Academic literature on the topic 'Excavacions arqueològiques'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Excavacions arqueològiques.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Excavacions arqueològiques"

1

Garrigós i Albert, Immaculada. "Un tresoret tardoromà al Tossal de les Basses (Alacant)." Lucentum, no. 35 (December 15, 2016): 245. http://dx.doi.org/10.14198/lvcentvm2016.35.14.

Full text
Abstract:
L’estudi següent presenta la troballa monetària esdevinguda durant les excavacions arqueològiques a l’enclavament del Tossal de les Basses (Alacant), a una vil·la romana de cronologia molt ampla. Es realitza una catalogació del tresoret, amb un període que compren els segles IV-V dC, com també consideracions sobre circulació monetària a l’assentament així com a les comarques meridionals del País Valencià.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Garrigós i Albert, Immaculada. "Les monedes de la vil·la romana de Casa Ferrer I als fons del MUSA (Museu de la ciutat d’Alacant)." Lucentum, no. 32 (December 15, 2013): 171. http://dx.doi.org/10.14198/lvcentvm2013.32.08.

Full text
Abstract:
En l’estudi següent es presenta el repertori monetari aparegut durant les excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Casa Ferrer I (Alacant). Es fa una catalogació de les troballes monetàries que contenen un marc temporal comprès entre els segles II aC-VI dC, i es fan consideracions sobre la circulació monetària en aquest enclavament, i en general, a les comarques meridionals del País Valencià.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Ollich Castanyer, Immaculada. "Dos exemples d’urbanisme medieval a Catalunya: l’Esquerda de Roda de Ter (Osona) i Santa Creu de Rodes al Port de la Selva (Alt Empordà)." Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, no. 3 (March 11, 2021): 34. http://dx.doi.org/10.33115/a/26046679/3_4.

Full text
Abstract:
Les excavacions arqueològiques efectuades els darrers anys en dos jaciments medievals catalans, cadascun situat en un espai amb característiques geogràfiques i socioeconòmiques diferents, han permès comparar aspectes com ara l’urbanisme, les tècniques de construcció, l’adaptació al terreny, l’origen i evolució, així com les causes del seu abandonament. Aquest article analitza i compara els casos dels pobles medievals abandonats de l’Esquerda de Roda, a Osona, i de Santa Creu de Rodes, a l’Alt Empordà, tot remarcant les seves semblances i divergències.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Griessenberger, Anna Maria Puig. "La modulació urbana a l’eixample baixmedieval de Roses." Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, no. 3 (March 11, 2021): 22. http://dx.doi.org/10.33115/a/26046679/3_2.

Full text
Abstract:
L’eixample de la vila medieval de Roses és un exemple d’urbanisme planificat, ordenat segons una trama ortogonal que pressuposa l’existència d’una acció premeditada i racional per ampliar la vella població. Les excavacions arqueològiques han situat aquesta acció a la primera meitat del segle xiii, gràcies als materials recuperats als nivells de condicionament del terreny per rebre les noves construccions. Darrere d’aquest projecte se suposa l’existència d’uns interessos per part dels senyors que tenien jurisdicció sobre el lloc. Al mateix temps, es pressuposen uns treballs previs d’agrimensura per aprofitar el terreny disponible i ajustar-hi les noves illes de cases.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Millett, Martin. "Samian from the sea: Cala Culip shipwreck IV - JAVIER NIETO PRIETO, ANNA JOVER ARMENGOL, PERE IZQUIERDO TUGAS, ANNA MARIA PUIG GRIESSENBERGER, ANTÒNIA ALAMINOS EXPOSITO, ALBERT MARTIN MENENDEZ, MARCEL PUJOL HAMELINK, HUG PALOU MIQUEL AND SERGI COLOMER MARTI, EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES SUBAQÀTIQUES A CALA CULIP 1 (Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, Sèrie Monogràfica, núm. 9, Girona1989). Pp. 345, figs. 191." Journal of Roman Archaeology 6 (1993): 415–19. http://dx.doi.org/10.1017/s1047759400011788.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Vaquerizo Gil, Desiderio. "Necrópolis, ritos y mundo funerario en la Hispania romana. Reflexiones, tendencias, propuestas." Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 12 (June 28, 2023): 40–64. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2023.12.02.

Full text
Abstract:
RESUMENLa investigación arqueológica sobre el mundo funerario hispanorromano ha conocido en los últimos años un empuje realmente extraordinario, tanto desde el punto de vista conceptual, como instrumental y aplicado. La literatura científica viene alumbrando desde hace algo más de dos décadas multitud de trabajos sobre los aspectos legales y jurídicos –públicos y privados– asociados a la muerte, la topografía sepulcral, los rituales empleados y su carácter celebrativo, las tipologías de enterramientos y las formas arquitectónicas empleadas, la ornamentación y la iconografía funerarias, la composición y el simbolismo de urnas y ajuares, y su papel en el funus y la conmemoración del fallecido, la bioantropología, y también la escatología, por cuanto entre otras cuestiones se han empezado a identificar sepulturas no convencionales o anómalas. Todo ello es analizado con afán de síntesis, planteando propuestas de futuro, entre las cuales destacan la necesidad de extremar el rigor y la interdisciplinariedad de las intervenciones, de reducir la excavación en beneficio de la exégesis, y de entender y abordar los conjuntos urbanos como yacimientos únicos, en el espacio y en el tiempo. Palabras clave: Hispania, Alto Imperio, funus, ritual, formas arquitectónicas, escatología Topónimos: HispaniaPeriodo: Antigua Roma ABSTRACTArchaeological research on the Hispano-Roman funerary world has achieved in recent years a remarkable thrust, both from the conceptual point of view as well as instrumental and applied. For more than two decades, scientific literature has illuminated several works about legal and juridical aspects on public and private issues associated with death, the burial topography, the rituals carried out, and their celebratory character. They have focused as well on the types of burials, the most used architectonical forms, the ornamentation, and funerary iconography, the composition, and symbolism of urns and grave goods and their role in the funus and the commemoration of the deceased, bio anthropology, and, also, eschatology, among other issues, to start identifying unconventional or anomalous graves. From all this, it is analyzed with the aim of synthesis, planning forward proposals for the future, among which are the need to be rigorous and interdisciplinary in the interventions, to reduce excavation for the benefit of exegesis, and to understand and address urban complexes as unique archaeological sites, in space and time.Keywords: Hispania, High Empire, funus, ritual, architectonical forms, eschatologyPlace names: HispaniaPeriod: Ancient Rome REFERENCIAS Alfayé, S. (2009): “Sit tibi terra gravis: magical-religious practices against Restless dead in the ancient world”, en Marco, F.; Pina, F. y Remesal, J. (Eds.), Formae mortis: el tránsito de la vida a la muerte en las sociedades antiguas, Instrumenta 30, Barcelona, 181-215.—(2021): “Sobre tumbas, magos y defixiones: actividades mágicas en contextos funerarios de Hispania”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.): Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 393-410. Alonso, C. (2019): “Platos y cuencos con sal: un ritual funerario de la Edad Moderna y Contemporánea en la Península Ibérica”, Munibe Antropología-Arkeologia 70, Donostia, 335-349.Alvar, A. et alii (2021): Si muero, no me olvides. Miradas sobre la sociedad de Augusta Emerita a través de la epigrafía funeraria, Universidad de Alcalá de Henares.Andreu, J. (Ed.) (2012): Las cupae hispanas. Origen, difusión, usos, tipologias, Tudela. Andreu, J., Espinosa, D. y Pastor, S. (Eds.) (2011): Mors Omnibus instat. Aspectos arqueológicos, epigráficos y rituales de la muerte en el occidente romano, Madrid.Andújar, A. y Blázquez, C. (2021): “Mors inmatura extra loca sepulturae. Enterramientos infantiles en Hispania en áreas no funerarias”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 411-427.Anglada, R. y Román, J.M. (2001): “Excavaciones de urgencia en el colegio de San Blas, Carmona (Sevilla)”, AAA’1998, Vol. III.2, Sevilla, 916-928.Antico Gallina, M. (1997): “Locus datus decreto decurionum. Riflessioni topografiche e giuridiche sul suburbium attraverso i tituli funerari”, Epigraphica LIX, 205-224.Arévalo, A. (Ed.) (2018): Monedas para el Más Allá. Uso y significado de las monedas en las necrópolis tardopúnicas y romanas en Ebusus, Gades y Malaca, Cádiz. Baills-Talbi, N. y Dasen, V. (2008): “Rites funéraires et pratiques magiques”, en Gusi, F., Muriel, S. y Olaria, C. (Coords.) (2008), Nasciturus, Infans, Puerulus vobis Mater Terra. La muerte en la infancia, Castellón, 595-618.Barrero, N. (2022): Ornamenta muliebria. El adorno personal femenino en Mérida durante la Antigüedad, Mérida. Barroso, R. (2021): “Las concepciones escatológicas romanas en el cambio de Era: problemas de investigación”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.): Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 375-391. Bartoloni, G. y Benedettini, M.G. (a cura di) (2008): Sepolti tra i vivi. Evidenza ed interpretazione di contesti funerari in abitato, Roma.Bejarano, A. M.; Bustamante, M. (2016): “Huchas cerámicas de época romana. A propósito del hallazgo de una tumba en Augusta Emerita (Mérida, Badajoz)”, Zephyrus LXXVIII, Salamanca, 131-150.Bel, V. (2002): Pratiques funéraires du Haut-Empire dans le Midi de la Gaule. La nécropole Gallo-romaine du Valladas à Saint-Paul-Trois-Châteaux (Drôme), Lattes. Belcastro, M.G. y Ortalli, J. (a cura di) (2010): Sepulture anomale. Indagini archeologiche e antropologiche dall’epoca classica al Medioevo in Emilia Romagna, Firenze.Beltrán de Heredia, J. (2007): “La via sepulchralis de la Plaza Vila de Madrid. Un ejemplo del ritual funerario durante el Alto Imperio en le necrópolis occidental de Barcino”, Quarhis 3, Barcelona, 12-63.—(2008): “Inhumaciones ‘privilegiadas’ intra muros durante la Antigüedad Tardía: el caso de Barcino”, AAC 19, Córdoba, 231-260.Beltrán Fortes, J. y Morena, J.A. (2018): “Dos nuevos monumenta de la necrópolis norte de Torreparedones (Baena, Córdoba)”, Archivo Español de Arqueología 91, Madrid, 7-32. Bendala, M. (1996): El vino en el ritual y el simbolismo funerario en la Roma antigua”, en Celestino, S. (Ed.), El vino en la Antigüedad romana, Jerez de la Frontera, 51-62. Bérard, R.-M. (a cura di) (2021): Il diritto alla sepoltura nel Mediterraneo antico, Rome.Biaggio, S. y Butti, F. (2007): “Inumazione e cremazione tra il Lago Verbano e il Lago di Como: cronologia e distribuzione, mutazione e persistenze”, en Faber, A. et alii (Eds.), Körpergräber des 1. – 3. Jahrhunderts in der Römischen welt, Frankfurt, 255-270.Blaizot, F. et alii (2007): “Inhumation and cremation in Roman Gaul: continuity or discontinuity of the burial practices”, en Faber, A. et alii (Eds.), Körpergräber des 1. – 3. Jahrhunderts in der Römischen welt, Frankfurt, 305-321.Blassi, M. (2008): “Il caso controverso degli onori funebri per Publio Valerio Publicola”, en Bartoloni, G. y Benedettini, M.G. (a cura di), Sepolti tra i vivi. Evidenza ed interpretazione di contesti funerari in abitato, Roma, 1047-1066.Bustamante, M., Heras, F.J. y Detry, C. (2021): “Ritualidad y magia en el suburbio funerario de Augusta Emerita (Mérida, Badajoz)”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 175-197.Carrasco I. et alii (2004): “Nuevos datos acerca de la necrópolis romana del sector septentrional de Colonia Romula Hispalis”, Romula 3, Sevilla, 125-148.Cebrián, R. (2017): “Las capsae de la necrópolis de incineración de las parcelas números 45 y 46 de Segobriga (Saelices, Hispania Citerior)”, Archivo Español de Arqueología 90, Madrid, 29-51.—(2021): “Las urnas cinerarias de las necrópolis altoimperiales de Segobriga. Tipología formal y cronológica”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 299-315.Cebrián, R. y Hortelano, I. (2016): Segobriga VI. La necrópolis noroccidental de Segobriga (Saelices, Hispania Citerior): arquitectura funeraria, organización espacial y cronología, Cuenca.Cerrato, E. (2021): “La cristianización del paisaje funerario en Corduba (siglos IV-V .C.): el final de un proceso cultural y religioso”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 129-149. Chamizo, J.J. (2020): El área funeraria de San Agustín, un espacio jerarquizado en un suburbio noreste de Augusta Emerita”, Anas 31-31 (2018-2019), Mérida, 129-153. Ciuriana, J. (2006): Pràctiques i rituals funeraris a Tarraco i el seu ager (segle II a.C.- III/IV d.C.), Tesis Doctoral, Universidad Rovira i Virgili, https://www.tesisenred.net/handle/10803/37343#page=1—(2009-2011): “Mors immatura. Morir abans d’hora a Tarraco (segles I-III d.C.)”, Empuries 56, Barcelona, 207-226.Ciuriana, J. y Macías, J.M. (2010): “La ciudad extensa: usos y paisajes suburbanos de Tarraco”, en Vaquerizo, D. (Ed.), Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografía, usos, función, Córdoba, 309-334. Cortesão, F. (2019): Mundo funerário romano sob o prisma da cremação: análise antropológica de amostras alto-imperiais da Lusitânia, Universidad de Coimbra, https://eg.uc.pt/handle/10316/87497 —(2020): “Una mirada bioantropológica sobre el funus acerbum: El caso de Augusta Emerita en época altoimperial”, Anas 31-32. 2018-2019, Mérida, 183-200.—(2021): “Crematio na provincia Lusitania: o contributo dos estudos bioantropológicos”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 199-216. De Filippis, Ch. (1997): Imago mortis. L’uomo romano e la morte, Napoli.De Miguel, M.P. et alii (Eds.) (2020): Cuidar, curar, morir: la enfermedad leída en los huesos, Alicante. Desideri, P. (1995): “Il trattamento del corpo dei suicidi”, en Hinard, F. (Ed.), La mort au quotidien dans le monde Ro-main, Paris, 189-204. Di Cosmo, A. P. (2020): “Il funus imperatorum ed il “Teatro del potere”. Le esequie di Costantino e la reinvenzione dei riti funerari imperiali in un cosmo che progressivamente si fa cristiano”, Gerión 38 (1), Madrid, 157-192.Edmonson, J.; Trillmich, W. y Nogales, T. (2001): Imagen y memoria. Monumentos funerarios en la colonia Augusta Emerita, Madrid. Faber, A. et alii (Eds.) (2007): Körpergräber des 1. – 3. Jahrhunderts in der Römischen welt, Frankfurt. Fernández Martínez, C. (2007): Carmina latina epigraphica de la Bética romana. Las primeras piedras de nuestra poesía, Sevilla.Fernández Sutilo, L. (2020): Muerte y ritual en Onoba Aestuaria y su territorium, Huelva.—(2021): “La necrópolis norte de Onoba: un juego de poder entre la población autóctona y los nuevos ciudadanos romanos entre el cambio de Era y el siglo II d.C.”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 31-46. Forn, C.; Padrós, P. y Vázquez, D. (2021): “Rituales y prácticas funerarias en las necrópolis de la ciudad romana de Baetulo (Hispania Tarraconensis): El ejemplo de la necrópolis occidental de Illa Pradera”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 279-297. Frère, D. et alii (Dirs.) (2021): Manger, boire, se parfumer pour l’éternité: Rituels alimentaires et odorants en Italie et en Gaule du IXe siècle avant au Ier siècle après J.-C., Naples.García Matamala, B. (2002): “Enterramientos con urnas de tradición indígena en Corduba”, en Vaquerizo, D. (Ed.), Espacios y usos funerarios en el Occidente romano, Córdoba, vol. II, 275-296.—(2003): “Enterramientos de tradición indígena en Corduba”, Anales de Arqueología Cordobesa 13-14, Córdoba, 251-278. García Matamala, B. y Liébana, J.L. (2006): “Inhumaciones infantiles de tradición indígena en un sector de la necrópolis oriental de Corduba”, en Vaquerizo, D; Garriguet, J.A. y León, A. (Eds.), Espacio y usos funerarios en la ciudad histórica, AAC 17, Córdoba, vol. I, 99-114.García-Barberena, M. et alii (2015): “El mundo funerario en Pompelo. Necrópolis y enterramientos singulares”, Trabajos de Arqueología Navarra 27, Pamplona, 65-107.García-Blánquez, L.A. y Vizcaíno, J. (2008): “Ajuares de la necrópolis tardoantigua de Los Villares (Baños y Mendigo, Murcia)”, Verdolay 11, Murcia, 225-261. García-Prosper, E. (2015): Los ritos funerarios de la necrópolis romana de la calle Quart de Valencia (siglos II a.C.-III d.C.), Tesis Doctoral, Universitat de València.García-Prosper, E. y Polo, M. (2020): “Estudio bioantropológico y paleopatológico del sepulcretum de Llanos del Pretorio”, en Vaquerizo, D.; Ruiz, A. y Rubio, M. (2020): El sepulcretum romano de Llanos del Pretorio (Córdoba, España), Bari, 161-172.Garriguet, J.A. (2020): “Representación e inmortalidad a través de la escultura funeraria en la Córdoba romana”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 179-201. González Acuña, D. (2011): Forma Urbis Hispalensis. El urbanismo de la ciudad romana de Hispalis a través de los testimonios arqueológicos, Sevilla. González Villaescusa, R. (2001): El mundo funerario romano en el País Valenciano, Madrid. Gregori, L. (2005): “Definizione e misurazione dello spazio funerario nell´epigrafia reppublicana e protoimperiale di Roma. Un’indagine campione”, en Cresci Marrone, G. y Tirelli, M. (Eds.), “Terminavit sepulcrum”: i recinti funerari nelle necropoli di Altino, Roma, 77-126.Heinzelmann, M. et alii (Eds.) (2001): Culto dei morti e costumi funerari romani. Roma, Italia settentrionale e province nord-occidentali dalla tarda Repubblica all’età imperiale, Wiesbaden.Hernández Pérez, R. (2001): Poesía latina sepulcral de la Hispania romana: estudio de los tópicos y sus formulaciones, Valencia.Hidalgo Martín, L. (2020): “Reciclando inscripciones. La temprana reutilización de soportes funerarios en Augusta Emerita (ss. I-IV)”, Cuadernos de Arqueología Emeritense 47, Mérida, 111-126.Hidalgo Martín, L. et alii (2019): Nueva epigrafía funeraria de Augusta Emerita. Tituli sepulcrales urbanos (ss. I-VII) y su contexto arqueológico (NEFAE), Mérida. Hinojo, E. y Ribes, C. (2017): “Intervencions arqueològiques al mercat de Sant Antoni: noves dades sobre la xarxa viària, l’ocupació i l’estructuració del pla de Barcelona des d’època romana i de la fortificació abaluardada del segle XVII”, Tribuna d’Arqueologia 2014-2015, Barcelona, 401-422.Jiménez Díez, A. (2008): Imagines Hibridae. Una aproximación postcolonialista al estudio de las necrópolis de la Bética, Anejos de AEspA XLIII, Madrid.Jiménez Salcedo, C. (2020): “La muerte en Roma: fuentes y legislación en el Derecho Romano”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 81-94.Jiménez Vialás, H. et alii (2020): “Propuesta metodológica para la excavación y documentación de cremaciones en urna. Las necrópolis de Bailo-La Silla del Papa y Baelo Claudia (Tarifa, Cádiz)”, en De Miguel, M.P. et alii (Eds.), Cuidar, curar, morir: la enfermedad leída en los huesos, Alicante, 265-285. López Melero, R. (1997): “Enterrar en Urso (Lex Ursonensis LXXIII-LXXIV)”, Studia Histórica. Historia Antigua 15-16, Salamanca, 105-118. López Melero, R. y Stylow, A.U. (1995): “Una pena sepulcral en favor de la res publica Aiungitanorum”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie II, Hª Antigua, t. 8, Madrid, 219-253.Loza Azuaga, M.L. (2010): “Vestido y estatus. Representaciones de luto en la estatuaria hispanorromana”, Archivo Español de Arqueología 83, Madrid, 281-301.Machancoses, M. (2015): Topografía urbana de la Valentia romana altoimperial: ciudad y suburbio, Tesis Doctoral, Universitat de València. Martino, D. y Muñoz, F. (2021): “Morir en Legio. Una aproximación desde la arqueología y la epigrafía sobre las costumbres funerarias en la ciudad de León en época romana”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 333-345.Martínez Pérez, M. A. (2020): Las necrópolis de la Boatella y la C/ San Vicente Mártir (Valencia). Topografía y ritual funerario, Tesis Doctoral inédita, Universitat de València.Mayer, M. (2006): “H.M.H.N.S.N.L.S. El monumento funerario como confin inamovible”, en Bertinelli, M.G.; Donati, A. (Eds.), Misurare il tempo misurare lo spazio, Borghesi 2005, 209-232.Melchor, E. (2020): “La voz y la memoria de los muertos: el orden social de la Córdoba romana a través de la epigrafía funeraria y honorífica (los ordines privilegiados)”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos by cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 203-226.Miró, C. e Hinojo, E. (2021): “La necrópolis altoimperial del mercado de Sant Antoni de Barcelona”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 261-278.Moret, P. et alii (2017): “La Silla del Papa: hábitat y necrópolis. Campañas 2014-2016”, Mélanges de la Casa de Velázquez 47.1, Madrid, 49-71.Moret, P. et alii (2019): “Le courroux de Philonicus: une défixion latine de Bétique (La Silla del Papa, Cadix)”, Rea 121.2, 329-356. Muñiz, E. (2007): “La cristianización del espacio funerario en los siglos II y III d.C.”, Arys 5. 2002, Huelva, 123-132.Murciano, J.M. (2010): Historiografía de los aspectos funerarios de Augusta Emerita (siglos I-IV), Cuadernos Emeritenses 36, Mérida.Murciano, J.M. (2019): Monumenta. Tipología monumental funeraria en Augusta Emerita. Origen y desarrollo entre los siglos I a.C. y IV d.C., Monografías Emeritenses 12, Mérida.—(2020): “Reutilización y usos polivalentes en el ámbito funerario emeritense”, Cuadernos de Arqueología Emeritense 47, Mérida, 99-110.Ordóñez, S.; García-Dils, S. (2021): “Cipo funerario de Corduba”, Ficheiro Epigráfico 218, Coimbra, 3-8. Ortalli, J. (2001): “Il culto funerario della Cispadana romana. Rappresentazione e interiorità”, en Heinzelmann, M. et alii (Eds.), Culto dei morti e costumi funerari romani..., Wiesbaden, 215-242. —(2007): “Cremazione e inumazione nella Cisalpina: convivenza o contrapposizione?”, en Faber, A. et alii (Eds.), Körpergräber des 1. – 3. Jahrhunderts in der Römischen welt, Frankfurt, 201-213.—(2010): “Morti inquiete e tombe anomale tra storia, antropologia e archeologia”, en Belcastro, M.G. y Ortalli, J. (Eds.), Sepulture anomale. Indagini archeologiche e antropologiche dall’epoca classica al Medioevo in Emilia Romagna, Firenze, 23-37. Ortalli, J. et alii (2011): “Culti e riti funerari dei Romani: la documentazione archeologica”, Thesaurus Cultus et Rituum Antiquorum (ThesCRA) VI, Los Ángeles, pp. 198-215.Pachón, J.A. y Ruiz, J.I. (2006): Las Cuevas de Osuna. Estudio histórico-arqueológico de una necrópolis ruprestre de la Antigüedad, Osuna.Pearce, J. y Weekes, J. (Eds.) (2018): Death as a process, Oxford-Philadelphia. Pereira, C. (2018): As necrópoles romanas do Algarve. Acerca dos espaços da morte no extremo sul da Lusitânia, Lisboa. Pereira, C. y Coelho, C. (2021): “Memórias sepulcrais romanas do Algarve: dinámicas de um espaço funerário suburbano”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 237-257. Pereira, C. y Alburquerque, P. (2018): “Inhumaçoes infantís em ânfora na península ibérica durante a época romana: a prática e o rito”, Spal 27, Sevilla, 89-118. Pérez López, I. (1999): Leones romanos en Hispania, Madrid.Pérez Maestro, C. (2007): “El puticuli de Emerita Augusta”, en Faber, A. et alii (Eds.), Körpergräber des 1. – 3. Jahrhunderts in der Römischen welt, Frankfurt, 291-304.Polo, M. (2016): Paleobiología humana de la fundación romana de Valentia, Tesis Doctoral, Universitat d’Alacant. Portillo, A. (2021): “Usos del cánido en los contextos funerario y ritual del periodo clásico”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 429-459.Portillo Sotelo, J.L. (2018): “Reflexiones sobre La última fase de la necrópolis occidental de la ciudad romana de Valentia”, Lucentum XXXVII, Alicante, 173-192. Prados, F. y Jiménez, H. (Coords.) (2015): La muerte en Baelo Claudia. Necrópolis y ritual en el confín del Imperio romano, Cádiz-Alicante. Prados, F. y Jiménez, H. (2021): “La vía sepulcral y la topografía extraurbana de Baelo Claudia. Apuntes metodológicos e interpretativos”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 17-30.Prados, F., Abad, L. y Jiménez-Vialas, H. (2020): “Primeros avances de la intervención arqueológica en los mausoleos de la puerta sureste de Baelo Claudia: el monumento de Iunia Rufina”, Zephyrus 85, Salamanca, 163-184.Prieur, J. (1991): La morte nell’antica Roma, Genova.Raposo, N. (2020): “La delimitación de los espacios públicos en la necrópolis de Porta Stabia (Pompeya)”, Florentia Iliberritana 31, Granada, 129-159.Remesal, J. (2002): “Aspectos legales del mundo funerario romano”, en Vaquerizo, D. (Ed.), Espacio y usos funerarios en el Occidente romano, Córdoba, 369-378. Rodríguez Temiño, I. et alii (2012): “Avance de las nuevas investigaciones en la necrópolis romana de Carmona”, Spal 21, Sevilla, 127-151.Rolo, A.M. (2018): O mundo funerário romano no Noroeste Alentejano (Portugal): o contributo das intervenções de Abel Viana e António Dias de Deus, Tesis Doctoral, Universidad de Lisboa. —(2021): “O mundo funerário romano no Alto Alentejo (Portugal). Subsídios para uma síntese regional”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 217-236.Román Rodríguez, J.M. (2001): “El almacenamiento de grano en Carmona: el horreum de San Blas”, en Caballos, A. (Ed.), Carmona Romana, Sevilla, 233-250.Rosser, P. y Soler, S. (2014): “El mito del héroe en una necrópolis periurbana tardo-republicana de un asentamiento del Mediterráneo Occidental (Alicante, España), Revista Historias del Orbis Terrarum 12, Santiago de Compostela, 71-127. Rubio, M. (2021): “Inhumaciones infantiles en Colonia Patricia Corduba”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 93-113. Ruiz Bueno, M.D. (2018): Dinámicas topográficas urbanas en Hispania. El espacio intramuros entre los siglos II y VII d.C., Bari. —(2020): “Continuidad y ruptura de los espacios funerarios de Córdoba en época tardoantigua. Novedades cronológicas y topográficas”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 155-178.Ruiz Osuna, A. (2007): La monumentalización de los espacios funerarios en Colonia Patricia Corduba (ss. I a.C.- II d.C.), MgAC 16, Córdoba.—(2010): Colonia Patricia, centro difusor de modelos: topografía y monumentalización funerarias en Baetica, Córdoba.—(2020a): “Las estructuras de cremación del sepulcretum de Llanos del Pretorio”, en Vaquerizo, D; Ruiz, A. y Rubio, M. (Eds.), El sepulcretum romano de Llanos del Pretorio (Córdoba), Bari, 91-104. —(Coord.) (2020b): La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba—(2020c): “Las necrópolis de Corduba-Colonia Patricia: topografía, vías funerarias y monumentos”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 127-153. —(Ed.) (2021a): Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Spal Monografías Arqueología XXXVII, Sevilla.—(2021b): “Busta y ustrina en la Córdoba romana: el ritual de cremación en la capital de la Bética”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.): Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 47-76.Ruiz Osuna, A.; Rubio, M. (2021): “Urnas de tradición indígena en Corduba-Colonia Patricia. Una propuesta actualizada para el ámbito funerario”, Sagvntvm 53, Valencia, pp. 131-150.Sánchez Hernando, L. J. (2020): “El paisaje vegetal del entorno de la necrópolis romana de Llanos del Pretorio (Córdoba), y el uso funerario de la madera como materia prima energética”, en Vaquerizo, D.; Ruiz, A. y Rubio, M. (Eds.), El sepulcretum romano de Llanos del Pretorio (Córdoba, España), Bari, 141-148.—(2021): “El uso de las materias primas de origen vegetal en el mundo funerario de la Hispania romana”, en Ruiz Osuna, A. (Ed.), Morir en Hispania. Topografía, rituales y prácticas mágicas en ámbito funerario, Sevilla, 447-459.Sánchez Hidalgo, F. (2020): “La arquitectura funeraria extramuros al noreste de Augusta Emerita: recintos funerarios, mausoleos y su organización entre el Alto y el Bajo Imperio. Excavación arqueológica realizada en el antiguo cuartel militar de Artillería Hernán Cortés de Mérida”, Anas 31-32 (2018-2019), Mérida, 29-52. Saquete, J.C. (2002): “Notas sobre una tumba con jardín, una multa sepulcral y el paisaje suburbano de Augusta Emerita”, Madrider Mitteilungen 43, Mainz am Rhein, 207-219.Schattner, Th. G. (2002): Munigua. Cuarenta años de Investigaciones, Sevilla.Seco, I. (2010): Piedras con alma: El betilismo en el Mundo Antiguo y sus manifestaciones en la Península Ibérica, Universidad de Sevilla. Sevilla, A. (2014): Funus Hispaniense. Espacios, usos y costumbres funerarias en la Hispania romana, BAR International Series 2610, Oxford.—(2015): “Un tipo especial de funus acerbum y de ajuar funerario como reflejo de la condición social del difunto. Los casos documentados en Hispania”, Cuadernos de Arqueología Universidad de Navarra 23, Pamplona, 97-121. Struck, M. (2007): “Körpergrabtraditionen im römischen Britannien”, en Faber, A. et alii (Eds.), Körpergräber des 1. – 3. Jahrhunderts in der Römischen welt, Frankfurt, 431-444.Stylow, A.U. (2002a): “La epigrafía funeraria de la Bética”, en Vaquerizo, D. (Ed.), Espacio y usos funerarios en el Occidente Romano, Córdoba, vol. I, 353-367.—(2002b): “Von der Schrift der Sieger zum Sieg der Schrift. Imitation, Eigenständigkeit und Differenzierung in der epigraphischen Kultur Hispaniens”, en Urso, G. (Ed.), Hispania terris omnibus felicior. Atti del convegno internazionale, Pisa, 163-181.Stylow, A. U. y López Melero, R. (1995): “Epigraphische Miszellen aus der Provinz Jaén, 1. Eine Grabbuße zugunsten der Res publica Aiungitanorum”, Chiron 25, München, 357-386.Tirelli, M. (2001): “ …ut … largius rosae et esc[a]e … poneretur. I rituali funerari ad Altinum tra offerte durevoli e deperibili”, en Heinzelmann, M. et alii (Eds.), Culto dei morti e costumi funerari romani..., Wiesbaden, 243-253.Vaquerizo, D. (Ed.) (2002): Espacio y usos funerarios en el Occidente romano, Córdoba, 2 vols. —(2004): Immaturi et innupti. Terracotas figuradas en ambiente funerario de Corduba, Colonia Patricia, Instrumenta 15, Barcelona.—(2005): “Arqueología de la Corduba republicana”, en Melchor, E.; Mellado, J. y Rodríguez Neila, J.F. (Eds.), Julio César y Corduba: Tiempo y espacio en la Campaña de Munda (49-45 a.C.), Córdoba, 165-205.—(2010a): Necrópolis urbanas en Baetica, Tarragona-Sevilla.—(Ed.) (2010b): Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografía, usos, función, Córdoba. —(2014): “Mortes singulares y miedo a los muertos en el mundo romano: reflexiones, indicios, escatología”, en Neira Jiménez, M. L. (Coord.), Religiosidad, rituales, y prácticas mágicas en los mosaicos romanos, Madrid, 211-246.—(2020a): “Parcelaciones funerarias en necrópolis cordubenses. Reflexiones a partir de dos hallazgos recientes”, Archivo Español de Arqueología 93, Madrid, 147-172. —(2020b): “La gestión del espacio funerario en la Córdoba romana: viae sepulcrales, recintos y mensurae sepulcrorum”, en Vaquerizo, D.; Ruiz, A. y Rubio, M. (Eds.), El sepulcretum de Llanos del Pretorio (Córdoba), Bari, 173-196. —(2020c): “La muerte en época romana: ritual, escatología y miedo a los muertos”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 95-126. Vaquerizo, D. y Ruiz, A. (2020): “El mundo funerario cordubense de época altoimperial. Topografía, ritual y formas arquitectónicas”, en Vaquerizo, D.; Ruiz, A. y Rubio, M. (2020), El sepulcretum romano de Llanos del Pretorio (Córdoba, España), Bari, 7-26.Vaquerizo, D., Ruiz, A. y Rubio, M. (Eds.) (2020): El sepulcretum romano de Llanos del Pretorio (Córdoba, España), Bari. Vargas, S. (2020): “La vida eterna: el ajuar-tipo de las necrópolis romanas cordubenses”, en Ruiz Osuna, A. (Coord.), La muerte en Córdoba. Creencias, ritos y cementerios (1). De la Prehistoria al ocaso de la ciudad romana, Córdoba, 249-267.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Romero Serra, Mireia. "Intervenció arqueològica a un refugi de comandament de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l’Ebre. Resultats de les excavacions realitzades al Molí de Ferriol (Corbera d’Ebre)." Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, no. 8 (April 28, 2018). http://dx.doi.org/10.1344/ebre38.2018.8.22000.

Full text
Abstract:
Durant l’agost i principis de setembre de 1938, les forces republicanes van haver de recular davant la forta ofensiva dels nacionals en els diferents escenaris de combat. La pugna al nucli urbà de Corbera d’Ebre i les seves rodalies esdevingué molt dura i provocà combats acarnissats. Algunes de les brigades internacionals, com les XIII i XV, van jugar un paper molt important en la defensa de Corbera d’Ebre, fins a retirar- se cap al nucli estratègic de les Camposines. Fonts orals i arqueològiques evidencien la construcció en aquesta zona de diversos llocs de comandament des d’on es coordinaven els moviments de la defensa republicana. Un d’aquests punts es localitza a la cova d’en Molí d’en Ferriol, excavada pel grup de recerca DIDPATRI en una campanya arqueològica durant el setembre de 2016. En aquest article s’exposen els resultats arqueològics obtinguts de la intervenció arqueològica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Excavacions arqueològiques"

1

Núñez, Calvo Francisco Jesús. "Estudio cronológico-secuencial de los materiales cerámicos de la necrópolis fenicia de Tiro-Al Bass (Líbano). Campaña de 1997." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2008. http://hdl.handle.net/10803/7469.

Full text
Abstract:
La posibilidad des estudiar los materiales cerámicos recuperados en la necrópolis fenicia de Tiro - al Bass supone una oportunidad inmejorable para profundizar en las cuestiones cronológico-secuenciales que rodean la Arqueología Fenicia, y, en especial, la que hace referencia a la Fenicia Metropolitana. Para ello se ha planteado un trabajo articulado en tres bloques principales. En primer lugar, una clasificación tipológica de los citados materiales, tanto locales como importados. En segundo lugar, realizar una profundización de las causas que han provocado la inexistencia de una estructura cronológico-secuencial fenicia ampliamente consensuada y aceptada por toda la comunidad científica. Una manera de intentar subsanar esta carencia ha sido plantear el seguimiento a lo largo de la Edad del Hierro de una forma cerámica concreta, las jarras de cuello anillado. Su uso como fósil-guía dará lugar a una articulación de la secuencia que, apoyada por las coincidencias de cada una de las fases identificadas con el mismo tipo de materiales, ya sean locales o importados, dará un sentido temporal a la evolución de los citados materiales cerámicos fenicios metropolitanos. Finalmente, la tercera FESE consistirá en aplicar dicha articulación secuencial a los materiales recogidos en Tiro - al Bass, dando lugar a cinco periodos sucesivos que contarán con unos rasgos definitorios propios. La conclusión final consistirá, sobre todo gracias a la información proporcionada por la necrópolis de al-Bass, a la que habría que unir la proporcionada por otros yacimientos Levantinos, en la propuesta de una secuencia fenicia con una articulación, nomenclatura y cronología propias.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Mateu, Sagués Marta. "Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/397708.

Full text
Abstract:
Aquesta Tesi Doctoral és el resultat d’un treball d’investigació sobre l’ús de la terra crua per a l’elaboració de materials mobles i immobles en època protohistòrica. A partir d'un estudi de cas constituït per un conjunt mostral procedent del jaciment de la primera edat del ferro (f. VII-p. VI ane) de Sant Jaume (Alcanar, Montsià, Catalunya), presentem una proposta metodològica que pretenem que sigui útil per a poder estudiar aquests elements amb més profunditat en qualsevol jaciment arqueològic. Per a realitzar aquesta metodologia, partim d’un estat de la qüestió sobre els estudis duts a terme fins ara en relació a aquest material a l’àrea del nord-est de la península Ibèric. Primerament hem realitzat una proposta tipològica integral i amb vocació universal, per a poder dur a terme el primer nivell d'anàlisi. A continuació, i després d'una descripció morfo-sedimentària, apliquem la micromorfologia a l’estudi d’aquests materials, que posteriorment complementem amb algunes tècniques fisicoquímiques, en els casos en què ha estat necessari. Amb el cas de Sant Jaume a part d'exposar la metodologia aplicada, hem pogut extreure'n uns resultats útils tant per l'estudi d'aquests materials com del propi jaciment. Per un costat hem pogut determinar, com a mínim, l’existència de dos indrets d'extracció de la primera matèria bàsica per a realitzar aquests elements: un sediment de matriu argilosa i un altre on predominen les sorres fines de dolomita i calcita. Per un altre costat, hem conclòs que en el cas d’aquest darrer en part podria haver estat tractat tèrmicament prèviament al seu ús. Tant un sediment com l'altre van ser barrejats amb components vegetals i van acabar formant els diferents elements, que segons les proporcions i distribució dels components hem pogut classificar en fàbriques diferenciades. Un dels aspectes interessants del nostre treball és la constatació que podem diferenciar i distingir les fàbriques identificades que corresponen als dos grans grups tipològics: els elements mobles i els immobles. Els tractaments dels sediments i dels components variaran segons si és un element moble o immoble. En darrer terme, amb aquest treball, pretenem també reivindicar l'estudi d'aquests materials i la importància que tenen per a poder entendre en la seva integritat les societats pre i protohistòriques del nord-est peninsular. Gràcies al seu estudi, constatem el coneixement tècnic i del medi que aquestes societats tenien, així com el nivell assolit per la seva arquitectura domèstica. En definitiva, ajudarem a la reconstrucció de les característiques dels diferents assentaments així com del seu funcionament.
With this thesis we value one of the most remarkable materials in antiquity: unbaked earth. The manufactured unbaked earth elements (construction and furniture elements) are composed of detrital sediment and vegetal components. This material appears in prehistoric contexts, such as in the NE region of the Iberian Peninsula at the Early Iron Age, which has been the main object of our study, but has usually received little interest by researchers. From a case study, a set of samples from an Early Iron Age archaeological site of Sant Jaume (Alcanar, Montsià, Catalonia), we present a methodology we intend that may be useful to study these elements in any archaeological site. The proposal involves the application of different approaches: typological classification, morpho-sedimentary description and micromorphological analysis.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Vicens, i. Siquier Miquel Àngel. "Estudi arqueomalacològic de Son Real (Mallorca). Els mol·luscs marins dels jaciments arqueològics de Son Real: una nova eina d’aproximació a la prehistòria i protohistòria de Mallorca." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667233.

Full text
Abstract:
El coneixement que s’ha anat generat en els darrers anys sobre les diferents cultures que dominaren la prehistòria de Mallorca, així com la de Menorca i durant un determinat període també la d’Eivissa i Formentera, ha donat com a resultat un trencament evident amb la visió tradicional d’una societat estancada. L’enfocament multidisciplinari de la investigació arqueològica ha permès una periodització més acurada de l’evolució cultural d’aquelles societats i, sobre tot, una explicació més raonada i sustentada en l’evidència arqueològica / científica sobre l’organització social, les formes de subsistència o la gestió del territori. Aquest treball de recerca és una aproximació a la prehistòria i protohistòria de Mallorca a través de l’estudi de les restes de mol·luscs marins provinents de jaciments arqueològics (Arqueomalacologia). Tot i que el present treball se centra especialment durant el darrer període cultural (s. VI / s. II AC) que dominà Mallorca (i Menorca), també es mostren evidències de la utilització dels mol·luscs marins des de la consolidació de la presència humana, a mitjans del segon mil·lenni, fins pràcticament el canvi d’era. Això s’ha aconseguit gràcies a la feina feta sobre una sèrie de jaciments arqueològics localitzats a la badia d’Alcúdia, al vessant de gregal (nord-est) de Mallorca, concretament a la finca pública de Son Real (TM Santa Margalida). També s’han realitzat una sèrie de prospeccions sobre dues espècies de gasteròpodes actuals en diversos punts de la costa de Mallorca i Cabrera, amb la intenció d’utilitzar-los com a referència envers els pretèrits. La tria de l’espai de Son Real no és casual, hi ha una representació de pràcticament totes les cultures que es desenvolupen durant la prehistòria i protohistòria mallorquina, amb la consideració d’algun dels seus jaciments com a emblemàtic. Per altra banda, en les seves intervencions arqueològiques més actuals es gaudeix d’uns adequats estàndards de qualitat i la conservació de totes (o gran part de) les restes faunístiques.Per a cada un dels jaciments s’han descrit i s’han establert les fases o moments cronològics amb els que s’han pogut dividir la seva activitat, exposant-se el resultats de cada un dels aspectes analitzats i les oportunes conclusions, a escala de fases, de jaciment i globals. S’ha evidenciat la vinculació entre algunes de les agrupacions temporals establertes dins dels jaciments, la qual cosa ha permès relacionar les activitats que s’hi realitzaven a través del temps, així com començar diferenciar zones o espais específics dels jaciments gràcies a una presència desigual de les restes. Pel que fa als exemplars actuals, l’estudi s’ha centrat en Patella rustica i Phorcus turbinatus, dues de les espècies més abundants en els jaciments, i en conseqüència, amb major volum de dades. Aquest ha permès realitzar una fotografia recent de l’estat de les citades comunitats, la qual ha servit per entreveure possibles canvis en la seva composició i especialment en les talles dels exemplars arqueològics envers els contemporanis. Malgrat algunes mancances en la informació disponible, és evident que els mol·luscs marins formaven part de la vida dels habitants prehistòrics de Mallorca, tant pel que fa al seu vessant alimentari com en els aspectes rituals o simbòlics. Els exemplars extrets dels contextos arqueològics provenen d’ambients propers, però no són el seu reflex directe, amb la qual cosa és versemblant suposar una captura / recollida selectiva. Per poder acabar d’entendre el seu verdader paper en aquelles societats i per tenir una visió més clara de les comunitats naturals costaneres, caldrà aprofundir i ampliar l’estudi i les anàlisis sobre les restes de mol·luscs i, a ser possible, ampliar-la cap a altres vertebrats i invertebrats marins. Encara hi ha molt camí per recórrer.
This research work is an approach to the prehistory and protohistory of Majorca through the study of the remains of marine molluscs from archaeological sites (Archeomalacology). There is demonstrate of the use of marine molluscs in Mallorcan prehistoric age, although the present work focuses is specially focused on the last cultural period (s. VI / s. II BC). This has been achieved thanks to the work on a series of archaeological sites located in the public estate of Son Real (northeast of Majorca). Some surveys have also been carried out on two species of current gastropods at several points along the coast of Majorca and Cabrera, with the intention of using them as a reference in respect of the preterites. The link between some of the temporary groupings within the deposits has been evidenced, which has allowed to relate the activities that were carried out through time, as well as begin to differentiate specific zones or spaces thanks to the unequal presence of the remains. Regarding the current specimens, the study has concentrated on Patella rustica and Phorcus turbinatus, two of the most abundant species in the deposits and, consequently, with a greater volume of data. These have allowed to make a recent picture of the state of these communities and the extracted information has served to glimpse possible changes in their composition and specially in the sizes of the archaeological specimens in respect to the contemporaries.It is evident that marine molluscs were part of the life of the prehistoric inhabitants of Majorca, both in terms of food as well as ritual or symbolic aspects. The specimens found in the archaeological contexts come from nearby environments, but they are not their direct reflection, by which it is possible to assume a selective capture / collection. In order to finish understanding their true role in those societies and to have a clearer vision of coastal natural communities, it will be necessary to deepen and broaden the study and analysis of mollusc remains and, if possible, expand it to other marine vertebrates and invertebrates.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Gómez, Gonzalo María Paz. "Las controversias generadas en torno a las investigaciones de Adolf Schulten en Numancia." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/394085.

Full text
Abstract:
La tesis está dedicada al análisis de las polémicas que aparecieron con las excavaciones del historiador A. Schulten en Numancia, hace ya algo más de cien años, y que han pervivido en publicaciones recientes. Para realizar tal fin no sólo hemos revisado la bibliografía, la prensa y la documentación epistolar que ya se conocía, sino que también hemos incorporado numerosa documentación inédita localizada en Barcelona, Madrid y Erlangen (Alemania). Se trata de correspondencia inédita de Schulten con L. Pericot y con el Marqués de Cerralbo, de expedientes conservados en la Universidad de Erlangen y en diversos archivos de Madrid. La prensa también ha sido indagada de forma sistemática. En la primera parte hemos tratado las bases documentales que utilizó Schulten, remontándonos hasta las fuentes literarias grecorromanas y revisando la historia de la localización de Numancia en Garray. También hemos estudiado el entorno social soriano del momento, las circunstancias que acompañaron la llegada de Schulten, las actividades de la Comisión española de excavaciones y los trabajos en los campamentos romanos. La segunda parte nos ha llevado a analizar la actividad de Schulten con posterioridad a Numancia, dado que esa etapa va a determinar su controvertida imagen en otros escenarios peninsulares. La tercera parte se centra en el núcleo de la polémica: la apropiación del descubrimiento de la Numancia celtibérica y la proyección que tuvo Schulten en la bibliografía, especialmente con posterioridad a su fallecimiento.
This thesis is devoted to the analysis of the controversies that came with the excavations performed by the historian A. Schulten in Numancia over a hundred years ago. Such controversies have persisted through time and are present in recent publications. In order to accomplish this goal we not only have reviewed the available literature, press and the already known epistolary documentation, but we have also incorporated numerous unpublished documents found in Barcelona, Madrid and Erlangen (Germany). These documents are unpublished correspondence between Schulten and both L. Pericot and the Marquis of Cerralbo and they belong to files kept in the University of Erlangen and to several archives of Madrid. The corresponding press has been systematically researched as well. In the first part we deal with the documentary bases used by Schulten, dating back to the Greco-Roman literary sources and reviewing the location history of Numancia in Garray. We have also studied the social environment of Soria at that moment, the circumstances that accompanied the arrival of Schulten, the activities of the Spanish Excavation Commission and the work done in the Roman camps. The second part has led us to analyze the activity of Schulten after Numancia, since that stage conditioned his controversial image through other peninsular scenarios. The third part focuses on the core of the controversy: the appropriation of the discovery of Celtiberian Numancia and the projection that Schulten had in the literature, especially after his death. The contrasted sources allow us to verify erroneous attributions. This confirms the initial hypothesis: modern criticism goes back to already overcome elements of the controversy and mixes them with other criticisms taken from other environments that, in the light of our analysis, become meaningless when applied to Numancia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Faedda, Simona. "Analisi di due domus tardo antiche a nord del Foro di Traiano (Roma): Stratigrafia e studio del materiale ceramico." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669945.

Full text
Abstract:
Gli scavi archeologici, promossi dalla Città Metropolitana di Roma Capitale, hanno portato alla luce due complessi abitativi edificati tra metà del I e il II sec. d.C., largamente modificati nel corso del IV e, infine abbandonati nel V/VI sec. e che attualmente si conservano nel loro aspetto tardo antico. Del più antico, la domus A, restano un peristilio e un piccolo triclinio ricoperti da preziosi tappeti musivi e affacciati a Ovest su un’area aperta, molto probabilmente pertinente all’abitazione; la domus B, edificata alla fine del II sec. d.C., presenta una grande aula absidata riccamente decorata da rivestimenti in opus sectile di marmi colorati, interpretabile come sala di rappresentanza. Un vano scala di notevoli dimensioni permette di intuire l’esistenza di un secondo piano; infine, un cortile interno a Nord-Est ha conservato una sequenza stratigrafica di notevole interesse. L’analisi dei contesti e lo studio dello straordinario campione di classi e produzioni ceramiche imperiali e tardo antiche rinvenuto nelle domus ha consentito di ripercorrere il lungo e articolato excursus temporale delle due abitazioni, dalla loro prima edificazione passando per la ristrutturazione e la probabile unificazione delle due fabbriche nel IV sec., fino al loro definitivo abbandono. I materiali presi in esame ci hanno permesso, inoltre, di identificare e interpretare gli spazi delle domus, i gusti dei loro abitanti, le modalità di abbandono, e infine, di ravvisare, pur nei limiti di una dimensione privata, quelle che erano le tendenze economiche generali, seguendo passo a passo i momenti di sviluppo, di crisi e di cambiamento dell’economia imperiale.
The archeological excavations carried out in 2005 in the subterranean area of Palazzo Valentini have led us to the discovery of two housing complexes built between the 1st and the 2nd century AD, modified throughout the 4th century and abandoned in the 5th/6th century. The analysis of the ceramic contexts and of the stratigraphy have led us to study the articulated temporary excursus of both houses, from their first construction to the renovation and their likely unification through the 4th century to their final abandonment. The examined materials have also led us to interpret the Domus spaces, their abandon forms, and finally, identify, even though inside the limit of a private dimension, what the tendencies were, following the different stages of development, crisis and imperial economy changes progressively.
Las excavaciones arqueológicas llevadas a cabo en el 2005 en el area subterránea del Palazzo Valentini han permitido descubrir dos complejos de viviendas construidos entre los siglos I y II d.C., modificado durante el siglo IV y abandonado en el siglo V/VI. El análisis de los contextos cerámicos y de la estratigrafía han permitido estudiar el articulado excursus temporal de las dos casas, desde su primera construcción hasta la renovación y la probable unificación durante el siglo IV, hasta su abandono definitivo. Los materiales examinados también nos han permitido interpretar los espacios de las Domus, las formas de abandono, y finalmente, identificar, incluso dentro de los límites de una dimensión privada, cuáles fueron las tendencias siguiendo los momentos de desarrollo, crisis y cambio de la economía imperial paso a paso.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Excavacions arqueològiques"

1

Padró, Josep. Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, Cerdanya). [Girona]: Museu d'Arqueolofia de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Parcerisa, Josep Padró i. Excavacions arqueològiques a Júlia Líbica (Llívia, Cerdanya). Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona (10es 2010 Arbúcies). Desenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines: Arbúcies, Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, 28 i 29 de maig de 2010. [S.l.]: [s.n.], 2010.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona (9es 2008 L'Escala-Empúries (Girona)). Novenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona: [L'Escala-Empúries, 6 i 7 de juny de 2008]. [Girona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura [et al.], 2008.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Aurora, Martín Ortega María, ed. Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac (1987-1992). Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, Ullastret, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Rius, Josep Burch i. Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Girona: Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 2006.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

editor, Molinos Manuel, ed. Jaén, tierra ibera: 40 años de investigación y transferencia. Jaén: Universidad de Jaén, 2015.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Marta, Santos Retolaza, Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, and Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni, eds. El Vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicenç. Girona: CASC, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Rosell, Miquel Martí i. La necròpolis del neolític mitjà i les restes romanes del camí de Can Grau (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) ; Els jaciments de Cal Jardiner (Granollers, Vallès Oriental): Excavacions arqueològiques a la ronda sud de Granollers, 1994. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1997.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac (1987-1992). [Ullestret]: Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography