Dissertations / Theses on the topic 'European Medals'

This study examines the media coverage on the European Union (EU) plastic ban directive in Sweden and investigates the role of the Swedish media in the EU decision-making process. As society and social movements are the driving force for pushing policies forward and affecting policy change, it is important to understand the media’s role in the development. Since media is one core driving force of opinion-building in this decision-making process, this thesis, analyses the media coverage on the topic of plastic to understand the media output that is directed towards the Swedish people. Therefore, the main focus has been to gather and analyze the news coverage on the topic of plastic in two of Sweden’s largest daily newspapers, Dagens Nyheter and Svenska Dagbladet during the adoption of European Union’s Directive 2019/904 on the reduction of the impact of certain plastic products on the environment. By analyzing the media coverage and the international regulations that have been formed by the United Nations and European Union through discourse analysis with the application of the concepts Framing and Europeanization, differences between the media and actors of decision-making have been discovered.

Esta tesis doctoral analiza el caso de la regulación del pluralismo de los medios de comunicación a nivel de las instituciones de la Unión Europea. El objetivo principal es examinar si hay una evolución en el cambio de políticas de medios de la UE desde la estricta regulación gubernamental a un enfoque de gobernanza suave con respecto a la protección del pluralismo desde el 2000 hasta el 2014. En la primera parte se desarrolla el marco teórico, basado en dos conceptos teóricos: el pluralismo de los medios y la gobernanza suave. En este sentido, este estudio argumenta que el pluralismo de los medios de comunicación se puede proteger mejor si la regulación gubernamental a nivel de los Estados Miembros se complementa con medidas de regulación suave en el ámbito de la UE, teniendo en cuenta las circunstancias de la limitación de competencias de la Comisión Europea. En la segunda parte se analizan las acciones de política de medios de comunicación a nivel de la UE. Aquí se hace una distinción entre las acciones políticas e iniciativas para la protección del pluralismo de los medios de comunicación avanzadas por las instituciones de la UE como el Parlamento Europeo, El Consejo de Europa, organizaciones de la sociedad civil y los de la Comisión Europea. Las iniciativas gubernamentales, estrategias y argumentos y la regulación suave hacia la protección del pluralismo de medios, procedentes de todos los actores de la política de medios se discuten. De este modo, se puede evaluar si la Comisión Europea se aleja más del tema del pluralismo de medios o cierra la brecha hacia las iniciativas de los Estados Miembros para complementar estas iniciativas con iniciativas de la regulación suave a nivel de la UE.
This PhD dissertation analyses the case of the regulation of media pluralism at the European Union’s institutions level. The main objective is to examine if there is an evolution on the EU media policy change from strict-government regulation to a soft-governance approach regarding the protection of pluralism from 2000 to 2014. In the first part the theoretical framework is developed, based on two theoretical concepts: media pluralism and soft-governance. In this regard, this study argues that media pluralism can be better protected if the statutory governance at national level of Member States is complemented with soft-regulatory measures at the EU level, considering the circumstances of the European Commission limitation of competences. In the second part are analyzed the media policy actions at the EU level. A distinction is made here between the policy actions and initiatives for the protection of media pluralism advanced by the EU institutions like European Parliament, the Council of Europe, civil society organizations and the ones of the European Commission. The hard-regulatory initiatives, strategies and arguments and soft-regulatory ones towards the protection of media pluralism, coming from all the media policy actors, are discussed. In this way, it can be assessed if the European Commission is distancing further more from the subject of media pluralism or is bridging the gap towards the initiatives of the Member States to complement these initiatives with soft-regulatory initiatives at the EU level.

La popularitat en l’ús dels social media (mitjans socials 2.0) ha animat a les autoritats sanitàries a voler interactuar de manera online amb la ciutadania. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és conèixer de quina manera els social media poden ajudar a les agències de seguretat i promoció alimentària europees a comunicar els seus discursos directament amb els consumidors des de la teoria crítica de les relacions públiques. Per tal de saber l’opinió de les fonts oficials respecte l’adopció d’estratègies comunicatives online s’han realitzat entrevistes semiestructurades a 30 experts de cinc països europeus diferents (Bèlgica, Holanda, Irlanda, Itàlia i Espanya). L’estudi s’ha completat amb l’anàlisi de contingut online de totes les pàgines web i plataformes de social media de les agències oficials de seguretat i promoció alimentàries dels 28 estat membres de la Unió Europea. La recerca conclou que les autoritats alimentàries han adaptat les estratègies de social media des d’una perspectiva tècnica i que les seves organitzacions encara avui els manca les estructures comunicatives i cultura apropiades per a la negociació de significats amb les audiències creatives. Aquesta tesi s’ha desenvolupat parcialment dins el projecte FoodRisC finançat pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea (acord núm. 245124).
La popularidad de uso de los social media (medios sociales 2.0) ha animado a las autoridades sanitarias a interactuar de manera online con la ciudadanía. El objetivo de esta tesis doctoral es conocer como los social media pueden ayudar a las agencias de seguridad y promoción alimentaria europeas a comunicar sus discursos directamente con los consumidores desde la teoría crítica de las relaciones públicas. Para descubrir la opinión de las fuentes oficiales respecto la adopción de estrategias comunicativas online se han realizado entrevistas semiestructuradas a 30 expertos de cinco países europeos diferentes (Bélgica, Holanda, Irlanda, Italia y España). El estudio se ha completado con el análisis de contenido online de todas las páginas web y plataformas de social media de las agencias oficiales de seguridad y promoción alimentarias de los 28 estados miembros de la Unión Europea. La investigación concluye que las autoridades alimentarias han adaptado las estrategias de social media desde una perspectiva técnica y que sus organizaciones todavía hoy carecen de estructuras comunicativas y cultura apropiadas para la negociación de significados con las audiencias creativas. Esta tesis se ha desarrollado parcialmente dentro del proyecto FoodRisC financiado por el 7º Programa Marco de la Comisión Europea (acuerdo núm. 245124).
The popularity of social media has encouraged public health authorities to interact online with citizens. The aim of the current thesis is to gain insight from the critical public relations theories perspective about to what extend social media strategies can assist European food safety and promotion authorities to communicate their discourses to lay consumers and strength relationships with them. The research has conducted 30 semi-structured interviews with food information supplier experts of five different European countries (Belgium, Ireland, Italy, Netherlands and Spain) to observe their point of view in relation to the adoption of social media into their communicative strategies. The study has been completed with an online content analysis of all the websites and social media platforms of the official food safety and promotion agencies of the 28 European member states. The research concludes that food authorities have adopted social media strategies from a technical perspective and today they still lack appropriate communicative structures and cultures in favour of negotiation of meanings among creative audiences. This thesis has been partly developed within the collaborative FoodRisC project which was funded by the Seventh Framework Programme of the European Commission (grant agreement no. 245124).

Abstract Title: A union, a collaboration and a currency crisis- a quantitative study of the media coverage of the euro crisis within the European Union in Spanish and Swedish newspapers. The purpose of this study was to see whether Sweden and Spain ́s differences in media climates and relations to the euro crisis would affect how the story was portrayed from a narrative perspective. Did the coverage differ between the two countries and who got to comment on the situation in the media were two of the questions I strived to answer. I also wanted to see how the coverage reflected on the situation that the euro crisis has created. In this study I used a number of theories that I based my research on. The main theories I focused on was about different media systems and Sweden and Spain ́s relation to the euro crisis. Other theories that this study rests on are narrative theory and media logic. The method I used was a quantitative text analysis from a narrative perspective. I formed variables that I tested against all of the articles. To limit the research to a manageable level I chose to analyze the articles of one newspaper from each country. The two newspapers that I analyzed were Dagens Nyheter from Sweden and El País from Spain. The results showed that the two countries, despite what the theories might have implied, portrayed the story in similar ways. The differences between the countries media climates and their relations to the euro crisis where not apparent in the newspapers storytelling. In almost all of the articles in both countries people in powerful positions got to make their voices heard whilst the citizens affected by the crisis rarely got the same opportunity. Spain reported more on the situation that followed the crisis and Sweden wrote more often about a solution to the problem.

En aquesta tesi hem comprovat que la naturalesa dels mitjans lliures, basada en l’autogestió i la crítica social, els perjudica en l’establiment i els continguts de la seva regulació com a part del sector audiovisual (ràdio i televisió). Reconstruint els processos polítics a sis països d’Europa i Amèrica Llatina, regions on presenten més arrelament aquests mitjans, hem tret a la llum les diferents estratègies amb què l’estat, sovint pressionat pels interessos lucratius, els obstaculitza l’activitat i l’assoliment d’un status jurídic. Els governs nacionals, i les empreses, acaparen les freqüències de l’espectre radioelèctric mentre retarden el reconeixement legal dels nous actors, els imposen limitacions tecnològiques i econòmiques arbitràries i compleixen la llei parcialment. Una altra estratègia és la implantació de mitjans locals participatius, també anomenats d’accés obert (ex. les ràdios indigenistes mexicanes i algunes municipals espanyoles). Els mitjans lliures es diferencien dels d’implantació per ser oberts també en la governança, pel que són considerats els autèntics comunitaris, per això poden ser concebuts com a nous comuns. La coexistència d’ambdós tipus d’iniciatives crea confusió en les definicions legals. Aquestes empren el terme mitjans comunitaris, per bé que la noció acaba sent més propera a la de tercer sector: les llicències són concedides a esglésies, sindicats, patronals, petites empreses, etc., i les iniciatives lliures normalment queden excloses. A banda, part de les freqüències destinades als comunitaris es concedeixen a empresaris. La raó d’aquests obstacles amb què es troben els mitjans lliures és política. Els seus continguts i aspiracions democràtiques els fan incòmodes per a l’statu quo. En exposar temes i punts de vista crítics i alternatius als dels mitjans hegemònics, posen en qüestió els principis de neutralitat i diversitat que els legitimen; i reclamant participar en les polítiques públiques qüestionen també el caràcter democràtic de les institucions polítiques. El rol transformador d’aquestes iniciatives rau també en la seva organització (autogestió, assemblearisme), en la producció (cooperació, horitzontalitat, desprofessionalització) i en l’economia. La cerca de la màxima autonomia és el que uneix experiències aparentment diferents com les ràdios lliures de París i les comunitàries indígenes de Oaxaca. I aquesta s’aconsegueix amb la independència financera respecte l’estat i les grans corporacions. La fluctuació dels membres i els recursos econòmics així com la reconciliació del treball i l’oci són altres característiques dels mitjans lliures. També destaca la varietat d’ideologies polítiques dels participants d’aquests mitjans (llibertaris, comunistes, ecologistes, feministes, punks, defensors de l’economia solidària, dels comuns i de la cultura lliure, etc.). Això provoca discrepàncies entre els partidaris de reclamar a l’estat els drets que els pertoquen (millors normatives, subvencions públiques) i els partidaris de mantenir-se al marge per preservar l’autonomia. Alguns col·lectius no reconeixen l’estat com a actor legítim i en general hi ha desconfiança en les institucions polítiques. A banda, la pròpia regulació dels mitjans lliures resulta contradictòria en el marc de l’estat capitalista, basat en l’autoritarisme, l’heteronomia i la suplantació de les relacions espontànies de solidaritat pròpies de la societat civil. Per això, l’establiment d’una llei que s’ajusti a la naturalesa dels mitjans lliures, per exemple, assegurant l’accés a l’espectre en igualtat de condicions, requereix un canvi radical en la configuració de l’estat. Els paradigmes dels comuns i l’economia solidària ofereixen nous angles per reflexionar des d’una perspectiva més amplia sobre el lloc de l’autogovernança a les societats actuals. Combinem mètodes quantitatius (un qüestionari respost per 60 mitjans) i qualitatius. Els països seleccionats presenten elements comuns i de contrast (cultures llatines vs anglòfones, democràcies velles vs joves, economies centrals vs perifèriques, presència de pobles originaris). Això ens ha permès comprovar que l’exclusió dels mitjans lliures no s’explica per les diferències regionals sinó pels marcs ideològics dels governs.
This PhD thesis argues that the nature of free media, based on self-government and social critic, affects them negatively in their legal recognition and obligations as a part of the audiovisual sector (radio and TV). Through a process-tracing in six countries of Latin America and Europe, regions where these media are more developed, we shed light on the state’s strategies to hinder their activity and the achievement of their legal status, usually under pressure of lucrative interests. National governments and corporations hoard the radio spectrum while the legal recognition of the new actors comes late and imposing arbitrary barriers (technical and economical); the law is partially implemented in several cases. Another strategy is the implantation of local participatory media, also known as open access model (ex. indigenistas in Mexico and municipal radios in Spain). Free media differ from them they are open also to governance. For this reason they are considered the authentic community media, and they can be conceived too as a new commons. Coexistence of both kinds of initiatives creates confusion in legal definitions. National frameworks select the term community media but it is used in a wider sense, close to third sector concept: licenses are granted to religious institutions, Unions, employers’ foundations, small businesses, etc., free initiatives are often excluded. Also, some, some frequencies reserved for community media are granted to businessmen. The reason for these obstacles is political. Free media’s contents and democratic aspirations make them unwelcome by the statu quo. By broadcasting alternative visions to hegemonic media, they question the principles of neutrality and diversity that legitimate them; and claiming to participate in the policymaking they question the democratic nature of public institutions. The transformative role of free media also concerns to their organisation (self-government, assembly), production (cooperation, horizontality, des-professionalization) and economy. Seeking maximum autonomy is what unites apparently different projects such as Parisian free radios and Oaxaca’s indigenous community stations. Autonomy can be achieved through finance independency from state and big corporations. Other characteristics of free media are the reunification of work and leisure and the fluctuation of participants and economic sources. Free media members present a variety of ideologies (some of them are anarchists, communists, ecologists, feminists, punks, commoners, advocate for free culture and solidarity economy, etc.). This diversity ends in discrepancies between the supporters to claim for their rights to the state (better regulations, public founding) and the supporters to stay out in order to preserve their autonomy. Some collectives do not recognize the state as a legitimate actor. Mistrust of political institutions is commonplace. On the other hand, regulation of free media appears to be a contradiction in the context of the capitalist state, based on authoritarianism, heteronomy and the substitution of spontaneous solidarity proper to civil society. For this reason, a law which adjusts to free media’s nature –ex., ensuring access to the spectrum under equal conditions- requires a radical change of the state. The paradigms of commons and solidarity economy offer new approaches to reflect from a broader perspective on the place self-government has in current society. We combine qualitative and quantitative (a survey answered by 60 media collectives) methods. Selected countries have common and contrast elements (Latin vs. Anglo-Saxon cultures; old vs. young democracies; central vs. peripheral economies; presence of indigenous peoples). This allowed us to show that free media exclusion is not related to regional differences but to government’s ideologies.

L’histoire de l’immigration chinoise en Europe remonte au XVIe siècle. Les premiers journaux chinois y ont vu le jour trois siècles plus tard. Ils avaient pour but de chercher des solutions pour la Chine qui était troublée. Progressivement évolué, l’accent de ces médias ethniques est mis aujourd’hui plutôt sur la vie des immigrés chinois. Cependant, le gouvernement chinois a toujours en quelque sorte des contacts avec les communautés et les médias chinois d’outre -mer. Alors,cette thèse a pour but d’examiner les relations actuelles entre la politique chinoise,les migrants et les médias chinois en Europe.Aujourd'hui, sous le contexte de la mondialisation, les technologies de l'information et de la communication permet la diffusion globale à tous les types de médias chinois. Mais face aux sources d’informations de plus en plus variées,beaucoup d’immigrés chinois conservent une relation étroite et privilégiée avec les médias ethniques locaux. Parallèlement, le gouvernement chinois a toujours l’intention de maintenir un lien avec les migrants chinois du monde entier et de propager la culture chinoise à travers ces communautés, surtout les médias ethniques. En analysant l’évolution de la politique chinoise et les échanges entre les autorités chinoises et les médias chinois en Europe, on observe un rapprochement entre les deux acteurs, mais avec prudence. À travers une analyse de contenu des médias et une enquête effectuée dans sept pays européens sur la réception des immigrés chinois, cette recherche montre ensuite que les médias chinois d’outre-mer jouent le rôle d’un conciliateur et d’un porte-parole parmi les membres de la communauté
The history of Chinese immigration in Europe dates back to the sixteenth century. The first Chinese newspapers were born there three centuries later. This ethnic media was created to seek solutions for China which was troubled at that time. Its focus has been changed to the local Chinese immigrants’ life progressively for over a century. However, the Chinese government still somehow contacts with the Chinese communities and the ethnic media in Europe. So this thesis aims to study and reveal the current relationship among China’s policy, Chinese migrants and the Chinese language media in Europe. Nowadays, in the context of globalization, the information and communication technologies enables global broadcast for all kinds of Chinese media. But despite this variety of information sources, many Chinese immigrants in Europe maintain a close and special relationship with the ethnic media. Meanwhile, the Chinese government always intends to maintain a close relation with Chinese migrants around the world and spread the Chinese culture through these communities, especially through ethnic media. By analyzing the development of China’s policy and the interactions between the Chinese authorities and Chinese media in Europe, this thesis observes a special connection with caution. Then, through a content analysis of media and a survey of Chinese immigrants conducted in seven European countries, this research reveals that the Chinese over seas media fulfils the functions of a conciliator and a spokes person within the community

This study deals with Swedish newspapers' portrayals of the Treaty which establishes a Constitution for Europe, which then influenced Swedish newspaper readers. This study connects the areas of both media and politics. What the media states can be expected to shape

public opinion, especially when it comes to foreign policy issues. In order to fullfill the aim of the study, I have constructed two problems which I have answered to in accordance with my data, theoretical framework and research method. My data consists of articles from the largest Swedish morning newspaper Dagens Nyheter. The theoretical framework of this study is a combination of political science, media- and communication science and behaviour science. I have utilized two research methods in this study; a qualitative analysis of content, which transcends into different categories, and a method of quantification of the main actors in the

articles. One of the results that I have discovered in this study is that the image of the Treaty establishing a Constitution for Europe offered to the readers is a fairly positive one.

Aquesta tesi doctoral és una anàlisi de caràcter experimental que pretén fer un balanç de l’aplicació de les eines conegudes com Aplicacions d’Assessorament al Vot o VAAs (segons les seves sigles en anglès) en diversos contextos. Concebuts com un element d'educació i informació ciutadana, els VAAs permeten als electors trobar al partit o opció política amb la que tenen més coincidència en comparar les seves postures en certes qüestions de política pública amb les dels candidats / partits / coalicions que es presenten a l’elecció. Després de presentar l'eina creada a finals del segle XX a Holanda i aplicada en altres països com una pràctica exemplar (best practice), aquest treball d'investigació pretén reflectir les diferències, reptes, problemes i èxits enfrontats en implementar la metodologia en tres diferents entorns: Catalunya (Elecciones.es), Xile (VotoInformado) i un projecte en xarxa per a les eleccions europees de 2014 (VoteMatch Europe).
Esta tesis doctoral es un análisis de carácter experimental que pretende realizar un balance de la aplicación de las herramientas conocidas como Aplicaciones de Asesoramiento al Voto o VAAs (según sus siglas en inglés) en diversos contextos. Concebidas como un elemento de educación e información ciudadana, las VAAs permiten a los electores encontrar al partido u opción política con los que tienen mayor coincidencia al comparar sus posturas en ciertas cuestiones de política pública con las de los candidatos/partidos/coaliciones que se presentan a dicha elección. Después de presentar la herramienta creada a finales del siglo XX en Holanda y aplicada en otros países como una buena práctica, este trabajo de investigación pretende reflejar las diferencias, retos, problemas y éxitos enfrentados al implementar la metodología en tres distintos entornos: Cataluña (Elecciones.es), Chile (VotoInformado) y un proyecto en red para las elecciones europeas de 2014 (VoteMatch Europe).
The following dissertation is an experimental analysis around the implementation of the tools known as Voting Advice Applications in different environments. Conceived as a standard guide for voters in any kind of elections, the VAAs aim to help voters to find the political party that would represent them better in a given situation. After defining the tool created in the Netherlands at the end of the 20th Century as a best practice, this research will go through the problems, success and challenges faced by teams that had introduced the method in three different environments: Catalonia (Elecciones.es), Chile (VotoInformado) and a network for the European Elections (VoteMatch Europe).

El principio de publicidad de las actuaciones judiciales se encuentra consagrado como un derecho fundamental en el artículo 24.2 de nuestra Constitución. Este derecho no es de carácter absoluto y se encuentra sometido a ciertas limitaciones previstas legalmente. La publicidad del proceso penal implica que tengan conocimiento de las actuaciones, no solo los propios interesados, sino también extraños al proceso. Esta actividad de difusión de la noticia, garantía de funcionamiento del Poder Judicial en una sociedad democrática, se efectúa principalmente por los medios de comunicación. El problema se produce cuando se informa sobre un hecho noticiable que se encuentra sub iudice y los Mass Media, a través de un “juicio paralelo”, pretenden, de forma continua y sesgada, examinar y valorar el proceso judicial, las pruebas y las personas implicadas en los hechos y asumen así el papel de juez e inducen a éste a un veredicto anticipado de culpabilidad o inocencia ante la opinión pública. Esta actividad colisiona con posiciones subjetivas de los individuos, que también tienen la consideración de derechos fundamentales como son los derechos a: (i) un proceso justo; (ii) un juez imparcial; (iii) la presunción de inocencia y (iv) recibir y comunicar información. Con esta tesis doctoral se ha procedido a estudiar dicha problemática así como las respuestas que la legislación, la jurisprudencia y la doctrina dan, en nuestro Ordenamiento jurídico y en derecho comparado, para conciliar estos derechos fundamentales con los intereses mediáticos de le prensa, así como las garantías previstas legalmente en el ámbito penal, civil y contencioso- administrativo para la salvaguarda de los mismos. En la parte final del trabajo se apuntan posibles soluciones al problema de los “juicios paralelos” que puedan dar respuesta al interés general de la sociedad en su pretensión de obtener una justicia eficaz en la represión del delito a la vez que respetuosa con los derechos de todos los ciudadanos que se pueden ver involucrados en el proceso judicial.
El principi de publicitat de les actuacions judicials es troba consagrat com un dret fonamental en l’article 24.2 de la nostra Constitució. Aquest dret no és de caràcter absolut i està sotmès a determinades limitacions previstes legalment. La publicitat del procés penal implica que tinguin coneixement de les actuacions, no només els propis interessats, si no també estranys al procés. Aquesta activitat de difusió de la notícia, garantia del funcionament del Poder Judicial en una societat democràtica, és realitzada, principalment, pels mitjans de comunicació. El problema es produeix quan s’informa d’un fet que és notícia i que es troba sub iudice, i els mass media, mitjançant un “judici paral·lel”, pretenen de forma continuada i esbiaixada examinar i valorar el procés judicial, les proves i les persones implicades en els fets, assumint el paper de jutge, induint a un veredicte anticipat de culpabilitat o innocència a aquest en front de l’opinió pública. Aquesta activitat topa amb posicions subjectives dels individus que també tenen la consideració de drets fonamentals com són els drets a: (i) un procés just; (ii) un jutge imparcial; (iii) la presumpció d’innocència i (iv) rebre i comunicar informació. Amb la present tesis doctoral s’ha procedit a estudiar la referida problemàtica així com les respostes que la legislació, la jurisprudència i la doctrina donen en el nostre Ordenament Jurídic i en dret comparat, per tal de conciliar aquests drets fonamentals amb els interessos mediàtics de la premsa, així com les garanties previstes legalment en l’àmbit penal, civil i contenciós – administratiu per a la salvaguarda dels mateixos. En la part final del treball s’apunten possibles solucions al problema dels “judicis paral·lels” que poden donar resposta a l’interès general de la societat en la seva pretensió d’obtenir una justícia eficaç en la repressió del delicte a la vegada que respectuosa amb els drets de tots els ciutadans que es puguin veure involucrats en el procés judicial.
The principle of publicity of judicial actions is set forth as fundamental right in article 24 of the Spanish Constitution. Nevertheless, this is not an absolute right: it has some legal limitations. The publicity of the criminal procedure implies that not only those directly affected by the procedure know the state of acts but third people. Information disclosure, which serves as a warranty of the functioning of the judicial system, is done in a democratic society by the media. The problem arises when mass media start a parallel trial while reporting on case which is still sub iudice, assessing and judging with a biased viewpoint the procedure, its participants and the evidences submitted, assuming the judge’s role and, therefore, trying to induce him/her to an anticipate judgement before the public opinion. Such activity collides with the position of the defendant, who has his/her own fundamental rights such as the right to (i) a fair trial; (ii) an impartial judge; (iii) the presumption of innocence and (iv) receive and communicate certain information. In the present thesis, the problem of parallel trials and the collision of rights have been studied taking into account the solutions provided by Law, case law and scholars both of Spanish Legal System and comparative Law in order to reconcile such fundamental rights with media’s interest and also the legal guarantees for defendants in civil, criminal and administrative procedures. In the final part of this thesis, there are some possible solutions to the problem of parallel trials which try to give an answer to society’s general interest to find an efficient justice system in punishing crimes which also respects the rights of all citizens which may be part of the process.

La diversité des accords bilatéraux a constitué un moyen pour l'Union européenne d'étendre ses compétences externes. Cela rend compte du volontarisme mais surtout du pragmatisme de son action extérieure, ce qui n'est pas sans poser de problèmes.La mise en cohérence des accords bilatéraux devient alors une exigence impérieuse. Cette rationalisation des accords devra être confortée par un schéma institutionnel rénové autant que par la reformulation synthétique des fondements juridiques de la compétence externe de l'Union européenne
The different bilateral agreement is a tool for the European Union to wide its external competences. This illustrates it voluntarism but even more it pragmatism of it external action, what is not without raise problems.The harmonization of bilateral agreements is a very strong need. This rationalization should be hold by an institutional scheme and by a reformulation of legal basis

This doctoral thesis explores under what circumstances executive actors, political parties and interest groups gain visibility in EU (European Union) related debates in the Spanish media for the period 2005-2015. The case of Spain allows exploring aspects so far subjected to little empirical investigations. For example, the motivations of Europhile parties’ to pay attention to the EU, to what extent parties use an EU frame to achieve political goals in a multilevel system of government, or the changing patterns of politicization of EU issues in one of the countries more seriously hit by the euro crisis. The analysis relies on the content analysis of 40.000 stories and 354.000 claims of political actors published in El País and El Mundo from 2005 to 2015. The first chapter, devoted to the analysis of executive actors and political parties, corroborates that political actors react to top-down pressures. Executive actors, those with more media visibility, mainly react to the approval of new EU normative and events, such as European Council meetings, while the visibility of political parties is more associated to European parliament elections. Yet, the thesis shows that political actors do not react only to EU processes and events. Even if European integration is not a politicized issue in Spain, the analysis of public debates on EU affairs show that parties use Europe strategically, as part of their competition to each other in the domestic political arena. Results also illustrate that the euro crisis did not redistribute significantly political actors’ visibility in the media. Even if challenger parties were very critical of most decisions adopted to overcome the crisis, their visibility on EU related public debates did not significantly increase during this critical juncture. Finally, even if European integration is not a politicized issue, as far as the EU is associated with domestic political debates, patterns of media political parallelism emerge. For example, the visibility of secessionist Catalan parties in EU related debates only increases parallel to increasing support for independence in El Mundo. The second chapter, devoted to the analysis of interest groups, corroborates that in this case top-down processes do not play an important role in explaining their visibility in EU related debates. Interest groups do not obtain more media coverage when new normative is discussed at the EU level, not even on those policy areas where the EU has more competences. Yet, stories where new EU regulation in the fields of energy, environment, labor and social issues is discussed, show higher diversity of interest groups than policy domains of economic nature, which are monopolized by few groups. The analysis also shows that debates related to the European parliament and the European Commission are generally associated with a more pluralistic patterns, involving interest groups of different types, than those where the European Council participate. The visibility of interest groups does not increase neither during the approval of new EU normative, nor when their implementation is discussed at domestic level. Interest groups with a role in the implementation process have no visibility in public debates on European affairs, not even on highly politicized issues. Regarding the impact of the euro crisis, it did raise attention to previously excluded groups in EU related debates, such as labor unions or citizens groups. Yet, important differences exist between El Mundo and El País. The analysis of interest groups further corroborates that the media are not passive actors but may be actively involved in the process of giving some actors more attention in public debates to support their political allies.
Aquesta tesi doctoral explora les circumstàncies en les que actors de l'executiu, partits polítics i grups d'interès obtenen visibilitat en els debats relacionats amb la UE (Unió Europea), publicats pels mitjans de comunicació espanyols durant el període 2005-2015. El cas d'Espanya permet explorar aspectes poc investigats des d’un punt de vista empíric fins ara. Per exemple, les motivacions per les quals els partits euròfils presten atenció a la UE, fins a quin punt utilitzen un emmarcat europeu per a aconseguir objectius polítics en un sistema de govern multinivell, o els canvis en els patrons de politització dels assumptes europeus en un dels països més afectats per l'Euro crisi. L'estudi es basa en l'anàlisi del contingut de 40.000 notícies i 354.000 afirmacions d'actors polítics, publicats en El País i El Mundo entre 2005 i 2015. El primer capítol, enfocat en l'anàlisi dels actors de l'executiu i els partits polítics, corrobora que els actors polítics reaccionen a pressions top-down. Els actors de l'executiu, aquells amb més visibilitat mediàtica, reaccionen principalment a l'aprovació de nova normativa i esdeveniments europeus, com, per exemple, reunions del Consell Europeu, mentre que la visibilitat dels partits polítics està més associada amb les eleccions al Parlament Europeu. No obstant això, aquesta tesi mostra que els actors polítics no només reaccionen a processos i esdeveniments europeus. Fins i tot si la integració europea no és un assumpte polititzat a Espanya, l'anàlisi dels debats públics sobre assumptes europeus mostra que els partits utilitzen Europa de manera estratègica, com a part de la competició partidista en l’arena política domèstica. Els resultats il·lustren que l'Euro crisi no va implicar una redistribució significativa de la cobertura mediàtica dels actors polítics. Malgrat els partits challenger van ser molt crítics amb la majoria de les decisions adoptades per a superar la crisi, la seva visibilitat en els debats públics relacionats amb la UE no va augmentar significativament durant aquesta conjuntura crítica. Finalment, la tesi mostra que tot i que la integració europea no és un assumpte polititzat, en la mesura en que la UE s'associa amb debats polítics domèstics, emergeixen patrons de paral·lelisme polític en la cobertura mediàtica. Per exemple, la visibilitat dels partits catalans secessionistes en debats on es fa referència a la UE només augmenta paral·lelament a l'increment del suport a la independència a El Mundo. El segon capítol, centrat en l'anàlisi dels grups d'interès, demostra que els processos top-down no juguen un paper important a l’hora d’explicar la seva visibilitat en els debats relacionats amb la UE. Els grups d'interès no obtenen major cobertura mediàtica quan es debat nova normativa europea, ni tan sols en aquells àmbits en els que la UE té més competències. No obstant això, notícies sobre l'aprovació de nova regulació europea en àmbits com l'energia, el medi ambient, el treball o els assumptes socials mostren una major diversitat de grups d'interès que aquelles sobre assumpres econòmics, monopolitzades per pocs grups. L'anàlisi també mostra que els debats relacionats amb el Parlament Europeu i la Comissió Europea, generalment es troben associats amb patrons més plurals, involucrant diferents grups d'interès, que aquells en els quals participa el Consell Europeu. La visibilitat dels grups d'interès no és elevada durant la discussió de normativa a nivell europeu ni tampoc durant el procés d’implementació a nivell domèstic. Els grups d'interès amb un rol en el procés d'implementació no obtenen visibilitat en els debats públics sobre els assumptes europeus, ni tant sols en assumptes molt polititzats. Respecte a l'impacte de l'Euro crisi, aquesta va augmentar l'atenció a grups prèviament exclosos dels debats sobre la UE, com, per exemple, sindicats i grups de ciutadans. No obstant, existeixen diferències importants entre El País i El Mundo. L'anàlisi sobre els grups d'interès corrobora que els mitjans de comunicació no són actors passius, sinó que participen activament en el procés, donant més cobertura mediàtica a determinats actors amb l’objectiu de donar suport als seus aliats polítics.
Esta tesis doctoral explora las circunstancias en las que actores del ejecutivo, partidos políticos y grupos de interés obtienen visibilidad en los debates relacionados con la UE (Unión Europea), publicados por los medios de comunicación españoles durante el periodo 2005-2015. El caso de España permite explorar aspectos poco investigados desde un punto de vista empírico hasta el momento. Por ejemplo, las motivaciones por las que los partidos eurófilos prestan atención a la UE, hasta qué punto usan un enmarcado europeo para lograr sus objetivos políticos en un sistema de gobierno multinivel, o los cambios en los patrones de politización de los asuntos europeos en uno de los países más afectados por la Euro crisis. El estudio se basa en el análisis del contenido de 40.000 noticias y 354.000 afirmaciones de actores políticos, publicadas en El País y El Mundo entre 2005 y 2015. El primer capítulo, centrado en el análisis de los actores del ejecutivo y los partidos políticos, corrobora que los actores políticos reacciones a presiones top- down. Los actores del ejecutivo, aquellos con más visibilidad mediática, reaccionan principalmente a la aprobación de nueva normativa y eventos europeos, como, por ejemplo, reuniones del Consejo Europeo, mientras que la visibilidad de los partidos políticos está más asociada con las elecciones al Parlamento Europeo. Sin embargo, esta tesis muestra que los actores políticos no sólo reaccionan a estos procesos y eventos europeos. Incluso si la integración europea no es un asunto politizado en España, el análisis de los debates públicos sobre asuntos europeos muestra que los partidos usan Europa de forma estratégica, como parte de la competición partidista en la arena política doméstica. Los resultados también ilustran que la Euro crisis no implicó una redistribución significativa de la cobertura mediática de los actores políticos. A pesar de que los partidos challenger fueron muy críticos con la mayoría de las decisiones adoptadas para superar la crisis, su visibilidad en los debates públicos relacionados con la UE no aumentó significativamente durante esta coyuntura crítica. Finalmente, la tesis muestra que a pesar de que la integración europea no es un asunto politizado, en la medida en que la UE se asocia con debates políticos domésticos, emergen patrones de paralelismo político en la cobertura mediática. Por ejemplo, la visibilidad de los partidos catalanes secesionistas en debates en los que se hace referencia a Europa solo aumenta paralelamente al incremento del apoyo a la independencia en El Mundo. El segundo capítulo, centrado en el análisis de los grupos de interés, demuestra que los procesos top-down no juegan un papel importante para explicar su visibilidad en los debates relacionados con la UE. Los grupos de interés no obtienen mayor cobertura mediática cuando se debate nueva normativa europea, ni siquiera en aquellos ámbitos en los que la UE tiene más competencias. No obstante, noticias sobre la aprobación de nueva regulación europea en ámbitos como la energía, el medio ambiente, el trabajo o los asuntos sociales muestran una mayor diversidad de grupos de interés que aquellas sobre asuntos económicos, monopolizadas por pocos grupos. El análisis también muestra que los debates relacionados con el Parlamento Europeo y la Comisión Europea, generalmente se encuentran asociados con patrones más plurales, involucrando diferentes grupos de interés, que aquellos en los que participa el Consejo Europeo. La visibilidad de los grupos de interés no es elevada durante la discusión de normativa a nivel europeo ni tampoco durante el proceso de implementación a nivel doméstico. Los grupos de interés con un rol en el proceso de implementación no obtienen visibilidad en los debates públicos sobre los asuntos europeos, ni siquiera en asuntos muy politizados. Con respecto al impacto de la Euro crisis, ésta aumentó la atención a grupos previamente excluidos de los debates sobre la UE, como, por ejemplo, sindicatos y grupos de ciudadanos. No obstante, existen diferencias importantes entre El País y El Mundo. El análisis sobre los grupos de interés corrobora que los medios de comunicación no son actores pasivos, sino que participan activamente en el proceso, dando más cobertura mediática a determinados actores con el objetivo de apoyar a sus aliados políticos.

La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico.
La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.
En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico.
La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic.
La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment.
En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic.
The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.
The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.
With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract.

Tese de mestrado em Linguística Portuguesa apresentada à Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa, 2008
Os diferentes segmentos que podem ocupar a periferia direita da sílaba em português parecem apresentar funcionamentos divergentes, devido à relação que podem ter quer com o núcleo homossilábico, quer com o ataque da sílaba seguinte. O objectivo desta dissertação centra-se na análise de diferentes propriedades fonéticas e fonológicas dos segmentos que podem ocupar o limite direito da sílaba, na variedade standard do português europeu, e num dialecto ocidental do galego. Com este fim, foram realizadas gravações de falantes nativos das duas variedades; analisaram-se acusticamente as propriedades dos segmentos referidos, contrastando-as com as análises fonológicas propostas na literatura. Em termos teóricos, realizou-se uma revisão bibliográfica de anteriores trabalhos sobre fonética e fonologia que lidassem com as sequências objecto de estudo nas diferentes variedades do português, em particular, e noutras línguas, em geral. Com base nos dados fonéticos obtidos, realizou-se uma análise fonológica para cada um dos sistemas com base no modelo da Teoria da Optimidade, observando as semelhanças e divergências entre eles. A análise proposta no presente trabalho explica, através de restrições universais, (i) a preservação dos segmentos róticos na rima; (ii) as diferentes realizações de /s/ em coda nos dois sistemas; (iii) as diferentes produções dos segmentos laterais e (iv) a velarização e projecção no núcleo do próprio /l/ e dos segmentos nasais implosivos como degraus intermédios no processo geral de nuclearização; este, mais avançado no padrão português, produz-se devido à maior importância das restrições de alinhamento na gramática desta variedade do que no sistema galego.
The consonant segments at the right edge of the syllable exhibit different behaviours, according to the relations they establish either with the tautossylabic nucleus or the following consonant. This thesis aims at the identification of phonetic and phonological properties of consonants at the right edge of the syllable in standard EP andWestern Galician. Several native speakers of the two varieties were recorded in order to achieve a better understanding of the phonetic properties of these segments. The phonetic results were then compared with previous phonological analysis in the literature. A review of previous theoretical works was carried out, namely phonetic and phonological texts on VC rhymes in Galician and EP, among other languages. Drawing from the phonetic data obtained, a phonological analysis of the data for both linguistic systems was carried out. This analysis, based on the Optimality Theory framework, allowed us to identify similarities and differences between the two systems. Based on universal constraints, the proposed phonological analysis explains (i) the preservation of rhotic segments in the rhyme; (ii) the different phonetic productions of /s/ in coda position in both linguistic varieties; (iii) the different surface representations of lateral segments and (iv) the velarization and projection of /l/ and the implosive nasal segments into the nucleus as intermediate degrees of the general process of nuclearization. This process, more advanced in standard EP that in Galician, is due to the higher position of alignment constraints in the hierarchy of EP grammar.

Teses de Mestrado em Estudos Europeus apresentado à Faculdade de Letras da Universidade de Coimbra
E se o mundo fosse só dos Homens? Qual a influência que as mulheres têm? Esta dissertação pretende fundamentar a ideia de que a Mulher tem vindo a desenvolver e a intensificar o seu papel no Mundo, tanto socialmente como profissionalmente. Ao longo dos séculos, a mulher tem vindo a evoluir na sua estrutura enquanto ser humano, mãe e trabalhadora. No entanto, essa evolução não tem existido sem entraves, pois a sociedade ainda a vê maioritariamente como mãe/doméstica. Este trabalho demonstra como, cada vez mais, se intensifica o poder da mulher na sociedade e na política, além de como os media reagem perante esta mudança social. Como vêem e apresentam a mulher política, em que difere a apresentação que fazem do homem político e como podem facilitar ou complicar a vida destas mulheres que optaram por uma carreira, maioritariamente, masculina. A ideia de uma mulher desempenhar um cargo político ainda é mal vista e pouco aceite. Contudo, o mundo tem vindo a conhecer cada vez mais mulheres no poder, tais como Angela Merkel, Indira Gandhi e Margareth Thatcher vieram fundamentar o seu poder e modificar as opiniões públicas. Apesar disso, os media têm um grande poder e influência, e não têm vindo a retratar de forma justa e semelhante as mulheres, sobretudo as de áreas políticas. Utilizam mais a sua propaganda para falar sobre elas enquanto mulheres e não enquanto detentoras de cargos políticos, quer estejam a atuar de forma considerada correta ou incorreta. Assim sendo, este estudo vem apresentar uma nova mulher que, cada vez mais, procura um lugar na sociedade, uma mulher trabalhadora, independente, responsável e académica. Uma mulher dos sete ofícios.