Academic literature on the topic 'Estereotip'

[cat] Aquesta tesi estudia les representacions d’alteritat derivades del pas de fronteres —en el sentit diaspòric o en el transitori— a l’illa de Mallorca presents en les novel·les en català escrites per autors mallorquins entre 1968 i 2008. Es basa en concepcions teòriques que parteixen de dues aproximacions diferenciades: la primera, d’ordre filosòfic, que analitza l’alteritat com a element de construcció de la identitat; la segona, d’ordre social-icònic, que estudia les imatges mentals en les representacions públiques d’una cultura. L’estudi també inclou una visió panoràmica de la realitat històrica, demogràfica i social recent de Mallorca. L’objectiu de la tesi és examinar la construcció de les imatges de l’estranger com a resultat de processos culturals, socials i polítics, observar la circulació i el canvi que han anat experimentant i relacionar-les amb l’evolució dels estereotips en la societat mallorquina durant aquests anys. Aquestes imatges oscil·len entre la visió progressista que abraça el nou i la més conservadora que rebutja els canvis. La transformació apareix sovint en forma de conflicte i es relaciona amb la percepció d’un mateix i del forà. S’observa la porositat en la configuració de la identitat i de la construcció social i es fa evident la complexitat de percepcions i de reaccions davant la qüestió. Aquesta dicotomia es tradueix en dues visions oposades del subjecte transfronterer: l’amenaça i el camí de sortida que ajuda l’illenc a escapar del solipsisme de la societat mallorquina. A partir d’aquí, es repassen els diversos estereotips i imatges presents al corpus. Una de les representacions més significatives és la del turista —des de la imatge més habitual del visitant, banal i hedonista, fins a la del turista residencial, que combina aquesta posició mòbil del subjecte amb l’estabilitat que implica la propietat immobiliària. També es llegeixen críticament les construccions imagològiques que basteixen el discurs construït per la indústria turística, siguin visions generals o representacions de personatges històrics. L’adquisició d’habitatges per part d’estrangers introdueix la tipologia del nou resident, representat sovint a partir de la idea de desconnexió amb la societat de recepció, però que ocasionalment pot compartir algunes actituds amb els nadius. Davant l’estranger en posició hegemònica, també trobam imatges que situen el nouvingut en una posició feble, de refugiat o de migrant econòmic, que sol emprar-se per emmirallar la societat mallorquina i els seus valors. S’observa una tendència a sexualitzar l’estranger i a llegir-lo, especialment si és dona, com un mer objecte de desig que prestigia l’home que s’hi acosta. En canvi, la dona que s’hi relaciona és desacreditada, en particular en obres publicades a l’inici del període estudiat. La representació del negre té unes característiques específiques i sempre relacionades amb l’estrangeritat, i sovint es vincula a un primitivisme relacionat amb societats de caire tribal, de desenvolupament social poc complex. L’estudi també examina l’alterització del territori relacionada amb l’estranger: per un costat, s’observa la representació dels espais en què l’Altre és hegemònic, en els quals els illencs deixen de tenir preponderància i, per tant, consideren com a territori aliè; per un altre, s’estudia la presència de l’Altre en els espais en què no se l’espera, zones que la indústria turística de model fordista havia reservat a l’illenc i que reben un nombre cada cop més elevat de visitants o nouvinguts transfronterers. En tots els casos, aquestes representacions no són només analitzades per la seva proximitat al clixé, sinó sobretot en termes de l’espai de confluència amb els illencs, amb la imatge literària que reflecteix les dinàmiques de la convivència. La proximitat entre els col·lectius no sol originar una hibridesa que transcendeixi la representació binària i, quan apareix efectivament aquesta hibridesa, la imatge tendeix cap a una de les dues identitats que configuren el subjecte híbrid: es constata així una manca de presència del tercer espai de representació que exposava Bhabha.<br>[spa] Esta tesis estudia las representaciones de alteridad derivadas del paso de fronteras —en el sentido diaspórico o en el transitorio— en la isla de Mallorca presentes en las novelas en catalán escritas por autores mallorquines entre 1968 y 2008. Se basa en concepciones teóricas que parten de dos aproximaciones diferenciadas: la primera, de orden filosófico, que analiza la alteridad como elemento de construcción de la identidad; la segunda, de orden social-icónico, que estudia las imágenes mentales en las representaciones públicas de una cultura. El estudio también incluye una visión panorámica de la realidad histórica, demográfica y social reciente de Mallorca. El objetivo de la tesis es examinar la construcción de las imágenes del extranjero como resultado de procesos culturales, sociales y políticos, observar la circulación y el cambio que han ido experimentando y relacionarlas con la evolución de los estereotipos en la sociedad mallorquina durante estos años. Estas imágenes oscilan entre la visión progresista que acoge lo nuevo y la más conservadora que rechaza los cambios. La transformación aparece a menudo en forma de conflicto y se relaciona con la percepción de uno mismo y del foráneo. Se observa la porosidad en la configuración de la identidad y de la construcción social y se hace evidente la complejidad de percepciones y de reacciones ante la cuestión. Esta dicotomía se traduce en dos visiones opuestas del sujeto transfronterizo: la amenaza y el camino de salida, que ayuda al isleño a escapar del solipsismo de la sociedad mallorquina. A partir de aquí, se repasan los distintos estereotipos e imágenes presentes en el corpus. Una de las representaciones más significativas es la del turista —desde la imagen más habitual del visitante, banal y hedonista, hasta la del turista residencial, que combina esta posición móvil del sujeto con la estabilidad que implica la propiedad inmobiliaria—. También se leen críticamente las construcciones imagològicas que constituyen el discurso construido por la industria turística, sean visiones generales o representaciones de personajes históricos. La adquisición de viviendas por parte de extranjeros introduce la tipología del nuevo residente, representado a menudo a partir de la idea de desconexión con la sociedad de recepción, pero que ocasionalmente puede compartir algunas actitudes con los nativos. Ante el extranjero en posición hegemónica, también encontramos imágenes que sitúan el recién llegado en una posición débil, de refugiado o de migrante económico, que suele utilitzarse para reflejar la sociedad mallorquina y sus valores. Se observa una tendencia a sexualizar el extranjero y leerlo, especialmente si es mujer, como un mero objeto de deseo que prestigia al hombre que se le acerca. En cambio, la mujer que se relaciona con el extranjero es desacreditada, en particular en obras publicadas al inicio del periodo estudiado. La representación del negro tiene unas características específicas y siempre relacionadas con la extranjeridad, ya menudo se vincula a un primitivismo relacionado con sociedades de tipo tribal, de desarrollo social poco complejo. El estudio también examina la alterización del territorio relacionada con el extranjero: por un lado, se observa la representación de los espacios en que el Otro es hegemónico, donde los isleños dejan de tener preponderancia y, por tanto, consideran como territorio ajeno; por otro, se estudia la presencia del Otro en los espacios en los que no se le espera, zonas que la industria turística de modelo fordista había reservado al isleño y que reciben un número cada vez más elevado de visitantes o recién llegados transfronterizos. En todos los casos, estas representaciones no son sólo analizadas por su proximidad al cliché, sino sobre todo en términos del espacio de confluencia con los isleños, con la imagen literaria que refleja las dinámicas de la convivencia. La proximidad entre los colectivos no suele originar una hibridez que trascienda la representación binaria y, cuando esta hibridez efectivamente aparece, la imagen tiende hacia una de las dos identidades que configuran el sujeto híbrido: se constata así una falta de presencia del tercer espacio de representación que exponía Bhabha.<br>[eng] This thesis studies the representations of alterity derived from the passage of borders —both in the diasporic and transient sense— on the island of Majorca, present in the novels in Catalan written by Majorcan authors between 1968 and 2008. This study is based on theoretical conceptions that start from two differentiated approaches: the first, of philosophical order, that analyzes Otherness as an element of identity construction; the second, of social-iconic order, that studies the mental images in public representations in a given culture. The study also includes a panoramic view of the recent historical, demographic and social reality of Mallorca. This thesis aims to examine the construction of images of foreigners as a result of cultural, social and political processes, to observe the circulation and change that these images have been experiencing and to relate them to the evolution of stereotypes in Mallorcan society during these years. These images oscillate between the liberal vision that embraces the new and the most conservative one that rejects changes. This transformation often appears as a conflict and is related to the perception of the Self and the Other. Thus, the configuration of identity and social construction reflects an important degree of porosity and complexity of the perceptions and reactions towards the matter. This dichotomy translates into two opposing visions of the cross-border subject: the foreigner as a threat and the foreigner as an escape that helps the islander to evade the solipsism of Mallorcan society. Henceforth, the various stereotypes and images present in the corpus are reviewed. One of the most significant is the tourist —from the most usual image of the visitor, banal and hedonistic, to the image of the residential tourist, that combines this movable position of the subject with the stability that implies the real estate property. Critical readings are also given to the imaginary fabrications that build the discourse constructed by the tourist industry, whether they are general views or representations of historical figures. The acquisition of housing by foreigners introduces the typology of the new resident, often represented through the idea of disconnection with the receiving society, but occasionally s/he can share some attitudes with the native. As well as the hegemonic alien, we also find images that place the newcomer in a subaltern position, both as a refugee or as an economic migrant, which is usually used to mirror Mallorcan society and its values. There is a tendency to sexualize and to read the foreigner, especially if it is a woman, as a mere object of desire for the man who approaches her. Conversely, the woman who has a relationship with a foreigner falls into disgrace, especially in works published at the beginning of the studied period. The representation of blackness has specific characteristics, always connected to foreignness, and is often linked to a primitivism related to societies of a tribal nature, with unsophisticated social development. The study also examines the alterization of the territory in connection with the foreigner: on the one hand, the texts contain representations of the spaces where the Other is hegemònic and, because the islanders are no longer preponderant, are considered as foreign territory; on the other, the presence of the Other in areas where s/he is not expected, areas that the Fordist tourism industry had reserved to the islanders, and currently receive an increasing number of visitors or cross-border migrants. Both cases present a complex configuration. These representations are not only analyzed in terms of their proximity to the cliché, but also through their confluence with the Islanders and the dynamics of coexistence between groups. It is remarkable that the representation of the proximity between the groups does not usually result in a hybridity that transcends the binary representation. Furthermore, when this hybridity effectively appears, the image tends towards one of the two identities that make up the hybrid subject, which results in a lack of presence of the third space of representation as established by Bhabha.