Dissertations / Theses on the topic 'Ferrater'

Els objectius d'aquest estudi són caracteritzar la poesia de GABRIEL FERRATER (1922-1972) i situar-lo dins la tradició literària moderna. El marc teòric de la investigació es recolza en les reflexions sobre els conceptes de Tradició i Modernitat, tot i remetent-nos a la Tradició des de dues perspectives distintes: a) Tradició com a passat literari lato sensu (relació d'un discurs amb els discursos anteriors) i la literatura com a imitació: la reflexió metaliterària) i strictu sensu com a passat literari ferraterià patricularitzat en la tradició de la literatura moderna i en la literatura medieval; b) Tradició com a tradició nacional, això és, com el sistema literari al qual pertany un escriptor en funció de la llengua que usa (la literatura catalana en el cas de Ferrater). Es tracta de veure quins són els denominadors comuns de la literatura catalana (si és que n'hi ha) i comprovant si hi són també presents en la poesia de Ferrater. A continuació, es tracta de fixar els models literaris catalans de suport i d'oposició de la poesia de Ferrater. El concepte de Modernitat el concebem també des de diferents biaixs. D'una banda, entenent la modernitat com una tradició literària més a què es remet l'autor. D'una altra, entenent la qualitat de modern com el resultat del procés de reajustament que fa cada autor de la història literària. Les conclusions d'aquesta primera part de l'estudi són:1ra.) Ferrater concep la literatura (i la seva en concret) com un exercici imitatiu i dialògic amb la tradició en què tota nova factura suposa sempre un reajustament del text anterior. Axioma imitatiu i dialógica que representa l'actitud contrària a la fal.làcia d'originalitat. La consciència d'aquesta imbricació amb el sistema literari es revela de forma preclara en la important dimensió metaliterària que presenta la seva poesia (un exemplar de Da nuces pueris anotat pel mateix Ferrater dóna prou compte de la profusa i variada intertextualitat amb què són construïts els seus poemes).2ona.) Ferrater descobreix en el passat (literari) el seu propi espectre personal. Del romanticisme manlleva la ironia com a distanciatment, la consciència creativa, la funció dels correlats objectius (v.g. els naturals), la concreció, el llenguatge humà i quotidià de Wordsworth, i entre altres, el personalisme (irònic) de Byron o Heine. Complementàriament, Ferrater- s'allunya de l'estètica romàntica, visionària, grandiloqüent i de la tradición del mal. De la poesia postromàntica i contemporània, Ferrater tria els models continuadors del romanticisne no visionari i s'aparta dels models més tòpicament "moderns": la inintel.ligibilitat, el fragmentarisme, l'irracionalisme críptic o del non sens, la transgressió lingüística, la totemització de la imatge o de la paraula. Ferrater participa però del descrèdit contemporani de la natura romàntica i se suma al progressiu avenç de l'urbanisme poètic que neix amb Baudelaire. Tanmateix, Ferrater no renuncia mai als elements naturals com a projecció imaginativa: la projecció harmònica entre la natura i el jo poètic l'atansarà als clàssics i als romàntics, la desharmònica als postromàntics. Alhora ja no trobem en la poesia de Ferrater l'idolatrisme (positiu o negatiu) de la ciutat perquè a Les dones i els dies la ciutat és el marc quotidià d'actuació. Quelcom semblant succeeix amb l'agnosticisme modern. La poesia de Ferrater és una poesia desacralitzada, terrenal, però en ella la reflexió sobre aquesta desacralització ja no hi té cabuda. L'absència del sobrenatural és en l'obra de Ferrater un fet natural totalment assumit.3ra.) En el segon sentit del terme modern, Ferrater és inevitablenent modern perquè es remet a la tradició i la readapta a noves conjuntures personals i socio-històrico-culturals. Aquest savoir faire és seu, però alhora el practica amb més o menys destresa tot escriptor, ja que tot aquell que escriu és modern i imitatiu per definició, amb la diferència que uns (com Ferrater) en són conscients i d'altres no en són. Les qualitats d'aquesta modernitat inherent a l'acte d'escriptura són, com deia Baudelaire, les més fugitives i transitòries i són distintes per a cada època.4rta) Hom es considerat "lmodern" quan es remet a models el prou antics el redescobriment dels quals suposa una novetat. Això és el que succeeix amb el medievalisme de Ferrater. Ferrater aprèn de la literatura medieval el control de la distància entre el món i la seva observació i els usos imaginativo-analògics de la natura i la concreció del llenguatge.5ena.) De la triple mancança de la literatura catalana (un volum baix i poc variat de models a seguir i una qualitat insuficient), Ferrater se'n ressent de la primera defecció i de la tercera, però no de la segona (la de la varietat) ja que ell conrea la branca amb més tradició dins la literatura catalana (la realista) i perquè els seus models poètics no foren els més infecunds o/i desconeguts de la història literària catalana (els del XVI, XVII i XVIII), sinó els més fecunds (els medievals).6ena.) A l'hora de formular la seva poesia i de reajustar els llegats de la pròpia tradició i de les forànies, el mestratge de Josep Carner fou del tot central (la concreció de la llengua, la naturalitat sintàctica substancialment lògica, la funció dels correlats objectius). Ferrater modernitza la poètica noucentista i li atorga l'expressió moral-personal de què n'estava més mancada. I, com els noucentistes, continuà defugint la inseguretat lingüística, el ruralisne i el subjectivisme decadent.La segona part de l 'estudi conté l'anàlisi intrínseca de la poesia de Ferrater. De la seva poètica he conclòs que les seves factures formals bàsiques són tres: la de la forma narrativa que atorga intel.ligibiltat al discurs i versemblança, permet l'amplitud temàtica, tendeix a l'economia del llenguatge, usa materials manllevats d'un ventall ampli de registres (oral/escrit - prosa/vers) i possibilita la dialèctica entre metre i sintaxi -v.g. en els encavalcallaments- la de la poesia dramàtica, forma amarada de relativisme empíric que permet el distanciament i la concreció i emfatitza la importància de l'interlocutor dins el discurs; i la de la ironia romàntica que permet també el relativisme i el distanciament del jo del seu propi discurs mitjançant la funció de simulació, a l'ensems que suposa l'absoluta consciència de l'escriptor del seu propi discurs i que permet tipus de formulació peculiars derivades de l'ampliació del sentit que procura la forma irònica i del tipus de simulació que es pretengui realitzar que pot anar des de la contenció fins a la sàtira.Desprès d'establir les diferències principals entre dues formulacions literàries antagòniques (la reaalsta i la idealista), es conclou que Ferrater conrea una poètica realista-materialista (rebuig de l'abstracció i defensa d'uns pressupòsits morals terrenals, adequacions quotidianes, formes lingüístiques molt específiques, lògiques i aparentmentco1.loquials). En l'elaboració de la forma poètica materialista ferrateriana intervenen entre altres elements, el tipus d'imatges usades que projecten sempre idees i sentiments en una dimensió dominada pel concret i el quotidià. Intervenen també uns elements estructurals que tenen una importància cardinal en aquesta poesia: els deíctics, que son responsables de la delimitació personal, espacial i temporal dels poemes. En aquest caracter versemblant quasi dramatitzable de la poesia de Ferrater participa també la ficció d'un realisme lingüístic creat pels reajustaments bidireccionals entre els registres escrits i parlats.El tema de l 'amor exemplifica el realisme ferraterià (rebuig dels platonismes eròtics i de la visió noucentista de la dona) i el del pas del temps la seva personalització del món. Ferrater prefereix la seva expressió (el seu temps) personal per sobre dels compromismos socials (el temps històric) i el present -és el temps verbal més usat- per sobre del passat, per bé que apareixen tensions al voltant d'aquesta tria, les quals són transcendibles al fet literari entés com a record desvirtualitzat de la realitat i, alhora, com a món autosuficient no mimètic.La part final de l'estudi conté una revisió de la crítica sobre Ferrater i la seva obra, la qual és dominada per la provisionalitat i la superficialitat. El tipus de crítica realitzat es distribueix en tres pols metodològics: crítica sociològica molt àlgida als anys seixanta que desapareix en arribar els vuitanta, biografisme psicologista o critica de consum puixant des dels anys setenta, i lectures intrínseques de poemas solts que, excepcions de banda, constitueixen les darreres aproximacions i que semblen marcar la tendència actual de la critica ferrateriana.Deia Gabriel Ferrater que en un escriptor que és un autèntic escriptor tot es trava. Aquesta frase és aplicable a ell mateix. La síntesi de tradición i modernttat, el gust pel metadiscurs, el pensament analògico-materialista, la concreció formal i la personalització del propi discurs són característiques substancials de la seva obra poètica i de totes i de cadascuna de les altres disciplines que conreà (crítica d'art, crítica literària i estudis lingüístics).
The poetical works of the Catalan writer GABRIEL FERRATER (1922-1972) are analysed under two basic points of view: Literary Tradition and Realism. An introductory study on tradition and modernity theories concludes that there are polysemic conceptions throughout history and moreover the different conceptions are depending on the criticism approach. From this basis the main characters of the Ferrater's writing are described as well as the position of his poetry within the tradition of contemporary Western literature.Research into the Ferrater's poetry has been conducted in the following aspects: 1. Convergences and divergences between Ferraterian poetry and the poetry of Romantics, Moderns and Contemporaries. 2. The metaliteratures features, where are included both, the profuse intertextualities from others authors and the constant self-consciouness of the act of writing. 3. Classification of Ferraterian poetic realism into two main attitudes: with respect to the form and to the content. The first manifestation is characterized by the use of shifters elements (fixing time, place and subjects where the poem's action is performed), pathetic fallacy function, romantic irony, narrative poetry and colloquial language. The second attitude is expressed in the moral thoughts that Ferrater has about the human relationships and the understanding of love. Also in his poems the author shows to be profoundly concerned as the time goes on, and therefore the present acquires a vital assessment in the text.All the considerations above related are dealing with the self-conscious synthesis of tradition and modernity together with a dramatic and narrative poetry that is in such a way where literatures from C. Pavese, T. Hardy, W.H. Auden, R. Graves, C.P. Cavafis and J. Gil de Biedma meet. In relation with the Catalan literature the works of Ferrater modernizes the "noucentista" poetry pattern, paying particular attention to the poetry of Josep Carner. In this sense a new idea of realism was generetated and accordingly a new paradigm of poet was established (non visionary, ironic, many-sided, erudite and worldly, altogether). This model greatly influenced the next Catalan generation of poets who were highly impressed by the poetry of Gabriel Ferrater.

Els objectius d'aquest estudi són caracteritzar la poesia de GABRIEL FERRATER (1922-1972) i situar-lo dins la tradició literària moderna. El marc teòric de la investigació es recolza en les reflexions sobre els conceptes de Tradició i Modernitat, tot i remetent-nos a la Tradició des de dues perspectives distintes: a) Tradició com a passat literari lato sensu (relació d'un discurs amb els discursos anteriors) i la literatura com a imitació: la reflexió metaliterària) i strictu sensu com a passat literari ferraterià patricularitzat en la tradició de la literatura moderna i en la literatura medieval; b) Tradició com a tradició nacional, això és, com el sistema literari al qual pertany un escriptor en funció de la llengua que usa (la literatura catalana en el cas de Ferrater). Es tracta de veure quins són els denominadors comuns de la literatura catalana (si és que n'hi ha) i comprovant si hi són també presents en la poesia de Ferrater. A continuació, es tracta de fixar els models literaris catalans de suport i d'oposició de la poesia de Ferrater. El concepte de Modernitat el concebem també des de diferents biaixs. D'una banda, entenent la modernitat com una tradició literària més a què es remet l'autor. D'una altra, entenent la qualitat de modern com el resultat del procés de reajustament que fa cada autor de la història literària.

Les conclusions d'aquesta primera part de l'estudi són:

1ra.) Ferrater concep la literatura (i la seva en concret) com un exercici imitatiu i dialògic amb la tradició en què tota nova factura suposa sempre un reajustament del text anterior. Axioma imitatiu i dialógica que representa l'actitud contrària a la fal.làcia d'originalitat. La consciència d'aquesta imbricació amb el sistema literari es revela de forma preclara en la important dimensió metaliterària que presenta la seva poesia (un exemplar de Da nuces pueris anotat pel mateix Ferrater dóna prou compte de la profusa i variada intertextualitat amb què són construïts els seus poemes).

2ona.) Ferrater descobreix en el passat (literari) el seu propi espectre personal. Del romanticisme manlleva la ironia com a distanciatment, la consciència creativa, la funció dels correlats objectius (v.g. els naturals), la concreció, el llenguatge humà i quotidià de Wordsworth, i entre altres, el personalisme (irònic) de Byron o Heine. Complementàriament, Ferrater- s'allunya de l'estètica romàntica, visionària, grandiloqüent i de la tradición del mal. De la poesia postromàntica i contemporània, Ferrater tria els models continuadors del romanticisne no visionari i s'aparta dels models més tòpicament "moderns": la inintel.ligibilitat, el fragmentarisme, l'irracionalisme críptic o del non sens, la transgressió lingüística, la totemització de la imatge o de la paraula. Ferrater participa però del descrèdit contemporani de la natura romàntica i se suma al progressiu avenç de l'urbanisme poètic que neix amb Baudelaire. Tanmateix, Ferrater no renuncia mai als elements naturals com a projecció imaginativa: la projecció harmònica entre la natura i el jo poètic l'atansarà als clàssics i als romàntics, la desharmònica als postromàntics. Alhora ja no trobem en la poesia de Ferrater l'idolatrisme (positiu o negatiu) de la ciutat perquè a Les dones i els dies la ciutat és el marc quotidià d'actuació. Quelcom semblant succeeix amb l'agnosticisme modern. La poesia de Ferrater és una poesia desacralitzada, terrenal, però en ella la reflexió sobre aquesta desacralització ja no hi té cabuda. L'absència del sobrenatural és en l'obra de Ferrater un fet natural totalment assumit.

3ra.) En el segon sentit del terme modern, Ferrater és inevitablenent modern perquè es remet a la tradició i la readapta a noves conjuntures personals i socio-històrico-culturals. Aquest savoir faire és seu, però alhora el practica amb més o menys destresa tot escriptor, ja que tot aquell que escriu és modern i imitatiu per definició, amb la diferència que uns (com Ferrater) en són conscients i d'altres no en són. Les qualitats d'aquesta modernitat inherent a l'acte d'escriptura són, com deia Baudelaire, les més fugitives i transitòries i són distintes per a cada època.

4rta) Hom es considerat "lmodern" quan es remet a models el prou antics el redescobriment dels quals suposa una novetat. Això és el que succeeix amb el medievalisme de Ferrater. Ferrater aprèn de la literatura medieval el control de la distància entre el món i la seva observació i els usos imaginativo-analògics de la natura i la concreció del llenguatge.

5ena.) De la triple mancança de la literatura catalana (un volum baix i poc variat de models a seguir i una qualitat insuficient), Ferrater se'n ressent de la primera defecció i de la tercera, però no de la segona (la de la varietat) ja que ell conrea la branca amb més tradició dins la literatura catalana (la realista) i perquè els seus models poètics no foren els més infecunds o/i desconeguts de la història literària catalana (els del XVI, XVII i XVIII), sinó els més fecunds (els medievals).

6ena.) A l'hora de formular la seva poesia i de reajustar els llegats de la pròpia tradició i de les forànies, el mestratge de Josep Carner fou del tot central (la concreció de la llengua, la naturalitat sintàctica substancialment lògica, la funció dels correlats objectius). Ferrater modernitza la poètica noucentista i li atorga l'expressió moral-personal de què n'estava més mancada. I, com els noucentistes, continuà defugint la inseguretat lingüística, el ruralisne i el subjectivisme decadent.

La segona part de l 'estudi conté l'anàlisi intrínseca de la poesia de Ferrater. De la seva poètica he conclòs que les seves factures formals bàsiques són tres: la de la forma narrativa que atorga intel.ligibiltat al discurs i versemblança, permet l'amplitud temàtica, tendeix a l'economia del llenguatge, usa materials manllevats d'un ventall ampli de registres (oral/escrit - prosa/vers) i possibilita la dialèctica entre metre i sintaxi -v.g. en els encavalcallaments- la de la poesia dramàtica, forma amarada de relativisme empíric que permet el distanciament i la concreció i emfatitza la importància de l'interlocutor dins el discurs; i la de la ironia romàntica que permet també el relativisme i el distanciament del jo del seu propi discurs mitjançant la funció de simulació, a l'ensems que suposa l'absoluta consciència de l'escriptor del seu propi discurs i que permet tipus de formulació peculiars derivades de l'ampliació del sentit que procura la forma irònica i del tipus de simulació que es pretengui realitzar que pot anar des de la contenció fins a la sàtira.

Desprès d'establir les diferències principals entre dues formulacions literàries antagòniques (la reaalsta i la idealista), es conclou que Ferrater conrea una poètica realista-materialista (rebuig de l'abstracció i defensa d'uns pressupòsits morals terrenals, adequacions quotidianes, formes lingüístiques molt específiques, lògiques i aparentment
co1.loquials). En l'elaboració de la forma poètica materialista ferrateriana intervenen entre altres elements, el tipus d'imatges usades que projecten sempre idees i sentiments en una dimensió dominada pel concret i el quotidià. Intervenen també uns elements estructurals que tenen una importància cardinal en aquesta poesia: els deíctics, que son responsables de la delimitació personal, espacial i temporal dels poemes. En aquest caracter versemblant quasi dramatitzable de la poesia de Ferrater participa també la ficció d'un realisme lingüístic creat pels reajustaments bidireccionals entre els registres escrits i parlats.

El tema de l 'amor exemplifica el realisme ferraterià (rebuig dels platonismes eròtics i de la visió noucentista de la dona) i el del pas del temps la seva personalització del món. Ferrater prefereix la seva expressió (el seu temps) personal per sobre dels compromismos socials (el temps històric) i el present -és el temps verbal més usat- per sobre del passat, per bé que apareixen tensions al voltant d'aquesta tria, les quals són transcendibles al fet literari entés com a record desvirtualitzat de la realitat i, alhora, com a món autosuficient no mimètic.

La part final de l'estudi conté una revisió de la crítica sobre Ferrater i la seva obra, la qual és dominada per la provisionalitat i la superficialitat. El tipus de crítica realitzat es distribueix en tres pols metodològics: crítica sociològica molt àlgida als anys seixanta que desapareix en arribar els vuitanta, biografisme psicologista o critica de consum puixant des dels anys setenta, i lectures intrínseques de poemas solts que, excepcions de banda, constitueixen les darreres aproximacions i que semblen marcar la tendència actual de la critica ferrateriana.

Deia Gabriel Ferrater que en un escriptor que és un autèntic escriptor tot es trava. Aquesta frase és aplicable a ell mateix. La síntesi de tradición i modernttat, el gust pel metadiscurs, el pensament analògico-materialista, la concreció formal i la personalització del propi discurs són característiques substancials de la seva obra poètica i de totes i de cadascuna de les altres disciplines que conreà (crítica d'art, crítica literària i estudis lingüístics).
The poetical works of the Catalan writer GABRIEL FERRATER (1922-1972) are analysed under two basic points of view: Literary Tradition and Realism. An introductory study on tradition and modernity theories concludes that there are polysemic conceptions throughout history and moreover the different conceptions are depending on the criticism approach. From this basis the main characters of the Ferrater's writing are described as well as the position of his poetry within the tradition of contemporary Western literature.

Research into the Ferrater's poetry has been conducted in the following aspects: 1. Convergences and divergences between Ferraterian poetry and the poetry of Romantics, Moderns and Contemporaries. 2. The metaliteratures features, where are included both, the profuse intertextualities from others authors and the constant self-consciouness of the act of writing. 3. Classification of Ferraterian poetic realism into two main attitudes: with respect to the form and to the content. The first manifestation is characterized by the use of shifters elements (fixing time, place and subjects where the poem's action is performed), pathetic fallacy function, romantic irony, narrative poetry and colloquial language. The second attitude is expressed in the moral thoughts that Ferrater has about the human relationships and the understanding of love. Also in his poems the author shows to be profoundly concerned as the time goes on, and therefore the present acquires a vital assessment in the text.
All the considerations above related are dealing with the self-conscious synthesis of tradition and modernity together with a dramatic and narrative poetry that is in such a way where literatures from C. Pavese, T. Hardy, W.H. Auden, R. Graves, C.P. Cavafis and J. Gil de Biedma meet. In relation with the Catalan literature the works of Ferrater modernizes the "noucentista" poetry pattern, paying particular attention to the poetry of Josep Carner. In this sense a new idea of realism was generetated and accordingly a new paradigm of poet was established (non visionary, ironic, many-sided, erudite and worldly, altogether). This model greatly influenced the next Catalan generation of poets who were highly impressed by the poetry of Gabriel Ferrater.

In this thesis we offer a philosophical reading of Josep Ferrater Mora’s narrative work, starting from Ferrater Mora’s philosophical thought. Thus, this is an intraferraterian doctoral thesis, which aims at proving that Ferrater Mora’s narrative work literarily reflects some of the key concepts and proposals of his thought: integrationism, the dispositions of being and meaning, some aspects of applied ethics, his philosophical anthropology and the importance of death. Regarding the secondary objectives ––all of which derivate from the main objective–– we aim at: i) proving how the author’s narrative work complements and nuances his philosophical work, for it contains aspects and issues hardly dealt with in his thought ––such as modern literary utopia and utopia in general; ii) seeing how the existence of Ferrater Mora’s narrative work is not an «accident» in his intellectual production, but the complete opposite; iii) making clear that Ferrater Mora’s thought and method are not only useful to analyze his narrative, but they also succeed in analyzing other aspects that are not directly related to Ferrater Mora or his narrative.
Aquesta tesi proposa una lectura filosòfica de l’obra narrativa de Josep Ferrater Mora a partir del pensament (i des del pensament) del propi autor. Es tracta, doncs, d’una tesi doctoral intraferrateriana, l’objectiu principal de la qual és demostrar que l’obra narrativa de Ferrater Mora reflecteix, literàriament, alguns dels conceptes i propostes claus del seu pensament: l’integracionisme, les disposicions ésser i sentit, algunes qüestions d’ètica aplicada, la seva antropologia filosòfica i la importància de la mort. Quant als objectius secundaris del treball, ens en proposem tres, tots ells derivats de l’objectiu principal: i) mostrar com l’obra narrativa de l’autor complementa i matisa la seva obra filosòfica, ja que conté aspectes i qüestions molt poc tractats en el seu pensament, com ara qüestions relacionades amb la utopia literària moderna i amb la utopia en general; ii) veure com l’existència de l’obra narrativa de Ferrater Mora no és un «accident» en el conjunt de la seva producció intel•lectual, ans al contrari; iii) fer evident que el pensament i mètode de Ferrater Mora no només serveixen per analitzar la seva narrativa, sinó que es revelen reeixits a l’hora d’analitzar altres aspectes no relacionats directament ni amb ell ni amb la seva narrativa.

Tesis doctoral
La tesis se inscribe en el área de convergencia de saberes historicamente ligados: geometría y arquitectura. Sus relaciones guardan la riqueza de una visión del mundo característico de cada tiempo y espacio. La geometría contribuye al conocimiento de la realidad proporcionando un esqueleto formal adecuado para describirla, interpretarla e intervenirla. Dota de forma y orden a la arquitectura. En el desarrollo del trabajo se busca dar respuestas a los siguientes interrogantes: ¿Cómo pensar las relaciones entre geometrías -euclidiana y no euclidianas- y formas arquitectónicas?, ¿qué se entiende por orden emergente en la constitución de las formas arquitectónicas en su nivel geométrico?, ¿cómo dar cuenta de ciertas evoluciones de las mismas en la dirección del orden simple al orden complejo? y ¿cómo entenderlas en la singularidad de un modo proyectual contemporáneo? Geometría, forma, orden y modo proyectual, abordados de manera relacional, son los núcleos conceptuales que vertebran el trabajo. Indagar sobre la utilización de las geometrías en los modos proyectuales contemporáneos posibilita nuevas aproximaciones a la arquitectura dentro de una complejidad asumida como punto de partida, favoreciendo la construcción de plataformas conceptuales que permiten reflexionar con consistencia sobre la arquitectura de manera más abierta y articulada con otras disciplinas. La tesis centra su interés en la evolución del orden emergente de la forma geométrica arquitectónica. Para ello, se construye una matriz, conceptual y operativa, que incluye ciertos rasgos de la forma, válidos para el contexto de la investigación, que evidencian la evolución del orden asociado a la utilización de distintas geometrías. Se habilita la noción de espectro de órdenes de distinto grado producto del nivel de inteligibilidad de la forma arquitectónica en su nivel geométrico. Así, a partir del reconocimiento del estado actual de la arquitectura, se toma como unidad de análisis la producción del arquitecto contemporáneo Carlos Ferrater y cinco de sus proyectos como casos de estudio sobre los que se aplica la matriz que permiten validar las hipótesis de partida de la tesis.
Fil: Almada, Pablo. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Arquitectura, Urbanismo y Diseño; Argentina
Fil: Tonelli de Moya, Inés Haideé. Universidad Nacional de Córdoba. Facultad de Arquitectura, Urbanismo y Diseño; Argentina

Esta tesis trata de la relación entre filosofía y ciencia en el pensamiento de José Ferrater Mora. El método empleado para analizar esta relación filosofía-ciencia es de carácter internalista y tiene en cuenta el método integracionista, creado y empleado por el mismo Ferrater. La línea guía del análisis crítico llevado a cabo consiste en buscar las ideas e influencias de la ciencia diseminadas en su obra y aislar tanto como sea posible este aspecto, dándole unidad al tema de la relación filosofía-ciencia. De este modo, se pretende resaltar un aspecto de su obra que no se halla sistemáticamente explícito. Se clasifica su filosofía en tres etapas: existencialista, analítica e integracionista. A través de ellas se busca identificar y analizar la clara pero a la vez fragmentaria influencia de la ciencia en la evolución de sus ideas, para determinar cómo se relacionan y hasta qué punto la ciencia las determina. Se hace explícita la conexión entre sus resultados ontológicos y la ciencia, que convergen en el realismo científico resultando en una posición denominada monismo sui generis o materialismo emergentista, cuyas implicaciones recorren los cuatro niveles del continuo ontológico que él propuso, a saber: físico, biológico, social y cultural. Se analizan implicaciones como el antiantropocentrismo y el imperativo hipotético en ética. Para dimensionar el peso que la ciencia tuvo en su filosofía, se compara al autor con tres filósofos de la ciencia contemporáneos: Karl Popper, Mario Bunge y Ulises Moulines, buscando la razón de sus diferencias o similitudes. Se determina que el modo de Ferrater de concebir la ciencia tuvo tal importancia en su pensamiento, que en el análisis se acaba por encontrar motivos para proponer un replanteamiento del concepto de razón basado en el pensamiento de Ferrater Mora acerca de la conexión filosofía-ciencia.
This thesis deals with the relation between Philosophy and Science in the work of José Ferrater Mora. The method implemented to analyze this philosophy-science relation has an internalist character, and it takes into account the integrationist philosophical method, both created and implemented by Ferrater himself. The common thread of the critical analysis carried out consists in searching for the ideas and influences of science which are spread all over his work, and isolating this aspect as much as possible, giving thus unity to the topic of the philosophy-science relation. This way, it is intended to highlight an aspect of his work which is not systematically explicit. His philosophy is classified in three stages: existentialist, analytical and integrationist. Through them it is intended to identify and analyze the clear but yet fragmentary influence of science on the evolution of his ideas, so as to determine how they are related and to what extent science determines them. The connection between his ontological results and science becomes explicit, they converge in scientific realism resulting in a position called sui generis monism or emergentist materialism, and its implications go through the four levels of the ontological continuum he proposed, namely: physical, biological, social and cultural. Implications such as the anti-anthropocentrism and the hypothetical imperative are analyzed. In order to have a dimension of the importance science had in his philosophy, the author is compared to three contemporary philosophers of science: Karl Popper, Mario Bunge y Ulises Moulines, to look for the cause of their differences or similarities. It is determined that the way Ferrater conceived science had such an importance in his thinking, that the analysis finally suggests there are grounds to propose the rethinking the concept of reason based on the work of Ferrater Mora about the philosophy-science connection.

La Tesis doctoral aquí presentada tiene como objetivo fundamental reconstruir los años de formación del filósofo catalán J. Ferrater Mora. En concreto, los años correspondientes a su etapa formativa en la Barcelona de la II República, los años transcurridos durante su primera etapa del exilio en Cuba, y los años transcurridos durante su segunda etapa del exilio en Chile. En estas etapas formativas, se han detectado y confirmado algunos elementos relevantes para la conformación de su pensamiento filosófico y, en general, para la definición de las características fundamentales de su Obra a lo largo de toda su trayectoria creativa: - La influencia del entorno de renovación pedagógica promovido en la Universidad de Barcelona por el círculo dirigido por Joaquim Xirau, y entre los círculos freinetistas que experimentaban en diversos centros educativos a través de la figura de Herminio Almendros y de Célestin Freinet. - La influencia de María Zambrano durante los dos años compartidos en La Habana (1940-1941) en la selección y tratamiento de ciertos temas fronterizos entre Filosofía y Poesía, que condicionaron la selección de los artículos y libros publicados en Chile y Argentina de aquellos años. - La influencia del entorno literario catalán del Grupo Andino de exiliados en Santiago de Chile (1941-1946) a la hora de mantener viva en Ferrater Mora su pasión literaria y su preocupación por el lenguaje, que ocuparía inicialmente un espacio crítico y posteriormente creativo, así como en el empleo de la ironía como rasgo destacable. Claridad expositiva, empleo de la Razón (raciovitalista orteguiana y poética zambraniana) y preocupación exquisita por el lenguaje son tres de las características fundamentales a la hora de definir el estilo de J. Ferrater Mora. Las tres tienen su origen en las influencias mencionadas y correspondientes a sus etapas formativas. La reconstrucción de las primeras publicaciones literarias de Ferrater Mora en revistas minoritarias o especializadas durante los años de la II República y la influencia ejercida por María Zambrano durante el breve lapso de tiempo compartido en La Habana apenas han sido objeto de tratamiento hasta la fecha en la bibliografía sobre Ferrater Mora. Los datos aportados en esta Tesis complementan así al personaje, que nunca se detuvo a detallar esas etapas biográficas iniciales en las entrevistas concedidas a interlocutores diversos. La pasión literaria de Ferrater Mora se mantuvo viva durante toda su trayectoria, pero hubo de ser contenida debido a su intensa actividad académica, a la carga de trabajo asociada a las diferentes ediciones de Diccionario de Filosofía y a la génesis de muchas otras obras vinculadas a su actividad filosófica y didáctica. Esa pasión contenida halló camino de expresión hacia la parte final de su trayectoria a través de la práctica cinematográfica inducida por Néstor Almendros y a sus amistades literarias en el exilio, siendo la ejercida por Francisco Ayala especialmente relevante a la hora de decidirse a dar el paso. La narrativa de J. Ferrater Mora hasta su muerte se entiende ahora mejor a la luz de estos elementos constitutivos de su estilo pensamiento, forjado en las primeras etapas de su formación y exilio, y de las influencias recibidas a lo largo de toda su trayectoria académica y creativa.
The Catalan Philosopher J. Ferrater Mora initiated his career along the years of the II Republic in Barcelona. This first stage in the configuration of his thinking and creative output is highly significant to explain the characteristics of his style and selection of early works. His writings and publications reflect the influence of a pedagogical footprint shaped by Herminio Almendros, Célestin Freinet and all the pedagogical circles operating in Barcelona during those years, being the one lead by Freinet (the so called “freinetistas” or “batequestas”) the most relevant one. The first period of his exile after the Spanish Civil war was spent in La Habana -Cuba- (1939-1941). These two years have not been considered up to now as very relevant in his biography, but the present work shows how the influence of the Spanish Philosopher María Zambrano was much more decisive than known until now. The selection of issues (San Agustín, Unamuno, Reason and Faith, etc….) was shared by both and published as articles during those years in La Habana. The limits between Reason and Poetry (or Literature) was a very relevant topic that defined further publications in both cases. The second period of his exile was spent in Chile (1941-1946) among members of the Catalan circle of exiled writers (Xavier Benguerel, Joan Oliver, Cèsar August Jordana, Francesc Trabal, etc…). These writers exerted also a relevant influence on him, igniting a sensibility towards Language and clarity of expression that characterized his further work. This period is also responsible of a later motivation to start writing and publishing novels. The present work identifies the most relevant characters influencing his personality and publications along the first stages of his career, as well as the reason of his selection of themes.

La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.
Poetics of desire. Alterity and writing in the work of Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal and Enric Casasses The starting point of this research is the need to review contemporary Catalan poetry from the parameters of a literary theory that embrace the representation of desire. Considering the close relation between this theoretical framework and the new approaches to the postmodern lyric subject, this thesis studies three important poetics that in their own socioliterary context have imprinted a turning point in Catalan poetry: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal and Enric Casasses. In addition to the study of the modern division between writing and the exaltation of a unified and monolithic subjectivity, this thesis analyzes the rhetoric and ontological possibilities that coparticipate in the inscription of a postmodern lyrical subject and poetic endeavor. Furthermore, this thesis particularly reflects on the construction of textual identity for the lyrical self, which is understood as a quest for one’s own subjectivity. The thesis’ final part studies love alterity as a core for the representation and experimentation of the boundaries of the poetic subject. The theoretical approaches on the representation of desire ―which are inscribed in a poststructuralist positioning together with feminist literary criticism― set the terms for the methodological guidelines that justify the chosen triangle. These approaches also allowed us to demonstrate how the erotic-love poetry is the epicenter of the poetry and poetics of these three authors. The exegesis of their work has oriented the research towards the study of the constructions of the lyrical self, paying special attention to: a) writing, opening towards the Other, b) the subject of enunciation as desiring subject, c) the representations of the loving other, d) the writing of desire, and e) moral and poetics. Lastly, we have outlined the itineraries that give shape to the writing of desire in Catalan poetry and, we have emphasized as an opening gesture, how the poetics of the three authors establish new poetic subjectivities through the rhetoric of love alterity.

The PhD thesis analyses the representation of eroticism in the poetics works of Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), Josep Palau i Fabre (1917-2008), and Gabriel Ferrater (1922-1972). Based on the results of this inquiry, there has been carried out a comparative study of the poetries of the three authors to establish similarities and discrepancies in the representation and treatment of the erotic themes. As the authors of poetic production is framed on three specific, short and different historical periods, the main objective of the thesis is to establish what has been the evolution of the presence, representation and treatment of eroticism along the twentieth century Catalan poetry.
La tesi doctoral analitza la representació de l’erotisme en les obres poètiques de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), Josep Palau i Fabre (1917-2008) i Gabriel Ferrater (1922-1972). A partir dels resultats obtinguts en aquesta anàlisi, s’ha realitzat un estudi comparatiu entre les obres poètiques dels tres autors per tal d’establir les concomitàncies i les discrepàncies en la representació i el tractament de la temàtica eròtica. Com que la producció poètica d’aquests autors es troba emmarcada en tres períodes històrics determinats, breus i distints, l’objectiu principal de la tesi doctoral és establir quina ha estat l’evolució de la presència, la representació i el tractament de l’erotisme al llarg de la poesia catalana del segle XX.

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Barcelone, 1972), poète d'expression catalane, et Jaime Gil de Biedma (Barcelone 1929-1990), poète d'expression castillane, ont été liés par l'amitié et par la complicité poétique. Cette étude comparative des sujets lyriques qui se construisent au fil des poèmes de "Les dones i els dies" et de "Las personas del verbo" montre comment ils s'inscrivent dans une identité culturelle précise. La réalité sociale, historique et culturelle de la Catalogne franquiste, ainsi que les rapports de forces entre la langue de pouvoir et la langue dominée, semblent avoir été déterminants dans la consitution de ce "Moi" lyrique. Dans une première partie, en prenant comme point de départ l'étude des dispositifs d'énonciation, nous examinerons les rapports qui s'établissent entre le "Moi" lyrique et l'Autre, allocutaire multiple et divers. Dans la deuxième partie, nous analysons les représentations du "Moi". Nous consacrons la troisième partie de ce travail à l'étude des espaces et des temps du sujet lyrique. Enfin, en un dernier mouvement, nous analysons la spécificité culturelle du discours lyrique dans chaque oeuvre, pour tenter de cerner toutes les dimensions du sujet lyrique comme sujet culturel.

Les philosophes de l’exil républicain espagnol appartiennent au camp des défenseurs de la Seconde république légitimement proclamée le 14 avril 1931, et plus largement, de la lutte anti-fasciste des années trente. Ils se trouvent au côté du "peuple" lors de la guerre civile, qui dure trois ans. La victoire en 1939 du Général Francisco Franco, soutenu par l’Allemagne nazie et par l’Italie fasciste, les forcent à fuir l’Espagne en 1939 – au péril de leur vie. Certains intellectuels connaîtront les camps de concentration français, mais la plupart trouveront refuge en Amérique latine, en particulier au Mexique et au Venezuela. En exil, ils jurent de rester fidèles à la Seconde république et à l’esprit du peuple espagnol. Ces philosophes appartiennent au camp des vaincus, à l’instar de tous ceux qui, mus par des idéaux progressistes et d’humanité, partout en Europe se sont élevés contre la barbarie fasciste. C’est pourquoi leurs œuvres respectives demeurent aujourd’hui encore inconnues dans leur quasi intégralité – malgré les tentatives de "récupération" menées tout au long des cinquante ou soixante dernières années pour promouvoir leur pensée auprès d’un lectorat plus large. Au contexte de crise historique de l’entre-deux guerres, s’ajoute la situation particulière de la philosophie espagnole proprement dite. En effet, celle-ci n’est institutionnalisée que dans le premier tiers du vingtième siècle : on voit alors apparaître l’École de Madrid et l’École de Barcelone. L’Espagne en ce sens rattrape le "retard" pris par rapport aux autres pays européens, notamment l’Allemagne. Aussi la génération des philosophes que j’étudie, nés autour de 1900, est-elle la première bénéficiaire de cette politique de renouveau culturel et intellectuel : au moment où éclate la guerre d’Espagne, ce sont des philosophes professionnels jouissant d’une reconnaissance internationale qui s’engagent dans le conflit. Par conséquent, l’oubli qui recouvre leurs noms n’est pas seulement dû aux dramatiques circonstances historiques et politiques de la première moitié du vingtième siècle : il est également dû aux limites de la philosophie dogmatique elle-même. L’expérience de l’exil elle-même, à mon sens, s’avère un catalyseur : ceux-ci visent à s’émanciper des conventions académiques pour philosopher de façon autonome, c’est-à-dire en espagnol et dans l’esprit du peuple. Cet idéal de liberté est à n’en pas douter à la source de la "raison poétique", véritable invention de l’exil républicain espagnol
Spanish Republican philosophers in exile sided with the Second Republic, legally proclaimed on April 14, 1931. They embraced the anti-fascist cause rising in the 1920s and 1930s in Europe. During the Civil war they stood among the people. The war lasted three years. 1939 saw the victory of General Francisco Franco, supported by Nazi Germany and the Italy of Mussolini. Threatened with death, they had no choice but to escape Spain. Some intellectuals experienced French concentration camps but, for the most part, they found refuge in Latin America, especially in Mexico and Venezuela. In exile, they swore to remain loyal to the Second Republic and to the spirit of the Spanish people. These philosophers belonged to the vainquished, as those everywhere in Europe who, moved by liberal views and humane ideals rised against Fascist barbarity. As a result, their respective works are still widely unknown today – despite restless efforts made to promote their thought to a larger audience for over half a century. In addition to the historical context of crisis during the interwar period, the situation of Spanish philosophy itself is suggestive. Indeed, Spanish philosophy was institutionalised at the beginning of the twentieth century only ; the Schools of Madrid and Barcelona were created. In this sense, Spain caught up on other European countries, Germany especially. These politics of cultural and intellectual renovation are first bestowed upon the generation of philosophers I study, born in the 1900s. When the Spanish war erupts, they had become professionals of international recognition. This shows the actual limits of academic philosophy, incapable of taking or unwilling to accept unorthodox ways of philosophising. The experience of exile itself serves in my opinion as a catalyst : Spanish republican philosophers in exile seek emancipation from academic conventions to philosophise freely ; that is, in Spanish and according to the spirit of the people. No doubt "poetic reason" – the true invention of Spanish republican exile – stems from this ideal of autonomous thinking

This study was conducted to evaluate the effectiveness of the liquid form of ferrate for dewatering of biosolids from wastewater treatment facilities. Two different ferrate products prepared using calcium hypochlorite and sodium hypochlorite were used. Samples of anaerobic digested sludge and waste activated sludge with solids content of 2.1% and 0.95 %, respectively were conditioned with both products to evaluate and compare their effectiveness. Centrifugation and filtration of the sludge after conditioning were used. For centrifugation the volume reduction and the turbidity of the supernatant after centrifugation were evaluated. For filtration, the Capillary Suction Time test was used. The optimum doses and conditions for dewatering of the sludge using ferrate were determined for each type of sludge. The centrifugation and filtration results were compared with those obtained for polymer doses currently used at the wastewater treatment plants where the samples were collected and with ferric coagulants as well. The results of this research indicated that optimum pH was 7.0. The time required to achieve mechanical equilibrium defined as the time at which the volume occupied by the solids was no more than one percent of the preceding reading was 1800 seconds for both types of sludge. The optimum rotational speeds were 800 and 2400 for waste activated sludge and anaerobic digested sludge, respectively. The optimum ferrate dose for anaerobic digested sludge for centrifugation and filtration was 5000 mg/l. For waste activated sludge a dose of 10 mg/l was found to be effective for filtration and centrifugation. The results indicated that the ferrate product prepared using calcium hypochlorite provides better results for the waste activated sludge than the ferrate prepared using sodium hypochlorite, while for anaerobic digested sludge no significant difference was observed. Finally, the results show that ferrate is a cost-effective alternative for the conditioning and disinfection of waste activated sludge, but not for the conditioning of anaerobic digested sludge.
M.S.Env.E.
Department of Civil and Environmental Engineering
Engineering and Computer Science
Environmental Engineering

Ferrate (molecular formula, FeVIO42-) has been studied increasingly since the 1970s as a disinfectant and coagulant for domestic wastewater and also as an oxidant for industrial wastewaters (Murmann and Roginson, 1974, Gilbert et al., 1978, Kazama, 1994, Jiang et al., 2002, and Sharmaet al., 2005). This research was performed to explore whether ferrate could possibly be used as chemical treatment for industrial wastewaters from plastic, chemical, dye, soap, and wood stain producing plants that contain 2, 4-Dinitrophenol (DNP). DNP is listed on the United States Environmental Protection Agency (EPA) Drinking Water Contaminant Candidate List (CCL). This list includes compounds which are not currently regulated at the national level, but there is a growing concern for the harm they may cause to the environment. Therefore, the EPA prioritizes these compounds and conducts extensive research to determine if these compounds should be regulated (USEPA, 2005). The effects of Ferrate on DNP were evaluated during these experiments. The effect of various dosages of Ferrate and different pH values was monitored over 17 minutes using UV 254 to determine the extent of oxidation of 300 mg L-1 DNP. Removal of DNP at all pHs and dosages was noted, however, a pH of 4 and a molar ratio of 14: 1 (Ferrate to DNP) removed the highest percentage of DNP at 87.3. The by-products of the 3.5 and 14: 1 molar ratio of Ferrate to DNP reactions at a pH of 4 and their toxicity were determined by measuring biochemical oxygen demand 5 day (BOD5), dissolved organic carbon (DOC), chlorine residual and chemical oxygen demand (COD), and gas chromatography/mass spectrometry (GC/MS) analysis. The BOD5 indicated toxicity, either from the residual chlorine or the organisms used for seeding not being acclimated to DNP and by-products. DOC of the 3.5 : 1 molar ratio was higher than calculated values indicating more ring breakage than was originally measured by UV 254. DOC of the 14: 1 molar ratio experiment was lower than calculated values, which indicated human error in measuring the DNP concentration. The chlorine residual was high for both experiments, 112 and 594 mg L-1, for the 3.5 and 14: 1 molar ratios, respectively. COD was unable to be measured due to chloride interference. The GC/MS data showed several chlorine-substituted benzene rings as well as carbon tetrachloride for the 3.5:1 molar ratio DNP experiments. The 14:1 GC/MS data indicated much more ring breakage with carbon tetrachloride, a substituted butane chain, many unknown straight chain chlorinated compounds and dichloro-pentane isomers as by-products.
M.S.
Department of Civil and Environmental Engineering
Engineering and Computer Science
Environmental Engr MSEnvE

O 2,4-diclorofenol (2,4-DCF), poluente modelo usado neste trabalho, é um composto empregado na produção de pesticidas, herbicidas e anti-sépticos, e comumente encontrado em efluentes industriais, sendo considerado um poluente prioritário devido a sua elevada toxicidade e alto poder de persistência no ambiente. Este trabalho objetivou estudar a degradação do 2,4-DCF em reator fotoquímico tubular com coletores parabólicos compostos (CPC) irradiado pelo Sol, operado em batelada com recirculação e admissão contínua de peróxido de hidrogênio à vazão de 11 mL min-1. A oxidação do poluente foi baseada no processo foto-Fenton catalisado por tris(oxalato) ferrato(III) (FeOx), investigando-se os efeitos das seguintes variáveis: concentração inicial de 2,4-DCF ([2,4-DCF] = 21-520 mgCL-1), concentrações de oxidante ([H2O2] = 9,9-130 Mm) e de fotocatalisador ([FeOx] = 0,2-1,8 mM) e área de coleta de fótons (0,196-0,98 m2), estudadas a partir de um planejamento Doehlert em múltiplos níveis. A foto-oxidação foi monitorada por medidas da concentração de carbono orgânico total (TOC) e oxigênio dissolvido (OD), tendo sido identificadas condições com remoção de TOC alcançando 99,8% em 90 minutos de tratamento. Nas análises estatísticas dos resultados, os efeitos da área de coleta de fótons e da concentração de H2O2 concordaram com o comportamento esperado, sugerindo, porém, efeitos sequestradores de radicais hidroxila quando a concentração de H2O2 é alta. A partir dos dados experimentais, obteve-se um modelo de redes neurais, usado para previsão da taxa de remoção de TOC em função do tempo. Através do método HIPR (Holdback Input Randomization Method) e dos pesos associados a cada variável de entrada da rede neural, avaliou-se a importância relativa das variáveis de entrada. De maneira geral, os resultados comprovaram a viabilidade do processo foto-Fenton catalisado por tris(oxalato) ferrato III e irradiado pelo Sol para o tratamento de efluentes aquosos contendo 2,4-diclorofenol.
2,4-dichlorophenol (2,4-DCF), the model pollutant selected in this work, is a compound used in the production of pesticides, herbicides, antiseptics, and commonly found in industrial wastewaters. It is considered a priority pollutant due to its high toxicity and high persistence in the environment. This study investigated the degradation of 2,4-DCF in a tubular photochemical reactor with compound parabolic collectors (CPC) irradiated by the sun, operated in batch with recirculation and continuous feed of hydrogen peroxide at a flow rate of 11 mL min-1. The oxidation of the pollutant was based on the photo-Fenton process catalyzed by tris (oxalate) ferrate (III) (FeOx). The effects of the following variables were investigated: initial concentration of 2,4-DCF ([2,4-DCF] = 21-520 mgCL-1), concentrations of oxidant ([H2O2] = 9,9-130 Mm)); photocatalyst ([FeOx]= 0,2-1,8 mM)), and photon collection surface (0,196-0,98 m2), according to a Doehlert design on multiple levels. The photo-oxidation was monitored by measurements of the concentration of total organic carbon (TOC) and dissolved oxygen (OD). Conditions with TOC removal achieving 99.8% within 90 minutes of treatment were identified. The statistical analysis of the results showed that the effects of photon collection area and the concentration of H2O2 agreed with the expected behavior, but suggests scavenging effects of hydroxyl radicals when the concentration of H2O2 is high. From the experimental data, a model of neural networks was obtained and used to predict the rate of TOC removal with time. Using the method HIPR (Holdback Input Randomization Method) and the weights associated with each input variable to the neural network, the relative importance of input variables was determined. Overall, the results proved the feasibility of photo-Fenton process catalyzed by tris(oxalate) ferrate III and irradiated by the sun, for the treatment of aqueous effluents containing 2,4-dichlorophenol.

Pharmaceutical residues, a group of emerging micro-pollutants, have been globally detected in the aquatic environment since 1990s. As such micro-pollutants are likely to harm human beings and the eco-system, to remove pharmaceuticals from the environment is of great concern. Potassium ferrate (VI) is able to remove a wide range of organic and inorganic pollutants from wastewater. However, the knowledge of treating pharmaceuticals by ferrate (VI) is limited. Therefore, this study aimed to assess the ferrate (VI) performance in the removal of selected pharmaceuticals from water and wastewater and with the following objectives: I) to investigate the removal of selected pharmaceuticals from test solutions and wastewater by ferrate (VI); 2) to assess the influence of solution pH and ferrate (VI) dose towards the treatment; 3) to determine rate constants of ferrate (VI) with selected pharmaceuticals; and 4) to identify oxidation products (OPs) of selected pharmaceuticals during ferrate (VI) treatment. Results revealed that, in test solutions, ferrate (VI) could remove ciprofloxacin (CIP), sulfamethoxazole (SMX), diclofenac (DCF) and carbamazepine (CBl) with a high efficiency (>80%) in optimum conditions, and ferrate (VI) demonstrated considerable apparent second-order rate constants with these four compounds at pH 8 and 9. Moreover, possible OPs of CIP, SMX, DCF and CBl during ferrate (VI) oxidation were identified and their degradation pathways were tentatively proposed. On the other hand, the removal efficiencies of ibuprofen (IBU) and bezafibrate (BlF) by ferrate (VI) were less than 45%, and their rate constants were below 0.5 M-I s - I at pH 8 and 9. No OPs of IBU and BlF were detected during ferrate (VI) oxidation. In the secondary effluent samples from Shieldhall wastewater treatment plant (WWTP) in Glasgow, 15 pharmaceuticals were targeted and eight of them, with concentrations up to 1080 ng/L, were detected. Reduction of naproxen (NPX), lidocaine (LDC) and CBZ in the raw effluent samples was achieved above 40% with 4 mgIL ferrate (VI) at pH 4-8. In the modified effluent samples spiked with 15 target compounds at 10 ug/L, low reduction rates of target compounds were observed (<50%), except for CIP, SMX and erythromycin (ETM). In both test solutions and effluent samples, raising ferrate (VI) dose improved the treatment performance, while the influence of solution pH varied among different pharmaceuticals. For the first time, this study investigated the treatment of BZF by ferrate (VI) and the possible OPs of CIP and DCF during ferrate (VI) oxidation. From this study, it has been demonstrated that ferrate (VI) can efficiently remove pharmaceuticals containing electron-rich moieties (ERMs) and thus is promising in the decontamination of pharmaceutical residues in water and wastewater.

This research addresses refractory forms of nitrogen that, even with advanced biological nitrification-denitrification systems are not removed completely from domestic wastewater. TKN (Total Kjeldahl Nitrogen), ammonia plus organic nitrogen, is one of the forms to measure the levels of nitrogen present in effluent wastewaters. Ferrate, a strong oxidant, was used for the treatment of these nitrogen forms with the objective of producing nitrogen compounds that can be removed by subsequent biological processes. Bench-scale experiments were performed on effluent samples taken prior to chlorination from an Orlando, FL wastewater treatment facility, using a biological nutrient removal process. The samples were treated with doses of ferrate ranging from 1 to 50 mg/L as FeO4–2 under unbuffered conditions. TKN removal as high as 70% and COD removal greater than 55% was observed. The TSS production after ferrate treatment was in a range of 12 to 200 mg/L for doses between 10 and 50 mg/L FeO4-2. After an optimum dose of ferrate was determined, three bench-scale reactors were operated under anoxic conditions for 10 to 12 days, two as duplicates containing the treated effluent and one as a control with untreated sample. Two different doses of ferrate were used as optimum dose for these experiments, 10 and 25 mg/L as FeO4-2. The purpose of these reactors was to determine the potential for biological removal of remaining nitrogen after ferrate oxidation of refractory nitrogen. Treated and raw samples were analyzed for Total Kjeldahl Nitrogen (TKN) (filtered and unfiltered), chemical oxygen demand (COD) (filtered and unfiltered), total suspended solids (TSS), nitrate (NO3-N), nitrite (NO2-N), and heterotrophic plate count (HPC). As a result, more than 70% of the soluble TKN was removed by chemical and biological oxidation for a sample treated with a dose of 25 mg/L FeO4-2, and less than 50% when treated with 10 mg/L FeO4-2. For the control samples run parallel to the ferrate treated samples, a maximum of 48% of soluble TKN and a minimum of 12% was removed. A three-log increase was observed in heterotrophic bacteria numbers for both doses during the operation of the reactors. Sodium ferrate was found to be an effective oxidant that can enhance the biodegradability of recalcitrant TKN present in municipal wastewaters. As mentioned before this research was develop using batch reactor units at bench-scale, therefore it is recommended to follow the investigation of the biodegradability of recalcitrant TKN of a ferrate treated sample under continuous flow conditions so that results can be extrapolated to a full-scale treatment facility.
M.S.Env.E.
Department of Civil and Environmental Engineering
Engineering and Computer Science
Environmental Engineering

Poete mineur des xveme-xvieme siecles italiens, entre boiardo et arioste, le cieco semble avoir travaille essentiellement pour une cour secondaire des gonzague et sans doute pour les este. La seule oeuvre qui nous soit parvenue de lui est le mambrien, roman chevaleresque probablement compose entre 1490 et 1502, qui a connu un fort succes commercial. En depit d'une apparente dichotomie entre premiere et deuxieme partie, l'oeuvre se presente de facon relativement structuree et son analyse met en evidence a la fois une grande dependance de la rhetorique canterina et une certaine imitation de boiardo. Le point fort du roman est constitue par l'insertion dans la trame guerriere de nouvelles clairement erotico-comiques qui contribuent a alleger la narration, par un effet calcule de variatio. En depit de l'insertion de metaphores grivoises et d'un processus de rabaissement des personnages parfois parodique, par rapport a la tradition, le roman se veut volontiers moralisateur; c'est meme la une de ses caracteristiques dominantes. Au demeurant, son succes au xvieme siecle est tel que, un peu plus tard, de grands poetes comme l'arioste et le tasse ne dedaignent pas de s'en inspirer. Pour toutes ces raisons, le cieco marque une veritable etape dans l'evolution du roman chevaleresque entre boiardo et l'arioste
Minor poet of the fifteenth-sixteenth century between boiardo and ariosto, the cieco seems to have worked principally for a gonzague's secondary court and may be for the este. His only one work which remains today is the mambriano, chivalric poem probably written between 1490 and 1502, which has had a great commercial success. In spite of an apparent difference between the first and the second part, the poem appears relatively structured, and its analysis shows both a great dependance from the rhetoric canterina and an imitation of boiardo. For a part the interest of this poem lies in the insertion in the warrior adventures of some short stories, clearly erotics and comicals, which contribute to lighten the narration with a calculated effect of variatio. In spite of the insertion of saucy metaphor and of a process of reduction for the characters in relation to the tradition, the poem is willingly moralizing; and it is one of its principals characteristics. For all that, its success during the sixteenth century is so important that, later, great poets like ariosto and tasso will draw one's inspiration from some episodes of the mambriano. For all these reasons, the cieco marks a real stage in the chivalric poem's evolution between boiardo and ariosto

Harmful algal blooms in surface water supply systems pose a threat to public health and are increasing in both frequency and geographical distribution. Cyanobacteria can contribute to taste and odor issues and potentially release harmful cyanotoxins into the water. Several treatment methods are currently employed to control these blooms, including physical separation and chemical pre-oxidation. However, existing oxidation options can be costly; increase the release of intracellular material causing the formation of disinfection byproducts; or disrupt coagulation and filtration processes. This study investigated ferrate (Fe(VI)) as an alternative to other oxidants by measuring its effect on algae cells. Fe(VI) has several advantages as an oxidant, including a high oxidation potential, a low potential for harmful disinfection byproduct production, and formation of Fe(III) - which can potentially be beneficial for downstream treatment processes. Bench scale studies were conducted with laboratory prepared waters containing the common cyanobacteria Microcystis aeruginosa to examine the interactions between Fe(VI) and algae. The effects of ferrate oxidation on algae were characterized by particle counts, UV254 absorbance, total organic carbon (TOC) and dissolved organic carbon (DOC), and total nitrogen. Ferrate decomposition was also monitored. Results showed that Fe(VI) lysed algal cells under some conditions, but further oxidation of released organic matter is possible at some doses. Additionally, some coagulation benefits were observed through an overall decrease in total particle counts and an increase in particle sizes. In general, the results indicate that Fe(VI) could be a possible alternative to other oxidants for water utilities during harmful algal blooms; however, the final fate of resulting organic matter and the potential for disinfection byproduct formation should be further studied.

Ferrate is believed to have a dual role in water treatment, both as oxidant and coagulant. Few studies have considered the coagulation effect in detail, mainly because of the difficulty of separating the oxidation and coagulation effects. This study aims to evaluate the coagulation performance of ferrate together with its oxidation effect in water and wastewater treatment processes, as it has not been studied thoroughly in previous work. The study involves laboratory-based experiments that investigate the coagulation reaction dynamically via a PDA instrument, between ferrate and a suspension of kaolin powder, and humic acid solution at different doses and pH values, and comparing the observation with the use of ferric chloride. The PDA output gives a comparative measure of the rate of floc growth and the magnitude of floc formation. The results of the tests with kaolin suspension show some similarities and significant differences in the pattern of behaviour between ferrate and ferric chloride. Ferrate demonstrated very similar coagulation characteristics to ferric chloride with regard to the influence of pH and Fe dose. However, the magnitude of floc formation with ferrate was always inferior to that with ferric chloride. The rate of floc growth with ferrate was slower and sometimes less extensive than that with ferric chloride in most cases. It was discovered that the reason for the inferior performance of ferrate was the slow formation of Fe(III) species at neutral to high pH owing to the low degradation rate of ferrate in aqueous solution at these pH values. The interaction between HA and ferrate was extensively investigated in comparison to ferric chloride in this study. The results reveal that ferrate achieved comparable or better floc formation to ferric chloride over a much broader Fe dose range. However, the degree of organics removal (DOC) was lower than ferric chloride (~5%). The results obtained from model waters containing HA were consistent with those for samples of a natural upland coloured water. Ferrate oxidation appears to increase the hydrophilic and electronegative nature of the HA leading to an extended region of charge neutralization and a consequent slightly lower HA removal compared to ferric chloride.

Ce travail est focalisé sur la synthèse par voie sèche des ferrates de métaux alcalins (A2FeVIO4, A = K, Na) en utilisant le chlore comme oxydant. Les ferrates (VI) sont des composés qui contiennent du fer sous son état d’oxydation +6. Leur importance s’avère grandissante dans le traitement des eaux et des effluents industriels du fait de la nature multifonctionnelle du FeVI. Bien que l’existence de ferrates alcalins soit citée depuis un siècle, ceux-ci n’ont pas fait l’objet d’un nombre considérable d’études. Ceci est principalement du à leur instabilité et aux difficultés concernant les méthodes de préparation. La synthèse de ferrates alcalins dans le réacteur rotatif a été réalisée à température ambiante et la réaction totale de synthèse fut exothermique. Pour les expériences effectuées, des quantités de réactants solides (sel de fer + AOH) allant de quelques dizaines de grammes jusqu’à 400 grammes ont été utilisées. Les effets de différents paramètres sur le déroulement de la synthèse ont été étudiés. Afin d’améliorer le processus de synthèse et appliquer l’extrapolation industrielle, la synthèse de ferrates a été réalisée au sein d’un réacteur à lit fluidisé. Le procédé consiste premièrement, à mélanger préalablement l’hydroxyde de sodium (NaOH) avec le sulfate ferreux (FeSO4?H2O) et deuxièmement, à fluidiser le mélange obtenu en présence du chlore dilué. L’application de ce procédé permet d’atteindre un rendement en FeVI d’environ 56 %. Les résultats obtenus témoignent d’un processus propre et innovant et d’un faible coût pour la synthèse des ferrates de métaux alcalins à plus grande échelle
This work is focused on the dry method synthesis of alkaline metal ferrates (A2FeVIO4, A = K, Na) by using chlorine as oxidant. The ferrates (VI) are compounds which contain iron under its oxidation state +6. They gain growing importance in the industrial effluent and water treatment because of multipurpose nature of FeVI. Although the existence of alkaline ferrates has been mentioned for one century, the alkaline ferrates were not the subject of a considerable number of studies. This is mainly due to their instability and difficulties concerning the methods of preparation. The alkaline ferrate synthesis in the rotary reactor was carried out at room temperature and the whole reaction of synthesis was exothermic. For the realized tests of synthesis, solid quantities of (iron salt + AOH) of a few tens of grams up to 400 grams were used. The effects of various parameters on the synthesis process were studied. In the perspective of improving the process of synthesis and applying the industrial extrapolation, the synthesis of ferrate was realised in a fluidized bed reactor. The proceeding occurs by two successive steps: the first consisting in mixing beforehand the sodium hydroxide with ferrous sulphate and the second to fluidize the mixture obtained in the presence of diluted chlorine. The application of this process makes possible to attain a yield in FeVI of about 56 % and the results obtained show a clean and innovative process of low cost for the synthesis of alkaline metal ferrates on a large scale

This master thesis presents a study of the authorship of the Italian writer Elena Ferrante, focusing on hermain concepts “la frantumaglia” and “la smarginatura” in relation to the question of literary truth. Thepurpose is to examine the fascinating interaction between meta reflection and narration through anintratextual reading of her poetics elaborated in La frantumaglia (2013, 2016) and all novels publishedso far. With references to the theories of Sigmund Freud and Jacques Lacan, la frantumaglia and lasmarginatura are interpreted as the unconscious and different mental disorders that characterize the crisisof the female protagonists. The analysis examines literary truth on three literary levels: the verbal,considering the Neapolitan dialect related to the city of Naples as a representation of both maternalorigin and patriarchal oppression, the stylistic, viewing la smarginatura as literary style, and finally, thesymbolic, connected to what Ferrante calls the “symbolic sphere of the authentic”. Furthermore, anintellectual approach to truth is discussed as a contraposition to the others. In applying the methodologyof Michael Riffaterre, the analysis of the stylistic and symbolic truth dimensions shows how theiridiosyncratic traits are extended and transformed throughout the Ferrantian work. The thesis alsosuggests a different interpretation of the intimate relationship between mother and daughter, one of theauthorship’s central themes. Unlike previous studies with a psychoanalytical approach that affirms theexistence of a pre-oedipal phase free from patriarchal intrusion, this analysis demonstrates how Ferranterepeatedly reveals this idea as an infantile fantasy. Instead, the thesis argues that the only real synthesisis found at the level of writing itself, in the merging of the perspectives of the two protagonists in thecycle of L’amica geniale (The Neapolitan novels). This synthesis is further conceived as the authenticidentity of the anonymous author herself.

In this study, we aim to employ Chlorella vulgaris algae for removal of nutrients in wastewater and collect the produced algae by ferrate after treatment. The growth of algae was conducted in F/2 synthetic medium and in actual domestic wastewater. The removals of nitrogen and phosphorous by algae were then investigated for low and high nutrient concentrations using wastewater after biological treatment in both batch and continuous experiments. Results showed that specific growth rates in the exponential phase were 0.23 and 0.35 day-1 for F/2 medium and domestic wastewater, respectively, proving the suitability of wastewater for algae growth. The removal efficiency of ammonia, nitrate, and phosphate were 89 - 93, 64 - 76, and 69 – 88%, respectively. In the algae collection test, pH 8 is the optimal pH to remove algae and ferrate had higher algae removal ability than alum under each optimal condition with removal efficiency of 84 - 97% at dosage of 12 mg Fe/L. These results suggest that microalgae is a potential alternative for removing of nutrients in wastewater treatment due to the high uptake capacity of nitrogen and phosphorous and the effective collection of algae after treatment by ferrate.
Mục tiêu của nghiên cứu này là đánh giá hiệu quả xử lý chất dinh dưỡng bằng tảo Chlorella vulgaris trong môi trường nước thải sinh hoạt, thông qua khả năng xử lý N và P từ nguồn nước khi tảo tăng trưởng và khả năng keo tụ để thu hồi tảo bằng ferrate. Tốc độ tăng trưởng đặc thù µ trong môi trường F/2 và nước thải sinh hoạt lần lượt là 0,23 ngày-1 và 0,35 ngày-1. Hiệu suất xử lý ammoni, nitrát và phốt phát- lần lượt đạt 89 - 93%, 64 - 76% và 69 - 88%. Kết quả thí nghiệm keo tụ thu hồi tảo cho thấy pH = 8 là thích hợp nhất để loại bỏ tảo bằng ferrate và việc sử dụng ferrate cho hiệu quả tách tảo tốt hơn phèn nhôm với lượng sử dụng ít hơn. Ở hàm lượng 12 mgFe/L, hiệu quả tách tảo đạt cao nhất từ 84 - 97%. Nghiên cứu cho thấy tiềm năng thay thế công nghệ sinh học truyền thống bằng công nghệ vi tảo trong loại bỏ các chất dinh dưỡng và khả năng thu hồi tảo hiệu quả bằng cách sử dụng ferrate.

The objective of the study was to compare the trihalomethanes (THMs) produced from ferrate with hypochlorite and to determine how different the THM production would be for a given degree of disinfection (3 log reduction in Heterotrophic Plate Count (HPC)). Different water samples were collected from Lake Claire, Atlantic Ocean, and secondary effluent from an advanced wastewater treatment plant. THM formation was determined using a standard assay over 7 days at room temperature. In addition samples were tested for Total Coliform Escherichia coli (TC/E.coli), and heterotrophic bacteria using HPC by spreadplating on R2A agar. Dissolved organic carbon (DOC) was measured as well. Dosages of 2, 5, and 10 ppm of hypochlorite and ferrate were used for Lake Claire and Atlantic Ocean water, while 1, 2, and 5 ppm dosages were used for wastewater treatment effluent. Ferrate resulted in 48.3% ± 11.2% less THM produced for the same level of disinfection (i.e. approximately 3 logs reduction in HPC). Oxidation of DOC was relatively small with a 6.1 to 11.6 % decrease in DOC being observed for ferrate doses from 2 to 10 mg/L. Free chlorine oxidation of DOC was negligible.
M.S.Env.E.
Department of Civil and Environmental Engineering
Engineering and Computer Science
Environmental Engr MSEnvE

Visto lo straordinario successo mondiale della quadrilogia L’amica geniale di Elena Ferrante, questa tesi si pone l’obiettivo di analizzare la traduzione in cinese del primo volume e di spiegare quale sia stata la ricezione di un romanzo italiano di tale valore da parte del pubblico cinese. L’amica geniale è indubbiamente uno dei capolavori della letteratura italiana degli ultimi dieci anni. Pubblicata a partire dal 2011, la quadrilogia è diventata in breve tempo un best-seller in tutto il mondo, ottenendo il primo posto anche nelle classifiche dei libri più letti in Cina. Basato sulla storia della travagliata amicizia che legherà per sempre Elena e Lila, due bambine provenienti da un rione povero della periferia di Napoli, il romanzo si presenta come il racconto indiretto dell’evoluzione storica e sociale dell’Italia del Secondo Novecento. L’opera si contraddistingue dunque per una forte connotazione italiana e, in particolar modo, regionale: il presente lavoro è quindi incentrato sull’analisi della traduzione in cinese di tutti gli elementi culturo-specifici che contribuiscono alla creazione dell’immagine dell’Italia e della realtà locale in cui è ambientata la quadrilogia. Considerando, poi, l’universalità dei temi trasmessi da L’amica geniale, che ne hanno favorito il consenso internazionale, questa tesi si focalizza anche sull’impatto che il romanzo ha avuto sui lettori e sulle lettrici cinesi, provenienti da un background culturale molto distante da quello italiano.

Ce mémoire porte sur la synthèse et la caractérisation physico-chimique de ferrates (IV), (V), (VI) alcalins. La première partie est consacrée à l'étude du système K- Fe-O. Après une revue bibliographique sur les oxydes potassiques, les synthèses réalisées par réaction entre KO2 et un oxyde de fer ont montré qu'il était possible d'obtenir K2FeO4 à 350°C sous pression atmoshérique d'oxygène, ou à 450°C en ampoule scellée sous vide. Le ferrate (V) n'a été que décelé dans certains des mélanges préparés, le degré (IV) n'a jamais été trouvé. L'étude du système Na- Fe-O a permis de révéler l'existence d'un ferrate (IV) sodé de formule Na4FeO4. De symétrie triclinique, cette phase appartient à la série Na4MO4 (M = élément de transition). Dans ce composé le fer est en site tétraédrique. Na4FeO4 s'ordonne antiferromagnétiquement à 16 K. L'examen de la structure magnétique montre que les interactions d'échange doivent se faire par des chemins de superéchange Fe-O-Na-O- Fe. Na4FeO4 est le premier exemple de matériau qui stabilise Fe(IV) en coordinence tétraédrique. Avec nos conditions expérimentales il n'a pas été possible de stabiliser un ferrate (VI), tandis qu'un ferrate (V) n'a été que décelé qu'en opérant en présence d'oxygène généré in-situ dans l'ampoule ou en présence d'hydroxyde. L'étude de la mixité sodium-potassium a mis en évidence l'existence d'un ferrate (V) de formule K2NaFe04' Isotype de K2NaMn04' le Fe (V) est en coordinence tétraédrique d'oxygène. Paramagnétique jusque 4,2 K, les paramètres Mössbauer de ce Fe(V) haut spin ont été précisés pour la première fois. L'optimisation de la synthèse des ferrates (VI) par voie électrochimique est également décrite. Les ferrates (IV) et (V) se dismutent en donnant du Fe(VI) et du Fe(III) sous forme Fe(OH)3. Une dernière paltie du mémoire est consacrée à l'étude de propriétés chimiques du fer à haut degré d'oxydation qui possède des applications industrielles potentielles dans le domaine de l'énergie et de l'environnement
Synthesis, magnetic and chemical properties of alkaline ferrate (IV), (V) and (VI) have been investigated. The first part of this report is devoted to the study of the K-Fe -O system. After a bibliographical review of potassium oxides, the syntheses carried out by. , solid-state reaction between KO2 and an iron oxide have showed that it is possible to synthesise K2FeO4 at 350°C under atmospheric pressure of oxygen, or at 450°C in a sealed "Pyrex" tube. Ferrate (V) was only detected in some of mixtures, the oxidation step (IV) was never found. The study of the Na-Fe -O system lead to evidence the existence of sodium ferrate (IV) Na4FeO4. This phase crystallises in the triclinic system and belong to the Na4MO4 series (M = transition element). In this compound, iron is in a tetrahedral site. Na4FeO4 is aritiferromagnetic below 16 K. The study of the magnetic structure shows that the exchange interactions may form via Fe-O-Na-O-Fe superexchange ways. Na4FeO4 is the first example of material which stabilises Fe (IV) in a tetrahedral site. With our experimental conditions, it was not possible to stabilise the oxidation step (VI), whereas a ferrate (V) could be detected while operating in presence of oxygen generated in-situ in the sealed Pyrex tube or in presence of hydroxide. The study of the Na-K-Fe-O system evidenced the existence of the oxidation step (V) in a compound with the K2NaFeO4 formula. Isotypic with K2NaMnO4, iron (V) is tetrahedrally co-ordinated. Paramagnetic until 6 K, the Mössbauer parameters ofthis Fe (V) high spin have been specified for the first time. The optimization of the synthesis of ferrate (VI) by electrochemical way is also described. Ferrate (IV) and (V) di sproportionate to give Fe (VI) and Fe (III). The last part of this work is devoted to the chemical propel1ies of ferrate (VI) which has potential industrial applications in the field of energy and environment

Ferrate (VI) has been studied as an alternative chemical to disinfect water and wastewater in recent years. The disinfection effectiveness of two different wet oxidation ferrate (VI) synthesis formulas in wastewater and Econlockhatchee River water was evaluated. Ferrate (VI) is synthesized by addition of ferric chloride to a mixture of sodium hydroxide and calcium hypochlorite (refer to U.S. Patent 6,790,429). One ferrate (VI) synthesis formula uses below the stoichiometric requirement of hypochlorite (Low Chlorine Formula) while the other ferrate (VI) synthesis formula uses more than the stoichiometric requirement of hypochlorite (Standard Chlorine Formula). For applications requiring low chlorine residual effluent quality, the Low Chlorine Formula intuitively is a more suitable disinfectant than the Standard Formula. For applications where chlorine residual is of little or no significance, the Standard Formula is logically a more suitable disinfectant due to lower production cost and production of higher ferrate (VI) concentrations than the Low Chlorine Formula. The total chlorine concentration, unfiltered and filtered ferrate (VI) concentration, and dissolved organic carbon concentration before and after treatment using both ferrate (VI) formulas in wastewater and Econ River water was measured at a contact time of 30 minutes. Disinfection capabilities were measured by comparing the quantity of Heterotrophic bacteria, Total Coliform, Escherichia coli, and Enterococcus bacteria pre-ferrate (VI) to post-ferrate (VI) at dosages of 2, 4, and 7.5 mg/L as ferrate (VI) using both ferrate (VI) formulas. The rate of disappearance of both ferrate (VI) formulas in wastewater at an unadjusted pH and pH of 6.0-6.35 was determined. In addition the total oxidant absorbance and total chlorine concentration were measured over a 30-minute period. Both ferrate (VI) formulas were effective at inactivating Total Coliform, E. Coli, Enterococcus, and heterotrophic bacteria at a 30-minute contact time and lowering DOC concentrations in Econlockhatchee River water and secondary wastewater. The Standard Formula demonstrated better disinfection at lower dosages than the Low Chlorine Formula. In both ferrate (VI) formulas, there was a presence of an instantaneous demand of ferrate (VI) and a first-order reaction rate of ferrate (VI) over 30 minutes. The chlorine residual of 7.5 mg/L ferrate (VI) dose in wastewater at a 30-minute contact time was 0.2 to 0.6 mg/L Cl2 for the Low Chlorine Formula and 0.8 to 1.4 mg/L Cl2 for the Standard Formula. These experiments indicate that both ferrate (VI) formulas can serve as effective environmentally friendly disinfectants for wastewater and Econ River water.
M.S.Env.E.
Department of Civil and Environmental Engineering
Engineering and Computer Science
Environmental Engr MSEnvE

La présence de musiciens franco-flamands dans les grandes principautés italiennes comme milan ou florence, ou dans des duches moins puissants, tels que celui de Ferrare, entre le début du XIVème siècle et la fin du XVIème siècle est considérée comme l'un des rouages essentiels des relations culturelles entre la France et l'Italie de la renaissance. Le duché de Ferrare, gouverne pendant plus de trois siècles par la famille d'este, s'est illustre dans l'histoire de la musique pour avoir accueilli les plus grands compositeurs ultramontains de la renaissance. Ce petit état italien est également connu pour avoir entretenu des liens très étroits avec la France, notamment lors des grandes invasions menées par Charles VIII, Louis XII et François Ier. L'alliance franco-ferraraise, scellée en 1431 par le nouveau blason des este, melant les trois lys royaux a l'aigle blanc ferrarais, est renforcée en 1528 par le mariage de la fille de Louis XII, Renée de France (1510-1575) et d'hercule ii d'este (1508-1559). Cette thèse démontre quelles répercussions eut cette alliance sur la vie musicale de ce duché italien. Si certaines messes de Joaquin des prés (v. 1440-1521), ou de Cyprien de Rore (v. 1516-1565) ont immortalise les noms d'hercule Ier d'est (1431-1505) et de son petit-fils Hercule II (1508-1559), si celui de Pierre Sandrine (v. 1490-1561) reste lie au nom d'hippolyte ii d'este (1509-1572), il s'avère que d'autres compositeurs moins connus servirent ces princes d'este. Cette étude procède a une analyse quantitative de leur présence a Ferrare (nombre de chanteurs, compositeurs, instrumentistes, et production musicale), de 1471, année qui voit Ferrare haussé au rang de "duché", a 1597, date de la fin de la domination de la dynastie des este dans cette cite italienne
The presence of Franco Flemish musicians in the large Italian principalities such as Milan or Florence, and in less powerful duchies as well, such as ferrure, from the beginning of the XIV° century to the end of the XV° century, appears as one of the essential wheels of the cultural relationship between France and the renaissance Italy. If we take the musical life of an Italian duchy for a rather long period as a badkground, can we show that, quantitatively, the ultramontaine musical "invasion" followed the fluctuating interplay of political alliances between France and some small Italian powers ? In other words, did the contingent of French musicians dwindle according to Italian wars and to the opinion showed by the king of France towards some principalities of the peninsula ? The Ferrare duchy stood out as a significant example for us to account for a study on this matter. On the one hand, this duchy which was less known than of Milan or Florence, appears to be the one of all Italian duchies which kept close links with france. On the other hand, because of those links - which were not without stir and deception from both sides - this small state represents, on its own, a typical example of the renaissance Italians' behaviour towards the French who appear either as enemies or benefactors. The subject of this thesis will thus be the study of the French musical presence in Ferrare's court (number of musicians and musical production) throughout the duke of Este’s dynasty, that is to say from 1471, when Ferrare finds itself promoted to the rank of "duche", to 1597, marking the end of the Este’s domination in Ferrare

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico
The so called amination water (AW), an effluent stream from the industrial production of the trifluraline herbicide, toxic and recalcitrant to conventional treatments such as the microbiological, was submitted to a combined advanced process. For the degradation study of this effluent a recent, promising alternative was chosen - the potassium ferrate (K2FeO4) oxidation-coagulation - that demonstrates high oxidant capability (from 2.2 up to 0.72 V) in a large pH range. In this study, a response surface methodology (RSM) design using pH and K2FeO4 concentration as independent variables, and the absorptiometric color reduction as a dependent one, was applied. The resultant regression equation for the quadratic model of the star design was nAbs (%) = 26.142 - 1.044A - 2.065A2 - 0.941B - 0.505B2 + 1.55AB. The second order results of the star design from the variance analysis (ANOVA) showed that the quadratic model is better than the lineal, and gave evidence that, a maximum of 29% absorptiometric color reduction occurs, when an initial pH of 7 and lower K2FeO4 concentration were used. By the same conditions, the reduction of the chemical oxygen demand (COD) was 49.5%. As the reduction of potassium ferrate generate ferric iron salts in aqueous solution, there is a great potential for its combined use as Fe(III) source for Fenton reagent, generating hydroxyl radicals (HO·) by addition of H2O2 to the reaction system. A new design based on RSM was applied, evaluating the potentiality of the oxidationcoagulation-Fenton like process having the pH, Fe(VI) -> Fe(III) and H2O2 as independent variables, and absorptiometric color reduction efficiency as evaluation responses for the dependent variable. The resulting regression equation for the quadratic model was nAbs (%) = 36.9 - 21.58A + 8.37A2 + 1.36B + 0.92B2 + 1.08C + 1.52C2 + 1.27AB - 1.34AC + 1.33BC. The ANOVA results evidenced that the maximum absorptiometric color reduction occurs by pH 3, and by correspondent 10 g L-1 de Fe(VI) and 20 g L-1 hydrogen peroxide. The absorptiometric color and COD reduction were 96% and 57%, respectively. An efficiency increase of the HO· radical generation was achieved when the previous process was combined to UV irradiation, carrying out the so called oxidation-coagulationphoto-Fenton like process. As before, a RSM was applied, where the pH, Fe(VI) -> Fe(III) concentration, H2O2 concentration and temperature were evaluated as independent variables. The efficiency of the absorptiometric color reduction was chosen as dependent variable. The resulting regression equation for the quadratic model was nAbs (%) = 38.3 - 20.2A + 8.12A2 - 0.27B + 3.73B2 + 0.3C + 3.6C2 + 1.67D + 3.1D2 + 1.72AB + 0.51AC - 1.82AD + 0.74BC - 1.11BD + 0.03CD. The ANOVA results evidenced that the maximum absorptiometric color reduction occurs by pH 3 and by 10 g L-1 de Fe(VI) and 20 g L-1 hydrogen peroxide amounts, at 60 °C. The maxima efficiencies achieved for the effluent stream treatment by the oxidationcoagulation-photo-Fenton process were 95% and 85%, for absorptiometric color and COD reduction, respectively. The high efficiency of the combined process as an oxidative-coagulant-oxidative pretreatment for posterior conventional process (e.g., microbiological treatment) can be looked out as an interesting and advantageous alternative for the AW treatment, as well as other recalcitrant streams.
A produção industrial do herbicida trifluralina gera a corrente efluente água de aminação (AA), tóxica e recalcitrante a processos convencionais, tais como o tratamento microbiológico. Para o estudo da degradação deste efluente escolheu-se uma recente e promissora alternativa para a degradação de biorecalcitrantes - a oxidação-coagulação com Ferrato de Potássio (K2FeO4) - que demonstra alto poder oxidante, de 2,2 a 0,72 V, em toda faixa de pH. Foi aplicado, também, neste estudo, a metodologia de planejamento com superfície de resposta (RSM), tendo-se como variáveis independentes, o pH e a concentração de K2FeO4; e como variável dependente, a remoção de cor. A equação de regressão resultante do planejamento estrela, para o modelo quadrático, é nAbs (%)= 26,142 - 1,044A - 2,065A2 - 0,941B - 0,505B2 + 1,55AB. Os resultados do modelo de superfície de resposta de segunda ordem, na forma de análise de variância (ANOVA), demonstraram que o modelo quadrático é superior ao modelo linear e evidenciaram que a máxima redução da cor absorciométrica (29%) ocorre com pH inicial 7 e com a menor concentração de ferrato de potássio utilizada. Da mesma forma, obteve-se redução da demanda química de oxigênio (DQO) de 49,5%. Como a redução do ferrato de potássio produz sais de Fe(III) em solução, aproveitouse a grande potencialidade para a combinação como fonte de íons férricos para o reagente Fenton, adicionando H2O2 para a geração de radicais hidroxil (HO·). Foi, então, aplicado um novo planejamento baseado em RSM, avaliando a potencialidade do processo de oxidaçãocoagulação-Fenton com as variáveis independentes pH, concentração de Fe(VI) -> Fe(III) e H2O2, e, como variável dependente para a avaliação dos resultados, a eficiência da redução da cor absorciométrica. A equação de regressão resultante deste planejamento, para o modelo quadrático, que se mostrou superior ao modelo linear é nAbs (%) = 36,9 - 21,58A + 8,37A2 + 1,36B + 0,92B2 + 1,08C + 1,52C2 + 1,27AB - 1,34AC + 1,33BC. Os resultados da análise ANOVA evidenciaram que a máxima redução da cor absorciométrica ocorre quando o pH inicial foi 3, usando-se 10g L-1 de Fe(VI) e 20 g L-1 peróxido de hidrogênio. Assim, se obteve ainda redução da cor absorciométrica da ordem de 96% e, da DQO, de 57%. Por ainda acreditar num aumento da eficiência da geração de radicais HO·, o processo anterior foi combinado à radiação UV, realizando-se então o chamado processo oxidaçãocoagulação-foto-Fenton e, como nos anteriores, através de RSM avaliaram-se as variáveis independentes, pH, concentração de Fe(VI) -> Fe(III), H2O2 e temperatura. Como variável dependente foi escolhida a redução da cor absorciométrica. A equação resultante para este planejamento, para o modelo quadrático, superior ao linear, é nAbs (%) = 38,3 - 20,2A + 8,12A2 - 0,27B + 3,73B2 + 0,3C + 3,6C2 + 1,67D + 3,1D2 + 1,72AB + 0,51AC - 1,82AD + 0,74BC - 1,11BD + 0,03CD. Os resultados da ANOVA demonstraram que a máxima redução ocorreu quando o pH inicial foi 3, usando-se 10 g L-1 de Fe(VI), 20 g L-1 peróxido de hidrogênio e temperatura de 60 °C. A máxima eficiência alcançada no tratamento do efluente AA pelo processo de oxidação-coagulação-foto-Fenton foi de 95% e, de 85%, para a cor absorciométrica e a DQO, respectivamente. A eficiência dos processos estudados, como pré-tratamento oxidativo-coagulanteoxidativo para posterior tratamento convencional (ex. microbiológico), pode ser interessante alternativa para o tratamento da corrente recalcitrante AA.

Building on previous developments on cooperative heterobimetallic reagents, this thesis aims to advance the understanding of the preparation and synthetic exploitation of alkali metal ferrates of Fe(II). Using bis(amide) Fe{N(SiMe3)2}2 as a precursor, here we report the syntheses and structures of a variety of sodium ferrates that have been prepared via direct co-complexation, where the single metal components NaN(SiMe3)2 and Fe{N(SiMe3)2}2 self-assemble in the presence of a range of Lewis donors with different electronic properties and denticities. Furthermore, in some cases the presence of these donors is not required and the isolation and structural elucidation of two novel unsolvated sodium ferrates has been accomplished which display unique polymeric arrangements in the solid state. The ability of sodium ferrates to functionalise NHC ligands has also been assessed, finding that when unsaturated NHC IPr (IPr = 1,3-bis(diisopropylphenyl)-imidazol-2-ylidene) is treated sequentially with NaCH2SiMe3 and Fe{N(SiMe3)2}2, sodium ferrate (THF)3·Na[:C{[N(2,6-iPr2C6H3)]2CHCFe(HMDS)2}] (15) is formed, containing an anionic NHC which binds to Fe via its C4 position and to Na through its C2 site. Interestingly, this complex was found to be an excellent precursor for Fe-abnormal NHC complexes and when treated with MeOTf afforded [CH3C{[N(2,6-iPr2C6H3)]2CHCFe(HMDS)2}] (16). 1,4-dioxane solvate [dioxane·NaFe(HMDS)3] (17a) has been found to be an efficient chemoselective base to promote the direct ferration at room temperature of a wide range of fluoroaromatic molecules. Structural elucidation of key organometallic intermediates has revealed the synergic bonding of the metals with Fe occupying the position previously filled by an H atom forming a strong Fe-C sigma bond, whereas the Na atom forms a dative bond with the F atom. These studies have revealed an important alkali metal effect, thus when the Na atom in 17a is replaced by Li or K, the ferration processes are inhibited. Remarkably, by using two molar equivalents of 17a, it is possible to di-ferrate tri-and tetrafluoro-substituted aromatics. These reactions take place at ambient temperature with excellent yields. Reaction of 1,3,5-trifluorobenzene with three molar equivalents of 17a, led to the isolation of [1,3-bis(FeHMDS)-2,4,6-tris(HMDS)-C6H] (38) resulting from the unprecedented two-fold C-H metallation/three-fold C-F activation of the substrate. Mechanistic studies suggest the reaction is partly driven by the formation of NaF. Magnetic studies using have revealed that this new compound displays single-molecule magnet behaviour.

Cette étude montre dans un premier temps qu'il est possible, à température ambiante et à l'état solide, de stabiliser le groupement feo#4#2# par substitution de fe(VI) par un atome x (x=s(+VI), cr(+VI), p(+V) et al(+III), par formation d'une solution solide k#2(fe#1##x,x#x)o#4. Nous avons montré que chromates et ferrates pouvaient constituer des solutions solides continues; avec les sulfates également, le sel de fer à oxyder a une incidence sur la teneur en fe(VI) du matériau fini; ainsi avec la jarosite, nous avons obtenu un mélange titrant a plus de 10% de fe(VI), alors qu'avec le sulfate ferreux, la teneur en fe(VI) n'excédait pas 7%. Les phosphates et aluminates sont moins favorables à la substitution des ferrates du fait de la charge différente des groupements tétraédriques. Au cours de ces différentes synthèses, nous avons également mis en évidence l'existence d'un nouveau sel ferrique de formule k#2feo(oh)#3 hydroscopique. Nous nous sommes intéressés, dans un deuxième temps, aux propriétés du sulfato-ferrate de potassium et plus particulièrement à sa stabilité thermique et sa stabilité en solution aqueuse. Nous avons dans un troisième temps, étudié l'efficacité des sulfato-ferrates de potassium dans le traitement des eaux usées urbaines d'une part et a potabilité d'autre part, en comparaison avec des réactifs couramment utilisés dans ce domaine, à savoir le chlorure ferrique et le sulfate d'aluminium hydrate. Les résultats obtenus quant à l'abattement de la D. C. O. , M. E. S. T. , phosphates, coliformes, métaux lourds, cyanures, pesticides et hydrocarbures sont de matière à envisager des tests à une plus grande échelle et ouvrent ainsi la voie à de nouvelles techniques de traitement des eaux

La plupart des chansons de Jean Ferrat sont, du fait de leur mode d'écriture littéraire et de l'interprétation d'une musique lyrique mais systématique, nécessairement liées à leur époque de composition (1958-1995) d'autre part, les relations conflictuelles du chanteur avec les medias permettent de cerner les mécanismes complexes du système audiovisuel en matière de diffusion de la chanson et de comprendre quelle place particulière il y tient
Most of Jean Ferrat's songs are necessary linked to their time of composition, (1958-1995), because of their literary mode of writing and the interpretation of a lyric but also systematic music. Moreover, the singer's conflictual relationships with medias allow to delimit the complex mechanisms of the audiovisual system, as far as the broadcasting of the French song is concerned, and to understand what particular position he's himself holding in this system

Les composés du fer au degré d'oxydation (VI) présentent l'avantage d'être des oxydants et des bactéricides puissants; ce qui explique notamment leur intérêt dans le traitement des eaux. Par ailleurs, leur réduction donnant lieu à de l'hydroxyde ferrique, leur pouvoir floculant contribue à l'élimination de polluants organiques et minéraux (hydrocarbures, métaux lourds, isotope radioactifs. . . ). La synthèse de ferrates (VI) s'avère être très délicate ceci du à l'instabilité que leur confère leur haut pouvoir oxydant et les méthodes de synthèses existantes ne s'opèrent qu'à l'échelle du laboratoire. Nous préconisons ici un mode de synthèse de ferrates (VI) alcalins par voie sèche applicable à l'échelle industrielle. Ce procédé de synthèse permet l'obtention de ferrates (VI) cristallisés et stables sous forme de solutions solides. Nous avons, lors de nos travaux, plus particulièrement étudié le cas des sulfato-ferrates dont on peut faire varier la composition c'est-a-dire le rapport fe/s. Nous pouvons de même envisager d'autres composés tels que les phosphato-ferrates ou les chromato-ferrates, cependant il est à noter que la synthèse de sulfato-ferrates permet la valorisation d'un sous-produit de la sidérurgie et de l'industrie du titane qu'est le sulfate ferreux et dont les applications sont très restreintes

This essay is a study of a novel from a gender perspective with the aim of highlighting how society shapes women and men into different roles. The novel takes place in Italy between 1940 and 1960 and in the essay  I also study whether the author´s description of society is in accordance with historical reality. To narrow the study down I have chosen to focus on education, family and women’s roles in society. In the first part of the essay I have studied statistics, documentaries and other sources, which I compared with the content of the novel. This confirms my hypothesis that Elena Ferrante’s story is an accurate portrait of the society of that time. The second part of the essay is studying L’amica geniale from a gender perspective. I have used a feminist approach basing it on Yvonne Hirdman’s theories of the gender system. The result of the study reveals that girls and boys are treated differently from a very young age and are given different roles and different spaces in society. Arguments for the biological difference between women and men are constantly present in the novel. For the two main characters, the possibility to study changes their lives in different ways and has long-term consequences. The text and its analysis show how only when people refuse the given roles and rebel against them, they are able to change them.

O ferrato(VI) de potássio, composto fortemente oxidante, foi testado em uma coluna de absorção de gases a fim de remover o NO presente em gases oriundos de fontes fixas de queima de combustíveis fósseis. O poder oxidativo do ferrato(VI) e seu comportamento através da cinética de decaimento do NO foram avaliados com o propósito de melhor entender a reação de oxidação. O sistema lavador de gases foi constituído por três subsistemas: o primeiro, um cilindro contendo uma mistura de NO/N2 com concentrações de NO de 50 e 98 ppm; o segundo, os lavadores de gases, constituído por dois reatores/lavadores com capacidade de 1.000 mL que foram completados com 600 mL de solução lavadora e com 400 mL de anéis de Rasching de vidro e um terceiro, reator/lavador que continha 400 mL da mesma solução dos demais, sem os anéis; o terceiro subsistema, constituído por equipamentos analisadores de NO e NO2. Os equipamentos de medição foram os da marca Oldham, modelo TX 2000, para NO, com escala de medida de 0-100 ppm NO e TX 2000, para NO2, com escala de medida de 0-30 ppm NO2. O ferrato(VI) de potássio foi obtido via úmida e analisado por volumetria de oxidaçãoredução. Os testes de oxidação foram realizados à temperatura de 25oC ± 0,5oC e pressão de uma atmosfera. Inicialmente, testou-se técnicas padrões de remoção de NO de gases a frio. Hidróxido de sódio e hidróxido de potássio tem sido empregados comercialmente na remoção de NOx. As soluções de hidróxido de potássio e de sódio apresentaram a mesma remoção de NO quando a concentração inicial do NO no gás foi de 50 ppm. A maior eficiência de remoção de NO deu-se para a razão molar de 5 OH  / 1 NO em cinco minutos de tempo de detenção, utilizando solução de ferrato(VI): 86% para a concentração inicial de 50 ppm e 85% para a concentração inicial de 98 ppm. Os resultados experimentais mostram que a solução de ferrato(VI) de potássio apresentou eficiência de remoção 25% superior à das outras soluções testadas. Apesar das reações de oxidação do NO serem bastante complexas, em função dos resultados analíticos realizados em termos de nitritos e nitratos, pode -se concluir que o NO é oxidado a NO2 e este passa a NO2 - e NO3 2- em solução, confirmando o mecanismo proposto por diversos autores. A abordagem cinética mostrou que a reação de oxidação pelo íon ferrato(VI) é de primeira ordem em relação ao NO e a constante média de velocidade de reação resultante dos dados experimentais foi de 9,80 x 10-4 s-1. A viabilidade técnica do uso do ferrato(VI) de potássio como oxidante do NOx em torres absorvedoras de gases foi comprovada, pois o composto mostrou-se um eficiente oxidante para o NO nas condições testadas.

Le ferrate (VI) de potassium est un produit prometteur dans la filière du traitement des eaux de par ses propriétés oxydantes, coagulantes et désinfectantes. S’il n’est pas largement employé aujourd’hui, c’est à cause de son coût de production. Un objectif majeur de ce travail est de développer la synthèse du ferrate (VI) au sein du sel double K2(Fe0,5,S0,5)O4 solide et stable. L’étude de la synthèse à l’échelle du laboratoire a permis de comprendre les mécanismes physico-chimiques régissant la synthèse et d’établir un cahier des charges pour la conception d’un pilote semi-industriel. En l’état actuel des recherches, un produit contenant 28-34% de K2(Fe0,5,S0,5)O4 est obtenu. L’étude de l’action du ferrate (VI) sur des molécules organiques (pharmaceutiques, toxines, bactéries…) et inorganiques (cyanures, métaux…) a été réalisée. Un mécanisme d’oxydation par transfert électronique à 1 électron a été observé lors du traitement du phénol. Le potentiel du produit à être utilisé pour une dépollution de l’eau est confirmé sur des polluants modèles et sur des effluents réels et lui assure un large domaine d’application
Potassium ferrate (VI) is a new challenging product in the field of water treatment. The world interest in this high-valent iron is explained by its properties of chemical oxidant, coagulant and disinfectant. However, high cost of its production restricts its big scale applications. Thus, the main objective of this study is focused on ferrate synthesis in a solid form more stable K2(Fe0,5,S0,5)O4. At first, synthesis has been developed at lab scale to improve understanding of its mechanisms and define the conception of a small industrial pilot. At the moment, a product with 28-34% of K2(Fe0,5,S0,5)O4 is obtained. The removal of organics (pharmaceuticals, toxins, bacteria…) and inorganics (cyanides, metals…) in water by ferrate (VI) has been explored. An oxidation mechanism which consists in a single electron transfer has been highlighted for phenol treatment. Finally, the results confirm the real ability of the product synthesized to treat both contaminants in water and industrial effluents

Le but du travail exposé est de valoriser le sulfate ferreux heptahydraté, sous-produit des industries du titane et de l'acier, dans la synthèse de materiaux superoxydants : les ferrates. La première partie est donc consacrée à l'étude bibliographique détaillée des ferrates (IV), (V) et (VI) alcalins et alcalino-terreux. Dans la suite, la méthode de synthèse du sulfato-ferrate de potassium mise au point par N. Neveux a été reprise afin d'améliorer certains paramètres comme le taux d'humidité au sein du mélange réactionnel ou le mode de séchage et de caractériser ce compose de façon plus fondamentale, notamment par microscopie électronique à transmission. D'autre part, l'étude du système Na-Fe-O a permis de mettre en évidence que le seul ferrate de sodium stable a 380°C est le ferrate (IV) Na4FeO4. Il s'agit d'un composé noir, très hygroscopique et qui se dismute en solution aqueuse pour donner du Fe(VI) et de l'hydroxyde ferrique. À temperature ambiante, l'étude de la réaction a l'état solide entre FeSO4, 7H2O - Ca(ClO)2 et NaOH montre qu'il est possible d'obtenir du Fe(VI) à condition d'utiliser des perles et de la poudre de NaOH (à la place de pastilles) et de supposer un rapport Na/Fe au moins égal a 4/1 dans la formulation chimique du ferrate sodé. Enfin, un certain nombre d'essais ont été réalisés sur des eaux de station d'épuration afin de comparer l'efficacité du chlorure ferrique et des différents ferrates. Les effets sur la turbidité, la demande chimique en oxygène et le caractère bactéricide ont été analysés.

Les complexes porteurs de deux ligands organiques carbonyles sont souvent envisages comme intermediaires dans les reactions catalytiques de carbonylation. Le premier chapitre de ce travail presente une etude de la reaction d'addition du chlorure d'oxalyle sur des alcoxycarbonyl tetracarbonyl ferrates, reaction conduisant a des complexes mono ou bimetalliques bis-alcoxycarbonyles du fer. Le second chapitre montre que ces composes modeles n'induisent pas thermiquement la formation d'oxalates par couplage carbone-carbone entre les deux ligands alcoxycarbonyle. Le troisieme chapitre est consacre a l'extension de la reaction d'addition du chlorure d'oxalyle sur des ferrates porteurs de differents types de ligands organiques carbonyles. Les reactions realisees a partir des carbamoyl ferrates permettent l'obtention de complexes isocyanures ou de carbenes metallacycliques.

La première partie de l'étude est consacrée à l'édition critique de la correspondance de la duchesse de Ferrare, de son mariage (1528) à sa mort (1575). La deuxième partie examine l'activité épistolaire de la duchesse en suivant trois axes, domestique, politique et religieux, mesurant l'efficacité de l'outil épistolaire. En religion, Renée de France oscille entre positions évangéliques et loyautés calvinistes. En politique, le louvoiement est érigé en système, les protecteurs sont de tous les camps : Anne de Montmorency, les Guise, les Coligny. En Italie comme en France, la princesse use de la lettre comme d'un outil privilégié de la négociation. On y rencontre des nuances confessionnelles oubliées par l'historiographie. On y retrouve cette part de liberté de conscience, de culte et de gouvernement qu'une aristocrate, veuve et princesse de sang, a pu gagner dans le cadre étroit mais stratégique de son domaine de Montargis
The first part of this study is devoted to a critical edition of the letters of the duchess of Ferrara, from her mariage (1528) to her death (1575). The second part examines her epistolary activities, following three main lines : domestic, political and religious. As far as religion is concerned, Renée de France oscillates between evangelism and calvinism. In politics, there is a systematic hedging and her protectors are from each party, Anne de Montmorency's, Guise's or Coligny's. In France, in Italy, the princess sees the letter as a privileged way to negociate. We can find there some confessional subtle points that historiography forgot to mention, and we can gauge the efforts expended by this princess of the blood in order to gain freedom of consciensciousness, cult and government in Montargis