. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2017.35.2.59-68.

Full text

Abstract:

Summary. The factors in the choice of musical instruments and how it influences and modifies the personality of the musicians are a common theme in research. However, less attention has been given to the formative effect of music on the character of music students, whose long-term commitment to acquiring professional competences as performers, teachers, conductors or composers can be examined using the research on Positive Psychology, which is mainly concerned with furthering people’s psychological wellbeing. This paper profiles the virtues and character strengths of a sample of eighty Spanish students completing bachelor’s degrees in music during the academic year 2016-2017, using the VIA Inventory of Strengths –free version (VIA-IS) (Peterson & Seligman, 2004) to analyse the respondents’ key strengths. The survey showed high scores in judgment and lower scores in self-regulation. The results were contrasted with samples of students in bachelor’s degrees in the social sciences.Resum. Els factors que contribueixen a l’elecció dels instruments musicals i la seva influència i modificació en la personalitat dels músics són un tema comú en la recerca. Tanmateix, s’ha posat menys atenció a en aspectes com l’efecte formatiu de la música en el caràcter dels estudiants de música; el compromís d’aquestes persones amb l’adquisició de competències professionals a llarg termina com a intèrprets, professors, directors o compositors pot ser examinat aplicant la Psicologia Positiva, que s’ocupa principalment del benestar psicològic de les persones. Aquest article estudia les virtuts i les fortaleses del caràcter d’una mostra de vuitanta estudiants espanyols cursant el grau en música durant el curs 2016-2017 amb el VIA Inventory of Strengths – versió lliure (VIA-IS; Peterson & Seligman, 2004) per analitzar les fortaleses clau dels enquestats. Els resultats van mostrar puntuacions altes en judici i menors en auto-regulació. Els resultats es contrasten amb mostres d’estudiants de grau en ciències socials.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Roma, Josefina. "Els meus records del mestre Claudi Esteva Fabregat." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 147. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.147-154.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Comas d’Argemir, Dolors. "Claudi Esteva: Introducció a l’Antropologia Cultural." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 205. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.205-217.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Comelles, Josep M. "Claudi Esteva i la fundació de l’antropologia professional a Catalunya (1956- 1984)." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 219. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.219-263.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Romaní, Oriol. "Notes incidentals sobre el Dr. Esteva." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 265. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.265-272.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Delgado, Manuel. "El naturalisme, nostàlgia i utopia." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 273. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.273-280.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Pujadas, Joan J. "Introducció." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 7. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.7-21.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Prat Carós, Joan. "Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper institucionalitzador." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 81. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.81-86.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Martínez Hernáez, Àngel. "Laudatio del Dr. Claudi Esteva: el paper investigador." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 87. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.87-90.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Alcañiz Rodríguez, Berta. "Fragments d’infància i de joventut de Claudi Esteva Fabregat." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 91. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.91-98.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Esteva Saló, Mireia. "Paraules d’agraïment pronunciades per la senyora Mireia Esteva Saló." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 19 (May 30, 2019): 99. http://dx.doi.org/10.17345/aec19.99-101.

Full text

Abstract:

Aquest text, de caràcter testimonial i biogràfic, vol ser un homenatge compartit a la memòria de qui fou mestre d’antropòlegs i, al mateix temps, el creador de la majoria de les estructures institucionals que van permetre la consolidació de la nostra disciplina a Catalunya. L’abast de la seva obra pionera és indispensable, també, per a entendre la manera com l’antropologia social va trobar el seu lloc a les estructures universitàries i de recerca de l’Estat espanyol. La trajectòria vital de Claudi Esteva Fabregat va venir marcada, abans que res, per la Guerra Civil espanyola, que va suposar el seu exili a Mèxic (1939-1956). El seu periple vital va suposar més canvis residencials: Madrid (1956-1968), Barcelona (1968-2002), de nou Mèxic (2002-2016). El mes de setembre de 2017 va morir a la seva Barcelona natal, just quan estava a punt de complir 99 anys.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Varela, Laura. "Educació Social i Serveis Socials: intercanvi de mirades socioeducatives en un estudi de cas múltiple." Pedagogia i Treball Social 1, no. 2 (February 14, 2012): 25. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i2.1547.

Full text

Abstract:

<p>L’anàlisi de les pràctiques professionals que les educadores i educadors socials desenvolupen en els serveis socials comunitaris (bàsics, d’atenció primària, etc.) de dos municipis espanyols, situats a Andalusia i Galícia, respectivament, constitueix un objectiu fonamental de la present investigació. Es pretén delimitar i valorar la dimensió socioeducativa dels serveis socials d’atenció primària, analitzant la naturalesa i l’abast de les intervencions socioeducatives que –explícitament o implícitament– s’hi estan desenvolupant. Amb aquest propòsit, s’ha optat per una metodologia de caire qualitatiu, sobre la base d’un estudi de cas múltiple, en considerar que constitueix l’enfocament més adequat per analitzar amb una certa profunditat els elements que conformen les accions socioeducatives en serveis socials i l’assoliment professional de l’educador o educadora social en aquesta àrea institucional.</p><p>Els resultats preliminars evidencien la necessitat d’aprofundir en l’estudi del perfil professional i de les pràctiques socioeducatives que les educadores i els educadors fan en els serveis socials, aclarint les funcions i les tasques que han d’assumir de manera col·laborativa, mitjançant el treball en equip i des d’enfocaments multidisciplinaris, amb altres professionals socials. Entenem que és així com han d’afrontar-se les limitacions (temporals, espacials, de planificació, coordinació, etc.) que afecten l’educació social i el protagonisme que ha d’assumir com a actor principal, i no subsidiari, d’uns serveis socials que estiguin més atents a les múltiples necessitats i drets de la ciutadania. </p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Villanueva Serrano, Francesc. "El tractadista Guillermus de Podio: bases per a la construcció d’una biografia." Anuario Musical, no. 65 (December 30, 2010): 3. http://dx.doi.org/10.3989/anuariomusical.2010.65.110.

Full text

Abstract:

Bajo el nombre de autor de Guillermus de Podio se conservan dos obras de teoría musical de finales del siglo XV: la impresa Ars musicorum (Valencia, Hagenbach y Hutz, 1495) y el manuscrito Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes. A pesar de la gran influencia que este músico ejerció sobre los teóricos españoles del siglo XVI, son mínimos los datos biográficos generalmente aceptados por la comunidad investigadora. El presente artículo pretende ofrecer unos cimientos sólidos sobre los cuales poder construir su biografía. Con esta finalidad, se distinguen primeramente los datos contrastados de los que forman parte de la especulación en la historiografía del músico. Finalmente se aportan nuevos documentos que resuelven las dudas sobre su identidad y desvelan su magisterio en la catedral de Valencia. [ct] Sota el nom d’autor de Guillermus de Podio es conserven dues obres de teoria musical de finals del segle XV: l’impresa Ars musicorum (València, Hagenbach i Hutz, 1495) i el manuscrit Enchiridion de principiis musice discipline contra negantes illa et destruentes. Malgrat la gran influència que aquest músic va exercir sobre els teòrics espanyols del segle XVI, són mínimes les seues dades biogràfiques generalment acceptades per la comunitat investigadora. El present article pretén oferir uns fonaments sòlids sobre els quals poder construir la seua biografia. Amb aquesta fi nalitat, es distingeixen primerament les dades contrastades de les que formen part de l’especulació en la historiografia del músic. Finalment s’aporten nous documents que resolen els dubtes sobre la seua identitat i desvelen el seu magisteri en la seu de València.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Lopezosa, Carlos, Lluís Codina, and Mario Pérez-Montoro. "SEO and Digital News Media: Visibility of Cultural Information in Spain’s Leading Newspapers." Tripodos, no. 44 (February 5, 2021): 41–61. http://dx.doi.org/10.51698/tripodos.2019.44p41-61.

Full text

Abstract:

This paper undertakes a comparative analysis of the visibility, and of other SEO indicators, of the culture sections of Spain’s leading digital newspapers —specifically, elmundo.es, elpais. com, lavanguardia.com, abc.es, elconfidencial.com and 20minutos.es— based on data collected by the media analytics company, comScore, and the web traffic metric, Alexa Rank. The analysis employs a set of positioning indicators: namely, a visibility index, keywords, social signals, keyword profiles, URLs, SERP-Snippets, reference domains and best anchor texts, as made available by SISTRIX, an SEO analytics audit toolbox. Thus, we were able to determine which of the digital newspapers’ culture sections has the best visibility. Likewise, we were able to identify which of these media are best positioned on Google, presumably as a result of more effective positioning strategies. We conclude with a discussion of our results and, on the basis of these findings, recommend ways in which the visibility of journalistic information can be optimised in search engines. SEO i cibermitjans: visibilitat de la informació cultural dels principals diaris d’Espanya Aquest article realitza una anàlisi comparativa de visibilitat i altres indicadors SEO de la secció de cultura dels principals cibermitjans espanyols: elmundo.es, elpais.com, lavanguardia.com, abc. es, elconfidencial.com i 20minutos. es. Les anàlisis s’han dut a terme amb la utilització d’un conjunt d’indicadors de posicionament (visibilitat, paraules clau, senyals socials, paraules clau, url, snippets, dominis de referència i millors textos àncora) utilitzant l’eina de auditoria i anàlisi de posicionament en cercadors, SISTRIX. Ens preguntem quin d’aquests mitjans té millor una secció de notícies culturals amb millor visibilitat. L’estudi dut a terme amb els indicadors seleccionats permet, d’aquesta manera, presentar una anàlisi comparativa del periodisme cultural i identificar quins d’aquests mitjans presenten millors posicions a Google, presumiblement, com a resultat d’estratègies de posicionament. Finalitzem amb una discussió dels resultats juntament amb unes recomanacions finals per optimitzar la visibilitat de la informació periodística en els cercadors.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Gombau Domingo, M. Carme. "Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (June 12, 2017): 208. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.8233.

Full text

Abstract:

Resum: Enmig d’un panorama periodístic escrit exclusivament en castellà, sorgeix el primer rotatiu escrit íntegrament en català a Tortosa: La Veu de Tortosa. El succeeix La Veu de la Comarca en la voluntat de «desvetllar la consciència catalanista de la comarca tortosina». Tots dos rotatius representen la introducció del regionalisme a les terres de l’Ebre i del catalanisme conservador, en una ciutat on predominaren els partits dinàstics espanyols durant la primera dècada del segle xx. Després del silenci de la dictadura primorriverista, apareix un setmanari homònim del de principis de segle com a plataforma de difusió d’un partit comarcal afí al de la Lliga Regionalista. En contrapartida, la revista Vida Tortosina, primer, i el quinzenari Acció, després, esdevenen els òrgans d’expressió d’Acció Catalana i representen un moderat nacionalisme d’esquerres. Regionalistes i nacionalistes pretenien fer front a la força política majoritària a Tortosa amb l’establiment de la ii República, els republicans marcel·linistes. Paraules clau: terres de l’Ebre, premsa comarcal, catalanisme, actituds lingüístiques Abstract: In the middle of a journalistic circuit written exclusively in Spanish, comes the first newspaper written entirely in Catalan in the city of Tortosa: La Veu de Tortosa. This one is followed by La Veu de la Comarca which has the firm intention of «awake the Catalan consciousness of the district of Tortosa». Both newspapers represent the introduction of regionalism in Terres de l’ Ebre and the Catalan language in a zone dominated throughout the first decade of the twentieth century by Spanish dynastic parties. After the silence of the dictatorship of Primo de Rivera appears a homonymous weekly as a diffusion platform of a district party related to the Lliga Regionalista. In counterpart, the magazine Vida Tortosina first, and the biweekly Acció after, become organs of expression of Acció Catalana and represent a moderate progressive nationalism. Regionalists and nationalists tried to fight the greatest political force in Tortosa with the establishment of the II Republic, the «marcel·linistes» Republicans. Keywords: Ebre’s land, tortosin press, Catalanism, linguistic actitudes

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Devís Herraiz, Empar. "Entonación de cortesía involuntaria en el español hablado por brasileños." PHONICA 13 (February 13, 2018): 18–31. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2017.13.18-31.

Full text

Abstract:

L’objectiu del present treball és reflexar com els trets melòdics de l’espanyol parlat per brasilers, per la seva semblança amb els identificats com a trets cortesos en espanyol, provoquen que un brasiler fàcilment sigui interpretat com un parlant cortès, simpàtic i afable quan es troba amb un parlant espanyol, doncs la seva entonació prelingüística compté una gran quantitat de trets identificats com a cortesos atenuadors en espanyol.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Garcés Ventura, Mª Amparo, Santiago Teruel Tomás, and Jessica Marquez Safont. "Introducció a la llengua espanyola." Fòrum de Recerca, no. 17 (2013): 277–88. http://dx.doi.org/10.6035/forumrecerca.2012.17.17.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Roca Jusmet, Jordi. "Neocorporativisme a l'Estat espanyol postfranquista." Papers. Revista de Sociologia 24 (January 1, 1985): 85. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v24n0.1415.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Català Oltra, Lluís. "L’esport com a instrument reforçador del sentiment nacional. Les implicacions dels triomfs de la selecció espanyola de futbol en el discurs de la militància valenciana d’esquerra i centreesquerra." OBETS. Revista de Ciencias Sociales 8, no. 2 (December 15, 2013): 209. http://dx.doi.org/10.14198/obets2013.8.2.01.

Full text

Abstract:

En aquest treball es repassa primerament el paper que ha tingut l’esport en el reforçament de la identitat nacional. A continuació, centrem l’atenció en el futbol per a parlar de la dinàmica centre-perifèria duta al terreny dels clubs de la Lliga espanyola; i dels èxits de la selecció espanyola i les implicacions per al sentiment nacional. Això últim ens serveix de base per a l’estudi empíric desenvolupat a partir d’entrevistes semiestructurades a militants de base de partits valencians d’esquerra i centreesquerra. Amb aquest material analitzem els discursos dels militants sobre aquestes victòries i la seua relació amb la identitat nacional.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Menchaca Sierra, Iratxe, Olga Dziabenko, and Javier García Zubía. "Experiència espanyola en el projecte Go-Lab." Educar 56, no. 2 (July 20, 2020): 387. http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.1067.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Ubasart, Gemma. "Nuevos retos para la salud de la democracia. Triple crisis española y cambios económicos, sociales y culturales." Pedagogia i Treball Social 9, no. 1 (July 6, 2020): 8. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i1.22392.

Full text

Abstract:

<div><p>El moviment global, que s’inicia amb la revolta de Seattle el 1999, suposa el punt de partida d'una nova era en la qual es comencen a materialitzar importants transformacions productives, socials i culturals en curs. Aquest canvi d'època internacional es superposa amb l'esgotament d'un cicle polític en la història contemporània espanyola que abraça des de l'aprovació de la Constitució (1978) fins a la irrupció de la triple crisi espanyola a partir de 2008.</p><p>En aquest article s'analitza aquesta crisi en la seva declinació econòmica, política i territorial, així com també els corrents de fons que l'originen. Vol posar-se el focus en avaluar la salut de la democràcia. Per avançar en aquest objectiu s'ha realitzat un doble exercici. D'una banda, caracteritzar la cultura política espanyola durant els 30 anys d'estabilitat i descriure les transformacions que es produeixen en ella a partir del canvi de mil·lenni. D'altra banda, explorar aquelles formes de participació que van més enllà de la democràcia representativa i que s'experimenten ja des de la recuperació democràtica.</p></div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Zamorano, Mariano Martín. "Post-politics and the validity of nationalism in the Spanish state." Annual Review. Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat 2 (December 15, 2017): 7–18. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats-en.2017-1.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Halcón Monge, Ismael. "Glosas léxicas en un silabario judeoespañol del siglo XX: ¿Recurso aclarador de préstamos o instrumento ideológico?" Meldar: Revista internacional de estudios sefardíes, no. 1 (December 15, 2020): 31–42. http://dx.doi.org/10.46661/meldar.5287.

Full text

Abstract:

En este artículo abordaremos el fenómeno de las glosas léxicas, a partir de los ejemplos que nos ofrece el texto sefardí Nuevo silabario espanyol (Salónica, 1931), editado por la librería Ovadia Shem Tov Naar, y trataremos de demostrar cómo la misma selección de las voces pseudoglosadas e, incluso, su contenido responden a una motivación más ideológica que lingüística. El análisis del Nuevo silabario espanyol, realizado principalmente desde un punto de vista léxico, nos muestra de primera mano el renacer del interés por los valores tradicionales religiosos –auspiciado por los grupos sionistas, ya entrado el siglo xx– tras el proceso de occidentalización y secularización del mundo judío-sefardí.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Salinero Martín, Juan José, Benito Pérez-González, Pablo Burillo, and Mª Luisa Lesma. "L’efecte de l’edat relativa en el futbol espanyol." Apunts Educació Física i Esports, no. 114 (December 30, 2013): 53–57. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2013/4).114.05.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Gisbert Cervera, Mercè, and Francesc M. Esteve Mon. "Editorial." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació, no. 2 (December 21, 2016): 5. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2016.2.1009.

Full text

Abstract:

A continuació presentem un nou número d’Universitas Tarraconensis: Revista de Ciències de l’Educació, el qual conté un conjunt d’articles científics, principalment d’autors d’universitats catalanes i de la resta de l’estat espanyol.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Castell, Eudald. "Negative attitudes towards borderline personality disorder patients in Spanish mental health and primary care services: mHealth, a possible solution? /Actituds negatives envers pacients amb trastorn límit de la personalitat als serveis de salut mental i d’assistència primària espanyols: mHealth, una possible solució?" Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 35, no. 2 (November 15, 2017): 23–37. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2017.35.2.23-37.

Full text

Abstract:

Summary. The purpose of this project was to study negative attitudes exhibited by mental health professionals toward patients with Borderline Personality Disorder (BPD) as a function of their work area (general health vs. mental health), profession, the quantity of patients with BPD they have treated over the past year, their number of years of experience in mental health, and their gender. The study used a sample of 310 professionals. We also explored how the professionals’ interest in using an innovative technological application (Medtep DBT) interacted with some of these variables, as well as the potential of the application to help change negative attitudes. Significant differences in attitude were found based on work area, profession, quantity of patients with BPD treated over the past and gender. Furthermore, profession, number of patients and years of experience in mental health determined significant differences in the professionals’ degree of interest in using Medtep DBT. Moreover, those with higher negative attitudes showed less interest in the application and a lesser willingness to try it. These results highlight the need to keep investigating how to improve the attitudes of healthcare professionals, especially nursing staff and family doctors, since they appear to be more susceptible to the development of negative attitudes. As a conclusion, we infer that the lack of empathy towards patients with BPD, the difficulties in their treatment and the years of experience in mental health all act as barriers to the implementation of the application. Resum. L’objectiu d’aquest estudi ha estat investigar les actituds negatives de professionals de la salut mental envers pacients amb Trastorn Límit de la Personalitat (TLP) en funció de la seva àrea de treball, la seva professió, pacients amb TLP tractats al darrer any, anys d’experiència en salut mental i sexe en una mostra de 310 professionals. A més a més s’han explorat, en base a part d’aquestes mateixes variables, el seu interès a usar una aplicació tecnològica innovadora (Medtep DBT) per al tractament d’aquests pacients així com la possibilitat que aquesta servís per a reduir les possibles actituds negatives. S’han trobat diferències significatives en les actituds en funció de l’àrea de treball, la professió, el nombre de pacients amb TLP tractats el darrer any i el sexe. La professió, el nombre de pacients i els anys d’experiència en salut mental també han determinat diferències significatives quant a l’interès a usar Medtep DBT. Aquells professionals amb majors actituds negatives han mostrat un menor interès i una menor disposició a utilitzar l’aplicació. Aquests resultats demostren la necessitat de seguir investigant com millorar les actituds d’aquests professionals, especialment dels d’infermeria i dels metges de capçalera, en ser els més vulnerables a desenvolupar-les. Com a conclusió es poden assenyalar la falta d’empatia envers pacients amb TLP, les dificultats en el seu tractament i els anys d’experiència en salut mental com a barreres en la implementació de l’aplicació.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Barniol, Enriqueta. "Converses amb Maravillas Díaz." Comunicació educativa, no. 13 (February 15, 2015): 9. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20009-13.

Full text

Abstract:

Conversa amb Maravillas Díaz, professora titular de Didàctica de l’Expressió Musical a la Universitat del País Basc. També presidenta de la delegació espanyola de l’ISME. Ens parla d'aquesta entitat, de les seves característiques i de la relació d'aquesta amb la comunitat educativa

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Canals Botines, Mireia. "Els personatges femenins fatals del cinema espanyol dels orígens." Quaderns de Cine, no. 5 (2010): 25–31. http://dx.doi.org/10.14198/qdcine.2010.5.04.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Arbós Arqué, Pablo. "Educación y educación física: presencia curricular de la educación física en el sistema educativo español; verificación y análisis de la condición física de los alumnos que inician sus estudios en el institut Torredembarra." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació, no. 2 (December 21, 2016): 91. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2016.2.1006.

Full text

Abstract:

L’Educació i l’Educació física, es troben en el denominador comú de la tesi "Educació i Educació Física: presència curricular de l’educació física en el sistema educatiu espanyol; verificació i anàlisi de la "condició física" dels alumnes que inicien els seus estudis a l’Institut Torredembarra".

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Gomar, Marc. "Lucrècia Borja en la premsa espanyola de 1835 a 1875." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (June 12, 2017): 324. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.10350.

Full text

Abstract:

Resum: Entre 1835 i 1875 no hi ha mes on el drama o l’òpera Lucrècia Borja no estiga en cartell en alguna part d’Espanya. El periode analitzat comprén des de la seua estrena a la península fins a l’aparició de «Lucrecia Borgia, rehabilitada», un extens article sobre la biografia de Gregorovius en el primer número de la Revista contemporánea. Cal tenir en compte que, a la premsa de l’època és habitual retallar, copiar i enganxar amb el consegüent efecte multiplicador. Lucrècia Borja saltarà aviat de les crítiques teatrals i musicals a la secció de successos o a la crònica política, un mostra de la extraordinària popularitat aconseguida, això sí, des de la infàmia, com ocorrerà amb altres figures femenines poderoses que també són objecte de la ficció del XIX. Paraules clau: Lucrècia Borja, Huit-cents, premsa, dones poderoses, drama Abstract: In the period of time between 1835 and 1875, the opera (or play) Lucrezia Borgia was always running somewhere in Spain. In this research it has been considered the period of time between its first release in the Iberian Peninsula and the publication of «Lucrecia Borgia, rehabilitada». This text is a very long essay about Lucrecia’s biography, written by Gregorovius, which was published in the first issue of Revista contemporánea. It needs to be considered that it was usual for journalists in that period of time to reduce, copy and paste texts, which has a multiplier effect. Lucrezia Borgia play reached an extraordinary popularity, and so it began to appear in affairs and politics columns, as well as in theatre and musical reviews columns. The same happened in the nineteenth century to other fictional characters of powerful women. Keywords: Lucrezia Borja, 19th century, newspaper, powerful women, play

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Espinós Felipe, Joaquim. "Testimoniatge, actualització i fabulació: la memòria històrica de la Guerra Civil en la narrativa catalana actual." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 33. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13502.

Full text

Abstract:

El tema de la Guerra Civil i la dictadura franquista ha generat a l’Estat espanyol des de mitjans dels noranta ençà una quantitat ingent de novel·les, articles periodístics, investigació històrica i producció audiovisual que palesa la vigència problemàtica del tema. Aquest article vol centrar-se en un aspecte d’aquesta producció: la referida a les narracions que dintre de la literatura catalana actual l’han abordat. Es tracta d’un corpus d’obres extens en el qual han participat alguns dels escriptors més destacats. La nostra aproximació pretén estudiar aquesta vasta i diversa producció, mirant d’esbrinar les motivacions i els plantejaments narratius que regeixen aquestes propostes. Hi hem discernit tres models bàsics d’aproximació: el testimonial, l’actualitzador i el fabulador, i ho hem il·lustrat amb les obres que considerem més representatives. Així mateix, hi hem constatat un canvi pel que fa al model de representació de personatges i fets històrics, que tendeix al multiperspectivisme i a una visió més crítica. Aquest canvi es relaciona amb el debat públic que el moviment de recuperació de la memòria històrica ha produït a tot l’Estat espanyol.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Koen-Sarano, Matilda, and Bruce Mitchell. "Ensenyando el Djudeo-Espanyol (Ladino) en la Universidad Ben-Gurion." Shofar: An Interdisciplinary Journal of Jewish Studies 19, no. 4 (2001): 53–55. http://dx.doi.org/10.1353/sho.2001.0111.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Gisbert Cervera, Mercè, and Francesc M. Esteve Mon. "Editorial." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (June 30, 2017): 5. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2017.1.1808.

Full text

Abstract:

Presentem, a continuació, el primer número de l’any 2017 d’Universitas Tarraconensis: Revista de Ciències de l’Educació. Com a continuació descrivim, es tracta d’un número amb un seguit d’investigacions realitzades per professors i investigadors de diferents universitats de l’estat espanyol, però integrant, totes elles, una important mirada europea i internacional, amb temes de rellevància científica i interès acadèmic per al món de l’educació.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Moreno Gil, Victoria. "«Accountability» a la premsa espanyola: la publicació dels escrits de rectificació." Anàlisi, no. 61 (December 18, 2019): 55. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3231.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

González Rueda, Antonio Javier, and Antonio Ariño Villarroya. "La dimensió cultural de la universitat espanyola. Estat de la qüestió." Debats. Revista de cultura, poder i societat 134, no. 1 (May 31, 2020): 217–32. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.13.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Prieto Ayuso, Alejandro, Juan Carlos Pastor Vicedo, Jaime Serra Olivares, and Sixto González Víllora. "L’efecte de l’edat relativa en el futbol espanyol: temporada 2013/14." Apunts Educació Física i Esports, no. 121 (September 30, 2015): 36–43. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2015/3).121.05.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Millan, Catalina. "Adapting Intertextuality: The case of nursery rhyme characters in creating new canons in children’s culture." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 193. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.11445.

Full text

Abstract:

The increasingly common use of English nursery rhymes intertextually has impacted upon their transfer into target cultures: entire nursery rhymes, fragments and characters are now found in translational situations. Most of these situations are adaptations of nursery rhymes into other media; and one of the most evident is the use of nursery rhyme characters found in a different context, frequently portrayed visually. Through a reception case study with Spanish students, this report intends to address issues about the relevance of intertextuality in translation, as well as the child’s assumptions in relation to discourse and visual input. Through a qualitative mixed-method study, children worked with nursery rhymes without visual prompts as well as intertextually presented nursery rhyme characters, and offered insight into acquired expectations and anticipations. Through the revision of the results, visual adaptation proves to contribute to children’s acculturation and assumptions, reducing the openness to foreignization. Key words: adaptation, intertextuality, nursery rhymes, translation, acculturation ResumenEl uso cada vez más común de las nursery rhymes inglesas de forma intertextual tiene un impacto sobre su transferencia a la cultura meta: rimas enteras, fragmentos o personajes se encuentran ahora en situaciones de traducción. Muchas de estas situaciones son adaptaciones de nursery rhymes a otros medios; y una de las más evidentes es el uso de personajes de nursery rhymes en un contexto diferente, normalmente con un apoyo visual. A través de un estudio de recepción con estudiantes españoles de edades comprendidas entre 12 y 14 años, este artículo pretende ofrecer respuestas sobre la relevancia de la intertextualidad en la traducción, además de las presuposiciones en relación al discurso y a los mensajes visuales. A través de un estudio de métodos mixtos, un grupo de participantes trabajó con nursery rhymes sin apoyo visual y con personajes de nursery rhymes presentados de forma intertextual y con apoyo visual. El estudio ofrece información sobre las expectativas adquiridas y los patrones discursivos de los niños y adolescentes. En la revisión de los resultados, se demuestra que la adaptación visual influye en la aculturación y las presuposiciones de los niños partiendo de un modelo hegemónico, y reduce su capacidad de extranjerización en transferencias culturales. Palabras clave: adaptación, intertextualidad, nursery rhymes, traducción, aculturación. ResumL’ús cada vegada més comú de les nursery rhymes ingleses de forma intertextual té un impacte sobre la seua transferència a la cultura meta: rimes senceres, fragments o personatges es troben ara en situacions de traducció. Moltes d’aquestes situacions són adaptacions de nursery rhymes a d’altre mitjans i una de les més evidents és l’ús de personatges de de nursery rhymes en un context diferent, normalment amb un suport visual. A través d’un estudi de recepció amb estudiants espanyols d’edats compreses entre 12 i 14 anys, aquest article pretén oferir respostes sobre la rellevància de la intertextualitat en la traducció, a més de les pressuposicions en relació al discurs i als missatges visuals. A través d’un estudi de mètodes mixts, un grup de participants va treballar amb nursery rhymes presentats ací de forma intertextual i amb suport visual. L’estudi ofereix informació sobre les expectatives adquirides i els patrons discursius dels infants i adolescents. En la revisió dels resultats, es demostra que l’adaptació visual influeix en la aculturació i les pressuposicions dels infants tot partint d’un model hegemònic i redueix la seua capacitat d’estrangerització en transferències culturals. Paraules clau: adaptació, intertextualitat, nursery rhymes, traducció, aculturació

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Planes Ferrer, Guida. "La narració de la Guerra Civil espanyola en els àlbums il•lustrats." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 4, no. 4 (December 4, 2011): 32. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.440.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!