Academic literature on the topic 'Gabriel-Maria'

Ressenya a Maria Barceló Crespí & Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont, Palma, Edicions Documenta Balear, 2019, 259 pp., ISBN: 978-84-17113-59-9 Review to Maria Barceló Crespí & Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont, Palma, Edicions Documenta Balear, 2019, 259 pp., ISBN: 978-84-17113-59-9

RESUMO A disponibilidade e a variabilidade da insolação e da densidade de fluxo da radiação solar global incidente foram determinadas para vários locais da região de Santa Maria, RS. Utilizaram-se dados diários destes elementos climáticos, registrados nas estações experimentais de Silvicultura da Boca do Monte (Santa Maria), Fitotécnica de Júlio de Castilhos e de Forragicultura de São Gabriel da Secretaria da Agricultura e Abastecimento e das estações meteorológicas de Santa Maria (cidade) e Departamento de Fitotecnia (Santa Maria) pertencentes ao Instituto Nacional de Meteorologia. Concluiu-se que a disponibilidade de insolação e de densidade de fluxo da radiação solar global incidente de Júlio de Castilhos é maior que a de São Gabriel e a de Santa Maria, e que a variabilidade destes elementos é elevada em todos os meses do ano mas é maior durante os meses de inverno. Também verificou-se que a probabilidade de ocorrência de mais de um dia com ausência de insolação e de dias com densidade de fluxo de radiação solar global incidente < 100 cal.cm.-2 .dia-1 e de seqüências de mais de um dia consecutivo com estes níveis é maior nos meses de inverno na região de Santa Maria.

Gabriel Aresti poetak (1933-1975) Pedro Ignacio de Barrutiaren (1682-1759) lanari buruzko ikerketa berritzaileak egin zituen. Horrek garaiko idazleen arteko eztabaida ekarri zion eta, izan ere, entzutetsu bat izan zuen Lino Akesolorekin Resurreccion Maria Azkuek egindako lanari buruz. Artikulu honetan eztabaidaren alde pertsonala aztertu da Arestiren eta Akesoloren gutun pribatuak ezagutzera emanez.

O presente trabalho, um recorte de um trabalho de conclusão de curso, apresenta as edições fac-similar e semidiplomática dos artigos preliminares do matrimônio de D. Maria Ana Vitória com D. Gabriel, documento setecentista datado de 1784, conservado no Museu Imperial localizado em Petrópolis, Rio de Janeiro. No âmbito da filologia e da paleografia, partimos de estudos de grandes autores como Cambraia (2005) e Spina (1994), de modo a conceituar tais termos e demonstrar seus objetivos e sua importância para o presente trabalho. Quanto aos aspectos filológicos-paleográficos, a partir das edições fac-similar e semidiplomática dos artigos preliminares do matrimônio de D. Maria Ana Vitória com D. Gabriel, realizamos a análise dos seguintes aspectos: mapeamento do alfabeto,uso de letras maiúsculas, fronteira de palavras e separação vocabular, alografia, abreviaturas e, por fim, reclames.

Using the example of the “Missions-ethnogra­phi­s⁠che Museum” in St Gabriel (Mödling, today Maria Enzersdorf, near Vienna) as a case study, this article looks at the phenomenon of European mission museums and argues that the museum in St Gabriel was seen dominantly from a scholarly perspective. This was itself a part of the scholarly orientation of the SVD (Societas Verbi Divini) congregation (Frs. Schmidt, Koppers, Schebesta, etc.). The article thus places its main focus on the network that included the mission museum, the Museum of Ethnology Vienna, and the University of Vienna.

O presente texto apresenta aspectos da apresentação do gravador Gabriel Lema no II Congresso de Educação Arte e Cultura realizado em Santa Maria/RS em 2009. Vincula-se a formação do coletivo “Proyecto Estampa” com antecedentes históricos da gravura na América do Sul. Destaca-se a multiplicidade da linguagem da gravura como forma de inserção da arte no contexto popular.Palavras-chave : gravura, artes gráficas, imagem.

Espantada com um sonho que teve, que segundo sua interpretação o veredito era de que sua morte estava próxima, Maria dos Prazeres, uma prostituta idosa, brasileira, que mora na Espanha desde jovem, cuida dos detalhes de seu sepultamento e treina seu cachorro Noi para ir visitá-la no túmulo e chorar por ela quando ela finalmente partir. “Maria dos Prazeres” é o sétimo conto da obra Doze contos peregrinos, de Gabriel García Márquez. Nesta obra podemos verificar que as personagens principais são latino-americanas e se encontram, por alguma circunstância, solitárias na Europa, sofrendo alguma desventura, peregrinando entre o velho e novo mundo. A proposta deste artigo é ler este conto considerando que as literaturas que florescem no subdesenvolvimento cultural adquirem lentamente a consciência nacional e universal, apresentando um olhar da margem, excêntrico, e então as literaturas latino-americanas deslocam-se das tradições europeias.

The arrival in Madrid in 1690 of the future queen consort, Maria Anna of Palatinate-Neuburg (1667–1740), second wife of the Spanish king Carlos II (1661–1700), also brought about the establishment of an unofficial palace faction known as the German Chamber. Since the members of this faction were part of Maria Anna’s household, the analysis of their social activities gives insight into court practices during the last decade of Carlos II’s reign. This article intends to shed light on the new networks and agency of members of the German Chamber at the Madrid court, in particular, that of the queen’s confessor, Gabriel Pontifeser di Chiusa. By investigating the activities and new court practices within the queen consort’s household that enabled Pontifeser to build secure networks and achieve importance, the article reveals the significant power wielded by foreign courtiers at the Madrid court between 1690 and 1700.

Resumo A cidade de Uberaba, no Triângulo Mineiro, Minas Gerais, possuiu papel importante na intermediação do comércio que, durante a Primeira República, se realizou entre a economia cafeeira paulista e o interior do Brasil. Essa intermediação tinha como protagonistas uberabenses que de diferentes formas se enquadravam naquele circuito comercial; muitos desses possuíam negócios que se estendiam em direção ao norte e ao sul, indo do interior até o litoral e, em alguns casos, até o continente europeu. Este artigo tem como objetivo acompanhar os desdobramentos de algumas dessas redes comerciais, focando em dois atores importantes: Rosa Maria de Oliveira e Gabriel Orlando Teixeira Junqueira.

O texto De laboratório do neoliberalismo à resistência anticapitalista: a proposta de socialismo na América Latina no século XXI escrito pelos mestrandos Gabriel Dib Daud De Vuono (PROLAM/USP) e Suzana Maria Loureiro Silveira (Programa de Pós-Graduação em Direitos Humanos e Desenvolvimento Social da Pontifícia Universidade Católica de Campinas) apresenta a resenha do livro “Um mundo a construir: novos caminhos”, da autora chilena Marta Harnecker. Nesta obra, premiada com o Prêmio Libertador de Pensamento Crítico em 2014 e publicada no Brasil pela editora Expressão Popular em 2018, a Harnecker apresenta o debate acerca dos desafios da construção do socialismo na América Latina no século XXI.

Les Lunete confessorum alias Bursa Marie, sont un ouvrage écrit en latin par le Révérend Père Gilbert Nicolas, franciscain de l'Observance, qui vécut dans la seconde partie du XVème siècle et au début du XVIème siècle. L'auteur est connu surtout comme co-fondateur d'un ordre religieux, l'Ordre de la Vierge Marie ou Ordre des Annonciades, qu'il fonda avec Jeanne de France, fille de Louis XI. L'ouvrage, à ce jour, n'est connu qu'en un seul exemplaire, un manuscrit qui se trouve à la Bibliothèque du Patrimoine de Toulouse. Comme l'indique le titre, le livre est destiné à aider les confesseurs dans leur tâche. L'auteur considère que les confesseurs de son temps sont dépourvus de la connaissance et peut-être aussi de la sagesse nécessaires à cette fonction qu'est la confession. L'ouvrage accompagne donc le confesseur à travers les étapes de la confession: l'écoute du pénitent, l'interrogation de celui-ci, la qualification des fautes (quand y-a-t-il ou non un péché mortel), la pénitence et l'absolution. Gilbert Nicolas est donc amené à traiter de toutes sortes de cas pratiques touchant la vie quotidienne des laïcs (par exemple, opérations commerciales, fonctionnement d'une association, héritage, mariage) et celle des religieux (par exemple, vœux monastiques, récitation des heures, réception de bénéfices, rôle des évêques). L'auteur a choisi aussi de traiter de la question en profondeur: le péché mortel résulte avant tout du mépris conscient et volontaire des commandements de Dieu, il faut donc expliquer à fond ces commandements et les obligations qui en résultent. Pour ces explications et conseils, Gilbert Nicolas emprunte nombre d'extraits à d'autres auteurs, écrivains de sommes et de textes pénitentiels, de théologiens et de juristes de droit canon ou civil, qui vont principalement du XIIème siècle jusqu'à l'époque où vit. Le texte laisse transparaître, à l'occasion de certaines questions, les tensions religieuses qui parcourent cette fin du Moyen-âge, à propos des sacrements, de l'autorité du pape et de la vie monastique. Le présent ouvrage est une édition et une traduction. Il a pour ambition de fournir un texte disponibles pour d'autres études, qu'elles soient de théologie morale, d'histoire, de linguistique, voire d'économie ou de sociologie
The Lunete confessorum alias Bursa Marie is a book written in Latin by R.P. Gilbert Nicolas, a Franciscan brother of the Observance who lived in the second half of the XVth century and the beginning of the XVIth century. The author is known mainly as a cofounder of a religious order, the Order of the Virgin Mary (Ordre de la Vierge Marie) and Order of the Annonciades (Ordre des Annonciades), which he founded together with Jeanne de France, the daughter of Louis XI. The book is known these days only as a single copy, which is a manuscript in the Library of Heritage (Bibliothèque du Patrimoine) of Toulouse. As indicated by the title, the book is intended to help confessors fulfill their task. The author considers that the confessors of those days had a lack of knowledge and perhaps also of wisdom which is necessary for the penance. The book therefore accompanies the confessor throughout the stages of the penance: listening the penitent, his interrogation, the classification of the mistakes (when is there a mortal sin or not), the penance and the absolution. Gilbert Nicolas is therefore explaining how to deal with practical cases out of the everyday life of the laity (for example commercial transactions, functioning of an association, heritage and marriage) and of the friar (for example the monastic vow, recitation of the hours, receiving benefits and role of the bishop). The author also chose to address some issues in depth: mortal sin is primarily the result of a conscious and voluntary disregard of the commandments of God, it is therefore necessary to fully explain these commandments and obligations hereunder. For these explanations and advices, Nicolas Gilbert borrows many excerpts from other authors, writers of penitential texts (summa) ( and texts, theologians and jurists of civil or canon law, which went from the 12th century until the period he lived in. Confronted with some specific questions, the text lets shine through the religious tensions that existed throughout the late Middle Ages about the sacraments, the authority of the Pope and the monastic life. The present book is an edition and a translation. Its goal is to provide a text available for further studies whether for moral theology, history, linguistics or even for economics or sociology

La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.
Poetics of desire. Alterity and writing in the work of Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal and Enric Casasses The starting point of this research is the need to review contemporary Catalan poetry from the parameters of a literary theory that embrace the representation of desire. Considering the close relation between this theoretical framework and the new approaches to the postmodern lyric subject, this thesis studies three important poetics that in their own socioliterary context have imprinted a turning point in Catalan poetry: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal and Enric Casasses. In addition to the study of the modern division between writing and the exaltation of a unified and monolithic subjectivity, this thesis analyzes the rhetoric and ontological possibilities that coparticipate in the inscription of a postmodern lyrical subject and poetic endeavor. Furthermore, this thesis particularly reflects on the construction of textual identity for the lyrical self, which is understood as a quest for one’s own subjectivity. The thesis’ final part studies love alterity as a core for the representation and experimentation of the boundaries of the poetic subject. The theoretical approaches on the representation of desire ―which are inscribed in a poststructuralist positioning together with feminist literary criticism― set the terms for the methodological guidelines that justify the chosen triangle. These approaches also allowed us to demonstrate how the erotic-love poetry is the epicenter of the poetry and poetics of these three authors. The exegesis of their work has oriented the research towards the study of the constructions of the lyrical self, paying special attention to: a) writing, opening towards the Other, b) the subject of enunciation as desiring subject, c) the representations of the loving other, d) the writing of desire, and e) moral and poetics. Lastly, we have outlined the itineraries that give shape to the writing of desire in Catalan poetry and, we have emphasized as an opening gesture, how the poetics of the three authors establish new poetic subjectivities through the rhetoric of love alterity.

In an attempt to talk about my experimental artistic process I found inspiration from some artists and authors: Donna Haraway, biologist and philosopher, who believes in the power of storytelling as a possibility to reinvent ways of living in a damaged world; Octavia Butler, author of science fiction books that raise questions about patterns that are shown to us throughout our Western society. Maria Lassnig, is a painter who experimented with the artistic movements of her time but even so allowed herself to tell her own internal narratives. And other artists who continue to resist and make art even with all the adversities that consist of being in this world today. Thus, i begin with a research about the different forms of life, a desire to unveil the constant and diverse concepts that are created to define a living being. I made some questions about organic life and artificial life. The differences we constantly create between what is considered organic for what would be mechanical, technological. From this idea a curiosity emerged in thinking of forms of mutation, the human being as a network of chemical reactions that has as final result what we see superficially. I write about some artists who seek new visualities, which contrast what has been determined to us as standard or normal. During the process of investigation I looked for ways to translate this theoretical interest with a visual work thought through the pictorial essence, which has been used for many centuries as illustration of narratives. I use the structure of the painting, like the composition of colors and shapes, and I transport it to 3D image editing software and virtual reality applications to materialize my projects. I refer also to electronic games as a potent learning possibility and as a new way of making art.

Das Jahrbuch „Extremismus & Demokratie“ fördert die wissenschaftliche Beschäftigung mit dem Problemkreis des politischen Extremismus in seinen verschiedenen Ausprägungen. Es versteht sich als Diskussionsforum, Nachschlagewerk und Orientierungshilfe zugleich. Der 32. Band dokumentiert, kommentiert und analysiert umfassend die Entwicklung im Berichtsjahr 2019. Aktuelle Schwerpunkte bilden u. a. die Auseinandersetzung mit dem Hufeisenmodell und dem Gebot der Äquidistanz, die linkspopulistische Bewegung #aufstehen, die Autonomiebestrebungen in Schottland, der Islamische Staat, die linksextremistische Interventionistische Linke, eine aktuelle Untersuchung der rechtsextremistischen und rechtsterroristischen Akteure in Deutschland sowie eine Ursachsenanalyse der Radikalisierung von Islamisten. Neben Analysen, Daten und Dokumenten findet sich ein umfassender Literaturteil mit Rezensionen der wichtigsten Publikationen zu Fragen von Extremismus und Demokratie in Geschichte und Gegenwart. Mit Beiträgen von Alexander Akel, Uwe Backes, Dirk Baehr, Manuel Becker, Harald Bergsdorf , Klaus von Beyme, Evelyn Bokler-Völkel, Marcel Boldorf, Wilfried von Bredow, Stefan Breuer, Hubertus Buchstein, Juliane Clegg, Philipp Currle, Frank Decker, Norman Domeier, Jost Dülffer, Kristin Eichhorn, Alexander Gallus, Phillipp Gassert, Michael Gehler, Birgit Glorius, Stefan Goertz, Sebastian Gräfe, Bernd Greiner, Katrin Groh, Florian Grotz, Thomas Grumke, Anna-Maria Haase, Jens Hacke, Stephan Hilsberg, Kai Hirschmann, Lukas Hämisch, Thomas Jäger, Helge F. Jani, Hans-Gerd Jaschke, Eckhard Jesse, Ralph Jessen, Thomas Kern, Ilko-Sascha Kowalczuk, Wolfgang Kraushaar, Jakob Kullik, Jürgen P. Lang, Oliver W. Lembcke, Sebastian Liebold, Josefa Loebell, Tom Mannewitz, Miroslav Mareš, Julian Meinelt, Tilman Mayer, Reinhard Mehring, Lazaros Miliopoulos, Werner Müller, Helmut Müller-Enbergs, Herfried Münkler, Beate Neuss, Paul Nolte, Robert Chr. van Ooyen, Torsten Oppelland, Isabelle-Christine Panreck, Anton Pelinka, Armin Pfahl-Traughber, Gert Pickel, Jürgen Plöhn, Kim C. Priemel, Robert Radu, Claudia Ritzi, Gabriel Rolfes, Philp Rosin, Martin Sabrow, Kurt Schilde, Christine Schirrmacher, Mike Schmeitzner, Brigitte Seebacher, Daniel Siemens, Grit Straßenberger, Martina Steber, Roland Sturm, Tom Thieme, Hendrik Thoß, Margarete Tiessen, Heike Tuchscheerer, Daniela Weber, Manès Weisskircher, Bernd Jürgen Wendt, Nikolaus Werz, Gerhard Wettig, Benedikt Wintgens, Sandra Wirth und Samuel Zeitlin.