Academic literature on the topic 'Franciscans. Provincia de Cataluña'

El presente trabajo ofrece una síntesis de los conocimientos arqueológicos e históricos sobre el poblamiento andalusí mediante un inventario de hallazgos funerarios en Cataluña, con la provincia de Castellón como referente de comparación. Se presentan nuevos datos relativos a hallazgos aún inéditos de los yacimientos de Plà de Almatà (Balaguer) y la Vall d’Uixó (Castellón). Cataluña formaba parte de la Frontera Superior de al-Andalus, por lo que desarrolló unas características de poblamiento diferentes al resto del šarq al-Andalus, representado por la provincia de Castellón. Para investigar estas características, la arqueología funeraria y la antropología física aportan herramientas de gran utilidad. Aunque los aspectos tafonómicos y las oportunidades de excavación han influenciado el registro funerario disponible, los procesos históricos no deben desvincularse. Para este trabajo, se ha realizado un inventario exhaustivo y un análisis de los datos disponibles de estas regiones con el objetivo de interpretar el registro disponible y ofrecer una síntesis útil para las investigaciones futuras.

Breve trabajo sobre la pequeña ceca de Abariltur, ubicada no en la actual Cataluña como habitualmente se considera, sino más bien en la provincia de Castellón. Situación, iconografía, ordenación y cronología de este curioso taller

Este artículo pretende ser una aproximación al mundo funerario medieval en la comarca de la Conca de Barberà, provincia de Tarragona (Cataluña). La existencia de un conjunto importante de necrópolis indica según el autor que la supuesta despoblación tras la conquista islámica no es cierta.

Confirmamos la presencia de Oxalis dillenii Jacq. en la provincia de Lérida (Cataluña, España). La identidad de la especie fue confirmada tanto por sus características morfológicas como a través de la secuenciación del código de barras del ADN. Se proporciona un mapa de distribución de O. dillenii, así como notas sobre su identificación.

Este artículo tiene como objetivo reflexionar sobre el papel de los espacios de juego en la vida cotidiana de los niños y niñas en entornos urbanos, conocer el tipo de utilización y apropiación que hacen de estos espacios y ver hasta qué punto se puede considerar el género como uno de los elementos organizadores de los espacios de juegos. El trabajo se contextualiza en dos municipios medios catalanes, Manresa y Sant Feliu de Llobregat, capitales comarcales del Bages y el Baix Llobregat respectivamente, ambas localizadas en la provincia de Barcelona.

El propósito de este artículo es analizar el proceso técnico y social de la producción de la revista El Heraldo Seráfico, el cual, después de agosto de 1915, fue ejecutado totalmente en el taller de los capuchinos. Apoyado en el modelo propuesto por el historiador Robert Darnton, este trabajo pretender dar respuesta a una serie de interrogantes: ¿Cuál es el motivo de la fundación de este taller tipográfico? ¿Con qué tipo de maquinaria contaba este establecimiento? ¿Cuáles eran los principales gastos de la imprenta? ¿Cuál era la jerarquía del taller? Se concluye que los capuchinos reprodujeron en Costa Rica una estrategia editorial que ya se había desarrollado con éxito previamente en Cataluña.

¿De dónde viene y a cuándo se remonta el apellido Bach en España? ¿Puede que algún miembro de la familia del gran Johann Sebastian, posiblemente músico, se hubiera afincado de alguna manera en la península ibérica antaño? La presencia de un organista español con este patronímico inequívocamente alemán en la Capilla Musical del convento madrileño de las Descalzas Reales en el siglo XVIII, más el hecho de que en Cataluña, y en particular en la provincia de Gerona, sobrevivan hoy en día muchos Bach, han sido alicientes suficientes para llevar a cabo esta investigación genealógica, que llega nada menos que a la época de los últimos Templarios.

Resumen: Desde su establecimiento en 1300, la dominicana Provincia de Aragón la fueron configurando los conventos de los Reinos de Aragón, Valencia, Navarra, Mallorca y el Principado de Cataluña con la Cerdaña y el Rosellón, Cerdeña y Sicilia. Si bien la conquista e incorporación del Reino de Navarra a Castilla fue en 1512, no ocurrió lo mismo con los conventos dominicanos navarros que después de diversos intentos de la Corona, sólo culminó su incorporación a la Provincia de España en 1569. Esta segregación ha sido un tema escasamente estudiado por los historiadores y es el que se analiza en este trabajo. Palabras clave: dominicos, Provincia de Aragón, Corona de Castilla, siglo XVAbstract: Since its establishment in 1300, the Dominican Province of Aragon was configured by the convents of the Kingdoms of Aragon, Valencia, Navarra, Mallorca and the Principality of Catalonia (with the Cerdanya and Roussillon), Sardinia and Sicily. Although the conquest and incorporation of the Kingdom of Navarre into Castile was in 1512 not happened the same with the Dominican convents of Navarre, that only after several attempts of the Crown culminated its incorporation into the Province of Spain in 1569. This segregation has been a topic rarely studied by historians and is the main topic of this paper. .Keywords: dominicans, Province of Aragon, Crown of Castile, 15th siecle

La identificación es el primer paso del tratamiento archivístico, indispensable para valorar las series. La valoración, etapa intelectual del proceso de evaluación, es fundamental para decidir el plazo de conservación de cada serie y asegurar la conformación del patrimonio documental. Dado que los municipios tienen a su cargo la gestión de los cementerios, en este trabajo se identifican los documentos que producen los municipios en relación con las defunciones y los cementerios y se estudian sus valores. Como estudio de caso, se analiza y compara la producción documental así como los procedimientos administrativos del área Cementerios de la Municipalidad de Morteros, en la provincia de Córdoba, Argentina, y la correspondiente al Ayuntamiento de Girona, en Cataluña, España.

Varved lake sediments also known as annually laminated sediments, are natural paleoenvironmental archives containing high-resolution proxy data and precise chronologies. They are one of the few natural archives that can provide enough time resolution (seasonal/annual) to bridge the temporal gap between past and present environmental data to ensure the continuity between climatic /ecological data and paleoclimatic /paleoecological data. However, it is not easily to manage due to the scarcity of this kind of archives and the lack of modern analog studies required for inferring reliable its seasonal signal This thesis focuses on the study of modern sedimentary analogs of a Pyrenean lake with varved sediments and into reconstruct the last 500 years of environmental change at high temporal resolution (sub-decadal). It is aimed to provide a tool for improving paleoecological reconstructions and to contribute to bridge the temporal gap between ecology and paleoecology by providing long-term high-resolution and continuous paleoenvironmental data. To do this, we performed a two-year of monthly limnological and sedimntological monitoring at lake Montcortès (Central Pyrenees) with special regard for biological and biological induced proxies ( calcite, diatoms and pollen). We reconstructed the last 500 years of lake-catchment system environmental history and its interactions by using fossil pollen and pigments as environmental indicators Data obtained during the modern analog study (2013-2015) revealed a strong seasonal trend for all studied proxies. Changes in calcite, pollen and diatoms were highly depending on seasonal succession of lacustrine and terrestrial life forms that, in turn, were modulated by environmental variables. There appeared clear dissimilarities in terms of timing and seasonal signal recorded in the three proxies between years that have been potentially related with changes in temperature and precipitation indicating sediment sensitivity to inter-annual variations. Pollen has been revealed as a most reliable indicator to track seasonality on the sediment record, being the one maintaining the same seasonal signal between years. While periods of major calcite precipitation can fluctuate within spring, summer and fall and diatoms may suffer breakage and dissolution depending of water conditions, which would truncate the final sedimentary signal. With pollen data in combination with independent evidence from historical sources we have documented in detail most important factors responsible for landscape modulation in Lake Montcortès during the last 500 years. Such factors were mainly human related namely cropping, livestock breeding, and hemp retting. Sedimentary pigment data in combination with pollen data showed that changes in land use greatly influenced aquatic photosynthetic community indicating lake-catchment connectivity. After 1850 CE, coinciding with the beginning of industrialization, vegetation and aquatic community showed a clear point of change although with opposed inferred signals. While vegetation changes indicate land abandonment and less human pressure in the area, aquatic community indicated a trend towards eutrophication. Such change on aquatic community could be an effect of non-point nutrient sources from historical legacies of intense land use joined to atmospheric deposition derived of the industrialization process. Overall, for both, catchment and lake, the main signal inferred during the last 500 years was related with human-pressure even during harsher climate conditions (LIA). The only climate related signal inferred were heavy rainfall episodes occurred during the last of half 19th century, indicated by both proxies. However, there is still many uncertainties and open questions to solve probably related with climatic and natural forcing not accounted for directly in this work. The results obtained in this thesis by combination of modern analog studies and high-resolution paleo environmental provide valuable long-term continuous data to contribute to understand current ecological changes and the past environmental history as part of a time continuum.
Els sediments lacustres varvats, també coneguts com sediments laminats anualment, són arxius paleoambientals naturals que contenen informació ambiental a molt alta resolució temporal i amb els quals es poden obtenir cronologies precises. Són un dels pocs arxius naturals que poden proporcionar una resolució temporal suficient (estacional /anual) per tal de tancar la bretxa que existeix entre les dades ambientals obtingudes de estudis pealeoambientals, és a dir del passat, i les dades obtingudes de l’estudi de l’ambient en el present. Aquesta tesi es centra en l'estudi dels anàlegs sedimentaris moderns d'un llac pirinenc amb sediments vavats i en la reconstrucció, a alta resolució temporal (sub-decadal), dels últims 500 anys de canvi ambiental. L'objectiu és proporcionar una eina per a millorar les reconstruccions paleoecològiques i contribuir a superar la bretxa temporal entre l’ecologia i la paleoecologia proporcionant dades paleoambientals continues i d'alta resolució. Les dades obtingudes durant l’estudi d’anàlegs moderns (anys 2013-2015) van revelar l’existència d’una forta tendència estacional per part de tots els indicadors estudiats. S’han observat diferències en tots tres indicadors estudiats en termes de temporalitat i senyal estacional que han estat potencialment relacionades amb canvis de temperatura i precipitació. Aquest fet ens indica la sensibilitat del sediment a enregistrar les variacions interanuals. La combinació de dades pol·líniques, juntament amb documentació històrica, ens ha permès documentar detalladament els factors més importants responsables dels canvis en el paisatge durant els darrers 500 anys. Aquests factors són principalment d’origen antròpic essent bàsicament cultiu, cria de bestiar i activitats relacionades amb el cànem. L’estudi de les dades de pigments fotosintètics de les comunitats aquàtiques en combinació amb les dades pol·líniques ens indiquen que els canvis en l'ús del sòl han estat els major responsables dels canvis ocorreguts en els productors primaris del llac indicant la connectivitat existent entre la conca i el llac. Els resultats obtinguts en aquesta tesi a partir de la combinació d’estudis d’anàlegs sedimentaris moderns i les reconstruccions paleoecològiques d’alta resolució proporcionen series de dades llargues i contínues que ens ajuden a entendre els canvis ecològics actuals i la història ambiental del passat com a part d’un continu de temps.

Aquesta tesi tracta de l’impacte que les allaus tenen sobre el medi natural i, per tant, s’estudia la seva cartografia i algunes aplicacions que poden ser útils en la gestió de riscos naturals. Els tres objectius principals de l’estudi són: 1) Sintetitzar els coneixements bàsics existents sobre la neu i les allaus; 2) Realitzar cartografies de zonificació del perill d’allaus i implementar-les en un S.I.G. (ARCINFO); i 3) Fer propostes d’aplicacions específiques a partir de l’anàlisi S.I.G., de las quals s’obtinguin dades útils per a la planificació territorial (obtenció de models digitals d’elevació, superposició topològica de dades d’allaus amb pendents i orientacions), així com obtenir un model estadístic de predicció de zones on el risc d’arribada d’allaus sigui màxim. Com a resultat de la recerca, els documents que s’han obtingut són els següents: un mapa de localització probable d’allaus i el registre mitjançant fitxes (descripció i fotografia de cada zona d’allau) del sector que inclou les capçaleres dels rius Garona, Noguera Pallaresa i Noguera Ribargorçana (Fulls Sèrie L: 118 bis, 148, 149, 180 i 181), que han estat elaborats mitjançant una metodologia específica. L’àrea afectada per les allaus representa el 50% del territori estudiat. El model estadístic obtingut és Alfa =-1.20+0.97Beta; R2=0.87; Sigma=1.74, on Alfa representa el màxim abast de l’allau i Beta el gradient del seu trajecte.

El turisme a la província de Barcelona, des del punt de vista de la gestió pública és un fenomen recent. Dins el territori provincial podem localitzar municipis que ja estaven en el mapa de les destinacions turístiques europees de sol i platja els anys 70’s, però no és fins a finals dels anys 80’s i principis dels 90’s que els governs locals prenen consciència de la necessària gestió pública de l’activitat turística com un dels actors determinants dels sistema turístic. En aquest context, la Diputació de Barcelona, com a ens local supramunicipal pren un paper determinant en la configuració del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona. L’aposta de la Diputació de Barcelona pel turisme impulsa un model de relació amb el territori que és substancialment diferent al rol desenvolupat per altres ens públics a Catalunya, en especial les altres diputacions provincials de Catalunya i el propi govern de la Generalitat. El model de gestió turística de la Diputació es configura en base a dues línies de desenvolupament: una línia de de producte i promocional, clàssica entre els ens de gestió del turisme; i una altra basada en la cooperació institucional a través d’ens de gestió del turisme supramunicipals. Aquest model és exemplar i no es replica en altres corporacions provincials. Aquesta tesi doctoral analitza la creació d’aquest model de gestió fent un a aproximació gradual. En primer lloc es fa el plantejament de la recerca incidint en la importància de la gestió pública dins el sistema turístic i es contextualitza la recerca realitzada fins el moment en aquest camp. A continuació s’aborda el fenomen del turisme i la seva gestió a escala internacional i estatal en un període contemporani, fins arribar a Catalunya. La gestió del turisme a Catalunya mereix un capítol que permet conèixer tant el territori com l’evolució de la seva gestió i introduir l’espai de la província de Barcelona, que s’analitza en profunditat pel que fa als darrers 20 anys en els dos darrers capítols. Primer a través de la seva caracterització com a espai turístic i després amb descripció dels components principals de l’oferta i els principals indicadors de demanda. Finalment es descriu la configuració d’un model de gestió provincial on destaca la relació de la Diputació de Barcelona amb entitats de gestió turística supramunicipals, tot i tenint en compte l’evolució de la gestió turística de la ciutat de Barcelona.
The public management of tourism in the province of Barcelona is a recent phenomenon. If we have a look to the provincial territory we find municipalities that were already on the map of European sun and beach tourist destinations in the 70's but it hasn’t been till the late 80's and early 90's that local governments have been aware about the need of developing the public management as a key element of the tourism system. In this scenario, the Barcelona Provincial Council, a supralocal public administration took a key role in shaping the public institutional system of tourism in the province of Barcelona. The Barcelona Provincial Council promoted a model of relationship with the territory that is substantially different from the role played till that moment by other public entities in Catalonia, especially other provincial governments and the regional government itself. The tourism management model of the Barcelona Provincial Council is based on two working axis: one classic axis for destination management organisations on product development and tourism promotion; and a second one based on the institutional cooperation through the creation of supralocal tourism management organisations. This model is exemplary and it hasn’t been replicated in other provincial governments. This doctoral thesis examines the creation of this management model by means of a gradual approach. Firstly, the research emphasizes the importance of tourism public management and contextualizes the previous research conducted in this field. Secondly, it analyses the phenomenon of tourism management in the contemporary period at international, national and, finally, at regional level. One chapter is dedicated to the tourism in Catalonia allowing recognize the territory and the evolution of its management. The evolution of the tourism the province of Barcelona over the last 20 years is discussed in depth in the last two chapters. On the one hand, through its characterization as a tourist area and, on the other hand, across the description of the main components of supply and demand leading indicators. Finally, it describes the configuration of a provincial management model which highlights the relationship between the Barcelona Provincial Council and the supralocal tourism management organisations, taking into account at the same time the evolution of the tourism management in the city of Barcelona.

Aquesta tesi presenta els resultats de l’anàlisi comparada de les intervencions comunitàries que es duen a terme en dos centres de serveis socials, a Barcelona (Catalunya) i a Mont-real (Quebec). L’objectiu de la recerca era poder comprendre quin lloc ocupen les pràctiques comunitàries als serveis socials d’ambdós territoris, quins són els factors que expliquen les diferències en l’evolució d’aquestes pràctiques en cada context, i poder analitzar les característiques en el perfil i el rol dels professionals que desenvolupen aquestes accions. En coherència amb els objectius plantejats, el marc metodològic d’aquesta recerca ha estat la investigació comparada i s’ha optat pel mètode de l’estudi de cas qualitatiu, en tant que estratègica particular d’investigació. Aquesta estratègia s’ha desenvolupat a partir de l’estudi de dos casos: el Centre de Serveis Socials Poble-sec (Barcelona) i el Centre de Santé et Services Sociaux Jeanne-Mance (Mont-real). La selecció dels casos s’ha basat en el mostreig per casos desviats. Els dos casos escollits es caracteritzen per tractar-se de centres que estan impulsant intervencions en treball comunitari. Els instruments de recollida d’informació que s’han utilitzat en cadascun dels casos d’estudi han estat l’entrevista, l’observació i els materials escrits. S’ha procurat que aquestes estratègies incorporessin el punt de vista dels professionals dels dos centres de serveis socials, en tant que protagonistes de la intervenció comunitària en escenaris socials concrets. El contrast entre els dos casos ens ha permès identificar les dinàmiques comunes entre territoris i conèixer les variables que expliquen les seves diferències. La perspectiva comparada de l’estudi es justifica en la mesura que pot contribuir a enriquir els debats actuals sobre l’orientació comunitària en el model d’intervenció dels serveis socials a Catalunya i al Quebec.
This thesis presents the results of the comparative analysis of community interventions carried out in two social service centres in Barcelona (Catalonia) and Montreal (Quebec). The aim of the research was to understand what role these community practices play in both territories, what the factors that explain the differences in the evolution of these practices are in each context, and to analyze the profile and the characteristics of professionals who develop these actions. Consistent with these objectives, the methodological framework of this research was that of comparative research and we chose the method of qualitative case study as the particular strategic research. This strategy has been developed based on the study of two cases: the Centre of Social Services in Poble Sec (Barcelona) and the Centre of Health and Social Services in Jeanne-Mance (Montreal). The selection of cases was based on extreme or deviant case sampling. Both cases selected are characterized for being centres that are promoting interventions in community work. The instruments to collect information were interviews, observation, and written materials. We tried that these strategies incorporate the views of the professionals of the two centres, as lead actors of community involvement in specific social settings. The contrast between the two cases has allowed us to identify the common dynamics between regions and to know the variables that explain their differences. A comparative study is justified because it can help to enrich the debates about the community-based intervention model of social services in both territories.

Los materiales que presentan un mayor grado de alteración en los monumentos romanos de Tarragona y que componen la mayor parte de la obra de sillería están constituidos por rocas que proceden de un conjunto de canteras práximas a la antigua ciudad romana. El estudio estratigráfico permite definir dos tipos de facies: facies calacarenita y facies calcidolosiltita. Esta última presenta diversos grados de dolomitización del 20 al 90% con dos tipos de fábricas: una idiotípica zonada y una hipidiotípica de dolmicroesparita. Mineralógicamente se trata de dolomitas cálcicas deficitarias en magnesio. Además de la caracterización petrológica y estratigráfica de materiales de cantera, se ha realizado una caracterizacián petrofisica de alterabilidad y de comportamiento mecánico. Los resultados de los ensayos de laboratorio y de los "mapping" de las formas de alteración realizados en los monumentos indican que la litología más alterable corresponde a la roca procedente de las "Coves del Llorito" con un importante porcentaje de la fabrica idiotípica. Se observa que paralelamente a los procesos de retroceso superficial se produce la formación de una porosidad móldica intracristalina, por disolución preferente de los núcleos deficitarios en magnesio, termodinámicamente inestables, de la fábrica idiotípica.