Dissertations / Theses on the topic 'Gestió coneixement'

Els professionals de la salut que treballen com a metges especialistes en medicina interna dins de les organitzacions sanitàries, afronta situacions de prendre la millor decisió per als seus usuaris, aquest fet fa que ha d’afrontar de manera continuada un aprenentatge continu i adquirir unes habilitats i destreses que tan sols pròpies d’aquell professional que realitza la pràctica clínica. Aquest tipus de professió requereix una gran capacitat cognitiva i de resolució de problemes, adquirint així al llarg de la seva vida professional una capacitat de pensar de manera ràpida i d’adquirir unes bones habilitats per a realitzar les seves activitats clíniques. Aquestes habilitats assolides així com els coneixements adquirits són avaluats de manera continuada al llarg de la seva carrera professional. Aquests professionals de la salut utilitzen les sessions clíniques de servei i generals com a recurs per a intercanviar informació actualitzada que es basen en l’evidència científica i en la seva expertesa professional. Hi ha un coneixement tàcit que es genera de manera informal i continuada dins dels hospitals que es perd de manera sistemàtica, i no és aprofitat pels professionals ni per les organitzacions gestores de la salut, deixant escapar així una quantitat de coneixement que podria ser aprofitat per prendre millors decisions clíniques i obtenir millors resultats assistencials i organitzatius. Per tant, hi ha un coneixement tàcit que es perd i seria molt útil identificar-ho amb un ordre i transferència mitjançant l'automatització del procés de conversió per a la seva comprensió i, d'aquesta manera, poder transformar aquest coneixement en valor afegit per a la institució. Aquest procés s'ha de realitzar de manera ràpida, efectiva i sistemàtica, per posar-lo al més aviat possible a disposició del personal mèdic de manera fàcil i accessible, per això és necessari generar un recurs tecnològic que sigui capaç d'identificar i gestionar l'aflorament d'aquest coneixement, analitzar la socialització entre els professionals, la seva codificació, utilitat i transferència, ja que el valor del coneixement resideix precisament en el seu ús i aplicació. Aquesta tecnologia ha de garantir rapidesa i fiabilitat de la informació i coneixement en el mateix lloc de treball. L’objectiu és la necessitat de crear un model teòric adaptat a un aprenentatge entre iguals que identifiqui el coneixement tàcit que es genera en les sessions clíniques, i que faciliti la transformació en coneixement explícit perquè aquest pugui ser transferit fàcilment a l'organització i, d'aquesta manera, ser utilitzat per seus professionals amb els seus indiscutibles beneficis obtinguts d'impacte directe en les organitzacions sanitàries i en els pacients. Per complir amb l'objectiu plantejat s'han dissenyat una revisió sistemàtica de la bibliografia basada en diferents recerques derivades de l'aplicació de paraules clau o descriptors segons MeSH (Medical Subject Headings), contrastades en idioma espanyol mitjançant DECS (Descriptors Ciències de la Salut espanyol), i realitzant les combinacions amb els booleans necessàries per obtenir les millors equacions de recerca adaptades. En complement a la revisió bibliogràfica es va obtenir també informació d'usuaris i experts sobre el camp estudiat. El disseny del model conceptual s'implementa gràcies a la seva projecció metodològica en els conceptes de l'evidència científica, i es basa en dos eixos comparatius: 1) els conceptes bàsics que hem de tenir en compte a l'hora de realitzar un model conceptual, i 2) les característiques que ha de tenir una aplicació tecnològica per a la seva programació. En paral·lel als "eixos bàsics" s'ha classificat tres camps que fan referència a tres estrats diferents: 1) evidència científica, 2) feedback de l'usuari, i 3) desenvolupament tecnològic (en aquest estrat es descriuran els conceptes teòrics clau per efectuar la programació del programari). Del resultat de la recerca bibliogràfica es van escollir aquells que aportaven una part conceptual important com a base per al disseny proposat. Finalment es van escollir set models que aporten informació rellevant per separat i complementària entre ells, sobre com desenvolupar conceptualment el model que gestioni les sessions clíniques. Els resultats assolits en l’estadi teòric han servit per fer evolucionar el model, gràcies a les aportacions dels resultats dels professionals i experts, així com el testeig del plantejament del model teòric en la fase d’implementació de l’aplicació. Actualment el model teòric i tecnològic (EFD- Lsessions), està implantada en diferents hospitals, i està en fase d’expansió i s’ha convertit en un model de negoci. L’aplicació d’aquest model, ens ha servit per identificar i explicitar el coneixement tàcit bàsic i el coneixement tàcit complex. La conjunció de tots dos coneixements, ens proporciona un coneixement diferencial que és el que ens ajudarà a prendre millors decisions, i és el que facilitarà a les organitzacions el reconeixement professional, perquè aquest pugui augmentar la seva identitat professional. En aquest estudi no s’ha pogut demostrar de manera continuada l’aplicabilitat del coneixement un cop identificat el coneixement tàcit adquirit per prendre decisions. Els resultats obtinguts s’han limitat a mesurar i avaluar el grau d’utilitat i aplicabilitat del model proposat. Un cop finalitzat el treball sobre l’entorn de la gestió del coneixement a les organitzacions sanitàries, i comprovat el seu caràcter transversal del seu abast, s’obren diferents línies futures de recerca, agrupades segons la següent classificació: a) Respecte a la gestió del coneixement del professional durant la visita del pacient. b) La informació i coneixement que s’intercanvien els professionals en les comissions clíniques, són molt importants per a prendre bones decisions. c) La informació i coneixement que es comparteix durant l’assistència a jornades i congressos. d) L’intercanvi d’informació entre torns de treball. e) Intercanvi d’informació de manera informal. f) És necessari poder demostrar que el coneixement tàcit que es genera a les sessions clíniques, serveix per a prendre decisions. g) Aquest software, també pot ser utilitzat per altres grups importants que generen coneixement actualitzat i innovació en el sector.

La Tesi que es presenta consta de tres parts. En la primera s'ofereix un Marc Teòric sintètic sobre la Gestió del Coneixement a l'empresa i la Cultura Organitzativa Orientada a Compartir que li és inherent. L'autora proposa un Model per Endegar un Procediment d'Auditoria Cultural a l'Empresa basat en el Canvi Cultural.
La segona part comprèn el desenvolupament de la recerca empírica realitzada mitjançant el mètode etnogràfic i els resultats que s'han obtingut. Duran realitza l'Auditoria Cultural d'una empresa d'Alta Tecnologia en relació a la Gestió del Coneixement.
En la tercera part s'exposen les conclusions de la recerca i les propostes d'acord amb el tema estudiat. La primera proposta versa sobre el paper que ha de jugar la persona Llicenciada en Ciències de l'Educació en la Gestió del Coneixement a l'Empresa. En segon lloc, l'autora fa una proposta concreta per endegar un Procés Global i Formal de Gestió del Coneixement a l'empresa estudiada, basant-se en l'Auditoria Cultural realitzada.
This thesis has three parts. The first of these provides a synthetic Theoretical Framework on Knowledge Management within the company and on the Organisational Culture Directed at Sharing what is inherent to this. The author of the thesis proposes a Model for Initiating a Process of Cultural Auditing within the Company, based on Cultural Change.
The second part covers the development of an empirical research project carried out through the ethnographical method, as well as the results obtained through this. Duran undertakes the Cultural Auditing of a High Technology company with respect to Knowledge Management.
The third part sets out the conclusions to this research and the related suggestions, in accordance with the question under discussion. The first proposal deals with the role that an Education graduate should play in the ambit of Knowledge Management within the Company. The author then makes a specific proposal for initiating a Global and Formal Process of Knowledge Management within the company studied, basing this upon the Cultural Auditing that has been undertaken.

In this thesis, it is presented a research for the implementation of a supervisory system that integrates different technical to complement and improve the management of Waste Water Treatment Plants. The protocol proposed synthetizes the experiences for the last years in the development of the different technical in the following Waste Water Treatment Plants: Manresa and Saint Joan de Vilatorrada, Cassà de la Selva-Llagostera, Sils-Vidreres and Girona
La present tesi recull una proposta de protocol per a la implementació d’un sistema supervisor que integri diferents tècniques per complementar i millorar la gestió que actualment es porta a terme a les estacions depuradores d’aigües residuals. El protocol proposat sintetitza i destil·la les pròpies experiències dels darrers anys en el desenvolupament de les diferents tècniques per a les estacions depuradores de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, Cassà de la Selva-Llagostera, Sils-Vidreres i Girona

La gestió de l‘aparcament és un element clau en el paradigma de la mobilitat sostenible. En aquesta recerca, partint de les fonts d’informació disponibles, tant quantitatives com qualitatives, es diagnostica el model de mobilitat de la UAB i la manera en què la política d’aparcament el condiciona. Tanmateix, es proposen uns criteris i línies d’actuació per tal que la gestió de l’aparcament, en el marc d’una política integral de mobilitat, estableixi les condicions adequades per a assolir un model de mobilitat sostenible, eficient i equitatiu. A la UAB, un pol de coneixement metropolità, la mobilitat de la comunitat universitària s’explica pel nivell de captivitat respecte els diferents mitjans de transport, el cost del desplaçament i les condicions socioeconòmiques dels usuaris. Així, l’elevat nivell de captivitat respecte el transport col·lectiu (53%), és una de les explicacions del seu elevat ús (60%). Però no és l’única. Quan la comunitat universitària pot triar, el cost percebut del desplaçament (temporal i econòmic), matisat per les condicions socioeconòmiques dels usuaris i el seu lloc de residència, és l’element decisori. Un 30% d’aquells que tenen cotxe fan servir transport col·lectiu, mentre que un 20% dels que disposen de transport col·lectiu fan servir el cotxe. El transport col·lectiu es fa servir relativament més des de municipis de les àrees centrals, com Barcelona, on la relació quotidiana dels usuaris amb aquests mitjans és intensa degut a l’oferta disponible. En canvi, des de municipis de la perifèria metropolitana, tot i la disponibilitat de transport col·lectiu en la relació amb la UAB, la menor presència d’aquest en la vida quotidiana dels usuaris, especialment en referència als desplaçaments interurbans, es tradueix en ús innecessari de cotxe. Aquest ús innecessari des de municipis amb oferta de transport col·lectiu, és potenciat, entre altres coses, per la manca d’una política d’aparcament que regui la demanda. L’aparcament gratuït i la incapacitat d’eliminar la indisciplina, distorsionen la relació entre oferta i demanda en el procés personal d’elecció del mitjà de transport i fomenten l’ús del cotxe, donant com a conseqüència, l’arribada excessiva de cotxes amb baixa ocupació. Malgrat que el repartiment modal de la mobilitat generada per la UAB és favorable al transport col·lectiu, amb la qual cosa els impactes ambientals es mantenen dins d’uns límits raonables, la presència excessiva de cotxes genera una sèrie de disfuncionalitats a nivell social i funcional. Per una banda, aquells usuaris sense oferta de transport col·lectiu, han de competir per un recurs limitat en igualtat de condicions, tenint menys oportunitats d’accés. De la mateixa forma, l’ocupació per part dels cotxes dels espais destinats a altres usos, genera una competència que sovint acaba guanyant el més poderós. Per l’altra, l’aparcament, repartit de forma poc homogènia i eficient, perd la seva funció en l’esquema general de mobilitat. Amb l’objectiu de minimitzar aquests impactes, aquesta recerca proposa establir una política d’aparcament que redueixi el nombre de cotxes presents al campus. Els elements de referència proposats per a aquesta política són l’eliminació de la indisciplina i una tarifació subvencionada que afavoreixi aquells col·lectius que tenen menys alternatives, els que tenen menys possibilitats econòmiques i els usos més sostenibles del cotxe (com el cotxe amb alta ocupació o el cotxe impulsat per energies netes renovables), i sempre en relació a la variabilitat espacial i temporal de la demanda. Una política d’aquestes característiques, que acompanyi i subvencioni els mitjans actius i col·lectius, és essencial per a assolir un model de mobilitat sostenible, eficient i equitatiu.
Parking management is a key element in the sustainable mobility paradigm. In this research, starting from available information sources, whether quantitative or qualitative, mobility pattern in UAB and the way it is conditioned by parking policy, are diagnosed. Likewise, criteria and strategic lines are proposed to facilitate parking policy to establish appropriate conditions for a sustainable mobility pattern in the framework of an integral mobility policy. In UAB, a metropolitan knowledge node, mobility pattern is explained by captivity with respect to different means of transport, cost of the trip and social and economic personal characteristics of users. The high level of captivity in relation to public transport (53%), is one of the reasons of high demand (60%). However, this is not the only reason. In conditions of eligibility, perception of cost of the trip (time and economic cost), influenced by social and economic conditions of users as well as their place of residence, is the decision making aspect. 30% of those owning a car use public transport regularly, while a 20% of those who have a good option of public transportation drive to Campus. Public transportation is relatively more used from central areas, like Barcelona, where quotidian relationship of citizens and transport is intense, due to transport quantity and quality. Instead, trips from municipalities on the peripheral areas of the metropolitan area, though public transportation availability in connection to Campus, less presence of this transport in quotidian life of citizens, especially related to inter municipal trips, turns into unnecessary use of car. This unnecessary use from places with good transport is fostered, among other things, by the absence of a parking policy which regulates demand. Free parking and incapacity to control illegal parking, distort offer and demand relationship within transport election process and encourage solo driver car use. Despite modal split in UAB is favourable to public transportation, and environmental impacts are kept within reasonable limits, excessive presence of cars produce a series of impacts at social and functional level. On the one hand, people with no reasonable public transportation option, compete for a scarce resource in the same conditions, getting less access opportunities as a result. Likewise, occupation by cars of spaces directed to other users, limit their rights. On the other hand, parking, distributed in a non-homogeneous and efficient way, misses its function within the general mobility scheme. With the aim of minimising these aspects, this research proposes to stablish a parking policy which reduces the number of cars in Campus. The main elements for this policy are eliminating illegal parking and stablish a subsidized rate which favours those students and staff who have less options, those who have weaker economic power, and more sustainable use of car (high occupancy cars and propelled by clean renewable energies), considering spatial and temporal variability of demand. Such a policy, accompanying and subsidizing active and collective transports, is essential to achieve a sustainable, efficient and equitable mobility pattern.

El propósito de esta investigación es determinar como se produce y se puede mejorar el aprendizaje organizativo de una universidad. Se estudiará el caso concreto de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya (FEUIC). Se analiza la evolución de los estudios sobre aprendizaje organizativo a nivel empresarial y más concretamente en el campo de los establecimientos educativos. Se estudian los factores que favorecen y que dificultan el aprendizaje organizativo en las universidades. Se elabora un cuestionario para analizar el estadio de aprendizaje organizativo de la Facultad de educación de la UIC, y se relacionan propuestas de mejora del aprendizaje organizativo en la FEUIC.

La tesi defensa la transmutació de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement, tant pel que fa referència als nous espais d'aplicació, com als dels temes objecte d'estudi i els mètodes a seguir en la recerca i activitat filosòfica.
La tesi està dividida en tres parts: la primera analitza les diferents perspectives filosòfiques de la tècnica i la tecnologia al llarg de la història; la segona reflexiona sobre les característiques de la societat de la informació, la comunicació i del coneixement; i, per últim, la tercera part, com a conseqüència de les dues anteriors, tracta del sentit i de la funció de la filosofia en relació amb la tecnologia i societat actuals.
The thesis defends the transmutation of the philosophy in the society of the information and of the knowledge, as much regarding the new spaces of application as in those of the subjects to treat and the methods to employ in the research and philosophical activity.
The thesis is divided into three parts: the first analyzes the different philosophical prospects of the technique and the technology along the history; the second reflects on the characteristics of the society of the information, the communication and of the knowledge; and, as last, the third part, as a consequence of the former two, is of the meaning and of the function of the philosophy in relation to the technology and society today.

En el marc de la nova Societat de la Informació i el Coneixement aquesta Tesi pretén aportar verificació empírica a la Teoria de Gestió del Coneixement i reflexió teòrica per a millorar la seva pràctica. Partirem com a Hipòtesi Principal de la creença que el desenvolupament del Coneixement Propi ("firm specific knowledge" a la literatura acadèmica) contribueix a aportar avantatges competitius sostenibles en el tems a les organitzacions. Amb aquest objectiu utilitzarem els resultats de 3 Estudis sobre Gestió del Coneixement i Competitivitat fets al llarg d'una dècada (2001, 2005, 2009). Mentre observem clares evidències de formació d'un Coneixement Propi en els mecanismes d'Aprenentatge de l'organització, poc d'això s'observa a les Pràctiques de Gestió del Coneixement que, de fet, haurien de servir per a potenciar-lo Aquest fet explicaria la important discrepància entre dos aspectes clau del que les empreses consideren, al ser interrogades a través de l'enquesta, vers el Coneixement (valors 4+5 escala de Likert): - La importància del Coneixement com Activo Estratègic - 93,6%. - L'adequada Gestió del Coneixement a la seva empresa - 16,5% El Coneixement és molt important però no es gestiona bé.
En el marco de la nueva Sociedad de la Información y el Conocimiento esta Tesis pretende aportar verificación empírica a la Teoría de Gestión del Conocimiento y reflexión teórica para mejorar su práctica. Partiremos como Hipótesis Principal de la creencia que el desarrollo del Conocimiento Propio ("firm specific knowledge" en la literatura académica) contribuye a aportar ventajas competitivas sostenibles en el tiempo a las organizaciones. Para este fin usaremos los resultados de 3 Estudios sobre Gestión del Conocimiento y Competitividad realizados a lo largo de una década (2001, 2005, 2009). Mientras se observan claras evidencias de formación de un Conocimiento Propio en los mecanismos de Aprendizaje organizacional, poco de ello se observa en las Prácticas de Gestión del Conocimiento que, de hecho, deberían servir para potenciarlo. Este hecho explicaría la importante discrepancia entre dos aspectos clave de lo que las empresas consideran, al ser interpeladas a través del cuestionario, acerca del Conocimiento (valores 4+5 escala de Likert): - La importancia del Conocimiento como Activo Estratégico - 93,6%. - La adecuada Gestión del Conocimiento en su empresa - 16,5%. El Conocimiento es muy importante pero no se gestiona bien.
In the context of the modern Information and Knowledge Society, this Dissertation aims to provide an empirical basis for the Theory of Knowledge Management as well as theoretical observations to improve it in practice. Our starting Working Hypothesis was the belief that the development of Firm-Specific Knowledge (as it is known in the academic literature) provides firms with sustainable competitive advantages. We used the findings of three studies on Knowledge and Competitiveness Management carried out over the course of a decade (2001, 2005, 2009). While there is clear evidence of Firm-Specific Knowledge building through organizational Learning mechanisms, very little of it is observable in Knowledge Management Practices ¿ which should, in reality, be maximizing its potential. This would explain the significant discrepancy between two key aspects in companies regard Knowledge, as tested by the questionnaire: - The importance of Knowledge as a Strategic Asset - 93.6%. - The adequate Management of Knowledge by the firm - 16.5%. Knowledge is very important but is not properly managed.

En los últimos años el conocimiento está siendo reconocido como un recurso clave para la competitividad de las empresas. Los procesos de innovación en la empresa necesitan de una adecuada gestión del conocimiento. Sin embargo, los supuestos efectos positivos de la gestión del conocimiento para la empresa han sido escasamente contrastados. En este trabajo desarrollamos un modelo explicativo de las relaciones entre la adopción de prácticas de gestión del conocimiento, el repertorio de competencias distintivas y el desempeño innovador de la empresa. Diseñamos un cuestionario con el fin de medir los tres conceptos básicos del modelo y efectuamos una encuesta en el sector francés de biotecnología. Contrastamos el modelo propuesto mediante el uso de ecuaciones estructurales. Los resultados demuestran que existe una fuerte relación positiva entre la implantación de prácticas de gestión de conocimientos y el desempeño innovador, la cual se explica fundamentalmente a través de la creación de competencias distintivas

Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades. El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen. Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència.
The ultimate aim of the thesis is to identify, analyze and assess the extent of educational influence on social interaction in class assemblies, as a discursive genre of collective public speaking and as an educational practice contributing to the construction of the moral personality in the school environment. The specific objectives are: (i) To identify, describe and analyze the joint activity sequence (JAS) that participants construct in the assemblies, with a view to defining the forms of organization of the joint activity; to detect patterns of actions, and to identify the educational functions of these; (ii) To analyze the discourse of the participants in order to identify the presence therein of normative formulations in the management of social participation and of the task, and in the management of content, to determine thematic categories of these normative formulations, and to establish relationships with the key moral issues; (iii) To identify mechanisms of progressive construction of systems of shared meanings in how the normative formulations are presented and promoted by way of the conversational structures in which they appear; and (iv) To identify the overall educational characteristics of the JAS as an approach to understanding the moral culture of the assemblies analyzed. The theoretical and methodological positions embrace the concept of the construction of the moral personality, the constructivist conception of teaching and learning, and studies of language for the development of communicative competence in social activity. On the basis of these integrated positions the study focuses on the analysis of educational influence in a school year of class assemblies. This is a case-study methodology, in which the analysis of the interaction between the participants is conducted on two levels. The first sets out to identify the forms of organization of the joint activity or the segments of interactivity. The second examines the semiotic mechanisms of the participants' discourse by way of the normative formulations of the utterances and conversational structures in which they appear. The results are, first, the identification of eleven segments of interactivity, articulated in a complex manner, which perform the functions of organization, deliberation and regulation; the identification of the large number of rules governing not only the social participation but also the task and the content. After analyzing the thematic content of the norm, we arrived at the set of moral categories of the JAS, which, in relation to universal moral questions, provided us with a map of the moral orientation of the JAS. Finally, the analysis of conversational structures has shown that the most frequently employed are those that present the norms with explanations and arguments to facilitate their comprehension, without imposing them. We conclude this summary with the assertion that, in the class assemblies analyzed, the forms of organization, the management of social participation and the task and the content are all the subject of learning, despite there having been no prior planning to this end, and that the norms analyzed are intended to help students regulate their behavior and enhance their awareness.

En l’entorn organitzatiu actual, el coneixement ha esdevingut un actiu estratègic essencial. En conseqüència, l’aprenentatge organitzatiu s’ha convertit en una exigència per a qualsevol organització que vulgui generar el coneixement i les habilitats necessàries per poder assolir avantatges competitius sostenibles. Les institucions d’ensenyament superior no estan al marge d’aquesta realitat. Aquestes organitzacions també estan exposades a nivells creixents de competència i han d’adaptar-se, amb molta rapidesa, als constants canvis de la societat per poder donar resposta a les necessitats dels estudiants. És per aquest motiu que, en aquest sector, l’aprenentatge organitzatiu i la creació de coneixement també s’han convertit en elements clau. L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en l’anàlisi del procés d’aprenentatge organitzatiu en el sector universitari. Per això, es dissenya una proposta de marc conceptual que permeti modelar el procés d’aprenentatge organitzatiu i de creació de coneixement d’una organització, posant de manifest els constructes que hi intervenen, així com la manera com es relacionen i s’influencien entre si. La metodologia utilitzada és de tipus quantitatiu. Per desenvolupar la part empírica, es recullen les dades a partir d’un qüestionari estructurat que s’aplica a dues mostres formades per personal docent investigador i d’administració i serveis de tres universitats distintes. D’altra banda, per realitzar l’anàlisi de dades, s’utilitzen tècniques estadístiques multivariants com l’anàlisi factorial i un model d’equacions estructurals basat en la variància mitjançant PLS (PLS-SEM). Els resultats obtinguts confirmen que les institucions d’ensenyament superior estudiades són organitzacions que aprenen. També s’obté evidència empírica que aquest aprenentatge es desenvolupa a nivell individual, grupal i organitzatiu i que, a més, existeix una influència significativa entre aquests tres nivells ontològics d’aprenentatge. Així mateix, també és destacable la influència significativa que tenen els estocs inicials d’aprenentatge i alguns factors com ara el lideratge i l’estructura organitzativa, la cultura organitzativa i el treball en equip i l’obertura a l’entorn i la millora contínua sobre l’aprenentatge organitzatiu. Malgrat les limitacions d’aquest estudi, els resultats obtinguts poden contribuir a la millora de la gestió de les organitzacions universitàries gràcies a l’aplicació de polítiques que promoguin l’aprenentatge organitzatiu.
In the current organizational environment, knowledge has become a key strategic asset. Consequently, organizational learning has become a requirement for any organization that wants to build the necessary knowledge and skills to achieve sustainable competitive advantages. The higher education institutions are not out of this reality. These organizations are also exposed to increasing competition levels and they have to rapidly adapt, to the society constant changes to respond to the student’s needs. This is the reason why, organizational learning and knowledge creation have also become key elements for this sector. The purpose of this study is to deepen the analysis of the organizational learning process in the university sector. Therefore, we designed a proposal for a conceptual framework to model the process of organizational learning and knowledge creation of an organization. We highlighted the constructs involved in such process and how they interact and influence each other. The used methodology is quantitative. We collected data using a structured questionnaire that we applied to two samples, consisting of faculty and administrative staff of three different universities. Moreover, we performed the data analysis using multivariate statistical techniques such as factor analysis and structural equation model based on the variance using PLS (PLS-SEM). The results confirm that higher education institutions studied are learning organizations. Moreover, we obtained empirical evidence that learning takes place at the individual, group and organizational level and, in addition, that there is significant influence between these three ontological levels of learning. Likewise, it is important to remark the significative influence of initial learning stocks and of some factors such as leadership and organizational structure, organizational culture and teamwork and openness to the environment and continuous improvement on organizational learning. Despite the limitations of this study, the obtained results can help to improve the management of university organizations, thanks to the implementation of policies that promote organizational learning.

Aquesta recerca aborda l’estudi de l’experiència i la gestió de la cronicitat entesa com a categoria analítica que engloba diversos processos de malalties o malestars crònics –biomèdicament diagnosticats o no– que perduren en el temps. L’estudi es focalitza en adults entre trenta i cinquanta anys amb problemes de salut crònics a Catalunya (Espanya). La mirada etnogràfica es centra en el malalt a través de les seves narratives de la vivència de la malaltia i en les relacions interpersonals entre sans i malalts dins l’àmbit social a través de les representacions socioculturals de la cronicitat. La dimensió temporal de la malaltia, l’edat dels participants, la invisibilitat de moltes malalties cròniques, la cura del malalt jove, són alguns dels elements claus que mostren un comú denominador de l’experiència compartida de la cronicitat i que posen de relleu diverses problemàtiques d’índole individual, familiar, social, laboral, econòmica, política i sanitària, que demanen ser resoltes.
Esta investigación aborda el estudio de la experiencia y la gestión de la cronicidad entendida como categoría analítica que incluye diversos procesos de enfermedad o malestares crónicos –biomédicamente diagnosticados o no– que perduran en el tiempo. El estudio focaliza en adultos entre treinta y cincuenta años con problemas de salud crónicos en Cataluña (España). La mirada etnográfica se centra en el enfermo a través de sus narrativas de vivencia de la enfermedad y en las relaciones interpersonales entre sanos y enfermos en el ámbito social a través de las representaciones socioculturales de la cronicidad. La dimensión temporal de la enfermedad, la edad de los participantes, la invisibilidad de muchas enfermedades crónicas, los cuidados del adulto joven, son algunos de los elementos clave que muestran un común denominador de la experiencia compartida de la cronicidad y que ponen de relieve diversas problemáticas de índole individual, familiar, social, laboral, económica, política y sanitaria, que piden ser resueltas.
The aim of this research is to gain insight into the experience and management of chronicity, understood as an analytical category that includes different types of illnesses or sufferings –biomedically diagnosed or not– that persist for a long period of time. The study, carried out in the autonomous community of Catalonia (Spain), focuses on adults between the ages of thirty and fifty who suffer from chronic health problems. The ethnographic gaze centers on their illness narratives and on how relationships between chronically ill and healthy persons are shaped in social life by sociocultural representations of chronicity. The temporal dimension of illness, the relative youth of the participants and the care needs specific to this age group, and the invisibility of many chronic illnesses are some of the key elements in a common denominator of shared experience within chronicity. These factors highlight individual, family, social, work, economic, and health policy problems that demand solutions.

Les escoles de negocis han esdevingut, sobretot a partir del procés de globalització neoliberal iniciat en els anys 1980, en centres de poder on es formen professionals que ocupen llocs rellevants en les noves estructures empresarials, econòmiques i polítiques. La darrera crisi econòmica global de principis del segle XXI ha qüestionat aquest neoliberalisme ensenyat en les escoles de negocis i, en conseqüència, la legitimitat d’aquests centres educatius per guiar els camins econòmic, social i polític de la societat mundial. Paral•lelament al procés de globalització neoliberal, la tècnica i tecnologia modernes han canviat la manera com entenem la societat, les empreses, la ciència i el planeta, essent les noves tecnologies de la informació el paradigma d’aquesta nova societat global del segle XXI. En el treball presentem la tècnica com un element creat per l’home que, a la vegada, el defineix i, consegüentment, en determina el seu coneixement i la seva llibertat. Els interessos econòmics creats a partir de la Revolució Industrial són la clau per entendre l’expansió de la tècnica i de la tecnologia modernes i, en aquest sentit, la tècnica educativa ha tendit, per aquestes mateixes motivacions econòmiques, a l’especialització dels coneixements. Partint d’aquesta realitat, el treball mostra la necessitat que la tècnica educativa actual potenciï el que anomenem coneixement reflexionat, que és diferent a l’acumulació d’informació, i que definim com el component clau de l’economia moderna globalitzada, una economia que té com element característic i diferenciador l’aplicació del coneixement individual i col•lectiu en aparells de generació de coneixement, que, al seu torn, són fruit de la revolució de les tecnologies de la informació. Els canvis que la tècnica i ciència modernes han provocat fan necessari estudiar com funciona la tècnica educativa d’avui i quin tipus de coneixement necessitem les persones per construir la nostra pròpia llibertat. Els descobriments moderns del funcionament de la memòria humana i la plasticitat cerebral són fonamentals per elaborar coneixement reflexionat a escoles i universitats. A més, el moment actual d’incertesa social en el marc de la nova societat noosfèrica moderna fa inevitable la necessitat que en els centres educatius es formin persones amb unes noves habilitats i fortaleses que els permetin viure lliurement en la concepció moderna de l’espai i del temps. Per tot plegat, en el treball defensem que els objectius de les escoles de negocis han de ser responsables amb les necessitats socials i econòmiques mundials i plantegem una necessària legitimació de les causes socials i econòmiques que es tracten en els seus plans d’estudis, els quals, com demostrem, són homogenis arreu del planeta i emmotllats als criteris de rànquings diversos publicats en revistes especialitzades. Com a conclusió, proposem un programa transdisciplinar que anomenem Sòcrates per a potenciar el coneixement reflexionat entre els alumnes i ajudar a crear professionals amb personalitat i ètica d’acord a les necessitats socials i econòmiques de cada moment i regió.
Las escuelas de negocios se han convertido, sobre todo a partir del proceso de globalización neoliberal iniciado en los años 1980, en centros de poder donde se forman profesionales que ocupan puestos relevantes en las nuevas estructuras empresariales, económicas y políticas. La última crisis económica global de principios del siglo XXI ha cuestionado este neoliberalismo enseñado en las escuelas de negocios y, en consecuencia, la legitimidad de estos centros educativos para guiar los caminos económicos, sociales y políticos de la sociedad mundial. Paralelamente al proceso de globalización neoliberal, la técnica y tecnología modernas han cambiado el modo cómo entendemos la sociedad, las empresas, la ciencia y el planeta, siendo las nuevas tecnologías de la información el paradigma de esta nueva sociedad global del siglo XXI. En el trabajo presentamos la técnica como un elemento creado por el hombre que, a la vez, lo define y, consecuentemente, determina su conocimiento y su libertad. Los intereses económicos creados a partir de la Revolución Industrial son la clave para entender la expansión de la técnica y de la tecnología modernas y, en este sentido, la técnica educativa ha tendido, debido a estas mismas motivaciones económicas, a la especialización de los conocimientos. Partiendo de esta realidad, el trabajo muestra la necesidad que la técnica educativa actual potencie lo que llamamos conocimiento reflexionado, que es diferente a la acumulación de información, y que definimos como el componente clave de la economía moderna globalizada, una economía que tiene como elemento característico y diferenciador la aplicación del conocimiento individual y colectivo en aparatos de generación de conocimiento, que a su vez, son fruto de la revolución de las tecnologías de la información. Los cambios que la técnica y ciencia modernas han provocado hacen necesario estudiar cómo funciona la técnica educativa de hoy y qué tipo de conocimiento necesitamos las personas para construir nuestra propia libertad. Los descubrimientos modernos del funcionamiento de la memoria humana y la plasticidad cerebral son fundamentales para elaborar conocimiento reflexionado en escuelas y universidades. Además, el momento actual de incertidumbre social en el marco de la nueva sociedad noosférica moderna hace inevitable la necesidad de que en los centros educativos se formen personas con unas nuevas habilidades y fortalezas que les permitan vivir libremente en la concepción moderna del espacio y del tiempo. Por todo ello, en el trabajo defendemos que los objetivos de las escuelas de negocios deben ser responsables con las necesidades sociales y económicas mundiales y planteamos una necesaria legitimación de las causas sociales y económicas que se tratan en sus planes de estudios, los cuales como demostramos, son homogéneos en todo el planeta y moldeados a los criterios de rankings diversos publicados en revistas especializadas. Como conclusión, proponemos un programa transdisciplinario que llamamos Sócrates para potenciar el conocimiento reflexionado entre los alumnos y ayudar a crear profesionales con personalidad y ética de acuerdo a las necesidades sociales y económicas de cada momento y región.
Business schools have become, particularly from the neoliberal globalization process that started in the 1980's, centers where professionals are trained to take up important places in new business, economic and political structures. The last global economical crisis of the early twenty-first century has questioned this neoliberalism taught in business schools and, consequently, the legitimacy of these educational centers to guide the global economic, social and political paths of the world. Hand in hand to the process of neoliberal globalization, techniques and modern technology have changed the way we understand society, business, science and the world. They have become the new information technology paradigm of the new 21st century global society. At work we present the technique as something created by man which in turn is defined and thus determines his knowledge and freedom. The economic interests originated during the Industrial Revolution are the key to understanding the widespread of technique and modern technology. Besides, in this sense, teaching techniques have led to the specialization of knowledge by the same reason. Bearing this in mind, the study shows the need for the current teaching techniques to enhance what we call knowledge through thought, which is different to information accumulation and defined as the key component of the modern globalized economy. This economy has as a characteristic and differentiating feature the application of individual and collective knowledge into knowledge-generating devices, which, in turn, are the result of the revolution of information technology. The changes that modern technique and science have caused require study how current teaching techniques work and what kind of knowledge do we humans need to build our own freedom. Modern discoveries on human memory and brain plasticity are essential to develop knowledge through thought in schools and universities. In addition, the current uncertainty in the social frame of the new noospherical modern society makes it unavoidable to ignore the need in schools to train people with new skills and strengths that allow them to live freely in the modern conception of space and time. All in all, the paper argues that the goals of the business schools should be responsible for the global social and economic needs and proposes the necessary legitimation of the social and economic roots treated in their curricula which, as shown, are homogeneous across the globe and fitting the criteria of different rankings published in specialized journals. In conclusion, we propose a transdisciplinary program named Socrates as to bolster knowledge through thought among students and help to create professionals with ethics and personality according to the social and economic needs of each time and region.

Aquest treball pretén donar una mirada exploratòria a la forma en què les empreses PIME duen a terme la seva gestió del coneixement per aportar valor. Així, es consideren quatre fases que constitueixen la gestió del coneixement: generació, emmagatzematge, transferència i usos del coneixement. El treball es planteja com una recerca descriptiva, guiada per la metodologia de casos, i se centra en l’anàlisi de quatre empreses situades en la regió de Guadalajara, Jalisco, que coincideixen en certes característiques, de diverses branques d’activitat, però totes dins el sector de la manufactura. La investigació inclou el disseny d'un instrument d'observació i el tractament dels resultats amb perfils de percentatges i proves de comparació de proporcions per realitzar, posteriorment, anàlisis i inferències. La recopilació de dades es duu a terme mitjançant l'ús d'entrevistes guiades i considerant diferents fonts informants. Com unitats d’estudis es prenen en consideració set departaments com per a cadascuna de les empreses analitzades: recerca i desenvolupament, producció, logística, compres, vendes, crèdit-cobrament i servei al client. D’altra banda, s’assignen codis als elements d’observació i s’utilitzen escales binàries, per a facilitat la interpretació de las dades obtingudes. En el transcurs de la investigació es detecta que les empreses PYMES estudiades gestionen el seu coneixement de forma diferent i que això no representa un impediment per a l'aportació de valor. Es constata, també, que la unitat d’estudi més important en la gestió del coneixement és la de producció i és, precisament, des d’aquesta unitat on les empreses analitzades, generen, en major mesura, coneixement. Per últim, s’observa que en tots els departaments existeixen determinats elements que contribueixen a la gestió del coneixement i s’identifiquen quins són aquests elements.
Este trabajo pretende dar una mirada exploratoria a la forma en la que las empresas PYMES llevan a cabo su gestión del conocimiento para aportar valor. Al respecto, se consideran cuatro fases que constituyen la gestión del conocimiento: generación, almacén, trasferencia y usos del conocimiento. El trabajo se plantea como una investigación descriptiva, guiada por la metodología de casos, y se centra en el análisis de cuatro empresas ubicadas en la región de Guadalajara, Jalisco, que coinciden en ciertas características, de diversos ramos, pero todas ellas dentro del sector de la manufactura. La investigación incluye el diseño de un instrumento de observación y el tratamiento de los resultados con perfiles de porcentajes y pruebas de comparación de proporciones para finalmente realizar análisis e inferencias. La recopilación de datos se lleva a cabo mediante el uso de entrevistas guiadas y considerando distintas fuentes informantes. Como unidades de estudio se consideran siete departamentos para cada una de las empresas analizadas: investigación y desarrollo, producción, logística, compras, ventas, crédito-cobranza y servicio al cliente. Asimismo, se asignan códigos a los elementos de observación y se utilizan escalas binarias para facilitar la interpretación de los datos obtenidos. En el transcurso de la investigación se detecta que las empresas PYMES estudiadas gestionan su conocimiento de forma diferente y que este aspecto no les representa un impedimento para la aportación de valor. Se constata, también, que la unidad de estudio más importante en la gestión del conocimiento es la de producción y es, precisamente, desde esta unidad donde las empresas analizadas generan, en mayor medida, conocimiento. Por último, se observa que en todos los departamentos existen determinados elementos que contribuyen a la gestión del conocimiento y se identifican cuáles son estos elementos.
This paper aims to give an exploratory look at the way in which SME firms carry out their knowledge management to provide value. Four phases are considered that constitute the knowledge management: generation, warehouse, transference and uses of knowledge. It is a descriptive research, guided by the methodology of cases, which focuses on the analysis of four companies located in the region of Guadalajara, Jalisco, which coincide in certain characteristics, of various branches, but all within the manufacturing sector. It includes the design of an observation instrument and the treatment of the results with percentages profiles and tests of comparison of proportions to finally make analyzes and inferences. The data collection is carried out through the use of guided interviews and considering different sources of information. Seven departments are considered as units of study for each company: research & development, production, logistics, purchasing, sales, credit-collection and customer service. On the other hand, codes are assigned to the observation elements and binary scales are used to facilitate the interpretation of the data obtained. The research shows that the analyzed SME companies manage their knowledge in a different ways and that this aspect does not represent an impediment to the contribution of value. It is also verified that the most important unit of study in knowledge management is the production unit and it is precisely from this unit that the companies analyzed generate, to a greater extent, knowledge. Finally, the research shows that in all the departments there are certain elements that contribute to the management of the knowledge and identifies these elements.

En la presente tesis se analizan los aspectos más relevantes de la gestión del conocimiento, teniendo en cuenta las fases de la dirección estratégica.

Se estudian también aspectos del capital humano y se ofrece una serie de procedimientos para la solución de problemas de índole emocional que pueden afectar al personal de la empresa. Dichos procedimientos pueden ser aplicables a las empresas objeto de estudio, es decir, a las empresas del sector textil y de la confección en España, realizándose un estudio que permite determinar cuáles son los rasgos principales del conocimiento de las personas, en función de los cargos directivos y mandos intermedios, estudios realizados, retribución y años de antigüedad, pudiendo servir de punto de partida para el estudio de un sistema de gestión del capital humano vinculado a la estrategia de la empresa.

PALABRAS CLAVE:

Dirección estratégica, capital humano, capital emocional, recursos humanos, gestión del conocimiento, capital intangible.
THESIS SUMMARY (English)

On this thesis will be analysed the most relevant points related to knowledge management.
A study of appearance of a human capital, also propose some methods to solve problems that are related to emotional feelings, including affecting group of employees. These methods can be applied on companies studies, that means, textiles and clothing companies in Spain. That can determine the most important range of the employees knowledge, and its related to each level of administration. Also analysing studies, wages and years worked. It can serve as a start for a study of a management system of human capital co-related to the company strategy.

L'emprenedoria tecnològica té una influència destacada sobre la societat per la seva relació amb la generació de riquesa i ocupació, encara que no exempta de dificultats per als individus emprenedors. La investigació es centra en la relació dels emprenedors i les oportunitats d'emprenedoria tecnològica, explorant una de les etapes més rellevants del procés emprenedor: la identificació de les oportunitats. En aquesta línia, diversos autors han mostrat que el coneixement a priori, allò que coneix sobre les coses, propi de la seva història personal i social, i que li permet guiar-se en les seves accions, és un dels factors més significatius. Tot i que les teories existents plantegen una certa uniformitat en la relació entre el coneixement a priori i la identificació de les oportunitats d'emprenedoria, la literatura mostra una varietat de casos empírics on aquesta relació dista de ser lineal, permanent o homogènia. En absència d'un marc teòric complet, la present investigació adopta un caràcter exploratori, centrada en l'estudi de la identificació de les oportunitats d'emprenedoria i la influència mostrada pel coneixement a priori i els seus components. Per a això, s'ha realitzat un estudi amb una mostra d'individus immersos en iniciatives d'emprenedoria de base tecnològica, a través d'una aproximació metodològica qualitativa, la Teoria Fonamentada, i amb l'objectiu d'obtenir un conjunt de proposicions que proporcionin una explicació sobre la relació entre el coneixement a priori i la diversitat en la identificació d'oportunitats. Utilitzant la teoria cognitiva de l'individu, i una interpretació àmplia de la perspectiva del capital humà i social, la investigació identifica quatre noves categories de coneixement a priori: el coneixement a priori de negoci, i el coneixement a priori d'emprenedoria, ambdues amb una component de capital humà, i capital social. També mostra que la seva rellevància és específica, i alhora complementària, en funció del context d'emprenedoria. Els resultats permeten proposar consideracions tant en l'àmbit teòric, plantejant una nova tipologia del coneixement a priori amb influències específiques i complementàries en la identificació; com en el pràctic, sobre la idoneïtat de formació específica per emprendre, en funció del context en el qual desenvolupar aquest emprenedoria.
El emprendimiento tecnológico tiene una influencia destacada en la sociedad por su relación con la generación de riqueza y empleo, aunque no exenta de dificultades para los emprendedores. La investigación se centra en la relación de los emprendedores y las oportunidades de emprendimiento tecnológico, explorando una de las etapas más relevantes del proceso emprendedor: la identificación de las oportunidades. En esta línea, diversos autores han mostrado que el conocimiento a priori del individuo, aquello que conoce acerca de las cosas, propio de su historia personal y social, y que le permite guiarse en sus acciones, es uno de los factores más significativos. Aunque las teorías existentes plantean una cierta uniformidad en la relación entre el conocimiento a priori y la identificación de las oportunidades de emprendimiento, la literatura muestra una variedad de casos empíricos donde esa relación dista de ser lineal, permanente u homogénea. En ausencia de un marco teórico completo, la presente investigación adopta un carácter exploratorio, centrada en el estudio de la identificación de las oportunidades de emprendimiento y la influencia mostrada por el conocimiento a priori y sus componentes. Para ello, se ha realizado un estudio con una muestra de individuos inmersos en iniciativas de emprendimiento de base tecnológica, a través de una aproximación metodológica cualitativa, la Teoría Fundamentada, y con el objetivo de obtener un conjunto de proposiciones que proporcionen una explicación sobre la relación entre el conocimiento a priori y la diversidad en la identificación de oportunidades. Usando la teoría cognitiva del individuo, y una interpretación amplia de la perspectiva del capital humano y social, la investigación identifica cuatro nuevas categorías de conocimiento a priori: el conocimiento a priori de negocio, y el conocimiento a priori de emprendimiento, ambas con una componente de capital humano, y capital social. También muestra que su relevancia es específica, y a la vez complementaria, en función del contexto de emprendimiento. Los resultados plantean una tipología de conocimiento a priori basada en diversas componentes, con influencias específicas y complementarias en la identificación de oportunidades; y permiten consideraciones en el ámbito práctico, sobre la idoneidad de formación específica para emprender, en función del contexto en el cual desarrollar ese emprendimiento.
The technology-based entrepreneurship shows a significant influence on society through the generation of wealth and employment, though not without difficulties for entrepreneurs. This study is focused on the relationship between technology-based opportunities and entrepreneurs, exploring one of the most significant stages in the entrepreneurial process: the opportunity identification. The research literature proves that prior knowledge, the knowledge that an individual owns about things, which is a result of his own personal and social history and guides his actions, is one of the most significant factors to study in entrepreneurship. The existing theories suggest uniformity in the relationship between prior knowledge and entrepreneurial opportunity identification, though the literature shows significant examples where this relationship is far from being linear, continuous or homogeneous. In the absence of a comprehensive theoretical framework, this study addresses an exploratory research above the entrepreneurial opportunity identification and its relationship with the prior knowledge that an individual owns. To this end, a study has been conducted with a sample of individuals working on technology-based entrepreneurial initiatives, with a qualitative methodology approach, the Grounded Theory, in order to obtain a set of proposals that provide an explanation to the relationship between a priori knowledge and diversity in identifying opportunities. In this research, we use established cognitive theories and, a broad interpretation of human and social capital theories, which allows us to identify four prior knowledge categories: prior knowledge of business, and prior knowledge of entrepreneurship, both with a human and social capital component. This research also shows that the relevance of categories and their components is so specific, yet complementary, depending on the context of entrepreneurship. Our results suggest a specific typology of components in prior knowledge, with relevant and complementary influences on opportunity identification; on the practitioner side, several considerations are proposed according to the suitability to undertake a specific entrepreneurial training, depending of the nature of the entrepreneurial context.

In recent years, ecosystems of innovation have gained substantial momentum in academic research. As a response to recent calls in open innovation literature for novel research, this doctoral thesis extends the study of the process and ecosystems of innovation in projects that include serious games and gamification by considering the cross-fertilization of knowledge and technologies. Organizations’ orchestration of activities within their activity systems and transformation of their business models through innovation to realize opportunities with the objective to increase value creation are part of the topic of this dissertation. It has endeavoured to improve the understanding of how cross-fertilized alliances are formed, what their outcomes are, what causes them to generate value (or not) and what capabilities organizations need in order to successfully manage and reap value from the innovation process. For this purpose, two approaches that support innovation have been complementarily taken into account: the knowledge-technological perspective and the management perspective. These perspectives are analysed with the information retrieved from a database of 87 H2020 projects including serious games and/or gamification, 519 organizations and 597 observations. Later, in order to get more insights into the Innovation Management Strategies, a project coordinators survey was conducted. The Knowledge-Technology perspective presents how creating adequate multidisciplinary knowledge and technology is fundamental to ensuring the long-term success of an emerging technology including serious games and/or gamification, and how important is the research and innovation that takes place in the practitioners’ communities. The Management perspective presents the analysis of the innovation management strategies that boost the cross-fertilization of technologies that include serious games and/or gamification. These strategies were analysed by considering literature on innovation and network theories, absorptive capacity and dynamic capabilities. Some personal interviews were conducted with independent experts to understand and have elements for the analysis and discussion of the previous results. Findings suggest that the multidisciplinarity of a project is highly influenced by the creation of knowledge and technology. Furthermore, the management strategies boosting high levels of cross-fertilization of knowledge and technologies -including serious games and/or gamification- are principally market and customer-oriented strategies. Practical and methodological contributions from this study could enrich innovation literature from the point of view of technological and management approaches. The thesis concludes with fruitful avenues for future research.
I de senere årene har økosystemer for innovasjon fått vesentlig fart i akademisk forskning. Nylig har det oppstått et større behov for mer forskning i området åpen innovasjon. Som et respons til dette, utvider denne avhandlingen seg på studier om prosesser og økosystemer av innovasjon i prosjekter. Prosjektene inkluderer seriøse spill og det som kalles for gamification. Målet er å vurdere kryss-befruktning av kunnskap og teknologi. En del av tema for denne avhandling er hvordan organisasjoner, gjennom innovasjon, virkeliggjør mulighetene for å øke verdiskapning. Dette vurderes ut ifra organisasjoners orkestrering av aktiviteter innenfor deres aktivitetssystemer og transformasjon av forretningsmodellene. Det har lenge vært forsøkt på å forbedre forståelsen av hvordan kryss-befruktet allianser dannes, hva er resultatene, hva skal til for å generere verdi (eller ikke), og hvilke evner organisasjoner trenger for å kunne forvalte og innhente verdier. På bakgrunn av dette, har to tilnærminger som støtter innovasjon, blitt komplementært tatt med i betraktningen. Disse er, den kunnskaps-teknologiske perspektiv og ledelses perspektivet. Perspektivene blir analysert med informasjon hentet fra en database med 87 H2020 prosjekter, inkludert seriøse spill og eller gamification. Det er totalt 519 organisasjoner og 597 observasjoner. I senere tid, for å få et større innblikk i strategier for innovasjonsledelse, ble det gjennomført en prosjekt koordinator undersøkelse. Det kunnskaps-teknologiske perspektivet innebærer hvordan en kan skape tilstrekkelig tverrfaglig kunnskap. Her er teknologi grunnleggende for å sikre langsiktig suksess til en fremtredende teknologi, som inkluderer seriøse spill og eller gamification, og viktigheten av forskningen og innovasjonen som fremkommer i utøvernes samfunn. På den andre siden, ledelses perspektivet inkluderer analysen av innovasjonsstrategier som har som mål å øke kryss-befruktning av teknologier som inkluderer seriøse spill og eller gamification. Strategiene ble analysert ved å vurdere innovasjon- og nettverks teorier, evnen til å absorbere, og dynamisk kapasitet litteratur. For å forstå og samle elementer for analysen og diskusjonen av tidligere resultater, bestemte personlige intervjuer ble gjennomført med uavhengige eksperter. Funnene viser at flerfaglighet av et prosjekt er sterkt påvirket av etablering av kunnskap og teknologi. Videre, ledelses strategier er med på å øke nivåer av kryss-befruktning av kunnskap og teknologi. Dette inkluderer seriøse spill og eller gamification, men hovedsakelig markeds- og kundeorienterte strategier. De praktiske og metodologiske bidrag fra denne studien er med på å berike innovasjons litteratur fra det teknologiske og det ledelsesmessig synspunkt. Avhandlingen avsluttes med fruktbare veier for fremtidig forskning.
Al llarg dels darrers anys, els ecosistemes d’innovació han pres un impuls substancial en la recerca acadèmica. Com a resposta a les darreres crides a noves recerques en la literatura sobre innovació oberta, aquesta tesi doctoral amplia l’estudi del procés i els ecosistemes d’innovació en projectes que inclouen jocs seriosos i gamificació al considerar la fertilització creuada de coneixement i tecnologies. L’orquestració d’activitats per part de les organitzacions dins dels seus sistemes d’activitats i la transformació dels seus models comercials a través de la innovació per generar oportunitats amb l’objectiu d’augmentar la creació de valor són part dels temes d’aquesta tesi. Hi ha hagut un esforç per millorar la comprensió de com es formen aliances amb la fertilització creuada, quins són els seus resultats, què fa que generin valor (o no) i quines capacitats necessiten les organitzacions per gestionar i assolir valor a través del procés d’innovació. Amb aquest propòsit, dos enfocaments que recolzen la innovació s’han tingut en compte de manera complementària: la perspectiva coneixement-tecnologia i la perspectiva de gestió. Aquestes perspectives s’analitzen amb la informació obtinguda d’una base de dades de 87 projectes H2020 que inclouen jocs seriosos i/o gamificació, 519 organitzacions i 597 observacions. Posteriorment, amb l’objectiu d’obtenir informació addicional sobre les Estratègies de Gestió de la Innovació, es va realitzar una enquesta adreçada als coordinadors dels projectes. La perspectiva de Coneixement i Tecnologia mostra com la creació adequada de coneixement i tecnologia multidisciplinaris és fonamental per garantir l’èxit a llarg termini d’una tecnologia emergent, que inclogui els jocs seriosos i la gamificació, i com d’important és la recerca i la innovació que té lloc en les comunitats de professionals. La perspectiva de Gestió mostra l’anàlisi de les estratègies de gestió de la innovació que fomenten la fertilització creuada de tecnologies que inclouen jocs seriosos i/o gamificació. Aquestes estratègies es van analitzar a partir de la literatura en innovació i teories de xarxes, capacitat d’absorció i capacitats dinàmiques. També, es van dur a terme entrevistes personals amb experts independents per comprendre i tenir elements per a l’anàlisi i la discussió dels resultats anteriors. Els resultats suggereixen que la multidisciplinarietat d’un projecte està molt influenciada per la creació de coneixement i tecnologia. A més, les estratègies de gestió que impulsen els alts nivells de fertilització creuada de coneixement i tecnologies –inclosos els jocs seriosos i/o la gamificació- són principalment estratègies orientades al mercat i al client. Les contribucions pràctiques i metodològiques d’aquest estudi podrien enriquir la literatura sobre innovació des del punt de vista dels enfocaments tecnològics i de gestió. La tesi conclou amb suggeriments de línies de recerca futures.
Durante los últimos años, los ecosistemas de innovación han tomado un impulso sustancial en la investigación académica. Como respuesta a las recientes llamadas a nuevas investigaciones en la literatura sobre innovación abierta, esta tesis doctoral amplía el estudio del proceso y los ecosistemas de innovación en proyectos que incluyen juegos serios y gamificación al considerar la fertilización cruzada de conocimiento y tecnologías. La orquestación de actividades por parte de las organizaciones dentro de sus sistemas de actividades y la transformación de sus modelos comerciales a través de la innovación para generar oportunidades con el objetivo de aumentar la creación de valor son parte de los temas de esta tesis. Ha habido un esfuerzo por mejorar la comprensión de cómo se forman alianzas con fertilización cruzada, cuáles son sus resultados, qué hace que generen valor (o no) y qué capacidades necesitan las organizaciones para gestionar y cosechar valor a través del proceso de innovación. Con este propósito, dos enfoques que apoyan la innovación se han tenido en cuenta de manera complementaria: la perspectiva conocimiento-tecnología y la perspectiva de gestión. Estas perspectivas se analizan con la información obtenida de una base de datos de 87 proyectos H2020 que incluyen juegos serios y/o gamificación, 519 organizaciones y 597 observaciones. Posteriormente, con el objetivo de obtener información adicional sobre las Estrategias de Gestión de la Innovación, se realizó una encuesta a los coordinadores de los proyectos. La perspectiva de Conocimiento y Tecnología muestra cómo la creación adecuada de conocimiento y tecnología multidisciplinarios es fundamental para garantizar el éxito a largo plazo de una tecnología emergente, que incluya los juegos serios y la gamificación, y cómo de importante es la investigación y la innovación en las comunidades de profesionales. La perspectiva de Gestión muestra el análisis de las estrategias de gestión de la innovación que fomentan la fertilización cruzada de tecnologías que incluyen juegos serios y/o gamificación. Estas estrategias se analizaron a partir de la literatura en innovación y teorías de redes, la capacidad de absorción y las capacidades dinámicas. También, se realizaron entrevistas personales con expertos independientes para comprender y tener elementos para el análisis y la discusión de los resultados anteriores. Los hallazgos sugieren que la multidisciplinariedad de un proyecto está muy influenciada por la creación de conocimiento y tecnología. Además, las estrategias de gestión que impulsan los altos niveles de fertilización cruzada de conocimientos y tecnologías -incluidos los juegos serios y/o la gamificación- son principalmente estrategias orientadas al mercado y al cliente. Las contribuciones prácticas y metodológicas de este estudio podrían enriquecer la literatura sobre innovación desde el punto de vista de los enfoques tecnológicos y de gestión. La tesis concluye con sugerencias de líneas de investigación futuras.

El paper del coneixement comú a les organitzacions (CKO, en la sigla en anglès) és creixent en la literatura com un tema important; tanmateix, la seva formalització és lenta. Aquesta tesi presenta un model de CKO que descriu la seva relació amb la capacitat organitzativa en el context de les teories de l’empresa. Disseny, metodologia i enfocament Tenint en compte l’estat no sistematitzat del coneixement a les organitzacions i els diversos enfocaments de què és objecte la capacitat organitzativa, en aquest treball s’analitzen textos de les teories del coneixement i de les teories de l’empresa, seguint mètodes de codificació de la grounded theory, amb vista a emmarcar un model per tal d’observar i avaluar casos de CKO que participen en la pràctica productiva. El component de recerca empírica d’aquesta tesi segueix l’estratègia de l’estudi del cas per a la recopilació de dades i de la grounded theory per a la seva anàlisi. El cas correspon a un programa de cooperació internacional interuniversitari, que va durar deu anys, en què s’integren els coneixements en forma de lliçons apreses. Les dades inclouen l’extensa documentació del programa, tres sèries d’enquestes, 16 entrevistes filmades i 36 històries. Aquí, la grounded theory segueix el concepte de sensibilització de Charmaz (2000)per guiar la codificació inicial utilitzant com a referència el marc conceptual desenvolupat. Conclusions El CKO es caracteritza per: a) la tensió en la integració dels coneixements en la pràctica productiva; b) la lògica d’instrumentalitzar eines organitzacionals (OT), y c) els processos pels quals es reconeixen els coneixedors. El CKO funciona com a mediador entre les OT (directives, plans, estructura, arquitectura i rutines) i l’eficiència de la capacitat organitzativa. El CKO apareix no com una eina organitzativa, sinó com els processos relacionats que els instrumentalitzen i per mitjà dels quals els coneixedors són reconeguts i donen forma al sistema interpretatiu de l’organització. Aquesta tesi ofereix criteris de gestió orientats a l’eficiència del CKO (sorgits d’aquesta concepció), amb vista a aplicar eines organitzatives que integren el coneixement en la pràctica productiva, i proposa: a) una visió organitzacional integral de les teories existents del saber; b) un model d’observació d’instàncies del saber a les organitzacions; c) un esquema per tal d’emmarcar les teories de l’empresa, i d) un model per entendre el rol del coneixement comú a les organitzacions.
El papel del conocimiento común en las organizaciones (CKO por sus siglas en inglés) se acentúa en la literatura como un tema importante; sin embargo su formalización está rezagada. Esta tesis presenta un modelo de CKO que describe su relación con la capacidad organizacional en el contexto de las teorías de la firma. Diseño, metodología y enfoque: Teniendo en cuenta el estado no-operacionalizado del conocimiento en las organizaciones y los variados acercamientos a la capacidad organizacional, este trabajo entrevista textos de las teorías del conocimiento y de las teorías de la firma, siguiendo métodos de codificación de “grounded theory”, para enmarcar un modelo para observar y evaluar instancias de CKO que participan en la práctica productiva. El componente de investigación empírica de esta tesis sigue la estrategia de estudio de caso para la recopilación de datos, y “grounded theory” para su análisis. El caso corresponde a un programa de cooperación internacional Interuniversitario, que duró diez años, en el que se integra conocimientos en lecciones aprendidas. Los datos incluyen la extensa documentación del programa, 3 sets de encuestas, 16 entrevistas filmadas y 36 historias. Aquí, “grounded theory” sigue el concepto de sensibilización de Charmaz (2000) para guiar la codificación inicial utilizando como referencia el marco conceptual desarrollado. Hallazgos: CKO está caracterizado por la (a) tensión en la integración de conocimientos en la práctica productiva, (b) la lógica de instrumentalizar herramientas organizacionales (OT) y (c) los procesos por los cuales se reconocen a los conocedores. CKO funciona como mediador entre OT (directivas, planes, estructura, arquitectura y rutinas) y la eficiencia de la capacidad organizacional. CKO emerge, no como una herramienta organizacional, sino como los procesos relacionados que los instrumentalizan, y por medio de los cuales los conocedores son reconocidos y dan forma al sistema interpretativo organizacional. Esta disertación ofrece criterios de gestión orientados a la eficiencia (surgidos de esta concepción) de CKO) para aplicar herramientas organizacionales que integran el conocimiento en la práctica productiva, y propone (a) una visión organizacional integral de teorías existentes del saber, (b) un modelo de observación de instancias del saber en organizaciones, (c) un esquema para enmarcar teorías de la firma, y (d) un modelo para entender el rol del conocimiento común en las organizaciones.
The role of common knowledge in organizations (CKO) is emphasized in literature as an important topic; however, its formalization has been neglected. This dissertation presents a model of CKO that depicts its relationship with the capability of the organization within the context of theories of the firm. Design/methodology/approach: Considering the un-operationalized status of knowledge in organizations and the several approaches to organizational capability, this work interviews text of the theories of knowing and the theories of the firm, following grounded theory coding methods, to frame a model to observe and assess CKO instances that participate in the productive practice. The research empirical component of this dissertation follows case study strategy for data collection and grounded theory for data analysis. The case corresponds to a ten-year International Inter-university Cooperation Program that integrates knowledge into lessons learned. Data include program extensive program documentation, 3 sets of surveys, 16 filmed interviews, and 36 stories. Grounded theory follows Charmaz (2000) sensitizing concept approach to guide initial coding using the developed framework. Findings: CKO is characterized by the (a) tension of integrating knowledge into the productive practice, (b) logic of instrumentalizing organizational tools (OT), and (c) processes by which knowers are recognized. CKO also operates as mediator between OT (directives, plans, structure, architecture and routines) and the efficiency of the organizational capability. CKO emerges, not as an organizational tool, but as the related processes that instrumentalize them, or by which knowers are recognized and shape the organizational interpretative system. Dissertation offers efficiency oriented managerial criteria (emerged from the CKO conception) for applying organizational tools to integrate knowledge into the productive practice, and proposes (a) an integrated organizational view of extant theories of knowing, (b) a model for observing knowing instances in organizations, (c) a scheme for framing theories of the firm, and (d) a model for understanding the role of common knowledge in organizations

Aquesta tesi té un objectiu de doble naturalesa. Per un cantó, acotar i definir el concepte de comunitat de pràctica clínica i, per altre, identificar aquells elements de disseny metodològic i de gestió interna que facilitin el bon funcionament d'aquest tipus de comunitats entre professionals de la salut, a partir d'un cas d'èxit. És per això que la tesi s'estructura de la següent forma: en primer lloc, i desprès de la revisió de la literatura especialitzada, es realitza una aproximació a la teoria de les comunitats de pràctica i a la gestió del coneixement, situant-la en el marc de la nova societat xarxa en la que ens trobem immersos. En segon lloc, s'analitza el disseny de la comunitat de pràctica clínica EndoBlocLleida, projecte al voltant del qual gira aquesta tesi, per a seguidament endinsar-se en l'anàlisi detallat de la seva estructura, els criteris d'avaluació i els factors d'èxit. Però, a més a més de l'anterior, aquesta tesi intenta ser la prova dels beneficis del treball interdisciplinari que preconitza el sistema de comunitats de pràctica, donat que ha estat portada a terme per una especialista en Societat de la Informació i el Coneixement, que prèviament havia obtingut una llicenciatura en Humanitats, durant la qual es va especialitzar en Sociologia i Filosofia. Tot el que s'ha après en els esmentats estudis ha confluït en el treball de disseny, implementació i gestió d'EndoBlocLleida i ha donat com a resultat aquesta memòria, que contempla des de la perspectiva de l'aplicació de les tecnologies de la informació i el coneixement, la problemàtica que li planteja actualment la gestió d'aquest darrer als professionals de la salut. Una de les característiques que la diferencien de les memòries que es presenten usualment a les facultats de Medicina, és que l'apartat de discussió s'ha exclòs com a tal, seguint la estructura habitual en les tesis de disciplines humanístiques, en les quals es realitza la discussió dels resultats juntament amb la presentació dels mateixos. La tesi conclou apuntant algunes línies futures d'investigació que fan referència als beneficis tangibles que poden aportar les comunitats virtuals de pràctica clínica a les organitzacions sanitàries. No és de cap manera una tesi a l'ús, donat que ha estat dirigida per un professional de la medicina, desenvolupant-se la part pràctica del projecte (EndoBlocLleida) en estreta comunió amb professionals de la salut. L'anàlisi que aquí s'exposa creiem que es beneficia de les diferents disciplines que en ell han revertit.
Esta tesis tiene un objetivo de doble naturaleza. Por un lado, acotar y definir el concepto de comunidad de práctica clínica y, por otro, identificar aquellos elementos de diseño metodológico y de gestión interna que facilitan el buen funcionamiento de este tipo de comunidades entre profesionales de la salud, a partir de un caso de éxito. Para ello, la tesis se estructura del siguiente modo: en primer lugar, y tras la revisión de la literatura especializada, se realiza una aproximación a la teoría de las comunidades de práctica y a la gestión del conocimiento, situándola en el marco de la nueva sociedad red en la que nos encontramos inmersos. En segundo lugar, se analiza el diseño de la comunidad de práctica clínica EndoBlocLleida, proyecto alrededor del cual gira esta tesis, para seguidamente adentrarse en el análisis detallado de su estructura, los criterios de evaluación y los factores de éxito. Pero, además de lo anterior, esta tesis intenta ser la prueba fehaciente de los beneficios del trabajo interdisciplinar que preconiza el sistema de comunidades de práctica, dado que ha sido llevada a cabo por una especialista en Sociedad de la Información y el Conocimiento, que previamente había obtenido una licenciatura en Humanidades, donde se especializó en Sociología y Filosofía. Todo lo aprendido en dichos estudios ha confluido en el trabajo de diseño, implementación y gestión de EndoBlocLleida y ha dado como resultado esta memoria, que contempla desde la perspectiva de la aplicación de las tecnologías de la información y el conocimiento, la problemática que le plantea actualmente la gestión de este último a los profesionales de la salud. Una de las características que la diferencian de las memorias que se presentan usualmente en las facultades de Medicina, es que el apartado de discusión se ha excluido como tal, siguiéndose la estructura habitual en las tesis de disciplinas humanísticas, en las cuales se realiza la discusión de los resultados juntamente con la presentación de los mismos. La tesis concluye apuntando algunas líneas futuras de investigación que hacen referencia a los beneficios tangibles que pueden aportar las comunidades virtuales de práctica clínica a las organizaciones sanitarias. No es en modo alguno una tesis al uso, ya que ha sido dirigida por un profesional de la medicina, desarrollándose la parte práctica del proyecto (EndoBlocLleida) en estrecha comunión con profesionales de la salud. El análisis que aquí se expone creemos que se beneficia de las distintas disciplinas que en él han revertido.
This thesis has a double natured goal. On the one hand, to enclose and establish the concept of community of clinical practice and, on the other, to identify those elements of methodological design and internal management that provide the proper functioning for this kind of communities among health professionals, based on a successful case. For that purpose, the thesis is structured as follows: in the first place, and after reviewing specialized literature, we will make an approach to the theory of the communities of practice and the knowledge management, placing it in the frame of the new network society in which we are immerse. Secondly, we will analyze the design of the community of clinical practice EndoBlocLleida, the project which this thesis mainly deals with. Then, a thorough analysis of structure, evaluation criteria and success factors will follow. Besides, as it has been written by a specialist in Information and Knowledge Society, who previously obtained a degree in Humanities, and specialized in Sociology and Philosophy, this thesis intends to be the living proof of the benefits of interdisciplinary work that advocates for the community of practice system. The previous learning has converged on the design, implementation and management of EndoBlocLleida, and it has resulted in this report, considering the current health professional's difficulties in managing knowledge from an information and knowledge technologies perspective. One of the features that differ from the reports commonly presented at the Faculties of Medicine, is that the discussion section has been excluded as such, following a structure more likely to be found in thesis of humanistic disciplines, where the presentation and discussion of results occur at the same time. The thesis concludes pointing out some future research lines that refer to the tangible benefits that virtual communities of clinical practice can provide to the health care organizations. This is by no means a customary thesis, as it has been directed by a physician, and the practical part of the project (EndoBlocLleida) has been developed in close collaboration with health professionals. We believe that the analysis presented here benefits from the many disciplines that have reverted to it.

La present tesi pretén recollir l'experiència viscuda en desenvolupar un sistema supervisor intel·ligent per a la millora de la gestió de plantes depuradores d'aigües residuals., implementar-lo en planta real (EDAR Granollers) i avaluar-ne el funcionament dia a dia amb situacions típiques de la planta. Aquest sistema supervisor combina i integra eines de control clàssic de les plantes depuradores (controlador automàtic del nivell d'oxigen dissolt al reactor biològic, ús de models descriptius del procés...) amb l'aplicació d'eines del camp de la intel·ligència artificial (sistemes basats en el coneixement, concretament sistemes experts i sistemes basats en casos, i xarxes neuronals).
Aquest document s'estructura en 9 capítols diferents. Hi ha una primera part introductòria on es fa una revisió de l'estat actual del control de les EDARs i s'explica el perquè de la complexitat de la gestió d'aquests processos (capítol 1). Aquest capítol introductori juntament amb el capítol 2, on es pretén explicar els antecedents d'aquesta tesi, serveixen per establir els objectius d'aquest treball (capítol 3). A continuació, el capítol 4 descriu les peculiaritats i especificitats de la planta que s'ha escollit per implementar el sistema supervisor.
Els capítols 5 i 6 del present document exposen el treball fet per a desenvolupar el sistema basat en regles o sistema expert (capítol 6) i el sistema basat en casos (capítol 7). El capítol 8 descriu la integració d'aquestes dues eines de raonament en una arquitectura multi nivell distribuïda. Finalment, hi ha una darrer capítol que correspon a la avaluació (verificació i validació), en primer lloc, de cadascuna de les eines per separat i, posteriorment, del sistema global en front de situacions reals que es donin a la depuradora
The present document wants to gather the experience obtained in the development of a Supervisory System for optimal WWTP management and control, its implementation in a real plant (Granollers WWTP) and its evaluation in the day-to-day operation with typical plant situations. This Supervisory System combines and integrates classical control of WWTP (automatic controller for maintaining a fixed dissolved oxygen level in the aeration tank, use of mathematical models to describe the process.) with the application of tools from the Artificial Intelligence field (knowledge-based systems, mainly expert systems and cased-based systems, and neural networks).
This document has been structured into nine chapters. The first part is introductory with a review of the state-of-the-art in wastewater treatment control and supervision and the explanation of the complexity of WWTP management (chapter 1). This introductory chapter together with the second one, where the antecedents to the present thesis are reviewed, are good for the establishment of the objectives (chapter 3). Next, chapter 4 describes the peculiarities and specificities of the selected plant to implement the Supervisory System.
Chapters 5 and 6 of the present document explain the work carried out to develop and build the knowledge base of the rule-based or expert system (chapter 6) and the case-based system (chapter 7). Chapter 8 illustrates the integration of these reasoning techniques into a distributed multi-layer architecture. Finally, there is a last chapter focused on the evaluation (verification and validation) of, first of all, each one of the techniques individually, and lately, of the overall Supervisory System when facing with real situations taking place in the wastewater treatment plant.

Si bé la relació entre tecnologia i rendiment humà ha estat estudiada des de fa dècades, la pràctica indica que els beneficis esperats de la tecnologia encara no es materialitzen totalment. En aquest context, aquesta tesi ha detectat tres oportunitats per contribuir a una millor comprensió d'aquesta relació. Primerament, la literatura prèvia s'ha desenvolupat en vessants separats i ha prioritzat el component humà —com la psicologia industrial— o bé el component tecnològic —com els models d'impacte de la tecnologia sobre el rendiment— amb escassos punts de trobada entre l'un i l'altre. Tanmateix, la perspectiva de sistemes reconeix que el rendiment ha de ser explicat de manera multidimensional a través de factors vinculats als diversos components. En aquesta mesura, cal conèixer quins factors dels diferents components —i les seves interrelacions— incideixen en el rendiment. En segon lloc, els models d'impacte de la tecnologia han considerat el sistema d'informació sobretot pel que fa al rol de proveïdor d'informació i, en aquesta línia, estudien factors com la qualitat del sistema o la qualitat de la informació per explicar la utilitat d'un sistema. Diversos autors assenyalen, però, que el proveïment d'informació no és l'únic rol d'un sistema atès que aquest compleix a més a més el d'automatitzar tasques, que també pot incidir en la utilitat. És per això que cal conèixer si factors derivats del rol "automatitzar" incideixen en la utilitat. En tercer lloc, els models d'impacte de la tecnologia consideren relacions directes entre els antecedents (qualitat del sistema i qualitat de la informació) i la utilitat, tot i que una relació directa pot limitar la comprensió del mecanisme mitjançant el qual els antecedents es relacionen amb la utilitat. Alguns autors suggereixen que la classe d'ús o rol d'un sistema pot intervenir en aquesta relació. Per tant, cal conèixer si variables interventores derivades dels diferents rols poden ajudar a entendre amb més profunditat aquesta relació. En aquest marc, la tesi proposa tres models per analitzar les bretxes assenyalades. Primerament, amb el fonament de la perspectiva de sistemes, concilia la psicologia industrial i els models d'impacte de la tecnologia i proposa quins factors de l'individu — coneixement de la tasca i del sistema—, de la tecnologia —facilitat i utilitat del sistema— i de la tasca —facilitat de la tasca— i les seves interrelacions expliquen el rendiment. En segon lloc, basant-se en el model d'impacte de Seddon (1997), el qual considera que la qualitat de la informació i la qualitat del sistema expliquen la utilitat, afegeix el factor nivell d'intervenció del sistema (o nivell d'automatització) com a antecedent de la utilitat. En tercer lloc, fonamentat en la literatura sobre els rols d'un sistema d'informació, proposa un model en què el nivell d'assistència tant en el rol "automatitzar" com en el rol "informatitzar" condiciona la relació entre els antecedents (qualitat del sistema, qualitat de la informació i nivell d'intervenció del sistema) i la utilitat. Per a l'avaluació empírica s'utilitza el qüestionari com a mètode de recol•lecció de dades, el qual es construeix sobre la base d'instruments utilitzats anteriorment. S'obtenen dades de 246 usuaris de sistemes d'informació provinents de diverses àrees funcionals i sectors industrials. Les dades s'analitzen mitjançant el model d'equacions estructurals. Els resultats mostren: 1) Els factors proposats, associats als diferents components i les seves interrelacions, expliquen el rendiment. 2) La qualitat de la informació i el nivell d'intervenció són antecedents de la utilitat i, davant la presència d'aquests factors, la qualitat del sistema no resulta significativa i el resultat s'atribueix al fet que possiblement l'individu valora més els factors que donen suport directament a les seves activitats diàries que els atributs vinculats a la interfície. 3) La qualitat de la informació i el nivell d'intervenció impacten en la utilitat a través dels dos rols, però la qualitat de sistema només hi impacta a través del rol "informatitzar", no a través del rol "automatitzar", resultat que s'atribueix al fet que possiblement en el rol "automatitzar" la interacció home-màquina és més petita, fins al punt que l'individu la pondera com a menys rellevant. La tesi mostra a la gerència que: 1) En el context dels sistemes d'informació, la gestió del rendiment humà requereix potenciar factors dels diversos components (tasca, tecnologia i individu) però que, a més a més, aquests factors estan interrelacionats de tal manera que la intervenció en un factor pot incidir en un altre i ulteriorment en el rendiment. 2) El disseny i la construcció de sistemes d'informació ha d'enfortir factors associats no sols al rol "informatitzar" sinó també al rol "automatitzar" i, en aquest últim rol, s'ha de tenir una cura especial en la definició del nivell d'intervenció de la tecnologia, de manera que se n'aprofitin els avantatges relatius però es complementi amb l'individu. 3) Els efectes, diferenciats segons el rol dels antecedents (qualitat de la informació, qualitat del sistema i nivell d'intervenció) en la utilitat, poden ajudar a establir criteris i prioritats més efectius en les diverses etapes del cicle de vida d'un sistema d'informació.
Si bien la relación entre tecnología y desempeño humano ha sido estudiada por décadas, la práctica refiere que los beneficios esperados de la tecnología aún no se materializan del todo. En ese contexto, esta tesis ha detectado tres oportunidades para contribuir a una mayor comprensión de esta relación. Primero, la literatura previa se ha desarrollado en vertientes separadas poniendo énfasis sea en el componente humano —como la psicología industrial— o en el componente tecnológico —como los modelos de impacto de la tecnología sobre el desempeño— con escasos puntos de encuentro entre ambas. Sin embargo, la perspectiva de sistemas reconoce que el desempeño debe ser explicado de manera multidimensional, a través de factores vinculados a los distintos componentes. En esa medida, es necesario conocer qué factores de los distintos componentes —y sus interrelaciones— inciden sobre el desempeño. Segundo, los modelos de impacto de la tecnología han considerado el sistema de información sobre todo en su rol de proveedor de información y, en esa línea, estudian factores como la calidad del sistema o la calidad de la información para explicar la utilidad de un sistema. Sin embargo, diversos autores señalan que la provisión de información no es el único rol de un sistema, pues este cumple además el rol de automatizar tareas, rol que también puede incidir en su utilidad. Por ello, es necesario conocer si factores derivados del rol automatizar inciden sobre la utilidad. Tercero, los modelos de impacto de la tecnología consideran relaciones directas entre sus antecedentes (calidad del sistema y calidad de la información) y su utilidad; sin embargo, una relación directa puede limitar la comprensión acerca del mecanismo mediante el cual los antecedentes se relacionan con la utilidad. Algunos autores sugieren que el tipo de uso o rol de un sistema puede mediar esta relación. Por tanto, es necesario conocer si variables mediadoras derivadas de los distintos roles pueden ayudar a entender con mayor profundidad esta relación. En ese marco, esta tesis propone tres modelos para analizar las brechas señaladas. Primero, con el fundamento de la perspectiva de sistemas, concilia la psicología industrial y los modelos de impacto de la tecnología y propone qué factores del individuo —conocimiento de la tarea y del sistema—, de la tecnología —facilidad y utilidad del sistema— y de la tarea —facilidad de la tarea— y sus interrelaciones explican el desempeño. Segundo, basada en el modelo de impacto de Seddon (1997), el cual considera que la calidad de la información y la calidad del sistema explican la utilidad, añade el factor nivel de intervención del sistema (o nivel de automatización) como antecedente de la utilidad. Tercero, fundamentada en la literatura sobre los roles de un sistema de información, propone un modelo en el cual el nivel de asistencia tanto en el rol automatizar como en el rol informatizar median la relación entre sus antecedentes (la calidad del sistema, la calidad de la información y el nivel de intervención del sistema) y su utilidad. Para la evaluación empírica se utiliza el cuestionario como método de recolección de datos, el cual se construye sobre la base de instrumentos utilizados con anterioridad. Se obtienen datos de 246 usuarios de sistemas de información provenientes de distintas áreas funcionales y sectores industriales. La data se analiza mediante el modelo de ecuaciones estructurales. Los resultados muestran: 1) los factores propuestos, asociados a los distintos componentes y sus interrelaciones, explican el desempeño; 2) la calidad de la información y el nivel de intervención son antecedentes de la utilidad y, ante la presencia de estos factores, la calidad del sistema resulta no significativa, atribuyéndose este resultado a que posiblemente el individuo valore más los factores que apoyan directamente sus actividades diarias que los atributos vinculados a la interfaz; y 3) la calidad de la información y el nivel de intervención impactan en la utilidad a través de ambos roles, pero la calidad de sistema solo impacta a través del rol informatizar, no a través del rol automatizar, resultado que se atribuye a que posiblemente en el rol automatizar la interacción hombre‐máquina sea menor, a tal punto que el individuo la pondere como menos relevante. La tesis muestra a la gerencia que: 1) en el contexto de los sistemas de información, la gestión del desempeño humano requiere potenciar factores de los distintos componentes (tarea, tecnología e individuo) pero, además, estos factores están interrelacionados por lo que la intervención en un factor puede incidir en otro y ulteriormente en el desempeño; 2) el diseño y la construcción de sistemas de información debe fortalecer factores asociados no solo al rol informatizar sino también al rol automatizar y, en este último rol, se debe tener especial cuidado en la definición del nivel de intervención de la tecnología de tal manera que se aproveche sus ventajas relativas pero se complemente con el individuo; y 3) los efectos diferenciados según el rol de los antecedentes (calidad de la información, calidad del sistema y nivel de intervención) sobre la utilidad pueden ayudar a establecer criterios y prioridades más efectivas en las distintas etapas del ciclo de vida de un sistema de información.
Although the relationship between technology and human performance has been studied for decades, in practice the expected benefits of technology have not fully materialized. In this context, this thesis has detected three opportunities to contribute to a greater understanding of this relationship. Firstly, the literature to date has developed in separate streams, emphasizing either the human component ‐ as in industrial psychology ‐ or the technological component ‐ as in models of the impact of technology on performance ‐ with very few points of contact between the two. The systems perspective, however, recognizes that performance must be explained multidimensionally through factors linked to the various components. It is therefore necessary to know which factors of the various components ‐ and the relationships between them ‐ affect performance. Secondly, the models of the impact of technology have looked at the information system primarily in its role as supplier of information and thus study factors such as system quality or information quality to explain the usefulness of a system. However, several authors point out that supplying information is not the sole role of a system; it has a role in the automation of tasks, which may also affect usefulness. It is therefore necessary to know if factors derived from the automation role affect usefulness. Thirdly, the models of impact of technology consider the direct relationships between its antecedents (system quality and information quality) and its usefulness. A direct relationship, however, may limit comprehension of the mechanism by which antecedents relate to usefulness. Some authors suggest that the type of use or the role of a system may mediate this relationship. It is thus necessary to know whether mediating variables derived from the various roles can help to deepen understanding of this relationship. In this framework, this thesis proposes three models to analyse the stated gaps. Firstly, based on the systems perspective, it harmonizes industrial psychology and the models of the impact of technology and proposes which factors of the individual ‐ knowledge of the task and the system ‐, of technology ‐ ease and usefulness of the system ‐, and of the task ‐ ease of the task ‐ and their interrelationships, explain performance. Secondly, based on Seddon’s (1997) impact model, which considers that information quality and system quality explain usefulness, it adds the factor of level of intervention (or level of automation) of the system as an antecedent of usefulness. Thirdly, based on the literature about the roles of an information system, it proposes a model in which the level of assistance both in the automation role and the information role mediate the relationship between their antecedents (system quality, information quality and level of intervention of the system) and their usefulness. Data gathering for empirical evaluation used a questionnaire built on previously used instruments. Data was obtained from 246 users of information systems from a variety of functional areas and industrial sectors. Data analysis uses the structural equations model. The results show that: 1) the proposed factors, associated to the different components and their interrelationships, explain performance; 2) information quality and the level of intervention are antecedents of usefulness and, in the presence of these factors, system quality is not significant. This result is attributed to the fact that the individual possibly places higher value on the factors that directly support his daily activities than on the attributes relating to the interface; and 3) information quality and the level of intervention impact usefulness in both roles, but system quality only has an impact in the information role, not in the automation role. This is attributed to the fact that possibly the man‐machine interaction is less in the automation role such that the individual gives it less weight. The thesis shows management that: 1) in the context of information systems, human performance management requires the boosting of factors from different components (task, technology and individual) but also that these factors are interrelated so that intervention in one factor can affect another and ultimately affect performance. 2) the design and development of information systems should strengthen factors relating not only to providing information but also to automation, and in this latter special care should be taken to define the level of intervention of technology so as to make the most of relative advantages but complementing the individual; and 3) differentiated effects depending on the role of the antecedents (information quality, system quality and level of intervention) on usefulness can help to establish more effective criteria and priorities in the stages of the life cycle of an information system.

[cat] La finalitat de la recerca és arribar a definir que són els Entorns Personals d'Aprenentatge i les seves possibilitats en la societat actual. Per a això ens centrarem en conèixer el procés de construcció de cada un dels PLE dels professors universitaris, fet que ens ajudarà a comprendre les estratègies personals i docents emprades, al mateix temps que ens dóna pistes de la projecció futura que pot donar-se en el camp de l'e-learning. Per això considerem imprescindible esbrinar l'organització actual del PLE del professorat, mitjançant la recollida d'informació a través de qüestionaris en profunditat amb la seva anàlisi i posterior construcció del mapa conceptual, per representar el PLE i finalment poder dur a terme una anàlisi del mateix
[spa] La finalidad de la investigación es llegar a definir que son los Entornos Personales de Aprendizaje y sus posibilidades en la sociedad actual. Para ello nos centraremos en conocer el proceso de construcción de cada uno de los PLE de los profesores universitarios, hecho que nos ayudará a comprender las estrategias personales y docentes empleadas, al mismo tiempo que nos da pistas de la proyección futura que puede darse en el campo del e-learning. Para ello consideramos imprescindible averiguar la organización actual del PLE del profesorado, mediante la recogida de información a través de cuestionarios en profundidad con su análisis y posterior construcción del mapa conceptual, para representar el PLE y finalmente poder llevar a cabo un análisis del mismo
[eng] The purpose of the research is to define what are the Personal Learning Environments and their possibilities in today's society. For this we will focus on knowing the process of construction of each of the PLE of university professors, a fact that will help us to understand the personal and teaching strategies used, at the same time that gives us clues of the future projection that can occur in the field of e-learning. For this we consider essential to find out the current organization of the teachers' PLE, by collecting information through in-depth questionnaires with their analysis and subsequent construction of the conceptual map, to represent the PLE and finally to be able to carry out an analysis of it.

Aquesta tesi analitza com les organitzacions intenten palanquejar l’experiència dels ISRI (information system-related incidents) per tal d’evitar la recurrència de fallades i reduir-ne els impactes. En conseqüència, per estudiar-ho s’adopta una perspectiva d’aprenentatge situat i una visió pràctica per tal de respondre la pregunta: “Com aprenen les organitzacions de SI dels seus principals incidents interns, relacionats amb els sistemes d’informació?” Mitjançant el disseny d’un cas múltiple i inductiu, aquest estudi arriba a la conclusió que les organitzacions adopten una gran varietat de pràctiques durant i després del procés de gestió d’un incident. Això ha portat a l’articulació de cinc formes d’aprenentatge: 1) l’aprenentatge mitjançant la gestió de l’incident, 2) la reflexió posterior a l’incident, 3) l’aprenentatge transversal, 4) l’aprenentatge externalitzat i 5) l’aprenentatge a través de la substitució material. Si bé les dues primeres formes d’aprenentatge estan documentades en altres camps, aquest estudi mostra que les característiques dels ISRI afecten les pràctiques relacionades amb aquestes dues formes d’aprenentatge. A més, l’anàlisi se centra també en les altres tres formes, que semblen típiques d’aquest sector. L’aprenentatge transversal fa referència al fet que mentre algunes pràctiques d’aprenentatge se centren en incidents individuals, hi ha unes pràctiques específiques d’aprenentatge que tenen en compte molts esdeveniments adversos. L’aprenentatge externalitzat indica que l’experiència que s’obté d’un incident sovint es capitalitza confiant en proveïdors especialitzats a gestionar incidents. Finalment, la naturalesa particular dels processos de treball de la SI i la seva base material permeten aprendre a través de la substitució material. Aquesta tesi enriqueix la nostra comprensió dels processos pels quals les organitzacions aprenen dels ISRI i, per tant, contribueix als desenvolupaments teòrics de la literatura sobre el coneixement i l’aprenentatge. Més concretament, els resultats d’aquesta recerca qüestionen la visió temporal establerta sobre quan es produeix un procés d’aprenentatge. Si bé la literatura existent en matèria d’aprenentatge organitzacional assenyala que l’aprenentatge té lloc durant l’incident (a través de pràctiques de gestió de l’incident) o (immediatament) després (a través de la reflexió i l’aprenentatge posteriors a l’incident), aquest estudi suggereix que el model temporal del procés d’aprenentatge no s’exhaureix necessàriament en aquesta dicotomia. El concepte d’aprenentatge transversal indica la importància d’observar les pràctiques d’aprenentatge que tenen lloc paral•lelament i a una distància temporal considerable dels incidents que es produeixen en un moment adequat d’aprenentatge. La tesi se suma a la literatura sobre el coneixement destacant la importància dels règims de materialitat subjacents en el procés d’aprenentatge. La idea de l’aprenentatge a través de la substitució material mostra que el règim modular i adaptable de la materialitat que domina en els ISRI pot portar les organitzacions a beneficiar-se de la seva experiència en incidents, sense conèixer-ne necessàriament les causes i les seves possibles solucions. Finalment, la tesi ens ajuda a comprendre millor el rol de la política i la governança de l’aprenentatge a partir dels incidents en el sector de la SI. I ho fa en subratllar els rols de neutralització (enfront de normalització) i de dramatització (enfront de racionalització) en el procés d’aprenentatge. Aquest estudi ha descobert que la ignorància dels actors influents en els aspectes tècnics del problema pot aprofitar-se per part dels agents d’aprenentatge per tal de sumar-se a la pressió política necessària per impulsar les iniciatives d’aprenentatge. L’estudi també destaca la importància crítica de la governança organitzacional per al procés d’aprenentatge. El concepte d’aprenentatge externalitzat subratlla la importància del sistema de governança de l’aprenentatge, que complementa les dues governances d’aprenentatge dominants en la literatura –és a dir, l’aprenentatge intraorganitzatiu i l’interorganitzatiu. Això demostra que, per treure profit de les experiències d’incidents passats, les organitzacions poden evitar fer pràctiques d’aprenentatge, especialment quan tracten amb una gran varietat de tecnologies canviants (abstinència d’aprenentatge), perquè el coneixement que se n’obtingui probablement serà obsolet o perdrà valor amb el temps.
Esta tesis analiza cómo las organizaciones intentan apalancar la experiencia de los ISRI (information system-related incidents) para evitar la recurrencia de fallos y reducir sus impactos. En consecuencia, para su estudio se adopta una perspectiva de aprendizaje situado y una visión práctica para dar respuesta a la pregunta: “¿Cómo aprenden las organizaciones de SI de sus principales incidentes internos, relacionados con los sistemas de información?” Mediante un diseño de un caso múltiple e inductivo, este estudio llega a la conclusión que las organizaciones adoptan una gran variedad de prácticas durante y después del proceso de gestión de un incidente. Esto ha llevado a la articulación de cinco modos de aprendizaje: 1) aprendizaje mediante la gestión del incidente, 2) reflexión posterior al incidente, 3) aprendizaje transversal, 4) aprendizaje externalizado y 5) aprendizaje a través de la sustitución material. Si bien los dos primeros modos de aprendizaje están documentados en otros campos, el presente estudio muestra que las características de los ISRI afectan las prácticas relacionadas con estos dos modos de aprendizaje. Además, el análisis se centra también en los otros tres modos, que parecen típicos de este sector. El aprendizaje transversal se refiere al hecho de que mientras algunas prácticas de aprendizaje se centran en incidentes individuales, existen prácticas específicas de aprendizaje que tienen en cuenta múltiples eventos adversos. El aprendizaje externalizado indica que la experiencia que se obtiene de un incidente con frecuencia se capitaliza confiando en proveedores especializados en gestionar incidentes. Finalmente, la naturaleza particular de los procesos de trabajo de la SI y su base material permiten aprender a través de la sustitución material. Esta tesis enriquece nuestra comprensión de los procesos por los cuales las organizaciones aprenden de los ISRI y, por tanto, contribuye a los desarrollos teóricos de la literatura sobre el conocimiento y el aprendizaje. Más específicamente, los resultados de esta investigación cuestionan la visión temporal establecida sobre cuándo se produce un proceso de aprendizaje. Si bien la literatura existente en materia de aprendizaje organizacional señala que el aprendizaje tiene lugar durante el incidente (a través de prácticas de gestión del incidente) o (inmediatamente) después (a través de la reflexión y el aprendizaje posteriores al incidente), el presente estudio sugiere que el modelo temporal del proceso de aprendizaje no se restringe necesariamente a esta dicotomía. El concepto de aprendizaje transversal indica la importancia de observar las prácticas de aprendizaje que tienen lugar paralelamente y a una distancia temporal considerable de los incidentes que se producen en un momento adecuado de aprendizaje. La tesis se suma a la literatura sobre el conocimiento destacando la importancia de los regímenes de materialidad subyacentes en el proceso de aprendizaje. La idea del aprendizaje a través de la sustitución material muestra que el régimen modular y adaptable de la materialidad que domina en los ISRI puede llevar a las organizaciones a beneficiarse de su experiencia en incidentes, sin conocer necesariamente las causas de dichos incidentes y sus posibles soluciones. Finalmente, la tesis mejora nuestra comprensión del rol de la política y la gobernanza del aprendizaje a partir de los incidentes en el sector de la SI. Al efecto, subraya los roles de neutralización (frente a normalización) y dramatización (frente a racionalización) en el proceso de aprendizaje. Este estudio ha descubierto que la ignorancia de los actores influyentes en los aspectos técnicos del problema puede ser aprovechado por los agentes de aprendizaje para sumarse a la presión política necesaria para impulsar las iniciativas de aprendizaje. El estudio también destaca la importancia crítica de la gobernanza organizacional para el proceso de aprendizaje. El concepto de aprendizaje externalizado subraya la importancia del sistema de gobernanza del aprendizaje, que complementa las dos gobernanzas de aprendizaje dominantes en la literatura –es decir, el aprendizaje intraorganizativo y el interorganizativo. Ello demuestra que, para sacar provecho de las experiencias de incidentes pasados, las organizaciones pueden evitar realizar prácticas de aprendizaje, especialmente cuando tratan con una gran variedad de tecnologías cambiantes (abstinencia de aprendizaje), puesto que el conocimiento que se obtiene probablemente será obsoleto o perderá valor con el tiempo.
This thesis examines how organizations try to leverage the experience of major information system-related incident (ISRI) to avoid the recurrence of failure and to reduce their impacts. Accordingly, the study utilizes a situated learning perspective and a practice view to respond to the question “how do IS organizations learn from their internal, large Information system-related incidents?” Employing a multiple, inductive case study design, the study found that organizations adopt a wide range of practices during and after the incident handling process. This resulted in articulating five learning modes: 1) learning through incident handling, 2) post-incident reflection, 3) transversal learning, 4) outsourced learning, and 5) learning through material replacement. Although the first two learning modes are documented in other domains, the study shows how the characteristics of ISRIs affect the practices associated to these two learning modes. Further, the analysis focuses on the other three learning modes that seem to be typical of this sector. Transversal learning refers to the fact that while some of the learning practices are focused on individual incidents, specific learning practices exist which take into account multiple adverse events. Outsourced learning indicates that capitalizing on the experience of an incident is often carried out through relying on specialized providers that handle incidents. Finally, the particular nature of the IS work processes and its material basis allow for learning through material replacement. The thesis enriches our understanding of the processes whereby organizations learn from ISRIs, thus providing contributions to theoretical developments in knowledge and learning literature. More specifically, the results of the research challenge the established temporal view about when learning process takes place. While the existing literature on organizational learning suggests that learning takes place either during incident (through incident handling practices) or (right) after (through post-incident reflection and learning), the current study suggests that the temporal pattern of learning process is not necessarily confined to this established dichotomy. The concept of transversal learning indicates the importance of looking at learning practices that take place in parallel and with a considerable temporal distance from incidents that occur in a proper moment of learning. The thesis adds to knowledge literature by foregrounding the importance of the materiality regimes underlying the learning process. The idea of learning through material replacement shows that the modular, adaptable regime of materiality that dominates ISRIs can lead organizations to benefit from their incident experience, without necessarily knowing the causes of incidents and their potential solutions. Finally, the thesis advances our understanding of the role of politics and governance of learning from incidents in the IS sector. It does so by highlighting the role of neutralization (versus normalization) and dramatization (versus rationalization) in the process of learning. The study found that the ignorance of influential actors about the technical aspects of the problem could be leveraged by learning agents to add to the political pressure needed to drive learning initiatives. The study also highlights the critical importance of organizational governance for the process of learning. The concept of outsourced learning underscores the importance of a learning governance system, which complements the two dominant learning governances in the literature –i.e., intra and inter-organizational learning. This shows that for capitalizing on the experiences of past incidents, organizations might avoid performing learning practices, especially when they are dealing with a wide range of changing technologies (learning abstinence), since the knowledge gained is expected to be obsolete or decrease in value through time.

Irrumpir lo artístico, perturbar lo pedagógico: La Investigación Artística como espacio social de producción de conocimiento es una investigación conformada por dos partes: esta tesis y dos vídeos: En colaboración y conflicto. El trazo de nueve modos de conocer. La investigación que realicé durante cuatro años (2011-2015) tuvo como foco de interés responder a la pregunta: ¿Cómo se producen conocimientos a partir de los procesos artísticos, y qué espacios sociales se forman en esta producción? Para intentar responder a esta pregunta mi investigación se vinculó por un lado, con el proyecto artístico La Síndrome de Sherwood de la artista Núria Güell y el comisario Oriol Fontdevila, y por otro lado, se internó en la tarea de efectuar un repaso de la cuestión sobre los debates actuales en torno a la Investigación Artística. Junto con la artista y el comisario, y combinando herramientas basadas en la etnografía (visual), métodos artísticos audiovisuales, y modos de interpretación del material inspirados en la Grounded Theory de la segunda generación, conformé una Investigación Artística que interrogó los modos en que la artista, el comisario y la investigadora construimos un espacio social de producción de conocimiento. Las relaciones pedagógicas tejieron un espacio social que, a través de un vídeo, desveló nueve modos de conocer por los que Oriol y Núria construyeron conocimientos a la vez que un proyecto artístico. ¿Cómo pueden estos modos de conocer informar sobre las nuevas posibilidades que abre la Investigación Artística? ¿Cómo se modifica lo artístico y lo pedagógico al analizarlos como relaciones espaciales, sociales y políticas que constituyen espacios de saber y de ser?
Breaking the artistic, disturbing the pedagogical: The Artistic Research as social space of knowledge production is a research in two parts that includes the written thesis and a two-video set named En colaboración y conflicto. El trazo de nueve modos de concer. The research I conducted for four years (2011-2015) sought to answer the question: How is knowledge produced out of the artistic processes, and what spaces are formed in this production? In order to answer these questions, I focused on two main aspects. On the one hand, my investigation was linked to the artistic project La Síndrome de Sherwood by Núria Güell (artist) and Oriol Fontdevila (curator). On the other hand, it ventured to make a statement of the current situation of the ongoing debate on Artistic Research. Along with the artist and the curator, I mixed research tools based on (visual) ethnography, audiovisual artistic tools, and modes of interpretation inspired by the Second Generation of the Grounded Theory so as to shape an Artistic Research that questioned the ways in which we, the artist, the curator and the researcher, built spaces of knowledge production. The pedagogical relationships wove a social space that unveiled the nine modes of knowing through which Oriol and Núria generated both knowledge and an art project at once by means of a video. How can these ways of knowing inform us of the new possibilities opened by Art Research? How are the artistic and the pedagogical modified when analyzed as spatial, social and political relationships that constitute spaces of knowing and being?

Contribuir con la ampliación y pertinencia de la oferta de posgrados en las Instituciones de Educación Superior (en adelante IES) colombianas implica asumir tres retos: el primero es entender los posgrados en el marco de la economía del conocimiento, el segundo, considerar las necesidades para el desarrollo de las capacidades científicas en el marco de los programas de formación avanzada y, por último, dar cuenta de las necesidades específicas de las Educación Superior Posgradual en el contexto colombiano. Por lo anterior, la investigación denominada “Análisis de la oferta de posgrados en Colombia: el caso de las universidades con acreditación de alta calidad” tiene como objetivo identificar los campos de mejora de la oferta de posgrados y, a partir de dichos hallazgos, proponer lineamientos de política que contribuyan a la ampliación y pertinencia de estos programas académicos en Colombia. Desde el punto de vista metodológico, la indagación se centra en el análisis de la educación formal, terciaria, de nivel universitario y, en particular, de carácter posgradual. Lo anterior obliga a señalar que los sistemas de enseñanza terciaria de alto rendimiento, en los que detendremos la mirada, corresponden a una gama amplia de modelos institucionales, no solo universidades que se han dedicado al campo de la investigación, sino también institutos politécnicos, escuelas de humanidades, community colleges, universidades abiertas, etc., (Salmi, 2009), que en conjunto producen la variedad de trabajadores y empleados calificados que el mercado laboral necesita. En ese contexto la formación avanzada responde a las fuerzas del mercado, lo que se evidencia en alta demanda de personal cada vez mas especializado. Por ende, se hace necesario desarrollar un análisis en profundidad de la oferta de posgrados de las Universidades Acreditadas con Alta Calidad en Colombia, que permita orientar las políticas de Educación Superior necesarias para que las Universidades que las adopten e integren contribuyan a la ampliación y pertinencia de los Posgrados. Respecto a dicha necesidad, el estudio recurre a varias herramientas, a saber, análisis documental, análisis DAFO y aplicación de encuestas para cada una de las IES acreditadas. Esta primera etapa conlleva a la parte más ambiciosa del proyecto, en el que se realiza una visita a cada una de las IES para llevar a cabo una entrevista de rigor a los líderes institucionales de posgrados. Luego del proceso de investigación y sistematización de los resultados encontrados se logró identificar ampliamente cuáles son los campos de mejora de la Educación Posgraduada en Colombia. A modo de síntesis, se presentan en tres elementos principales; el primero sobre los retos asociados al desarrollo de la educación posgraduada en el contexto de la economía del conocimiento, el segundo acerca de los retos en relación al desarrollo de las capacidades científicas de las instituciones de educación y su respectivo papel frente al desarrollo del país, y finalmente los desafíos que debe asumir la formación posgraduada respecto a respuestas concretas a las necesidades sociales del país. Por último, el trabajo investigativo genera un documento de acceso abierto para que las instituciones en proceso de acreditación, basadas en la experiencia de las acreditadas de Alta Calidad, creen o ajusten sus lineamientos de posgrados tomando como línea base el texto denominado “Lineamientos para el diseño de Políticas de Posgrados para las IES colombianas” y, con ello, se logre una ampliación y pertinencia de los Posgrados en Colombia.
Contributing to the expansion and relevance of the offer of postgraduate programs in Institutions of Higher Education in Colombian, involves taking into account three 3 challenges: the first is to understand postgraduate programs within the framework of knowledge economy, the second is to consider the requirements for the development of scientific capacities in the framework of the postgraduate programs and finally, give an account of the specific needs of the Posgradual Higher Education in the Colombian context. Hence, the objective of the research called "Analysis of the offer of postgraduate programs in Colombia: the case of universities with high quality accreditation" is to identify areas of improvement of the offer of postgraduate programs, and from these findings, propose policy guidelines that contribute to the development and relevance of these academic programs in Colombia. From the methodological point of view, the inquiry focuses on the analysis of formal education, tertiary education, education at university and, in particular, posgradual education. This forces to indicate that tertiary education of high-performance systems, those in which we will look into, correspond to a wide range of institutional models, not only about universities that have been dedicated to research, but also in polytechnic institutes, humanities schools, community colleges, open universities, etc. (Salmi, 2009), which together produce the variety of workers and skilled employees needed by the labor market. In this context, the postgraduate programs respond to market forces, which is evidenced by the high demand for increasingly specialized personnel. Therefore, it was necessary to develop an in-depth analysis of the postgraduate offer in Universities Accredited with High Quality in Colombia, that allows to guide Higher Education policies necessary for the universities that adopt and integrate them to contribute to the development and relevance of postgraduate programs. In this respect, the study uses several tools: documentary analysis, SWOT analysis, design and application of surveys to each of the accredited Higher Education Institutions. This stage leads to the most ambitious part of the project, in which the investigator visits each one of the Institutions to have rigorous interviews with postgraduate institutional leaders. After the process of research and systematization of the results, some possible improvements of postgraduate education in Colombia were identified. As synthesis, bellow are presented three main elements; the first about the challenges associated with the development of postgraduate education in the context of the knowledge economy, the second about the challenges in relation to the development of the scientific capacities of educational institutions and their respective role on the development of the country, and finally the challenges which should take the postgraduate education with respect to concrete answers to the social needs of the country. Finally, this investigative work generates a document for Institutions of Higher Education in the process of accreditation, based on the experience of the Institutions that already have High Quality Accreditation, so they can create or adjust their postgraduate programs guidelines taking as base line and into account the text named “Guidelines for the design of policies for postgraduate programs for the Colombian Institutions of Higher Education” and, thereby, achieve enlargement and relevance of postgraduate programs.

La gestió del coneixement és una disciplina que s'inicia a la dècada dels anys 90 i que s’està desenvolupant de manera vertiginosa. Més que una moda o objecte d'exercici intel • lectual és una àrea de recerca i aplicació que està vigent i que probablement arribarà al seu estat de maduresa durant la present dècada. Aquest treball és una revisió de l'estat de l'art de la Gestió del Coneixement (GC) i la seva aplicació en empreses xilenes. La primera part presenta als actuals investigadors, treballs i línies de recerca en la matèria. Tot i que la selecció no inclou tots els investigadors i consultors, sí recull alguns dels més citats així com les seves publicacions i els autors més destacats dels últims anys. A l’annex 7.5 de la tesi hi ha una detallada relació de treballs i línies de recerca. Aquest treball busca determinar i analitzar l'ús de les estratègies organitzacionals i tecnològiques per implementar programes de gestió del coneixement en empreses Xilenes. Està organitzat en cinc capítols principals. Les conclusions fonamentals no són encoratjadores respecte de l'ús d'aquestes pràctiques en empreses xilenes, i molt menys en empreses de menor grandària, a Xile i el món la mida de les organitzacions guarda relació directa amb l'ús de les pràctiques, i la indústria més avançada a Xile és la indústria de la mineria, que és l'única que es compara de manera equivalent a indústries alemanyes o canadencs respecte del nivell d'adopció de la GC. El baix nivell d'Innovació determinat a Xile correlaciona de manera directa amb l'ús de pràctiques de GC, hi ha grans reptes per a millora dels índexs d'ús de GC, innovació de països en vies de desenvolupament com Xile, Mèxic, Turquia i Polònia, suggeriments sobre els propers passos es plantegen en les conclusions
La gestión del conocimiento es una nueva disciplina que se inicia en la década de los 90s y que está desarrollándose de manera vertiginosa, más que una moda u objeto de ejercicio intelectual es un área de investigación y aplicación que está vigente y que probablemente llegará a su estado de madurez durante la presente década. Este trabajo es una revisión del estado del arte de la Gestión del Conocimiento (GC) y su aplicación en empresas chilenas, en la primera parte presenta a los actuales investigadores, trabajos y líneas de investigación en la materia, si bien la selección no considera a todos los investigadores y consultores, considerada algunos de los más citados, sus publicaciones y los autores más destacados de los últimos años, se complementa con una detallada lista de trabajos y líneas de investigación en el anexo 7.5 de la tesis. Este trabajo busca determinar y analizar el uso de las estrategias organizacionales y tecnológicas para implementar programas de gestión del conocimiento en empresas Chilenas. Esta organizado en cinco capítulos principales. Las conclusiones fundamentales no son alentadoras respecto del uso de estas prácticas en empresas chilenas, y mucho menos en empresas de menor tamaño, en Chile y el mundo el tamaño de las organizaciones guarda directa relación con el uso de las practicas, y la industria más avanzada en Chile es la industria de la minería, que es la única que se compara de manera equivalente a industrias alemanas o canadienses respecto del nivel de adopción de la GC. El bajo nivel de Innovación determinado en Chile correlaciona de manera directa con el uso de prácticas de GC, existen grandes desafíos para mejora de los índices de uso de GC, innovación de países en vías de desarrollo como Chile, México, Turquía y Polonia, sugerencias sobre los próximos pasos se plantean en las conclusiones.
In 1986 he published Kunskapsföretaget (Sveiby 1986), some consider this the beginning of Knowledge Management (KM), in 1991, Thomas A. Steward appeared in Fortune magazine to its readers the concept of Knowledge Management and Intellectual Capital. His several articles about the terms caused Intellectual Capital and Knowledge corporate terms were popular at the time. Then Ikujiro Nonaka and Hirotaka Takeuchi proposed a theory of corporate knowledge creation in his famous 1995 book "The Knowledge-Creating Company: How Japanese Companies Create the Dynamics of Innovation (The knowledge creating company: How Japanese companies create the dynamics of Innovation), being one of the most cited books in the knowledge management literature. Several authors consider these researchers and parents of the GC. These basic principles have informed the creation of a new discipline called Knowledge Management. Governments and businesses around the world have been using these new practices during the last two decades. This work is related to the concept, research and use of KM in Chile and the new technologies that support this application. What is knowledge management applied to the company?, What is the status of e-learning in Chile, how we can contribute to build the intangible value of knowledge in organizations?, What are the KM technologies used today? , what is the level of actual use of knowledge management practices (KM) ? and how it compares this actual level of use with that of other countries?, these are simple questions without clear answers, this has been the main objective of this research, help clarify and understand the theory and implementation mechanisms of knowledge management strategies in Chilean companies, find out which are the most used technologies and what are the main difficulties in the implementation of KM programs in Chilean companies. Knowledge Management has been established as a discipline since 1995, currently there are a wide range of university courses, publications, consultants and some collaborative technologies dedicated to the study, promotion and use of KM. Many companies have dedicated resources to this emerging discipline that tries to focus on general knowledge as a corporate asset in the development and strengthening of the channels through which knowledge and information flow across organizations, in the use of collaborative technologies and how this flow of information helps to make better decisions, and how improve innovation and make the corporate knowledge an important asset of the company. The key variables in KM programs are people, processes, technology support and intellectual capital, how to exploit these intangible assets is not easy, during years the companies have focused on intangible values, such as your brand, your prestige, organizational culture, its customers, its processes, its strategy, its senior management, flexibility, competitiveness among others, all paths resulting in practices and associated technologies that seek to maximize the potential of each of these assets, however, knowledge management has been left behind especially in countries with lower levels of development as Chile. Technology has been a catalyst for improvements and enabled quantum leaps on all these practices, at the end of the day, after two hundred years of industrialization, we are searching for techniques that allow us to make organizations and companies more productive and successful. But how we manage business knowledge ?, how to solve the training of staff in massive industries with high turnover ?, which variables and techniques allow us to incorporate new organizational tools?, how to integrate new technology tools to the existing culture of the organization ? are some ssues with still an early stage of analysis and discussion. This paper seeks to identify and analyze the use of organizational and technological strategies to implement knowledge management programs in Chilean companies.

In the first phase a historical and descriptive is carried out, in analyzing both the foundations and history of intellectual capital as its corrent state. We proceed to analyse definitions of intangible assets from diferents fields, the classification of its components and finally, the diferent assessment methods available, focusing on those methods suitable for the businesses of the type SMEs that are the subject of our study. Finally, in this first phase, we have been analyzed the accounting treatment of intangible assets. However, in this first phase of the work, we identify those studies focused on the relationship between intellectual capital and business income or other factors, particularly in the context of SMEs. In the second phase, a fieldwork or an empirical research, the strategy of our inquiry focus on designing a measurement instrument itself for the SMEs considering the basic features of the models analysed in the first phase of the thesis. We have extracted the basic features of one of the models analysed motivated to be suitable model, flexible and adaptable to any organization, and we have adapted to the type of organization we want to analyse with the help of an expert group. To measure and analyse the indicators of each component of intellectual capital, we made a vàlid questionnaire panel. From here, we have applied the model through the questionnaire. The designed model displays the set of relationships that define an organization considered highly connected where you can find the strategic vision of the company at the center. An efficient management of the potential capacities of each one of the components of the CI, is closely linked to the strategic business vision and it has to become a key factor for obtaining a sustantaible competitive advantage. The following methodology was to perform a case study. From certain límits set in the SABI database system, a group of companies (18) of the type SMEs, from industrial sector, and located in the province of Girona, have been obtained. For the case study, we have used quantitative methods, from the treatment and intepretation of numerical data and qualitative methods, channeled through the questionnaire in which the information was obtained directly from the managers of SMEs. Thus, from the empirical data obtained in this phase we have been able to validate or not the hypotesis of the thesis. In the third phase, the investigation is closed through an exploratory analysis through the validation of hypothesis, the conclusions and future lines of approach to exploration.
En una primera fase es duu a terme un treball històric i descriptiu, en el qual s’analitzen tant els fonaments i història del capital intel•lectual com el seu estat actual. Es procedeix a analitzar les definicions d’actiu intangible des dels diferents àmbits, la classificació dels seus components i, finalment, els diferents mètodes de valoració existents, incidint en aquells mètodes més adients per a les empreses del tipus PIME i que són objecte del nostre estudi. Finalment, en aquesta primera fase hem analitzat el tractament en l’àmbit comptable dels actius intangibles. Tanmateix en aquesta primera fase del treball m´he centrat a identificar aquells estudis que vinculen el capital intel•lectual i els rendiments empresarials o d’altres factors, en especial en el context de la PIME. En una segona fase, estudi empíric o treball de camp, l’estratègia de la nostra recerca l’hem centrat a dissenyar un instrument de mesura propi per a la PIME considerant les característiques bàsiques dels models analitzats a la primera fase del treball. Hem extret les característiques bàsiques d’un del models analitzats motivades per ser un model adequat, flexible i adaptable a qualsevol organització, i les hem adaptat a la tipologia d’organització que volem analitzar amb l’ajuda d’un grup d’experts. Per tal de mesurar i analitzar els indicadors de cada component de capital intel•lectual. Hem confeccionat un qüestionari validat per aquest grup d’experts. A partir d’aquí, hem aplicat el model a través del qüestionari. El model dissenyat mostra el conjunt de relacions que defineixen una organització considerada altament connexa on al centre es troba la visió estratègica de l’empresa. Una gestió eficient del potencial de les capacitats de cada un dels components del C.I. estretament vinculada a una visió estratègica empresarial i que ha d’esdevenir un factor clau per a l’obtenció d’avantatge competitiu sostenible. La metodologia que hem emprat ha estat la de realitzar un estudi de casos. A partir d’unes limitacions fixades a la base de dades del sistema SABI, s’ha obtingut el cas a analitzar, un grup d’empreses (18) del tipus PIME, sector industrial, i ubicades a la província de Girona. Per a l’estudi del cas, s’han utilitzat mètodes quantitatius, a partir del tractament i interpretació de dades numèriques i mètodes qualitatius, canalitzades a través del qüestionari en què la informació s’ha obtingut directament dels directius de les pimes. D’aquesta manera, les dades empíriques obtingudes en aquesta fase són les que han permès validar o no les hipòtesis de la tesi. A la tercera fase, es tanca la investigació a través d’una anàlisi exploratòria en la qual hem validat unes hipòtesis, hem obtingut unes conclusions finals tant del model com de les hipòtesis i el plantejament de les línies futures d’exploració.

Durant la darrera dècada, a causa de la necessitat de recuperacióeconòmica desprésde la crisi d’Internet i la recessió mundial, la innovacióoberta ha emergit com la nova estratègia d’innovació per a organitzacions en el sector privat i el públic. La innovacióoberta ha guanyat importància en les estratègies d’innovació de les empreses multinacionalsa causa del ràpidcreixement dels mercats d’idees i tecnologies, els mateixos que són una alternativa per a la comercialització de solucionstecnològiquesmitjançantllicències i patents. D’altra banda, atesa la necessitat de sistemes públics d’innovació que facilitin la col•laboració entre empresesnacionals i internacionals, els governs han dissenyat nous programes i estratègies per capturar els beneficis en inversionsde R+D. Aquesta tesi doctoral està composta per set articles de recerca que tracten la innovació oberta des dediversos nivells d’anàlisi.Es tracta d’un estudi profundsobre la innovacióobertades del nivell de projectes fins al nivell de sistemes regionals d’innovació, queproporciona, així,una contribució única i suficient per explicar científicament el fenomen d’estudi. També ofereix recomanacions valuoses per a directius i gestors d’innovació en el sector públic i el privat. Els estudis que es presenten en aquesta tesi doctoral inclouen una exploració de diversos tipus d’intermediaris d’innovació a Europa i als Estats Units, l’anàlisi de la qual posaen evidència l’existència de diversos enfocaments i propostes de valor que adopten elsintermediaris d’innovació. En primer lloc, dos estudis diferents se centren en el model de negoci dels intermediaris d’innovaciód’una cara,one-sided, i de dues cares, two-sided. Aquests dos estudis de cases basen en informació obtinguda a partir d’entrevistes, enquestes i documentació pública. En segon lloc, un altre cas d’estudi,elaborat a l’empresa NineSigma –unintermediari d’innovació–, revela com els intermediaris no tan sols sónútils per obtenir noves respostes a problemes tecnològics en els mercats d’idees i tecnologies, sinó també per ajudar les empreses en l’articulació i lacodificació del coneixement.Tots aquests estudis han revelat que les empresescerquen el coneixement extern per accelerar els seus processos d’innovació, ja que les solucions obtingudes els permetencomercialitzar els productes en els mercatsmés ràpidament. En tercer lloc, un cinquè estudi confirma l’ús de la innovacióoberta com a estratègia de col•laboració per accelerar el procés d’innovació.Això no obstant, la col•laboració amb socis científics no beneficia el fet d’accelerar projectes d’innovació tecnològica. Així mateix, aquest estudi suggereix que els projectes de risc corporatiu,venture capital, i unitats de negocis establertes com a core businesses beneficien de la col•laboraciódirecta amb socis de mercat i universitats. Finalment, els dos estudis finals proporcionen directrius de polítiques d’innovacióa la Unió Europea i al sistema d’innovació del Mediterrani, en què la innovacióoberta i la innovació de serveis imodels de negoci representen la novetat en un estudi d’escala política. En general, aquesta tesi doctoral intenta connectar els estudis emergents d’innovacióoberta amb les teories de gestió de la innovació, com són els intermediaris d’innovació, les capacitats dinàmiques, la velocitat de la innovació, elrisc corporatiu i les polítiques d’innovació. Les principals contribucions acadèmiques d’aquesta tesi són: a) una tipologia del model de negoci de diversos intermediaris d’innovació;b) una contribució al model de Zollo i Winter (2002) sobre els mecanismes d’aprenentatge a partir del’ús dels intermediaris; c) laconfirmació empíricaque la innovacióoberta accelera la velocitat dels processos d’innovació;d) la primera publicaciósobre el sistema d’innovació del Mediterrani, i e) noves polítiques d’innovació per ala Unió Europea. Finalment, l’estudi de la innovacióoberta a diversos nivells, des demúltiples perspectives teòriques, l’ús de dades qualitatives i quantitatives, i els diferents mètodes d’anàlisi han facilitat el descobriment de noves oportunitats de recerca,que es presentenal final d’aquesta tesi.
Durante la última década, debido a la necesidad de recuperación económica después la crisis de Internet y recesión mundial, la innovación abierta ha emergido como la nueva estrategia de innovación para organizaciones en el sector privado y público. La innovación abierta ha ganado importancia en las estrategias de innovación de las empresas multinacionalesdebido al rápido crecimientos de los mercados de ideas y tecnologías, los mismos que son una alternativa para la comercialización de soluciones tecnológicas a través delicencias y patentes. Por otra parte, dada la necesidad de sistemas públicos de innovación que faciliten la colaboración entre empresas nacionales e internacionales, los gobiernos han diseñando nuevos programas y estrategias para capturar los beneficios en inversionesde I+D. La presente tesis doctoral está compuesta por siete artículos de investigación que abordan la innovación abierta desde diferentes niveles de análisis. Los mismos proporcionan un profundo estudio sobre la innovación abierta, desde el nivel de los proyectos hasta el nivel de sistemas regionales de innovación, proporcionando así una contribución única y suficiente para explicar científicamente el fenómeno de estudio y proporcionar recomendaciones valiosas para directivos y gestores de innovación en sectores públicos y privados. Los estudios presentados en esta tesis doctoral incluyen una exploración de diferentes tipos de intermediarios de innovación en Europa y EE.UU., donde el análisis pone en evidencia la existencia de diferentes enfoques y propuestas de valor adoptados por los intermediarios de innovación. Primero, dos diferentes estudios se centran en el modelo de negocio de los intermediarios de innovación de una cara “one-sided” y dos caras “two-sided”. Estos dos estudios de caso se basan en información obtenida mediante entrevistas, encuestas y documentación pública. Posteriormente, un caso de estudio más elaborado en la empresa NineSigma - un intermediario de innovación - revela cómo los intermediarios no son sólo útiles para obtener nuevas respuestas a problemas tecnológicos en los mercados de ideas y tecnologías, sino también para ayudar a las empresas en la articulación y codificación del conocimiento.Todos estos estudios han revelado que las empresas buscan el conocimiento externo para acelerar su proceso de innovación, ya que las soluciones obtenidas les permitiría comercializar más rápidamente los productos en los mercados. Tercero, un quinto estudio confirma el uso de la innovación abierta, como estrategia de colaboración para acelerar el proceso de innovación. Sin embargo, la colaboración con socios científicos no beneficia ha acelerar proyectos de innovación tecnológica. Asimismo, este estudio sugiere que los proyectos de riesgo corporativo “venture capital” y de unidades de negocios establecidas ¨core Business” se benefician de la colaboración directa con socios de mercado y universidades. Finalmente, los dos estudios finales proporcionan directrices de política de innovación en la Unión Europea y en el Sistema de Innovación del Mediterráneo, donde la innovación abierta, la innovación de servicios y modelos de negocio representan la novedad en un estudio a nivel de la política. En general, esta tesis doctoral intenta conectar los estudios emergentes de innovación abierta y las teorías de gestión de la innovación, tales como los intermediarios de innovación, las capacidades dinámicas, la velocidad de la innovación, riesgo corporativo y la política de innovación. Las principales contribuciones académicas en esta tesis son: a) una tipología del modelo de negocio de diferentes intermediarios de innovación; b) una contribución al modelo de Zollo y Winter (2002) sobre los mecanismos de aprendizaje a través del uso de los intermediarios; c) laconfirmación empíricaque la innovación abierta acelera la velocidad de los procesos de innovación; d) la primera publicación sobre el Sistema de Innovación del Mediterráneo; y e) nuevas políticas de innovación para la Unión Europea. Finalmente, el estudio de la innovación abierta a diferentes niveles, desde múltiples perspectivas teóricas, el uso de datos cualitativos y cuantitativos y los diferentes métodos de análisis han facilitado el descubrimiento de nuevas oportunidades de investigación las que son presentadas al final de esta tesis.
Over the last decade, open innovation has impacted and enhanced firms’ collaboration strategies and public policy programs as this new ‘paradigm shift’ emerged from business’ needs to recover from the dot-com crash and belt-tightening of global recession. In this new wave of innovation, companies refocused on organic growth and in customer and consumer markets to enrich their business units and new corporate venturing initiatives. Also, open innovation gained importance in firm’s innovation strategies as technology and idea markets became a path to commercialize undeveloped solutions via licenses and patents. Moreover, given the need of innovation systems that require the collaboration among firms locally and internationally, public governments are designing new programs and strategies to capture the benefits of investment in R&D programs. This doctoral thesis addresses the aforementioned issues and provides a multi-level research framework that is comprised by seven complementary research articles. These provide a broad perspective on open innovation, from the project level to the innovation system level of analysis, each analyzing a unique area in enough depth to provide all the necessary insights and future valuable guidelines to managers and policy makers. The studies include an exploration of different types of innovation intermediaries in Europe and the US where the analysis reveals different approaches and value propositions adopted by innovation intermediaries. Two further studies focus on the business model of one-sided and two-sided innovation intermediaries and how these create and capture value for firms in technology and idea markets. These two independent case studies rely on archival information, interviews and surveys. A further in-depth case study of NineSigma – an innovation intermediary – reveals how intermediaries are not only beneficial to capture ideas from technology and idea markets but also to assist firms in articulating and codifying firms’ scientific problems. All these studies revealed firms’ seek for external knowledge to speed up their innovation process, as earlier results would allow them to launch faster products to market or determine the commercial unavailability of corporate venturing initiatives. The fifth study confirms open innovation collaboration speeds up the innovation process but collaboration with scientific partners do not help to speed up projects. Also, this study suggests when corporate venturing and core business unit can benefit from collaborating with external market and scientific partners. The two final studies provide innovation policy guidelines for the European Union and Mediterranean System of Innovation where open innovation, service innovation and business models represent the novelty in a policy level study. Overall, this doctoral thesis addresses the disconnection between open innovation studies and established streams of literature such as innovation intermediaries, dynamic capabilities, innovation speed, corporate venturing and innovation policy. The paramount academic contributions in this thesis include: a) an overarching business model typology of different innovation intermediaries, which is meant to be used to decide between collaborating with one-sided vs. two-sided innovation intermediaries; b) a contribution to Zollo and Winter’s (2002) framework on how innovation intermediaries help firms articulating and codifying knowledge and the managerial tensions and benefits of an intermediated external knowledge acquisition strategy; c) empirical support to the claim that open innovation speeds up the innovation process as well as the most advantageous type of collaboration to accelerate the speed of technology transfer, from research labs to business units, for corporate venturing and core business units; d) the first publication on the Mediterranean System of Innovation; and e) new policy initiatives for the European Union where the insights of open innovation and business models enlarged the common theoretical contributions on innovation systems. In this thesis the study of open innovation at different levels, the multiple theoretical perspectives, the use of qualitative and quantitative data and the different methods of analysis facilitated the discovery of future research opportunities. For this reason, this thesis concludes with recommendations for further scholarly research on open innovation, possible connections to established literatures and new methods and insights for managers interested on adopting open innovation in their own firms.

En aquesta tesi s’exposa l’evolució de com ha estat vist l’ós al llarg de la història al continent europeu i s’analitzen les representacions festives tradicionals entorn la seva figura folklòrica més emblemàtiques dels Pirineus Orientals, Centrals i Occidentals: les Festes de l’Ós d’Arles de Tec, de Prats de Molló i de Sant Llorenç de Cerdans (Catalunya Nord), el Ball de l’Óssa d’Encamp (Andorra), el Carnaval de Bielsa (Aragó) i els Carnavals d’Ituren i Zubieta (País Basc). “Els balls de l’ós” són representacions de teatre popular de carrer que pertanyen als anomenats “balls parlats” profans, lúdics i burlescs ubicats al cicle festiu de les “mascarades hivernals”. Són unes manifestacions festives típiques als Pirineus, als Alps, als Carpats i a altres poblacions de l’Europa rural. Els testimonis més representatius se celebren per Cap d’Any, la Candelera o la fi del Carnaval. Generalment es desenvolupen al llarg d’un passacarrer que acostuma a iniciar-se als afores de la població i clou a la plaça de la vila. Essencialment escenifiquen una lluita entre l’home i l’ós –imatge elaborada a partir del domador d’óssos zíngar– recolzada en arguments de temàtica heroica que narren la cacera de l’ós, i que sovint alimenten el mite del salvatge que ha de ser civilitzat. L’espectacularitat d’aquests balls és generada per diversos grups de mascarats que fan soroll i empaiten a l’audiència, principalment les noies. Resulten ser unes representacions del despertar i la mort de l’ós carregades de sentits rituals que els balls més
En esta tesis se expone la evolución de como ha sido visto el oso a lo largo de la història en el continente europeo y se analizan las representaciones festivas tradicionales torno a su figura folclórica más emblemáticas de los Pirineos Orientales, Centrales y Occidentales: las Fiestas del Oso de Arles de Tec, de Prats de Molló y de San LLorenç de Cerdans (Cataluña Norte), el Baile de la Osa de Encamp (Andorra), el Carnaval de Bielsa (Aragón) y los Carnavales de Ituren y Zubieta (País Vasco). "Los bailes del oso" son representaciones de teatro popular de calle que pertenecen a los llamados "bailes hablados" profanos, lúdicos y burlescos ubicados en el ciclo festivo de las "mascaradas invernales". Son unas manifestaciones festivas típicas en los Pirineos, los Alpes, los Cárpatos y en otras poblaciones de la Europa rural. Los testimonios más representativos se celebran en Nochevieja, la Candelaria o el fin del Carnaval. Generalmente se desarrollan a lo largo de un pasacalle que suele iniciarse en las afueras de la población y cierra en la plaza de la villa. Esencialmente escenifican una lucha entre el hombre y el oso -imagen elaborada a partir del domador de osos zíngar- apoyada en argumentos de temática heroica que narran la caza del oso, y que a menudo alimentan el mito del salvaje que debe ser civilizado. La espectacularidad de estos bailes es generada por varios grupos de enmascarados que hacen ruido y persiguen a la audiencia, principalmente las chicas. Resultan ser unas representaciones del despertar y la muerte del oso cargadas de sentidos rituales que los bailes más hablados utilizan para hacer sátira de costumbres y un repaso
The current thesis explores the evolution on the views about the bear along Europe’s history and analyzes the most significant traditional festive representations around it in the Pyrenees: Festes de l’Ós in Arles de Tec, de Prats de Molló i de Sant Llorenç de Cerdans (Northern Catalonia), Ball de l’Óssa in Encamp (Andorra), Carnival in Bielsa (Aragon), Ituren and Zubieta (Basque Country). Bear dances are folkloric theater plays belonging to the so-called “spoken dances”, that is, versified. They are profane, fun and burlesque, placed in the festive cycle of the “winter masquerades”, typical to the Pyrenees, the Alps, the Carpathians and other rural areas in Europe. Their most significant representations take part around New Years’ Eve, Candlemas or the end of Carnival. They generally take the form of a passacaglia starting in the town’s outskirts and ending up at its main square. They essentially portray a fight between man and bear – an elaborated representation from the Gipsy bear tamer – supported by heroic narratives of a bear hunt, contributing to the myth of the wild and its need for civilization. Dances are spectacular for there are different masked groups making noise and chasing the audience, basically female. They end up being representations of the bear’s own awakening and death, full of ritual meanings, used as a means of satire and cutting review of last year’s highlights.

La tesi se centra en els equips d'alt rendiment com a instrument de la gestió del coneixement en les organitzacions públiques espanyoles, estudiant si permeten, d'una banda, sistematitzar la compartició i creació de coneixement en aquestes organitzacions; i per altra banda, si satisfan les necessitats i les expectatives dels seus grups d'interès (empleats, clients / usuaris, proveïdors, societat en general, altres administracions, etc.). La tesi estudia i analitza els equips d'alt rendiment a través d'un estudi prospectiu Delphi, recollint l'opinió dels experts en relació a la seva aplicació en el sector públic espanyol i la possible evolució futura, i contrasta aquests resultats amb algunes entrevistes en profunditat , i amb l'estudi del cas d'una organització pública en què s'han implementat alguns equips d'alt rendiment, descrivint el seu procés d'implantació, les seves aplicacions, avantatges i inconvenients. Per valorar les aportacions d'aquesta tesi cal tenir present que la bibliografia general sobre els equips d'alt rendiment en les organitzacions públiques és molt escassa, i la majoria de les referències trobades estan orientades a aplicacions concretes sobre el sistema de treball en equips de millora i, a més, no tots els autors coincideixen en analitzar o descriure aquest sistema de treball.
La tesis se centra en los equipos de alto rendimiento como instrumento de la gestión del conocimiento en las organizaciones públicas españolas, estudiando si permiten, por una parte, sistematizar la compartición y creación de conocimiento en estas organizaciones; y por otra parte, si satisfacen las necesidades y las expectativas de sus grupos de interés (empleados, clientes/usuarios, proveedores, sociedad en general, otras Administraciones, etc.). La tesis estudia y analiza a los equipos de alto rendimiento a través de un estudio prospectivo Delphi, recogiendo la opinión de los expertos en relación a su aplicación en el sector público español y la posible evolución futura, y contrasta estos resultados con algunas entrevistas en profundidad, y con el estudio del caso de una organización pública en la que se han implementado algunos equipos de alto rendimiento, describiendo su proceso de implantación, sus aplicaciones, ventajas e inconvenientes. Para valorar las aportaciones de esta tesis hay que tener presente que la bibliografía general sobre los equipos de alto rendimiento en las organizaciones públicas es muy escasa, y la mayoría de las referencias encontradas están orientadas a aplicaciones concretas sobre el sistema de trabajo en equipos de mejora, y además, no todos los autores coinciden al analizar o describir este sistema de trabajo.
This thesis focuses on high-performance teams as a tool for knowledge management in the Spanish public organizations, in particular on its ability of systematization of the sharing and creation of knowledge, and on the other hand, on the fulfillment of the needs and expectations of its stakeholders (employees, clients/customers, suppliers, society in general, other administrations, etc.). This thesis studies and analyzes high-performance teams through a Delphi prospective study, collecting experts opinions about its application to the Spanish public sector and its possible future developments, and contrasts these results with some in-depth interviews, and with the case study of a public organization in which some high-performance teams were implemented, describing the process of implementation, applications, advantages and disadvantages. The contributions of this thesis have been made regardless of the scarce literature about high-performance teams in public organizations. Most of the references found were geared to specific applications of work systems in improvement teams, and also, not all authors agreed to the analysis or the description of the work system studied in this thesis.

Aquesta tesi doctorat analitza la situació del mercat espanyol de pintures. S’ha realitzat un estudi diagnòstic del mercat espanyol de fabricants de pintures a partir d’una descripció macroeconòmica i amb posterioritat ha estat validat amb la utilització del mètode Delphi en dues voltes, mes tres entrevistes per a confirmar els resultats obtinguts en el qüestionari de la segona volta. Els resultats s’agrupen en nou característiques: el nombre d’empreses i la seva grandària, la seva rendibilitat, el desequilibri entre importació i exportació, la manca d’internacionalització, l’estructura financera de les empreses, la competència, el medi ambient i la seguretat, la investigació i formació en el sector de pintures i l’evolució del sector a mig termini tenint en compte l’efecte que ha tingut la crisi financera del 2007 sobre el sector. La descripció macroeconòmica del sector, en aquest estudi, ha evidenciat la dificultat de trobar dades precises sobre les magnituds estudiades així com les derivades de la poca estandardització de les classificacions utilitzades en la definició de productes. El “panel” d’experts consultat ha arribat a un consens respecte de les característiques principals d’aquest mercat en 18 de les 32 preguntes del qüestionari, en les 14 restants no s¨ha assolit totalment però si dins el diferents grups d´experts. Las entrevistes posteriors han confirmat globalment els resultats. Aquest estudi ha confirmat que el sector està en retrocés i davant la necessitat d’una reconversió. Les conclusions d’aquest treball es podrien aprofitar per a reflexionar sobre les mesures a proposar i les accions a efectuar per a la millora del sector.
La presente tesis doctoral analiza la situación del mercado español de pinturas. Se ha realizado un estudio diagnóstico del mercado español de fabricantes de pinturas partiendo de una descripción macroeconómica y posteriormente se ha validado utilizando el método Delphi en dos rondas con expertos, más tres entrevistas para confirmar los resultados obtenidos en el cuestionario de la segunda ronda. Los resultados se agrupan en nueve características: el número de empresas y su tamaño, su rentabilidad, el desequilibrio entre importación y exportación, la falta de internacionalización, la estructura financiera de las empresas, la competencia, el medio ambiente y la seguridad, la investigación y formación en el sector de pinturas y la evolución a medio plazo considerando el efecto que ha tenido la crisis financiera del 2007 sobre el sector. La descripción macroeconómica del sector, en este estudio, ha puesto en evidencia la dificultad de encontrar datos precisos con respecto a las magnitudes estudiadas, así como las derivadas de la falta de rigurosidad de las clasificaciones utilizadas en la definición de los productos. El panel de expertos consultado ha llegado a un consenso respecto a las características principales de este mercado, en 18 de las 32 preguntas del cuestionario, en las otras 14 no se ha alcanzado totalmente, pero si algunos grupos de expertos. Las entrevistas posteriores han confirmado globalmente los resultados. Este estudio ha constatado que el sector está en retroceso y ante la necesidad de una reconversión. Las conclusiones de este trabajo se podrían aprovechar para reflexionar sobre las medidas a proponer y las acciones a tomar para mejorar el sector.
This doctoral thesis dissertation, analyzes the situation of the Spanish paints and coatings market. A diagnostical study of the Spanish market of paints and coatings producers starting with a macro economical description and then we have validated it using the Delphi method. We did it in two round with the experts plus tree interviews to confirm the results obtained in the second round questionnaire. The results are grouped in nine characteristics: number of companies and their size, the profitability, the “disequilibrium” between imports and exports lack of internationalization, the financial structure of the companies, the competence, the safety and environment, the research and training in this sector and the medium-term evolution considering the effect of the 2007 financial crisis on the sector. The macroeconomic description of the sector, in this study, has made evident the difficulty to find accurate data on the variables studied, together with offer difficulties to find accurate data on the variables studied, derived from the lack of standardization of the nomenclatures used on the definition of the products. The consulted expert panel arrived to a consensus with respect to the main characteristics of this market. In 18 of the 32 questions, we arrived to a consensus, in the other 14 we did not reached a complete consensus, but we reached in some grups of expertses. The interviews has globally confirmed the results. The study has confirmed that the market it is “backwordmove” and need the necessity of reconversion. The conclusion of this work can be used to think about the measures to be proposal and the actions to be followed to improve the sector.

La gestió de l'aigua residual és una tasca complexa. Hi ha moltes substàncies contaminants conegudes però encara moltes per conèixer, i el seu efecte individual o col·lgectiu és difícil de predir. La identificació i avaluació dels impactes ambientals resultants de la interacció entre els sistemes naturals i socials és un assumpte multicriteri. Els gestors ambientals necessiten eines de suport pels seus diagnòstics per tal de solucionar problemes ambientals.
Les contribucions d'aquest treball de recerca són dobles: primer, proposar l'ús d'un enfoc basat en la modelització amb agents per tal de conceptualitzar i integrar tots els elements que estan directament o indirectament involucrats en la gestió de l'aigua residual. Segon, proposar un marc basat en l'argumentació amb l'objectiu de permetre als agents raonar efectivament. La tesi conté alguns exemples reals per tal de mostrar com un marc basat amb agents que argumenten pot suportar diferents interessos i diferents perspectives. Conseqüentment, pot ajudar a construir un diàleg més informat i efectiu i per tant descriure millor les interaccions entre els agents. En aquest document es descriu primer el context estudiat, escalant el problema global de la gestió de la conca fluvial a la gestiódel sistema urbà d'aigües residuals, concretament l'escenari dels abocaments industrials. A continuació, s'analitza el sistema mitjançant la descripció d'agents que interaccionen. Finalment, es descriuen alguns prototips capaços de raonar i deliberar, basats en la lògica no monòtona i en un llenguatge declaratiu (answer set programming).
És important remarcar que aquesta tesi enllaça dues disciplines: l'enginyeria ambiental (concretament l'àrea de la gestió de les aigües residuals) i les ciències de la computació (concretament l'àrea de la intel·ligència artificial), contribuint així a la multidisciplinarietat requerida per fer front al problema estudiat. L'enginyeria ambiental ens proporciona el coneixement del domini mentre que les ciències de la computació ens permeten estructurar i especificar aquest coneixement.
Wastewater management is a very complex task. There is a high number of known and an increasing number of unknown pollutants whose individual and collective effects are very difficult to predict. Identifying and evaluating the impacts of environmental problems resulting from the interactions between our social system and its natural environment is a multifaceted critical issue. Environmental managers require tools to support their diagnoses for solving these problems. The contributions of this research work are twofold: first, to propose the use of an agent-based modelling approach in order to conceptualize and integrate all elements that are directly or indirectly involved in wastewater management. Second, to propose a framework based on argumentation that allows to reason effectively. The thesis provide some real examples to show that an agent-based argumentation framework can deal with multiple interests and different agents' perspectives and goals. This help to build a more effective and informed dialog in order to better describe the interaction between agents. In this document we first describe the context under study, scaling down the global river basins system to the urban wastewater systems and giving some more details for the specific scenario of industrial wastewater discharges. Then, we analyze the system in describing intelligent agents that interact. Finally, we propose some reasoning and deliberation prototypes by using an argumentation framework founded on non-monotonic logics (i.e. permitting to learn things that were previously not known) and the answer set programming specification language (i.e. a declarative programming language). It is important to remark that this thesis links two disciplines: environmental engineering (specifically the area of wastewater management) and computer science (specifically the area of artificial intelligence), contributing to the required multidsciplinarity needed to confront the complexity of the problem under study. From environmental engineering we obtain the domain knowledge whereas the computer science field permits us to structure and specify this knowledge.

El present treball intenta fer recerca en l'àmbit de la programació didàctica a secundària, primer en un marc teòric per després passar a dissenyar i aplicar una eina de programació que serà una eina no només pels docents sinó per a tots els agents implicats en el fet educatiu. La investigació està dividida en dos parts : una part teòrica on s'analitzen els aspectes i els conceptes de programació des de la bibliografia clàssica i s'aporta noves preguntes i visions sobre la programació que s'intueixen en la part teòrica i que seran respostes un cop feta la part pràctica; i una segona part pràctica on es descriuen 4 apartats on el més important és l'últim ja que descriu l'eina dissenyada, la seva aplicació i s'avaluen els seus resultats. En una tercera part refem el marc teòric, aportem detalls i afegim les conclusions on s'observaran canvis. Es conclou que l'eina presentada és una eina útil per a la millora del procés d'ensenyament-aprenentatge amb el desenvolupament d'una nova cultura comunitària-escolar i la integració TPACK. Paraules claus: programació didàctica, nova cultura educativa, procés d'ensenyament-aprenentatge, autonomia, co-responsabilitat i control de l'aprenentatge, implicació educativa, models de programació, comunicació, TPACK.
El presente trabajo intenta llevar a cabo una investigación en el ámbito de la programación didáctica en secundaria, primero en un marco teórico para luego pasar a diseñar y aplicar una herramienta de programación que será una herramienta no sólo para los docentes sino para todos los agentes implicados en el proceso educativo. La investigación está dividida en dos partes: una parte teórica donde se analizan los aspectos y conceptos de programación desde la bibliografía clásica y aporta nuevas preguntas y visiones sobre la programación que se intuyen en la parte teórica y que serán respuestas en la parte práctica; y una segunda parte práctica en el que se describen 4 apartados donde el más importante es el último ya que describe la herramienta diseñada, su aplicación y se evalúan sus resultados. En una tercera parte rehacemos el marco teórico, aportamos detalles y añadimos las conclusiones donde se observan cambios. Se concluye que la herramienta presentada es una herramienta útil para la mejora del proceso de enseñanza-aprendizaje con el desarrollo de una nueva cultura comunitaria-escolar y la integración TPACK Palabras claves: programación didáctica, nueva cultura educativa, proceso de enseñanza-aprendizaje, autonomía, co-responsabilidad y control del aprendizaje, implicación educativa, modelos de programación, comunicación, TPACK. .
This paper attempts to research in the field of didactic programming in the secondary school, first in a theoretical framework and then went on to design and implement a programming tool that will be a tool not only for teachers but for all those involved in the education community. The research is divided into two parts: the theoretical aspect analyzing the aspects and concepts of programming from classical literature, and contributing with new questions and answers that will be answered once the practical part is done. And a second practical part describing four sections where the most important is the latest because it is where the tool designed is described, and also its application and evaluating the results. In a third part we redo the theoretical framework, provide details and add the findings on observed changes. It is concluded that the tool presented is a useful tool for improving the teaching-learning with the development of a new community-school culture and the integration TPACK. Key words: syllabus planning, new educational culture, teaching-learning process, autonomy, co-responsability and control of the own learning process, educational involvement, programming models, communication, TPACK.

Els emprenedors prenen decisions com la d’engegar o no la seva idea de negoci, adaptar-se i ajustar-se a les peticions del mercat, i desafortunadament la de continuar o deixar el procés de creació del nou negoci. Tot i que la constant progressió tecnològica obre oportunitats als emprenedors per engegar idees de negoci en base a noves innovacions tecnològiques, només alguns d’ells i elles aconsegueixen complir amb aquestes expectatives. Les investigacions prèvies en emprenedoria s'han centrat en entendre com els recursos poden explicar l'evolució de les empreses de nova creació. No obstant, quan es planteja l’estudi de l’emprenedoria de base tecnològica trobem dificultats per poder explicar les diferències de resultats si només ens fixem en les combinacions de recursos inicials. Aquesta recerca proposa introduir altres perspectives teòriques que ens poden ajudar a identificar factors per entendre millor com sorgeixen les organitzacions de base tecnològica. Fem servir un mètode mixt, combinant un estudi qualitatiu exploratori amb un estudi quantitatiu. En primer lloc explorem factors i accions que influencien el procés d’emprenedoria tecnològica. Seguidament, ampliem el marc teòric inicial per donar suport als aspectes que han aparegut en el treball qualitatiu, i formular les hipòtesis de recerca. Fem servir un set de dades longitudinals per testejar aquestes hipòtesis. Finament, es conclou el document reflexionant sobre la combinació dels resultats del treball qualitatiu i quantitatiu. Utilitzant la teoria de senyals expliquem que els recursos tecnològics poden tenir una funció com a símbol diferencial de qualitat. Observem que aquests recursos han de ser transformats per tal de generar valor pels potencials clients. Fent servir la perspectiva teòrica de màrqueting i del capital humà es detalla com l’experiència i la intensitat de les seves accions de creació de mercat tenen una influència positiva en el procés de sorgiment. Aquesta recerca contribueix al coneixement actual sobre el desenvolupament de les empreses de nova creació de base tecnològica. Es suggereix que l’orientació de les accions de l’emprenedor, en concret l’activació de capacitats d’interacció amb el mercat, influeixen en sorgiment d’aquest tipus d’organitzacions. Els resultats també tenen implicacions pràctiques per emprenedors, inversors i agents implicats en el desenvolupament d’emprenedoria tecnològica; es proposa que més enllà d’analitzar les combinacions inicials de recursos d’un emprenedor, s’ha de dedicar més atenció a la capacitat de transformar aquests recursos en propostes de valor, i la seva orientació a mercat.
Los emprendedores toman decisiones como la de empezar o no su idea de negocio, adaptarse o no a las necesidades del mercado, y desafortunadamente la de continuar o dejar su proyecto. A pesar de que la constante progresión tecnológica abren oportunidades para generar ideas de negocio a partir de las innovaciones tecnológicas; sólo algunos de ellos y ellas logran cumplir estas expectativas. Las investigaciones previas en emprendimiento han observado como los recursos pueden ayudar a entender la evolución de las empresas de nueva creación. No obstante, cuando se plantea el estudio del emprendimiento de base tecnológica nos encontramos con dificultades para poder explicar las diferencias de resultados si nos limitamos a observar las combinaciones iniciales de recursos. Esta investigación propone introducir perspectivas teóricas que nos permitan identificar factores y su influencia para entender como surgen las organizaciones de base tecnológica. Utilizamos un método mixto, combinando un estudio cualitativo y un cuantitativo. En primer lugar exploramos factores y acciones que influyen en el proceso de emprendimiento tecnológico. A continuación ampliamos el marco teórico inicial para dar soporte a los aspectos identificados en el trabajo cualitativo, y formulamos las hipótesis de investigación. Usamos un set de datos longitudinales para testeas estas hipótesis. Finalmente, se concluyen el documento con una discusión de los resultados obtenidos. La teoría de señales nos permite entender como los recursos tecnológicos pueden tener una función como símbolo de calidad. Observamos que estos recursos deben ser transformados para generar valor para los potenciales clientes. Utilizando la perspectiva teórica de marketing y de capital humano detallamos como la experiencia y la intensidad de las acciones de creación de mercado tienen una influencia positiva en el proceso de creación de las empresas. Esta investigación contribuye al conocimiento actual sobre el desarrollo de empresas de nueva creación de base tecnológica. Se sugiere que la orientación de las acciones del emprendedor, en concreto la activación de orientación a mercado, influyen en desarrollo de estas organizaciones. Los resultados tienen implicaciones prácticas para emprendedores, inversores y agentes implicados en el desarrollo de emprendimiento tecnológico; se propone que más allá de fijarse en las combinaciones iniciales de recursos, debemos dedicar más atención a las capacidades de transformar estos recursos en propuestas de valor y su orientación a mercado.
Despite the remnant promises that sustained technological progress offers to entrepreneurs eager to introduce disruptive technological innovations, we observe that only few of them live up to the expectations. In fact, there is a limited understanding on the factors underlying the transformation of promising technologies into viable organizations, and how they influence the decisions to turn on, tune in with the market, and drop-out or continue with their organizing efforts. Prior entrepreneurship research relying on the resource-based view finds difficulties to explain the technology-based firms' performance. We propose to complement the current understanding with additional perspectives that could help to identify factors that provide further insights on the emergence of new technology-based firms. We adopt a mixed-method approach to combine an exploratory qualitative field work with a quantitative research approach. First, we gather insights on the factors and actions that are seen to be influencing the technology entrepreneurship process, from the initial opportunity to the creation of a stable business. Then, we extend our initial theoretical framework on the technology entrepreneurship process to support the qualitative findings and build propositions; these are tested as hypotheses on a larger sample of technology-based firms. Finally, we combine the findings from the qualitative field work with the findings from the hypotheses test. Using the signaling theory we explain how some resources value goes beyond its direct impact on firm’s performance, suggesting that they are also used for their symbolic value. We observe that technological assets need to be transformed in order to generate value for the potential customers of the new venture. Marketing and human capital theory insights provide an explanation on how experience and market presence positively influence the venture emergence of new technology-based firms. We contribute to the current understanding of new technology-based firms with the introduction of human capital, marketing and technology commercialization theory. Describing how the orientation of entrepreneur's actions and the early development of market capacities influence on the venture emergence of this type of firms. The results also have implications for entrepreneurs, investors in technology startups, and stakeholders in technology entrepreneurship; as they suggest that further attention should be given to the market actions of the entrepreneurs, regardless of their initial combinations of resources.

In the last decades and due to the Water Framework Directive implementation, the urban wastewater cycle management has become more complex. The concept of integrated urban wastewater system management is introduced, and it becomes necessary to consider some new data as the sewer system characteristics or the receiving body. In this sense, environmental decision support systems (EDSS) are very useful and powerful tools to support during the decision making process. A new EDSS for the integrated urban wastewater system management has been developed integrating data from several sources (bibliographic, theoretical or historical) and a real case-based virtual system able to perform simulations. Results demonstrate the benefits of using this kind of systems in comparison with a standard approach, which do not use the expert knowledge and encourages continuing with this research in order to improve the quality and efficiency of this type of EDSSs
En les darreres dècades, i degut a la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua, la gestió del cicle urbà de l’aigua ha esdevingut més complexa. S’introdueix el concepte de gestió integrada de conca, i és necessari considerar certa informació, com les característiques de la xarxa de clavegueram o del medi receptor. D’aquesta manera, els sistemes de suport a la decisió ambiental (EDSS) són eines potentíssimes que faciliten la presa de decisions en aquest camp. S’ha desenvolupat un nou EDSS per a la gestió integrada de conca que utilitza una base sòlida de coneixement expert, integrant informació de diverses fonts (bibliogràfiques, teòriques o històriques) i dos sistemes virtuals basats en dades reals sobre els quals és possible realitzar simulacions. Els resultats demostren que aquest sistema presenta beneficis importants respecte a una gestió estàndard sense sistema expert, i esperona a prosseguir amb la recerca i el desenvolupament per a millorar-lo

La gestió de marca és un àmbit en evolució constant. Des dels seus orígens, les marques han evolucionat de ser percebudes només com a noms indicant qui és el fabricant d’un producte a ser conceptualitzades com a entitats orgàniques, dinàmiques, socials, i conversacionals basades en aproximacions co-creatives i corporatives. Els recents avanços exponencials en les tecnologies de la informació han millorat la interconnectivitat entre les marques i els seus múltiples stakeholders, donant així a les marques l’oportunitat d’involucrar aquests stakeholders en processos de co-creació. La investigació anterior en l’àmbit de la co-creació ha estudiat predominantment les interaccions i relacions entre les marques i els seus clients. Els acadèmics han desenvolupat aquesta investigació principalment des del punt de vista dels clients, centrant-se en les seves motivacions, recursos i experiències. Però, els acadèmics han dut a terme poca investigació sobre la co-creació des de la perspectiva dels directius. Això és sorprenent perquè, malgrat que sigui valuós conèixer les motivacions, recursos i experiències dels clients, els directius també necessiten saber com gestionar la co-creació per assolir el seu potencial. Per tant, el primer objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és investigar empíricament la co-creació des de la perspectiva dels directius per comprendre com assolir el seu potencial. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia qualitativa. La font de les dades són 20 entrevistes en profunditat a directius que han liderat iniciatives de co-creació en 20 marques. Els resultats mostren diverses aproximacions a la co-creació – des d’eina tàctica d’investigació de mercats fins a mètode estratègic d’innovació col·laborativa, i suggereixen que les marques es poden posicionar al llarg d’un continu entre aquests dos extrems. Els resultats també detallen les característiques fonamentals de cada extrem, i presenten tant les barreres que poden impossibilitar a les marques assolir el potencial de la co-creació com les maneres de sobrepassar aquestes barreres. No obstant, l’actual interconnectivitat millorada entre les marques i els stakeholders també ha causat que l’entorn sigui més transparent, generant així preocupacions ètiques en els negocis. En aquest entorn, el consumisme ètic s’està propagant ràpidament, i els clients esperen cada vegada més que les marques mostrin el seu compromís ètic durant les seves interaccions i relacions. Això ha emfatitzat el repte que tenen les marques de tenir una imatge ètica. Per això, moltes marques han començat a considerar l’ètica com a una dimensió estratègica que les pot ajudar a millorar la seva imatge. Això ha portat a una creixent quantitat d’investigació sobre l’ètica en els negocis i la responsabilitat social corporativa en els últims anys, la qual ha estat desenvolupada majoritàriament en l’àmbit del màrqueting. Però, malgrat que diversos acadèmics han reconegut que l’ètica ha d’estar al centre de les marques corporatives, encara hi ha una manca d’investigació sobre l’ètica en el context de les marques corporatives que operen en el sector dels serveis. Això és inesperat, ja que les marques corporatives són més rellevants en el sector dels serveis que en l’àmbit de productes/béns, a causa de la naturalesa diferent dels serveis (intangible, heterogènia, inseparable i perible), i el consegüent major nombre d’interaccions i relacions entre les marques i els clients que els contextos de serveis contenen. Per tant, el segon objectiu general d’investigació d’aquesta tesi doctoral és examinar els efectes de les percepcions que els clients tenen de l’ètica de les marques corporatives de serveis sobre variables dependents rellevants de marca i client. Per aconseguir aquest objectiu, s’aplica la metodologia quantitativa. Les dades són recol·lectades fent servir un panell de 2179 clients de marques corporatives de serveis. Els resultats mostren que l’ètica percebuda pels clients té un efecte positiu i indirecte sobre el valor de la marca i la lleialtat d’aquests clients, a través dels mediadors de qualitat percebuda pels clients i compromís afectiu dels mateixos. Mentre un impacte directe de l’ètica percebuda pels clients sobre el valor de la marca no està recolzat empíricament, un efecte directe d’aquesta ètica percebuda pels clients sobre la seva lleialtat sí que ho està. Finalment, l’empatia dels empleats modera positivament l’efecte de l’ètica percebuda pels clients sobre el compromís afectiu d’aquests, la qualitat percebuda pels clients té un impacte positiu sobre el seu compromís afectiu, i la lleialtat dels clients influeix positivament el boca a orella positiu per part dels mateixos.
La gestión de marca es un ámbito en evolución constante. Desde sus orígenes, las marcas han evolucionado de ser percibidas sólo como nombres indicando quién es el fabricante de un producto a ser conceptualizadas como entidades orgánicas, dinámicas, sociales, y conversacionales basadas en aproximaciones co-creativas y corporativas. Los recientes avances exponenciales en las tecnologías de la información han mejorado la interconectividad entre las marcas y sus múltiples stakeholders, dando así a las marcas la oportunidad de involucrar a dichos stakeholders en procesos de co-creación. La investigación anterior en el ámbito de la co-creación ha estudiado predominantemente las interacciones y relaciones entre las marcas y sus clientes. Los académicos han desarrollado dicha investigación principalmente desde el punto de vista de los clientes, centrándose en sus motivaciones, recursos y experiencias. No obstante, los académicos han llevado a cabo poca investigación sobre la co-creación desde la perspectiva de los directivos. Esto es sorprendente porque, pese a que sea valioso conocer las motivaciones, recursos y experiencias de los clientes, los directivos también necesitan saber cómo gestionar la co-creación para alcanzar su potencial. Por consiguiente, el primer objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es investigar empíricamente la co-creación desde la perspectiva de los directivos para comprender cómo alcanzar su potencial. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cualitativa. La fuente de los datos son 20 entrevistas en profundidad a directivos que han liderado iniciativas de co-creación en 20 marcas. Los resultados muestran diversas aproximaciones a la co-creación – desde herramienta táctica de investigación de mercados hasta método estratégico de innovación colaborativa, y sugieren que las marcas se pueden posicionar a lo largo de un continuo entre estos dos extremos. Los resultados también detallan las características fundamentales de cada extremo, y presentan tanto las barreras que pueden imposibilitar a las marcas alcanzar el potencial de la co-creación como las maneras de sobrepasar dichas barreras. Sin embargo, la actual interconectividad mejorada entre las marcas y los stakeholders también ha causado que el entorno sea más transparente, generando así preocupaciones éticas en los negocios. En dicho entorno, el consumismo ético se está propagando rápidamente, y los clientes esperan cada vez más que las marcas muestren su compromiso ético durante sus interacciones y relaciones. Esto ha enfatizado el reto que tienen las marcas de tener una imagen ética. Por ello, muchas marcas han empezado a considerar la ética como una dimensión estratégica que les puede ayudar a mejorar su imagen. Esto ha llevado a una creciente cantidad de investigación sobre la ética en los negocios y la responsabilidad social corporativa en los últimos años, la cual ha sido desarrollada mayoritariamente en el ámbito del marketing. No obstante, aunque varios académicos han reconocido que la ética debe estar en el centro de las marcas corporativas, todavía hay una falta de investigación sobre la ética en el contexto de las marcas corporativas que operan en el sector de los servicios. Esto es inesperado, puesto que las marcas corporativas son más relevantes en el sector de los servicios que en ámbito de productos/bienes, debido a la naturaleza distinta de los servicios (intangible, heterogénea, inseparable, y perecedera), y el consiguiente mayor número de interacciones y relaciones entre las marcas y los clientes que los contextos de servicios contienen. Por lo tanto, el segundo objetivo general de investigación de esta tesis doctoral es examinar los efectos de las percepciones que los clientes tienen de la ética de las marcas corporativas de servicios sobre variables dependientes relevantes de marca y cliente. Para conseguir dicho objetivo, se aplica la metodología cuantitativa. Los datos son recolectados usando un panel compuesto por 2179 clientes de marcas corporativas de servicios. Los resultados muestran que la ética percibida por los clientes tiene un efecto positivo e indirecto sobre el valor de la marca y la lealtad de dichos clientes, a través de los mediadores de calidad percibida por los clientes y compromiso afectivo de los mismos. Mientras un impacto directo de la ética percibida por los clientes sobre el valor de la marca no está respaldado empíricamente, un efecto directo de dicha ética percibida por los clientes sobre su lealtad sí lo está. Finalmente, la empatía de los empleados modera positivamente el efecto de la ética percibida por los clientes sobre el compromiso afectivo de éstos, la calidad percibida por los clientes tiene un impacto positivo sobre su compromiso afectivo, y la lealtad de los clientes influye positivamente el boca a oreja positivo por parte de los mismos.
Brand management is a field in constant evolution. Since their origins, brands have evolved from being perceived just as names indicating who the manufacturer of a product is, to be conceptualized as organic, dynamic, social and conversational entities that are based on co-creative and corporate approaches. The recent exponential advances in information technologies have improved the interconnectivity between brands and their multiple stakeholders, and thereby given brands the opportunity to engage these stakeholders in co-creation processes. Previous research in the field of co-creation has predominantly studied the interactions and relationships between brands and their customers. Scholars have mainly developed this research from the customer perspective, focusing on customer motivations, resources and experiences. Yet, they have conducted little research on co-creation from the managerial perspective. This is surprising because, while it is valuable to know about customer motivations, resources and experiences, managers also need to know how to best manage co-creation so as to realize its potential. Accordingly, the first overarching research objective of this PhD thesis is to empirically investigate co-creation from the managerial perspective, in order to figure out how to realize its potential. To achieve this objective, the qualitative methodology is applied. The data source are 20 in-depth interviews with managers that have led co-creation initiatives in 20 brands. Results show diverse approaches to co-creation – from tactical market research tool to strategic collaborative innovation method, and suggest that brands can be positioned along a continuum between these two extremes. Results also detail the fundamental characteristics of each extreme, and present both the barriers that can inhibit brands to realize the potential of co-creation and the ways to overcome these barriers. However, the current improved brand-stakeholder interconnectivity has also turned the environment into a more transparent one, giving rise to ethical concerns in business. In such environment, an ethical consumerism is rapidly spreading, and customers are increasingly expecting brands to portray their ethical commitment during their interactions and relationships. This has emphasized the brand challenge of having an ethical image. Accordingly, many brands have started to consider ethicality as a strategic dimension that can help them to improve their image. This has led to a growing body of research on business ethics and corporate social responsibility in recent years, which has been mostly developed in the field of marketing. However, although various scholars have recognized that ethics should be at the core of every corporate brand, there is still a lack of research on business ethics in the context of corporate brands that operate in the services sector. This is unexpected, because corporate brands are more relevant in the services sector than in the field of products/goods, due to the distinct nature of services (i.e., intangible, heterogeneous, inseparable, and perishable), and the subsequent greater number of brand-customer interactions and relationships that services contexts entail. Accordingly, the second overarching research objective of this PhD thesis is to empirically examine the effects of customer perceptions of a corporate services brand ethicality on relevant brand and customer outcome variables. To achieve this objective, the quantitative methodology is applied. Data are collected using a panel composed of 2179 customers of corporate services brands. Results show that customer perceived ethicality has a positive and indirect effect on both brand equity and customer loyalty, through the mediators of customer perceived quality and customer affective commitment. While a direct impact of customer perceived ethicality on brand equity is not empirically supported, a direct effect of customer perceived ethicality on customer loyalty is. Finally, employee empathy positively moderates the effect of customer perceived ethicality on customer affective commitment, customer perceived quality has a positive impact on customer affective commitment, and customer loyalty positively influences customer positive word-of-mouth.

Els negocis familiars representen, a nivell mundial, la majoria de les empreses, i son reconeguts com importants creadors de PIB i de llocs de treball. Tenint en compte el seu destacat paper en l’ economia, els acadèmics han desenvolupat una important línia de recerca per comprendre les empreses familiars en quant se les considera diferents de les seves equivalents no familiars en diversos aspectes. Per això cal analitzar aquests factors de diferenciació i la forma en que poden continuar afegint valor al bé comú. Aquesta tesi, integrada per cinc estudis, explora diversos aspectes interconnectats de les empreses familiars des d’una perspectiva de contingència, aplicant diferents marcs teòrics. Utilitzant un mètode d’ investigació qualitativa basada en l’ anàlisi de casos, ofereix un anàlisi aprofundida dels factors diferencials, dels processos darrere l’evolució en el temps de les empreses familiars, i de l’ emergent institucionalització del tema promoguda per les associacions professionals. El primer article (capítol 2) estudia si la “familiness”, és a dir, el conjunt específic de recursos de la família, pot ser positiva o negativa i en quines situacions. El segon article (capítol 3) posa també l’ accent sobre la “familiness”, investigant com aquest conjunt específic de recursos pot ser mantingut al llarg del temps, a mesura que la complexitat augmenta. El tercer article (capítol 4) explora com les empreses familiars professionalitzen els seus àmbits de presa de decisions, en els casos on una més gran professionalització pot sostenir l’avantatge de la seva “familiness”. El quart article (capítol 5) aprofundeix en l’anàlisi de la variable familia i concentra la seva atenció en el “parenting”, és a dir, els estils parentals, i el seu efecte sobre la conducta dels membres de la generació següent respecte a l’empresa familiar. El cinquè article (capítol 6) amplia la perspectiva i tracta del paper de les associacions professionals en la conscienciació dels responsables polítics, abordant el procés d’ institucionalització pel que travessa actualment la qüestió. Aquesta recerca contribueix al camp de l’empresa familiar principalment per l’ utilització d’un enfoc interdisciplinari que combina diferents perspectives teòriques des d’una perspectiva de contingencia.
Las empresas familiares representan la mayoría de compañías en el mundo, y son reconocidas por su significativa contribución en la creación de empleo y generación de PIB. Dado el importante rol que juegan en la economía, numerosos investigadores han desarrollado una línea de trabajo importante para entender las empresas familiares, ya que se las considera diferentes de sus equivalentes no familiares en diversos aspectos. Por esto se considera necesario entender estos factores de diferenciación y la forma en que pueden continuar añadiendo valor al bien común. Esta tesis integrada por cinco estudios, explora diversos aspectos interconectados de la empresa familiar desde una perspectiva de contingencia, aplicando diferentes marcos teóricos. Utilizando una metodología cualitativa, basada en el análisis de casos, este estudio ofrece un análisis en profundidad de los factores diferenciales, de los proceso de evolución en el tiempo de las empresas familiares, y de la emergente institucionalización de dicho campo, promovida por las asociaciones profesionales. El primer artículo (capítulo 2) estudia si el “familiness”, es decir, el conjunto específico de recursos de la familia, puede ser positiva o negativa y en qué situaciones. El segundo artículo, (capítulo 3) pone también el foco en el “familiness”, investigando cómo este conjunto específico de recursos puede ser mantenido a lo largo del tiempo, a medida que la complejidad aumenta. El tercer artículo (capítulo 4) explora cómo las empresas familiares profesionalizan sus ámbitos de toma de decisiones, en los casos en donde una profesionalización mayor puede mantener la ventaja derivada de su “familiness”. El cuarto artículo (Capítulo 5) profundiza en el análisis de la variable familia y concentra su atención en los estilos de “parenting”, es decir, el estilo parental, y su efecto sobre la conducta de los miembros de la siguiente generación respecto a la empresa familiar. El quinto artículo (capítulo 6) amplia la perspectiva y trata el papel de las asociaciones profesionales en la concienciación de los responsables políticos, abordando el proceso de institucionalización por el que atraviesa actualmente el campo del empresa familiar. Esta investigación contribuye al campo de la empresa familiar principalmente al utilizar un enfoque interdisciplinario que combina diferentes marcos teóricos desde una perspectiva de contingencia.
Family businesses represent the majority of companies around the world, and are recognized as major employers and GNP generators. Given the important role they play in the economy, scholars have developed a major stream of research to understand family businesses as they are considered to differ from their non-family counterparts in various dimensions, thus the need to understand these sources of distinctiveness and how they can continue adding value to the common good. This dissertation, composed by five studies, explore diverse interconnected dimensions of the family business from a contingency perspective, applying different theoretical frameworks. Using qualitative case-based research, this study offers in-depth insights about the sources of distinctiveness, processes behind the evolution of family businesses over time, and the emergent institutionalization of the field driven by professional associations. The first article (chapter 2) studies whether familiness, the specific family bundle of resources can be either positive or negative and in which situation. The second article (chapter 3) focuses also on familiness investigating how familiness can be sustained over time as complexity increases. The third article (chapter 4) explores how family businesses professionalize their decision making domains, where more professionalized companies may sustain their familiness advantage. The fourth article (chapter 5) digs deeper into the family variable and centers its attention in parenting styles and its effect on next generation members’ behavior towards the family business. The fifth article (chapter 6) broadens the perspective and deals with the role of professional associations in creating awareness among policy makers, tackling the institutionalization process the field is going through. This research contributes to the family business field mainly by using an interdisciplinary approach combining different theoretical perspectives from a contingency perspective.

Avui en dia la importància de les marques és indubtable. La marca es reconeix com el principal actiu de moltes companyies i el seu valor (econòmic) genera progressiu interès en tots els àmbits empresarials. La rellevància de crear (i de mantenir) marques poderoses sembla imperar en el món actual i l’ús de la comunicació persuasiva per contribuir-hi sembla ser, també, un requeriment indubtable. Malgrat això, en els darrers anys, l’orientació cap a buscar l’eficàcia en comunicació ha portat a una creixent valoració de les possibilitats de medició i comprovació immediata de resultats. Aquesta realitat de mercat ha provocat que s’hagi prioritzat en moltes ocasions la persuasió a curt termini generada per la comunicació, no sempre contribuint a la construcció de marca. La investigació realitzada té com a propòsit examinar els paràmetres comuns de la comunicació que ha estat reconeguda per la seva alta eficàcia i, en concret, estudiar la relació entre l’eficàcia i la creació d’una marca poderosa a través de comunicació. És a dir, tracta de traçar el camí per poder donar una resposta sòlida a la pregunta: És possible realitzar comunicació persuasiva que treballi per crear una marca poderosa i, alhora, que aquesta comunicació sigui eficaç (que tingui efectes sobre el negoci/vendes –també- a curt termini)? Després de l’anàlisi realitzat en base als Premios Eficacia (2006-2014), es demostra afirmativament la resposta a aquesta pregunta i s’enumeren les característiques d’aquest tipus de comunicació. A més a més, durant tota la investigació es facilita una mostra de pautes estratègiques de diferents empreses i agències de publicitat (eines de planificació estratégica) per ajudar en la construcció de marques poderoses a través de la comunicació.
Hoy en día la importancia de las marcas es indudable. La marca se reconoce como el principal activo de muchas compañías y su valor (económico) adquiere progresivo interés en todos los ámbitos empresariales. La relevancia de crear (y mantener) marcas poderosas parece imperar en el mundo actual y el uso de la comunicación persuasiva para contribuir a ello también parece ser un requisito indudable. Sin embargo, en los últimos años, la búsqueda de la eficacia en comunicación ha conducido a una creciente valoración de las posibilidades de medición y comprobación inmediata de resultados. Esta realidad de mercado ha provocado que se haya priorizado en múltiples ocasiones la persuasión cortoplacista generada por la comunicación, no siempre contribuyendo a la construcción de marca. La presente investigación tiene como propósito examinar los parámetros comunes de la comunicación que ha sido reconocida por su alta eficacia y en concreto estudiar la relación entre la eficacia y la creación de una marca poderosa a través de comunicación. Es decir, trata de trazar el camino para poder dar una respuesta sólida a la pregunta ¿Es posible realizar comunicación persuasiva que trabaje para crear una marca poderosa y, al mismo tiempo, que dicha comunicación sea eficaz (que tenga efectos sobre el negocio/ventas –también- a corto plazo)? Tras el análisis realizado en base a los Premios Eficacia (2006-2014), se demuestra afirmativamente la respuesta a dicha pregunta y se enumeran las características de este tipo de comunicación. Además, a lo largo de la investigación se ofrece una muestra de pautas estratégicas de distintas empresas y agencias de publicidad (herramientas de planificación estratégica) para ayudar a la construcción de marcas poderosas a través de la comunicación.
Nowadays the importance of ‘the’ brand is undeniable. Brands are recognized to be the main asset of many companies and their economic value is acquiring progressive interest in all business areas. The relevance of creating -and maintaining- powerful brands seems to prevail in today’s world. So it is the use of persuasive communication to contribute to this purpose. However, in recent times, the search of efficiency has led to a growing valuation of the possibilities of measurement and a immediate test of the results. This market reality, though, has frequently prioritized the short-term persuasion and not always contributed to the brand construction itself. This research aims to examine the common parameters of the communication that has been recognized for its high efficiency, and specifically, the relationship between the efficiency and the creation of a powerful brand. That is, we aim to give a solid answer to this question: “Is it possible to realize persuasive communication to create powerful brands and, at the same time, be effective in the short-term?” Based on the analysis of spanish Premios Eficacia (2006-2014), we are going to demonstrate that the answer to this question is affirmative. At the same time, we are listing the characteristics of this type of communication too. Throughout this investigation it is also offered a sample of strategic planning tools (from different companies and advertising agencies) to build up powerful brands.

La creativitat és considerada un ingredient fonamental de la innovació, un recurs altament valorat per a la competitivitat sostenible i l’èxit a llarg termini de les empreses. Per això, líders de negoci, així com investigadors acadèmics i estaments polítics, han donat una atenció creixent a aquest tema. La investigació sobre la creativitat és un camp multifacètic i en creixement continuat. Degut a una falta de consens en la definició de la creativitat, aquest camp d’investigació s’ha anat ampliant al llarg de dècades, arribant als nostres dies amb una gran varietat d’aproximacions al seu estudi des de diferents disciplines, tals com la psicologia, sociologia, antropologia, neurologia o economia entre altres. No obstant, la perspectiva cultural aplicada a l’estudi de la creativitat ha estat relativament inferior. Malgrat algunes Formulacions teòriques, aquesta aproximació roman un pas per darrere en termes de recerca empírica. La present tesi es planteja la pregunta d’investigació de en quina mesura la cultura influència la creativitat de l'empleat en els seus llocs de treball, cosa que també es podria conceptualitzar com la influència de la cultura en el domini de coneixement de la creativitat en les organitzacions. Aquesta tesi proporciona evidència empírica a partir de 198 empleats de 10 organitzacions espanyoles, amb respecte a la relació entre cultura i creativitat en el treball. Es proposa que la cultura té una influència significativa a la creativitat de l'empleat. L'efecte de la cultura sobre aquesta creativitat s’estudia aplicant un model multidimensional de la creativitat de l'empleat percebuda, tenint en compte l’impacte cultural a un nivell individual d’anàlisi en tres dimensions diferents: cultura nacional, cultura organitzacional i valors individuals independents. En aquest model la creativitat de l’empleat es percebuda per ell mateix, i també (a mode de punt de validació) pel cap de l’empleat. Mentre la majoria de les eines i teories de la creativitat han estat desenvolupades a l’entorn de la cultura Anglo-Saxona, aquesta tesi es focalitza a la creativitat de l’empleat en el si d'organitzacions d'Espanya, una societat mediterrània que representa un espai cultural relativament poc investigat fins al moment. Entre les principals contribucions, els resultats empírics suggereixen un procés diferent procés social de creativitat en les organitzacions participants en aquest estudi, i una inesperada diferent percepció sobre la creativitat de l'empleat, en funció del punt d'observació. En resum, el propòsit d’aquesta tesi és la d'estudiar l'efecte de la cultura a la creativitat de l'empleat percebuda, en tres diferents dimensions d'anàlisi: la cultura nacional, la cultura organitzacional i els valors individuals independents.
La creatividad es considerada un ingrediente fundamental de la innovación, un recurso altamente preciado para la competitividad sostenible y el éxito a largo plazo de las empresas. Por ello, líderes de negocios, así como investigadores académicos y estamentos políticos, han prestado una atención creciente a este tema. La investigación sobre la creatividad es un campo multifacético y en continuo crecimiento. Debido a una falta de consenso en la definición de la creatividad, este campo de investigación se ha ido ampliando a lo largo de décadas, llegando a nuestros días con una gran variedad de aproximaciones a su estudio desde diferentes disciplinas, tales como psicología, sociología, antropología, neurología, o economía, entre otros. Sin embargo, la perspectiva cultural aplicada al estudio de la creatividad ha sido relativamente menor. A pesar de algunas formulaciones teóricas, esta aproximación permanece un paso por detrás en términos de investigación empírica. La presente tesis se plantea la pregunta de investigación de en qué medida la cultura influencia la creatividad del empleado en sus puestos de trabajo, lo que también se podría conceptualizar como la influencia de la cultura en el dominio de conocimiento de la creatividad en las organizaciones. Esta tesis proporciona evidencia empírica a partir de 198 empleados de 10 organizaciones españolas, con respecto a la relación entre cultura y creatividad en el trabajo. Se propone que la cultura tiene una influencia significativa en la creatividad del empleado. El efecto de la cultura sobre dicha creatividad se estudia aplicando un modelo multidimensional de la creatividad del empleado percibida, teniendo en cuenta el impacto cultural a un nivel individual de análisis, en tres dimensiones distintas: cultura nacional, cultura organizacional, y valores individuales independientes. En este modelo la creatividad del empleado es percibida por él mismo, y también (a modo de punto de validación) por el jefe del empleado. Mientras la mayoría de las herramientas y teorías de la creatividad han sido desarrolladas en el entorno de la cultura Anglo-Sajona, esta tesis se focaliza en la creatividad del empleado en el seno de organizaciones de España, una sociedad mediterránea que representa un espacio cultural relativamente poco investigado hasta el momento. Entre las principales contribuciones, los resultados empíricos sugieren un diferente proceso social de creatividad en las organizaciones participantes en el estudio, y una inesperada diferente percepción sobre la creatividad del empleado, en función del punto de observación. En resumen, el propósito de esta tesis es la de estudiar el efecto de la cultura en la creatividad del empleado percibida, en tres distintas dimensiones de analisis: la cultura nacional, la cultura organizacional y los valores individuales independientes.
Creativity is considered as a key ingredient of innovation, a highly praised resource for sustainable competitiveness and long term business success. As such, business leaders but also academic researchers and policy makers have paid increased attention to the subject. Creativity research is an ever-growing and multifaceted field of enquiry. Despite a lack of consensus regarding how to define creativity, this field of research has grown over the decades and today it includes a wide variety of approaches from diverse disciplines such as psychology, sociology, anthropology, neurology, economy, among others. The cultural approach to the study of creativity has been relatively understudied. Although there are some theoretical formulations, this stream of research lags behind in terms of empirical research. The current dissertation addresses the research question in relation to what extent culture affects the creativity of employees at work, that might also be conceptualized as the effect of culture on the knowledge domain of organizational creativity. This dissertation provides empirical evidence from a sample of 198 employees from 10 Spanish organizations, regarding the relationship between culture and creativity at work. It is maintained that culture has a significant influence on the employee creativity. The effect of culture on employee creativity is examined employing a multidimensional model, of the perceived employee creativity, that takes into account culture’s imprints at an individual level of analysis, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values. In this model the employee’s creativity is perceived by the employee himself, and also (as a validation point) by the employee’s manager. While most of creativity tools and theories have been developed within an Anglo-Saxon culture, this dissertation is focused on employee creativity in organizations belonging to Spain, a Mediterranean society and a cultural space that is relatively under-examined by previous research. Among the main contributions, empirical findings suggest a potential different social process of creativity in the organizations under study, and an unexpected different perception of employees’ creativity depending on the observation point. In summary, the purpose of this study is to examine the effect of culture on perceived employees' creativity, at three distinct dimensions: national culture, organizational culture and individual stand-alone values.

BACKGROUND The epidemics of non-communicable diseases and the need for cost-containment are triggering a profound reshaping of healthcare delivery toward adoption of the Chronic Care model, involving deployment of integrated care services (ICS) with the support of information and communication technologies (ICS-ICT). In this scenario, emerging systems medicine, with a holistic mechanism-based approach to diseases, may play a relevant role in health risk assessment and patient stratification. The general aim of Synergy-COPD was to explore the potential of a systems medicine approach to improve knowledge on underlying mechanisms of chronic obstructive pulmonary disease (COPD) heterogeneity, focusing on systemic effects of the disease and co-morbidity clustering. The transfer of acquired knowledge to healthcare was also a core aim of the project. Moreover, Synergy-COPD explored novel cross talk between biomedical research and healthcare to foster deployment of 4P (Predictive, Preventive, Personalized and Participatory) Medicine for patients with chronic disorders. The current PhD thesis contributed to Synergy-COPD focusing on two specific areas: i) a quantitative analysis of the relationships between cellular oxygenation and mitochondrial reactive oxygen species (ROS) generation; and, ii) different ICT developments addressing transfer of knowledge to healthcare and the interplay with biomedical research. HYPOTHESIS The overarching hypothesis of this PhD thesis is that subject-specific health risk assessment and stratification may lead to novel and a more efficient patient-oriented healthcare delivery. Specifically, the current PhD studies hypothesize that predictive mechanistic modeling integrating oxygen pathway and mitochondrial function can contribute to assess the biological effects of cellular hypoxia and its role on skeletal muscle dysfunction in COPD. Moreover, it is hypothesized that a holistic design of the ICT support may contribute to a successful deployment of ICS-ICT for chronic patients fostering the transfer of the achievements of systems-oriented research into healthcare. OBJECTIVES To integrate physiological modeling of the O2 pathway and biochemical modeling of mitochondrial ROS generation to quantitatively analyze the relationships between skeletal muscle oxygenation and mitochondrial ROS generation. To develop ICT tools supporting Integrated Care Services (ICS-ICT) for chronic patients, as well as innovative cross talk between systems-oriented biomedical research and healthcare. MAIN FINDINGS Quantitative analysis between cellular oxygenation and mitochondrial ROS generation The model analyzed the role of all the physiological determinants of the O2 pathway. It was shown that a given degree of heterogeneity in the skeletal muscle reduces overall O2 transfer more than does lung heterogeneity, but actually observed heterogeneity in lung is greater than in muscle, so that lung heterogeneity has a greater impact on overall O2 transport. In addition, muscle heterogeneity showed to increase the range of skeletal muscle PmO2 values, and in regions with a low ratio of metabolic capacity to blood flow, mitochondrial PO2 (PmO2) could exceed that of mixed tissue venous blood. Unfortunately, assessment of skeletal muscle functional heterogeneities is highly limited due to technological constraints. The model indicates that the ratio between O2 transport capacity and mitochondrial O2 utilization potential determines PmO2. The phenomenon might be highly relevant after high intensity resistance training in COPD patients with limitation of O2 transport due to the pulmonary disease. Simulations using data from healthy subjects during maximal exercise revealed that altitude triggers high mitochondrial ROS production in skeletal muscle regions with high metabolic capacity, but limited O2 delivery, already evident at approx. 17,000 ft. above sea level. This is the altitude above which permanent human habitation does not occur, and the altitude above which humans experience inexorable loss of body mass. However, it is concluded that the use of the integrated model in disease conditions requires further refinement of mitochondrial parameter estimation. ICT-support to the deployment of integrated care services (ICS-ICT) and to the cross talk between healthcare and systems-oriented biomedical research An open and modular platform was developed to provide the common basic set of tools and technologies to support the implementation of ICS-ICT for chronic patients. The platform has effectively covered the four ICS developed and assessed within the NEXES European project (2008-2013, www.nexeshealth.eu) in one of Barcelona’s Health Care Districts accounting for 540.000 inhabitants, and has shown potential for further deployment at regional level. The concept of the Digital Health Framework (DHF) was articulated to provide linkage between healthcare and innovative systems-oriented biomedical research. The Synergy-COPD knowledge base was developed as a component of the DHF-research to enforce the transition toward 4P medicine. CONCLUSIONS 1. The model integrating physiological determinants of the O2 pathway and biochemical modulators of mitochondrial ROS formation provides, for the first time, a quantitative assessment of the relationships between cellular oxygenation and mitochondrial ROS production. The model generates consistent results in health, but parameter estimations when applied to COPD needs refinement. 2. The ICT-platform supporting integrated care services (ICS) for chronic patients effectively covered the functional requirements for deployment within a single-provider environment. The challenges to be faced for regional deployment of the ICS were identified and strategies for adoption have been proposed. 3. The Digital Health Framework (DHF) conceptualizes a scenario for an effective cross talk between integrated care and systems-oriented biomedical research that should foster deployment of 4P medicine. Future steps for adoption of the DHF have been proposed. 4. The COPD-specific knowledge base (COPDkb), developed and assessed in the current PhD thesis, constitutes a pivotal component of systems-oriented biomedical research.
INTRODUCCIÓ La proliferació de les malalties no contagioses i la creixent necessitat de reduir costos està desencadenant una remodelació estructural de l’atenció sanitària envers el model d’atenció a crònics, involucrant la implementació de serveis d’atenció integrada (SAI) amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació (SAI-TIC). En aquest escenari, la emergent medicina de sistemes, amb un aproximació holística basada en els mecanismes de les malalties, juga un rol rellevant a l’avaluació del risc per la salut i la estratificació de pacients. L’objectiu principal de Synergy-COPD ha estat la exploració del potencial de una aproximació de la medicina de sistemes per tal de millorar el coneixement dels mecanismes subjacents a la heterogeneïtat de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Fent èmfasi als efectes sistèmics de la malaltia, així com en la comorbiditat. La transferència de nous coneixements a l’atenció sanitària ha estat també un dels objectius principals d’aquest projecte. A més, Synergy-COPD ha explorat noves interaccions envers la investigació biomèdica i l’atenció sanitària, amb la darrera finalitat de promoure la medicina 4P (predictiva, preventiva, personalitzada i participatòria) per a pacients amb malalties cròniques. Aquesta tesi doctoral contribueix amb Synergy-COPD en dos aspectes específics: 1. Un anàlisi quantitatiu de la relació entre la oxigenació cel•lular i la producció de radicals lliures d’oxigen (ROS) a nivell mitocondrial. 2. Diversos desenvolupament tecnològics adreçats a la transferència de coneixement biomèdic envers a l’atenció sanitària i la investigació biomèdica. HIPÒTESIS La hipòtesi general d’aquesta tesi doctoral és que una personalització de l’avaluació del risc per a la salut i la estratificació de pacients ha de desencadenar en una atenció sanitària més eficient i orientada envers pacient. Específicament aquesta tesi doctoral planteja la hipòtesi de que el modelatge mecanicista del sistema de transport i utilització d’oxigen, tenint en compte la funció mitocondrial, pot contribuir a avaluar els efectes biològics d ela hipòxia cel•lular i el seu paper a la disfunció del múscul esquelètic a la MPOC. D’altra banda, aquesta tesi doctoral planteja també la hipòtesi referent a que un disseny holístic basat en les TIC pot contribuir a un desplegament efectiu de SAI-TIC per a pacients crònics, fomentant l’aplicació dels assoliments de la investigació orientada a sistemes a l’assistència sanitària. OBJECTIUS La integració de un modelatge fisiològic del sistema de transport i utilització d’oxigen amb el modelatge bioquímic de la generació mitocondrial de ROS, amb la finalitat d’analitzar les relacions entre la oxigenació del múscul esquelètic i la producció mitocondrial de ROS. El desenvolupament d’eines TIC que donin suport a Serveis d’Atenció Integrada (SAI-TIC) per a pacients crònics, i per tal de fomentar la interacció entre la investigació biomèdica basada en la medicina de sistemes i l’atenció sanitària. RESULTATS PRINCIPALS Anàlisi quantitatiu de la relació entre oxigenació cel•lular i la generació mitocondrial de ROS El modelatge realitzat en aquesta tesi doctoral analitza tots els factor determinants del sistema de la cadena de transport d’oxigen. S’ha demostrat que donat un cert grau d’heterogeneïtat al múscul esquelètic es disminueix la transferència global d’oxigen més de lo que la redueix la heterogeneïtat pulmonar. D’altra banda, la heterogeneïtat observada actualment a nivell pulmonar es major que la observada al múscul, per tant la heterogeneïtat pulmonar en general té un impacte més gran sobre la transferència total d’oxigen. A més, es demostra que la heterogeneïtat muscular incrementa el rang de nivells d’oxigenació cel•lular (PmO2), i a regions del múscul esquelètic amb una major aportació sanguínia en comparació a la capacitat metabòlica, els valors de PmO2 poden excedir els valors d’oxigenació venosa mixta. Malauradament, la mesura del nivell d’heterogeneïtat funcional al múscul esquelètic és molt insuficient degut a les limitacions tecnològiques. El model indica que la relació entre la capacitat de transport d’oxigen i utilització d’oxigen determina principalment els valors d’oxigenació cel•lular PmO2. Aquest fenomen, pot ser molt rellevant després d’un procés d’entrenament d’alta intensitat a pacients MPOC amb limitacions de transport d’oxigen degut a la malaltia pulmonar. Les simulacions utilitzant dades mesurades en subjectes sans realitzant exercici màxim han desvelat que l’altitud desencadena una alta producció de ROS mitocondrial a les regions del múscul esquelètic amb una altra capacitat mitocondrial però amb una limitada capacitat d’aportació d’oxigen. Aquesta observació és evident a partir d’una altitud corresponent a uns 5000 metres sobre el nivell del mar. Per sobre d’aquesta altitud no existeix cap assentament humà permanentment habitat i els humans experimenten una pèrdua inexorable de massa corporal. Però, es conclou que l’ús del model integrat en condicions de malaltia requereix una millor estimació dels paràmetres mitocondrials. Suport TIC per al desplegament de serveis d’atenció integrada (SAI-TIC) i la interacció entre l’atenció sanitària i la investigació biomèdica basada en la medicina de sistemes S’ha desenvolupat una plataforma tecnològica modular que proporciona un conjunt bàsic d’eines i tecnologies per donar suport a la implementació de SAI-TIC per a pacients crònics. Aquesta plataforma tecnològica ha suportat de manera eficient els quatre SAI dissenyats i avaluats en el context del projecte europeu NEXES (2008-2013, www.nexeshealth.eu) a un dels districtes sanitaris de Barcelona, amb un total de 540.000 habitants, i ha mostrat potencial d’escalabilitat a nivell regional. El concepte de “Digital Health Framework (DHF)” ha estat articulat amb la finalitat d’enllaçar l’atenció sanitària i a la investigació biomèdica basada en la medicina de sistemes. La base de coneixement de Synergy-COPD ha estat desenvolupada com a un component d’investigació del DHF per tal de fomentar la transició envers una medicina 4P. CONCLUSIONS 1. El model que integra els determinants fisiològics de la cadena de transport d’oxigen i els elements bioquímics moduladors de la formació a nivell mitocondrial de ROS, ha proporcionat, per primera vegada, un anàlisi quantitatiu de la relació entre la oxigenació cel•lular i la producció mitocondrial de ROS. El model genera resultats consistents en salut, però una millor estimació dels paràmetres mitocondrials és necessària quan s’aplica a MPOC. 2. La plataforma tecnològica per al suport de serveis d’atenció integrada (SAI) per a pacients crònics ha cobert de forma efectiva els requisits funcionals per al desplegament d’un entorn amb un únic proveïdor. Els reptes que cal afrontar per a un desplegament a nivell regional de SAI han estat identificats i s’han proposat estratègies per a la seva adopció. 3. El concepte de “Digital Health Framework (DHF)” representa un escenari on l’enllaç entre l’atenció integrada i la investigació biomèdica de medicina de sistemes han de promoure el desplegament de la medicina 4P. S’ha proposat les línies estratègiques per a una correcta adopció del DHF. 4. La base del coneixement específica per a MPOC (COPDkb) ha estat desenvolupada i analitzada en aquesta tesi doctoral, constitueix un component principal de la investigació biomèdica basada en la medicina de sistemes.
INTRODUCCIÓN La proliferación de enfermedades no transmisibles y la creciente necesidad de contención de costes están desencadenando un profundo rediseño de la atención sanitaria hacia la adopción de un modelo de atención a crónicos, involucrando la implementación de servicios de atención integrada (SAI) con el soporte de las tecnologías de la información y de la comunicación (SAI-TIC). En este escenario, la emergente medicina de sistemas, con una aproximación holística basada en los mecanismos de las enfermedades, juega un papel muy relevante en la evaluación del riesgo para la salud y la estratificación de pacientes. El objetivo principal de Synergy-COPD ha sido la exploración del potencial de una aproximación de medicina de sistemas para mejorar el conocimiento de los mecanismos subyacentes a la heterogeneidad de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). Haciendo énfasis en los efectos sistémicos de la enfermedad, así como en la comorbilidad. La transferencia de nuevos conocimiento a la atención sanitaria ha sido también un objetivo principal del proyecto. Por otro lado, Synergy-COPD ha explorado nuevas interacciones entre investigación biomédica y atención sanitaria, con la finalidad última de promover la medicina 4P (Predictiva, Preventiva, Personalidad y Participativa) para pacientes con enfermedades crónicas. Esta tesis doctoral contribuye con Synergy-COPD en dos aspectos específicos: 1. Un análisis cuantitativo de la relación entre la oxigenación celular y la producción de radicales libres de oxígeno (ROS) a nivel mitocondrial. 2. Diversos desarrollos tecnológicos dirigidos a la trasferencia de conocimiento biomédico a la atención sanitaria y la investigación biomédica. HIPÓTESIS La hipótesis general de esta tesis doctoral es que una personalización de la evaluación del riesgo para la salud y la estratificación, tiene que desencadenar una atención sanitaria más eficiente y orientada al paciente. Específicamente, esta tesis doctoral plantea la hipótesis de que un modelado mecanicista del sistema de transporte y utilización de oxígeno, teniendo en cuenta la función mitocondrial, puede contribuir a evaluar los efectos biológicos de la hipoxia celular y su papel en la disfunción del músculo esquelético en la EPOC. Por otra parte, se plantea la hipótesis de que un diseño holístico basado en las TIC puede contribuir a una implementación exitosa de SAI-TIC para los pacientes crónicos, fomentando la transferencia de los logros de la investigación orientada a sistemas en la asistencia sanitaria. OBJETIVOS La integración del modelado fisiológico del sistema de transporte y utilización de oxígeno con el modelado bioquímico de la generación mitocondrial de ROS, con la finalidad de analizar las relaciones entre la oxigenación del músculo esquelético y la producción mitocondrial de ROS. El desarrollo de herramientas TIC que den soporte a servicios de atención integrada (SAI-TIC) para pacientes crónicos, y que fomenten la interacción entre la investigación biomédica basada en la medicina de sistemas y la atención sanitaria. RESULTADOS PRINCIPALES Análisis cuantitativo de la relación entre oxigenación celular y la generación mitocondrial de ROS El modelaje realizado en esta tesis doctoral analiza todos los factores determinantes de la cadena de transporte de oxígeno. Se ha mostrado que un determinado grado de heterogeneidad en el músculo esquelético reduce la transferencia global de oxígeno más de lo que la reduce la heterogeneidad pulmonar. Sin embargo, la heterogeneidad observada actualmente a nivel pulmonar es mayor que la observada en músculo, por lo tanto, la heterogeneidad pulmonar en general tiene un impacto mayor sobre la transferencia total de oxígeno. Por otra parte, hemos mostrado que la heterogeneidad muscular incrementa el rango de niveles de oxigenación celular (PmO2), y en regiones del músculo esquelético con un mayor aporte sanguíneo en comparación con la capacidad metabólica, los valores de PmO2 pueden exceder los correspondientes valores de oxigenación venosa mixta. Desafortunadamente, la medición del nivel de heterogeneidad funcional en músculo esquelético es muy insuficiente debido a las limitaciones tecnológicas. El modelo indica que la relación entre la capacidad de transporte y utilización de oxígeno determina principalmente los valores de oxigenación celular (PmO2). Este fenómeno, puede que sea muy relevante después de un proceso de entrenamiento de alta intensidad en pacientes EPOC con limitaciones de transporte de oxígeno debido a la enfermedad pulmonar. Simulaciones utilizando datos medidos en sujetos sanos realizando ejercicio máximo han desvelado que la altitud desencadena una alta producción de ROS mitocondrial en las regiones del músculo esquelético con una alta capacidad metabólica pero con una limitada capacidad de aporte de oxígeno. Esta observación, es evidente a partir de una altitud correspondiente a 5000 metros sobre el nivel del mar. Por encima de esta altitud no existe ningún asentamiento humano permanentemente habitado y los humanos experimentan una perdida inexorable de masa corporal. Sin embargo, se concluye que el uso del modelo integrado en condiciones de enfermedad requiere una mejor estimación de los parámetros mitocondriales. Soporte TIC para el despliegue de servicios de atención integrada (SAI-TIC) y la interacción entre la atención sanitaria y la investigación biomédica basada en la medicina de sistemas Se ha desarrollado una plataforma tecnológica modular que proporciona un conjunto básico de herramientas y tecnologías para dar soporte a la implantación de SAI-TIC para pacientes crónicos. Esta plataforma tecnológica ha soportado de manera eficiente los cuatro SAI diseñados y evaluados en el contexto del proyecto europeo NEXES (2008-2013, www.nexeshealth.eu) en uno de los distritos sanitarios de Barcelona, con un total de 540.000 habitantes, y ha mostrado potencial de escalabilidad a nivel regional. El concepto de “Digital Health Framework (DHF)” ha sido articulado con el fin de enlazar la atención sanitaria y la investigación biomédica basada en la medicina de sistemas. La basa de conocimiento de Synergy-COPD ha sido desarrollada como un componente de investigación del DHF para fomentar la transición hacia una medicina 4P. CONCLUSIONES 1. El modelo que integra los determinantes fisiológicos de la cadena de transporte de oxígeno y los elementos bioquímicos moduladores de la formación a nivel mitocondrial de ROS, ha proporcionado, por primera vez, un análisis cuantitativo de la relación entre la oxigenación celular y la producción mitocondrial de ROS. El modelo genera resultados consistentes en salud, pero una mejor estimación de los parámetros mitocondriales es necesaria cuando se aplica en EPOC. 2. La plataforma tecnológica para el soporte de servicios de atención integrada (SAI) pra pacientes crónicos ha cubierto de forma efectiva los requisitos funcionales para el despliegue en un entorno con un único proveedor. Los retos que se han afrontar un despliegue regional de SAI, han sido identificados y se han propuesto estrategias para su adopción. 3. El concepto de “Digital Health Framework (DHF)” representa un escenario en el que el enlace entre atención integrada e investigación biomédica de medicina de sistemas debe promover el despliegue de la medicina 4P. Se han propuesto líneas estratégicas para una correcta adopción del DHF. 4. La base de conocimiento específica para EPOC (COPDkb) que ha sido desarrollada y analizada en esta tesis doctoral, constituye un componente principal de la investigación biomédica basada en la medicina de sistemas.

Esta tesis doctoral se presenta como un compendio de cuatro contribuciones científicas que contribuyen al campo de la gestión del conocimiento. Se presentan dos capítulos teóricos que utilizan metodologías y herramientas bibliométricas para evaluar el progreso del campo a través de sus actores científicos. La primera contribución, se presenta en el capítulo 2 de esta tesis doctoral. Este capítulo es discutido y analizado, desde una perspectiva más amplia, toda la literatura de KM publicada en revistas de Negocios y Administración. Este artículo es relevante, ya que hasta ahora, la literatura de KM había sido analizada enfocándose únicamente en los artículos publicados en revistas exclusivas del campo KM. El segundo de estos estudios bibliométricos, capítulo 3, se analiza desde un punto de vista retrospectivo, todas las publicaciones realizadas por Journal of Knowledge Management. Finalmente, es importante enfatizar que los capítulos 2 y 3 previamente descritos fueron aceptados para su publicación en dos revistas importantes indexadas en la Web of Science: Journal of Knowledge Management y Technological and Forecasting Social Change respectivamente. Los Capítulos 4 y 5 son de corte empíricos y buscan en primer lugar, extender la literatura centrada en el conocimiento y, contribuir a una mejor comprensión de la gestión del conocimiento a partir de uno de los factores que se asumen como más influyentes en los procesos KM, a saber, las tecnologías de la información y comunicación (TICs). En particular, el Capítulo 4 analiza la influencia de la información y el conocimiento depositado en la web y el uso de las diversas aplicaciones Web 2.0 sobre el posicionamiento web de los proveedores de información en línea (OIPs). A partir de dos modelos de regresión logística, se encontró en primer lugar, que el conocimiento y los recursos que se utilizan para transferir los conocimientos juegan un papel clave en el posicionamiento web de las organizaciones que ofrecen estos conocimientos. Y en segundo lugar, se encontró que los empresarios tienden a buscar principalmente conocimiento tecnológico a través de varias aplicaciones Web 2.0. La ultima contribución se presenta en el capítulo 5, este se centra en las pequeñas y medianas empresas (SMEs) iberoamericanas (España, Chile y Colombia), y busca mejorar la comprensión, a partir de un modelo estructural, de los efectos de algunas capacidades empresariales entre las TICs y el desempeño de las SMEs.

Aquesta tesi doctoral estudia la historiografia de l'ensenyament de la llengua anglesa a nivell nacional. En concret, ho fa des d'un punt de vista de la producció de gramàtiques i diccionaris publicats a Espanya entre 1769 i 1900. El primer capítol tracta sobre els diferents postulats teòrics referents a la historiografia de l'ensenyament de llengües estrangeres així com de la metodologia emprada i els objectius d'aquesta tesi. El segon capítol ofereix una visió global de l'evolució de gramàtiques i diccionaris a Europa, des de la invenció de la imprempta fins a la meitat del segle XVIII. El tema principal d'aquest capítol parla de la gramàtiques i diccionaris anglesos dirigits als espanyols. El tercer capítol es centra en el període objecte d'estudi d'aquesta tesi, entre 1769 i 1900, des de una triple perspectiva: els aspectes socio-culturals i polítics, la legislació educativa i una anàlisi dels diferents mètodes seguits a Espanya per l'aprenentatge i ensenyament de llengües estrangeres. El quart capítol ofereix, per primer cop, un corpus de totes les gramàtiques i diccionaris anglesos publicats a Espanya entre 1769 i 1900. A més a més també inclou dos repositoris per tal d'aconseguir una visió més àmplia de l'ensenyament de l'idioma anglès a Espanya: un corpus de gramàtiques i diccionaris publicats fora d'Espanya i dirigits a la població espanyola i un corpus de manuals anglesos, excepte gramàtiques i diccionaris, publicats a Espanya o a l'estranger i escrits per espanyols. El cinquè capítol s'endinsa en la història de les gramàtiques i diccionaris publicats a Espanya mitjançant un exhaustiu estudi sincrònic de dos gramàtiques i diccionaris representatius del corpus. Finalment, el sisè capítol, conté les conclusions i les futures línees de recerca derivades d'aquesta tesi.
La presente tesis doctoral estudia la historiografía de la enseñanza del inglés a nivel nacional. En concreto, desde la perspectiva de la producción de gramáticas y diccionarios publicados en España entre 1769 y 1900. El primer capítulo trata sobre los diferentes postulados teóricos referentes a la historiografía de la enseñanza de lenguas extranjeras así como de la metodología y los objetivos seguidos en esta tesis. El segundo capítulo ofrece una visión general de la evolución de las gramática y diccionarios publicados en Europa, desde la invención de la imprenta hasta mediados del siglo XVIII, con especial atención a las gramáticas y diccionarios ingleses dirigidos a españoles. El tercer capítulo se centra en el período objeto de estudio en esta tesis, entre 1769 y 1900, desde una triple perspectiva: los aspectos socio-culturales y políticos, la legislación educativa y un análisis de los diferentes métodos seguidos en España para el aprendizaje de lenguas extranjeras. Dicho capítulo incluye también dos repositorios más para conseguir una visión más amplia de la enseñanza del inglés en España: un corpus de gramáticas y diccionarios publicados fuera de España dirigidos a los españoles y un corpus de manuales ingleses escritos por españoles, excepto gramáticas y diccionarios, publicados en España o en el extranjero. El quinto capítulo se sumerge en la historia de la producción de gramáticas y diccionarios publicados en España mediante un exhaustivo estudio sincrónico de dos gramáticas y diccionarios representativos. Finalmente, el sexto capítulo, trata sobre las conclusiones finales y de las futuras líneas de investigación derivadas de esta tesis.
This doctoral thesis surveys the historiography of English Language Teaching (ELT) at a national level. In particular, from the standpoint of grammar and dictionary production in Spain since its origins back in 1769 until 1900. Chapter one deals with the varied theoretical approaches to a historiography of foreign language teaching as well as the methodology and objectives of this thesis. Chapter two provides a global overview of the evolution of grammars and dictionaries from the invention of printing to the mid-eighteenth century in Europe. Special attention is paid to English grammars and dictionaries aimed at the Spanish people. Chapter three focuses on the specific periodobject of study in this thesis, between 1769 and 1900, from a threefold perspective: sociocultural and political aspects, educational legislation, and an analysis of the different foreign language teaching methods followed in Spain. Chapter four represents a novelty since it provides, for the first time, a corpus of all the English grammars and dictionaries published in Spain between 1769 and 1900. Furthermore, it also includes two further corpora in order to get a broader picture of ELT in Spain: a corpus of grammars and dictionaries published outside Spain and aimed at the Spanish peolple and a corpus of English manuals other than grammars and dictionaries published in Spain or abroad and written by Spaniards. Chapter five delves into the the history of grammar and dictionary production in Spain by carrying out a thorough synchronic study of two representative grammars and dictionaries respectively. Eventually, chapter six deals with the final conclusions as well as the future lines of research derived from this thesis.

L’objectiu d’aquesta recerca multi-paradigmàtica és presentar un anàlisis exploratori, correlacional y crític dels MOOC (Massive Open Online Courses) entesos com a comunitats d’aprenentatge participatius i descobrir el rol que l’aprenentatge autònom juga dins d’aquest marc. La recerca combina dades quantitatives i qualitatives i junt amb el marc teòric actual afegeix novetats en el cap de l’educació a distancia y les noves formes d’oferir cursos a distància. Els nostres resultats mostren diferencies estadístiques entre els estudiants que participen en diferent nombre de tests i el seu nivell d’aprenentatge autònom (p=0.003). Presentem informació demogràfica y les visions dels estudiants relacionades amb les tres presencies de la comunitat d’aprenentatge participatiu (presencia social, cognitiva y del instructor). L’estudi consta també de les opinions dels experts sobre el disseny dels MOOC i el seu valor pedagògic. Les nostres conclusions finals indican que els MOOC son entorns d’aprenentatge diferents en relació amb els entorns tradicionals a distancia, creen una comunitat d’aprenentatge participativa diferent i atrauen perfils d’estudiants diferents. Suggerim millores en el disseny pedagògic per a ajudar als estudiants a ser mes autònoms y per alinear els continguts del curs. La taxonomia de Marzano és suggerida com a marc pedagògic per a millorar el disseny dels MOOC i el grau de satisfacció dels alumnes.
El objetivo de esta investigación multi-paradigmática es presentar un análisis exploratorio, correlacional y crítico de los MOOC (Massive Open Online Courses) entendidos como comunidades de aprendizaje participativo y descubrir el role que el juega el aprendizaje autónomo dentro de este marco. La investigación combina datos cuantitativos y cualitativos, y junto con el marco teórico actual añade novedades en el campo de la educación online y los nuevos métodos para ofrecer cursos a distancia. Nuestros resultados muestran diferencias estadísticas entre los estudiantes que toman parte en diferente número de tests y su nivel de aprendizaje autónomo (p=0.003). También presentamos información demográfica y las opiniones de los estudiantes relacionadas con las tres presencias de la comunidad de aprendizaje participativo (presencia social, cognitiva y del instructor). El estudio consta también de las opiniones de expertos sobre el diseño de los MOOC y su valor pedagógico. Nuestras conclusiones finales indican que los MOOC son entornos de aprendizaje diferentes en relación con los entornos tradicionales a distancia, crean una comunidad de aprendizaje participativo diferente y atraen perfiles de estudiantes diferentes. Sugerimos mejoras en el diseño pedagógico para ayudar a los estudiantes a llegar a ser mas autónomos y para linear los contenidos del curso. La taxonomía de Marzano es sugerida como marco pedagógico para mejorar el diseño de los MOOC y el grado de satisfacción de los estudiantes.
The purpose of this mixed method research is to present an exploratory, correlational and critical analysis of MOOCs (Massive Open Online Courses) understood as COI (Community Of Inquiries) and uncover the role that SDL (Self Directed Learning) plays within the mentioned framework. The research combines quantitative and qualitative data and together with a current literature snapshot adds insights in the field of online education and its new content delivery forms. Our findings show statistical differences between students taking different number of quizzes and their level of SDL (p=0.003). We present demographic information and students views related with the three presences in the COI (social, cognitive and teaching presence). Experts’ views on MOOC designs and value are also collected. Our final conclusion points out that MOOCs are different content deliver environments from traditional online courses and they shape a different COI and attract different students profiles. Design improvements are also suggested to empower students to become independent learners and improve alignment in the course. Marzano’s taxonomy is the suggested pedagogical approach to improve MOOC design, and students’ satisfaction.

La tesis "Interficies de las Comunidades Virtuales", tiene el doble objetivo de explorar dos conceptos nuevos que surgen a partir de las conexiones en red: las interficies como lugar de comunicación entre dos o más personas conectadas a través de Internet, y las comunidades virtuales, como espacio virtual donde las relaciones de estas personas se hacen efectivas.

La investigación se desarrolla en dos frentes: uno teórico, que busca explorar todo lo relacionado con el nuevo concepto de las interficies, y otro experimental, que se integra en dos Comunidades Virtuales: la Red y las Escuelas de Informática y Ciudadanía, y propone estrategias de acción para la consolidación de estas comunidades en la red.

Desde la perspectiva científica y tecnológica, la tesis profundiza en el conjunto de instrumentos básicos de los nuevos medios digitales, como una forma de conocer el estado actual, el desarrollo, los problemas y las posibles potencialidades de los media. De esta forma, se detectaron las teorías científicas que afectan y determinan los media, y los aparatos técnicos más relevantes para el óptimo funcionamiento de los sistemas interactivos. El análisis incluye un estudio sobre la recuperación científica y tecnológica que se efectúa hoy, partiendo de la base que todo nuevo medio recupera algo de una fase anterior, y vuelve obsoleto parte de algo que ya se está utilizando. Finalmente, se presentan las posibles modificaciones o cambios que surgen, cuando estos sistemas se llevan más allá de sus límites.

La tesis propone una aplicabilidad de los aspectos teóricos de las interficies en la práctica, a partir de la implantación de los principios relacionadas con los sistemas interactivos en comunidades específicas, como parte de un proceso de concientización en la necesidad de reconocer en las nuevas tecnologías, fuentes de apropiación de conocimiento y herramientas que permitirán reforzar y afianzar las identidades locales y particulares de cada grupo social.

Se afirma, por tanto, que el acceso democrático a la información y la educación son retos interesantes para impulsar la culturas, como una concepción necesaria para la configuración de proyectos estratégicos de integración, que puedan llegar a convertir a las diferentes comunidades en un modelo de consolidación cultural, integrando para ello, los diversos actores y las variadas circunstancias que afectan los procesos sociales. Este acceso democrático a las nuevas tecnologías puede romper el aislamiento, la marginalidad y la falta de conocimiento del otro.

La práctica de la tesis se realiza en los siguientes frentes:

- Desarrollo de experiencias de aprendizaje, cursos y talleres sobre nuevos medios dirigidos a 480 docentes de la ciudad de Manizales, a través de programas auspiciados por la Alcaldía Municipal, y a las comunidades y grupos sociales locales y latinoamericanos.
- Diseño de Módulos de Capacitación en nuevas tecnologías y trabajo colaborativo.
- Conformación de la Comunidad Virtual de la Red de Promotores Culturales de América Latina y El Caribe -LA RED- ( http://www.redlat.org/), que integra 27 núcleos de 32 países.
- Conformación de las páginas Web de las Escuelas de Informática y Ciudadanía del Programa Manizales, Eje del Conocimiento, impulsado por la Alcaldía de Manizales.

La tesis es, por tanto, un análisis sistemático y riguroso de la evolución de las interficies que recoge las diversas teorías que, sobre el tema, se han propuesto desde diversos campos del conocimiento. Con base en este análisis, la tesis realiza un acercamiento a las comunidades reales, en contextos latinoamericanos y de periferia; proporciona modelos de aprendizaje de las nuevas tecnologías que servirán de herramientas para la construcción de comunidades de intercambio de información y gestión del conocimiento; y propone convertir Internet en un soporte del conocimiento que permita conservar, transmitir y trascender las culturas de los grupos sociales latinoamericanos.

Durant les darreres set dècades la creativitat ha atret un interès creixent. Investigadors científics de diversos camps acadèmics, així com gerents d'empreses, professionals de la creativitat i educadors, estan interessats en el tema de la creativitat humana i els factors que l'estimulen o la inhibeixen. Aquest interès es basa en la creença que la creativitat és un motor de la innovació, un factor clau en el desenvolupament futur de la humanitat. Així mateix, hi ha la creença que si som capaços de comprendre els factors subjacents que augmenten la creativitat humana podem dissenyar programes de capacitació per ajudar els empleats d'avui i a les generacions futures, a assolir el seu ple potencial creatiu per al benefici de tota la humanitat. El propòsit d'aquest treball consisteix en examinar l'efecte que la formació té sobre el rendiment creatiu. La capacitació ha estat indicada per la investigació en creativitat de tenir el potencial de millorar les habilitats creatives. Com a resultat, al llarg del temps s'han dissenyat molts programes de formació que tenen el propòsit de capacitar i millorar les habilitats creatives (Sawyer, 2006). No obstant això, l'evidència empírica sobre l'eficàcia d'aquests programes està limitada a alguns d'aquests programes. En lloc de centrar-se en l'eficàcia d'algun programa específic aquesta tesi doctoral es proposa avaluar la mesura en que el format del programa de formació (el mètode d'ensenyament) pot tenir en el rendiment creatiu dels grups que han rebut formació creativa. D'aquesta manera l'investigadora desitja saber si la forma en què la creativitat s'ensenya als alumnes afecta el rendiment creatiu post-entrenament. Específicament aquest estudi examina l'efecte de dos d'aquests formats, és a dir, la formació de l'aprenentatge basat en l'experiència comparat amb els enfocaments més tradicionals (tipus seminari). A més, l'estudi també analitza els efectes que el tipus de problema (problema real o fictici) pot tenir en el rendiment creatiu. Cent nou grups d'empleats de quaranta-cinc empreses espanyoles (981 participants en total) van participar en diferents experiències de formació dutes a terme per determinar si i com els factors abans esmentats (tipus de formació i el realisme del problema) afecten al rendiment creatiu. El rendiment creatiu dels grups es va mesurar mitjançant l'ús de tres mesures: la fluïdesa, l'originalitat i el grau d'elaboració de les idees produïdes per cada grup. Per al tractament estadístic de les dades es van utilitzar tècniques com l'anàlisi de variància (ANOVA) i la prova t de Student. Els resultats estadístics revelen un efecte positiu de la formació en el rendiment creatiu indicant també que l'entrenament basat en l'experiència és més adequat per a l'entrenament de la creativitat. A més els resultats empírics revelen també que treballar amb problemes reals en oposició a problemes ficticis, millora el rendiment creatiu. Aquest estudi té una doble contribució per al camp d'investigació en creativitat. En primer lloc, proporciona evidència empírica addicional pel que fa als factors que condicionen l'eficàcia de la formació en creativitat. El mètode formatiu i el realisme del problema són dos factors amb potencial de condicionar l'eficàcia de la formació en creativitat. Aquests dos factors han estat poc examinats pels estudis previs. Els resultats empírics d'aquest estudi indiquen l'existència d'una relació entre el format concret del programa de capacitació i el rendiment de la ideació després de rebre aquesta formació. En concret, els resultats del procés d'ideació es veuen reforçats per la prestació de formació a través d'aprenentatge basat en l'experiència. Els grups que van rebre aquest tipus de formació van generar més de dues vegades tantes idees que els grups que no van rebre entrenament (9.07 vs 4.34) i gairebé tres vegades més idees que els grups que van rebre la formació de tipus tradicional (9.07 vs 3.67). En comparació amb les idees generades pels grups que van rebre formació tradicional, les idees generades pels grups d'aprenentatge basat en l'experiència van mostrar nivells superiors d'originalitat i elaboració. A més, també s'estableix una relació entre el realisme del problema i la ideació post-entrenament. Els grups que van treballar per generar solucions a problemes reals i van rebre formació a través de l'aprenentatge basat en l'experiència van generar idees amb un grau d'elaboració superior comparats amb els grups entrenats a través d'un enfocament tradicional (3.47 vs 3.39) i comparats amb els grups que no van rebre cap tipus de formació en creativitat (3,74 vs 3,47). A més els grups d'aprenentatge basat en l'experiència van produir més idees i van obtenir una qualificació més alta en la dimensió originalitat que els grups que van rebre formació tipus seminari (3,98 vs 3,78). Una contribució menys directa, és que l'estudi també proporciona evidència sobre la relació entre la formació en creativitat i el rendiment creatiu. En concret, els resultats empírics estableixen una relació positiva entre la formació i el rendiment creatiu. Els grups que van rebre formació van produir més idees i també van mostrar resultats superiors en termes d'originalitat i elaboració, en comparació amb els grups no entrenats. Mitjançant l'estudi de la producció creativa post-formació dels grups que van rebre capacitació en diferents formats i han treballat en diferents tipus de tasques, l'estudi proporciona evidència sobre l'eficàcia de la formació, valuosa no només per al món acadèmic, sinó també pels professionals en la seva recerca de desenvolupament de la majoria dels programes de formació de creativitat efectiva.
La creatividad ha atraído un creciente interés en las últimas siete décadas. Investigadores científicos de diversos campos académicos, así como gerentes de empresas, profesionales de la creatividad y educadores, están interesados en el tema de la creatividad humana y los factores que la estimulan o la inhiben. Dicho interés se basa en la creencia que la creatividad es un motor de la innovación, un factor clave en el desarrollo futuro de la humanidad. Asimismo, existe la creencia que si somos capaces de comprender los factores subyacentes que aumentan la creatividad humana podemos diseñar programas de capacitación para ayudar a los empleados de hoy y a las generaciones futuras, a alcanzar su pleno potencial creativo para el beneficio de toda la humanidad. El propósito de este trabajo consiste en examinar el efecto que la formación tiene sobre el rendimiento creativo. La capacitación ha sido indicada por la investigación en creatividad para tener el potencial de mejorar las habilidades creativas. Como resultado, a lo largo del tiempo se han diseñado muchos programas de formación que tienen el propósito de capacitar y mejorar las habilidades creativas (Sawyer, 2006). Sin embargo, la evidencia empírica sobre la eficacia de dichos programas está limitada a algunos de esos programas. En vez de centrarse en la eficacia de algún programa específico esta tesis doctoral se propone evaluar la medida en que el formato del programa de formación (el método de enseñanza) puede tener en el rendimiento creativo de los grupos que han recibido formación creativa. De esta manera la investigadora desea saber si la forma en que la creatividad se enseña a los alumnos afecta el rendimiento creativo post-entrenamiento. Específicamente este estudio examina el efecto de dos de estos formatos es decir, la formación del aprendizaje basado en la experiencia comparado con los enfoques más tradicionales (tipo seminario). Además, el estudio también analiza los efectos que el tipo de problema (problema real o ficticio) puede tener en el rendimiento creativo. Ciento nueve grupos de empleados de cuarenta y cinco empresas españolas (981 participantes en total) participaron en diferentes experiencias de formación llevadas a cabo para determinar si y cómo los factores antes mencionados (tipo de formación y el realismo del problema) afectan en el rendimiento creativo. El rendimiento creativo de los grupos se midió mediante el uso de tres medidas: la fluidez, la originalidad y el grado de elaboración de las ideas producidas por cada grupo. Para el tratamiento estadístico de los datos se utilizaron técnicas como el análisis de varianza (ANOVA) y la prueba t de Student. Los resultados estadísticos revelan un efecto positivo de la formación en el rendimiento creativo indicando también que el entrenamiento basado en la experiencia es más adecuado para el entrenamiento de la creatividad. Además los resultados empíricos revelan también que trabajar con problemas reales en oposición a problemas ficticios, mejora el rendimiento creativo. Este estudio tiene una doble contribución para el campo de investigación en creatividad. En primer lugar, proporciona evidencia empírica adicional con respecto a los factores que condicionan la eficacia de la formación en creatividad. El método formativo y el realismo del problema son dos factores con potencial de condicionar la eficacia de la formación en creatividad. Estos dos factores han sido poco examinados por los estudios previos. Los resultados empíricos de este estudio indican la existencia de una relación entre el formato concreto del programa de capacitación y el rendimiento de la ideación tras recibir dicha formación. En concreto, los resultados del proceso de ideación se ven reforzados por la prestación de formación a través de aprendizaje basado en la experiencia. Los grupos que recibieron este tipo de formación generaron más de dos veces tantas ideas que los grupos que no recibieron entrenamiento (9.07 vs 4.34) y casi tres veces más ideas que los grupos que recibieron la formación de tipo tradicional (9.07 vs 3.67). En comparación con las ideas generadas por los grupos que recibieron formación tradicional, las ideas generadas por los grupos de aprendizaje basado en la experiencia mostraron niveles superiores de originalidad y elaboración. Además, también se establece una relación entre el realismo del problema y la ideación post-entrenamiento. Los grupos que trabajaron para generar soluciones en problemas reales y recibieron formación a través del aprendizaje basado en la experiencia generaron ideas con un grado de elaboración superior comparados con los grupos entrenados a través de un enfoque tradicional (3.47 vs 3.39) y comparados con los grupos que no recibieron ningún tipo de formación en creatividad (3,74 vs 3,47). Además los grupos de aprendizaje basado en la experiencia produjeron más ideas y obtuvieron una calificación más alta en la dimensión originalidad que los grupos que recibieron formación tipo seminario (3,98 vs 3,78). Una contribución menos directa, es que el estudio también proporciona evidencia sobre la relación entre la formación en creatividad y el rendimiento creativo. En concreto, los resultados empíricos establecen una relación positiva entre la formación y el rendimiento creativo. Los grupos que recibieron formación produjeron más ideas y también mostraron resultados superiores en términos de originalidad y elaboración, en comparación con los grupos no entrenados. Mediante el estudio de la producción creativa post-formación de los grupos que recibieron capacitación en diferentes formatos y han trabajado en diferentes tipos de tareas, el estudio proporciona evidencia sobre la eficacia de la formación, valiosa no sólo para el mundo académico, sino también a los profesionales en su búsqueda de desarrollo de la mayoría de los programas de formación de creatividad efectiva.
Creativity has attracted increasing interest over the past seven decades. Scientific researchers from numerous academic fields as well as business managers, creativity practitioners and educators, are all interested in the subject of human creativity, its stimulators and inhibitors. Such interest is based on the belief that creativity is a motor of innovation, a key factor in future development of humanity. It is thus also believed that if we are able to understand the underlying factors that enhance human creativity we can design training programs to help employees and future generations to reach their full creative potential to the benefit of the entire humanity. The purpose of this dissertation is to examine the effect of training on creative performance. Training has been long indicated to have the potential of enhancing creative abilities. As result many creativity training programs have been developed by organizations and educational institutions alike (Sawyer, 2006). Yet, the empirical evidence regarding the effectiveness of creativity training programs is limited to few such programs. Rather than being focused on the effectiveness of specific training programs this dissertation is centered on the effect that the delivery format may have on the creative performance of groups that have received creative training. This way the researcher seeks to ascertain whether the way in which creativity is taught to trainees affects post-training creative performance. Specifically this study examines the effect of two such formats namely lecture-based training versus an experiential-learning approach. In addition, the study also examines the effects that the type of problem (real-life versus fictitious) may have on creative performance. One hundred and nine groups of employees of forty five Spanish companies (981 participants overall) participated in different training experiences conducted to ascertain if and how the aforementioned factors (type of training and problem realism) affect creative performance. Each group was submitted to a specific training experience and group creative performance was measured by using three measures: fluency, originality, and elaboration of ideas produced. Statistical analysis of performance differences between each training experience and each measure was conducted using Student’s t-test and analysis of variance (ANOVA). Results of the data analysis reveal a positive effect of training on creative performance and also showed that training based on experience is better suited for creativity training. In addition the empirical results also reveal that working on real-life problems as opposed to fictitious ones, enhances creative performance. The contribution made by this study to the field of creativity research is twofold. First it provides additional empirical evidence regarding the factors conditioning the effectiveness of creativity training. Specifically, the empirical application looks at training delivery method and task realism. These factors have been under examined by previous creativity research literature. The empirical findings of this study indicate the existence of a relationship between training delivery method and post-training ideation performance. Specifically, ideation performance is enhanced by training delivery based on experiential learning. The groups that received this type of training generate more than twice as many ideas as the groups that received no training (9.07 vs. 4.34) and almost three times more ideas than the groups that received lecture-based training (9.07 vs. 3.67). In comparison to the ideas generated by the groups that received lecture-based training, the ideas generated by experiential learning groups received superior rating scores for originality and elaboration. In addition, a relationship was also established between problem realism and post-training ideation. The groups that worked on solving real problems and were trained through experiential learning rated higher on the degree of elaboration of the ideas generated than both lecture-based trained groups (3.47 vs. 3.39) and untrained groups (3.74 vs. 3.47). Experiential learning groups also produced more ideas and were rated higher on the originality dimension than lecture-based training groups (3.98 vs. 3.78). Another, less direct contribution, is that the study also provides evidence regarding the relationship between creativity training and creative performance. Specifically, the empirical findings establish a positive relationship between training and creative performance. Trained groups, produced more ideas and also show superior results in terms of originality and elaboration as compared to untrained groups. By examining the post-training creative output of groups that received training in different formats and have worked on different types of tasks, the study provides evidence regarding the effectiveness of training, valuable not only to academia but also to practitioners in their quest of developing the most effective creativity training programs.

En la recerca sobre el consum dels llocs personals a les xarxes socials, com Facebook, YouTube i Instagram, han predominat els projectes basats en la identitat en què les persones utilitzen l’espai online per crear i projectar les identitats que coldrien tenir per mitjà d’un procés de gestió de la imatge. En aquest recerca, es presenta una conceptualització alternativa de l’ús de les xarxes socials, incloent-hi la creació i el consum de continguts, que utilitza la teoria de la gestió dels estats d’ànim i l’exposició selectiva que es deriva de la psicologia dels mitjans. La teoria de la gestió dels estats d’ànim estipula que les persones intenten readaptar el seu entorn d’estímuls per incrementar la durada i la intensitat dels bons moments i reduir la intensitat i la durada dels mals moments. En conseqüència, aquesta recerca té una triple finalitat: 1) explicar amb detall el procés de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en els llocs personals de les xarxes socials, incloent-hi la creació selectiva i el consum selectiu de continguts; 2) il•lustrar sobre les conseqüències d’una cultura de gestió de l’estat d’ànim col•lectiu en les xarxes socials, i 3) identificar formes en què les marques es poden afermar en una cultura de gestió dels estats d’ànim a les xarxes socials i a través d’elles. A partir de 15 llargues entrevistes de més de dues hores de durada cadascuna i de les dades recollides durant vuit mesos d’informació online dels perfils de Facebook dels enquestats, trobem que les persones creen col•lectivament uns continguts en els seus llocs personals de les xarxes socials que són bàsicament positius i divertits, que fan que els continguts visibles a les xarxes socials siguin predominantment positius i divertits. Aquest fenomen s’explica estudiant detingudament els tipus de continguts que creen les persones, els tipus de continguts que no creen, els tipus de continguts que consumeixen online i els que no consumeixen. Les nostres conclusions demostren que l’ús de les xarxes socials implica una combinació de comportaments contraris i contradictoris. Les marques necessiten entendre la cultura que han creat els consumidors de les xarxes socials, no tan sols per determinar com penetrar i actuar en aquesta cultura, sinó també per trobar noves vies al creixement, més enllà de la comunicació bidireccional i de la construcció de relacions, en què les experiències també s’ofereixin a través de les xarxes socials.
En la investigación sobre el consumo de los sitios personales en las redes sociales, como Facebook, YouTube e Instagram, han predominado los proyectos de base identitaria en que las personas utilizan el espacio online para crear y proyectar aquellas identidades que desearían tener a través de un proceso de gestión de la imagen. En esta investigación, se presenta una conceptualización alternativa del uso de las redes sociales, incluyendo la creación y el consumo de contenidos, que utiliza la teoría de la gestión de los estados de ánimo y la exposición selectiva que se deriva de la psicología de los medios. La teoría de la gestión de los estados de ánimo estipula que las personas intentan readaptar su entorno de estímulos para incrementar la duración y la intensidad del buen humor y reducir la intensidad y la duración del mal humor. En consecuencia, esta investigación tiene una triple finalidad: 1) explicar en detalle el proceso de gestión del estado de ánimo colectivo en los sitios personales de las redes sociales, incluyendo la creación selectiva y el consumo selectivo de contenidos; 2) arrojar luz sobre las consecuencias de una cultura de gestión del estado de ánimo colectivo sobre las redes sociales, y 3) identificar formas en que las marcas pueden afianzarse en una cultura de gestión de los estados de ánimo en y a través de las redes sociales. Utilizando 15 largas entrevistas de más de dos horas de duración cada una y datos recogidos de ocho meses de información online de los perfiles de Facebook de los encuestados, hallamos que las personas crean colectivamente unos contenidos en sus sitios personales de las redes sociales que son básicamente positivos y divertidos, que hacen que los contenidos visibles en las redes sociales sean predominantemente positivos y divertidos. Este fenómeno se explica estudiando en detalle los tipos de contenidos que crean las personas, los tipos de contenidos que no crean, los tipos de contenidos que consumen online y los que no consumen. Nuestras conclusiones demuestran que el uso de las redes sociales implica una combinación de comportamientos contrarios y contradictorios. Las marcas necesitan entender la cultura creada por los consumidores de las redes sociales no solo para determinar cómo penetrar y actuar en dicha cultura, sino también para hallar nuevas vías al crecimiento más allá de la comunicación bidireccional y de la construcción de relaciones, en que las experiencias también se ofrezcan a través de las redes sociales.
Research on the consumption of personal social media sites, such as Facebook, YouTube and Instagram, has been dominated by identity-based projects in which individuals use the online space to create and project their desired identities through the process of image-management. In this research, an alternative conceptualization of social media usage, comprising content creation and consumption, is presented using mood management and selective exposure theory derived from media psychology. Mood management theory stipulates that individuals attempt to rearrange their stimulus environment so as to increase the duration and intensity of good moods and reduce the intensity and duration of bad ones. Subsequently, the aims of this research are threefold: (1) to elaborate on the process of collective mood management on personal social media sites, including selective content creation and selective content consumption; (2) to shed light on the consequences of a culture of collective mood management on social media networks; and (3) to identify ways in which brands can leverage themselves in a culture of mood management on and through social media. Using 15 long interviews spanning two hours each and data collected from eight months of online observation of the respondents’ Facebook profiles, I find that individuals collectively create content on their personal social media sites that is primarily positive and entertaining, leading to predominantly positive and entertaining content visible on social media networks. This phenomenon is explained by elaborating on the types of content that individuals create, the types of content they do not create, the types of content that persons consume online and those which they do not consume. The findings demonstrate that social media usage involves a combination of contrary and contradictory behaviours. Understanding the culture created by consumers of social media is not only necessary for brands to determine how to penetrate and engage in such a culture, but is also relevant for brands to find avenues for growth beyond two-way communication and relationship building, in which experiences are also delivered through social media networks.

Aquest treball de recerca se centra en un dels processos més rellevants de les persones: l’intercanvi de coneixements (IC). El coneixement pot ser explícit o tàcit. L’explícit es pot codificar, estructurar i emmagatzemar de manera que pugui estar disponible. El coneixement tàcit, conegut també com a tacit knowing, és l’acció de conèixer que no es pot codificar ni estructurar, sinó que depèn de les experiències, el criteri i els valors de la persona. Les xarxes socials informals de les organitzacions esdevenen un mitjà pel qual es pot facilitar la transmissió del tacit knowing, de manera que mitjançant l’anàlisi de xarxes socials (social network analysis, SNA) es poden entendre i analitzar les relacions entre les persones, més enllà de les estructures formals i jeràrquiques. Aquesta situació és rellevant perquè l’alta direcció potenciï, i no cerqui d’estructurar o de controlar, aquestes xarxes socials i amb una gestió adequada incentivi que el coneixement flueixi a través d’elles. Es plantegen els objectius següents: 1) establir l’impacte de la complexitat de tasques en la intensitat de la interacció de xarxes socials en una organització; 2) establir l’impacte de la complexitat de tasques en el procés d’intercanvi de coneixement, i 3) verificar si hi ha alguna relació entre la intensitat de la interacció de les xarxes socials en el procés d’intercanvi de coneixement (IC). En la recerca, s’ha administrat una enquesta a tres organitzacions peruanes intensives en coneixement. Es planteja que, com més complexes siguin les tasques, la propensió de la persona a intercanviar coneixements ha de ser més gran. Els criteris de classificació de la complexitat es basen en la multiplicitat de resultats, esquemes de solució, conflictes i incertesa, i s’ha pres la qualificació d’experts de les tres organitzacions, els quals indiquen en els individus qualificats el percentatge de temps que dediquen per realitzar cada tipus de tasca en la seva rutina normal. La intensitat de la interacció de xarxes i la propensió a l’IC s’obtenen de les enquestes. De l’anàlisi efectuada, s’observa una relació directa entre la complexitat de tasques i la intensitat en la interacció de la xarxa social de coneixement, com també entre la complexitat i la propensió a intercanviar coneixement. Així mateix, s’ha trobat una relació directa entre les persones que tenen un grau més alt d’interacció en la xarxa social de coneixement i la seva propensió a l’intercanvi de coneixements. Les contribucions principals d’aquesta recerca són aquestes: 1) en l’aspecte acadèmic, la metodologia plantejada quan es treballa amb la qualificació de la persona que coneix millor la naturalesa del treball; 2) en l’aspecte pràctic, la sistematització que es pot obtenir per identificar les persones que tenen més propensió a intercanviar coneixements per potenciar-los dins de l’organització.
El presente trabajo de investigación enfoca uno de los procesos más relevantes de las personas, el Intercambio de Conocimientos (IC). El conocimiento puede ser explícito o tácito. El explícito se puede codificar, estructurar y almacenar de manera que pueda estar disponible. El conocimiento tácito, o también conocido como Tacit Knowing, es la acción de conocer que no se puede codificar ni estructurar; este depende de las experiencias, el criterio y los valores de la persona. Las redes sociales informales en las organizaciones se convierten en un medio por el cual se puede facilitar la transmisión del Tacit Knowing, por lo que mediante el análisis de redes sociales (Social Network Analysis (SNA)) se puede entender y analizar las relaciones entre las personas más allá de las estructuras formales y jerárquicas. Esta situación es relevante para que la alta gerencia potencie, y no trate de estructurar o controlar, estas redes sociales y con una adecuada gestión que incentive que el conocimiento fluya a través de ellas. Se plantean los siguientes objetivos: 1) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en la intensidad de la interacción de Redes Sociales en una organización, 2) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en el proceso de Intercambio de Conocimiento y 3) verificar si existe alguna relación entre la intensidad de la interacción de las redes sociales en el proceso de Intercambio de Conocimiento (IC). En la investigación se ha aplicado una encuesta a tres organizaciones peruanas intensivas en conocimiento. Se plantea que a mayor complejidad de tareas, la propensión que debe de tener la persona al intercambio de conocimientos debe ser mayor. Los criterios de clasificación para la complejidad se basan en la multiplicidad de resultados, esquemas de solución, conflictos e incertidumbre y se ha tomado la calificación de expertos de las tres organizaciones, quienes indican en los individuos calificados el porcentaje de tiempo de cada tipo de tareas realizadas en su rutina normal. La intensidad de la interacción de redes y la propensión al IC se obtienen de las encuestas. Del análisis efectuado, se observa una relación directa entre la complejidad de tareas y la intensidad en la interacción de la red social de conocimiento, así como entre la complejidad y la propensión a intercambiar conocimiento. Asimismo, se ha encontrado una relación directa entre las personas que tienen un mayor grado interacción en la red social de conocimiento y su propensión al intercambio de conocimientos. Las principales contribuciones de la presente investigación son las siguientes: 1) en el aspecto académico está la metodología planteada cuando se trabaja con la calificación de la persona que mejor conoce la naturaleza del trabajo; 2) en el aspecto práctico está en la sistematización que se puede obtener para identificar a las personas que tienen una mayor propensión a intercambiar conocimiento para potenciarlos dentro de la organización.
The research addresses one of the most important processes of people, the Knowledge Sharing (KS). Knowledge can be explicit or tacit. The explicit can be structured and stored in a manner that may be available. Tacit knowledge, or also known as Tacit Knowing, is action learning that can not be encoded or structure, this depends on the experience, judgment and values of the person. Informal social networks in organizations become a means to facilitate the transmission of Tacit Knowing, so by analyzing social networks (Social Network Analysis (SNA)) can be understood and analyzed the relationships between people beyond formal and hierarchical structures. This situation is relevant to senior management in order to enhance, rather than try to structure or control, these social networks. An appropriate management should incentive that knowledge flows through them. The research objectives are: 1) establish the Impact of Task Complexity in the intensity of the interaction of social networks in an organization, 2) set the Impact of Task Complexity in the process of knowledge sharing and 3) verify if there is any relationship between the intensity of the interaction of social networks in the process of Knowledge Sharing (KS). A survey has been applied to three peruvian knowledge intensive organizations. It argues that a more complex task, the propensity that the person must have knowledge sharing should be higher. The classification criteria for complexity based on the multiplicity of outcomes, settlement schemes, conflict and uncertainty and has taken the qualification of experts from the three organizations, who qualified individuals listed in the percentage of time each type of task made in their normal routine. The intensity of the interaction of networks and the propensity to KS are obtained from surveys. The analysis conducted, there is a direct relation between task complexity and intensity in the interaction of the social network of knowledge and between complexity and propensity to share knowledge. Also found a direct relationship between people with greater social interaction network of knowledge and their propensity to knowledge sharing. The main contributions of this research are: 1) academically the proposed methodology when working with the qualification of the person who best knows the nature of work, 2) on the practical aspect is that the systematization can get to identify people who have a greater propensity to share knowledge to empower them within the organization.

Day by day, the great companies are reduced to increase their competitiveness. After these reductions, the small enterprises have kept assuming a prominent role in the employment creation, opportunities of investment and innovation, and therefore, have always become the core of many economies (for example, the North American, European and Latin American among others). Although the creation of small enterprises has increased significantly, their failure rates have been historically high (Bates and Nucci, 1989), leading to the investigation of mechanisms that would allow their reduction. The main objetive of a Business Incubator Company (IBVE) is ¿to produce¿ successful companies that leave the incubation program when they are independent and financially viable it is the moment in which they ¿graduate¿. The graduate enterprises go out from the incubator with a great potential to create employments, to revitalize the local economy, to market new technologies and to strengthen the regional and national economy (NBIA, 1997). A company or enterprise is the basic unit of the economic activity in the system of the market, it creates wealthy and generates employment. Those places where the population has a big corporate spirit, ability to perceive business opportunities quickly and creativity, and what is most important, ability to consolidate companies, will be the first ones that register the highest economic growth rates and better employment evolution. Entrepreneurship in Catalonia is part of the population¿s idiosyncrasy whereas in public and private organisms special interest is given to the small and medium companies. The main of this research is to build a reference model that assess the effectiveness of creation and transference of knowledge (KM) in business incubators (IBVE) from a multiple study of IBVE organizations in Catalonia. The components of the model, are groups of organizational elements named dimensions and sub-dimensions, which hold the complex process of KM in the IBVE. Using the KM as a fundamental basis, the model is complemented considering the use of four organizational elements that investigate about the use of the information and communication technology (ICT), organizational endogenous elements (DENE), organizational exogenous elements (DEXE) and elements of human organizational talent (DETO). An exploratory study was developed during two periods, mainly in 2009 and 2014/15 based on the triangulation of methodologies as a case study, a well-founded theory and a Delphi expert committee. The study showed that KM is perceived positively by the group of IBVE studied, and it has also been found that the ICT dimensions, DENE, DEXE and DETO are considered important organizational elements that contribute in the productivity of internal and external communication processes, encourage accomplishment of goals and the cohesion of the work teams, encourage the business relationships with the chain of stakeholders and facilitate the teamwork. The Delphi expert committee revealed the importance of working the KM in the IBVE companies. Given the complexity of the process of building a model of KM for IBVE organizations this counts as one of the most important innovative contributions of this research.
Dia a dia, les grans companyies es redueixen per incrementar la seva competitivitat. Després d'aquestes reduccions, les petites empreses han anat assumint un prominent rol en la creació d'ocupació, oportunitats d'inversió i innovació, i per tant, s'han anat convertint en la columna vertebral de moltes economies per exemple (la nord-americana, europea i llatinoamericana entre d'altres). Encara que la creació de petites empreses s'ha incrementat significativament, les seves taxes de fracàs han estat històricament altes (Bates i Nucci, 1989), portant a la recerca de mecanismes que permetin la seva disminució. L'objectiu fonamental d'una Incubador/Viver d'Empreses (IBVE) és "produir" empreses reeixides que deixin el programa d'incubació quan siguin independents i financerament viables, és el moment en què es "graduen". Les empreses graduades surten de l'incubador amb un gran potencial per crear llocs de treball, revitalitzar l'economia local, comercialitzar noves tecnologies i enfortir l'economia regional i nacional (NBIA, 1997). L'empresa és la unitat bàsica de l'activitat econòmica del sistema de mercat, creadora de riquesa i generadora d'ocupació. Els llocs on la població tingui un esperit més important d'empresa, rapidesa per percebre oportunitats de negoci i capacitat per crear i, el que és molt important, consolidar empreses, seran, en principi, els que registrin les més altes taxes de creixement econòmic i millor evolució d'ocupació. A Catalunya l'emprenedoria forma part de la idiosincràsia de la població i per part dels organismes públics i privats es dóna un especial interès a les petites i mitjanes empreses. El principal objectiu d'aquesta investigació és la construcció d'un model de referència per avaluar l'eficàcia de creació i transferència de coneixement (GC) en incubadors/vivers d'empreses IBVE a Catalunya derivat d'un múltiple estudi d'organitzacions IBVE. Els components del model, són un conjunt d'elements organitzatius denominats dimensions i subdimensions, que suporten el complex procés de GC en les IBVE. Utilitzant com a base fonamental la GC, es complementa el model considerant l'ús de quatre elements organitzatius que indaguen sobre l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació (TICS), elements endògens organitzatius (DENE), elements exògens organitzatius (DEXE) i elements del talent humà organitzatiu (DETO). Es va desenvolupar un estudi exploratori en dos períodes principalment 2009 i 2014/15 basat en la triangulació de metodologies com l'estudi de cas, la teoria fonamentada i una taula d'experts delphi. L'estudi va evidenciar que la GC és percebuda positivament pel col·lectiu d'IBVE estudiades, també, s'ha trobat que les dimensions TICS, DENE, DEXE i DETO són valorats com elements organitzatius importants que contribueixen en l'eficiència dels processos de comunicació interna i externa, propicien el compliment d'objectius i la cohesió dels equips de treball, fomenten les relacions empresarials amb la cadena de stakeholders i faciliten el treball en equip. La taula d'experts delphi va revelar la importància de treballar la GC en les empreses IBVE. Atesa la complexitat del procés de construcció d'un model de GC per a les organitzacions IBVE això suposa una de les aportacions innovadores més importants d'aquesta investigació.
La empresa es la unidad básica de la actividad económica del sistema de mercado, creadora de riqueza y generadora de empleo. Los lugares donde la población tenga un mayor espíritu de empresa, rapidez para percibir oportunidades de negocio y capacidad para crear y, lo que es muy importante, consolidar empresas, serán, en principio, los que registren las más altas tasas de crecimiento económico y mejor evolución de empleo. En Cataluña el emprendimiento forma parte de la idiosincrasia de la población y por parte de los organismos públicos y privados se da un especial interés a las pequeñas y medianas empresas. El principal objetivo de esta investigación es la construcción de un modelo de referencia para evaluar la eficacia de creación y transferencia de conocimiento (GC) en incubadoras/viveros de empresas (IBVE) en Cataluña derivado de un múltiple estudio de organizaciones IBVE. Los componentes del modelo, son un conjunto de elementos organizativos denominados dimensiones y sub-dimensiones, que soportan el complejo proceso de GC en las IBVE. Utilizando como base fundamental la GC, se complementa el modelo considerando el uso de cuatro elementos organizativos que indagan sobre el uso de las tecnologías de información y comunicación (TIC), elementos endógenos organizativos (DENE), elementos exógenos organizativos (DEXE) y elementos del talento humano organizativo (DETO). Se desarrolló un estudio exploratorio en dos periodos principalmente 2009 y 2014/15 basado en la triangulación de metodologías como el estudio de caso, la teoría fundamentada y una mesa de expertos delphi. El estudio evidenció que la GC es percibida positivamente por el colectivo de IBVE estudiadas, también, se ha encontrado que las dimensiones TIC, DENE, DEXE y DETO son valoradas como elementos organizativos importantes que contribuyen en la eficiencia de los procesos de comunicación interna y externa, propician el cumplimiento de objetivos y la cohesión de los equipos de trabajo, fomentan las relaciones empresariales con la cadena de stakeholders y facilitan el trabajo en equipo. La mesa de expertos delphi reveló la importancia de trabajar la GC en las empresas IBVE. Dada la complejidad del proceso de construcción de un modelo de GC para las organizaciones IBVE esto supone una de las aportaciones innovadoras más importantes de esta investigación.

Un dels principals requeriments de la gestió de drets digitals a la Web és un llenguatge compartit per a la representació del copyright. Les aproximacions actuals es basen en solucions purament sintàctiques, simples i difícils de posar en pràctica.

La contribució d'aquesta tesi és aplicar una aproximació semàntica basada en ontologies web a la gestió de drets digitals. Es desenvolupa una Ontologia del Copyright on les peces bàsiques són un model de creació, el drets de copyright i les accions que és poden dur a terme sobre els continguts. Aquesta ontologia facilita el desenvolupament de sistemes de gestió de drets.

També s'ha aplicat l'enfocament semàntic als principals llenguatges d'expressió de drets. S'han integrat amb l'ontologia per tal d'avaluar-la i a la vegada s'han enriquit amb la seva base semàntica. Finalment, tot això s'ha posat en pràctica en un sistema semàntic de gestió de drets.
Uno de los principales requerimientos de la gestión de derechos digitales en la Web es un lenguaje compartido para la representación del copyright. Las aproximaciones actuales se basan en soluciones puramente sintácticas, simples y difíciles de poner en práctica.

La contribución de esta tesis es aplicar una aproximación semántica basada en ontologías Web a la gestión de derechos digitales. Se desarrolla una Ontología del Copyright cuyas piezas básicas son un modelo de creación, los derechos de copyright y las acciones que se pueden llevar a cabo sobre los contenidos. Esta ontología facilita el desarrollo de sistemas de gestión de derechos.

También se ha aplicado el enfoque semántico a los principales lenguajes de expresión de derechos. Se han integrado con la ontología para evaluarla y a la vez se han enriquecido con su base semántica. Finalmente, todo esto se ha puesto en práctica en un sistema semántico de gestión de derechos.
One of the main requirements of web digital rights management is a shared language for copyright representation. The current approaches are based on syntactic solutions, which are simple and difficult to put into practice.

The contribution of this thesis is to apply a semantic approach based on web ontologies to digital rights management. It develops a Copyright Ontology whose basic pieces are a creation model, the copyrights and the actions that can be carried out on the content. This ontology facilitates rights management systems development.

The semantic approach has also been applied to the main rights expression languages. They have been integrated with the ontology in order to evaluate it and, at the same time, they have been enriched with their base semantics. Finally, all this has been put into practice in a semantic digital rights management system.

Aquest treball de recerca persegueix identificar quines pràctiques de recursos humans donen suport a la innovació en les PIMEs. La investigació s'ha centrat en dues fases. En la primera fase d'aquest estudi s'han identificat les pràctiques de recursos humans que dia a dia duen a terme 16 empreses innovadores de Jalisco (Mèxic) i de Catalunya (Espanya). Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi qualitatiu que consisteix en entrevistar en profunditat els principals responsables de cada l'empresa o els directius que poguessin respondre a temes estratègics generals. Un cop identificats les característiques i aspectes que ens agradaria contrastar respecte al que s’ha publicat en la literatura, s'ha realitzat un estudi quantitatiu mitjançant enquestes a 129 empreses de Jalisco (Mèxic). En el cas d'Espanya, al no tenir un nombre significatiu de respostes no es va poder realitzar l'estudi, de manera que la investigació quantitativa es va centrar només en els resultats de Mèxic. La investigació conclou amb una sèrie de característiques i pràctiques que identifiquen les PIMEs innovadores, les quals s'espera que siguin d'utilitat per facilitar la innovació i amb això l'èxit de les empreses.
Este trabajo de investigación persigue identificar qué prácticas de recursos humanos apoyan la innovación en las PYMEs. La investigación se ha centrado en dos fases. En la primera fase del presente estudio se han identificado las prácticas de recursos humanos que día a día llevan a cabo 16 empresas innovadoras exitosas de Jalisco (México) y de Cataluña (España). Para ello se ha realizado un estudio cualitativo que consistente en realizar entrevistas en profundidad a los principales responsables de la empresa o a los directivos que pudieran responder a temas estratégicos generales. Una vez identificadas las características y los aspectos que nos gustaría contrastar con respecto a lo publicado en la literatura, se ha realizado un estudio cuantitativo a través de encuestas a 129 empresas de Jalisco (México). En el caso de España, al no tener un número significativo de respuestas no se ha podido realizar el estudio, por lo que la investigación cuantitativa se centró sólo en México. La investigación concluye con una serie de características y prácticas que identifican a las PYMEs innovadoras, que se espera sean de utilidad para facilitar la innovación y con ello el éxito de las empresas.
This research aims to identify how HR practices support innovation in SMEs. Research has focused on two phases. In the first phase of this study we have identified human resources practices that every day carry out 16 successful innovative companies in Jalisco (Mexico) and Catalonia (Spain). For this we have conducted a qualitative study consisting of in-depth interviews to the main responsible for the company or managers who could answer general strategic issues. Once we have identified the features and aspects that we would like to contrast against the published literature, we performed a quantitative study using surveys of 129 companies from Jalisco (Mexico). In the case of Spain, we could not develop the study because we did not get a significant number of surveys that allowed us to do it, so that quantitative research focused only in Mexico. The research concludes with a series of features and practices that identify innovative SMEs, which are expected to be useful in order to facilitate the innovation and direct the companies into a successful way.

Els darrers anys, els models de negoci han experimentat un impuls notable en la recerca acadèmica. Com a resposta a les demandes recents de la literatura en matèria de direcció estratègica, aquesta tesi amplia l’estudi dels models de negoci mitjançant l’anàlisi d‘una dimensió que rarament s‘estudia a la literatura: la transformació del model de negoci i les seves dinàmiques internes. Malgrat el paper destacat dels models de negoci en la recerca recent, se sap poc sobre com es transformen els models de negoci en el temps i com s’adapten a ecosistemes canviants. A través de tres assaigs, aquesta tesi explora la transformació dels models de negoci centrant-se en la dinàmica de la innovació dels models de negoci i la transformació d’aquests models amb la internacionalització. Avançant en les conclusions empíriques dels tres assaigs i les idees integradores que impulsen l’agenda de la recerca sobre els models de negoci, proposo un nou model conceptual i presento la transformació del model de negoci com un constructe multidimensional, que es basa en les eleccions estratègiques de l’empresa. Aquestes eleccions, a seu torn, es reflecteixen en les limitacions que determinen l’espai d‘oportunitat de l‘empresa focal, que s‘ha de realitzar amb l‘objectiu d‘incrementar la creació de valor de l‘empresa focal i el seu potencial de captació de valor. Aquesta tesi té com a fonaments la recerca en direcció estratègica i la teoria de l’organització, i també es basa en la teoria institucional i la internacionalització, cosa que contribueix als debats actuals en els camps de l’estratègia, la innovació i la direcció internacional. Alhora que se centra en el desenvolupament de la teoria i adopta un enfocament semiconstructivista, la tesi utilitza diversos mètodes de recerca, com l’anàlisi teòrica, la grounded theory, i recorre a diversos casos per desenvolupar i demostrar diverses proposicions, i també el concepte de transformació dels models de negoci en la literatura. La tesi conclou proposant potencials vies per al desenvolupament d’investigacions futures.
En los últimos años, los modelos de negocio han cobrado sustancial impulso en la investigación académica. Como respuesta a las recientes peticiones de la literatura en dirección estratégica, esta tesis extiende el estudio de modelos de negocio mediante la exploración de una dimensión raramente considerada en la literatura: la transformación del modelo de negocio y sus dinámicas subyacentes. A pesar del papel destacado de los modelos de negocio en la investigación reciente, poco se sabe acerca de cómo los modelos de negocio se transforman en el tiempo y cómo se adaptan a ecosistemas cambiantes. A través de tres ensayos, esta tesis explora la transformación de modelos de negocio enfocándose en la dinámica de la innovación de los modelos de negocio y la transformación de los modelos de negocio en la internacionalización. Avanzando en los hallazgos empíricos de los tres ensayos y las ideas integradoras que impulsan la agenda de investigación modelo de negocio, propongo un nuevo modelo conceptual y presento la transformación del modelo de negocio como un constructo multidimensional, que reside en las elecciones estratégicas de la empresa. Estos, a su vez, se reflejan por las restricciones que determinan espacio de oportunidades de la empresa focal, que ha de ser realizado con el objetivo de aumentar la creación y captura de valor potencial de la misma. Esta tesis tiene como pilares la investigación en dirección estratégica así como la teoría de organización, basándose en la teoría institucional y la internacionalización, lo que contribuye a los debates actuales dentro de los campos de estrategia, innovación y dirección internacional. Mientras se mantiene el foco en el desarrollo de la teoría, en un enfoque semi-constructivista, la tesis emplea diversos métodos de investigación, como el análisis teórico, grounded theory, y varios estudios de caso para desarrollar y testear diversas proposiciones, así como establecer el concepto de transformación de modelos de negocio en literatura. La tesis concluye con potenciales vías para el desarrollo de futuras investigaciones.
In recent years, business models have gained substantial momentum in academic research. As a response to recent calls in strategic management literature for novel research, this dissertation extends the study of business models by exploring a dimension rarely considered in literature: business model transformation and its underlying dynamics. Despite the prominent role of business models in recent research, little is known about how business models transform over time and adapt to evolving ecosystems. In three essays, I address this gap by exploring the notion of business model transformation enabled through its dynamics of business model innovation and business model growth through internationalization. Advancing on the empirical findings from the three essays and the integrative insights that move the business model research agenda forward, I propose a conceptual model and introduce business model transformation as a multi-dimensional construct, which resides in the focal firm’s strategic choices. These choices, in turn, are reflected by the constraints that determine the focal firm’s opportunity space, which is to be realized with the objective to increase the focal firm’s value creation and value capture potential. I theoretically build on strategic management research as well as on organization, institutional and internationalization theory as the three pillars of this thesis, contributing to the current debates within the strategy, innovation and international management fields. While maintaining the focus on theory development, in a semi-constructivist approach, I employ diverse research methods, such as theoretical analysis, grounded theory, and multiple case studies to develop and test various propositions, as well as establish the concept of business model transformation in literature. The thesis concludes with fruitful avenues for future research.