Academic literature on the topic 'Gestió coneixement'

<p>L’aprovació de la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) ha suposat un profund canvi en la manera de gestionar l’aigua i d’entendre la nostra relació amb el medi hídric. Un dels reptes fonamentals que planteja aquesta directiva és, precisament, un canvi de mentalitat en la gestió de l’aigua. Per afrontar amb èxit aquest canvi, és necessària una coresponsabilitat de tots els agents socials interessats i una gran tasca de pedagogia social.<br />Convençuts que el llenguatge i el pensament poden ser transformats des del coneixement lliure i la veritat, cal potenciar un canvi cultural a la societat, que permeti generar un llenguatge hidrològic diferent de l’actualment dominant, carregat d’inèrcies històriques i fluviotòpics, que impedeix avançar cap a una nova cultura de l’aigua.</p>

Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest model no va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs.

La Universitat de Barcelona (UB) va acollir del 7 al 11 de setembre de 2015 l’International Symposium on Knappable Materials a la Facultat de Geografia i Història del campus Raval. En un ambient agradable i distès de recerca i intercanvi de coneixements i experiències per al qual fou fonamental la bona feina organitzativa i de gestió de tots els organismes i agents participants.

<p>L’espai on es genera creació, art o cultura —un centre d’art, un museu— és terra de cultiu de coneixements de les diferents disciplines de les ciències socials. Per tal que l’alfabetització d’educació artística dels diferents públics s’activi i reverteixi en formació i reflexió, a partir de les experiències presentades i generades, s’ha de vehicular aquest missatge, s’ha de fer planer, s’ha d’humanitzar, s’ha d’apropar. L’equipament, la seva gestió i els seus objectius seran definitius per desenvolupar uns projectes orientats cap a l’excel·lència, com és ara el cas del Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) a disposició d’aquest context territorial. Hi afegirem el cas del Centre d’Arts Visuals d’Amposta, una experiència personal d’investigació. Per a aquests públics de la cultura, l’educació artística ha de ser transversal, recíproca, progressiva, permanent, com si es tractés d’un tema sanitari o tecnològic. Des de la perspectiva de l’home, de l’entorn, de la societat, el laboratori de ciències socials, mitjançant l’educació artística, ens condueix a la globalització, a la geografia, a la política, a les relacions socials i a la convivència, a la vida.</p>

Els professionals de la salut que treballen com a metges especialistes en medicina interna dins de les organitzacions sanitàries, afronta situacions de prendre la millor decisió per als seus usuaris, aquest fet fa que ha d’afrontar de manera continuada un aprenentatge continu i adquirir unes habilitats i destreses que tan sols pròpies d’aquell professional que realitza la pràctica clínica. Aquest tipus de professió requereix una gran capacitat cognitiva i de resolució de problemes, adquirint així al llarg de la seva vida professional una capacitat de pensar de manera ràpida i d’adquirir unes bones habilitats per a realitzar les seves activitats clíniques. Aquestes habilitats assolides així com els coneixements adquirits són avaluats de manera continuada al llarg de la seva carrera professional. Aquests professionals de la salut utilitzen les sessions clíniques de servei i generals com a recurs per a intercanviar informació actualitzada que es basen en l’evidència científica i en la seva expertesa professional. Hi ha un coneixement tàcit que es genera de manera informal i continuada dins dels hospitals que es perd de manera sistemàtica, i no és aprofitat pels professionals ni per les organitzacions gestores de la salut, deixant escapar així una quantitat de coneixement que podria ser aprofitat per prendre millors decisions clíniques i obtenir millors resultats assistencials i organitzatius. Per tant, hi ha un coneixement tàcit que es perd i seria molt útil identificar-ho amb un ordre i transferència mitjançant l'automatització del procés de conversió per a la seva comprensió i, d'aquesta manera, poder transformar aquest coneixement en valor afegit per a la institució. Aquest procés s'ha de realitzar de manera ràpida, efectiva i sistemàtica, per posar-lo al més aviat possible a disposició del personal mèdic de manera fàcil i accessible, per això és necessari generar un recurs tecnològic que sigui capaç d'identificar i gestionar l'aflorament d'aquest coneixement, analitzar la socialització entre els professionals, la seva codificació, utilitat i transferència, ja que el valor del coneixement resideix precisament en el seu ús i aplicació. Aquesta tecnologia ha de garantir rapidesa i fiabilitat de la informació i coneixement en el mateix lloc de treball. L’objectiu és la necessitat de crear un model teòric adaptat a un aprenentatge entre iguals que identifiqui el coneixement tàcit que es genera en les sessions clíniques, i que faciliti la transformació en coneixement explícit perquè aquest pugui ser transferit fàcilment a l'organització i, d'aquesta manera, ser utilitzat per seus professionals amb els seus indiscutibles beneficis obtinguts d'impacte directe en les organitzacions sanitàries i en els pacients. Per complir amb l'objectiu plantejat s'han dissenyat una revisió sistemàtica de la bibliografia basada en diferents recerques derivades de l'aplicació de paraules clau o descriptors segons MeSH (Medical Subject Headings), contrastades en idioma espanyol mitjançant DECS (Descriptors Ciències de la Salut espanyol), i realitzant les combinacions amb els booleans necessàries per obtenir les millors equacions de recerca adaptades. En complement a la revisió bibliogràfica es va obtenir també informació d'usuaris i experts sobre el camp estudiat. El disseny del model conceptual s'implementa gràcies a la seva projecció metodològica en els conceptes de l'evidència científica, i es basa en dos eixos comparatius: 1) els conceptes bàsics que hem de tenir en compte a l'hora de realitzar un model conceptual, i 2) les característiques que ha de tenir una aplicació tecnològica per a la seva programació. En paral·lel als "eixos bàsics" s'ha classificat tres camps que fan referència a tres estrats diferents: 1) evidència científica, 2) feedback de l'usuari, i 3) desenvolupament tecnològic (en aquest estrat es descriuran els conceptes teòrics clau per efectuar la programació del programari). Del resultat de la recerca bibliogràfica es van escollir aquells que aportaven una part conceptual important com a base per al disseny proposat. Finalment es van escollir set models que aporten informació rellevant per separat i complementària entre ells, sobre com desenvolupar conceptualment el model que gestioni les sessions clíniques. Els resultats assolits en l’estadi teòric han servit per fer evolucionar el model, gràcies a les aportacions dels resultats dels professionals i experts, així com el testeig del plantejament del model teòric en la fase d’implementació de l’aplicació. Actualment el model teòric i tecnològic (EFD- Lsessions), està implantada en diferents hospitals, i està en fase d’expansió i s’ha convertit en un model de negoci. L’aplicació d’aquest model, ens ha servit per identificar i explicitar el coneixement tàcit bàsic i el coneixement tàcit complex. La conjunció de tots dos coneixements, ens proporciona un coneixement diferencial que és el que ens ajudarà a prendre millors decisions, i és el que facilitarà a les organitzacions el reconeixement professional, perquè aquest pugui augmentar la seva identitat professional. En aquest estudi no s’ha pogut demostrar de manera continuada l’aplicabilitat del coneixement un cop identificat el coneixement tàcit adquirit per prendre decisions. Els resultats obtinguts s’han limitat a mesurar i avaluar el grau d’utilitat i aplicabilitat del model proposat. Un cop finalitzat el treball sobre l’entorn de la gestió del coneixement a les organitzacions sanitàries, i comprovat el seu caràcter transversal del seu abast, s’obren diferents línies futures de recerca, agrupades segons la següent classificació: a) Respecte a la gestió del coneixement del professional durant la visita del pacient. b) La informació i coneixement que s’intercanvien els professionals en les comissions clíniques, són molt importants per a prendre bones decisions. c) La informació i coneixement que es comparteix durant l’assistència a jornades i congressos. d) L’intercanvi d’informació entre torns de treball. e) Intercanvi d’informació de manera informal. f) És necessari poder demostrar que el coneixement tàcit que es genera a les sessions clíniques, serveix per a prendre decisions. g) Aquest software, també pot ser utilitzat per altres grups importants que generen coneixement actualitzat i innovació en el sector.

La Tesi que es presenta consta de tres parts. En la primera s'ofereix un Marc Teòric sintètic sobre la Gestió del Coneixement a l'empresa i la Cultura Organitzativa Orientada a Compartir que li és inherent. L'autora proposa un Model per Endegar un Procediment d'Auditoria Cultural a l'Empresa basat en el Canvi Cultural.
La segona part comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode etnogràfic i els resultats que s'han obtingut. Duran realitza l'Auditoria Cultural d'una empresa d'Alta Tecnologia en relació a la Gestió del Coneixement.
En la tercera part s'exposen les conclusions de la recerca i les propostes d'acord amb el tema estudiat. La primera proposta versa sobre el paper que ha de jugar la persona Llicenciada en Ciències de l'Educació en la Gestió del Coneixement a l'Empresa. En segon lloc, l'autora fa una proposta concreta per endegar un Procés Global i Formal de Gestió del Coneixement a l'empresa estudiada, basant-se en l'Auditoria Cultural realitzada.
This thesis has three parts. The first of these provides a synthetic Theoretical Framework on Knowledge Management within the company and on the Organisational Culture Directed at Sharing what is inherent to this. The author of the thesis proposes a Model for Initiating a Process of Cultural Auditing within the Company, based on Cultural Change.
The second part covers the development of an empirical research project carried out through the ethnographical method, as well as the results obtained through this. Duran undertakes the Cultural Auditing of a High Technology company with respect to Knowledge Management.
The third part sets out the conclusions to this research and the related suggestions, in accordance with the question under discussion. The first proposal deals with the role that an Education graduate should play in the ambit of Knowledge Management within the Company. The author then makes a specific proposal for initiating a Global and Formal Process of Knowledge Management within the company studied, basing this upon the Cultural Auditing that has been undertaken.

In this thesis, it is presented a research for the implementation of a supervisory system that integrates different technical to complement and improve the management of Waste Water Treatment Plants. The protocol proposed synthetizes the experiences for the last years in the development of the different technical in the following Waste Water Treatment Plants: Manresa and Saint Joan de Vilatorrada, Cassà de la Selva-Llagostera, Sils-Vidreres and Girona
La present tesi recull una proposta de protocol per a la implementació d’un sistema supervisor que integri diferents tècniques per complementar i millorar la gestió que actualment es porta a terme a les estacions depuradores d’aigües residuals. El protocol proposat sintetitza i destil·la les pròpies experiències dels darrers anys en el desenvolupament de les diferents tècniques per a les estacions depuradores de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, Cassà de la Selva-Llagostera, Sils-Vidreres i Girona

La gestió de l‘aparcament és un element clau en el paradigma de la mobilitat sostenible. En aquesta recerca, partint de les fonts d’informació disponibles, tant quantitatives com qualitatives, es diagnostica el model de mobilitat de la UAB i la manera en què la política d’aparcament el condiciona. Tanmateix, es proposen uns criteris i línies d’actuació per tal que la gestió de l’aparcament, en el marc d’una política integral de mobilitat, estableixi les condicions adequades per a assolir un model de mobilitat sostenible, eficient i equitatiu. A la UAB, un pol de coneixement metropolità, la mobilitat de la comunitat universitària s’explica pel nivell de captivitat respecte els diferents mitjans de transport, el cost del desplaçament i les condicions socioeconòmiques dels usuaris. Així, l’elevat nivell de captivitat respecte el transport col·lectiu (53%), és una de les explicacions del seu elevat ús (60%). Però no és l’única. Quan la comunitat universitària pot triar, el cost percebut del desplaçament (temporal i econòmic), matisat per les condicions socioeconòmiques dels usuaris i el seu lloc de residència, és l’element decisori. Un 30% d’aquells que tenen cotxe fan servir transport col·lectiu, mentre que un 20% dels que disposen de transport col·lectiu fan servir el cotxe. El transport col·lectiu es fa servir relativament més des de municipis de les àrees centrals, com Barcelona, on la relació quotidiana dels usuaris amb aquests mitjans és intensa degut a l’oferta disponible. En canvi, des de municipis de la perifèria metropolitana, tot i la disponibilitat de transport col·lectiu en la relació amb la UAB, la menor presència d’aquest en la vida quotidiana dels usuaris, especialment en referència als desplaçaments interurbans, es tradueix en ús innecessari de cotxe. Aquest ús innecessari des de municipis amb oferta de transport col·lectiu, és potenciat, entre altres coses, per la manca d’una política d’aparcament que regui la demanda. L’aparcament gratuït i la incapacitat d’eliminar la indisciplina, distorsionen la relació entre oferta i demanda en el procés personal d’elecció del mitjà de transport i fomenten l’ús del cotxe, donant com a conseqüència, l’arribada excessiva de cotxes amb baixa ocupació. Malgrat que el repartiment modal de la mobilitat generada per la UAB és favorable al transport col·lectiu, amb la qual cosa els impactes ambientals es mantenen dins d’uns límits raonables, la presència excessiva de cotxes genera una sèrie de disfuncionalitats a nivell social i funcional. Per una banda, aquells usuaris sense oferta de transport col·lectiu, han de competir per un recurs limitat en igualtat de condicions, tenint menys oportunitats d’accés. De la mateixa forma, l’ocupació per part dels cotxes dels espais destinats a altres usos, genera una competència que sovint acaba guanyant el més poderós. Per l’altra, l’aparcament, repartit de forma poc homogènia i eficient, perd la seva funció en l’esquema general de mobilitat. Amb l’objectiu de minimitzar aquests impactes, aquesta recerca proposa establir una política d’aparcament que redueixi el nombre de cotxes presents al campus. Els elements de referència proposats per a aquesta política són l’eliminació de la indisciplina i una tarifació subvencionada que afavoreixi aquells col·lectius que tenen menys alternatives, els que tenen menys possibilitats econòmiques i els usos més sostenibles del cotxe (com el cotxe amb alta ocupació o el cotxe impulsat per energies netes renovables), i sempre en relació a la variabilitat espacial i temporal de la demanda. Una política d’aquestes característiques, que acompanyi i subvencioni els mitjans actius i col·lectius, és essencial per a assolir un model de mobilitat sostenible, eficient i equitatiu.
Parking management is a key element in the sustainable mobility paradigm. In this research, starting from available information sources, whether quantitative or qualitative, mobility pattern in UAB and the way it is conditioned by parking policy, are diagnosed. Likewise, criteria and strategic lines are proposed to facilitate parking policy to establish appropriate conditions for a sustainable mobility pattern in the framework of an integral mobility policy. In UAB, a metropolitan knowledge node, mobility pattern is explained by captivity with respect to different means of transport, cost of the trip and social and economic personal characteristics of users. The high level of captivity in relation to public transport (53%), is one of the reasons of high demand (60%). However, this is not the only reason. In conditions of eligibility, perception of cost of the trip (time and economic cost), influenced by social and economic conditions of users as well as their place of residence, is the decision making aspect. 30% of those owning a car use public transport regularly, while a 20% of those who have a good option of public transportation drive to Campus. Public transportation is relatively more used from central areas, like Barcelona, where quotidian relationship of citizens and transport is intense, due to transport quantity and quality. Instead, trips from municipalities on the peripheral areas of the metropolitan area, though public transportation availability in connection to Campus, less presence of this transport in quotidian life of citizens, especially related to inter municipal trips, turns into unnecessary use of car. This unnecessary use from places with good transport is fostered, among other things, by the absence of a parking policy which regulates demand. Free parking and incapacity to control illegal parking, distort offer and demand relationship within transport election process and encourage solo driver car use. Despite modal split in UAB is favourable to public transportation, and environmental impacts are kept within reasonable limits, excessive presence of cars produce a series of impacts at social and functional level. On the one hand, people with no reasonable public transportation option, compete for a scarce resource in the same conditions, getting less access opportunities as a result. Likewise, occupation by cars of spaces directed to other users, limit their rights. On the other hand, parking, distributed in a non-homogeneous and efficient way, misses its function within the general mobility scheme. With the aim of minimising these aspects, this research proposes to stablish a parking policy which reduces the number of cars in Campus. The main elements for this policy are eliminating illegal parking and stablish a subsidized rate which favours those students and staff who have less options, those who have weaker economic power, and more sustainable use of car (high occupancy cars and propelled by clean renewable energies), considering spatial and temporal variability of demand. Such a policy, accompanying and subsidizing active and collective transports, is essential to achieve a sustainable, efficient and equitable mobility pattern.

El propósito de esta investigación es determinar como se produce y se puede mejorar el aprendizaje organizativo de una universidad. Se estudiará el caso concreto de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya (FEUIC). Se analiza la evolución de los estudios sobre aprendizaje organizativo a nivel empresarial y más concretamente en el campo de los establecimientos educativos. Se estudian los factores que favorecen y que dificultan el aprendizaje organizativo en las universidades. Se elabora un cuestionario para analizar el estadio de aprendizaje organizativo de la Facultad de educación de la UIC, y se relacionan propuestas de mejora del aprendizaje organizativo en la FEUIC.

La tesi defensa la transmutació de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement, tant pel que fa referència als nous espais d'aplicació, com als dels temes objecte d'estudi i els mètodes a seguir en la recerca i activitat filosòfica.
La tesi està dividida en tres parts: la primera analitza les diferents perspectives filosòfiques de la tècnica i la tecnologia al llarg de la història; la segona reflexiona sobre les característiques de la societat de la informació, la comunicació i del coneixement; i, per últim, la tercera part, com a conseqüència de les dues anteriors, tracta del sentit i de la funció de la filosofia en relació amb la tecnologia i societat actuals.
The thesis defends the transmutation of the philosophy in the society of the information and of the knowledge, as much regarding the new spaces of application as in those of the subjects to treat and the methods to employ in the research and philosophical activity.
The thesis is divided into three parts: the first analyzes the different philosophical prospects of the technique and the technology along the history; the second reflects on the characteristics of the society of the information, the communication and of the knowledge; and, as last, the third part, as a consequence of the former two, is of the meaning and of the function of the philosophy in relation to the technology and society today.

En el marc de la nova Societat de la Informació i el Coneixement aquesta Tesi pretén aportar verificació empírica a la Teoria de Gestió del Coneixement i reflexió teòrica per a millorar la seva pràctica. Partirem com a Hipòtesi Principal de la creença que el desenvolupament del Coneixement Propi ("firm specific knowledge" a la literatura acadèmica) contribueix a aportar avantatges competitius sostenibles en el tems a les organitzacions. Amb aquest objectiu utilitzarem els resultats de 3 Estudis sobre Gestió del Coneixement i Competitivitat fets al llarg d'una dècada (2001, 2005, 2009). Mentre observem clares evidències de formació d'un Coneixement Propi en els mecanismes d'Aprenentatge de l'organització, poc d'això s'observa a les Pràctiques de Gestió del Coneixement que, de fet, haurien de servir per a potenciar-lo Aquest fet explicaria la important discrepància entre dos aspectes clau del que les empreses consideren, al ser interrogades a través de l'enquesta, vers el Coneixement (valors 4+5 escala de Likert): - La importància del Coneixement com Activo Estratègic - 93,6%. - L'adequada Gestió del Coneixement a la seva empresa - 16,5% El Coneixement és molt important però no es gestiona bé.
En el marco de la nueva Sociedad de la Información y el Conocimiento esta Tesis pretende aportar verificación empírica a la Teoría de Gestión del Conocimiento y reflexión teórica para mejorar su práctica. Partiremos como Hipótesis Principal de la creencia que el desarrollo del Conocimiento Propio ("firm specific knowledge" en la literatura académica) contribuye a aportar ventajas competitivas sostenibles en el tiempo a las organizaciones. Para este fin usaremos los resultados de 3 Estudios sobre Gestión del Conocimiento y Competitividad realizados a lo largo de una década (2001, 2005, 2009). Mientras se observan claras evidencias de formación de un Conocimiento Propio en los mecanismos de Aprendizaje organizacional, poco de ello se observa en las Prácticas de Gestión del Conocimiento que, de hecho, deberían servir para potenciarlo. Este hecho explicaría la importante discrepancia entre dos aspectos clave de lo que las empresas consideran, al ser interpeladas a través del cuestionario, acerca del Conocimiento (valores 4+5 escala de Likert): - La importancia del Conocimiento como Activo Estratégico - 93,6%. - La adecuada Gestión del Conocimiento en su empresa - 16,5%. El Conocimiento es muy importante pero no se gestiona bien.
In the context of the modern Information and Knowledge Society, this Dissertation aims to provide an empirical basis for the Theory of Knowledge Management as well as theoretical observations to improve it in practice. Our starting Working Hypothesis was the belief that the development of Firm-Specific Knowledge (as it is known in the academic literature) provides firms with sustainable competitive advantages. We used the findings of three studies on Knowledge and Competitiveness Management carried out over the course of a decade (2001, 2005, 2009). While there is clear evidence of Firm-Specific Knowledge building through organizational Learning mechanisms, very little of it is observable in Knowledge Management Practices ¿ which should, in reality, be maximizing its potential. This would explain the significant discrepancy between two key aspects in companies regard Knowledge, as tested by the questionnaire: - The importance of Knowledge as a Strategic Asset - 93.6%. - The adequate Management of Knowledge by the firm - 16.5%. Knowledge is very important but is not properly managed.

En los últimos años el conocimiento está siendo reconocido como un recurso clave para la competitividad de las empresas. Los procesos de innovación en la empresa necesitan de una adecuada gestión del conocimiento. Sin embargo, los supuestos efectos positivos de la gestión del conocimiento para la empresa han sido escasamente contrastados. En este trabajo desarrollamos un modelo explicativo de las relaciones entre la adopción de prácticas de gestión del conocimiento, el repertorio de competencias distintivas y el desempeño innovador de la empresa. Diseñamos un cuestionario con el fin de medir los tres conceptos básicos del modelo y efectuamos una encuesta en el sector francés de biotecnología. Contrastamos el modelo propuesto mediante el uso de ecuaciones estructurales. Los resultados demuestran que existe una fuerte relación positiva entre la implantación de prácticas de gestión de conocimientos y el desempeño innovador, la cual se explica fundamentalmente a través de la creación de competencias distintivas

Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades. El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen. Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència.
The ultimate aim of the thesis is to identify, analyze and assess the extent of educational influence on social interaction in class assemblies, as a discursive genre of collective public speaking and as an educational practice contributing to the construction of the moral personality in the school environment. The specific objectives are: (i) To identify, describe and analyze the joint activity sequence (JAS) that participants construct in the assemblies, with a view to defining the forms of organization of the joint activity; to detect patterns of actions, and to identify the educational functions of these; (ii) To analyze the discourse of the participants in order to identify the presence therein of normative formulations in the management of social participation and of the task, and in the management of content, to determine thematic categories of these normative formulations, and to establish relationships with the key moral issues; (iii) To identify mechanisms of progressive construction of systems of shared meanings in how the normative formulations are presented and promoted by way of the conversational structures in which they appear; and (iv) To identify the overall educational characteristics of the JAS as an approach to understanding the moral culture of the assemblies analyzed. The theoretical and methodological positions embrace the concept of the construction of the moral personality, the constructivist conception of teaching and learning, and studies of language for the development of communicative competence in social activity. On the basis of these integrated positions the study focuses on the analysis of educational influence in a school year of class assemblies. This is a case-study methodology, in which the analysis of the interaction between the participants is conducted on two levels. The first sets out to identify the forms of organization of the joint activity or the segments of interactivity. The second examines the semiotic mechanisms of the participants' discourse by way of the normative formulations of the utterances and conversational structures in which they appear. The results are, first, the identification of eleven segments of interactivity, articulated in a complex manner, which perform the functions of organization, deliberation and regulation; the identification of the large number of rules governing not only the social participation but also the task and the content. After analyzing the thematic content of the norm, we arrived at the set of moral categories of the JAS, which, in relation to universal moral questions, provided us with a map of the moral orientation of the JAS. Finally, the analysis of conversational structures has shown that the most frequently employed are those that present the norms with explanations and arguments to facilitate their comprehension, without imposing them. We conclude this summary with the assertion that, in the class assemblies analyzed, the forms of organization, the management of social participation and the task and the content are all the subject of learning, despite there having been no prior planning to this end, and that the norms analyzed are intended to help students regulate their behavior and enhance their awareness.

En l’entorn organitzatiu actual, el coneixement ha esdevingut un actiu estratègic essencial. En conseqüència, l’aprenentatge organitzatiu s’ha convertit en una exigència per a qualsevol organització que vulgui generar el coneixement i les habilitats necessàries per poder assolir avantatges competitius sostenibles. Les institucions d’ensenyament superior no estan al marge d’aquesta realitat. Aquestes organitzacions també estan exposades a nivells creixents de competència i han d’adaptar-se, amb molta rapidesa, als constants canvis de la societat per poder donar resposta a les necessitats dels estudiants. És per aquest motiu que, en aquest sector, l’aprenentatge organitzatiu i la creació de coneixement també s’han convertit en elements clau. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en l’anàlisi del procés d’aprenentatge organitzatiu en el sector universitari. Per això, es dissenya una proposta de marc conceptual que permeti modelar el procés d’aprenentatge organitzatiu i de creació de coneixement d’una organització, posant de manifest els constructes que hi intervenen, així com la manera com es relacionen i s’influencien entre si. La metodologia utilitzada és de tipus quantitatiu. Per desenvolupar la part empírica, es recullen les dades a partir d’un qüestionari estructurat que s’aplica a dues mostres formades per personal docent investigador i d’administració i serveis de tres universitats distintes. D’altra banda, per realitzar l’anàlisi de dades, s’utilitzen tècniques estadístiques multivariants com l’anàlisi factorial i un model d’equacions estructurals basat en la variància mitjançant PLS (PLS-SEM). Els resultats obtinguts confirmen que les institucions d’ensenyament superior estudiades són organitzacions que aprenen. També s’obté evidència empírica que aquest aprenentatge es desenvolupa a nivell individual, grupal i organitzatiu i que, a més, existeix una influència significativa entre aquests tres nivells ontològics d’aprenentatge. Així mateix, també és destacable la influència significativa que tenen els estocs inicials d’aprenentatge i alguns factors com ara el lideratge i l’estructura organitzativa, la cultura organitzativa i el treball en equip i l’obertura a l’entorn i la millora contínua sobre l’aprenentatge organitzatiu. Malgrat les limitacions d’aquest estudi, els resultats obtinguts poden contribuir a la millora de la gestió de les organitzacions universitàries gràcies a l’aplicació de polítiques que promoguin l’aprenentatge organitzatiu.
In the current organizational environment, knowledge has become a key strategic asset. Consequently, organizational learning has become a requirement for any organization that wants to build the necessary knowledge and skills to achieve sustainable competitive advantages. The higher education institutions are not out of this reality. These organizations are also exposed to increasing competition levels and they have to rapidly adapt, to the society constant changes to respond to the student’s needs. This is the reason why, organizational learning and knowledge creation have also become key elements for this sector. The purpose of this study is to deepen the analysis of the organizational learning process in the university sector. Therefore, we designed a proposal for a conceptual framework to model the process of organizational learning and knowledge creation of an organization. We highlighted the constructs involved in such process and how they interact and influence each other. The used methodology is quantitative. We collected data using a structured questionnaire that we applied to two samples, consisting of faculty and administrative staff of three different universities. Moreover, we performed the data analysis using multivariate statistical techniques such as factor analysis and structural equation model based on the variance using PLS (PLS-SEM). The results confirm that higher education institutions studied are learning organizations. Moreover, we obtained empirical evidence that learning takes place at the individual, group and organizational level and, in addition, that there is significant influence between these three ontological levels of learning. Likewise, it is important to remark the significative influence of initial learning stocks and of some factors such as leadership and organizational structure, organizational culture and teamwork and openness to the environment and continuous improvement on organizational learning. Despite the limitations of this study, the obtained results can help to improve the management of university organizations, thanks to the implementation of policies that promote organizational learning.