Academic literature on the topic 'Estereotips de gènere'

«El rosa per a la nena i el blau per al nen!». «Que bonica i dolça que ets!». «Mira que bé que juga a futbol el meu nen»... Els estereotips de gènere encara són molt presents en la nostra societat. Però, d’on reben aquests referents els infants?Els contes són una eina metodològica molt present en totes les escoles i en la vida dels infants. Aquesta recerca té l’objectiu principal d’identificar els estereotips de gènere que podem trobar als àlbums il·lustrats proposats pel Centre de Recursos Pedagògics (CRP), a partir de l’anàlisi de l’àlbum il·lustrat ¿On és la lluna?En aquest article es fa una reflexió de la important tasca del docent en l’elecció dels llibres per treballar amb els infants. També es vol conscienciar la societat sobre la presència d’aquests estereotips i sobre els missatges que transmetem inconscientment als infants.

L’article que es presenta analitza les diferències en la percepció de l’impacte sobre el propi posicionament cap a l’àmbit STEM en estudiants de secundària que han participat en un festival STEM. També considera diversos elements que poden afavorir un posicionament positiu cap a l’àmbit STEM, en base a la visió dels nois i noies participants. Les dades en les que es basa l’estudi van ser obtingudes mitjançant un qüestionari que l’alumnat participant va respondre en acabar el festival (N=791). Els resultats mostren com els estudiants que s’identifiquen com a nois reconeixen un impacte més positiu del festival en la millora del seu posicionament cap a l’àmbit STEM i en comparació amb la resta d’estudiants, si bé també es destaquen altres diferències. La tria dels elements que haurien afavorit el posicionament reprodueix els estereotips associats a la construcció hegemònica de la identitat de gènere (p.ex. més noies que nois que valoren activitats ludificades i en les que es treballa en grup). No obstant, també s’observen diferències significatives dins d’un mateix gènere. Els resultats obtinguts conviden a desenvolupar una mirada crítica envers els elements que s’han utilitzat en el festival STEM per promoure el posicionament de l’alumnat participant, així com també a reconèixer la necessitat d’introduir de manera explícita una perspectiva de gènere inclusiva en qualsevol activitat educativa STEM que vulgui ser veritablement equitativa.

Un dels motius principals que tenen els usuaris de les xarxes socials en línia (XSL) per mantenir un perfil en aquestes xarxes és la presentació de la seva identitat (Nadkami & Hofmann, 2012). A causa del control que possibiliten les XSL en la creació i el manteniment del perfil de presentació (Walther, 2007), alguns usuaris manipulen estratègicament la seva identitat i projecten aspectes idealitzats per tal d’obtenir una major acceptació social i augmentar el seu benestar psicològic (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Algunes d’aquestes característiques corresponen a estereotips de gènere tradicionals, per exemple l’expressivitat i l’atractiu en les dones i la instrumentalitat en els homes (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Manago Graham, Greenfield, & Salimkhan, 2008). L’objectiu és conèixer si hi ha diferències entre la manera com els usuaris de Facebook perceben que es presenten en el l’entorn cara a cara (jo) i a Facebook (jo Facebook), i avaluar també el grau de relació que tenen les seves presentacions amb el seu jo ideal (com els agradaria ser) tant en termes d’estereotips masculins i femenins tradicionals com en termes de personalitat. També es vol avaluar quina és la relació d’una presentació d’acord amb els estereotips de gènere tradicionals amb el benestar psicològic. Un total de 254 joves (187 dones) van contestar un qüestionari de dades sociodemogràfiques bàsiques, una escala d’estereotips de gènere tradicionals creada ad hoc, la versió espanyola del Ten Item Personality Inventory (TIPI) de Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol, & Chamarro, 2013) i les escales de benestar psicològic de Ryff (Van Dierendonck et al., 2006). Els participants creuen que es presenten de manera similar, per la qual cosa no hi ha grans diferències en la manera com homes i dones es presenten en aquestes XSL. Així mateix, els participants no perceben grans diferències entre la manera com es presenten en l’entorn cara a cara i la manera com es presenten a Facebook, per tant, la seva presentació a Facebook no representa una idealització. Els trets corresponents a la masculinitat tradicional són els més desitjats i més vinculats al benestar psicològic. Les dades il·lustren que les XSL han esdevingut un entorn normalitzat on hi ha una extensió de les interaccions socials que tenen lloc en l’entorn cara a cara; a més, atès que homes i dones tenen cada dia un rol més igualitari, les diferències tradicionals entre tots dos han anat neutralitzant-se.
Uno de los motivos principales que tienen los usuarios de las redes sociales en línea (RSL) para mantener un perfil en ellas es la presentación de su identidad (Nadkami & Hofmann, 2012). Debido al control que posibilitan las RSL en la creación y el mantenimiento del perfil de presentación (Walther, 2007), algunos usuarios manipulan estratégicamente su identidad y proyectan aspectos idealizados para obtener una mayor aceptación social y aumentar su bienestar psicológico (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Algunas de estas características corresponden a estereotipos de género tradicionales, por ejemplo la expresividad y el atractivo en las mujeres y la instrumentalidad en los hombres (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Manager Graham, Greenfield, & Salimkhan, 2008). El objetivo es conocer si existen diferencias entre cómo los usuarios de Facebook perciben presentarse en el entorno cara a cara (yo) y en Facebook (yo Facebook), y evaluar también el grado de relación que tienen sus presentaciones con su yo ideal (como les gustaría ser) tanto en términos de estereotipos masculinos y femeninos tradicionales como en términos de personalidad. También se quiere evaluar cuál es la relación de una presentación de acuerdo con los estereotipos de género tradicionales con el bienestar psicológico. Un total de 254 jóvenes (187 mujeres) contestaron un cuestionario de datos sociodemográficos básicos, una escala de estereotipos de género tradicionales creada ad hoc, la versión española del Ten Item Personality Inventory (TIPI) de Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol y Chamarro (2013) y las escalas de bienestar psicológico de Ryff (Van Dierendonck et al., 2006). Los participantes creen presentarse de manera similar, por lo que no hay grandes diferencias entre cómo hombres y mujeres se presentan en estas RSL. Asimismo, los participantes no perciben grandes diferencias entre la forma en que se presentan en el entorno cara a cara y la forma en que la se presentan en Facebook, por lo tanto, su presentación en Facebook no representa una idealización. Los rasgos correspondientes a la masculinidad tradicional son los más deseados y los más vinculados al bienestar psicológico. Los datos muestran que las RSL se han convertido en un entorno normalizado en el que existe una extensión de las interacciones sociales que tienen lugar en el entorno cara a cara; además, dado que hombres y mujeres tienen cada día un rol más igualitario, las diferencias tradicionales entre los dos se han ido neutralizando.
One of the main reasons for the users of online social networks (OSN) to maintain a profile on them is the presentation of their identity (Nadkami & Hofmann, 2012). Due to the control enabled by the OSN in the creation and maintenance of the presentation profile (Walther, 2007), members may strategically manipulate (strategically) their identity and project idealized aspects to perceive a greater social acceptance and increase their psychological well-being (Michikyan, Dennis, & Subrahmanyam, 2014). Some of these features correspond to traditional gender stereotypes, such expressiveness and attractiveness in women and instrumentality in men (Haferkamp, Eilmer, Papadakis, & Kruck, 2012; Graham Manager, Greenfield, & Salimkhan, 2008). The goal of this study is to determine whether there are differences between how Facebook users perceive their presentation in the face-to-face environment (self) and on Facebook (self-Facebook) and also assess the degree of relationship between their presentations with an ideal self (as they would like to be) both in terms of traditional male and female stereotypes and in terms of personality. In addition, the relationship of a presentation according to traditional gender stereotypes with psychological well-being is studied. A total of 254 young people (187 women) completed a questionnaire of basic demographic data, a scale of traditional gender stereotypes created ad hoc, the Spanish version of the Ten Item Personality Inventory (TIPI) of Renau, Oberst, Gosling, Rusiñol and Chamarro ( 2013) and the Ryff scales of psychological well- being (Van Dierendonck et al., 2006). Participants believe they project a similar presentation, so there are no major differences between how men and women are presented in this OSN. In addition, participants do not perceive significant differences between the ways they present themselves in the face-to-face environment and how they appear on Facebook, therefore, its presentation in Facebook does not represent an idealization. The traits related to traditional masculinity are the most desirable and the most related to psychological well-being. The data show that the OSN have become a standardized environment in which there is an extension of social interactions that occur in the face-to-face context; moreover, since men and women roles are becoming more and more equal, the traditional differences between them have been neutralized.

El objetivo de la tesis doctoral responde a la voluntad de encontrar nuevas explicaciones al hecho de que el número de empresarios sea claramente superior al de empresarias. En la descripción de las diferencias entre las empresas creadas por hombres y mujeres subyace una norma: que la brecha es inalterable y natural, puesto que la diferenciación sexual también lo es. Determinadas aportaciones a la literatura en emprendimiento afirman que son más significativas las diferencias halladas entre los empresarios de un mismos sexo que las existentes entre el empresariado de ambos sexos. El trabajo apuesta por buscar interpretaciones que vayan más allá de la diferencia biológica entre ellos y profundiza en el estudio de la influencia que el proceso de socialización ejerce en los individuos y en su voluntad de poner en marcha un negocio en algún momento de sus vidas. Como primer paso, y con objeto de confirmar la persistencia de los estereotipos de género en la actualidad en Catalunya, se trabaja sobre la base de una selección de treinta y un ítems que o bien describen la figura del empresario, o bien son antónimos de la misma. De esta manera, se empieza por identificar las categorías de género (masculino, femenino, andrógino y no diferenciado) a las que pertenecen los ítems escogidos. A continuación se realiza el dibujo de la Orientación de Rol de Género de los individuos que conforman la muestra, es decir, el grado de identificación de las personas con los diferentes estereotipos de género. En segundo lugar se analiza cuáles de los ítems caracterizan la persona emprendedora en la Catalunya actual, y se comprueba que se trata de estereotipos de género masculinos y andróginos. Es decir, ningún rasgo estereotipado como femenino configura la caracterización de la persona emprendedora. Consecuentemente, la mujer no se ve identificada con dicha opción profesional puesto que se siente amenazada por el estereotipo y lo acaba confirmando. La mujer percibe que la sociedad no espera de ella que ponga en marcha un negocio, de manera que actúa en consecuencia y no pone en duda la prescripción del estereotipo. Por otra parte, las personas que se identifiquen con el estereotipo de género masculino y andrógino muestran mayor intención de emprender, y las que se identifican con el género femenino manifiestan una nula voluntad de crear una empresa. Finalmente se comprueba que la variable género posee una mayor capacidad para explicar la intención de emprender de los individuos que la variable sexo. La intención de emprender es fruto de las percepciones subjetivas ¿la orientación de género- más que de las condiciones objetivas ¿el sexo biológico-. Las mujeres no nacen con menor intención de emprender que los hombres, sino que las diferencias aparecen como consecuencia del proceso de socialización. De esta manera, para analizar cuestiones relacionadas con el emprendimiento, hombres y mujeres no pueden ser tratados como grupos homogéneos puesto que las generalizaciones son arriesgadas y nos alejan de la compleja realidad. Como conclusión se propone que para reducir la brecha de género en el emprendimiento se empiece por tomar consciencia de la influencia que aún hoy ejercen los estereotipos de género en la elección de carrera de las personas, así como de la caracterización del empresario con estereotipos de género masculinos y andróginos. Sería necesario, así mismo, mejorar la visibilidad de los rasgos andróginos de la persona emprendedora para que un mayor número de mujeres se identifiquen y se planteen emprender. Se considera, finalmente, la propuesta de un cambio de paradigma en el mundo de los negocios y las organizaciones donde determinados rasgos estereotipados como femeninos sean considerados positivos y necesarios para la gestión empresarial.
Numerous studies have addressed the phenomenon of entrepreneurship from a gender perspective; however their approaches consist in analyzing the differences shown in the behavior of entrepreneurs based on their sex. This doctoral thesis addresses female entrepreneurship from the perspective of gender role orientation. The results of the study confirm the persistence of gender stereotypes related to female leadership and that they affect the entrepreneurial phenomenon. Male stereotypes persist, although others emerge, androgynous, that is, both male and female. Finally, this research examines the influence of gender orientation of individuals in their entrepreneurial intention, deriving theoretical and practical implications.
L’objectiu de la tesi doctoral respon a la voluntat de trobar noves explicacions al fet que el nombre d’empresaris sigui clarament superior al d’empresàries. En la descripció de les diferències entre les empreses creades per homes i dones subjeu una norma: que la bretxa és inalterable i natural, perquè la diferenciació sexual també ho és. Determinades aportacions a la literatura en emprenedoria afirmen que són més significatives les diferències trobades entre els empresaris d’un mateix sexe que les existents entre l’empresariat d’ambdós sexes. El treball aposta per cercar interpretacions que vagin més enllà de la diferència biològica entre ells i aprofundeix en l’estudi de la influència que el procés de socialització exerceix en els individus i en la seva voluntat de posar en marxa un negoci en algun moment de les seves vides. Com a primer pas, i per tal confirmar la persistència dels estereotips de gènere en l’actualitat a Catalunya, es treballa sobre la base d’una selecció de trenta-un ítems que o bé descriuen la figura de l’empresari, o bé són antònims de la mateixa. D’aquesta manera, es comença per identificar les categories de gènere (masculí, femení, androgin i no diferenciat) a les que pertanyen els ítems triats. A continuació es fa el dibuix de l’Orientació de Rol del Gènere dels individus que conformen la mostra, és a dir, el grau d’identificació de les persones amb els diferents estereotips de gènere.En segon lloc s’analitza quins dels ítems caracteritzen la persona emprenedora a la Catalunya actual, i es comprova que es tracta d’estereotips de gènere masculins i andrògins. És a dir, cap tret estereotipat com a femení configura la caracterització de la persona emprenedora. Conseqüentment, la dona no es veu identificada amb aquesta opció professional doncs se sent amenaçada per l’estereotip i l’acaba confirmant. La dona percep que la societat no espera d’ella que posi en marxa un negoci, de manera que actua en conseqüència i no posa en dubte la prescripció de l’estereotip. D’altra banda, les persones que s’identifiquen amb l’estereotip de gènere masculí i androgin mostren major intenció d’emprendre, i les que s’identifiquen amb el gènere femení manifesten una nul•la voluntat de crear una empresa.Finalment es comprova que la variable gènere posseeix una major capacitat per explicar la intenció d’emprendre dels individus que la variable sexe. La intenció d’emprendre és fruit de les percepcions subjectives –l’orientació de gènere- més que de les condicions objectives –el sexe biològic-. Les dones no neixen amb menor intenció d’emprendre que els homes, sinó que les diferències apareixen com a conseqüència del procés de socialització. D’aquesta manera, per analitzar qüestions relacionades amb l’emprenedoria, homes i dones no poden ser tractats com a grups homogenis ja que les generalitzacions són arriscades i ens allunyen de la complexa realitat.Com a conclusió es proposa que per tal de reduir la bretxa de gènere en la creació d’empreses es comenci per prendre consciència de la influència que encara avui exerceixen els estereotips de gènere en l’elecció de carrera de les persones, així com de la caracterització de l’empresari amb estereotips de gènere masculins i andrògins. Caldria, tanmateix, millorar la visibilitat dels trets andrògins de la persona emprenedora per tal que un major nombre de dones s’identifiquin i es plantegin l’opció d’emprendre. Es contempla, finalment, la proposta d’un canvi de paradigma en el món dels negocis i les organitzacions on determinats trets estereotipats com a femenins siguin considerats positius i necessaris per a la gestió empresarial.

S'analitza, des de la perspectiva de gènere, quina ha estat l'evolució històrica de l'escola. La constatació d'una escola mixta generalitzada als països occidentals que no està donat resposta als reptes actuals d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, porta a formular una hipòtesi que es pot resumir de la següent manera: la presència i socialització dels dos sexes a l'aula té repercusions educatives, i que a vegades suposen una dificultat en l'assoliment dels objectius escolars; la separació dels sexes pot aportar avantatges educatius; la psicologia social pot ajudar a comprendre les raons d'aquests efectes, i determinar els factors psicosocials més rellevants sobre els quals dirigir la recerca. L'estudi de camp, realitzat a través d'entrevistes en profunditat, confirma la hipòtesi i planteja una prospectiva.

La identitat és, segurament, un dels conceptes més controvertits en l'àmbit de la psicoanàlisi i de la filosofia. No obstant, en el camp psicoanalític hi ha un consens raonable respecte a l'existència d'una íntima relació entre el desenvolupament psicosexual, contribució original de Freud, i el naixement del sentiment d'identitat. Aquesta recerca es basa en una revisió extensa de les contribucions teòriques (des dels autors més clàssics als més recents) que constaten que les nocions de cos i d'identitat resulten indissociables. D'acord amb aquesta idea, i donat que el cos és sexuat, passem posteriorment a una revisió dels conceptes de gèneres i els estereotips de gènere, així com a l'anàlisi de les relacions entre la identitat de rol de gènere a través d'estereotipies socials, l'estima corporal individual i la possibilitat de psicopatologia associada. Participen en el present estudi 480 alumnes de diferents centres universitaris del nord de Portugal, dels quals un 60% són dones i el 40% restant son de sexe masculí. Els tres instruments d'avaluació emprats van ser el “Personal Attributes Questionnaire (PAQ)”, la “Body-Esteem Scale” i la “Symptom Distress Check-List (SCL-90-R)”. A partir dels principals resultats obtinguts a la recerca podem concloure que les mostres de cada un dels sexes no van perdre els comportaments i característiques estereotipadament associades a elles. Comparant aquests resultats amb els d'aquells estudis obtinguts pels autors del PAQ ( i per la majoria d'estudis posteriors), s'ha donat una adquisició de comportaments i característiques estereotipadament associades al sexe oposat, particularment en el cas dels homes. La masculinitat i l'estima corporal dels homes es troben vinculades positivament a la condició física. En canvi, la feminitat i l'estima corporal de les dones si bé s'associa de forma negativa a la preocupació pel pes es vincula de forma positiva a l'atractiu sexual. Els comportaments i característiques estereotipadament identificats amb la masculinitat (tant en la mostra masculina com en la femenina) estan associats a una estima corporal superior i a nivells inferiors de simptomatologia psicopatològica en general i, específicament, a la de tipus depressiu. Alhora, els comportaments i característiques identificats amb la feminitat estan associats a una pitjor estima corporal i a nivells més elevats de simptomatologia psicopatològica.
La identidad es, seguramente, una de las nociones más controvertidas en los dominios del psicoanálisis y de la filosofía. En el campo psicoanalítico, sin embargo, hay un consenso razonable respecto a la existencia de una estrecha relación entre el desarrollo psicosexual, contribución original de Freud, y el nacimiento del sentimiento de identidad. Esta investigación parte de una extensa revisión de las contribuciones teóricas (de los autores más clásicos a los más recientes) que constatan que las nociones de cuerpo e identidad son indisociables. De acuerdo con esta idea, y porque el cuerpo es sexuado, pasamos, posteriormente a una revisión de los conceptos de género y de estereotipos de género, así como al análisis de las relaciones entre la identidad de rol de género, a través de estereotipias sociales, la estima corporal individual y la posibilidad de existencia de psicopatología asociada. Participan en este estudio 480 alumnos de diferentes centros universitarios del norte de Portugal, de los que el 60,00% son mujeres y el 40,00% de sexo masculino. Los tres instrumentos de autoevaluación utilizados fueron el “Personal Attributes Questionnaire (PAQ)”, la “Body-Esteem Scale” y la “Symptom Distress Check-List (SCL-90-R)”. A partir de los principales resultados obtenidos en la presente investigación, concluimos que las muestras de cada uno de los sexos no perdieron los comportamientos y características estereotipadamente asociados a ellas. Comparando los resultados de estos estudios con aquellos obtenidos por los autores originales del PAQ (y por la mayoría de los estudios posteriores), hubo una adquisición de comportamientos y características estereotipadamente asociados al sexo opuesto, particularmente en el caso de los hombres. La masculinidad y la estima corporal de los hombres están vinculadas positivamente a la condición física. En cambio, la feminidad y la estima corporal de las mujeres por un lado se asocian de forma negativa a la preocupación por el peso y por otro, de forma positiva al atractivo sexual. Los comportamientos y características estereotipadamente identificados con la masculinidad (tanto en la muestra masculina como en la femenina) están asociados a una estima corporal superior y a niveles inferiores de sintomatología psicopatológica, en general, y depresiva, en particular. A su vez, los comportamientos y características identificados con la feminidad están asociados a una peor estima corporal y a niveles más elevados de sintomatología psicopatológica.
Identity is without doubt one of the most controversial notions in the domains of psychoanalysis and philosophy. In psychoanalysis, however, the existence of a close relationship between Freud’s original contribution of psychosexual development and the birth of a sense of identity is fairly consensual. This research is part of a wide-ranging review of the theoretical contributions (from the more classical to the most recent) that suggest that the notions of body and identity cannot be separated from one another. In line with this idea, and because the body is sexual, we shall review the concepts of gender and gender stereotypes and analyse the relations between identity and the role of gender in terms of social stereotypes, the individual’s body esteem and the possibility of associated psychopathology. This study involved the participation of 480 students from various higher education establishments and polytechnic institutes in the north of Portugal; 60.00% (288) were female and the other 40.00% (192) were male. The three self-assessment tools used were the Personal Attributes Questionnaire (PAQ), the Body-Esteem Scale and the Symptom Distress Check-List (SCL-90-R). Our main findings indicate that the populations of each sex studied have not lost the behaviour and characteristics stereotypically associated with them. When these results are compared with those reported by the authors of the PAQ (and by most of the subsequent studies), however, the acquisition of behaviours and characteristics stereotypically associated with the opposite sex was found in both sexes, particularly in the male population. Masculinity and body esteem in men are predominantly associated (positively) with physical condition, whereas femininity and body esteem in women are negatively associated with weight concern and positively with sexual attractiveness. The behaviours and characteristics identified stereotypically with masculinity (in the male and female populations) are associated with higher body esteem and lower levels of psychopathological symptomatology in general, and depressive symptoms, in particular. The behaviours and characteristics identified with femininity, meanwhile, are associated with lower body esteem and higher levels of psychopathological symptomatology.
A identidade é, seguramente, uma das noções mais controversas nos domínios da psicanálise e da filosofia. No campo psicanalítico, todavia, é razoavelmente consensual a existência de uma estreita relação entre o desenvolvimento psicossexual, original contribuição de Freud, e o nascimento do sentimento de identidade. Este trabalho de investigação parte de uma extensa revisão dos contributos teóricos (dos mais clássicos aos mais recentes nesta área) que apontam para que as noções de corpo e de identidade sejam indissociáveis. Em conformidade com esta ideia, e porque o corpo é sexuado, referimo-nos, então, à revisão dos conceitos de género e de estereótipos de género, bem como à análise das relações entre a identidade de papel de género, em termos de estereotipias sociais, a estima corporal individual e a possibilidade de existência de psicopatologia associada. Participam neste estudo 480 estudantes de diferentes estabelecimentos do Ensino Superior e Politécnico, no Norte de Portugal, sendo que 60,00% (288 indivíduos) são do sexo feminino e os restantes 40,00% (192 indivíduos) são do sexo masculino. Os três instrumentos de auto-avaliação utilizados foram o “Personal Attributes Questionnaire (PAQ)”, a “Body-Esteem Scale” e a “Symptom Distress Check-List (SCL-90-R)”. Os principais resultados, por nós obtidos, indicam que as populações estudadas de cada um dos sexos mantêm os comportamentos e características estereotipadamente a elas associados. Houve, contudo, e quando se comparam estes resultados com aqueles obtidos pelos autores originais da PAQ (e pela maioria dos estudos posteriores), uma aquisição de comportamentos e características estereotipadamente associados ao sexo oposto, particularmente no caso dos homens. A masculinidade e a estima corporal dos homens estão particular e significativamente associadas (positivamente) à condição física, enquanto que a feminilidade e a estima corporal das mulheres se associam, significa e negativamente, à preocupação com o peso e, significa e positivamente, à atractividade sexual. Os comportamentos e características estereotipadamente identificados com a masculinidade (quer na população masculina quer na população feminina) estão associados a uma estima corporal superior e a menores níveis de sintomatologia psicopatológica, em geral, e depressiva, em particular. Por seu lado, os comportamentos e características identificados com a feminilidade estão associados a uma estima corporal menor e a níveis de sintomatologia psicopatológica superiores.

The first ladyship is nowadays one of the most mediatized, yet scientifically neglected unofficial institutions to be found in contemporary states. It raises various questions regarding the nature of modern relations between politics, media and citizens or the evolution of the public imaginary about womanhood, family and marriage within contemporary societies. The presented PhD thesis contains results of an investigation analyzing the role and evolution of the modern first lady in Poland, France and Spain and is composed of four papers, published previously in scientific journals. It examines the influence of major social and political processes on the first ladyship. The evidence suggests that the rise of the first lady would not have been possible without a greater visibility of women on the public stage, or without the media spotlight. Nevertheless, there lays a risk that a gendered outlook on the first ladyship may jeopardize future attempts to empower it.
La institució de la primera dama es una de les més mediatitzades de l’estat contemporani però menys investigades per la comunitat científica. Planteja qüestions sobre la naturalesa de les relacions modernes entre política, mitjans de comunicació i ciutadans i l’evolució de l’imaginari col·lectiu sobre la feminitat, la família i el matrimoni a les societats contemporànies. La present tesi, composta per quatre articles prèviament publicats a revistes científiques, analitza el paper i l’evolució de la primera dama moderna a Polònia, França i Espanya i examina la influencia dels grans processos polítics i socials sobre aquesta figura. La investigació suggereix que la primera dama no gaudiria de la importància que té avui sense l’atenció mediàtica que se li ha acordat i una major visibilitat de la dona a la vida pública. Tanmateix, existeix el risc que una visió estereotipada de gènere sobre la primera dama comprometi el seu futur empoderament.
La institución de la primera dama es una de las más mediatizadas del estado contemporáneo y menos investigadas por la comunidad científica. Plantea cuestiones sobre la naturaleza de las relaciones modernas entre política, medios de comunicación y ciudadanos, y la evolución del imaginario colectivo sobre la feminidad, familia y matrimonio en las sociedades contemporáneas. La presente tesis, compuesta de cuatro artículos cientificos, contiene los resultados de una investigación que analiza el papel y evolución de la primera dama moderna en Polonia, Francia y España y examina la influencia de los grandes procesos políticos y sociales sobre esta figura. Los resultados sugieren que la actual importancia de la primera dama no habría sido posible sin la atención mediática recibida y sin una mayor visibilidad de la mujer en la vida pública. No obstante, existe el riesgo de que una visión estereotipada de género sobre la primera dama comprometa su empoderamiento futuro.

Des de l'òptica que ofereixen els anomenats estudis de gènere, aquesta tesi doctoral analitza les situacions que envolten la construcció de les subjectivitats masculines i femenines i la seva possible incidència en les motivacions per a l'elecció de la carrera de publicitat així com en les corresponents expectatives al voltant del futur exercici professional, en contrast amb les realitats ocupacionals que es poden produir en les agències de publicitat marcades per la divisió del treball. Les delimitacions imposades pel sistema de gènere que configuren dues esferes diferenciades, una de caràcter públic-productiu i una altra circumscrita al domèstic-privat s'han extrapolat al camp professional publicitari, de manera que s'adverteix un àmbit creatiu que gira al voltant de la originalitat i la innovació, ocupant la centralitat de l'activitat, convertint-se en territori masculí; enfront d'un àmbit d'atenció que s'ha configurat com a espai d'acció femení marcat per l'assistència i la cura. Les troballes obtingudes permeten inferir que si bé les dones han incorporat el treball remunerat als seus projectes de vida, les fronteres del gènere es mouen per continuar limitant-les en l’àmbit domèstic-privat. La domesticitat transcendeix l'estrictament familiar i es fixa com un dels factors al voltant del qual es construeix la identitat femenina. Treball i família mantenen una relació simbiòtica i difuminada que, pel que fa al camp professional publicitari, en ocasions dificulta entrellucar els límits en els que acaben i també en els que es troben.
Desde la óptica que ofrecen los denominados estudios de género, la presente tesis doctoral analiza las situaciones que rodean la construcción de las subjetividades masculinas y femeninas y su posible incidencia en las motivaciones para la elección de la carrera de publicidad y las inherentes expectativas que se desprenden alrededor del futuro ejercicio profesional, en contraste con las realidades ocupacionales que se pueden producir en las agencias de publicidad auspiciadas por la división del trabajo. Las delimitaciones impuestas por el sistema de género que configuran dos esferas diferenciadas, una de carácter público-productivo y otra circunscrita a lo doméstico-privado se han extrapolado al campo profesional publicitario, de modo que se advierte un ámbito creativo que gira alrededor de la originalidad y la innovación, ocupando la centralidad de la actividad, convirtiéndose en territorio masculino; frente a un ámbito de atención que se ha configurado en espacio de acción femenino marcado por la asistencia y el cuidado. Los hallazgos obtenidos permiten inferir que si bien las mujeres han incorporado el trabajo remunerado a sus proyectos de vida, las fronteras del género se mueven para continuar cercándolas en lo doméstico-privado. La domesticidad trasciende lo estrictamente familiar y se fija como uno de los factores alrededor del cual se construye la identidad femenina. Trabajo y familia mantienen una relación simbiótica y difuminada que, en cuanto al campo profesional publicitario, en ocasiones dificulta ver los límites en los que acaban y también en los que se encuentran.
From the standpoint of gender studies, this dissertation analyzes the situations surrounding the construction of masculine and feminine subjectivities and their possible impact on the motivations for choosing a career in advertising. More specifically, it analyzes how the expectations of a group of students contrast with the occupational realities that may emerge in advertising agencies marked by division of labor. Classic gender roles are distinguished by two exclusive spheres of behavior. One characterized by productive-public activity, and the other by domestic-private issues. Extrapolated to the field of advertising, it becomes apparent that the creative arena, which revolves around originality and innovation, thus occupying the spotlight, tends to be male-dominated territory, while the areas dominated by female action are marked by assistance and care. These findings allow us to infer that while women have added paid-work to their purview, gender borders continue to fence them in to the domestic-private space. Domesticity transcends family and is set as one of the factors around which the female identity is built. Work and family maintain a symbiotic and blurred relationship which, in the professional field of advertising, can make it difficult to discern roles and your boundaries.

L’objectiu de la tesi és analitzar críticament el sistema sexe/gènere que construeix el discurs iconogràfic del còmic a través de l’ús central del cos femení com a instància on s’inscriuen tots els significats socials. Aquests significats el codifiquen des d’una visió androcèntrica i consumista, que es reprodueix en la repetició, okupant i modelant la representació de les dones en absència de la seva veu. Mentre les autores es perden en un buit de silenci dins el discurs masculí, els cossos de les heroïnes, vampiresses, superdones, megavixens i malèfiques, han estat les icones imprescindibles usades comercialment com a esquer per atraure els lectors. Per més que intentin transcendir els rols de gènere, les autores de còmic s’enfronten a la manca d’espai, però també al repte de l’autorepresentació, a l'abordar el qual es troben el discurs aliè okupant prèviament el seu territori corporal usurpant el cos i el seu significat. La misogínia domina no tan sols el còmic mainstream; també la producció contracultural ha utilitzat principalment el cos femení como a eina d’alliberament masculí, des de l’apropiació de la veu i la representació de l'estereotip i també des de la reestructuració transgressora dels models. L’etern discurs renova les inscripcions de gènere sota nous vels i okupa l’artefacte “dona”. L’anàlisi mostra aquesta okupació històrica d’un cos mut enfrontada a l’escassa presència de les veus femenines en el còmic adult. L'àmbit de la recerca és el panorama que construeix històricament l’imaginari del còmic espanyol. La tesi mostra la dificultat que aquesta okupació ha suposat històricament per a l’emergència d’un discurs autònom de les autores i com les seves conseqüències s’observen en la masculinització del mitjà que marca la manca d’equilibri de les veus en els espais centrals del còmic comercial, juntament amb una creixent emergència dels espais de resistència davant els estereotips del mainstream. Al mateix temps i en paral·lel, la tesi cerca l’empremta que deixa aquest context en l’emergència resistent de les autores espanyoles, des de la República fins a l’actualitat, descobrint la necessitat d'iniciar una genealogia amb la qual poder dialogar des de l’autorepresentació, en la lluita contra els estereotips, cap a la construcció d’un llenguatge iconogràfic més plural per uns cossos amb veu pròpia, finalment des-okupats.
This thesis critiques the system of sex and gender that shapes the iconographic discourse underlying the portrayal of women in comic books. It examines the generalised use of the female body as the slate on which social meaning of all kinds is inscribed and codified in language that is androcentric and consumption-based; and it considers how this has been perpetuated by repetition, occupying and modelling the representation of women in their absence. While the voices of women cartoonists are drowned out in the vacuum of silence generated by this male discourse, the bodies of the heroine, vampiress, superwoman, mega-vixen and female figure of evil remain the indispensable commercial icons that are used as bait to attract male readers. However hard they try to overcome gender roles, women cartoonists still face various difficulties, including the lack of space in professional terms and the difficulty of portraying themselves as they really are when the territory of their body and its meaning have been taken hostage by an alien discourse. The misogyny that dominates the mainstream comic book is also reflected in this genre’s counterculture, where the female body has generally been used to serve the purposes of male liberation, either because male authors have appropriated women’s voices and perpetuated female stereotypes or because their restructuring of gender models has basically been transgressive. The age-old discourse simply reinforces itself, hiding old biases under new disguises and continuing to “occupy” the artefact “woman”. Against the backdrop of this historical “occupation” of the silenced female body, the thesis also examines the scarcity of women’s voices in the adult comic industry. Its research area is the panorama which historically constitutes the imaginary of the Spanish comic. The thesis describes, in historical terms, how this “occupation” has hampered the emergence of an independent discourse for women cartoonists and how this has made the mainstream commercial comic a markedly male-oriented medium. It also considers the growing sense of emergency being experienced in certain pockets of resistance to the stereotypes of the mainstream. At the same time, the thesis also retraces the activities of women cartoonists in Spain from the time of the Second Spanish Republic to the present, revealing our need to establish a genealogy of self-representation in the battle against stereotypes and a plural iconographic language created by bodies that speak for themselves, liberated from occupation.

El punto de partida de la investigación que presentamos es que tanto el amor, como la atracción sexual, son construcciones sociales y no hechos biológicos y no controlables. Esto implica la posibilidad de cambiar la atracción que se siente hacia las personas que nos tratan mal, para poder desarrollar relaciones plenamente satisfactorias. Con objeto de ampliar el análisis sobre esta cuestión, se presenta un trabajo cuyo interés se centra en averiguar las diferencias de género presentes en las relaciones sexo-afectivas de estudiantes de bachillerato. Se analizan las creencias sobre la sexualidad, la aceptación de los mitos del amor romántico, los modelos de atracción y el uso de los métodos anticonceptivos. Los resultados indican diferencias en función del género y sugieren la importancia de incorporar materias sobre esta temática en el currículum del alumnado de bachillerato.
The aim of this study is to analyze the dating relationships of Spanish students and, given that, detect possible signs of dating violence. We intended to explore possible signs of dating violence through: attractiveness models; the way of living the own sexuality and the sexuality with the partner; knowledge about genital organs; opinion regarding the myths of the romantic love; use of contraceptives; perception of homosexuality; perception of AIDS and opinion about pornography. Results showed that in adolescent dating relationships there are some symptoms of dating violence with significant difference between men and women. Gender violence is clearly a major public health problem concerning all social classes, all countries and all ages, the need of finding effective measures of prevention especially in young age is vital. We support school education for an equal socialization free of prejudices and stereotypes.