Academic literature on the topic 'Geomorfologia glacial'

EXPERIENCE REPORT OF FIELD WORK AT SERRA DA ESTRELA, PORTUGAL: Geomorphological evidences of glacial and periglacial activitiesRELATO DE EXPERIENCIA EN ESTUDIO DE CAMPO EN LA SIERRA DE LA ESTRELLA, PORTUGAL: evidencias geomorfológicas de actividades glaciales y periglacialesO presente trabalho tem como objetivo demonstrar, por via de um relato de experiência de um trabalho de campo para a Serra da Estrela, em Portugal, qual o grau de importância deste tipo de atividade na leitura da paisagem e na busca por uma desmistificação da dicotomia entre “teoria e prática”. Ao realizar uma viagem de estudos por uma região que apresenta recentes atuações de processos geomorfológicos periglaciais, diferentemente de qualquer espaço no contexto brasileiro, foi possível perceber a importância do trabalho de campo aos estudantes e pesquisadores da ciência geográfica como auxiliar à sala de aula e ao trabalho de gabinete. A leitura da paisagem é, aliada do aporte bibliográfico, poderosa ferramenta para a compreensão dos processos que compõem os territórios, tanto nos campos de estudo da geografia física quanto da geografia humana.Palavras-chave: Processos Glaciais; Trabalho de Campo; Geomorfologia de Portugal.ABSTRACTThe current work has as objective to demonstrate, through an experience report of a field work at Serra da Estrela, Portugal, what is the importance of this kind of activity to landscape understanding and for the search of a demystification of the “theory and praxis” dichotomy. When performing a study travel to a region that shows recent acts of geomorphological processes such as periglacials, differently of any space in Brazilian context, made it possible to identify the field work importance to geographical sciences students and researchers as an auxiliary to classrooms and office work. The landscape understanding is, together with bibliography contribution, a powerful tool to comprehend the processes that compound the territories, at both research fields such as physical and human geography.Keywords: Glacial Processes; Fieldwork; Geomorphology of Portugal.RESUMENEste estudio pretende demostrar, a través de un relato de experiencia de un estudio de campo en la Sierra de la Estrella, Portugal, el grado de importancia de este tipo de actividad en la lectura del paisaje y la búsqueda de una desmitificación de la dicotomía entre "teoría y práctica". Al realizar un viaje de estudios por una región que presenta recientes actuaciones de procesos geomorfológicos periglaciales, a diferencia de cualquier espacio en el contexto brasileño, fue posible percibir la importancia del trabajo de campo a los estudiantes e investigadores de la ciencia geográfica como auxiliar a las aulas y al trabajo de oficina. La lectura del paisaje es, aliada de la contribución bibliográfica, poderosa herramienta para la comprensión de los procesos que componen los territorios, tanto en los campos de estudio de la geografía física y de la geografía humana.Palabras clave: Procesos Glaciales; Salida de Campo; Geomorfología de Portugal.

Este trabajo presenta la cartografía geomorfológica del ambiente proglacial del glaciar Wanda, Isla Rey Jorge, Shetland del Sur. Conjuntamente, se investiga la dinámica glaciológica de los rasgos glaciales en el área de estudio. El mapeo se basa en el análisis de terreno y en la interpretación de imágenes. La interpretación se hizo además con la identificación y posterior interpretación de las muestras de sedimentos en laboratorio. En el área de estudio predominan los procesos glaciofluviales, glaciomarinos y subglaciales. Como resultado del reciente retroceso de los glaciares, varios depósitos proglaciales, como flutes, cordones morénicos y rocas estriadas, han sido expuestos. Sedimentos erosionados y transportados subglacialmente predominan en el ambiente de deglaciación, con flujo de agua de deshielo en la base del glaciar. El mapa generado contribuye a mejorar el conocimiento sobre los procesos que influyen en la geomorfología glacial y la geodinámica de la zona de estudio. Además, este estudio sirve de apoyo al monitoreo de cambios ambientales frente a los procesos de recesión de los glaciares como efecto de la variabilidad climática verificada en el área de estudio.

RESUMEN El presente estudio geomorfológico de la microcuenca Pastoruri, comprende tanto las características más saltantes de la configuración del relieve, como los aspectos esenciales de los procesomorfodinámicos y morfogenéticos que actúan en modelado glacial y periglacial de la misma. Etrabajo desarrolla tareas de investigación para cumplir con el objetivo de avanzar en el conocimientdel retroceso glaciar, su relación con el cambio climático y de sus efectos en la disponibilidade recursos hídricos. Se trata de una problemática de enorme importancia para la región, cuymagnitud apenas se vislumbra, debido a las crecientes necesidades de la población de mayorey más intensivas formas de ocupación del territorio y con ello, el creciente requerimiento principalmente de recursos hídricos, energía, actividades agrícolas, turísticas, entre otras, de caráctevital para garantizar el desarrollo sostenible de importantes ciudades asentadas en el valle deCallejón de Huaylas y fuera de él, algunas de las cuales resultan vitales para el país.

Fruto de su jubilación como profesor, y no como investigador, el Dr. Ramón Chao, profesor de la Univ. De Santiago, ha reunido a más de cincuenta colegas para crear el libro Xeomorfoloxía e paisaxes xeográficas, catro décacas de investigación e ensino homenaxe a Augusto Pérez Alberti, que recoge las principales disciplinas y líneas de investigación a través de las cuales, a lo largo de su larga i dilatada carrera, Augusto ha trabajado. Como son la geomorfología, con especial atención a la geomorfología costera, la geomorfología glaciar y periglacial, la hidrología, el estudio del paisaje, el paleoambiente y la planificación territorial, sin menospreciar su gran actividad como divulgador.

La parte baja de la subcuenca del río Auqui, entre los 3,200 y 3,500 msnm, comprende el área periférica y de expansión urbana de la ciudad de Huaraz. Son espacios tradicionalmente ocupados para desarrollar actividades agrícolas y ganaderas; sin embargo, en los últimos años debido al auge económico de Huaraz, el aludido espacio está siendo paulatinamente urbanizado. Esta parte baja de la cuenca son áreas naturales de sedimentación fluvioglaciar y de movimientos en masa (alud-aluviones). En la parte alta de la cuenca, la erosión glaciar y la fusión de la masa glaciar (deshielo) son el origen de los aludidos procesos naturales. La ocurrencia de alud-aluviones, que afectaría la parte baja de la cuenca, son lentos; sin embargo, no se descarta que ocurran en cualquier momento, similar al de 1941 o 1970, debido a que el Perú es un país altamente sísmico.

<p>En valle de Balouta ha sido estudiado con anterioridad por LLOPIS LLADÓ (1954) y por nosotros (PÉREZ ALBERTI ET AL., 1993). En este último trabajo se citaba la presencia de un afloramiento de materiales de origen glaciar en las cercanías del pueblo de Murias, a unos 780 m de altitud, después de atravesar un sector del valle muy encajado de unos 6 km de longitud. Estos depósitos señalan el máximo avance reconocido del glaciar de Balouta y superan ampliamente la dimensión del glaciarismo descrito por LLOPIS LLADÓ en su momento. Este autor basó sus hipótesis restrictivas en las formas níticas de acumulación presentes en el valle de Malevo. El descubrimiento de nuevos afloramientos, así como el avance en el conocimiento sobre el glaciarismo pleistoceno en el NW peninsular, nos permite completar la visión dada por el citado autor.</p><p>En el presente trabajo se presenta una cartografía de las formas y depósitos del valle de Balouta y se reconstruye la dinámica del aparato glaciar a partir de los datos geomorfológicos, al tiempo que se aportan algunas referencias metodológicas en un intento de conceptualizar mejor los problemas referentes al glaciarismo y periglaciarismo ibérico.</p>

The worldwide retreat and thinning of glaciers in recent decades have a direct impact on the stability of the slopes. The Upsala glacier basin and the glaciers of the North Branch of Argentino Lake have suffered a marked retreat, generating valleys with steep slopes and covered with unstable moraine deposits. Therefore, the slopes are strongly destabilized, favoring the generation of paraglacial geomorphological processes. The main goal of this study is to identify and analyze the paraglacial geomorphology associated with instability processes. We analysis the area through the combination of morphometric parameters and intervening factors that condition and trigger these processes by satellite images. The results show that paraglacial geomorphology is influenced by the combination of: (i) terrain morphometric parameters as, among others, terrain elevations exceeding 700 m ASL, average slopes with a range between 25º-45º, east-northwest slopes aspects with greater insolation, concave curvature of the terrain and slight to moderate roughness (0.40-0.65); (ii) conditioning factors, moraine material deposited by glaciers, weathered rock outcrops and vegetation cover; (iii) triggering factors, groundwater infiltration by proglacial lagoons and surface infiltration by rainfall, thaw and runoff, variation of air and soil temperatures and variation of lake level. In conclusion, the slopes with the greatest paraglacial geomorphological processes resulting from mass removal processes are those in direct contact with the Upsala, Bertacchi and Cono glaciers, the western slope of the Upsala channel and some areas of the Moyano and Norte valleys. The area is characterized by a combination of glacial and paraglacial environments, each being an integral part of the evolution of the environment.

Se ofrece un resumen de la tesis doctoral del autor, en la que se estudian diversos aspectos de la geomorfología regional y evolutiva del sector central de la cordillera ibérica: suerficies de erosión neógenas, modelado karstico, depósitos de piedemonte (glacis), terrazas fluviales, endorreismo y depósitos lacustres. Se establece finalmente la evolución geomorfológica del área de estudio, controlada en buena medida por la actividad tectónica neógena y por la evolución climática cuaternaria.

Este trabalho objetiva compreender o quadro geomorfológico da porção terminal do baixo curso do rio Paraíba do Norte – PB, mediante a classificação e diferenciação cartográfica das unidades de relevos presentes na área de estudo. Adotou-se para o presente trabalho a escala de 1:25.000 que permitiu identificar os seis táxons propostos na metodologia de Ross (1992). O estudo possibilitou conhecer com maior nível de detalhe a geometria e os padrões de relevo existentes na região, onde se destacaram áreas de acumulação e denudação, dentre elas: planícies marinhas, fluviais e flúvio marinhas, formas de terraços e vertentes, falésias, praias, barras arenosas, bancos de areia, paleolinhas de praias, recifes, lagoas antropogênicas, lagunas, dolinas e glacis de sedimentação, além de formas de relevos tabulares e convexos que modelam os tabuleiros litorâneos da costa paraibana.

Esta dissertação objetiva investigar a evolução geomorfológica dos ambientes proglaciais (geleiras Ecology, Sphinx, Baranowski, Tower e Windy) da margem leste do campo de gelo Warszawa (62°12’0” S - 58°30’0” W) na Ilha Rei George, Antártica, entre 1956 - 2017. Dados obtidos por sensores remotos, como Aster GDEM2, imagens Sentinel-2 (2017) e WorldView-2 (2014), possibilitaram o mapeamento geomorfológico das formas de relevo de mesoescala proglaciais. A variação frontal e de área total das geleiras foi estimada e mapeada com dados de imagens de satélite (Sentinel-2 de 2017 e WorldView-2 de 2014) e vetores de variação frontal de 1956, 1979, 1988 e 2000. Evidenciou-se um contínuo processo de retração nas geleiras Ecology, Sphinx, Baranowski, Tower e Windy, com perda total de área de 33%, 25%, 37%, 71% e 30%, respectivamente, no período. A geleira Windy apresentou mudanças recentes em seu término de maré para terrestre, formando uma área proglacial com a exposição de formas de relevo deposicionais glaciais. Estimou-se um aumento das áreas livres de gelo de 6,3km² no período entre 1956-2017. Em resposta ao processo de retração glacial, há exposição de formas de relevo nos ambientes livres de gelo na área de estudo com a formação da rede de drenagem fluvioglacial e glaciolacustre e a formação de ambientes proglaciais com exposição de morainas laterais, frontais, latero-frontais e eskers. As áreas livres de gelo recentes são suscetíveis a processos de retrabalhamento por ação gravitacional, eólica e pluvial. Foram determinados três estágios de evolução do ambiente proglacial das geleiras associadas às feições geomorfológicas geradas em cada fase. Como mudança ambiental detectada está a sucessão de ambientes proglaciais, paraglaciais e periglaciais.
This dissertation aims to investigate the proglacial geomorphological evolution (Ecology, Sphinx, Baranowski, Tower and Windy glaciers) in the western sector of Warszawa Ice Cap (62°12’0” S 58° 30’ 0” W), Admiralty Bay coast, King George Island, Antarctica between 1956 and 2017. Data obtained by remote sensors, such as Aster GDEM2, Sentinel-2 (2017) and WorldView-2 (2014) images, were applied in geomorphological mapping of the proglacial mesoscale landforms. Glacial retreat and fluctuations of glaciers areas were estimated (using Sentinel-2 images, acquired in 2017, WorldView-2 data, acquired in 2014, and outline data of the 1956, 1979, 1988 and 2000). The results evidenced the continuous retreat processes in period for Ecology, Sphinx, Baranowski, Tower and Windy glaciers, with of 33%, 25%, 37%, 71% and 30% of the area lost, respectively. The Windy glacier changed of outlet glacier for land terminus conditions in latest decades, with a recent proglacial environment development. In response to glacial retreat processes there is a glacial landforms exposition in new ice-free environments in the study area. Was recorded an increase of the 6.3km² in ice-free land areas between 1956 and 2017 in in the western sector of Warszawa Ice Cap. As response the retreat processes there are the development of the glacio-fluvial drainage network, glacio-lacustrine landforms and the formation of proglacial ice marginal environments with lateral moraines, lateral-frontal moraines, frontal moraines, eskers. Recent ice-free areas are susceptible to gravitational, wind and pluvial reworking process. Three stages of evolution of the proglacial environments of the glaciers associated with the geomorphological features formed in each phase and environmental changes in response the glacier retreat was determined. Was detected the succession of proglacial for paraglacial and periglacial environments as evidence of the environmental change.

I. INTRODUCCIÓ. En el capítol I es presenten els objectius d'aquest treball: 1.- Realitzar una síntesi regional de les fases del darrer cicle glacial als Pirineus; 2.• Caracteritzar els diferents ambients glàcio-lacuslres relacionats amb el glacialisme pirinenc. Ambdós objectius estan estretament lligats, atès que els complexos glàcio-Iacustres constilueixen les seqüències més contínues de les que hom disposa als Pirineus per establir la seva evolució durant el darrer cicle glacial. lI. LES FASES DEL DARRER CICLE GLAClAL ALS PIRINEUS. En el capítol II es descriuen Ies característiques més rellevants de les diferents fases corresponents al darrer cicle glacial als Pirineus, tot establint una cronologia relativa de Ies mateixes. A) PLEISTOCÈ SUPERIOR • PERÍODE GLACIAL. Correspon a la darrera glaciació als Pirineus. S'hi diferencien tres grans intervals de temps. 1) Pre-màxim glacial: Caracteritzat per una progressió generalitzada de les glaceres. amb certes estabilitzacions que permeten definir les Fases d'estabiltzació pre-màxim. 2) Màxim glacial: Caracteritzat per la màxima extensió de Ies glaceres durant l'anomenada Fase de màxim glacial. 3) Deglaciació: Caracteritzada pel retrocés gradual i generalitzat dels aparells glacials. Es defineixen tres fases glacials: una primera Fase d'estabilització post-màxim, una segona Fase de glaceres de vall i una darrera Fase de glaceres d'altitud durant la qual es pot distingir un primer Episodi de glaceres de vall en altitud i un segon Episodi de glaceres de circ.. • PERÍODE TARDIGLACIAL. Caracteritzat per l'existència de nombroses glaceres rocalloses que permeten definir l'anomenada Fase de glaceres rocalloses. • PERÍODE POSTGLACIAL. Durant aquest període es defineixen les .allomenades Fases postglacials i/o Fases històriques, algunes de les quals tal vegada puguin correlacionar-se amb la Petita Edat del Gel (segles XVII a XlX). III. LA CRONOLOGIA DEL DARRER CICLE GLACIAL ALS PIRINEUS. En el capítol llI es presenten els resultats més significatius de les dataciosn realitzades fins al moment en localitats situades a ambdós vessants dels Pirineus (fig. III. 1). A partir de Ies edats obtingudes i de les consideracions fetes per Montserrat Martí (1991), atenent a les variacions temporals de la concentració del CO2 atmosfèric i de la radiació rebuda a l'Hemisferi Nord (fig. III.4), es proposa una cronologia absoluta per cadascuna de les fases del darrer cicle glacial als Pirineus, així com una valoració qualitativa de la magnitud de les variacions del volum de glaç retingut als Pirineus (fig. III.3): Les Fases d'estabilització pre-màxim són anteriors a 50000 anys BP; la Fase de màxim glacial se situa entre 45000-50000 anys BP; la Fase d'estabilització post-màxim se situa entre 31000-45000 anys BP; la Fase de glaceres de vall és anterior a 26000 anys BP; la Fase de glaceres d'altitud se situa entre 13000-16000 anys BP; la Fase de glaceres rocalloses se silua enlre 10000-11000 anys BP; finalment, la Petita Edat del Gel se situa entre 100-300 anys BP. Convé deslacar que l'edat del darrer màxim glacial als Pirineus, igual com succeeix al massís dels Vosgos (Seret et al., 1990), presenta un clar diacronisme amb l'edat del darrer màxim glacial que s'ha establert pels gels continentals del Nord d'Europa i Nordamèrica, al voltant deis 18000 anys BP. IV. EL COMPLEX PROGLACIAL DE BARRATGE MORRÈNIC DEL SEMINARI DE VILALLER. En el capftol IV es descriu el complex proglacial de barralge morrènic del Seminari de Vilaller, a l'alta conca de la Noguera Ribagorçana. Aquest paleollac es va formar degut al barratge produït per l'arc morrènic frontal de la glacera de la Noguera Ribagorçana corresponent a la Fase de glaceres de vall. Els resultats obtinguts en un sondeig mecànic confirmen les inlerprelacions de dos sondatges elèctrics verticals realitzats amb anteriorilat (fig. V.7). Les datacions absolutes de Ies ritmites glàcio-Iacustres, tot i que no presenlen una interpretación unívoca, indiquen que l'edat de la Fase de glaceres de vall és anterior a 20000 anys BP. V. ELS COMPLEXOS PROGLACIALS LLIGATS A CUBETES DE SOBREEXCAVACIÓ. En el capítol V es descriuen Ies cubetes de sobreexcavació glacial de fons de vall de Barruera (Noguera de Tor), Bono (Noguera Ribagorçana), Benasc (Ésera) i Esterri d'Aneu (Noguera Pallaresa). Aquestes cubetes, amb una longitud d'uns 5 quilòmetres, se sitúen a alçades compreses entre 900 i 1100 metres, allunyades dels circs glacials de la capçalera de la conca. Estan situades a les zones de confluència d'antigues llengües glacials i aigües amunt de llindars rocosos transversals a l'eix de la vall. A partir de la realització de diversos sondatges elèctrics verticals es determina tant la geometria com les unitats geoelècrtriques corresponents al rebliment sedimentari de cadascuna d'aquestes cubetes de sobreexcavació glacial: - La profunditat màxima oscil•la entre uns 150 metres (Barruera) i uns 400 metres (Esterri d'Aneu). - Es diferencien tres unitats geoelèctriques (fig. V.lt): 1.- Unitat inferior, amb resistivitats compreses enlre 70-200 Omega-m, interpretada com ritmites glàcio-Iacustres (alternança de nivells lutítics i sorrencs); 2.- Unitat intermèdia, amb resistivitats compreses entre 400•800 Omega-m. interpretada com sorres i graves núviodeltaiques; 3.- Unitat superior, amb resistivitats compreses entre 100-1500 Omega•m, constituïda pels dipòsits al•luvials subactuals. En l'evolució de Ies cubetes de sobreexcavació glacial es diferencien 5 etapes (fig. V.20): Etapa de formació de la cubeta, Etapa de cubeta glàcio-Iacustre proglacial, Etapa de cubeta glàcio-lacustre distal, Etapa de cubeta lacustre i Etapa al•luvial. Les cubetes són excavades, principalment, durant la Fase de màxim glacial, quan l'acció erosiva de les glaceres assoleix la seva màxima intensitat. Els ambients glàcio-lacustres es formen quan les cubetes queden parcialment descobertes de glaç, amb posterioritat a la Fase de glaceres de vall. VI. EL COMPLEX JUXTAGLACIAL DE LLESTUI. En el capítol VI es descriu el complex juxtaglacial de Llestui, a l’alta conca de la Noguera Ribagorçana. Aquest complex és et resultat del rebliment d'un llac juxlaglacial degut al barratge de les conques torrencials del Clol i de Malmarrui per part de la glacera de Llauset, afluent de la glacera de la Noguera Ribagorçana (fig. VI. 2). Després de descriure les unitats sedimentàries (Unitat glacial -till subglacial i till supraglacíal-, Unitat glàcio-lacustre i Unitat al.luvial) es proposa el model deposicional del complex glàcio-lacustre juxtaglacial de Lkstui (fig. VI.10). L'obturació del drenatge dels torrents del Clot i de Malmarrui va començar durant Ies anomenades Fases d'estabilització pre-màxim. Tanmateix, els sediments que configuren l'actual complex sedimentari corresponen a la Fase d'estabilització post-màxim, fet corroborat per les datacions de Ies ritmites glàciolacustres, amb edats superiors a 34000 i fins i tot 40000 anys BP. VII. EL COMPLEX JUXTAGLACIAL DE CERLER. En el capítol VII es descriu el complex juxtaglacial de Cerler, a l'alta conca de I’Ésera. Aquest complex és el resullat del barratge de Ies conques glacials de Remáscaro i d'Ampri per part de la glacera de l'Ésera. Els dipòsits del complex de Cerler poden agrupar-se tres unitats (fig. VII.4): - Unitat inferior. Aquesta unitat pot subdividir-se en un tram inferior i un tram superior: • Tram inferior: Constituït per tills subglacials de la glacera de l'Ésera i dipòsits glàcio-Iacustres intensament deformats. • Tram superior. Constituït per tlls subglacials de les glaceres de l'Ésera, Remascaro i d'Ampriu que deformen i incorporen sediments del tram inferior. - Unitat intermèdia: Constituïda per tills subglacials de la glacera de l'Ésera i dipòsits glàciolacustres, - Unitat superior. Constituïda per tills subglacials i supraglacials de les glaceres de Remáscaro i d'Ampriu, sovint amb la monologia morrènica original ben conservada. Les característiques sedimentològiques i micromorfològiques dels dipòsits del complex de Cerler permeten establir la següent seqüència evolutiva, amb quatre fases locals (figs. VII.13 i VII.14): 1.- El primer llac juxtaglacial de Cerler; 2.- La progressió de les glaceres de l'Ésera, Remáscaro i d'Ampriu; 3,- El segon llac juxtaglacial de Cerler; 4.- La progressió de les glaceres de Remáscaro i d'Ampriu. La seqüència sedimentària del complex de Cerler constitueix un registre més o menys continu que comprèn des de Ies Fases d'estabilització pre-màxim fins l'anomenada Fase de glaceres d'altitud. VIII. CONCLUSIONS. En aquest treball s'ha presentat una síntesi regional de les fases glacials corresponents al darrer cicle glacial als Pirineus i, al mateix temps, s'ha proposat una cronologia absoluta per cadascuna d'aquestes fases. Per altra part, s'han descrit els principals tipus d'ambients glàcio-lacustres relacionats amb el glacialisrne pirinenc a partir de l'estudi d'uns complexos sedimentaris, proglacials i juxtaglacials, escollits corn a localitats tipus. Els resultats obtinguts poden sintetitzar-se en el quadre de la figura VIII.1 que relaciona la cronologia de Ies fases del darrer cicle glacial als Pirineus amb Ies sequències i l'evolució dels diferents complexos glàcio-Iacustres estudiats.
A regional synthesis of the glacial phases corresponding to the last glacial cycle in the Pyrenees is presented in this work. Moreover, an absolute chronology for each one of these phases is proposed: • The Premaximum stabilization phases are previous to 50000 years BP. • The Glacial maximum phase is placed between 45000-50000 years BP. - The Postmaximum stabilization phase is placed between 31000-45000 years BP. - The Valley-glaciers phase is previous to 26000 years BP. • The Altitude-glaciers phase is placed between 13000-16000 years BP. - The Rock glaciers phase is placed between 10000•11000 years BP. - The Little Ice Age is placed between 100-300 years BP. It is convenient to highlight that the age of the last glacial maximum in the Pyrenees, as it happens in the Vosgues massif (Seret et al., 1990), is clearly diachronic with the age of the last glacial maximum established for the northern Europe and northern America continental ice-sheets around 18000 years BP. The main glaciolacustrine environments related to the last glacial cycle in the Pyrenees are also described. Several proglacial and juxtaglacial sedimentary complexes have been chosen as type-localities for this study: - The proglacial moraine-dammed complex of Seminari de Vilaller (Noguera Ribagorçana basin). - The proglacial complexes related lo overdeepened basins of Barruera (Noguera de Tor basin), Bono (Noguera Ribagorçana basin), Benasc (Ésera basin) and Esterri d'Aneu (Noguera Pallaresa basin). - The juxtaglacial complexes of Llestui (Noguera Ribagorçana basin) and Cerler (Ésera basin). The main results of this work are synthesized in a figure (see fig. VlII.1) which correlates the proposed chronology for the last glacial cycle in the Pyrenees with the sedimentary sequences and the evolution of the several glaciolacustrine complexes studied.